ANDREA LEVY (PP): "Als que els agrada parlar de la DUI de Kosovo potser haurien recordar també els seus 12.000 morts". / ANDREA LEVY (PP): "A los que les gusta hablar de la DUI de Kosovo quizás deberían recordar también sus 12.000 muertos".

ANDREA LEVY (PP): "Als que els agrada parlar de la DUI de Kosovo potser haurien recordar també els seus 12.000 morts".

 

 

 

 

 

Fa una setmana van prendre possessió els nous regidors que havien sortit escollits a les eleccions municipals. A les poques hores Guillermo Zapata, regidor de AhoraMadrid, que havia de ser regidor de cultura va haver de plegar quan es van publicar unes piulades de quatre anys enrere molt desafortunades. Ell va intentar justificar que el tema s’havia tret de context, però el cert és que les piulades són molt desafortunades. Zapata va dimitir del càrrec de regidor de cultura, però continua com a regidor.

Perfecte, ha dimitit, llàstima que no segueixin el seu exemple tots els polítics que fan piulades del mateix estil o declaracions semblants, encara que suposo que en el cas d’alguns partits això seria un problema, s’acabarien quedant sense gent. Hi ha partits on una piulada, vàries piulades o unes declaracions desafortunades fan que hagis de dimitir o que et cessin. Hi ha partits on fer declaracions i piulades desafortunades tenen premi. I si les declaracions són contra els catalans el premi és un ascens dins del partit.

Si Zapata d’AhoraMadrid, partit de radicals, comunistes i menjacapellans, segons el PP i els mitjans afins al PP, va dimitir per pixar fora de test fa quatre anys, Andrea Levy Soler, del PP, partit d’ordre, de centre (això no s’ho creuen ni ells), ha estat ascendida de tertuliana professional en representació del partit del Règim a vicesecretària d’estudis i programes del Règim Rajoyista. Levy, que quan el professor Sala i Martin li va preguntar si era delPP, durant una tertúlia de RAC1, va abandonar la tertúlia enfurismada ipresentant-se com una víctima, el líder suprem del PP i cabdill d’Espanya (per la gràcia d’Aznar) l’ha ascendit. I com s’ha guanyat l’ascens l’ara vicesecretària d’estudis i programes del Règim?. La catalanofòbia sempre té premi en alguns partits. I Levy va guanyar-se l’ascens amb aquesta piulada: "Als que els agrada parlar de la DUI de Kosovo potser haurien recordar també els seus 12.000 morts".

No és el primer cop que des del nacionalisme espanyol s’amenaça Catalunya posant com exemple el que va succeir a l’Antiga Iugoslàvia, on els serbis per impedir la descomposició de Iugoslàvia van decidir fer la guerra total. D’acord, tots els bàndols van matar, però la guerra la van iniciar els serbis que s’havien quedat amb el gruix de l’exèrcit iugoslau, i volien mantenir l’status quo existent. Andrea Levy recorda el que va succeir a Kosovo, això seria extensible al que va succeir a tot l’Antiga Iugoslàvia. A Levy caldria recordar-li que Milosevic, Karadzik i Mladic, les tres figures responsables d’aquell horror van acabar jutjades per crims contra la Humanitat a L’Haia. Si ella amenaça que el seu Estat està disposat a perpetrar crims contra la humanitat a Catalunya, caldrà dir-li que el futur del seu líder suprem és una garjola i ser considerat criminal de guerra.

A Levy no li calia anar tan lluny per anar a buscar exemples d’atrocitats, no calia que sortís d’Espanya, i de fet, sent barcelonina, hauria de recordar que la seva ciutat ha estat víctima dels crims comesos per l’exèrcit espanyol des de les atrocitats dels Terços a la Guerra dels Segadors a totes les atrocitats perpetrades 70 anys després o els periòdics bombardejos de Barcelona efectuats des del Castell de Montjuïc, cortesia del Regne d’Espanya, i que el seu partit no ha condemnat mai el franquisme, més aviat tot el contrari.

