80è aniversari de la mort del president Macià

80è aniversari de la mort del president Macià 

 

 

Breu resum biogràfic:

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933).

-Tinent coronel de l’Exèrcit de Terra.

-Fundador del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya (L’Havana).

-Fundador d’Estat Català.

-Fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya.

-122 º president de la Generalitat de Catalunya.

Francesc Macià i Llussà va néixer a Vilanova i la Geltrú el 21 d’octubre de 1859. Va ser tinent coronel de l’exèrcit fins que les seves desavinences amb els seus companys després dels fets del Cu-cut el van fer deixar la seva carrera militar. L’any 1922 fundà Estat Català i l’any 1931 Esquerra Republicana de Catalunya. Va ser el 122è President de la Generalitat des de 1931 fins a la seva mort el 25 de desembre de 1933 com a conseqüència d’una peritonitis. 

El 14 d'abril de 1931 el president de la Generalitat de Catalunya va proclamar la República Catalana des del balcó del Palau de la Generalitat a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Si, tenim una democràcia, però és una democràcia fràgil perquè els hereus ideològics dels que van enderrocar la II República Espanyola, la República Catalana i van ser responsables de l'assassinat del President Lluís Companys continuen tenint el poder per decidir sobre les nostres vides, i perquè hi ha una espassa de Dàmocles que penja damunt del cap dels catalans que són els intents involucionistes dels partits majoritaris espanyols de tornar a perìodes no democràtics. 

Francesc Macià proclamà la República Catalana des del balcó del Palau de la Generalitat a la Plaça de Sant Jaume, Barcelona, el 14 abril de 1931. 

Discurs de Macià des del balcó de la Plaça Sant Jaume: 

Vídeo: Discurs Francesc Maciàproclamant la RepúblicaCatalana

Catalans:

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica. D’acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat. En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida. Tot aquell, doncs, que pertorbi l’ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria. Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l’ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre. En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d’Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l’emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional. Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.

Barcelona, 14 d’abril de 1931.

El President

FRANCESC MACIÀ 

Document: “LA VANGUARDIA – 15/04/1931 – PROCLAMACIÓ DE LAREPÚBLICA A BARCELONA”

 

 

Monuments al President Francesc Macià i Llussà: 

Vídeo: MonumentPlaça Catalunya de Barcelona 

Vídeo: MonumentSant Adrià

 

EL CORONEL MACIÀ (Pel·lícula):

 

Vídeo: El coronel Macià (Pel·lículacompleta)

 

Direcció i guió: Josep Maria Forn.

País: Espanya.

Any: 2006.

Duració: 106 min.

Gènere: Biopic, drama.

Interpretació: Abel Folk (Francesc Macià Llussà), Marta Marco (Eugenia Lamarca), Molly Malcolm (Elisabeth Joyce), Félix Pons (Maspons), Ricard Borràs (Ventura Gassol), Pere Ventura (Carner Ribalta), Roger Casamajor (Daniel Cardona), Manel Barceló (coronel Azcarate), Lluís Soler (Henry Torres), Juli Fábregas (Vilanova).Producció: Josep Maria Forn.

Música: Albert Guinovart.

Fotografia: Jaume Peracaula. Muntatge: Josep M. Aragonés.

Direcció artística: Josep Massagué.

Estrena a Espanya: 20 abril 2007.

SINOPSI: Elisabeth Joyce (Molly Malcolm), una jove historiadora irlandesa, arriba a Barcelona al novembre de 1905, just per a assistir a l'assalt de 200 militars armats amb destrals a la impremta del setmanari Cu-cut i a la redacció del diari La veu de Catalunya. Elisabeth presencia espantada aquests fets i la tempestat política que desencadenen enfrontant a l'exèrcit amb les forces catalanistes. Els militars de tot Espanya se solidaritzen amb els oficials assaltants, excepte un, que planta cara amb decisió i fermesa als seus companys. És el tinent coronel en Cap de la Comandància d'Enginyers de Lleida. El seu nom és Francesc Macià Llussà (Abel Folk).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

80 aniversario de la muerte del presidente Macià

 

Breve resumen biográfico:

Francesc Macià y Llussà (Vilanova y la Geltrú, 21 de septiembre de 1859 - Barcelona, 25 de diciembre de 1933).

-Teniente coronel del Ejército de Tierra.

- Fundador del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya (La Habana).

- Fundador de Estat Català.

- Fundador de Esquerra Republicana de Catalunya.

-122 º presidente de la Generalitat de Catalunya.

Francesc Macià y Llussà nació en Vilanova y la Geltrú el 21 de octubre de 1859. Fue teniente coronel del ejército hasta que sus desavenencias con sus compañeros después de los hechos del Cu-cut le hicieron dejar su carrera militar. En 1922 fundó Estat Català y 1931 Esquerra Republicana de Catalunya. Fue el 122 º presidente de la Generalitat desde 1931 hasta su muerte el 25 de diciembre de 1933 como consecuencia de una peritonitis.

El 14 de abril de 1931 el presidente de la Generalidad de Catalunya proclamó la República Catalana desde el balcón del Palau de la Generalitat en la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Si, tenemos una democracia, pero es una democracia frágil en la que los herederos ideológicos de los que derribaron la II República Española y la República Catalana, y fueron responsables del asesinato del Presidente Lluís Companys, siguen teniendo el poder para decidir sobre nuestras vidas, y porque hay una espada de Damocles que pende sobre la cabeza de los catalanes que son los intentos involucionistas de los partidos mayoritarios españoles de volver a períodos no democráticos. 

