"Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover. 123è President de la Generalitat de Catalunya.
Joan Laporta posa nerviosos a molts, especialment a la caverna mediàtica. Molestava a molts quan era president del Barça, ara molesta a molts més des del moment en què va decidir ficar-se en política, cosa que ha fer liderant Solidaritat Catalana i ha conseguint quatre escons al Parlament de Catalunya en la seva primera participació.
Laporta va anar a València per presentar el seu partit. La ultradreta valenciana li va organitzar un acte per intentar boicotejar l’acte, arribant a l’extrem d’intentar l’agressió física que va ser impedida. Un dels agressors era el president de Coalició Valenciana, el grup blaver i ultradretà Juan García Santandreu. A l’hotel també hi era el líder del grup feixista i xenòfob España 2000 José Luís Roberto que s’havia hostatjat a l’hotel aquell mateix matí per poder tenir accés.
Encara que l’agressió no va arribar a produir-se per la intervenció d’alguns assistents i de la policia que van retenir als brètols feixistes a una sala del despatx si que algú va aconseguir ruixar amb una substància irritant.
Mig centenar de brètols de Coalició Valenciana i España 2000 convocats des dels fòrums d’Internet van increpar als assistents a l’acte de Laporta mentre arribaven a l’hotel en què se celebrava l’acte de presentació de Solidaritat al País Valencià. Doncs, sembla que no va ser una convocatòria gaire lluïda si convocant-los per Internet només hi van mig centenar.
La policia va decidir fer un registre després de rebre una amenaça anònima de la que va transcendir cap detall. Tenint en consideració els precedents que hi ha hagut d’atemptats terroristes comesos per grups ultradretans blavers valencians contra persones i grups titllats de catalanistes al País Valencià no es podien prendre a broma, encara que la majoria d’aquells atemptats van quedar en la impunitat tot i que se sabia quines organitzacions blaveres hi havia al darrera, però aquests grupuscles gaudeixen d’impunitat i de recolzament tant moral com econòmic.
Agresión blavera a Joan Laporta
Joan Laporta pone nerviosos a muchos, especialmente en la caverna mediática. Molestaba a muchos cuando era presidente del Barça, ahora molesta a muchos más desde el momento en que decidió meterse en política, lo que ha hacer liderando Solidaridad Catalana y consiguiendo cuatro escaños en el Parlamento de Cataluña en su primera participación. Laporta fue a Valencia para presentar su partido. La ultraderecha valenciana le organizó un acto para intentar boicotear el acto, llegando al extremo de intentar la agresión física que fue impedida. Uno de los agresores era el presidente de Coalición Valenciana, el grupo blavero y ultraderechista Juan García Santandreu. En el hotel también estaba el líder del grupo fascista y xenófobo España 2000 Roberto, que había hospedado en el hotel esa misma mañana para poder tener acceso. Aunque la agresión no llegó a producirse por la intervención de algunos asistentes y de la policía que retuvieron a los gamberros fascistas en una sala del despacho si que alguien logró rociar con una sustancia irritante. Medio centenar de gamberros de Coalición Valenciana y España 2000 convocados desde los foros de Internet increparon a los asistentes al acto de Laporta mientras llegaban al hotel en que se celebraba el acto de presentación de Solidaridad en el País Valenciano. Pues, parece que no fue una convocatoria muy lucida si convocándolos por Internet sólo van medio centenar. La policía decidió hacer un registro después de recibir una amenaza anónima de la que trascendió ningún detalle. Teniendo en consideración los precedentes que ha habido de atentados terroristas cometidos por grupos ultraderechistas blaveros valencianos contra personas y grupos tildados de catalanistas en el País Valenciano no se podían tomar a broma, aunque la mayoría de aquellos atentados quedaron en la impunidad todo y que se sabía qué organizaciones blaveras había detrás, pero estos grupúsculos gozan de impunidad y de apoyo tanto moral como económico.
Joan Carretero, líder de Reagrupament, ha anunciat que passades les vacances d'estiu vol obrir converses amb Esquerra Republicana de Catalunya i amb Democràcia Catalana Catalana, el partit de Joan Laporta, per tractar de fer una coalició que concorreria a les properes eleccions al Parlament de Catalunya de la propera tardor. La intenció és recollir el sentiment independentista en una candidatura conjunta de les tres formacions.