Per cert, vull recordar que la majoria de les Repúbliques ex Iugoslaves s’han integrat a la Unió Europea, Sèrbia, responsable de les atrocitats encara no, Kosovo encara tampoc per l’oposició d’Espanya. Si Espanya volgués fer el mateix a Catalunya que va fer Sèrbia que pensin en les conseqüències. Qui seria expulsada de la Unió Europea i de tots els organismes internacionals seria el Regne d’Espanya, els seus governants serien reclamats per L’Haia per ser jutjats per crims contra la Humanitat, i patiria la marginació internacional durant molts anys. És a dir, els mals que ells poguessin infringir a Catalunya amb les armes, ells els patirien en forma de sancions i la marginació internacional. Senyoreta o senyora Levy, és molt covard llançar una amenaça tan greu, amagar-se i presentar-se com una víctima.

Mentre els independentistes volem fer un procés pacífic, democràtic i sense incidents cap a la independència del nostre país, el nacionalisme espanyol continua sense fer cap proposta, cap ni una, que haurien de complir, per cert, i això de complir acords no forma part de l’ADN del nacionalisme espanyol, només recorren a les amenaces, de moment només són amenaces, d’emprar la violència contra nosaltres. El nacionalisme espanyol està assedegat de sang, fa 40 anys que no maten ningú, 79 anys que no prenen el poder amb les armes, no els cal, fa 79 anys que el nacionalisme espanyol més ranci governa Espanya, no els cal derrocar cap govern a trets perquè ells ja tenen el poder, però la violència que és la seva droga, els empeny a desbarrar, de moment, ho porten als gens. Res no s’assembla tant a un nacionalista espanyol de dretes com un nacionalista espanyol d’esquerres, fins i tot gent que aparentment hauria de tenir una mica més d’humanitat, els surt el nacionalistaespanyol que porten dins, i defensen que s’hagi de bombardejar Barcelona,em refereixo a Gregorio Peces-Barba, del PSOE.

Andrea Levy és jove, no pertany a aquesta generació que va néixer i créixer en ple franquisme, però és dirigent d’un partit fundat per exministres franquistes, i d’allò que es mama es cria. La criatura s’ha format en el vell nacionalisme espanyol que creu que la violència és el recurs per a solucionar tots els problemes. Veient els nous nomenaments fets per Rajoy veig que el PP té garantit seguir sent el partit hereu del franquisme.

Seguint l’exemple de Gregorio Zapata que va dimitir del càrrec per desbarrar també Andrea Levy hauria de dimitir o ser cessada pel seu cap, i sortir públicament a demanar disculpes. No s’hauria de premiar amb un càrrec una persona que defensa la violència contra Catalunya.

Demano la dimissió o el cessament immediat d’Andrea Levy.

 

 

 

 

 

 

 

 

ANDREA LEVY (PP): "A los que les gusta hablar de la DUI de Kosovo quizás deberían recordar también sus 12.000 muertos".

 

 

 

 

 

Hace una semana tomaron posesión los nuevos concejales que habían salido elegidos en las elecciones municipales. A las pocas horas Guillermo Zapata, concejal de AhoraMadrid, que había de ser concejal de cultura tuvo que dimitir cuando se publicaron unos tweets de cuatro años atrás muy desafortunados. Él intentó justificar que el tema se había sacado de contexto, pero lo cierto es que los tuits son muy desafortunados. Zapata dimitió del cargo de concejal de cultura, pero continúa como concejal.

Perfecto, ha dimitido, lástima que no sigan su ejemplo todos los políticos que hacen tweets del mismo estilo o declaraciones similares, aunque supongo que en el caso de algunos partidos esto sería un problema, se acabarían quedando sin gente. Hay partidos donde un tuit, varias tweets o unas declaraciones desafortunadas hacen que tengas que dimitir o que te cesen. Hay partidos donde hacer declaraciones y tweets desafortunados tienen premio. Y si las declaraciones son contra los catalanes el premio es un ascenso dentro del partido.

Si Zapata de AhoraMadrid, partido de radicales, comunistas y comecuras, según el PP y los medios afines al PP, dimitió por mear fuera de tiesto hace cuatro años, Andrea Levy Soler, del PP, partido de orden, de centro (eso no se lo creen ni ellos), ha sido ascendida de tertuliana profesional en representación del partido del Régimen a vicesecretaria de estudios y programas del Régimen Rajoyista. Levy, que cuando el profesor Sala i Martin le preguntósi era del PP, durante una tertulia de RAC1, abandonó la tertulia enfurecida ypresentándose como una víctima, el líder supremo del PP y caudillo de España (por la gracia de Aznar) la ha ascendido. ¿Y como se ha ganado el ascenso la ahora vicesecretaria de estudios y programas del Régimen?. La catalanofobia siempre tiene premio en algunos partidos. Y Levy se ganó el ascenso con este Tweet: "A los que les gusta hablar de la DUI de Kosovo quizás deberían recordar también sus 12.000 muertos".

