Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1-o. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1-o. Mostrar tots els missatges

25 de set. 2018

IGNOMÍNIA 29-S


IGNOMÍNIA 29-S

 

 

El pròxim 29 de setembre el sindicat policial ultradretà Jusapol, pròxim al partit ultra C’s (Ciudadanos) es manifestarà pels carrers de Barcelona. Segons ells, es volen fer un homenatge per la seva actuació a Catalunya de fa un any. Si, estan orgullosos d’haver causat 1066 ferits, un dels quals va perdre un ull i un altre quasi mor d’un infart provocat per la salvatge i criminal acció del cos nacional de policia i la guàrdia civil. És a dir, van causar nou (9) vegades més ferits que els que va causar l’atemptat del 17 d’agost de 2017, mes i mig abans.

Fa un any van ser enviats pel Gobierno de Rajoy per impedir la votació de l’1-O. Dels seus llocs d’origen – el lloc on estaven destinats oficialment – van ser acomiadats per discursos oficials dels seus superiors i el crit d’una ciutadania embogida: “A por ellos”.

Aquests policies van arribar a Catalunya, alguns van ser allotjats en tres vaixells, un d’ells decorat amb Piuet (Piolín en castellà, Tweety en anglès). Des del primer moment van queixar-se de les condicions en que van haver d’allotjar-se (vaixells, hotels, etc) i el menjar (les famoses croquetes).

El vaixell amb la imatge del Piuet (Piolín, Tweety) va acabar servint per nomenar a aquests policies violents i de dubtós equilibri mental.

El seu comportament durant els mesos que van viure entre nosaltres només pot considerar-se de semblant als turistes que venen a emborratxar-se i llançar-se a la piscina de l’hotel des del balcó, però aquests no van fer això. Van  causar alguns incidents, set (7) policies nacionals fora de servei i en estat d’embriaguesa van organitzar una incident, causaren danys en un bar, i amenaçaren els cambrers i altres persones presents al local. Quan els cambrers d’origen italià els van demanar que marxessin ja que havien de tancar els policies van posar-se a cridar "¡Somos la puta ley aquí en Barcelona! ¡Cerráis y abrís cuando decimos nosotros!" i pensant-se que els cambrers italians eren catalans van cridar “Barcelona es España”. Veient el comportament d’aquests policies es va avisar als Mossos, una patrulla de Mossos va identificar els policies espanyols aquests els van insultar titllant-los de “ratas” i “putos catalanes”.

Després de la seva actuació extremadament violenta l’1-O alguns ajuntaments van demanar-los que abandonessin el municipi després d’algunes protestes davant dels hotels de gent emprenyada per la presència d’aquests salvatges. L’actitud dels policies va ser, des de pixar-se sobre la gent a sortir a colpejar la gent que protestava usant porres extensibles. Això estan fora de servei i anant de paisà. En presència de les càmeres aquests policies es van poder a cridar com energúmens “que nos dejen actuar”. Es veu que estaven convençuts que no havien fet prou mal a prou gent, volien apallissar més gent.

Aquests individus que van actuar com una banda de caps rapats embogits amb placa i pistola continuen creient que se’ls hauria d’haver donat carta blanca, quan més aviat se’ls hauria d’haver detingut, desposseïts de l’arma i la placa, inhabilitats com a policies i pendents de judici.

Els dirigents de C’s van demanar que aquests energúmens fossin condecorats, 500 d’ells han estat condecorats o seran condecorats pel Gobierno del PSOE, seguint la tradició espanyola de condecorar (i alguns cops, ascendir) policies que torturen o fan bestieses.

Com he dit al començament, Jusapol, el sindicat ultradretà de la policia pròxim a Cs (que va manifestar-se a Barcelona fa uns mesos finançats per C’s) ha decidit tornar a manifestar-se a Barcelona, fer-se un autohomenatge en una ciutat on van colpejar com possessos a persones que només anaven a votar.

Durant el matí membres del cos nacional de policia i de la guàrdia civil van dedicar-se a assaltar escoles, colpejant com possessos milers de persones que havien anat a votar. Si, van aconseguir impedir-ho en alguna escola, van poder requisar alguna urna, molt poques, però van estomacar milers de persones. Només van aturar aquesta violència embogida quan les imatges que es veien arreu del Món d’aquella jornada de votació eren les d’uns salvatges armats colpejaven gent desarmada. Sembla que alguns governs van quedar astorats per aquest grau de violència i van trucar a Rajoy. A la tarda la violència va acabar, la imatge del Regne d’Espanya estava destrossada per l’actuació d’uns psicòpates amb placa i pistola, que diuen que es volen autohomenatjar, que creuen que ho van fer molt bé, ho creuen ells i els tarats dirigents de C’s.

Aquests defensors de la llei, de la seva, van usar armes i munició prohibida a Catalunya, amb la que van buidar l’ull a Roger Español.