Poden canalitzar el vot independentista però també hauran d'evitar els personalismes, un risc que sempre pateixen els grups organitzats al voltant d'una persona molt determinada: Carretero en el cas de Reagrupament i Laporta en el cas de Democràcia Catalana, tampoc Esquerra Republicana de Catalunya se n'escapa. Cal dir que cap partit escapa al divisme dels seus líders tot i que n'hi ha que el líder quasi diví acostuma a estar lluny del partit, en el seu lloc posen un titella que transmet el missatge del llunyà líder diví, d'altres no se sap molt bé qui és el líder diví, només se sospita, però si se sap qui és el titella.
Passades vacances d'estiu sabrem com s'ho fan aquestes tres formacions polítiques – Esquerra Republicana de Catalunya, Reagrupament i Democràcia Catalana – per acordar una aliança que pugui canalitzar el vot independentista. Esquerra Republicana de Catalunya haurà de fer un gran esforç, sent com són en aquests moments l'única formació independentista al Parlament, tot i que havent decepcionat a molts dels seus electors molt crítics amb les actuacions dutes a terme en aquests últims anys. A Puigcercós (Esquerra Republicana de Catalunya) li convé entendre's amb Carretero (Reagrupament) i Laporta (Democràcia Catalana) per fer un front comú que permeti canalitzar el vot independentista. Seria un error imperdonable dividir-lo per uns personalismes mal entesos. Davant nostre tenim un monstre, el nacionalisme espanyol, que sembla molt fort, però units el podem fer caure i deslliurar-nos d'ell per sempre.
Frente común por la independencia
Joan Carretero, líder de Reagrupament, ha anunciado que pasadas las vacaciones de verano quiere abrir conversaciones con Esquerra Republicana de Catalunya y con Democracia Catalana Catalana, el partido de Joan Laporta, para tratar de hacer una coalición que concurriría a las próximas elecciones al Parlamento de Cataluña del próximo otoño. La intención es recoger el sentimiento independentista en una candidatura conjunta de las tres formaciones. Pueden canalizar el voto independentista pero también tendrán que evitar los personalismos, un riesgo que siempre sufren los grupos organizados alrededor de una persona muy determinada: Carretero en el caso de Reagrupament y Laporta en el caso de Democracia Catalana, tampoco Esquerra Republicana de Cataluña se escapa. Hay que decir que ningún partido escapa al divismo de sus líderes aunque los hay que el líder casi divino suele estar lejos del partido, en su lugar ponen un títere que transmite el mensaje del lejano líder divino, otros no se sabe muy bien quién es el líder divino, sólo se sospecha, pero si se sabe quién es el títere. Pasadas vacaciones de verano sabremos como lo hacen estas tres formaciones políticas - Esquerra Republicana de Catalunya, Reagrupament y Democracia Catalana - para acordar una alianza que pueda canalizar el voto independentista. Esquerra Republicana de Catalunya tendrá que hacer un gran esfuerzo, siendo como son en estos momentos la única formación independentista en el Parlamento, aunque habiendo decepcionado a muchos de sus electores muy críticos con las actuaciones llevadas a cabo en estos últimos años. A Puigcercós (Esquerra Republicana de Catalunya) le conviene entenderse con Carretero (Reagrupament) y Laporta (Democracia Catalana) para hacer un frente común que permita canalizar el voto independentista. Sería un error imperdonable dividirlo por unos personalismos mal entendidos. Ante nosotros tenemos un monstruo, el nacionalismo español, que parece muy fuerte, pero unidos lo podemos derribar y librarnos de él para siempre.