No es la primera vez que desde el nacionalismo español se amenaza Catalunya poniendo como ejemplo lo que sucedió en la Antigua Yugoslavia, donde los serbios para impedir la descomposición de Yugoslavia decidieron hacer la guerra total. De acuerdo, todos los bandos mataron, pero la guerra la iniciaron los serbios que se habían quedado con el grueso del ejército yugoslavo, y querían mantener el status quo existente. Andrea Levy recuerda lo que sucedió en Kosovo, eso sería extensible a lo que sucedió en todo la Antigua Yugoslavia. A Levy habría recordarle que Milosevic, Karadzik y Mladic, las tres figuras responsables de aquel horror terminaron juzgadas por crímenes contra la Humanidad en La Haya. Si ella amenaza que su Estado está dispuesto a perpetrar crímenes contra la humanidad en Catalunya, habrá que decirle que el futuro de su líder supremo es una cárcel y ser considerado criminal de guerra.

A Levy no le hacía falta ir tan lejos para ir a buscar ejemplos de atrocidades, no era necesario que saliera de España, y de hecho, siendo barcelonesa, debería recordar que su ciudad ha sido víctima de los crímenes cometidos por el ejército español desde las atrocidades de los Tercios en la Guerra de los Segadores a todas las atrocidades perpetradas 70 años después o los periódicos bombardeos de Barcelona efectuados desde el Castillo de Montjuïc, cortesía del Reino de España, y que su partido no ha condenado nunca el franquismo , más bien todo lo contrario.

Por cierto, quiero recordar que la mayoría de las Repúblicas ex Yugoslavas se han integrado en la Unión Europea, Serbia, responsable de las atrocidades aún no, Kosovo todavía tampoco por la oposición de España. Si España quisiera hacer lo mismo en Catalunya que hizo Serbia que piensen en las consecuencias. Quien sería expulsada de la Unión Europea y de todos los organismos internacionales sería el Reino de España, sus gobernantes serían reclamados por La Haya para ser juzgados por crímenes contra la Humanidad, y sufriría la marginación internacional durante muchos años. Es decir, los males que ellos pudieran infringir en Catalunya con las armas, ellos los sufrirían en forma de sanciones y la marginación internacional. Señorita o señora Levy, es muy cobarde lanzar una amenaza tan grave, esconderse y presentarse como una víctima.

Mientras los independentistas queremos hacer un proceso pacífico, democrático y sin incidentes hacia la independencia de nuestro país, el nacionalismo español continúa sin hacer ninguna propuesta, ninguna, que deberían cumplir, por cierto, y eso de cumplir acuerdos no forma parte del ADN del nacionalismo español, sólo recurren a las amenazas, por el momento sólo son amenazas, de emplear la violencia contra nosotros. El nacionalismo español está sediento de sangre, hace 40 años que no matan a nadie, 79 años que no toman el poder con las armas, no les hace falta, hace 79 años que el nacionalismo español más rancio gobierna España, no necesitan derribar ningún gobierno a tiros porque ellos ya tienen el poder, pero la violencia que es su droga, los empuja a desbarrar, de momento, lo llevan en los genes. Nada se parece tanto a un nacionalista español de derechas como un nacionalista español de izquierdas, incluso gente que aparentemente debería tener un poco más de humanidad, lessale el nacionalista español que llevan dentro, y defienden que se debabombardear Barcelona cada 50 años​​me refiero a Gregorio Peces-Barba, del PSOE.

Andrea Levy es joven, no pertenece a esta generación que nació y creció en pleno franquismo, pero es dirigente de un partido fundado por exministros franquistas, y de lo que se mama se cría. La criatura se ha formado en el viejo nacionalismo español que cree que la violencia es el recurso para solucionar todos los problemas. Viendo los nuevos nombramientos hechos por Rajoy veo que el PP tiene garantizado seguir siendo el partido heredero del franquismo.

Siguiendo el ejemplo de Gregorio Zapata que dimitió del cargo por desbarrar también Andrea Levy debería dimitir o ser cesada por su jefe, y salir públicamente a pedir disculpas. No se debería premiar con un cargo a una persona que defiende la violencia contra Catalunya.

Pido la dimisión o el cese inmediato de Andrea Levy.