Francesc Macià proclamó la República Catalana desde el balcón del Palau de la Generalitat en la Plaça de Sant Jaume, Barcelona, el 14 de abril de 1931. 

Discurso de Macià desde el balcón de la Plaça Sant Jaume: 

Vídeo : Discurso Francesc Macià proclamando la República Catalana

Catalanes:

Interpretando el sentimiento y los anhelos del pueblo que nos acaba de dar su sufragio, proclamo la República Catalana como Estado integrante de la Federación Ibérica. De acuerdo con el Presidente de la República federal española señor Niceto Alcalá Zamora, con el que hemos ratificado los acuerdos en el pacto de San Sebastián, me hago cargo provisionalmente de las funciones de Presidente del Gobierno de Catalunya, esperando que el pueblo español y el catalán expresarán cuál es en estos momentos su voluntad. Al hacer esta proclamación, con el corazón abierto a todas las esperanzas, nos conjuramos y pedimos a todos los ciudadanos de Catalunya que se conjuren con nosotros para hacerla prevalecer por los medios que sean, aunque fuera necesario sacrificar la propia vida. Todo aquel, pues, que perturbe el orden de la naciente República Catalana, será considerado como un agente provocador y un traidor a la Patria. Esperamos que todos sabréis haceros dignos de la libertad que nos hemos dado y de la justicia que, con la ayuda de todos, vamos a establecer. Nos apoyamos sobre cosas inmortales como son los derechos de los hombres y de los pueblos y , muriendo y todo si fuera necesario, no podemos perder. En proclamar nuestra República, hacemos llegar nuestra voz a todos los pueblos de España y del mundo, pidiéndoles que espiritualmente estén a nuestro lado y frente a la monarquía borbónica que hemos abatido, y los ofrecemos aportar todo nuestro esfuerzo y toda la emoción de nuestro pueblo renaciente para asegurar la paz internacional. Para Catalunya, los otros pueblos hermanos de España, por la fraternidad de todos los hombres y de todos los pueblos, Catalanes, sabed haceros dignos de Catalunya.

Barcelona, ​​14 de abril de 1931 .

el Presidente

FRANCESC MACIÀ

 

Documento: "LA VANGUARDIA - 15/04/1931 - PROCLAMACIÓNDE LA REPÚBLICA EN BARCELONA"

 

Monumentos al Presidente Francesc Macià y Llussà : 

Vídeo : Monumento Plaça Catalunya de Barcelona 

Vídeo : Monumento Sant Adrià

 

EL CORONEL MACIÀ (Película): 

Vídeo: El coronel Macià (Película completa)

 

 

Dirección y guión: Josep Maria Forn.

País: España .

Año: 2006.

Duración: 106 min.

Género: Biopic, drama.

Interpretación: Abel Folk (Francesc Macià Llussà), Marta Marco (Eugenia Lamarca), Molly Malcolm (Elisabeth Joyce), Félix Pons (Maspons), Ricard Borràs (Ventura Gassol), Pere Ventura (Carner Ribalta), Roger Casamajor (Daniel Cardona), Manel Barceló (coronel Azcarate), Lluís Soler (Henry Torres), Juli Fábregas (Vilanova). Producción: Josep Maria Forn.

Música: Albert Guinovart.

Fotografía: Jaume Peracaula. Montaje: José M. Aragonés.

Dirección artística: José Massagué.

Estreno en España: 20 de abril 2007.

SINOPSIS: Elisabeth Joyce (Molly Malcolm), una joven historiadora irlandesa, llega a Barcelona en noviembre de 1905, justo para asistir al asalto de 200 militares armados con hachas a la imprenta del semanario Cu -cut y a la redacción del diario La Veu de Catalunya. Elisabeth presencia asustada estos hechos y la tormenta política que desencadenan enfrentando al ejército con las fuerzas catalanistas. Los militares de toda España se solidarizan con los oficiales asaltantes, excepto uno, que planta cara con decisión y firmeza a sus compañeros. Es el Teniente Coronel en Jefe de la Comandancia de Ingenieros de Lleida. Su nombre es Francesc Macià Llussà (Abel Folk).

Independència ferroviària

Independència ferroviària

 

 

 

La incapacitat de la companyia estatal espanyola RENFE per solucionar les incidències que es produeixen dia si i dia també al servei de rodalies de Catalunya podria acabar fent-los perdre la concessió d’aquest servei dins del Principat, la Generalitat de Catalunya estudia l’opció que sigui la companyia francesa SNCF qui gestioni el servei de rodalies. Al president de RENFE la reunió del president Artur Mas amb la direcció de SNCF per estudiar un canvi d’operador no li ha fet cap gràcia, Julio Gómez-Pomar veu aquest canvi d’operador “complex i complicat”. És cert, com diu Gómez-Pomar que SNCF usa un ample de via diferent al del servei de Rodalies espanyol de RENFE, però RENFE operadora, que ha absorbit l’antiga FEVE, gestiona cinc amples de via diferents, inclosa la xarxa convencional d’ample ibèric i la xarxa d’alta velocitat d’ample internacional. La decisió que a Espanya es va prendre l’any 1855 de construir les línies en ample ibèric (1.668 mm) ara li serveix d’excusa al president de RENFE per oposar-se a perdre la concessió del servei de Rodalies a Catalunya.

