Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alicia sánchez camacho. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alicia sánchez camacho. Mostrar tots els missatges

8 de set. 2016

LA FISCALIA DE CONFIANÇA DESAFINA / LA FISCALIA DE CONFIANZA DESAFINA


LA FISCALIA DE CONFIANÇA DESAFINA / LA FISCALIA DE CONFIANZA DESAFINA

 

 

 

 

 

LA FISCALIA DE CONFIANÇA DESAFINA

 

 

 

 

 

1-Alicia Sánchez Camacho (diputada del PP) a Vicky Álvarez (examant de Jordi Pujol Ferrusola): "Tengo un fiscal de confianza".

2-Jorge Fernández Díaz (PP, Ministre de l'Interior) a Daniel De Alfonso (ex Cap de l'oficina Antifrau): "Ésto la fiscalia te lo afina".

3-Consuelo Madrigal (fiscal general del Estado): Promete mano dura contra los independentistas.

 

 

 

 

 

TINC UN FISCAL DE CONFIANÇA

 

 

 

 

 

El 7 de juliol de 2010, Alicia Sánchez Camacho, presidenta del PP a Catalunya i diputada del PP al Parlament de Catalunya – en aquell moment – va mantenir una conversa al restaurant La Camarga amb Victoria Álvarez, examant de Jordi Pujol i Ferrusola, una conversa molt lamentable gravada per una gravadora dins d’un gerro comprat en una botiga xinesa de tot a 1 euro. La líder del PP a Catalunya i l’examant de Pujol i Ferrusola van parlar dels Pujol, amb el clar propòsit per part de la dirigent pepera d’aconseguir informació sobre el fill gran de l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Soley, sobre la família Pujol, que permetés al PP envestir contra CDC. Com he dit, la conversa entre la política pepera i l’examant rebutjada és lamentable. En un moment donat de la conversa Alicia Sánchez Camacho li diu a Victoria Álvarez: “Tinc un fiscal de confiança”.

Una dirigent d’un partit que parla amb l’examant rebutjada del fill d’un expresident de la Generalitat per treure informació sobre la família d’aquest i de pas sobre un partit opositor que afirma que té al seu servei un fiscal és greu, molt greu, i posa en evidència que el PP fa molt que controla el poder judicial, Montesquieu (separació de poders) ha mort, si més no a Espanya. Però tots sabem que Sánchez Camacho acostuma a desbarrar i a atribuir-se un poder que realment no té.

 


1-Alicia Sánchez Camacho (diputada del PP) a Vicky Álvarez (examant de Jordi Pujol Ferrusola): "Tengo un fiscal de confianza".

 

 

 

 

 

AIXÒ LA FISCALIA T’HO AFINA

 

 

 

 

 

Però es confirmen les mancances democràtiques de l’Estat espanyol, la falta d’independència judicial i la inexistent separació de poders quan apareix una altra gravació o conjunt de gravacions d’una conversa entre l’encara ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz (PP) i el llavors Cap de l’Oficina Antifrau – ja cessat – Daniel de Alfonso. En aquestes converses el ministre i el (llavors encara) cap de l’oficina Antifrau parlen amigablement de fabricar informes falsos sobre els opositors polítics, específicament polítics independentistes catalans i politics de Podemos. La fiscalia apareix un altre cop quan en Fernández Díaz li diu en Daniel de Alfonso que “això la fiscalia t’ho afina”. Cal dir, que la majoria d’aquells informes fabricats per la UDEF, dels quals no se’n coneix autor i que eren convenientment filtrats durant les eleccions catalanes no tenien cap credibilitat, i van perjudicar polítics catalans honestos com l’exalcalde Xavier Trias, a qui se li van atribuir comptes a l’estranger, i després es va demostrar que les acusacions eren falses. Els informes falsos de la UDEF van ser convenientment filtrats durant les eleccions a mitjans afins al Règim. Quan després es va demostrar que eren falsos, ni els autors materials dels informes (UDEF), ni els autors “intel·lectuals” i impulsors (Fernández Díaz) ni els mitjans que els van publicar van demanar disculpes. Clar que en aquell moment només hi havia sospites sobre la intencionalitat i l’autoria, si més no, l’autoria “intel·lectual”, però ara sabem que l’autor “intel·lectual” és el ministre de l’Interior del Govern espanyol, en Jorge Fernández Díaz, amb la col·laboració inestimable d’alts funcionaris de l’Estat com l’ex-Cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya, cessat pel Parlament després de la publicació d’unes converses on els dos personatges es descobreixen al Món com dos conspiradors. Fernández Díaz continua sense dimitir ni ser cessat, el ministre que posa medalles a santes de fusta, prega als peus de la tomba del dictador Franco i fa que un àngel de la guarda, de nom Marcelo, li aparqui el cotxe, aspirava a ser ambaixador d’Espanya al Vaticà però allà no el volen. Deuen tenir por que espiï al Papa Francesc. De moment es mantingut en el seu càrrec malgrat que fa temps que aquest ministre hauria d’haver estat cessat. L’altre personatge d’aquesta “equació”, en Daniel de Alfonso, va ser cessat pel Parlament de Catalunya, i l’Estat el va premiar reincorporant-lo als Tribunals.


2-Jorge Fernández Díaz (PP, Ministre de l'Interior) a Daniel De Alfonso(ex de l'oficina Antifrau): "Ésto la fiscalia te lo afina".

 

 

 

 

 

LA FISCAL MADRIGAL PROMET “MANO DURA CONTRA LOS INDEPENDENTISTAS”

 

 

 

 

 

I si ASC ens parlava que tenia fiscals de confiança i en JFD prometia que la fiscalia afina (acusacions falses contra polítics independentistes, ja només ens quedava que la fiscalia ens confirmés tot, i la fiscal general de l’Estat, Cosuelo Madrigal, va fer un discurs davant del Rei Felip VI (uve palito pels amics) on va prometre “mà dura contra els independentistes.