 

MARIANO RAJOY, CABDILL D’ESPANYA

MARIANO RAJOY, CABDILL D’ESPANYA

 

 

 

 

 

Els mitjans espanyols afins al Règim Rajoyista tot el dia parlant de la dictadura veneçolana i dels perillosos radicals (hiper)(super)(mega) esquerranosos que han guanyat les eleccions municipals a Espanya. Clar que per aquests mitjans tot el que estigui a l’esquerra del PP és un radical esquerranós, un comunista stalinista (amb banyes i cua), sense tenir en compte que és el PP el que s’ha posat tan a la dreta que podria haver passat per la dreta als tradicionals partits de la ultradreta espanyola. No diré noms, però ja ens entenem, oi?

Ja vaig criticar en un post anterior la dèria dels mitjans afins al Règim Rajoyista de qualificar de radicals independentistes als partits (independentistes) catalans i de filoterroristes als partits independentistes bascos, però és curiós que un partit que legislar amb el propòsit de convertir en delicte qualsevol forma de protesta no es pot considerar democràtic. La llei mordassa no només impedeix el lliure exercici de la manifestació sinó també gravar vídeos i fer fotografies especialment a la policia en l’exercici de la repressió. Si veiem en una foto un policia de noranta quilos amb tot l’equipament posat estomacant una àvia de noranta anys que havia sortit a buscar una barra de pa, penseu que pel Govern espanyol l’avia i el fotògraf són uns radicals perillosíssims, i el policia un bon xicot defensant-se d’ells.

He inclòs en aquest post aquesta imatge que m’ha arribat per Twitter. Ho llegeixo. Des del meu punt de vista amb aquest text en mà es podria acusar de terrorisme a qualsevol i acusar-lo de qualsevol cosa sense cap garantia. Sembla que el Govern espanyol s’hagi begut l’enteniment i hagi decidit redactar una legislació que els permeti esclafar qualsevol dissensió pública. Si no volen protestes no seria més fàcil fer les coses bé en lloc de donar pel cul a tothom i després acusar-los de qualsevol cosa per haver-se queixat?

La imatge de Rajoy i el seu govern és la d’un règim dictatorial a punt de caure i que pensa caure matant (espero que no en sentit literal) i fent tot el mal que pugui.

També em recorda els fets d’El Cu-cut: Una vinyeta que se’n fotia dels militars espanyols dient que aquests mai no guanyaven cap guerra. Un grup de militars espanyols van assaltar la redacció d’El Cu-cut i la Veu de Catalunya i ho van destrossar tot. Aquest acte de violència i vandalisme va ser recriminat per molts sectors però el Govern espanyol va respondre fent una llei a mida dels militars, la llei de jurisdiccions, llei que posava en mans dels tribunals militars la jurisdicció de jutjar qualsevol ofensa a la Pàtria i l’Exèrcit, i el que era una ofensa ho decidien els militars amb tota l’arbitrarietat i manca de garanties que això implica.

En el cas dels delictes informàtics ja hem vist que l’Estat actua en funció de qui és l'ofès o amenaçat. Si fas bromes sobre la presidenta de la Diputació de Lleó, que era del PP, assassinada per una mare i una filla (militants del PP també) que la van matar per un assumpte de rancúnies personals, tens molts números que el Sinistre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, t’enviï la policia política del Règim i acabis dormint una llarga temporada entre barrots. Però si algú amenaça de mort el President Mas, com va fer algú del PP de Mataró, o no passarà res o és molt probable que acabin ascendint el responsable de les amenaces a càrrecs més elevats del partit.

Amb aquesta llei que considera acte de terrorisme els atemptats contra el medi ambient casos com els moviments sísmics provocats pel Castor, el cas Prestige, el cas del pesquer rus a les costes de les Canàries, etc. serien considerats delictes de terrorisme, i en aquests casos una part de la responsabilitat la tenen persones que han fet lleis com aquesta, i amics del Règim Rajoyista. Però ja sabem que el Règim no s’aplicarà la llei a ell mateix ni als seus amics.

Rajoy s’ha convertit en un dictador, o l’han convertit els seus. És el mal que tenen les majories absolutes en mans de governants amb tendències autoritàries com és el cas del Govern del PP, un Govern que ha convertit la Justícia en un braç al servei del Règim, la policia en una policia política, i els mitjans de comunicació en òrgans de propaganda del Règim.