El president Mas va oferir a SNCF la gestió de les Rodalies de Barcelona durant un esmorzar que ambdós van tenir a París. Les Rodalies ara pertanyen a la Generalitat de Catalunya encara que la xarxa continua pertanyent a ADIF i el material mòbil a RENFE. El contracte amb RENFE s’acaba l’any 2016 i la Generalitat podrà canviar d’operador. SNCF ja a mostrat el seu interès per començar a operar a Catalunya i ja hi ha hagut dues reunions entre el govern de Catalunya i SNCF. Segons el president Mas SNCF “té ganes de fer coses a Catalunya” aprofitant la liberalització del sector ferroviari. Segons Mas els francesos “van demanar continuar les converses a París, i estem en aquest punt de veure si entre Ferrocarrils de la Generalitat i algú que no sigui Renfe ha la possibilitat de fer alguna cosa en el futur”.

RENFE pot fer dues coses si vol guanyar el concurs: solucionar les incidències continues del servei de Rodalies a Catalunya o reduir-les a un mínim acceptable, però si tot el que pensa fer RENFE és dir que seria molt difícil per a SNCF gestionar les Rodalies de Catalunya perquè les xarxes catalana i francesa són diferents, vol dir que tenen poc a oferir. 

FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya) gestiona línies amb tres amples de vies diferents:

-L’antiga Companyia General dels FerrocarrilsCatalans, coneguda popularment com el “carrilet”, amb ample de via ibèric o via estreta  (1.000 mm).

-L’antiga Companyia dels Ferrocarrils deCatalunya,  amb un ample de via de 1.435 mm amb origen a la Plaça Catalunya i que fa les línies fins a Terrassa, Sabadell, Reina Elisenda i Avinguda Tibidabo.

-Línia Lleida - la Pobla de Segur: Línia de o ample de via ibèric (1.668 mm). La infraestructura pertany a FGC des de 2005, però la gestiona RENFE.

FGC també és propietària de diversos funiculars i cremalleres. Però centrem-nos en les Rodalies de RENFE a Catalunya. 

També les nostres infraestructures s’han d’independitzar, tota la xarxa ferroviària catalana ha de passar a mans de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, encara que després la gestió sigui cedida a altres operadors. I si finalment l’operador és RENFE aquesta companyia ha d’entendre que pot perdre la concessió si el servei ofert als usuaris no compleix uns mínims de qualitat.

 

 

 

 

 

Independencia ferroviaria

 

 

 

La incapacidad de la compañía estatal española RENFE para solucionar las incidencias que se producen día sí y día también en el servicio de cercanías de Catalunya podría terminar haciéndoles perder la concesión de este servicio dentro del Principado, la Generalitat de Catalunya estudia la opción que sea la compañía francesa SNCF quien gestione el servicio de cercanías. Al presidente de RENFE la reunión del presidente Artur Mas con la dirección de SNCF para estudiar un cambio de operador no le ha hecho ninguna gracia, Julio Gómez-Pomar ve este cambio de operador "complejo y complicado". Es cierto, como dice Gómez-Pomar que SNCF usa un ancho de vía diferente al del servicio de Cercanías español de RENFE, pero RENFE operadora, que ha absorbido la antigua FEVE, gestiona cinco anchos de vía diferentes, incluida la red convencional de ancho ibérico y la red de alta velocidad de ancho internacional. La decisión que en España se tomó en 1855 de construir las líneas en ancho ibérico (1.668 mm) ahora le sirve de excusa al presidente de RENFE para oponerse a perder la concesión del servicio de Cercanías en Catalunya.

El presidente Mas ofreció a SNCF la gestión de las Cercanías de Barcelona durante un almuerzo que ambos tuvieron en París. Las Cercanías ahora pertenecen a la Generalitat de Catalunya aunque la red sigue perteneciendo a ADIF y el material móvil a RENFE. El contrato con RENFE acaba el año 2016 y la Generalitat podrá cambiar de operador. SNCF ya a mostrado su interés por empezar a operar en Catalunya y ya ha habido dos reuniones entre el gobierno de Catalunya y SNCF. Según el presidente Mas SNCF "tiene ganas de hacer cosas en Catalunya" aprovechando la liberalización del sector ferroviario. Según Mas los franceses "pidieron continuar las conversaciones en París, y estamos en este punto de ver si entre Ferrocarrils de la Generalitat y alguien que no sea RENFE la posibilidad de hacer algo en el futuro".

RENFE puede hacer dos cosas si quiere ganar el concurso: solucionar las incidencias continuas del servicio de Cercanías en Catalunya o reducirlas a un mínimo aceptable, pero si todo lo que piensa hacer RENFE es decir que sería muy difícil para SNCF gestionar las Cercanías de Catalunya porqué las redes catalana y francesa son diferentes, significa que tienen poco que ofrecer. 

FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya) gestiona líneas con tres anchos de vías diferentes:

-La antigua Companyia General de los Ferrocarrils Catalans, conocida popularmente como el "tren", con ancho de vía ibérico o vía estrecha (1.000 mm).

-La antigua Companyia de los Ferrocarrils de Catalunya, con un ancho de vía de 1.435 mm con origen en la Plaza Catalunya y que hace las líneas hasta Terrassa, Sabadell, Reina Elisenda y Avenida Tibidabo.

-Línea Lleida - La Pobla de Segur: Línea de o ancho de vía ibérico (1.668 mm). La infraestructura pertenece a FGC desde 2005, pero la gestiona RENFE.

FGC también es propietaria de varios funiculares y cremalleras. Pero centrémonos en las cercanías de RENFE en Catalunya.

También nuestras infraestructuras deben independizarse, toda la red ferroviaria catalana debe pasar a manos de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, aunque luego la gestión sea cedida a otros operadores. Y si finalmente el operador es RENFE esta compañía debe entender que puede perder la concesión si el servicio ofrecido a los usuarios no cumple unos mínimos de calidad.