3-Consuelo Madrigal (fiscal general del Estado): Promete mano dura contra los independentistas.

 

 

 

 

 

 

35 anys després una alta funcionària de l’Estat espanyol, la fiscal general (de confiança) fa que “Homenatge de La Trinca” segueixi estan vigent.

Quatre versos de la cançó “Homenatge”, de La Trinca (Disc: Nou de Trinca (1981):

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

LA FISCALIA DE CONFIANZA DESAFINA

 

 

 

 

 

1-Alicia Sánchez Camacho (diputada del PP) en Vicky Álvarez (ex amante de Jordi Pujol Ferrusola): "Tengo un fiscal de confianza".

2-Jorge Fernández Díaz (PP, Ministro del Interior) Daniel De Alfonso (ex Jefe de la oficina Antifraude): "Ésto la fiscalía tiene el afina".

3-Consuelo Madrigal (fiscal general del Estado): Promete mano dura contra los independentistas.

 

 

 

 

 

TENGO UN FISCAL DE CONFIANZA

 

 

 

 

 

El 7 de julio de 2010, Alicia Sánchez Camacho, presidenta del PP en Catalunya y diputada del PP en el Parlament de Catalunya - en ese momento - mantuvo una conversación en el restaurante La Camarga con Victoria Álvarez, ex amante de Jordi Pujol i Ferrusola, una conversación muy lamentable grabada por una grabadora dentro de un jarrón comprado en una tienda china de todo a 1 euro. La líder del PP en Catalunya y el ex amante de Pujol y Ferrusola hablaron de los Pujol, con el claro propósito por parte de la dirigente pepera de conseguir información sobre el hijo mayor del ex presidente de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol y Soley, sobre la familia Pujol, que permitiera al PP embestir contra CDC. Como he dicho, la conversación entre la política pepera y la ex amante rechazada es lamentable. En un momento dado de la conversación Alicia Sánchez Camacho le dice a Victoria Álvarez: "Tengo un fiscal de confianza".

Una dirigente de un partido que habla con la ex amante rechazada del hijo de un ex presidente de la Generalitat para sacar información sobre la familia de éste y de paso sobre un partido opositor que afirma que tiene a su servicio un fiscal es grave, muy grave, y pone en evidencia que el PP hace mucho que controla el poder judicial, Montesquieu (separación de poderes) ha muerto, al menos en España. Pero todos sabemos que Sánchez Camacho suele desbarrar y en atribuirse un poder que realmente no tiene.

 


 

1-Alicia Sánchez Camacho (diputada del PP) en Vicky Álvarez (ex amante de Jordi Pujol Ferrusola): "Tengo un fiscal de confianza".

 

 

 

 

 

ESTO LA FISCALÍA TE AFINA

 

 

 

 

 

Pero se confirman las carencias democráticas del Estado español, la falta de independencia judicial y la inexistente separación de poderes cuando aparece otra grabación o conjunto de grabaciones de una conversación entre el todavía ministro del Interior, Jorge Fernández Díaz (PP) y el entonces Jefe de la Oficina Antifraude - ya cesado - Daniel de Alfonso. En estas conversaciones el ministro y el (entonces todavía) jefe de la oficina Antifraude hablan amigablemente de fabricar informes falsos sobre los opositores políticos, específicamente políticos independentistas catalanes y políticos de Podemos. La fiscalía aparece de nuevo cuando en Fernández Díaz le dice en Daniel de Alfonso que "esto la fiscalía te afina". Hay que decir, que la mayoría de aquellos informes fabricados por la UDEF, de los que no se conoce autor y que eran convenientemente filtrados durante las elecciones catalanas no tenían ninguna credibilidad, y perjudicaron políticos catalanes honestos como el ex alcalde Xavier Trias, a quien se le atribuyeron cuentas en el extranjero, y luego se demostró que las acusaciones eran falsas. Los informes falsos de la UDEF fueron convenientemente filtrados durante las elecciones a medios afines al Régimen. Cuando después se demostró que eran falsos, ni los autores materiales de los informes (UDEF), ni los autores "intelectuales" e impulsores (Fernández Díaz) ni los medios que los publicaron pidieron disculpas. Claro que en ese momento sólo había sospechas sobre la intencionalidad y la autoría, por lo menos, la autoría "intelectual", pero ahora sabemos que el autor "intelectual" es el ministro del Interior del Gobierno, Jorge Fernández Díaz, con la colaboración inestimable de altos funcionarios del Estado como el ex-Jefe de la Oficina Antifraude de Catalunya, cesado por el Parlamento tras la publicación de unas conversaciones donde los dos personajes se descubren al Mundo como dos conspiradores. Fernández Díaz sigue sin dimitir ni ser cesado, el ministro que pone medallas a santas de madera, reza a los pies de la tumba del dictador Franco y hace que un ángel de la guarda, de nombre Marcelo, le aparque el coche, aspiraba a ser embajador de España en el Vaticano pero allí no lo quieren. Deben tener miedo a que espíe al Papa Francisco. De momento se mantuvo en su cargo pese a que hace tiempo que este ministro debería haber sido cesado. El otro personaje de esta "ecuación", Daniel de Alfonso, fue cesado por el Parlament de Catalunya, y el Estado lo premió reincorporándolo a los Tribunales.


2-Jorge Fernández Díaz (PP, Ministro del Interior) a Daniel De Alfonso (ex de la oficina Antifraude): "Ésto la fiscalía tiene el afina".

 

 

 

 

 

LA FISCAL MADRIGAL PROMETE "MANO DURA CONTRA LOS INDEPENDENTISTAS"

 

 

 

 

 

Y si ASC nos hablaba que tenía fiscales de confianza y JFD prometía que la fiscalía afina (acusaciones falsas contra políticos independentistas, ya sólo nos quedaba que la fiscalía nos confirmara todo, y la fiscal general del Estado, Cosuelo Madrigal, hizo un discurso ante el Rey Felipe VI (uve palito para los amigos) donde prometió "mano dura contra los independentistas.