La final de la copa del Rei que va enfrontar el Regal Barça amb el Madrid va celebrar-se al Bizkaia Arena (Barakaldo) i va acabar amb la victòria del Regal Barça sobre el Reial Madrid per 80 a 61. Durant l'entrada del reis d'Espanya i la interpretació de l'himne espanyol va produir-se una xiulada. La xiulada va passar a ser el fet més important del partit ja que el Madrid va ser derrotat i del fet n'hi ha qui ha volgut treure arguments per atacar a Joan Laporta, que sembla que fa por a molta gent. El discurs d'aquesta senyora, crec que és una senyora la que parla, però amb aquesta gent d'Intereconomía no se sap mai, és delirant. Per ella que hi hagi una estelada és una cosa horrible, i d'aquí passa a atacar a Laporta, barreja pel mig el Klukluxklan – del que n'estic segur que ideològicament estan molt més a prop ella i molts dels que treballen a Intereconomía que no pas en Joan Laporta – amb el barcelonisme i l'independentisme. La senyora intereconòmica deu tenir les neurones creuades barrejant temes que no tenen entre ells cap relació.
"Hi havia molta bandera independentista catalana.
Y basca.
Però catalana.
Proetarra també.
Ja, bé, però la proetarra les posen també els de la kaleborroka a tot Espanya.Doncs, aquest president estrambòtic que tenen i tot aquest brou de cultiu que ell mateix ha volgut fer, ho hem vist aquí com el klukluxklan, abonant aquest independentisme perquè semblis més barcelonista ".
La final de la copa del Rey que enfrentó el Regal Barça con el Madrid celebró en el Bizkaia Arena (Barakaldo) y acabó con la victoria del Regal Barça sobre el Real Madrid por 80 a 61.Durante la entrada del reyes de España y la interpretación del himno español se produjo un silbido.La pitada pasó a ser el hecho más importante del partido ya que el Madrid fue derrotado y de hecho hay quien ha querido sacar argumentos para atacar a Joan Laporta, que parece que da miedo a mucha gente.El discurso de esta señora, creo que es una señora la que habla, pero con esta gente de Intereconomía nunca se sabe, es delirante.Por ella que haya una estrellada es algo horrible, y de ahí pasa a atacar a Laporta, mezcla de por medio el Klukluxklan - lo que estoy seguro que ideológicamente están mucho más cerca de ella y muchos de los que trabajan en Intereconomía queno en Joan Laporta - con el barcelonismo y el independentismo.La señora intereconòmica debe tener las neuronas cruzadas mezclando temas que no tienen entre sí ninguna relación.
"Había mucha bandera independentista catalana.
Y vasca.
Pero catalana.
Proetarra también.
Ya, bueno, pero la proetarra las ponen también los de la kale borroka en toda España. Pues, este presidente estrambótico que tienen y todo este caldo de cultivo que él mismo ha querido hacer, lo hemos visto aquí como el klukluxklan, abonando este independentismopara que parezcas más barcelonista ".
Joan Laporta és el president del Futbol Club Barcelona actual. D'aquí a un any finalitza el seu mandat i sembla que podria entrar en política. Hi ha alguna gent a qui aquesta possibilitat no agrada. Se l'ataca des d'alguns mitjans. Però com a ciutadà que és té el seu dret a dedicar-se a la política o a fer allò que li doni la gana. Pot expressar un president del Barça les seves idees polítiques?. No oblidem que Laporta és un ciutadà i per tant lliure de fer el que vulgui. El Barça és una institució privada, probablement la més gran de Catalunya si considerem el gran nombre de socis i aficionats que té però tots aquests aficionats, i en Joan Laporta n'és un soci que per un període limitat de temps – hi ha limitació de mandats – presideix la institució, com abans la van presidir d'altres ciutadans i com la presidiran d'altres en el futur, i que d'aquí a un any ja no en serà president. Com abans he dit en Laporta és un ciutadà i com a tal si ho dessitja pot postular-se per a qualsevol càrrec públic. L'acusen d'aprofitar-se del càrrec de president del Barça per catapultar-se políticament. Certament en Laporta ara es conegut, molt més del que ho hauria arribat a ser sinó hagués sigut president del Barça, ser president del Barça o de qualsevol club de futbol té com a conseqüència que qui ocupa aquest càrrec sigui conegut. N'hi ha que com en Laporta aprofita el seu càrrec actual per provar d'iniciar una carrera política i n'hi ha que aprofiten el seu càrrec de president - Florentino Pérez - de club de futbol per mitjançant els contactes amb polítics importants fer grans negocis i tenir contactes amb la classe política. Si Laporta decideix entrà en política escoltem que ens ha de proposar i llavors mostrem la nostra conformitat o critiquem-lo però primer escoltem-lo.
