Unilateralitats de Rajoy / Unilateralidades de Rajoy

Unilateralitats de Rajoy

 

El 9 de novembre de 2014 se celebrarà el referèndum o consulta per la independència de Catalunya. Així es va decidir el passat novembre. El govern espanyol ha reaccionat a la situació com sempre fan, posant-se molt nerviosos i anunciant-nos totes les plagues bíbliques. Dijous 14 de gener de 2014 el Parlament de Catalunya ha aprovat per 87 (65%) vots a favor, 43 vots (32%) en contra i 3 (2%) abstencions demanar a l’Estat que s’autoritzi la consulta. Rajoy ha respost que s’oposa a aquest “acte unilateral” del Parlament de Catalunya.

 

 

 

 

 

 

 

Anem a pams. L’any 2006 el PP amb Rajoy al capdavant, de manera unilateral, i passant pel damunt de la voluntat democràticament expressada pels catalans en el referèndum de l’Estatut va presentar un recurs davant del tribunal de confiança del PP, també conegut com Tribunal Constitucional. En aquell període el senyor Rajoy va dedicar-se a recollir firmes “contra Catalunya”.

 

Però expliquem el que si va ser un acte unilateral per part del PP de Rajoy: L’Estatut de Catalunya va ser aprovat pel Parlament de Catalunya el setembre de 2005, després va ser trinxat pel Congrés dels Diputats i el Senat espanyols, sancionat pel Cap de l’Estat espanyol i referendat el text trinxat pels catalans a les urnes. En aquest moment el PP de manera unilateral va decidir que ells estaven pel damunt dels catalans, dels espanyols, de les Corts espanyoles i del Cap d’Estat, i va usar el seu tribunal de confiança, el Tribunal Constitucional per imposar de manera unilateral els seus desitjos.

 

Tenim davant nostre un Estat que no sap ni vol (i potser no pot) negociar, ens ho ha demostrat reiteradament. En altres èpoques no gaire llunyanes enviaven l’exèrcit, i això si que era un acte no només unilateral sinó també violent que ha provocat la mort de milers de catalans. Els catalans volem votar, és l’Estat espanyol el que ens nega aquest dret i parlen d’unilateralitat. Un vot en una urna no mata, les bombes de l’exèrcit espanyol si que mataven.

 

Rajoy diu que està obert al diàleg sempre que no sigui parlar ni de la independència ni de votar. Coneixent al senyor Rajoy el més probable és que l’únic tema del que vulgui parlar sigui de ciclisme. També va afirmar ahir en una entrevista a Antena 3 que mentre ell sigui president del govern espanyol no s’independitzarà cap territori espanyol, amb aquestes paraules podria estar reconeixent que Catalunya no és, no és de i no és part d’Espanya.

 

Alguns diuen que quan vegin que tot això de la independència va de debò es trauran un acord de la màniga, oferiran a Catalunya un pacte, un pacte que seria un greu error que fos acceptat per Catalunya, un suïcidi, ja que sabem molt bé que el Regne d’Espanya no té gaire costum de complir els acords que signa, especialment els acords amb Catalunya. La frase que Virgili posa en boca de Laocoont (L’Eneida) “no confieu en el cavall, troians! Sigui el que sigui, temo els dànaus (grecs) fins i tot si porten regals”. El govern espanyol podria oferir a Catalunya alguna mena d’acord generós amb el propòsit o condició que els catalans renunciéssim a la independència però sense cap intenció de complir la seva part, però no ho crec, complir no és ni ha estat mai l’estil dels governants espanyols, el seu estil és més aviat provar de solucionar els problemes a canonades, sense èxit, com demostra que amb totes les bombes que ens han caigut encara no ens hagin “convençut” de les (presumptes) bondats de convertir-nos en “bons” espanyols.

 

 

 

 

 

 

Unilateralidades de Rajoy

 

El 9 de noviembre de 2014 se celebrará el referéndum o consulta por la independencia de Catalunya. Así se decidió el pasado noviembre. El gobierno español ha reaccionado a la situación como siempre hacen, poniéndose muy nerviosos y anunciándonos todas las plagas bíblicas. El jueves 14 de enero de 2014 el Parlamento de Catalunya ha aprobado por 87 (65%) votos a favor, 43 votos (32%) en contra y 3 (2% ) abstenciones pedir al Estado que autorice la consulta. Rajoy ha respondido que se opone a este "acto unilateral" del Parlamento de Catalunya.

 

Vayamos por partes. En 2006 el PP con Rajoy a la cabeza, de manera unilateral, y pasando por encima de la voluntad democráticamente expresada por los catalanes en el referéndum del Estatut presentó un recurso ante el tribunal de confianza del PP, también conocido como Tribunal Constitucional. En ese periodo el señor Rajoy se dedicó a recoger firmas "contra Catalunya".

 

Pero expliquemos lo que si fue un acto unilateral por parte del PP de Rajoy: El Estatuto de Catalunya fue aprobado por el Parlament de Catalunya en septiembre de 2005, después fue troceado por el Congreso y el Senado españoles, sancionado por el Jefe del Estado español y refrendado el texto trinchado por los catalanes en las urnas. En este momento el PP de manera unilateral decidió que ellos estaban por encima de los catalanes, los españoles, de las Cortes y del Jefe de Estado, y usó su tribunal de confianza, el Tribunal Constitucional para imponer de manera unilateral sus deseos.

 

Tenemos ante nosotros un Estado que no sabe ni quiere  (y quizá no puede) negociar, nos lo ha demostrado reiteradamente. En otras épocas no muy lejanas enviaban al ejército, y eso si que era un acto no sólo unilateral sino también violento que ha provocado la muerte de miles de catalanes. Los catalanes queremos votar, es el Estado español el que nos niega este derecho y hablan de unilateralidad. Un voto en una urna no mata, las bombas del ejército español si que mataban.

 

Rajoy dice que está abierto al diálogo siempre que no sea hablar ni de la independencia ni de votar. Conociendo al señor Rajoy lo más probable es que el único tema del que quiera hablar sea de ciclismo. También afirmó ayer en una entrevista en Antena 3 que mientras él sea presidente del gobierno español no se independizará ningún territorio español, con estas palabras podría estar reconociendo que Catalunya no es, no es de y no es parte de España.