 

 

 

 

 

 

35 años después una alta funcionaria del Estado español, la fiscal general (de confianza) hace que "Homenaje de La Trinca" siga están vigente.

Cuatro versos de la canción "Homenaje", de La Trinca (Disco: Nueve de Trinca (1981):


 

 

27 de jul. 2015

NOVA PERFORMANCE D’ALICIA SÁNCHEZ CAMACHO


NOVA PERFORMANCE D’ALICIA SÁNCHEZ CAMACHO

 

 

 

 

 

Quan penses que el PP no pot dir-la més grossa o no poden fer encara més el ridícul, ells se superen i et sorprenen. Sospito que a FAES tenen un departament que investiga les futures bajanades que han de dir els seus dirigents, i un altre departament que crea performances cada cop més ridícules. Pensaveu que el vídeo de tota la direcció del PP dient que “nos falta piel” era insuperable?. Doncs si, ha estat superat. El departament de performances ridícules de FAES ha creat una performance al Parlament de Catalunya protagonitzada pel grup parlamentari del PP a Catalunya, i la lideressa Alicia Sánchez Camacho, protagonista d’altres performances. Entre les performances protagonitzades per n’Alicia Sánchez Camacho hi ha les següents:

-Les converses de La Camarga.

-Sortir del Parlament de Catalunya amb una rebequeria de nena petita, acompanyada per en Lerrouxito, Millo i diputats de PP i C’s, per no haver de condemnar el franquisme.

-Sortir com un coet en direcció a Can Constitucional cada cop que el Parlament de Catalunya aprova una llei. Crec que els magistrats de confiança de n’Alicia es plantegen nomenar-la filla predilecta del TC.

Tot i que n’hi ha hagut altres performances de n’Alicia Sánchez Camacho, l’última ha estat la que ara us explicaré i que podreu veure en el vídeo. Com tots sabeu, el 27 de setembre se celebraran les eleccions del Parlament de Catalunya, només falta el tràmit de la signatura del decret del President de la Generalitat Artur Mas convocant eleccions. L’actual legislatura ha arribat al final. I n’hi ha que saben sortir dels llocs amb dignitat i n’hi ha que surten fent el pallaso. N’Alicia Sánchez Camacho és de la segona mena. La lideressa pepera de la Región Pirenaica Nordeste (perdoneu la conya) i la seva camarilla han sortit de la Cambra i a l’escala del Parlament han muntat el seu patètic numeret. Mentre posaven per a les càmeres en la que podria ser l’última vegada que Sánchez Camacho trepitgi el Parlament, ja que sembla que la carrera política de Lady Camarga té els dies comptats, la lideressa ha volgut sortir del Parlament fent una patètica performance on s’han posat a cantar l’Himne d’Espanya, la Marxa Reial, també conegut com “el ipno” o el “lo lo lo”. Quan dic que n’Alicia i la seva camarilla han cantat l’ipno vull dir que s’han posat a taralejar la Marxa Reial fent “lo lo lo”. Recordar que la Marxa Reial no té lletra. És curiós que aquells que s’emprenyen com una mona borratxa amb una metralleta amb els que xiulen l’ipno, cantin fent “lo lo lo”. Ja fa molt que tothom considera n’Alicia Sánchez Camacho políticament acabada, a només dos mesos de les eleccions al Parlament de Catalunya, el dit diví de Rajoy encara no ha assenyalat qui serà el o la cap de llista del PP a les eleccions catalanes. Massa ficades de pota.

 

 


 

22 de maig 2015

ANEU A CAGAR A LA VIA

ANEU A CAGAR A LA VIA

 

Pel matí una avaria informàtica, diuen, ha provocat l’aturada del servei de Rodalies a Catalunya. Des de diversos sectors s’ha criticat l’operador del servei, RENFE, empresa de l’Estat espanyol, que gestiona el servei, especialment els usuaris del servei que han de patir, dia si i dia també, les incidències i els retards dels trens. El fet ha estat tan greu que fins i tot el president de RENFE, Pablo Vázquez ha admès que el servei que la seva companyia ofereix a Catalunya és el pitjor de tot l’Estat. En canvi, des del Govern espanyol, lluny de demanar disculpes han volgut riure’s, com si el tema no fos prou greu, del caos de les Rodalies, l’ínclit ministre de Sanitat, Alfonso Alonso dient que “és sorprenent que en una Catalunya independent no hi haurà embussos. L'únic país al món”. No sé si en una Catalunya independent hi haurà o no embussos, la realitat és que en l’actual situació el servei de Rodalies que depèn del Gobierno de España, en mans del Partit Popular, és un servei ferroviari tercermundista. Els dirigents del PP en general i ministres del Govern espanyol, en concret, amb el President Rajoy al capdavant són incapaços de mostrar empatia cap als seus conciutadans. Senyor ministre de Sanitat, Alfonso Alonso, ja que parla del tema de les Rodalies faci el favor de demanar disculpes pel servei de merda que ofereix RENFE.

La tarda del mateix dia les línies 9 i 10 del Metro de Barcelona han patit també una falla informàtica. El més normal en un polític és que mostri una mica d’empatia, però crec que pels pepers és impossible, si hi ha un desastre intenten treure alguna mena de benefici personal, tot i que són tan barroers que només queden com uns malparits. Alicia Sánchez Camacho, que quan parla és per dir una estupidesa de l’alçada d’un campanar no s’ha pogut estar. Amb la verborrea descerebrada que la caracteritza, sempre i quan no li toqui explicar embolics camarguians, ha volgut dir la seva bajanada sobre la incidència al Metro, crec que del que ha passat a les Rodalies no ha dit res: “Per que en aquesta campanya Convergència i Unió ha incorporat a una monja en campanya electoral però han tingut el càstig diví, aquesta tarda resulta que la línia 9 i la línia 10 del metro s'ha espatllat, i és competència de la Generalitat de Catalunya.”