Joan Laporta es el presidente del Fútbol Club Barcelona actual. De aquí a un año finaliza su mandato y parece que podría entrar en política. Hay alguna gente a quien esta posibilidad no gusta. Se le ataca desde algunos medio. Pero como a ciudadano que es tiene su derecho a dedicarse a la política o a hacer aquello que le di la gana. Puede expresar un presidente del Barça sus ideas políticas?. No olvidemos que Laporta es un ciudadano y por lo tanto libre de hacer lo que quiera. El Barça es una institución privada, posiblemente la más grande de Catalunya si consideramos el gran número de socios y aficionados que tiene pero todos estos aficionados, y en Joan Laporta es un socio que por un período limitado de tiempo – hay limitación de mandatos – preside la institución, como antes la presidieron de otros ciudadanos y como la presidirán de otros en el futuro, y que de aquí a un año ya no será presidente. Como antes he dicho Laporta es un ciudadano y como a tal si lo desea puede postularse para cualquier cargo público. Le acusan de aprovecharse del cargo de presidente del Barça por catapultarse políticamente. Ciertamente Laporta ahora es conocido, mucho más del que lo habría llegado a ser sino hubiese sido presidente del Barça, ser presidente del Barça o de cualquier club de fútbol tiene como consecuencia que quien ocupa este cargo sea conocido.Hay quien como Laporta aprovecha su cargo actual para probar de iniciar una carrera política y hay quienes aprovechan su cargo de presidente - Florentino Pérez - de club de fútbol por mediante los contactos con políticos importantes hacer grandes negocios y tener contactos con la clase política. Si Laporta decide entrar en política escuchemos que nos quiere proponer y entonces mostremos nuestra conformidad o critiquemosle pero primero escuchémosle.
El govern català insta a la fiscalia a anul·lar les sentencies del judici a Companys
Recórrer les sentències
El govern de la Generalitat de Catalunya instarà a la fiscalia general de l'Estat a recórrer les dues sentències, la que va dictar el Tribunal de Responsabilitats Polítiques i la del Consell de Guerra que va condemnar el president Companys a mort.
“No hi haurà cap raó per desistir fins que s'aconsegueixi l'anul·lació del judici”, va dir el president Montilla en nom del govern llegint una declaració institucional en l'acte que commemorava el 60è aniversari de l'afusellament del president Companys. L'anul·lació del judici és l'últim gest que el poble de Catalunya espera de les institucions espanyoles després de l'aprovació de la Llei de Memòria Històrica, va dir el president Montilla.
Llei rebaixada, llei inútil
El govern espanyol va redactar la LMH, la va anar rebaixant amb l'esperança que el PP hi donés suport malgrat que tenia el suport dels altres partits. Pensar que el PP donaria suport a aquesta llei era absurd, només cal haver escoltat les opinions d'alguns reconeguts dirigents del PP sobre el franquisme per entendre que era impossible un recolzament seu a la LMH. El PSOE va redactar una LMH que hi ha trobat amb enormes entrebancs en la seva aplicació perquè aquells que han de vetllar en la seva aplicació des del punt de vista legal, els jutges, prefereixen vetllar perquè la infàmia i els crims del franquisme quedin impunes.
Perdonar però no oblidar
El president Montilla va dir que “el poble català ha perdonat, però, per un sentit col·lectiu de la dignitat, no podem confondre perdó amb oblit. Hi ha un capítol pendent, que volem tancar amb dignitat per honorar a nostre president”. Evidentment no podem oblidar que al president Companys el van assassinar però tampoc hauríem de perdonar. Hi ha hagut alguna mostra de penediment?. Que jo sàpiga no. Cap representant de l'exèrcit, que va ser responsable del judici i de l'assassinat ha demanat perdó. Tampoc les Corts espanyoles han demanat disculpes.