 

Algunos dicen que cuando vean que todo esto de la independencia va de veras se sacarán un acuerdo de la manga, ofrecerán en Catalunya un pacto, un pacto que sería un grave error que fuera aceptado por Catalunya, un suicidio, ya que sabemos muy bien que el Reino de España no tiene mucho costumbre de cumplir los acuerdos que firma, especialmente los acuerdos con Catalunya. La frase que Virgilio pone en boca de Laocoonte ( La Eneida ) "no confíéis en el caballo, troyanos! Sea lo que sea, temo a los Danaos (griegos) incluso si llevan regalos". El Gobierno podría ofrecer a Catalunya algún tipo de acuerdo generoso con el propósito o condición que los catalanes renunciásemos a la independencia pero sin ninguna intención de cumplir su parte, pero no lo creo, cumplir no es ni ha sido nunca el estilo los gobernantes españoles, su estilo es más bien intentar solucionar los problemas a cañonazos, sin éxito, como demuestra que con todas las bombas que nos han caído aún no nos hayan "convencido "de las (supuestas) bondades de convertirnos en "buenos" españoles.

Sánchez Camacho vol jugar amb les urnes marcades

Sánchez Camacho vol jugar amb les urnes marcades

 

Sánchez Camacho, lideressa del PP a Catalunya per la Gràcia i el dit del cabdill Rajoy, s’oposa a la celebració del referèndum d’independència el pròxim 9 de novembre, i alhora ha iniciat una campanya pel NO. Si segons Sánchez Camacho el referèndum no se celebrarà perquè la sacrosanta Constitució espanyola, la Bíblia i el Kamasutra no ho permeten, bé el Kamasutra no en diu res d’aquest tema però és molt més interessant que la Constitució, i més útil, perquè han iniciat una campanya per convèncer-nos que votem NO?

Per si de cas, si ni la Constitució ni la cabra de la Legió poden impedir la celebració del referèndum, la diputada, senadora, lideressa pepera a la Regió Nord-est s’ha tret una nova ocurrència de la màniga, no permetre que es pugui usar el padró. El PP governa a Catalunya deu municipis. Però Sánchez Camacho, i no és la primera vegada que ho fa, també ha demanat al PSC que no cedeixi les dades del padró a l’Idescat. L’ego de Sánchez Camacho està tan inflat per un abús amb el bòtox que el PP se li queda petit i ja s’atreveix a donar ordres a un PSC que ha perdut el nord, l’est, l’oest, el sud i la brúixola.

Estar en contra de la celebració del referèndum, alhora fer campanya pel NO i impedir les dades del padró, és a dir, la llista de les persones amb dret a votar no té cap lògica, és jugar amb les cartes marcades, senyora Sánchez Camacho.

Hem arribat a aquesta situació perquè l’any 2006 el PP va presentar el recurs contra un Estatut que havia aprovat per majoria absoluta el Parlament de Catalunya el 2005, un Estatut al que a les Corts espanyoles li van passar el ribot, és a dir, el van trinxar, i el text resultant del trinxament a les Corts espanyoles vam votar i  aprovar els catalans en un referèndum, i que finalment va sancionar el Cap d’Estat espanyol. Però el partit de la senyora Sánchez Camacho va recórrer considerant-se a ells mateixos, és a dir, el PP, per sobre dels catalans, dels espanyols, de les Corts espanyoles, del Parlament de Catalunya i del monarca. Mentrestant l’actualment president del govern espanyol, Mariano Rajoy, líder suprem del PP i cabdill de les Espanyes per la Gràcia d’Aznar, va passejar-se per les Espanyes recollint signatures contra Catalunya”.

L’any 2010 un Tribunal Constitucional amb el seu prestigi discutit per tothom va considerar que ells estaven pel damunt de tothom i van acabar de trinxar el que quedava. Des d’aquell moment el nombre d’independentistes no ha fet més que créixer. I cada llei del Parlament de Catalunya recorreguda pel PP i anul·lada pel Tribunal Constitucional de confiança de Sánchez Camacho.

Ja sabem que ens espera si seguim “sent propietat d’Espanya”, que les lleis del nostre Parlament siguin derogades pel Tribunal Constitucional de confiança de Sánchez Camacho, que les eleccions puguin ser adulterades pels mecanismes de l’Estat que van impedir que votessin els 150000 catalans que viuen a l’estranger, que als mitjans de comunicació afins al PP se’ns digui el nom del porc dia si i dia també, que s’amenaci el president de la Generalitat amb la presó o a la pròpia Generalitat amb la supressió o l’ofec econòmic. Ja sabem que ens pot “oferir” Espanya. Des dels temps del comte-duc d’Olivares, el Rajoy del segle XVII, ens ho han deixat ben clar.

El PP anuncia que tots els seus dirigents desembarcaran a Catalunya per explicar el sopar de duro que és molt bo seguir sent espanyols i que si ens independitzen anirem a l’infern. També el PSOE anuncia un desembarcament dels seus dirigents que ens vindran a oferir una Espanya federal en la que ni ells creuen.

Mentrestant la senyora Sánchez Camacho després de titllar de boig el president Mas adverteix que es podria fer un boicot als productes catalans. No recorda que el seu partit ja el va fer l’any 2006.

Resumint: Sánchez Camacho no vol que els catalans puguem votar, per si de cas ella i el seu partit fan campanya pel NO, i per si de cas demana als alcaldes del PP – el seu propi partit – i als alcaldes del PSC que no cedeixin el padró municipal. Sánchez Camacho té a les seves mans els mecanismes de l’Estat per impedir que se celebri la consulta, una altra carta marcada, podria intentar perpetrar una tupinada massiva si no pot impedir-ho, i tot i així, jo crec que Sánchez Camacho sap que la consulta se celebrarà i que ni ella ni l’Estat al que ella serveix podran impedir-ho.

 

 

 

 

 

 

 

Sánchez Camacho quiere jugar con las urnas marcadas

 

Sánchez Camacho, lideresa del PP en Catalunya por la Gracia y el dedo del caudillo Rajoy, se opone a la celebración del referéndum de independencia el próximo 9 de noviembre, al tiempo ha iniciado una campaña por el NO. Si según Sánchez Camacho el referéndum no se celebrará porque la sacrosanta Constitución, la Biblia y el Kamasutra no lo permiten, bien el Kamasutra no dice nada de este tema pero es mucho más interesante que la Constitución, y más útil, ¿porque han iniciado una campaña para convencernos de que votemos NO?