Cert, les línies 9 i 10 les gestiona la Generalitat de Catalunya, però les Rodalies pertanyen a RENFE, empresa de l’Estat. Les incidències a les Rodalies són contínues. Fa 8 anys va haver una manifestació massiva pel caos de les Rodalies. Si habitualment les Rodalies es veuen afectades per continues aturades per avaries diverses, fa 8 anys la construcció de la via de l’AVE van causar danys al servei de Rodalies, provocant l’enfonsament parcial de l’andana de l’Estació de Bellvitge, fet que va paralitzar el servei ferroviari per aquell tram. També va afectar el servei dels FGC, el túnel del qual va patir danys. Però sense que calgui que unes obres fetes amb el cul acabin causant danys a altres serveis ferroviaris, el servei de les Rodalies es veu afectat cada dia per incidències diverses, rar és el dia que el servei transcorre sense incidències.

Senyors Alfonso Alonso i Alicia Sánchez Camacho, els diria que han estat desafortunats en aquestes declaracions, però malauradament és la seva línia habitual, són uns bocamolls.

 

 


Alicia Sánchez Camacho pixant fora de test, com sempre: "Por que en esta campaña Convergència i Unió ha incorporado a una monja en campaña electoral pero han tenido el castigo divino, esta tarde resulta que la línea 9 y la línea 10 del metro se ha estropeado, y es competencia de la Generalitat de Catalunya."



10 de gen. 2014

Sánchez Camacho vol jugar amb les urnes marcades

Sánchez Camacho vol jugar amb les urnes marcades

 

Sánchez Camacho, lideressa del PP a Catalunya per la Gràcia i el dit del cabdill Rajoy, s’oposa a la celebració del referèndum d’independència el pròxim 9 de novembre, i alhora ha iniciat una campanya pel NO. Si segons Sánchez Camacho el referèndum no se celebrarà perquè la sacrosanta Constitució espanyola, la Bíblia i el Kamasutra no ho permeten, bé el Kamasutra no en diu res d’aquest tema però és molt més interessant que la Constitució, i més útil, perquè han iniciat una campanya per convèncer-nos que votem NO?

Per si de cas, si ni la Constitució ni la cabra de la Legió poden impedir la celebració del referèndum, la diputada, senadora, lideressa pepera a la Regió Nord-est s’ha tret una nova ocurrència de la màniga, no permetre que es pugui usar el padró. El PP governa a Catalunya deu municipis. Però Sánchez Camacho, i no és la primera vegada que ho fa, també ha demanat al PSC que no cedeixi les dades del padró a l’Idescat. L’ego de Sánchez Camacho està tan inflat per un abús amb el bòtox que el PP se li queda petit i ja s’atreveix a donar ordres a un PSC que ha perdut el nord, l’est, l’oest, el sud i la brúixola.

Estar en contra de la celebració del referèndum, alhora fer campanya pel NO i impedir les dades del padró, és a dir, la llista de les persones amb dret a votar no té cap lògica, és jugar amb les cartes marcades, senyora Sánchez Camacho.

Hem arribat a aquesta situació perquè l’any 2006 el PP va presentar el recurs contra un Estatut que havia aprovat per majoria absoluta el Parlament de Catalunya el 2005, un Estatut al que a les Corts espanyoles li van passar el ribot, és a dir, el van trinxar, i el text resultant del trinxament a les Corts espanyoles vam votar i  aprovar els catalans en un referèndum, i que finalment va sancionar el Cap d’Estat espanyol. Però el partit de la senyora Sánchez Camacho va recórrer considerant-se a ells mateixos, és a dir, el PP, per sobre dels catalans, dels espanyols, de les Corts espanyoles, del Parlament de Catalunya i del monarca. Mentrestant l’actualment president del govern espanyol, Mariano Rajoy, líder suprem del PP i cabdill de les Espanyes per la Gràcia d’Aznar, va passejar-se per les Espanyes recollint signatures contra Catalunya”.

L’any 2010 un Tribunal Constitucional amb el seu prestigi discutit per tothom va considerar que ells estaven pel damunt de tothom i van acabar de trinxar el que quedava. Des d’aquell moment el nombre d’independentistes no ha fet més que créixer. I cada llei del Parlament de Catalunya recorreguda pel PP i anul·lada pel Tribunal Constitucional de confiança de Sánchez Camacho.

Ja sabem que ens espera si seguim “sent propietat d’Espanya”, que les lleis del nostre Parlament siguin derogades pel Tribunal Constitucional de confiança de Sánchez Camacho, que les eleccions puguin ser adulterades pels mecanismes de l’Estat que van impedir que votessin els 150000 catalans que viuen a l’estranger, que als mitjans de comunicació afins al PP se’ns digui el nom del porc dia si i dia també, que s’amenaci el president de la Generalitat amb la presó o a la pròpia Generalitat amb la supressió o l’ofec econòmic. Ja sabem que ens pot “oferir” Espanya. Des dels temps del comte-duc d’Olivares, el Rajoy del segle XVII, ens ho han deixat ben clar.

El PP anuncia que tots els seus dirigents desembarcaran a Catalunya per explicar el sopar de duro que és molt bo seguir sent espanyols i que si ens independitzen anirem a l’infern. També el PSOE anuncia un desembarcament dels seus dirigents que ens vindran a oferir una Espanya federal en la que ni ells creuen.

Mentrestant la senyora Sánchez Camacho després de titllar de boig el president Mas adverteix que es podria fer un boicot als productes catalans. No recorda que el seu partit ja el va fer l’any 2006.