Llegendes de Poblet / Leyendas de Poblet

Llegendes de Poblet

 

Llegenda de la fundació del monestir

 

 

El segle XII s'instal·là en una vella ermita petita i mig ruïnosa en un bosc al peu de les muntanyes de Prades un sol ermità, de nom Poblet. El rei moro de Siurana de Prades, Almemoniz, propietari de les terres, el féu presoner tres cops, però tres cops el vell ermità desaparegué miraculosament de la presó. El musulmà, desconcertat, pensà que era un missatge diví. Així que prohibí els seus homes molestar el monjo per tal que pogués resar en pau. El rei moro de Lleida se n'assabentà i ho considerà una mostra de feblesa. Aleshores va enviar un escamot de soldats que el van capturar i el van tancar a una masmorra. Però Poblet s'escapà tres cops més d'aquella presó lleidatana. Així, el rei moro de Lleida també li concedí la llibertat a l'ermità. El comte Ramon Berenguer IV es posà secretament en contacte amb Poblet i li demanà ajuda en la reconquesta d'aquelles terres al musulmans. L'ermita del monjo Poblet serví de base des d'on atacar el reialme moro de Siurana. Els cristians aconseguiren vèncer i foragitaren els sarraïns. Ramon Berenguer IV, agraït a Poblet, volia reconstruir de nou aquella ermita i engrandir-la. Demanà a dotze monjos cistercencs procedents de Fontfreda que s'instal·lessin allí sota la tutela del nou abat Poblet, que també donà nom al monestir. Així acaba la llegenda i comença la història del Monestir de Poblet

 

Llegenda del rei i l'abat

Conta una llegenda que durant un viatge a Barcelona, el rei Felip I d'Aragó va passar la nit a Arbeca. Tal i com era costum, va enviar un missatger al lloc on dormiria la nit següent, en aquella ocasió el Monestir de Poblet, per tal d'avisar el seu amfitrió. Quan va arribar el missatger, va demanar per l'abat de Poblet, en aquells dies Francesc Oliver de Boteller (en aquell moment també president de la Generalitat de Catalunya). Quan li va comunicar que venia de part del rei d'Espanya, li digué: "No el conec!". El missatger no entengué res, com gosava un monjo enfrontar-se amb el monarca més poderós del món? Novament li comunicà que l'endemà arribaria el rei, però l'abat Oliver novament exclama: "No el conec!". El missatger retornà a Arbeca, on s'ajornava Felip II. El servent entrà a la cambra reial i, amb la mirada baixa i temorosa, explicà al rei els fets succeïts amb l'abat de Poblet. El rei Felip es limità a dir: "Demà, de bon matí, torna-hi i anuncia l'arribada del comte de Barcelona". L'endemà el missatger trucà a la porta de Poblet i va demanar per l'abat, al qui li digué: "Us anuncio l'arribada per demà de Sa Majestat el comte de Barcelona". L'abat respongué solemnement: "Les portes del monestir s'obriran de bat a bat per rebre'l amb tots els honors que li corresponen". L'abat Oliver feu recobrir els poms de la porta amb or, és per això que se l'anomena Porta Daurada.

Francesc Oliver de Boteller va ser abat de Poblet (1583–1598) i 75è president de la Generalitat de Catalunya entre 1587–1590 i 1596–1598.

 

 

Llegenda de l'abat de Poblet i l'emperador de la Xina

Conta una llegenda que un dia el rei Jaume rebé un missatge de l'emperador de la Xina. Al tractar-se d'algú tan important, volgué enviar-hi algú de confiança. És per això que envià l'abat de Poblet a l'Extrem Orient. Un cop arribat al palau imperial, el governant xinès li mostrà totes les riqueses i sabiesies que tenia al reialme. El pare abat, veient la poca humilitat de l'emperador, volgué donar-li una petita lliçó:

-Heu de saber, senyor emperador, que el rei Jaume, mon senyor, viu en una ciutat alçada damunt de l'aigua i tota voltada de foc. Aquesta ciutat està feta amb ulls de serp i fetges de vedella i la van construir els galls i els conills. Heu de saber, també, que la tal ciutat està governada per porcells i que els morts es passegen pels carrers. La tal ciutat és un riu damunt del qual hi ha un pont i per damunt del pont pasturen més de cent mil caps de bestiar. L'emperador quedà bocabadat. Es diu que l'abat li havia explicat la ciutat de Barcelona de forma enigmàtica i fantàstica; alçada damunt de l'aigua (segons la tradició, Barcelona està construïda damunt d'una rambla o riera anomenada "Riu de Sota" o "de Sta. Eulàlia") voltada de foc (les muralles de la ciutat estaven fetes de pedra de foguera de Montjuïc) feta amb ulls de serp i fetges de vedella (els edificis més antics estaven fets d'un granit anomenat popularment ulls de serp o fetge de vedella) la van construir els galls i els conills (dues importants famílies de constructors de l'època eren els Gall i els Conill) governada per porcells (una antiga tradició medieval qualificava els barcelonins de porcells i la ciutat era governada pel Consell de Cent, format per nobles barcelonins -o nobles porcells-) els morts es passegen pels carrers (hi havia una família prestigiosa anomenada Mor) és un riu damunt del qual hi ha un pont (Barcelona, en estar construïda damunt la llera d'un riu, faria de pont imaginari) per damunt del pont pasturen més de cent mil caps de bestiar (tota la superfície de la ciutat hi cabien ben bé cent mil caps de bestiar). Es diu que aquest enigma que deixà bocabadat a l'emperador xinès és l'origen de l'expressió catalana "enganyar com a un "xino"".