La por del cabdill Rajoy a perdre el poder fa que ell i els seus esbirros desbarrin contra tothom, però el més greu és que legislin per convertir en delicte qualsevol forma de dissidència política.

L’altra vergonya és veure com un president del govern fa una roda de premsa per un plasma i no de manera presencial, i no ha estat el primer cop que el cabdill Rajoy s’amaga. Acabarà Rajoy fent declaracions des de l’interior d’un búnquer?. De moment, el cabdill Rajoy parla d’una creació d’ocupació que la realitat desmenteix, i acusant tothom de les coses que no van a l’hora. Hi havia una vegada un dictador que des del fons d’un búnquer ordenava que s’enviessin al front divisions que feia ja molt que no existien, el cabdill Rajoy parla de coses que no són certes, acusa de radicalitat a gent que és contrària a les polítiques desastroses que defensa el Govern espanyol, polítiques que només causen més misèria i dolor, i com que al cabdill Rajoy ja no se’l creu ningú, per molt que els mitjans de propaganda afins al Règim diguin el contrari, i la gent està fins els collons del dictador de la Moncloa, aquest i la seva camarilla han decidit recórrer a la repressió. El terrorisme, senyor Rajoy, és el mitjà pel qual provocar la por a la gent, i això és el que vostès pretenen fer amb les seves lleis, acollonir-nos per a que no tinguem ni l’esma de protestar.

EL MEU AVI TENIA RAÓ

EL MEU AVI TENIA RAÓ

 

 

 

 

 

Narcís Serra i Carme Chacón s’assemblen molt, no físicament, és clar, però si que tenen molt en comú. Tots dos són o han estat del PSC-PSOE, són catalans i han estat ministres de defensa del Govern d’Espanya, ell amb Felipe González, ella amb Rodríguez Zapatero. Tenen en comú haver estat ministres de defensa sense haver fet el servei militar, ell se’n va lliurar per ser miop, ella per ser dona.

I tots dos han tingut un final poc digne. Serra va arribar a presidir Caixa de Catalunya – Catalunya Caixa, que ha acabat intervinguda per l’Estat, ell està sota investigació per mala gestió i haver cobrat sous excessius quan la caixa que dirigia estava fent fallida. Chacón de seguida va oblidar que era catalana i diputada per Barcelona, per guanyar-se l’estimació a les Espanyes va preferir callar durant un temps, oblidant que era diputada per Barcelona, i després ha tingut una desafortunada reaparició en un acte organitzat pel grupuscle ultradretà Societat Civil Catalana.

El meu avi tenia raó, la tenia quan criticava Serra, de qui no tenia gaire bona opinió. Al meu avi no li agradaven gaire aquests catalans que quan trepitgen Madrit (si, amb T, després ho explico) pateixen una mena de mutació que els fa fer tota mena de gestos i proclames de la seva espanyolitat per fer-se perdonar que són catalans.

Nota: Madrit, amb T, fa referència al Madrid oficial, el Madrid dels governants llunyans física i/o mentalment de Catalunya, el Madrid dels funcionaris “colonials”, dels militars que arriben creient-se superiors als indígenes, etc.

Els imperis solien agafar els indígenes i criolls per educar-los segons els costums de l’imperi i alienar-los completament dels territoris dels quals eren originaris i als quals tornarien com a funcionaris de nivells intermedis, no ens pensem mai que l’imperi permetrà que un d’aquests nadius o criolls reeducats en els costums de l’imperi arribin gaire amunt, sempre seran sospitosos, per molt que alguns d’ells vulguin ser més durs amb els nadius que els imperials.

Veure Carme Chacón intentant guanyar-se el favor de l’imperi és trist, la veiem volen ser més espanyola que l’estanquera, perdó, que la bandera, proclamant dia si i dia també la seva espanyolitat, i si això suposa assistir a actes d’organitzacions ultradretanes espanyoles, endavant.

Cap polític català hauria d’estar més d’una legislatura a Madrit, i fins i tot en el temps que hi siguin, romandre el mínim temps possible, tornant immediatament a Catalunya cada cop que s’acabin les sessions parlamentàries, sinó després veiem estranyes mutacions en aquests diputats i senadors. Alguns obliden que han estat escollits per defensar els interessos de la seva circumscripció electoral (Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona), no per defensar la “una, grande y libre” davant dels catalans.