Por si acaso, si ni la Constitución ni la cabra de la Legión pueden impedir la celebración del referéndum, la diputada, senadora, lideresa pepera en la Región Noreste se ha sacado una nueva ocurrencia de la manga, no permitir que se pueda usar el padrón. El PP gobierna en Catalunya diez municipios. Pero Sánchez Camacho, y no es la primera vez que lo hace, también ha pedido al PSC que no ceda los datos del padrón en el Idescat. El ego de Sánchez Camacho está tan hinchado por un abuso con el botox que el PP se le queda pequeño y ya se atreve a dar órdenes a un PSC que ha perdido el norte, el este, el oeste, el sur y la brújula.

Estar en contra de la celebración del referéndum, a la vez hacer campaña por el NO e impedir los datos del padrón, es decir, la lista de las personas con derecho a votar no tiene ninguna lógica, es jugar con las cartas marcadas, señora Sánchez Camacho.

Hemos llegado a esta situación porque en 2006 el PP presentó el recurso contra un Estatuto que había aprobado por mayoría absoluta el Parlament de Catalunya en 2005, un Estatuto al que en las Cortes españolas le pasaron el cepillo, es decir, lo trincharon, y el texto resultante del troceamiento en las Cortes españolas lo votamos y aprobamos los catalanes en un referéndum, y que finalmente sancionó el Jefe de Estado español. Pero el partido de la señora Sánchez Camacho recurrió considerándose a sí mismos, es decir, el PP, por encima de los catalanes, los españoles, de las Cortes españolas, del Parlament de Catalunya y del monarca. Mientras el actualmente presidente del gobierno español, Mariano Rajoy, líder supremo del PP y caudillo de las Españas por la Gracia de Aznar, se paseó por las Españas recogiendo firmas “contra Catalunya".

En 2010 un Tribunal Constitucional con su prestigio discutido por todo el mundo consideró que ellos estaban por encima de todos y terminaron de trinchar lo que quedaba. Desde ese momento el número de independentistas no ha hecho más que crecer. Y cada ley del Parlament de Catalunya recorrida por el PP y anulada por el Tribunal Constitucional de confianza de Sánchez Camacho.

Ya sabemos que nos espera si seguimos "siendo propiedad de España", que las leyes de nuestro Parlament sean derogadas por el Tribunal Constitucional de confianza de Sánchez Camacho, que las elecciones puedan ser adulteradas por los mecanismos del Estado que impidieron que votaran los 150000 catalanes que viven en el extranjero, que los medios de comunicación afines al PP nos calumnien día sí y día también, que se amenace el presidente de la Generalitat con la cárcel o a la propia Generalitat con la supresión o el ahogo económico. Ya sabemos que nos puede "ofrecer" España. Desde los tiempos del conde-duque de Olivares, el Rajoy del siglo XVII, nos lo han dejado claro.

El PP anuncia que todos sus dirigentes desembarcarán en Catalunya para explicarnos el cuento chino de que es muy bueno seguir siendo españoles y que si nos independizamos iremos al infierno. También el PSOE anuncia un desembarco de sus dirigentes que nos vendrán a ofrecer una España federal en la que ni ellos creen.

Mientras la señora Sánchez Camacho tras tachar de loco al presidente Mas advierte de que se podría hacer un boicot a los productos catalanes. No recuerda que su partido ya lo hizo en 2006.

Resumiendo: Sánchez Camacho no quiere que los catalanes podamos votar, por si acaso ella y su partido hacen campaña por el NO, y por si acaso, pide a los alcaldes del PP - su propio partido - y a los alcaldes del PSC que no cedan el padrón municipal. Sánchez Camacho tiene en sus manos los mecanismos del Estado para impedir que se celebre la consulta, otra carta marcada, podría intentar perpetrar un pucherazo masivo si no puede impedirla, y aún así, yo creo que Sánchez Camacho sabe que la consulta se celebrará y que ni ella ni el Estado al que ella sirve podrán impedirlo.

Ilegalizada la “Democracia”

Ilegalizada la  “Democracia”
 
 
Agencia Regimine Mendacii
Tenía que ocurrir, el gobierno que preside Mariano Rajoy ha decidido ilegalizar la democracia y los ministros de Justicia, Alberto Ruíz Gallardón, y de Interior, Jorge Fernández Díaz, han dado la orden de detener a la Democracia. El ministro de Cultura ha ordenado a la RAE que prohiba la palabra “democracia” y que sea eliminada de todos los diccionarios. Los viejos diccionarios que contengan el término “democracia” deberán ser entregados en las Delegaciones del Gobierno español, o en las sedes de PP, PSOE, UPyD y C’s. La posesión de cualquier diccionario que contenga la palabra “democracia” será sancionada con 6000 euros y un año de trabajos forzados. También han sido prohibidas las siguientes palabras: Honestidad, libertad, independencia, Cataluña, entre otras. La lista completa se publicará en la prensa el próximo 1 de enero.

80è aniversari de la mort del president Macià

80è aniversari de la mort del president Macià 

 

 

Breu resum biogràfic:

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933).

-Tinent coronel de l’Exèrcit de Terra.

-Fundador del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya (L’Havana).

-Fundador d’Estat Català.

-Fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya.

-122 º president de la Generalitat de Catalunya.

Francesc Macià i Llussà va néixer a Vilanova i la Geltrú el 21 d’octubre de 1859. Va ser tinent coronel de l’exèrcit fins que les seves desavinences amb els seus companys després dels fets del Cu-cut el van fer deixar la seva carrera militar. L’any 1922 fundà Estat Català i l’any 1931 Esquerra Republicana de Catalunya. Va ser el 122è President de la Generalitat des de 1931 fins a la seva mort el 25 de desembre de 1933 com a conseqüència d’una peritonitis. 

El 14 d'abril de 1931 el president de la Generalitat de Catalunya va proclamar la República Catalana des del balcó del Palau de la Generalitat a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Si, tenim una democràcia, però és una democràcia fràgil perquè els hereus ideològics dels que van enderrocar la II República Espanyola, la República Catalana i van ser responsables de l'assassinat del President Lluís Companys continuen tenint el poder per decidir sobre les nostres vides, i perquè hi ha una espassa de Dàmocles que penja damunt del cap dels catalans que són els intents involucionistes dels partits majoritaris espanyols de tornar a perìodes no democràtics. 