 

 

 

 

 

 

 

 

Leyendas de Poblet

 

Leyenda de la fundación del monasterio

El siglo XII se instaló en una vieja ermita pequeña y medio ruinosa en un bosque al pie de las montañas de Prades un solo ermitaño, de nombre Poblet. El rey moro de Siurana de Prades, Almemoniz, propietario de las tierras, lo hizo prisionero tres veces, pero tres veces el viejo ermitaño desapareció milagrosamente de la cárcel. El musulmán, desconcertado, pensó que era un mensaje divino. Así que prohibió a sus hombres molestar el monje para que pudiera rezar en paz. El rey moro de Lleida se enteró y lo consideró una muestra de debilidad. Entonces envió un pelotón de soldados que lo capturaron y lo encerraron en una mazmorra. Pero Poblet escapó tres veces más de aquella prisión leridana. Así, el rey moro de Lleida también le concedió la libertad al ermitaño. El conde Ramon Berenguer IV se puso secretamente en contacto con Poblet y le pidió ayuda en la reconquista de aquellas tierras al musulmanas. La ermita del monje Poblet sirvió de base desde donde atacar el reino moro de Siurana. Los cristianos consiguieron vencer y expulsaron los sarracenos. Ramón Berenguer IV, agradecido a Poblet, quiso reconstruir de nuevo aquella ermita y agrandarla. Pidió a doce monjes cistercienses procedentes de Fontfreda que se instalaran allí bajo la tutela del nuevo abad Poblet, que también dio nombre al monasterio. Así termina la leyenda y comienza la historia del Monasterio de Poblet

 

Leyenda del rey y el abad

Cuenta una leyenda que durante un viaje a Barcelona, ​​el rey Felipe I de Aragón pasó la noche en Arbeca. Tal y como era costumbre, envió un mensajero al lugar donde dormiría la noche siguiente, en aquella ocasión el Monasterio de Poblet, para avisar a su anfitrión. Cuando llegó el mensajero, pidió por el abad de Poblet, en aquellos días Francisco Oliver de Boteller (en aquel momento también presidente de la Generalitat de Catalunya). Cuando le comunicó que venía de parte del rey de España, le dijo: "¡No lo conozco!". El mensajero no entendió nada, como osaba un monje enfrentarse con el monarca más poderoso del mundo? Nuevamente le comunicó que al día siguiente llegaría el rey, pero el abate Oliver nuevamente exclama: ""¡No lo conozco!". El mensajero volvió a Arbeca, donde se aplazaba Felipe II. El sirviente entró en la cámara real y, con la mirada baja y temerosa, explicó al rey lo sucedido con el abad de Poblet. El rey Felipe se limitó a decir: "Mañana, de madrugada, vuelve a él y anuncia la llegada del conde de Barcelona". Al día siguiente el mensajero llamó a la puerta de Poblet y pidió por el abad, al que le dijo: "Os anuncio la llegada para mañana de Su Majestad el conde de Barcelona". El abate respondió solemnemente: "Las puertas del monasterio se abrirán de par en par para recibirlo con todos los honores que le corresponden". El abad Oliver haga recubrir los pomos de la puerta con oro, es por eso que se le llama Puerta Dorada.

Francesc Oliver de Boteller fue abad de Poblet (1583–1598) i 75º presidente de la Generalitat de Catalunya entre 1587–1590 i 1596–1598.

 

 

Leyenda del abad de Poblet y el emperador de China

Cuenta una leyenda que un día el rey Jaume recibió un mensaje del emperador de China. Al tratarse de alguien tan importante, quiso enviar a alguien de confianza. Es por eso que envió el abad de Poblet al Lejano Oriente. Una vez llegado al palacio imperial, el gobernante chino le mostró todas las riquezas y sabiduría que tenía el reino. El padre abad, viendo la poca humildad del emperador, quiso darle una pequeña lección:

-Has de saber, señor emperador, que el rey Jaume, mi señor, vive en una ciudad alzada sobre el agua y toda rodeada de fuego. Esta ciudad está hecha con ojos de serpiente y hígados de ternera y la construyeron los gallos y los conejos. Debe saber, también, que la tal ciudad está gobernada por lechones y que los muertos se pasean por las calles. La tal ciudad es un río sobre el que hay un puente y por encima del puente pastan más de cien mil cabezas de ganado. El emperador quedó boquiabierto. Se dice que el abad le había explicado la ciudad de Barcelona de forma enigmática y fantástica; alzada encima del agua (según la tradición, Barcelona está construida encima de una rambla o riera llamada "Ríu de Sota" o "de Sta. . Eulalia") rodeada de fuego (las murallas de la ciudad estaban hechas de piedra de hoguera de Montjuïc) hecha con ojos de serpiente y hígados de ternera (los edificios más antiguos estaban hechos de un granito llamado popularmente ojos de serpiente o hígado de ternera) la construyeron los gallos y los conejos (dos importantes familias de constructores de la época eran los Gall y los Conill) gobernada por lechones (una antigua tradición medieval calificaba los barceloneses de lechones y la ciudad era gobernada por el Consejo de Ciento, formado por nobles barceloneses - o nobles lechones -) los muertos se pasean por las calles (había una familia prestigiosa llamada Mor) es un río sobre el que hay un puente (Barcelona, ​​al estar construida sobre el lecho de un río, haría de puente imaginario) por encima del puente pastan más de cien mil cabezas de ganado (toda la superficie de la ciudad cabían bien cien mil cabezas de ganado). Se dice que este enigma que dejó boquiabierto al emperador chino es el origen de la expresión catalana "engañar como a un "chino"".

Visca el Rei?

Visca el Rei? 