El mateix exèrcit amb un altre uniforme en el mateix Estat
Algú pot dir que l'exèrcit espanyol d'avui no té res a veure amb l'exèrcit espanyol que l'any 1940 va assassinar el president Companys. Potser s'han civilitzat però és la mateixa institució. I l'Estat?. No va produir-se un trencament amb el règim anterior, va ser una transició. Però acceptem que no són el mateix.
Alemanya i Gernika
L'actual República Federal d'Alemanya va trencar amb l'Alemanya nazi, els capitostos nazis van ser jutjats. Però Alemanya, l'Alemanya moderna i democràtica va demanar disculpes a Gernika pel terrible bombardeig que aquella població basca va patir dut a terme per l'aviació alemanya que col·laborava amb el dictador Franco. L'Estat espanyol no ha fet el mateix tot i que la seva obligació era major que la dels alemanys.
La venjança catalana
Un exemple més: els almogàvers van lluitar al servei de Bizanci que va pagar-los assassinant els seus caps. Ells van respondre passant-se per la pedra a un munt de gent com a revenja per l'assassinat dels seus caps. Aquest fet terrible es recordat a Grècia amb el nom de la “venjança catalana” ja que els almogàvers era una horda composta per catalans i aragonesos. Fa uns anys la Generalitat de Catalunya va organitzar un acte de desgreuge. La Catalunya de llavors no té gaire a veure amb la Catalunya actual però la Generalitat de Catalunya va demanar disculpes per les barbaritats que van fer els almogàvers.
Sembla que no va amb ells
Ni l'Estat espanyol ni el seu exèrcit demanen disculpes per l'assassinat del president Companys, però no només per ell, també haurien de demanar perdó per la mort dels milers de ciutadans catalans i espanyols. Alemanya va fer el gest a Gernika, Catalunya el va fer a Grècia, és vergonyós que l'Estat espanyol no el faci amb els seus propis ciutadans.
El gobierno catalán insta a la fiscalía a anular las sentencias del juicio a Companys
Recurrir las sentencias
El gobierno de la Generalitat de Catalunya instará a la fiscalía general del Estado a recurrir las dos sentencias, la que dictó el Tribunal de Responsabilidades Políticas y la del Consejo de Guerra que condenó al presidente Companys a muerte.
“No habrá ninguna razón para desistir hasta que se consiga la anulación del juicio”, dijo el presidente Montilla en nombre del gobierno leyendo una declaración institucional en el acto que conmemoraba el 60è aniversario del fusilamiento del presidente Companys. La anulación del juicio es el último gesto que el pueblo de Catalunya espera de las instituciones españolas después de la aprobación de la Ley de Memoria Histórica, dijo el presidente Montilla.
Ley rebajada, ley inútil
El gobierno español redactó la LMH, la fue rebajando con la esperanza que el PP diese apoyo A pesar de que tenía el apoyo de los otros partidos. Pensar que el PP daría apoyo a esta ley era absurdo, nada más hay que haber escuchado las opiniones de algunos reconocidos dirigentes del PP sobre el franquismo para entender que era imposible un apoyo suyo a la LMH. El PSOE redactó una LMH que se ha encontrado con enormes tropiezos en su aplicación porque aquellos que deben velar en su aplicación desde el punto de vista legal, los jueces, prefieren velar porque la infamia y los crímenes del franquismo queden impunes.
Perdonar pero no olvidar
El presidente Montilla dijo que “el pueblo catalán ha perdonado, sin embargo, por un sentido colectivo de la dignidad, no podemos confundir perdón con olvido. Hay un capítulo pendiente, que queremos cerrar con dignidad por honrar a nuestro presidente”. Evidentemente no podemos olvidar que al presidente Companys le asesinaron pero tampoco deberíamos perdonar. ¿Ha habido alguna muestra de arrepentimiento?. Que yo sepa no. Ningún representante del ejército, que fue responsable del juicio y del asesinato ha pedido perdón. Tampoco las Cortes españoles han pedido disculpas.