Resumint: Sánchez Camacho no vol que els catalans puguem votar, per si de cas ella i el seu partit fan campanya pel NO, i per si de cas demana als alcaldes del PP – el seu propi partit – i als alcaldes del PSC que no cedeixin el padró municipal. Sánchez Camacho té a les seves mans els mecanismes de l’Estat per impedir que se celebri la consulta, una altra carta marcada, podria intentar perpetrar una tupinada massiva si no pot impedir-ho, i tot i així, jo crec que Sánchez Camacho sap que la consulta se celebrarà i que ni ella ni l’Estat al que ella serveix podran impedir-ho.

 

 

 

 

 

 

 

Sánchez Camacho quiere jugar con las urnas marcadas

 

Sánchez Camacho, lideresa del PP en Catalunya por la Gracia y el dedo del caudillo Rajoy, se opone a la celebración del referéndum de independencia el próximo 9 de noviembre, al tiempo ha iniciado una campaña por el NO. Si según Sánchez Camacho el referéndum no se celebrará porque la sacrosanta Constitución, la Biblia y el Kamasutra no lo permiten, bien el Kamasutra no dice nada de este tema pero es mucho más interesante que la Constitución, y más útil, ¿porque han iniciado una campaña para convencernos de que votemos NO?

Por si acaso, si ni la Constitución ni la cabra de la Legión pueden impedir la celebración del referéndum, la diputada, senadora, lideresa pepera en la Región Noreste se ha sacado una nueva ocurrencia de la manga, no permitir que se pueda usar el padrón. El PP gobierna en Catalunya diez municipios. Pero Sánchez Camacho, y no es la primera vez que lo hace, también ha pedido al PSC que no ceda los datos del padrón en el Idescat. El ego de Sánchez Camacho está tan hinchado por un abuso con el botox que el PP se le queda pequeño y ya se atreve a dar órdenes a un PSC que ha perdido el norte, el este, el oeste, el sur y la brújula.

Estar en contra de la celebración del referéndum, a la vez hacer campaña por el NO e impedir los datos del padrón, es decir, la lista de las personas con derecho a votar no tiene ninguna lógica, es jugar con las cartas marcadas, señora Sánchez Camacho.

Hemos llegado a esta situación porque en 2006 el PP presentó el recurso contra un Estatuto que había aprobado por mayoría absoluta el Parlament de Catalunya en 2005, un Estatuto al que en las Cortes españolas le pasaron el cepillo, es decir, lo trincharon, y el texto resultante del troceamiento en las Cortes españolas lo votamos y aprobamos los catalanes en un referéndum, y que finalmente sancionó el Jefe de Estado español. Pero el partido de la señora Sánchez Camacho recurrió considerándose a sí mismos, es decir, el PP, por encima de los catalanes, los españoles, de las Cortes españolas, del Parlament de Catalunya y del monarca. Mientras el actualmente presidente del gobierno español, Mariano Rajoy, líder supremo del PP y caudillo de las Españas por la Gracia de Aznar, se paseó por las Españas recogiendo firmas “contra Catalunya".

En 2010 un Tribunal Constitucional con su prestigio discutido por todo el mundo consideró que ellos estaban por encima de todos y terminaron de trinchar lo que quedaba. Desde ese momento el número de independentistas no ha hecho más que crecer. Y cada ley del Parlament de Catalunya recorrida por el PP y anulada por el Tribunal Constitucional de confianza de Sánchez Camacho.

Ya sabemos que nos espera si seguimos "siendo propiedad de España", que las leyes de nuestro Parlament sean derogadas por el Tribunal Constitucional de confianza de Sánchez Camacho, que las elecciones puedan ser adulteradas por los mecanismos del Estado que impidieron que votaran los 150000 catalanes que viven en el extranjero, que los medios de comunicación afines al PP nos calumnien día sí y día también, que se amenace el presidente de la Generalitat con la cárcel o a la propia Generalitat con la supresión o el ahogo económico. Ya sabemos que nos puede "ofrecer" España. Desde los tiempos del conde-duque de Olivares, el Rajoy del siglo XVII, nos lo han dejado claro.

El PP anuncia que todos sus dirigentes desembarcarán en Catalunya para explicarnos el cuento chino de que es muy bueno seguir siendo españoles y que si nos independizamos iremos al infierno. También el PSOE anuncia un desembarco de sus dirigentes que nos vendrán a ofrecer una España federal en la que ni ellos creen.

Mientras la señora Sánchez Camacho tras tachar de loco al presidente Mas advierte de que se podría hacer un boicot a los productos catalanes. No recuerda que su partido ya lo hizo en 2006.

Resumiendo: Sánchez Camacho no quiere que los catalanes podamos votar, por si acaso ella y su partido hacen campaña por el NO, y por si acaso, pide a los alcaldes del PP - su propio partido - y a los alcaldes del PSC que no cedan el padrón municipal. Sánchez Camacho tiene en sus manos los mecanismos del Estado para impedir que se celebre la consulta, otra carta marcada, podría intentar perpetrar un pucherazo masivo si no puede impedirla, y aún así, yo creo que Sánchez Camacho sabe que la consulta se celebrará y que ni ella ni el Estado al que ella sirve podrán impedirlo.

30 de juny 2013

La diputada que cobrava sobres de diner negre i tenia un fiscal de la seva confiança


La diputada que cobrava sobres de diner negre i tenia un fiscal de la seva confiança

 

Tu també, Alicia, filla meva? Ella va bramant i presentant-se com la salvadora dels equivocats catalans, la messies enviada a espanyolitzar catalans, i només fa un paperot ben patètic. Es presenta com una mena de Moisès que ve a alliberar-nos però vol que seguim sotmesos al faraó, ai, Alicia, que no has entès com anava això. Moisés va exigir al faraó que alliberés el seu poble, no va demanar pas, com tu pretens, que els posessin més cadenes. Si, Alicia, ja ho sé, el desert és molt gran, però almenys serem lliures, els catalans ja hem contribuït en excés amb la nostra suor i els nostres diners a les vostres dèries imperials.