Les relacions entre les institucions catalanes i la monarquia espanyola han estat sempre complicades. D’una banda tenim uns monarques castellans acostumats a imposar els seus desitjos que quan arriben a Catalunya es troben amb unes institucions – Parlament i Generalitat – molt geloses de la seva autoritat dins de la seva jurisdicció. Aquestes diferències s’han resolt unes vegades pacíficament, d’altres mitjançant la guerra. 

Llegenda del rei i l'abat

Conta una llegenda que durant un viatge a Barcelona, el rei Felip I d'Aragó va passar la nit a Arbeca. Tal i com era costum, va enviar un missatger al lloc on dormiria la nit següent, en aquella ocasió el Monestir de Poblet, per tal d'avisar el seu amfitrió. Quan va arribar el missatger, va demanar per l'abat de Poblet, en aquells dies Francesc Oliver de Boteller (en aquell moment president de la Generalitat de Catalunya). Quan li va comunicar que venia de part del rei d'Espanya, li digué: "No el conec!". El missatger no entengué res, com gosava un monjo enfrontar-se amb el monarca més poderós del món? Novament li comunicà que l'endemà arribaria el rei, però l'abat Oliver novament exclama: "No el conec!". El missatger retornà a Arbeca, on s'ajornava Felip II. El servent entrà a la cambra reial i, amb la mirada baixa i temorosa, explicà al rei els fets succeïts amb l'abat de Poblet. El rei Felip es limità a dir: "Demà, de bon matí, torna-hi i anuncia l'arribada del comte de Barcelona". L'endemà el missatger trucà a la porta de Poblet i va demanar per l'abat, al qui li digué: "Us anuncio l'arribada per demà de Sa Majestat el comte de Barcelona". L'abat respongué solemnement: "Les portes del monestir s'obriran de bat a bat per rebre'l amb tots els honors que li corresponen". L'abat Oliver feu recobrir els poms de la porta amb or, és per això que se l'anomena Porta Daurada. 

El castell d’Eramprunyà

El castell d’Eramprunyà era un castell de frontera situat a 400 metres sobre el nivell del mar, domina tot el Baix Llobregat. L’any 1469 va esclatar la guerra civil entre la Generalitat de Catalunya i el rei Joan II. Joan Marc IV que era fidel al rei Joan II va refugiar-se al castell d’Eramprunyà. Les tropes de la Generalitat van posar setge al castell el 28 de setembre, el 24 d’octubre els partidaris de Joan II van rendir-se a les tropes de la Generalitat. El castell va quedar en ruïnes pels danys que va causar l’artilleria de la Generalitat. 

Joan Carles I declarat persona non grata 

El mes de maig el Ple de l’Ajuntament de Berga va declarar persona non grata el rei d’Espanya Joan Carles I. Hi ha hagut algun municipi més que també l’ha declarat persona non grata, ara, però, també podria perdre els títols nobiliaris catalans, per exemple, comte de Barcelona. ERC i SI han presentat una iniciativa per retirar-li a Joan Carles I els títols catalans. ERC i SI han entrat al registre del Parlament una proposta per instar al Parlament a aprovar una llei on es destitueixi o revoqui el títol de Comte de Barcelona i altres títols nobiliaris catalans que té el monarca espanyol. La proposta parteix de la petició de diverses entitats de la societat civil catalana: Comissió de la Dignitat, Sobirania i Progrés, la Plataforma pel Dret a Decidir, Catalunya Acció, Ara o Mai, el CADCI i l'Associació Germans Badia.

El 9 de juny van complir-se els 550 anys des de que el Parlament de Catalunya i la Generalitat (presidida per Manuel de Montsuar) van declarar el rei Joan II enemic públic dels catalana, el van destituir i el van foragitar.

¿Viva el Rey? 

Las relaciones entre las instituciones catalanas y la monarquía española han sido siempre complicadas. Por un lado tenemos unos monarcas castellanos acostumbrados a imponer sus deseos que cuando llegan a Cataluña se encuentran con unas instituciones - Parlamento y Generalitat - muy celosas de su autoridad dentro de su jurisdicción. Estas diferencias se han resuelto unas veces pacíficamente, otras mediante la guerra. 

Leyenda del rey y el abad

Cuenta una leyenda que durante un viaje a Barcelona, ​​el rey Felipe I de Aragón pasó la noche en Arbeca. Tal y como era costumbre, envió un mensajero al lugar donde dormiría la noche siguiente, en aquella ocasión el Monasterio de Poblet, para avisar a su anfitrión. Cuando llegó el mensajero, pidió por el abad de Poblet, por entonces Francisco Oliver de Boteller (en aquel momento presidente de la Generalitat de Cataluña). Cuando le comunicó que venía de parte del rey de España, le dijo: "No lo conozco". El mensajero no entendió nada, como se atrevía un monje enfrentarse con el monarca más poderoso del mundo? Nuevamente le comunicó que al día siguiente llegaría el rey, pero el abad Oliver nuevamente exclama: "No lo conozco". El mensajero regresó a Arbeca, donde se aplazaba Felipe II. El sirviente entró en la cámara real y, con la mirada baja y temerosa, explicó al rey lo sucedido con el abad de Poblet. El rey Felipe se limitó a decir: "Mañana, de madrugada, vuelve y anuncia la llegada del conde de Barcelona". Al día siguiente el mensajero llamó a la puerta de Poblet y pidió por el abad, al que le dijo: "Os anuncio la llegada para mañana de Su Majestad el conde de Barcelona". El abad respondió solemnemente: "Las puertas del monasterio se abrirán de par en par para recibirlo con todos los honores que le corresponden". El abad Oliver haga recubrir los pomos de la puerta con oro, es por eso que se le llama Puerta Dorada. 