Francesc Macià proclamà la República Catalana des del balcó del Palau de la Generalitat a la Plaça de Sant Jaume, Barcelona, el 14 abril de 1931. 

Discurs de Macià des del balcó de la Plaça Sant Jaume: 

Vídeo: Discurs Francesc Maciàproclamant la RepúblicaCatalana

Catalans:

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica. D’acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat. En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida. Tot aquell, doncs, que pertorbi l’ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria. Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l’ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre. En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d’Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l’emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional. Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.

Barcelona, 14 d’abril de 1931.

El President

FRANCESC MACIÀ 

Document: “LA VANGUARDIA – 15/04/1931 – PROCLAMACIÓ DE LAREPÚBLICA A BARCELONA”

 

 

Monuments al President Francesc Macià i Llussà: 

Vídeo: MonumentPlaça Catalunya de Barcelona 

Vídeo: MonumentSant Adrià

 

EL CORONEL MACIÀ (Pel·lícula):

 

Vídeo: El coronel Macià (Pel·lículacompleta)

 

Direcció i guió: Josep Maria Forn.

País: Espanya.

Any: 2006.

Duració: 106 min.

Gènere: Biopic, drama.

Interpretació: Abel Folk (Francesc Macià Llussà), Marta Marco (Eugenia Lamarca), Molly Malcolm (Elisabeth Joyce), Félix Pons (Maspons), Ricard Borràs (Ventura Gassol), Pere Ventura (Carner Ribalta), Roger Casamajor (Daniel Cardona), Manel Barceló (coronel Azcarate), Lluís Soler (Henry Torres), Juli Fábregas (Vilanova).Producció: Josep Maria Forn.

Música: Albert Guinovart.

Fotografia: Jaume Peracaula. Muntatge: Josep M. Aragonés.

Direcció artística: Josep Massagué.

Estrena a Espanya: 20 abril 2007.

SINOPSI: Elisabeth Joyce (Molly Malcolm), una jove historiadora irlandesa, arriba a Barcelona al novembre de 1905, just per a assistir a l'assalt de 200 militars armats amb destrals a la impremta del setmanari Cu-cut i a la redacció del diari La veu de Catalunya. Elisabeth presencia espantada aquests fets i la tempestat política que desencadenen enfrontant a l'exèrcit amb les forces catalanistes. Els militars de tot Espanya se solidaritzen amb els oficials assaltants, excepte un, que planta cara amb decisió i fermesa als seus companys. És el tinent coronel en Cap de la Comandància d'Enginyers de Lleida. El seu nom és Francesc Macià Llussà (Abel Folk).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

80 aniversario de la muerte del presidente Macià

 

Breve resumen biográfico:

Francesc Macià y Llussà (Vilanova y la Geltrú, 21 de septiembre de 1859 - Barcelona, 25 de diciembre de 1933).

-Teniente coronel del Ejército de Tierra.

- Fundador del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya (La Habana).

- Fundador de Estat Català.

- Fundador de Esquerra Republicana de Catalunya.

-122 º presidente de la Generalitat de Catalunya.

Francesc Macià y Llussà nació en Vilanova y la Geltrú el 21 de octubre de 1859. Fue teniente coronel del ejército hasta que sus desavenencias con sus compañeros después de los hechos del Cu-cut le hicieron dejar su carrera militar. En 1922 fundó Estat Català y 1931 Esquerra Republicana de Catalunya. Fue el 122 º presidente de la Generalitat desde 1931 hasta su muerte el 25 de diciembre de 1933 como consecuencia de una peritonitis.

El 14 de abril de 1931 el presidente de la Generalidad de Catalunya proclamó la República Catalana desde el balcón del Palau de la Generalitat en la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Si, tenemos una democracia, pero es una democracia frágil en la que los herederos ideológicos de los que derribaron la II República Española y la República Catalana, y fueron responsables del asesinato del Presidente Lluís Companys, siguen teniendo el poder para decidir sobre nuestras vidas, y porque hay una espada de Damocles que pende sobre la cabeza de los catalanes que son los intentos involucionistas de los partidos mayoritarios españoles de volver a períodos no democráticos. 

Francesc Macià proclamó la República Catalana desde el balcón del Palau de la Generalitat en la Plaça de Sant Jaume, Barcelona, el 14 de abril de 1931. 

Discurso de Macià desde el balcón de la Plaça Sant Jaume: 

Vídeo : Discurso Francesc Macià proclamando la República Catalana

Catalanes:

Interpretando el sentimiento y los anhelos del pueblo que nos acaba de dar su sufragio, proclamo la República Catalana como Estado integrante de la Federación Ibérica. De acuerdo con el Presidente de la República federal española señor Niceto Alcalá Zamora, con el que hemos ratificado los acuerdos en el pacto de San Sebastián, me hago cargo provisionalmente de las funciones de Presidente del Gobierno de Catalunya, esperando que el pueblo español y el catalán expresarán cuál es en estos momentos su voluntad. Al hacer esta proclamación, con el corazón abierto a todas las esperanzas, nos conjuramos y pedimos a todos los ciudadanos de Catalunya que se conjuren con nosotros para hacerla prevalecer por los medios que sean, aunque fuera necesario sacrificar la propia vida. Todo aquel, pues, que perturbe el orden de la naciente República Catalana, será considerado como un agente provocador y un traidor a la Patria. Esperamos que todos sabréis haceros dignos de la libertad que nos hemos dado y de la justicia que, con la ayuda de todos, vamos a establecer. Nos apoyamos sobre cosas inmortales como son los derechos de los hombres y de los pueblos y , muriendo y todo si fuera necesario, no podemos perder. En proclamar nuestra República, hacemos llegar nuestra voz a todos los pueblos de España y del mundo, pidiéndoles que espiritualmente estén a nuestro lado y frente a la monarquía borbónica que hemos abatido, y los ofrecemos aportar todo nuestro esfuerzo y toda la emoción de nuestro pueblo renaciente para asegurar la paz internacional. Para Catalunya, los otros pueblos hermanos de España, por la fraternidad de todos los hombres y de todos los pueblos, Catalanes, sabed haceros dignos de Catalunya.

Barcelona, ​​14 de abril de 1931 .

el Presidente

FRANCESC MACIÀ

 

Documento: "LA VANGUARDIA - 15/04/1931 - PROCLAMACIÓNDE LA REPÚBLICA EN BARCELONA"

 

Monumentos al Presidente Francesc Macià y Llussà : 

Vídeo : Monumento Plaça Catalunya de Barcelona 

Vídeo : Monumento Sant Adrià

 

EL CORONEL MACIÀ (Película): 

Vídeo: El coronel Macià (Película completa)

 

 

Dirección y guión: Josep Maria Forn.