 

Chacón va ser escollida diputada per Barcelona a les llistes del PSC. Arribà a Madrit i patí una mutació que li provocà amnèsia, ja no recordava que era diputada per Barcelona, ni del PSC, ni socialista, s’havia espanyolitzat hagués passat per la màquina d’espanyolització del doctor Wert. Quan la van fer ministra d’habitatge va legislar per agilitzar els desnonaments, i quan la van fer ministra de defensa de l’Imperi espanyol, es va embolicar amb l’estanquera i cavalcant a lloms de la cabra de la Legió va completar el seu pas al costat fosc. Des de llavors s’ha vist na Chacón en actes de SCC, al costat de l’espanyolisme més ranci i de l’ultradreta espanyola més recalcitrant. El virus de l’espanyolisme ranci que afecta na Chacón també ha causat estralls entre altres membres del PSC.

I tot el que he dit és aplicable a d’altres diputats, per exemple, en Josep Antoni Duran i Lleida, massa anys vivint al Palace de Madrid/Madrit, l’home veu perillar aquest privilegi si es proclama la independència. Crec que se li podria oferir ser ambaixador de Catalunya a Espanya, i que segueixi allà. Trenta anys a Madrit han tingut conseqüències. És un altre diputat català que no representa els interessos dels catalans davant Madrit, sinó al revés, ell defensa els interessos de Madrit davant dels catalans.

Chacón hauria d’anar amb compte, el virus de l’espanyolisme, l’està convertint en una còpia de Sánchez Camacho, abans era una promesa política però el seu pas per Madrid, un comença ordenant un “capitán, mande firmes” a lloms de la cabra de la Legió i acaba assistint a actes de l’ultradreta espanyola al costat de la diputada filla d’un guàrdia civil d’infausta memòria en algun poblet pescador de la costa catalana, d’en Naranjito lerrouxista i de gent que assalta seus de la Generalitat a la capital de l’Imperi.

EL PP TORNA A SORTIR EN DEFENSA DEL FRANQUISME

EL PP TORNA A SORTIR EN DEFENSA DEL FRANQUISME

 

 

 

 

 

Comencem amb la notícia: El Partit Popular ha rebutjat les proposicions no de llei de PSOE i l’Esquerra Plural que comminaven l’Estat a retirar la simbologia franquista present a moltscarrers i edificis, així com al canvi de nom d’aquells carrers dedicats a franquistes que encara resten a les Espanyes. El PP s’ha negat a retirar els honors que l’Estat franquista va concedir a Franco, familiars i tota la seva camarilla, és a dir, que es van concedir ells mateixos. Les tres mocions han rebut el suport de tots els grups, excepte el Partit Popular. El diputat Ricardo Sixto, d’IU-ICV, demanava en una de les proposicions l’eliminació de tots els monuments que exalten el franquisme existents a Alacant, així com un escut que hi ha en una vidriera de la sucursal del Banc d’Espanya a Alacant, i també es demanava el canvi de noms dels carrers que encara mantenen noms de franquistes.

El PP no ha trencat amb el costum d’oposar-s’hi emparant-se en arguments jurídics, es veu que les lleis a Espanya protegeixen la simbologia feixista, algú s’ho hauria de fer mirar, i adduint que molts d’aquests monuments són propietat dels municipis, no de l’Estat. En això si que té raó. Els noms dels carrers és un tema que només correspon als ajuntaments, però recordar que els plens municipals que els van posar no eren democràtics, aquells alcaldes i regidors que imposaven la medalla d’or de la ciutat o que nomenaven alcalde perpetu el dictador, eren alcaldes i regidors nomenats a dit pel dictador. Molts municipis han anul·lat aquests honors i títols, sempre amb l’oposició dels regidors del Partit Popular.

A la ciutat de Barcelona el nomenclàtor ha estat netejat de franquistes impresentables, les condicions per rebre l’honor de tenir un carrer a Barcelona és haver mort fa cinc anys, exceptuant que el personatge rebés la medalla d’honor de la ciutat, i en aquest cas es redueix a dos, però cal estar mort.

Normativa del nomenclátor de Barcelona:

Qui pot fer propostes de nom
Qualsevol persona, entitat pública o privada, associació... i també, és clar, el propi Ajuntament.
Les propostes de nom es poden enviar a l'alcalde de Barcelona, al regidor de Cultura o a l'adreça electrònica: Correu electrònic.
Normativa
Entre diverses normes de menor importància, cal destacar la següent: per poder dedicar un carrer a un personatge, han d'haver passat cinc anys, com a mínim, des de la seva mort. L'única excepció a aquesta norma és que en vida se li hagués atorgat la Medalla d'Or de la Ciutat.