El castillo de Eramprunyà

El castillo de Eramprunyà era un castillo de frontera situado a 400 metros sobre el nivel del mar, domina todo el Baix Llobregat. El año 1469 estalló la guerra civil entre la Generalidad de Cataluña y el rey Juan II. Joan Marc IV que era fiel al rey Juan II se refugió en el castillo de Eramprunyà. Las tropas de la Generalitat pusieron cerco al castillo el 28 de septiembre, el 24 de octubre los partidarios de Juan II se rindieron a las tropas de la Generalitat. El castillo quedó en ruinas por los daños que causó la artillería de la Generalitat. 

Juan Carlos I declarado persona non grata 

El mes de mayo el Pleno del Ayuntamiento de Berga declaró persona non grata al rey de España Juan Carlos I. Ha habido algún municipio más que también lo ha declarado persona non grata, ahora, sin embargo, también podría perder los títulos nobiliarios catalanes, por ejemplo, conde de Barcelona. ERC y SI han presentado una iniciativa para retirarle a Juan Carlos I los títulos catalanes. ERC y SI han entrado en el registro del Parlamento una propuesta para instar al Parlamento a aprobar una ley donde se destituya o revoque el título de Conde de Barcelona y otros títulos nobiliarios catalanes que tiene el monarca español. La propuesta parte de la petición de diversas entidades de la sociedad civil catalana: Comisión de la Dignidad, Soberanía y Progreso, la Plataforma por el Derecho a Decidir, Catalunya Acció, Ahora o Nunca, el CADCI y la Asociación Hermanos Badia.

El 9 de junio se cumplieron los 550 años desde que el Parlamento de Cataluña y la Generalitat (presidida por Manuel de Montsuar) declararon el rey Juan II enemigo público de los catalanes, le destituyeron y lo ahuyentaron.

El Patrimoni cultural i històric del país

El Patrimoni cultural i històric del país

L’aranès ja té la seva “acadèmia”

La Generalitat de Catalunya, representada per la vicepresidenta del Govern i cap del Departament i Relacions Institucionals, Joana Ortega i el Conselh Generau d’Aran, representat pel Síndic d’Aran, Carlos Barrera, han constituït el Consell de Política Lingüística de l’occità aranès. El Consell de Política Lingüística de l’occità aranès té com a tasca la protecció i promoció de la llengua aranesa i la seva constitució és considerada “un mecanisme institucional essencial” per a dur a terme aquesta tasca de protecció i promoció de la llengua aranesa.

El PP, la UNESCO i la Portalada de Ripoll

El PP imposa que només l’Estat pugui presentar la candidatura de la Portalada de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat. ERC va presentar una iniciativa davant la Comissió de Cultura del Congrés dels Diputats perquè l’Estat “doni suport i defensi amb tots els mitjans i davant totes les instàncies internacionals oportunes el nomenament de la portalada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat”. En aquesta proposta ERC demanava que la Generalitat pogués defensar la candidatura però aquest segon punt ha estat suprimit per aconseguir el suport del PP a la candidatura. El PP ha imposat la supressió d’aquest punt i que només l’Estat pugui defensar la candidatura. Crec que no s’havia d’haver acceptat aquesta condició, si el PP volia donar-hi suport a la candidatura de la Portalada de Ripoll, benvinguts, però aquí ERC s’ha equivocat, no podem deixar en mans del govern espanyol, especialment en mans d’un govern del PP, la gestió del nostre patrimoni històric. El Partit Popular ha imposat amb el pes de la seva majoria absolutista que la redacció de la llista de candidatures a Patrimoni de la Humanitat sigui cosa del Consell de Patrimoni Històric espanyol, i la presentació de la llista la presenti el govern espanyol. La Generalitat de Catalunya hauria de presentar la seva pròpia llista a la UNESCO, al marge de la que presenti l’Estat espanyol i impedir que el nostre patrimoni se l’apropiï l’Estat espanyol.

El Patrimonio cultural e histórico del país

El aranés ya tiene su "academia"

La Generalitat de Cataluña, representada por la vicepresidenta del Gobierno y jefe del Departamento y Relaciones Institucionales, Joana Ortega y el Conselh Generau d'Aran, representado por el Síndic d'Aran, Carlos Barrera, han constituido el Consejo de Política Lingüística del occitano aranés. El Consejo de Política Lingüística del occitano aranés tiene como tarea la protección y promoción de la lengua aranesa y su constitución es considerada "un mecanismo institucional esencial" para llevar a cabo esta tarea de protección y promoción de la lengua aranesa.

El PP, la UNESCO y la Portalada de Ripoll

El PP impone que sólo el Estado pueda presentar la candidatura de la Portalada de Ripoll como Patrimonio de la Humanidad. ERC presentó una iniciativa ante la Comisión de Cultura del Congreso de los Diputados para que el Estado "apoye y defienda con todos los medios y ante todas las instancias internacionales oportunas el nombramiento de la portada románica de Santa María de Ripoll como Patrimonio de laHumanidad ". En esta propuesta ERC pedía que la Generalitat pudiera defender la candidatura pero este segundo punto ha sido suprimido para conseguir el apoyo del PP a la candidatura. El PP ha impuesto la supresión de este punto y que sólo el Estado pueda defender la candidatura. Creo que no se debía haber aceptado esta condición, si el PP quería apoyar la candidatura de la Portalada de Ripoll, bienvenidos, pero aquí ERC se ha equivocado, no podemos dejar en manos del gobierno español, especialmente en manos de un gobierno del PP, la gestión de nuestro patrimonio histórico. El Partido Popular ha impuesto con el peso de su mayoría absolutista que la redacción de la lista de candidaturas a Patrimonio de la Humanidad sea cosa del Consejo de Patrimonio Histórico Español, y la presentación de la lista la presente el gobierno español. La Generalitat de Cataluña debería presentar su propia lista a la UNESCO, al margen de la que presente el Estado español e impedir que nuestro patrimonio se le apropie del Estado español.