País: España .

Año: 2006.

Duración: 106 min.

Género: Biopic, drama.

Interpretación: Abel Folk (Francesc Macià Llussà), Marta Marco (Eugenia Lamarca), Molly Malcolm (Elisabeth Joyce), Félix Pons (Maspons), Ricard Borràs (Ventura Gassol), Pere Ventura (Carner Ribalta), Roger Casamajor (Daniel Cardona), Manel Barceló (coronel Azcarate), Lluís Soler (Henry Torres), Juli Fábregas (Vilanova). Producción: Josep Maria Forn.

Música: Albert Guinovart.

Fotografía: Jaume Peracaula. Montaje: José M. Aragonés.

Dirección artística: José Massagué.

Estreno en España: 20 de abril 2007.

SINOPSIS: Elisabeth Joyce (Molly Malcolm), una joven historiadora irlandesa, llega a Barcelona en noviembre de 1905, justo para asistir al asalto de 200 militares armados con hachas a la imprenta del semanario Cu -cut y a la redacción del diario La Veu de Catalunya. Elisabeth presencia asustada estos hechos y la tormenta política que desencadenan enfrentando al ejército con las fuerzas catalanistas. Los militares de toda España se solidarizan con los oficiales asaltantes, excepto uno, que planta cara con decisión y firmeza a sus compañeros. Es el Teniente Coronel en Jefe de la Comandancia de Ingenieros de Lleida. Su nombre es Francesc Macià Llussà (Abel Folk).

Per a què serveix María Antonia Trujillo (@matrujil)?

Per a què serveix María Antonia Trujillo (@matrujil)?

 

L’exministra de la Vivenda socialista María Antonia Trujillo necessitava que la Humanitat sabés que ella existeix, i no ha tingut cap idea millor que dir una nova bajanada contra els catalans per fer-se un nom. Podia haver escollit fer alguna cosa positiva, inventar una vacuna contra la malària o la SIDA, però quan no se’n té de cervell només es pot destacar dient rucades, i si és insultant un determinat col·lectiu, un altre grup ètnic o la cultura d’un altre poble, sembla que no hi ha límits.

No és la primera vegada que l’exministra socialista espanyola María Antonia Trujillo fa declaracions desafortunades, i és especialment al Twitter, on els polítics i alguns famosos destaquen per ser més perillosos que un ximpanzé amb una metralladora, que l’exministra Trujillo va fer la seva anterior pixada fora de test. En un país on la crisi ha portat a la misèria milers de famílies que s’han quedat sense feina, sense casa i pateixen fam, els polítics espanyols han demostrat reiteradament amb les seves declaracions, i això val per a polítics del PP, del PSOE i d’altres partits, una absoluta manca de sensibilitat. L’exministra de la Vivenda Trujillo l’any 2012 en referència als casos de desnonament de famílies va declarar des del seu compte de Twitter (@matrujil) que “qui tingui deutes que els pagui”. Venint d’una ministra que va ser-ho d’un govern durant el mandat del qual va iniciar-se la crisi que encara patim només podem pensar que la senyora Trujillo o no va pensar gaire les seves paraules o és una bocamolla.

La senyora Trujillo, antiga ministra socialista de la Vivenda s’ha reconvertit en tertuliana de la cadena de televisió ultradretana propietat de l’Església espanyola 13TV, no ha estat l’única, no sé que li passa al PSOE – teòricament partit de centre esquerra - però s’ha convertit en la pedrera de la ultradreta mediàtica i política espanyola, només cal veure a Rosa Díez, lideressa del partit ultradretà UPYD, o Pio Moa (no és del PSOE, va ser del GRAPO) reconvertit de terrorista d’extrema esquerra - amb les mans tacades de sang - a apologista del franquisme.

Ja ho diuen que el que més s’assembla a un nacionalista espanyol d’esquerra és un nacionalista espanyol de dretes, i quan es tracta de Catalunya les opinions del nacionalista espanyol, sigui d’esquerres o de dretes, és la mateixa, una opinió plena de prejudicis, ignorància i odi, un odi exacerbat cap a Catalunya, especialment la cultura i la llengua catalanes són l’objectiu d’un odi profund i irracional.

La senyora Trujillo preguntava a través del seu compte de Twitter “Per a quins assumptes importants serveix el català?”. Davant la resposta que s’ha produït la senyora Trujillo ha tingut la barra de fer-se l’ofesa i ha piulat “ahir [dissabte] vaig preguntar per les coses importants per a les quals serveix saber català. Excepte dos o tres, ningú ha respost. Això sí, han demostrat que serveix per insultar."

La senyora Trujillo insulta i després es fa l’ofesa, té la pell molt fina i la cara molt dura. El català serveix pel mateix que totes les llengües del Món tinguin 2 parlants o milions, comunicar-se, escriure poesia, cantar, escriure una novel·la o història, per parlar de ciència i del diví i de l’humà. I per a què serveix María Antonia Trujillo?. Doncs, i veient que com a ministra va ser una desgràcia, com a exministra i persona deixa molt que desitjar, i que ha acabat fent de tertuliana a 13TV i que després de faltar el respecte als catalans no només no ha demanat disculpes sinó que ha insistit en les seves paraules, puc respondre que per a l’única cosa que serveix María Antonia Trujillo és per a insultar i faltar el respecte als catalans, no dic que de manera gratuïta perquè a 13TV cobra.

Quan un polític en decadència el seu partit no el pot col·locar ni de senador ni d’eurodiputat ni en el consell d’administració d’alguna empresa pública privatitzada pel govern de torn només queda enviar-lo de tertulià insultador, i alguns com María Antonia Trujillo en tenen pràctica. No es faci l’ofesa, senyora Trujillo, no té cap dret a fer-se l’ofesa. El català serveix per a moltes coses precioses i útils, vostè ha quedat només per fer declaracions poc afortunades i de tertuliana d’una televisió feixista.

 

 

 

 

 

 

 

 

¿Para que sirve María Antonia Trujillo (@matrujil)?