A la ciutat de Barcelona s’ha eliminat quasi tota, repeteixo, quasi tota la simbologia franquista, encara queden algunes plaques del Ministeri de l’habitatge amb el jou i les fletxes, s’han eliminat monuments franquistes com el monòlit a Primo de Rivera que hi havia a l’Avinguda Josep Tarradellas  o s’han eliminat els elements franquistes d’alguns monuments com el Cinc d’Oros. D’altres monuments franquistes menys coneguts per trobar-se una mica amagats, com un monument que hi ha al Castell de Montjuïc del qual van eliminar una part de la simbologia franquista.

El PP ens té acostumats a sortir en defensa del franquisme i la seva simbologia, en aquells ajuntaments on el PP té majoria absoluta es refussen totes les mocions per canviar noms franquistes de carrers per noms més potables, o eliminar monuments, o anul·lar honors, en aquells ajuntaments on el PP és minoria els regidors pepers sempre voten en contra d’aquestes mocions, alguns amb justificacions delirants.

Quan el Parlament de Catalunya va votar una condemna del franquisme, els diputats de PP i C’s van abandonar l’hemicicle per no haver de votar la moció. Si votaven a favor de la moció hauria estat votar contra les seves pròpies arrels ideològiques, i votar en contra els hauria significat com a franquistes, com si algú a hores d’ara en tingués algun dubte que ho són.

La idea que a Espanya no hi ha un partit d’ultradreta important, com a França seria el Front Nacional, és errònia, el que a Espanya no existeix és un gran partit conservador com el Partit Conservador britànic o la CDU alemanya, el PP és un partit que recull tot l’espectre des del centre fins a la dreta més extrema, i és evident que per les seves pròpies arrels fundacionals no és un partit de centre, ni de dreta homologable a les dretes civilitzades europees, és un partit franquista que no se n’amaga gens, ho neguen amb la boca petita però els gestos evidencien que són el que són.

El PP va ser fundat per exministres franquistes, el més rellevant de tots, Manuel Fraga, ministre d’informació i turisme (1962-1969), entre d’altres càrrecs. Altres dirigents pertanyen a famílies franquistes. No ens hem de sorprendre, doncs, que es neguin a condemnar un règim amb el que tenen lligams ideològics i familiars, per a molts pepers condemnar el franquisme seria renegar dels seus propis pares.

Però no oblidem una cosa, si aquesta gent continua remenant les cireres és perquè una part important de la societat espanyola els vota.

Eliminar el franquisme de la societat espanyola crearia un problema enorme ja que l’alt funcionariat de l’Estat, l’Exèrcit, els Cossos de Seguretat de l’Estat i la Justícia n’estan plens de franquistes. A Espanya expulsar el franquisme de les estructures de poder de l’Estat seria en aquests moments impossible.

Puc entendre que l’Estat espanyol no vulgui jutjar ni condemnar, encara que només sigui simbòlicament, el franquisme, puc entendre que l’Estat espanyol no es vulgui jutjar ni condemnar a ell mateix, però l’assumpte en més greu encara, l’Estat espanyol, els seus poders, es neguen a entregar a franquistes reclamats per la Justícia d’altres països. D’això se’n diu complicitat.

FART DELS EPÍTETS TENDENCIOSOS QUE POSEN ELS INFORMATIUS ESPANYOLS ALS PARTITS

FART DELS EPÍTETS TENDENCIOSOS QUE POSEN ELS INFORMATIUS ESPANYOLS ALS PARTITS

 

 

 

 

 

Una de les coses que més em molesta quan veig els informatius espanyols és aquesta dèria dels locutors de titllar de radicals a tots els partits d’esquerra, en canvi mai diuen els corruptes del PP, els neolerrouxistes de Ciudadanos, etc., però si que parlen dels filoetarres de Bildu, dels radicals de la CUP...

Fent això aquests mitjans, i m’estic referint especialment als informatius d’Antena 3, aplicable als de les altres cadenes espanyoles (Telecinco, Cuatro, La Sexta, TVE), cadenes que empren el mateix llenguatge del Govern espanyol. Podríem dir que aquestes cadenes són cadenes afins al neofranquista (potser no tan neo) Govern del PP usen el llenguatge oficial del Règim?