L’han enxampat al restaurant La Camarga intentant treure a María Victoria Álvarez, exparella de Jordi Pujol i Ferrusola, els draps bruts d’aquest, i amb tot el que ha bramat Alicia amenaçant de querellar-te contra qui faci pública la gravació de la seva conversa, aquells que hem escoltat la gravació que corre per la xarxa, malgrat les seves amenaces, sentim vergonya aliena de les bajanades que Alicia i la seva amiga arriben a dir.

La passada campanya electoral vas dedicar-se a acollonir els avis dels geriàtrics amenaçant-los que si Catalunya s’independitzava es quedarien sense pensions, encara formem part de la teva Espanya i és el Partit Popular, el partit del qual és dirigent Alicia Sánchez Camacho, el que està vol rebaixar de les pensions emprant tota mena d’eufemismes per no haver de dir que pensen rebaixar les pensions. També va provar d’acollonir els estudiants, i ves per on, aquest ministre boig és el que fa, i això, Alicia, ho fa un govern espanyol del PP. Això si, als estudiants no els han acollonit, els han fetemprenyar. I els estudiants van fer una demostració que va deixar el ministreamb un pam de nas. Va provar d’acollonir els agricultors dient-los que si Catalunya s’independitzava es quedarien sense les subvencions de la UE, i ves per on, aquestes s’han reduït però s’han reduït per a tots.

Durant la campanya, mentre es reunia amb la exparella de Jordi Pujol i Ferrusola i feia una campanya electoral basada en la por i les mentides encara no s’imaginava Alicia que s’acabaria sabent que ella també rebia diners dels famosos sobres d’en Bárcenas, diners d’origen tèrbol amb el que s’ha finançat el seu partit i s’han enriquit els dirigents del PP. Mentre les butxaques dels dirigents del PP i les arques del partit s’omplien de bitllets d’origen poc clar, el PP, ara al capdavant del govern d’Espanya, va fent retallades als serveis bàsics dels quals, ara més que mai, depenen moltes famílies, a la sanitat i a l’educació.

Alicia Sánchez Camacho l’any 2011 va ingressar 113.633,28 euros al marge del sou que legalment li corresponen pels càrrecs que ocupa. Llegeixo que el seu sou de senadora és d’uns 78.358 euros, als quals cal afegir diversos ingressos per ser membre del Grup Popular al Senat i com a presidenta del PP a Catalunya, un total 191.991,28 euros.

És evident que no són les pensions, ni les beques dels estudiants, ni les ajudes a l’agricultura el que a Alicia Sánchez Camacho li preocupa, és ella qui més té a perdre quan Catalunya s’independitzi. Us ho explicaré. Alicia Sánchez Camacho és diputada al Parlament de Catalunya i senadora, per la circumscripció de Barcelona, capital de Catalunya.

En el moment de la independència de Catalunya Alicia Sánchez Camacho haurà d’escollir si vol ser catalana o espanyola. Si escull ser espanyola no podrà ser senadora per Barcelona perquè Barcelona serà la capital d’un altre país, i no podrà ser diputada al Parlament de Catalunya perquè serà espanyola. Si escull ser catalana, podria ser diputada al Parlament de Catalunya, però no senadora. Si escull ser espanyola la seva carrera política s’haurà acabat, a no ser que decideixi traslladar la seva residència a les Espanyes. Resumint, després de la proclamació d’independència li convé més ser catalana i per això, és evident que és Alicia Sánchez Camacho qui té més a perdre amb la independència, el seu cas és el millor exemple per demostrar que per a un català ser espanyol és perjudicial.

Bramar sense pensar sol portar problemes. Us ho explicaré: Quan tot l’assumpte dels sobres va saltar a la premsa Sánchez Camacho va declarar que exigia que l’assumpte s’havia d’esclarir i comminava a arribar fins el fons. “El que m’interessa és la veritat de les coses i demostrar que aquest és un partit honrat, honest i treballador”. El temps ha demostrat que la veritat no ha estat mai la intenció de Sánchez Camacho i la campanya electoral passada va ser el millor exemple que Sánchez Camacho no té cap interès en la veritat, no és que empri la demagògia, o que exageri una mica, no, directament va mentir i d’una forma barroera i miserable. Però seria una mica ingenu creure que un polític que ha acceptat diners d’origen poc clar pugui dir la veritat.

I a Sánchez Camacho li perd la seva afició a fer declaracions sense pensar el que diu. Sánchez Camacho es vanta que a ella la informen dels casos de corrupció que s’investiguen a Catalunya,  en un moment de la gravació Sánchez Camacho fent referència a la investigació del Cas Pretòria i Cas Palau de la Música li explica a la seva amiga detalls sobre aquests dos assumptes, Sánchez Camacho li diu a María Victoria Álvarez: “Jo tinc un que em passa informació, total’operació de Pretòria, jo anava sabent a qui anaven a detenir abans que ningú,jo informava Rajoy” i del cas Palau li diu que “jo tinc un fiscal de confiançaque és el que està portant tot aquest assumpte del Palau. Lo bé que ens aniria,però ha de ser la fiscalia, fotre-li canya a CiU. Però la mala sort que tenimés que el Solaz aquest - jutge instructor 30 de Barcelona -, que és el queporta el cas Millet, el paio aquest no ficarà a ningú a la presó pel casaquest, i no es ficarà perquè aquest és d'Esquerra”. Sánchez Camacho té un fiscal de confiança, un fiscal que li envia informació sobre casos de corrupció que afecten altres partits a Sánchez Camacho, dirigent del Partit Popular, el partit més corrupte d’Espanya, el partit que governa amb majoria i incompetència absoluta el Regne d’Espanya, i malauradament tenen la Justícia al seu servei. En aquestes circumstàncies qui no ha de patir és el PP, ells tenen (almenys) un fiscal de la confiança d’Alicia Sánchez Camacho. Quants fiscals i jutges estan al servei del Partit Popular?