 

La exministra de la Vivienda socialista María Antonia Trujillo necesitaba que la Humanidad supiera que ella existe, y no ha tenido ninguna idea mejor que decir una nueva tontería contra los catalanes para hacerse un nombre. Podía haber escogido hacer algo positivo, inventar una vacuna contra la malaria o el SIDA, pero cuando no se tiene cerebro sólo se puede destacar diciendo tonterías, y si es insultando un determinado colectivo, otro grupo étnico o la cultura de otro pueblo, parece que no hay límites.

No es la primera vez que la ex ministra socialista española María Antonia Trujillo hace declaraciones desafortunadas, y es especialmente en Twitter, donde los políticos y algunos famosos destacan por ser más peligrosos que un chimpancé con una ametralladora, que la ex ministra Trujillo hizo su anterior meada fuera de tiesto. En un país donde la crisis ha llevado a la miseria a miles de familias que se han quedado sin trabajo, sin casa y sufren hambre, los políticos españoles han demostrado reiteradamente con sus declaraciones, y esto vale para políticos del PP, del PSOE y de otros partidos, una absoluta falta de sensibilidad. La exministra de la Vivienda Trujillo en 2012 en referencia a los casos de desahucio de familias declaró desde su cuenta de Twitter (@matrujil) que "quien tenga deudas que las pague". Viniendo de una ministra que lo fue de un gobierno durante cuyo mandato se inició la crisis que todavía padecemos sólo podemos pensar que la señora Trujillo o no pensó mucho sus palabras o es una bocazas.

La señora Trujillo, antigua ministra socialista de la Vivienda se ha reconvertido en tertuliana de la cadena de televisión ultraderechista propiedad de la Iglesia española 13TV, no ha sido la única, no sé que le pasa al PSOE - teóricamente partido de centro izquierda - pero se ha convertido en la cantera de la ultraderecha mediática y política española, sólo hay que ver a Rosa Díez, lideresa del partido ultraderechista UPyD, o Pio Moa (no es del PSOE si no que fue del GRAPO) reconvertido de terrorista de extrema izquierda - con las manos manchadas de sangre - a apologista del franquismo.

Ya lo dicen que lo que más se parece a un nacionalista español de izquierda es un nacionalista español de derechas, y cuando se trata de Cataluña las opiniones del nacionalista español, sea de izquierdas o de derechas, es la misma, una opinión llena de prejuicios, ignorancia y odio, un odio exacerbado hacia Cataluña, especialmente la cultura y la lengua catalanas son el objetivo de un odio profundo e irracional.

La señora Trujillo preguntaba a través de su cuenta de Twitter "¿Para qué asuntos importantes sirve el catalán? ". Ante la respuesta que se ha producido la señora Trujillo ha tenido la jeta de hacerse la ofendida y ha tuiteado "ayer [el sábado] pregunté por las cosas importantes para las que sirve saber catalán. Salvo dos o tres, nadie ha respondido. Eso sí , han demostrado que sirve para insultar."

La señora Trujillo insulta y luego se hace la ofendida, tiene la piel muy fina y la cara muy dura. El catalán sirve para lo mismo que todas las lenguas del Mundo tengan 2 hablantes o millones, comunicarse, escribir poesía, cantar, escribir una novela o historia, para hablar de ciencia y de lo divino y de lo humano. ¿Y para qué sirve María Antonia Trujillo?. Pues, y viendo que como ministra fue una desgracia , como ex ministra y persona deja mucho que desear , y que ha acabado haciendo de tertuliana a 13TV y que después de faltar el respeto a los catalanes no sólo no ha pedido disculpas sino que ha insistido en sus palabras, puedo responder que para lo único que sirve María Antonia Trujillo es para insultar y faltar el respeto a los catalanes, no digo que de manera gratuita porque en 13TV cobra.

Cuando un político en decadencia su partido no puede colocarse ni de senador ni de eurodiputado ni en el consejo de administración de alguna empresa pública privatizada por el gobierno de turno sólo queda enviarlo de tertuliano insultador, y algunos como María Antonia Trujillo tienen práctica. No se haga la ofendida, señora Trujillo, no tiene ningún derecho a hacerse la ofendida. El catalán sirve para muchas cosas preciosas y útiles, usted ha quedado sólo para hacer declaraciones poco afortunadas y de tertuliana de una televisión fascista.

I SI ENS FAN FORA DE LA UE, QUÈ PASSA?

I SI ENS FAN FORA DE LA UE, QUÈ PASSA?

 

Rajoy repeteix com un mantra allà on va que si Catalunya s’independitza d’Espanya quedarà fora de la Unió Europea. I la UE, és a dir, els comissaris de la UE, diuen una cosa i la contrària en funció de l’auditori que tenen al davant o de la nacionalitat del periodista que els entrevista. La mateixa persona que un dia diu una cosa en un sentit és capaç de dir tot el contrari 24 hores més tard com si estigués estesa entre els europarlamentaris aquella màxima marxista – de Groucho Marx, no pas de Karl Marx – que diu “aquests són els meus principis, si no li agraden tinc uns altres”. De fet, sembla que la UE no té prevista aquesta situació i què és més aviat una qüestió de voluntat política. Grenlàndia, un territori autònom de Dinamarca va decidir abandonar la CEE el 1985, allà per tant, les directrius de la UE no s’apliquen, les negociacions per aquest canvi de situació van durar mesos. Escòcia ha iniciat un procés d’independència de la Gran Bretanya, mantenint la reina Isabel II com a cap d’Estat, com molts antics territoris de l’Imperi Britànic (Canadà, Austràlia, Nova Zelanda…), rebent de la Gran Bretanya el suport per un ingrés immediat al si de la UE.

La Gran Bretanya ha cedit al govern escocès la competència per celebrar el referèndum. Una gran diferència amb el govern espanyol que s’oposa a permetre un referèndum on els catalans puguem votar si volem ser independents, un govern espanyol que amenaça amb la suspensió de l’autogovern català i amenaça d’engarjolar el president de la Generalitat de Catalunya i que afirma dia si i dia també que si Catalunya s’independitza sortirà d’Europa imaginant-se que sortirem disparats cap a l’espai exterior com la Lluna a la sèrie “1999”. Un dels membres importants, la Gran Bretanya, s’està plantejant la possibilitat de sortir de la UE, creix entre els britànics la sensació que això de la UE no funciona, és inoperant, encara que en David Cameron ara ho hagi negat. I mentrestant l’Estat espanyol segueix advertint-nos que si Catalunya s’independitza d’Espanya no podrà entrar a la Unió Europea fins que es congeli l’infern. Doncs miri, potser no ens anirà tan malament quedar fora d’aquesta inoperant Unió Europea el Parlament de la qual s’ha convertit en una necròpolis (política) a la que els gran partits envien els seus dirigents acabats o que són massa estúpids per formar part del consell d’administració de les grans empreses. Només cal veure l’ambigüitat de la UE en el tema ucraïnès però hi ha altres exemples de la posició oficial de la UE en altres conflictes on sempre espera a veure que diuen els Estats Units.