CCC vol querellar-se contra la consellera Rigau

CCC vol querellar-se contra la consellera Rigau

La plataforma ultradretana espanyolista Convivència Cívica Catalana ha anunciat la seva intenció que querellar-se contra la consellera d’Ensenyament del Govern de la Generalitat de Catalunya, Irene Rigau. Francisco Caja, president d’aquesta plataforma ultradretana acusa la consellera Rigau de prevaricació per no haver complert la sentència del TSJC que reconeix el dret de tres famílies que els seus fills rebin l’educació en castellà. La consellera nega haver incomplert la sentència i també diu que s’està complint amb el dret de les famílies de demanar atenció individualitzada en castellà entre els tres i els sis anys “ajustant-se a la legalitat vigent”.

Disculpeu-me, aquesta broma ja fa molt que dura, ja n’hi ha prou, aquesta plataforma de Caja i la seva camarilla, amb un important suport mediàtic a Madrid però nul a Catalunya pretén acabar amb la immersió lingüística, un sistema que només discuteixen el PP, Ciutadans i grupuscles ultradretans com la plataforma espanyolista de Caja. Crec que ningú els obliga a seguir vivint entre nosaltres i és evident que no estan còmodes, llavors, resulta incòmode que continuïn entre nosaltres. És evident que la llengua catalana els fa nosa, però m’atreveixo a dir que per a Caja aquesta situació li permet tenir una notorietat que no tindria a Madrid, allà només seria un espanyol més, aquí és, pels mitjans de comunicació cavernaris, l’espanyol que defensa el castellà en front dels díscols nadius.

La consellera Rigau prevaricaria si acceptés complir amb sentències que atempten contra la llengua pròpia de Catalunya, sentències dictades per tribunals mancats de legitimitat i sobrats de servilisme a una idea d’Estat pròpia de temps passats i a uns partits polítics ultranacionalistes.

No podem transigir en la defensa de la nostra llengua i ho hem de dir de manera clara, la llengua catalana no es toca, que Convivència Cívica Catalana, Ciutadans i la caverna mediàtica s’ho treguin del cap.

La llengua catalana ha sobreviscut als diversos règims que des del 1714 han aprovat lleis per tal d’extingir-la, aquells eren moments difícils perquè llavors les baionetes donaven suport a les lleis, ara només poden dictar sentències i el govern espanyol lleis, però ja no poden enviar-nos l’exèrcit a “tallar-nos” la llengua. Nosaltres hem de dir clarament que no acatem les seves imposicions, ni les seves amenaces, ni les seves lleis, els cavernaris que cridin tot el que vulguin fins que es quedin afònics.

CCC quiere querellarse contra la consejera Rigau

La plataforma ultraderechista españolista Convivencia Cívica Catalana ha anunciado su intención de que querellarse contra la consejera de Enseñanza del Gobierno de la Generalidad de Cataluña, Irene Rigau. Francisco Caja, presidente de esta plataforma ultraderechista acusa a la consejera Rigau de prevaricación por no haber cumplido la sentencia del TSJC que reconoce el derecho de tres familias que sus hijos reciban la educación en castellano. La consejera niega haber incumplido la sentencia y también dice que se está cumpliendo con el derecho de las familias de pedir atención individualizada en castellano entre los tres y los seis años "ajustándose a la legalidad vigente".
Discúlpenme, esta broma ya hace mucho que dura, ya basta, esta plataforma de Caja y su camarilla, con un importante apoyo mediático en Madrid pero nulo en Cataluña pretende acabar con la inmersión lingüística, un sistema que sólo discuten el PP, Ciudadanos y grupúsculos ultraderechistas como la plataforma españolista de Caja.Creo que nadie les obliga a seguir viviendo entre nosotros y es evidente que no están cómodos, entonces, resulta incómodo que continúen entre nosotros. Es evidente que la lengua catalana les molesta, pero me atrevo a decir que para Caja esta situación le permite tener una notoriedad que no tendría en Madrid, allí sólo sería un español más, aquí es, por los medios de comunicación cavernarios, la español que defiende el castellano frente a los díscolos nativos.
La consejera Rigau prevaricar si aceptara cumplir con sentencias que atentan contra la lengua propia de Cataluña, sentencias dictadas por tribunales carentes de legitimidad y sobrados de servilismo a una idea de Estado propia de tiempos pasados ​​ya unos partidos políticos ultranacionalistas.
No podemos transigir en la defensa de nuestra lengua y lo tenemos que decir de manera clara, la lengua catalana no se toca, que Convivencia Cívica Catalana, Ciudadanos y la caverna mediática se lo saquen de la cabeza.
La lengua catalana ha sobrevivido a los diversos regímenes que desde 1714 han aprobado leyes para extinguirla, aquellos eran momentos difíciles porque entonces las bayonetas apoyaban las leyes, ahora sólo pueden dictar sentencias y el gobierno español leyes, pero ya no pueden enviarnos al ejército a "cortarnos" la lengua.Nosotros tenemos que decir claramente que no acatamos sus imposiciones, ni sus amenazas, ni sus leyes, los cavernarios que llamen todo lo que quieran hasta que se queden afónicos.