 

 

 

 

 

 

 

 

La diputada que cobraba en sobres de dinero negro y tenía un fiscal de su confianza

 

¿Tú también, Alicia, hija mía? Ella bramando y presentándose como la salvadora de los equivocados catalanes, la mesías enviada a españolizar catalanes, y sólo hace un papelón bien patético. Se presenta como una especie de Moisés que viene a liberarnos pero quiere que sigamos sometidos al faraón, ay, Alicia, que no has entendido cómo iba esto. Moisés exigió al faraón que liberara a su pueblo, no pidió, como tú pretendes, que los pusieran más cadenas. Si, Alicia, ya lo sé, el desierto es muy grande, pero al menos seremos libres, los catalanes ya hemos contribuido en exceso con nuestro sudor y nuestro dinero a vuestras obsesiones imperiales.

La han pillado en el restaurante La Camarga intentando sonsacar a María Victoria Álvarez, ex pareja de Jordi Pujol y Ferrusola, los trapos sucios de éste, y con todo lo que ha bramado Alicia amenazando con querellarse té contra quien haga pública la grabación de la su conversación, aquellos que hemos escuchado la grabación que corre por la red, a pesar de sus amenazas, sentimos vergüenza ajena de las tonterías que Alicia y su amiga llegan a decir.

La pasada campaña electoral se dedicó a acojonar los abuelos de los geriátricos amenazándoles que si Catalunya se independizaba se quedarían sin pensiones, aunque formamos parte de su España y es el Partido Popular, el partido del que es dirigente Alicia Sánchez Camacho , el que quiere rebajar las pensiones empleando todo tipo de eufemismos para no tener que decir que piensan rebajar las pensiones. También probó de acojonar los estudiantes, y mira por donde, este ministro loco es lo que hace, y esto, Alicia, lo hace un gobierno español del PP. Eso si, a los estudiantes no los han acojonado, los han hechocabrear. Y los estudiantes hicieron una demostración que dejó el ministro conun palmo de narices. Probó de acojonar los agricultores diciéndoles que si Catalunya se independizaba se quedarían sin las subvenciones de la UE, y mira por donde, éstas se han reducido pero se han reducido para todos.

Durante la campaña, mientras se reunía con la ex pareja de Jordi Pujol y Ferrusola y hacía una campaña electoral basada en el miedo y las mentiras aún no se imaginaba Alicia que se acabaría sabiendo que ella también recibía dinero de los famosos sobres de en Bárcenas , dinero de origen turbio con el que se ha financiado su partido y se han enriquecido los dirigentes del PP. Mientras los bolsillos de los dirigentes del PP y las arcas del partido llenaban de billetes de origen poco claro, el PP, ahora al frente del gobierno de España, haciendo recortes en los servicios básicos de los que, ahora más que nunca, dependen muchas familias, a la sanidad ya la educación.

Alicia Sánchez Camacho en el año 2011 ingresó 113.633,28 euros al margen del sueldo que legalmente le corresponden por los cargos que ocupa. Leo que su sueldo de senadora es de unos 78.358 euros, a los que hay que añadir varios ingresos por ser miembro del Grupo Popular en el Senado y como presidenta del PP en Catalunya, un total 191.991,28 euros.

Es evidente que no son las pensiones, ni las becas de los estudiantes, ni las ayudas a la agricultura lo que a Alicia Sánchez Camacho le preocupa, es ella quien más tiene que perder cuando Catalunya se independice. Os lo contaré. Alicia Sánchez Camacho es diputada en el Parlamento de Catalunya y senadora, por la circunscripción de Barcelona, ​​capital de Catalunya.

En el momento de la independencia de Catalunya Alicia Sánchez Camacho deberá elegir si quiere ser catalana o española. Si escoge ser española no podrá ser senadora por Barcelona porque Barcelona será la capital de otro país, y no podrá ser diputada en el Parlamento de Catalunya porque será española. Si escoge ser catalana, podría ser diputada en el Parlamento de Catalunya, pero no senadora. Si escoge ser española su carrera política habrá terminado, a menos que decida trasladar su residencia a las Españas. Resumiendo, tras la proclamación de independencia le conviene más ser catalana y por eso, es evidente que es Alicia Sánchez Camacho quien tiene más que perder con la independencia, su caso es el mejor ejemplo para demostrar que para un catalán ser español es perjudicial.

Bramó sin pensar suele llevar problemas. Os lo contaré: Cuando todo el asunto de los sobres saltó a la prensa Sánchez Camacho declaró que exigía que el asunto debía esclarecer y conminaba a llegar hasta el fondo. "Lo que me interesa es la verdad de las cosas y demostrar que este es un partido honrado, honesto y trabajador". El tiempo ha demostrado que la verdad no ha sido nunca la intención de Sánchez Camacho y la campaña electoral pasada fue el mejor ejemplo que Sánchez Camacho no tiene ningún interés en la verdad, no es que utilice la demagogia, o que exagere un poco, no, directamente mintió y de una forma burda y miserable. Pero sería un poco ingenuo creer que un político que ha aceptado dinero de origen poco claro pueda decir la verdad.

Y a Sánchez Camacho le pierde su afición a hacer declaraciones sin pensar lo que dice. Sánchez Camacho presume que a ella la informan de los casos de corrupción que se investigan en Catalunya, en un momento de la grabación Sánchez Camacho haciendo referencia a la investigación del Caso Pretoria y Caso Palau le cuenta a su amiga detalles sobre estos dos asuntos, Sánchez Camacho le dice a María Victoria Álvarez: "Yo tengo unoque me pasa información, toda la operación de Pretoria, yo iba sabiendo queiban a detener antes que nadie, yo informaba Rajoy" y del caso Palau le dice que "yo tengo un fiscal de confianza que es el que está llevando todoeste asunto del Palau. Lo bien que nos iría, pero debe ser la fiscalía, darlecaña a CiU. Pero la mala suerte que tenemos es que el Solaz este - juezinstructor 30 de Barcelona -, que es el que lleva el caso Millet, el tipo esteno meterá a nadie en la cárcel por el caso éste, y no se meterá porque este esde Esquerra". Sánchez Camacho tiene un fiscal de confianza, un fiscal que le envía información sobre casos de corrupción que afectan a otros partidos a Sánchez Camacho, dirigente del PP, el partido más corrupto de España, el partido que gobierna con mayoría e incompetencia absoluta el Reino de España, y desgraciadamente tienen la Justicia a su servicio. En estas circunstancias que no debe sufrir es el PP, ellos tienen (al menos) un fiscal de la confianza de Alicia Sánchez Camacho. ¿Cuántos fiscales y jueces están al servicio del PP?