Els processos d’independència català i escocès han posat en evidència les grans diferències que hi ha entre Espanya i la Gran Bretanya, mentre la Gran Bretanya té una tradició democràtica llarga, l’Estat espanyol té una llarga tradició autoritària i colpista. Una tradició espanyola que en el que respecta a Catalunya ens ha costat la supressió de les nostres institucions “manu militari”: La Generalitat de Catalunya i el Consell de Cent el 1714, la Mancomunitat el 1925, i novament el 1939 la Generalitat de Catalunya. Pau Claris va ser emmetzinat amb “acqua di Napoli” el 1641 i Lluís Companys va ser afusellat el 1940. No ens ha de fer por independitzar-nos d’Espanya, el que ens ha de fer por és seguir formant-ne part d’un Estat que en aquests dos anys de govern del PP s’han perdut molts drets, i encara se’n perdran més, fins fer-nos retrocedir moltes dècades, i si es perden drets individuals i col·lectius dels espanyols, no tingueu cap dubte que els catalans encara perdrem molts més, entre els més importants està el de la nostra identitat com a catalans i el de la nostra llengua.

 

 

 

 

Y SI NOS ECHAN DE LA UE , ¿QUÉ PASA?

 

Rajoy repite como un mantra allí donde que si Catalunya se independiza de España quedará fuera de la Unión Europea . Y la UE, es decir, los comisarios de la UE, dicen una cosa y la contraria en función del auditorio que tienen delante o de la nacionalidad del periodista que los entrevista. La misma persona que un día dice una cosa en un sentido es capaz de decir todo lo contrario 24 horas más tarde como si estuviera extendida entre los europarlamentarios aquella máxima marxista - de Groucho Marx , no de Karl Marx - que dice "estos son mis principios, si no le gustan tengo otros”. De hecho , parece que la UE no tiene prevista esta situación y que es más bien una cuestión de voluntad política. Groenlandia, un territorio autónomo de Dinamarca decidió abandonar la CEE en 1985, allí por tanto, las directrices de la UE no se aplican, las negociaciones para este cambio de situación duraron meses. Escocia ha iniciado un proceso de independencia de Gran Bretaña, manteniendo la reina Isabel II como jefe de Estado, como muchos antiguos territorios del Imperio Británico (Canadá, Australia, Nueva Zelanda ...), recibiendo de Gran Bretaña el apoyo para un ingreso inmediato en el seno de la UE.

La Gran Bretaña ha cedido al gobierno escocés la competencia para celebrar el referéndum. Una gran diferencia con el gobierno español que se opone a permitir un referéndum donde los catalanes podamos votar si queremos ser independientes, un gobierno español que amenaza con la suspensión del autogobierno catalán y amenaza con encarcelar al presidente de la Generalidad de Catalunya y que afirma día sí y día también que si Catalunya se independiza saldrá de Europa imaginándose que salir disparados hacia el espacio exterior como la Luna en la serie "1999". Uno de los miembros importantes, Gran Bretaña, se está planteando la posibilidad de salir de la UE, crece entre los británicos la sensación de que esto de la UE no funciona, es inoperante, aunque David Cameron ahora lo haya negado. Y mientras el Estado español sigue advirtiéndonos que si Catalunya se independiza de España no podrá entrar en la Unión Europea hasta que se congele el infierno. Pues mire, quizás no nos irá tan mal quedar fuera de esta inoperante Unión Europea el Parlamento de la cual se ha convertido en una necrópolis (política ) en la que los mayores partidos envían sus dirigentes acabados o que son demasiado estúpidos para formar parte del consejo de administración de las grandes empresas. Sólo hay que ver la ambigüedad de la UE en el tema ucraniano pero hay otros ejemplos de la posición oficial de la UE en otros conflictos donde siempre espera a ver que dicen los Estados Unidos.

Los procesos de independencia catalán y escocés han puesto en evidencia las grandes diferencias que existen entre España y Gran Bretaña, mientras Gran Bretaña tiene una tradición democrática larga, España tiene una larga tradición autoritaria y golpista. Una tradición española que en lo que respecta a Catalunya nos ha costado la supresión de nuestras instituciones "manu militari": La Generalitat de Catalunya y el Consejo de Ciento en 1714, la Mancomunidad en 1925, y nuevamente en 1939 la Generalidad de Catalunya. Pau Claris fue envenenado con "acqua di Napoli" en 1641 y Lluís Companys fue fusilado en 1940. No nos debe dar miedo independizarnos de España, lo que nos debe dar miedo es seguir formando parte de un Estado que en estos dos años de gobierno del PP se han perdido muchos derechos, y aún se perderán más, hasta hacernos retroceder muchas décadas, y si se pierden derechos individuales y colectivos de los españoles, no tengáis ninguna duda de que los catalanes aún perderemos muchos más, entre los más importantes está el de nuestra identidad como catalanes y el de nuestra lengua.

L’UNIONISME RECUPERA UNA VELLA IDEA: DIVIDIR EL PRINCIPAT

L’UNIONISME RECUPERA UNA VELLA IDEA: DIVIDIR EL PRINCIPAT

 

Com veurem més endavant aquesta no és una idea nova, ha estat una dèria de l’espanyolisme esquarterar territorialment el Principat, havent fracassat tots els intents de assimilar i convertir els seus habitants en castellans.

 

Els unionistes plantegen separar la província de Tarragona de la resta de Catalunya si tirés endavant el procés d’independència, aquesta és la idea del portaveu del PP a l’Ajuntament de Tarragona, Alejandro Fernández, convertint aquesta província en una nova comunitat autònoma uniprovincial. La idea no és nova i s’inspira en altres projectes que més endavant explicaré i de les que també s’han fet altres partits unionistes com C’s. Una idea que beu d’un projecte franquista dels anys 60 però també s’inspira en la idea dels serbis que vivien en altres repúbliques de l’antiga Iugoslàvia de separar el territori que ells dominen i ser annexionats per Sèrbia. Ja en el seu moment, quan es discutia el Pla Ibarretxe, tant PSE com PP van amenaçar Euskadi de separar la Àlaba de la resta d’Euskadi. I ara, anem als precedents històrics.