Tota l’actuació d’aquests membres del cos nacional de policia i guàrdia civil és una ignomínia, una vergonya, fa molt fàstic, des de que van partir dels seus destins d’origen acomiadats amb l’”a por ellos”, com si els enviessin a la guerra, per una massa enfervorida i embogida plena d’odi atiat pels mitjans espanyols, fins la seva arribada a Catalunya, la seva actuació, no només durant la jornada de l’1-O, una actuació criminal, sinó també quan estaven fora de servei, amenaçant cambrers i passejant-se pels carrers de Catalunya com si fossin els amos, com si fossin policies d’un Estat autoritari. Espero que algun dia aquests agents, si més no els seus caps, i el Gobierno d’Espanya que els va enviar, siguin processats.

El cost reconegut pel Gobierno d’Espanya de tota l’Operació Copèrnic va ser de 87 milions d’euros, 1066 ferits, un ull buidat, danys greus en centres escolars, i la imatge d’Espanya trinxada. El Gobierno que va ordenar aquesta salvatjada ja no hi és, alguns han abandonat la política, tot i que els seus substituts són molt pitjor que ells.

5 d’oct. 2017

LA GENERALITAT DE VICHY


LA GENERALITAT DE VICHY

 

El Govern de Vichy va ser el Règim que va governar França durant l’ocupació alemanya de França. Era un govern format per francesos que col·laboraven amb els ocupants, i sovint exercien una repressió més dura que els ocupants nazis. Entre d’altres figures cal destacar el mariscal Petain, heroi de la Primera Guerra Mundial.


L’1 d’octubre va celebrar-se a Catalunya un referèndum per votar si volíem ser independents. La papereta en català, castellà i aranès duia el següent text:

 




 

Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?

¿Quiere que Cataluña sea un estado independiente en forma de república?

Volets que Catalonha vengue un estat independent en forma de republica?

 

Sí/Òc - No/Non

 










La jornada de votació va iniciar-se amb problemes tècnics ja que el Gobierno de España va posar moltes dificultats al funcionament de les xarxes i els webs, però ningú s’esperava el que va passar. Al llarg del dia membres de la policia espanyola i de la guàrdia civil van dedicar-se a assaltar els centres de votació colpejant a tothom que es trobaven pel camí. Van colpejar amb les porres, donar puntades de peu, tota mena de cops, estirar dels cabells, torçar braços i disparar diverses menes de projectils contra gent desarmada i pacífica. 893 persones van resultar ferides de diversa consideració. Malgrat que el Gobierno de España i els seus mitjans afins neguessin aquest nombre de ferits, probablement aquestes persones són aquelles que van precisar atenció mèdica i de la que hi ha registre de les ferides. Probablement moltes altres persones van rebre cops però no van requerir atenció mèdica. Crec, doncs, que van ser molts més els ferits.


La dura i criminal repressió exercida per la policia espanyola i guàrdia civil va portar a una manifestació massiva el dia 3 contra la repressió violenta d’aquests dos cossos.

El Gobierno de España va negar que existissin tants ferits, i de fet van negar que s’hagués produït la repressió, malgrat les imatges. Més lamentable és la premsa espanyola que va “comprar” la tesi oficial del Règim Rajoyista.


El Gobierno de España i la seva premsa neguen la realitat però es van gravar milers de vídeos que fan feredat a qualsevol persona normal, això no inclou, és clar, als psicòpates del Gobierno de España, ni als mitjans afins, tan psicòpates com els ministres del Règim, ni als membres de la policia espanyola i guàrdia civil que van actuar també com un psicòpates contra la població civil de Catalunya. Hi ha sospites que aquests psicòpates amb porra i placa haguessin pogut actuar sota l’efecte de l’alcohol o les drogues, si no resulta incomprensible la violència rabiosa que van emprar contra la gent.

Que el Gobierno de España, els comandaments policials i la premsa afí al Règim Rajoyista neguin els fets és ridícul, la premsa estrangera ho va poder veure i gravar. I les portades del dia després de la premsa estrangera no són gens complaents amb el Règim Rajoyista. Però Rajoy, el seu Règim i la premsa espanyola segueixen en la seva realitat paral·lela.


Un apunt:

El 17 d’agost de 2017 va produir-se a Barcelona i Cambrils un atemptat terrorista que va causar 16 morts i 152 ferits.

La càrrega de la policia espanyola i guàrdia civil també contra civils desarmats i pacífics va causar 893 ferits.

És a dir, els dos cossos de policia de l’Estat, acomiadats dels seus llocs d’origen al crit de “a por ellos” van provocar més ferits que els terroristes.


LA GENERALITAT DE VICHY: Els polítics espanyolistes, inclòs alguns nascuts a Catalunya com Albert Rivera, demanen que el Règim Rajoyista apliqui l’article 155. Aquest article implicaria que l’Estat espanyol prendria el control de les institucions catalanes, tot i que no se sap ben bé el mecanisme. Alguns polítics espanyolistes com Rivera, Arrimadas o García Albiol propugnen que s’apliqui el 155 amb l’esperança que Rajoy els posi a un d’ells al capdavant de la Generalitat, això seria la Generalitat de Vichy. El Règim Rajoyista no dissoldria les institucions catalanes però en prendria control, col·locaria col·laboracionistes al capdavant – probablement empresonant el President i vicepresident de la Generalitat, la Presidenta del Parlament i alcaldes no afins al Règim, que són la immensa majoria. Això es traduiria en una aparença de normalitat, aparença només.