26 de febr. 2013

Watergate espanyistaní

Watergate espanyistaní

 

Alicia Sánchez Camacho (presidenta del Partit Popular a Catalunya) i Victòria Álvarez (exparella de Jordi Pujol i Ferrusola), van reunir-se al voltant d’una taula del restaurant la Camarga per tal que la segona expliqués a la primera afers d’alcova i sobre els negocis del tercer.

Victoria Álvarez va confessar a Sánchez Camacho que la seva raó per apropar-se a Jordi Pujol Ferrusola és “perquè és molt bo al llit”. Intercanvien opinions sobre l’ús del bótox, la cirurgia estètica, i altres assumptes banals.

Tot això hauria acabat aquí si no fos que la conversa estava sent gravada, i segons el director de Método 3 per empleats de la seva agència a instàncies de l’entorn de Sánchez Camacho. Per “entorn” de Sánchez Camacho hem d’entendre Partit Popular. Aquest “entorn” va informar dels detalls del dinar entre ambdues dones per tal que els “espietes” de Método 3, Alejandro Borreguero i Julián Peribáñez, poguessin instal·lar una gravadora dins d’un gerro comprat en un “tot a 1 € xinès” que van posar a la taula on van dinar les senyores sense que ho sabés Francisco Marco, director de Método 3. Segons el director de Método 3, l’agència no va cobrar per aquest treball i ell va assabentar-se de tot l’assumpte per la premsa. El director d’una empresa que es dedica a cercar informació sobre altres no sap que passa dins de l’empresa que ell dirigeix?

Método 3 va dedicar-se a espiar polítics (la líder del Partit Popular a Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, el comissari europeu Joaquín Almunia o el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig (CiU)), empresaris i personalitats de la vida pública catalana. Els dos “espietes” han declarat que Sánchez Camacho coneixia la gravació.

I a tot aquest embolic cal afegir la sospita que Método 3 podria tenir alguna relació amb el CNI, que el CNI nega, només faltaria.

Tot aquest assumpte apunta a una trama d’espionatge a partits polítics i altres personalitats a Catalunya darrera de la qual hi ha el Partit Popular, una mena de Watergate en versió espanyola, només cal veure l’estil pedestre i barroer d’aquesta gent, amb una Sánchez Camacho en el paper de Matahari espanyistaní que intenta treure-li informació compromesa a l’exparella despitada d’en Jordi Pujol i Ferrusola.

Un fet curiós és que quan va sortir el tema dels sobres de Bárcenas, Sánchez Camacho va estar una setmana callada, i ara que ha sortit aquest escàndol de les escoltes també ha decidit callar,de moment, fins i tot ella deu estar avergonyida de tota la podridura que hi ha al seu partit.

 

 

 

 

 

Watergate españistaní

 

Alicia Sánchez Camacho (presidenta del PP en Cataluña) y Victoria Álvarez (ex pareja de Jordi Pujol i Ferrusola), se reunieron alrededor de una mesa del restaurante La Camarga para que la segunda explicara a la primera asuntos de alcoba y sobre los negocios del tercero.

 

Victoria Álvarez confesó a Sánchez Camacho que su razón para acercarse a Jordi Pujol Ferrusola es "porque es muy bueno en la cama". Intercambian opiniones sobre el uso del bótox, la cirugía estética, y otros asuntos banales.

 

Todo esto habría acabado aquí si no fuera que la conversación estaba siendo grabada, y según el director de Método 3 por empleados de su agencia a instancias del entorno de Sánchez Camacho. Por "entorno" de Sánchez Camacho debemos entender Partido Popular. Este "entorno" informó de los detalles del almuerzo entre ambas mujeres para que los "espías" de Método 3, Alejandro Borreguero y Julián Peribáñez, pudieran instalar una grabadora dentro de un jarrón comprado en un "todo a 1 € chino" que pusieron en la mesa donde comían las señoras sin que lo supiera Francisco Marco, director de Método 3. Según el director de Método 3, la agencia no cobró por este trabajo y él se enteró de todo el asunto por la prensa. ¿El director de una empresa que se dedica a buscar información sobre otros no sabe que pasa dentro de la empresa que él dirige?.

Método 3 se dedicó a espiar políticos (la líder del PP en Cataluña, Alicia Sánchez Camacho, el comisario europeo Joaquín Almunia o el consejero de Empresa y Empleo, Felip Puig (CiU)), empresarios y personalidades de la vida pública catalana. Los dos "espías" han declarado que Sánchez Camacho conocía la grabación.

Y a todo este lío hay que añadir la sospecha de que Método 3 podría tener alguna relación con el CNI, que el CNI niega, faltaría más.

Todo este asunto apunta a una trama de espionaje a partidos políticos y otras personalidades en Catalunya tras la cual está el PP, una especie de Watergate en versión española, sólo hay que ver el estilo pedestre y torpe de esta gente, con una Sánchez Camacho en el papel de Matahari españistaní que intenta sacarle información comprometida a la ex pareja despechada de Jordi Pujol i Ferrusola.

Un hecho curioso es que cuando salió el tema de los sobres de Bárcenas, Sánchez Camacho estuvo una semana callada, y ahora que ha salido este escándalo de las escuchas también ha decidido callar, de momento, incluso ella debe estar avergonzada de toda la podredumbre que hay en su partido.