 

Tots els pobles tenen els seus traïdors, a Catalunya els donem un nom, botiflers, gent que col·labora amb l’ocupant, gent que per demostrar la seva lleialtat a l’ocupant és capaç de proposar mesures més contundents contra el seu propi país del que a l’ocupant mai se’ls hauria passat pel cap. Un exemple seria un projecte que l’any 1963 pretenia separar la província de Lleida de la resta de Catalunya. En aquest projecte del Consell Econòmic Sindical Nacional es volia crear una organització territorial basada en les conques fluvials, d’aquesta manera es crearia la “Regió de la Vall de l’Ebre”, amb capital a Saragossa. Aquesta regió estaria formada per les tres províncies aragoneses (Osca, Saragossa i Terol), Navarra, La Rioja, Àlaba i Lleida. Poques setmanes més tard el Ministeri d’Educació (franquista) va aprovar la publicació de dos llibres de text de batxillerat on ja apareixia el mapa d’Espanya on apareixia la “Regió de la Vall de l’Ebre” amb Lleida separada de Catalunya i incorporada a aquesta nova regió. El que quedava de Catalunya era nomenat “Regió Nord-est” o “Catalunya Marítima”. El pla del règim franquista va ser presentat en societat i va rebre el suport de certs grups afins al règim autoanomenats “leridanistas”, però els lleidatans, el que ara anomenaríem societat civil, s’hi van oposar fermament a ser annexionats a una altra província, i això té mèrit donades les circumstàncies polítiques. El règim va fer marxa enrere veient el rebuig que la idea tenia a Lleida, i va fer públic un comunicat afirmant que això era un rumor fals i “reconeixent” la catalanitat de Lleida.

 

Els unionistes, traïdors o botiflers recuperen una idea vella que ni tan sols el règim franquista va tenir pebrots d’aplicar, i no crec que els Rivera, Sánchez Camacho i altra camarilla unionista estiguin disposats a ser pitjors que Franco.

 

Han fracassat les mentides i l’argumentari de la por, ara llancen la pedra de la fragmentació territorial, i amaguen la mà. Els unionistes saben que no hi ha cap argument en positiu per convèncer-nos que continuem sent espanyols, només ens amenacen amb totes les plagues bíbliques si ens independitzem, però obliden que ja sabem que és ser part d’Espanya, des d’Olivares, vàlid de Felip IV a Franco, passant per Felip V i Primo de Rivera, ens han deixat ben clar que ens espera.

 

 

EL UNIONISMO RECUPERA UNA VIEJA IDEA: DIVIDIR EL PRINCIPADO

 

Como veremos más adelante ésta no es una idea nueva, ha sido una obsesión del españolismo descuartizar territorialmente el Principado, habiendo fracasado todos los intentos de asimilar y convertir a sus habitantes en castellanos.

 

Los unionistas plantean separar la provincia de Tarragona del resto de Catalunya si saliera adelante el proceso de independencia, esa es la idea del portavoz del PP en el Ayuntamiento de Tarragona, Alejandro Fernández, convirtiendo esta provincia en una nueva comunidad autónoma uniprovincial. La idea no es nueva y se inspira en otros proyectos que más adelante explicaré y de las que se han hecho eco otros partidos unionistas como C 's. Una idea que bebe de un proyecto franquista de los años 60 pero también se inspira en la idea de los serbios que vivían en otras repúblicas de la antigua Yugoslavia de separar el territorio que ellos dominan y ser anexionados por Serbia. Ya en su momento, cuando se discutía el Plan Ibarretxe, tanto PSE como PP amenazaron a Euskadi con separar Álava del resto de Euskadi. Y ahora, vamos a los precedentes históricos.

 

Todos los pueblos tienen sus traidores, en Catalunya los damos un nombre, botiflers, gente que colabora con el ocupante, gente que para demostrar su lealtad al ocupante es capaz de proponer medidas más contundentes contra su propio país de lo que al ocupante nunca se le habría pasado por la cabeza. Un ejemplo sería un proyecto que en 1963 pretendía separar la provincia de Lleida del resto de Catalunya. En este proyecto del Consejo Económico Sindical Nacional se quería crear una organización territorial basada en las cuencas fluviales, de esta manera se crearía la "Región del Valle del Ebro", con capital en Zaragoza. Esta región estaría formada por las tres provincias aragonesas (Huesca, Zaragoza y Teruel), Navarra, La Rioja, Álava y Lleida. Pocas semanas más tarde el Ministerio de Educación (franquista) aprobó la publicación de dos libros de texto de bachillerato donde ya aparecía el mapa de España donde aparecía la "Región del Valle del Ebro" con Lleida separada de Catalunya y incorporada a esta nueva región. Lo que quedaba de Catalunya era nombrado "Región Noreste" o "Catalunya Marítima". El plan del régimen franquista fue presentado en sociedad y recibió el apoyo de ciertos grupos afines al régimen autodenominados "leridanistas", pero los leridanos, lo que ahora llamaríamos sociedad civil, se opusieron firmemente a ser anexionados a otra provincia, y eso tiene mérito dadas las circunstancias políticas. El régimen dio marcha atrás viendo el rechazo que la idea tenía en Lleida, e hizo público un comunicado afirmando que esto era un rumor falso y "reconociendo" la catalanidad de Lleida.

 

Los unionistas, botiflers o traidores recuperan una idea vieja que ni siquiera el régimen franquista tuvo cojones de aplicar, y no creo que los Rivera, Sánchez Camacho y otra camarilla unionista estén dispuestos a ser peores que Franco.

 

Han fracasado las mentiras y el argumentario del miedo, ahora lanzan la piedra de la fragmentación territorial, y esconden la mano. Los unionistas saben que no hay ningún argumento en positivo para convencernos de que seguimos siendo españoles, sólo nos amenazan con todas las plagas bíblicas si nos independizamos, pero olvidan que ya sabemos que es ser parte de España, desde Olivares, válido de Felipe IV a Franco, pasando por Felipe V y Primo de Rivera, nos han dejado bien claro que nos espera.