El mismo ejército con otro uniforme en el mismo Estado
Alguien puede decir que el ejército español de hoy nada tiene que ver con el ejército español que el año 1940 asesinó el presidente Companys. Quizá se han civilizado pero es la misma institución. ¿Y el Estado?. No se produjo una rotura con el régimen anterior, fue una transición. Pero aceptemos que no son el mismo.
Alemana y Gernika
La actual República Federal de Alemana rompió con la Alemana nazi, los capitostes nazis fueron juzgados. Pero Alemana, la Alemana moderna y democrática pidió disculpas a Gernika por el terrible bombardeo que aquella población vasca sufrió llevado a cabo por la aviación alemana que colaboraba con el dictador Franco. El Estado español no ha hecho el mismo aunque su obligación era mayor que la de los alemanes.
La venganza catalana
Un ejemplo más: los almogávares lucharon al servicio de Bizancio que pagó asesinando sus cabezas. Ellos respondieron pasandose por la piedra a un montón de gente como venganza por el asesinato de sus jefes. Este hecho terrible es recordado en Grecia con el nombre de la “venganza catalana” ya que los almogávares era una horda compuesta por catalanes y aragoneses. Hace unos años la Generalitat de Catalunya organizó un acto de desagravio. La Catalunya de entonces no tiene mucho a ver con la Catalunya actual pero la Generalitat de Catalunya pidió disculpas por las barbaridades que hicieron los almogávares.
Parece que no va con ellos
Ni el Estado español ni su ejército piden disculpas por el asesinato del presidente Companys, pero no solo por él, también deberían pedir perdón por la muerte de los miles de ciudadanos catalanes y españoles. Alemania hizo el gesto en Gernika, Catalunya lo hizo en Grecia, es vergonzoso que el Estado español no lo haga con sus propios ciudadanos.
El president del Futbol Club Barcelona està rebent crítiques des de PSOE i PP pel seu posicionament en favor de la independència. Durant la Diada va aparèixer al darrera d'una de les pancartes de la manifestació al costat de l'alcalde d'Arenys. I això no ha agradat.La portaveu del PP, Soraya Sáenz de Santamaría li va enviar a Laporta un missatge carregat d'obvietats: “futbol és futbol”. Quina clarividència la de Soraya, ha descobert la sopa d'all. José Antonio Alonso (PSOE) va recordar-li a Laporta que no és un polític escollit pels ciutadans. Té raó, no és un polític escollit pels ciutadans, és un ciutadà, i com a ciutadà és lliure de donar suport allò que li plagui i a expressar les seves idees públicament. Cert, és president del Futbol Club Barcelona, però també és advocat. Com a ciutadà pot posicionar-se ideològicament en la direcció que vulgui. Tots sabem dels lligams d'altres presidents d'equips de futbol que no dubten a aparèixer donant suport al PP, i ningú en fa un escàndol.
Laporta
El presidente del Fútbol Club Barcelona está recibiendo críticas desde PSOE y PP por su posicionamiento en favor de la independencia. Durante la Diada apareció detrás de una de las pancartas de la manifestación al lado del alcalde de Arenys. Y eso no ha gustado.La portavoz del PP, Soraya Sáenz de Santamaría le envió a Laporta un mensaje cargado de obviedades: “fútbol es fútbol”. Qué clarividencia la de Soraya, ha descubierto la sopa de ajo. José Antonio Alonso (PSOE) recordó a Laporta que no es un político escogido por los ciudadanos. Tiene razón, no es un político escogido por los ciudadanos, es un ciudadano, y como ciudadano es libre de dar apoyo a lo que le dé la gana y a expresar sus ideas públicamente. Cierto, es presidente del Fútbol Club Barcelona, pero también es abogado. Como ciudadano puede posicionarse ideológicamente en la dirección que quiera. Todos sabemos de los lazos de otros presidentes de equipos de fútbol que no dudan en aparecer dando apoyo al PP, y nadie monta un escándalo.
Joan Laporta posa nerviosos a molts, especialment a la caverna mediàtica. Molestava a molts quan era president del Barça, ara molesta a molts més des del moment en què va decidir ficar-se en política, cosa que ha fer liderant Solidaritat Catalana i ha conseguint quatre escons al Parlament de Catalunya en la seva primera participació.