L’ús del llenguatge és important. Les notícies haurien de ser neutrals en el tractament dels fets però no són gens neutrals en el moment que posen qualificatius a totes les forces polítiques que no combreguen amb la ideologia del partit del govern (central), la ideologia del PP.

Quan poses un epítet a totes les forces polítiques estàs creant un prejudici, sovint prejudici fals o erroni. Per exemple, és habitual que la premsa espanyola parli de nacionalistes bascos i nacionalistes catalans però mai qualifiquen de nacionalistes espanyols a forces espanyoles que ho són, els mateixos partits espanyols solen amagar-se darrera del terme constitucionalistes.

Tots hem vist al PP i a C’s – que es presenten com gent d’ordre - negar-se a condemnar el franquisme, comprensible en el cas del PP, ja que és un partit que té les arrels profundament unides al Règim franquista, a Catalunya, i això a ells no els fa cap maleïda gràcia – que s’hi posin fulles – ens referim al partit Ciudadanos amb el terme lerrouxista o neolerrouxista, ja que aquesta és la ideologia (demagògia anticatalana, espanyolisme a ultrança, anticlericals i antimonàrquics (això ja no)) del partit d’Albert Rivera. Tots coneixem l’historial sinistre del lerrouxisme original, no només la demagògia anticatalana i l’espanyolisme, també la corrupció.

Seria d’agrair que els mitjans espanyols deixessin de posar etiquetes als partits no afins al Govern espanyol, o que també posin etiquetes al PP, Ciudadanos o UPyD. Va, els ajudaré una mica. Pel PP tenim les següents etiquetes: neofranquista, postfranquista, nacionalista espanyol, espanyolista, nacionalcatòlic. Per a Ciudadanos: lerrouxista, neolerrouxista, espanyolista, nacionalista espanyol, anticatalà (al País Valencià podrien ser blavers 2.0). Ah, i UPyD, el partit de Rosa Díez: nacionalista espanyol, ultranacionalista espanyol, ultraespanyolista, catalanòfobs i bascòfobs (aquesta també seria aplicable a PP i Ciudadanos), ultradretans, identitaris dnistes (si, com sona, ja sabeu que un dels elements que UPyD invoca com a part de la identitat espanyola és el “¿que pone en tu DNI (Document Nacional d’Identitat)?)”.

Els informatius haurien de ser més neutrals, o si més no separar informació d’opinió, quan posen etiquetes als partits que no agraden al Règim Rajoyista estan deixant d’informar i es converteixen en llepaculs del Règim.

Són lliures de dedicar-se a la propaganda però que siguin honestos i ho diguin. Això si, que canviïn el nom dels programes i deixin de dir-se “informatius”. El nom el deixo a la seva elecció, ells tenen el diccionari d’epítets i adjectius, això si, descartin qualsevol títol que inclogui el terme “informatiu” o qualsevol altre sinònim.

LA VIRREINA LLANOS DE LUNA CONTRAATACA

LA VIRREINA LLANOS DE LUNA CONTRAATACA

 

 

 

 

 

Que alguns alcaldes catalans juressin el seu càrrec sense jurar submissió a la Corona ni a la Constitució ha fet que la “rica i pija” virreina (delegada del Govern espanyol, allò que abans es deia Governs Civils) iniciï una altra campanya contra els alcaldes catalans. Malgrat que la senyora Llanos de Luna ja va fracassar quan va dedicar-se a perseguir alguns alcaldes per no penjar l’estanquera (https://www.youtube.com/watch?v=DK3I6kk6LDk), fins i tot, amb algunes sentències en contra seva, hi ha qui no aprèn.

El càrrec de Delegada del Govern espanyol és un càrrec per nominació, Llanos de Luna és una alta funcionària de l’Estat, no un càrrec electe, a diferència dels alcaldes i regidors que si han estat escollits per la ciutadania. És un càrrec, la funció del qual és dirigir els cossos de seguretat, però aquesta tasca a Catalunya correspon als Mossos d’Esquadra, Policia de Catalunya, depenent de la Conselleria d’Interior de la Generalitat de Catalunya, i les policies locals, municipals i Guàrdia Urbana (a Barcelona i Badalona) depenent dels ajuntaments. Probablement aquesta és la raó que la virreina Llanos de Luna es dediqui a altres tasques, per exemple condecorar veteransde la División Azul , les unitats militars espanyoles que van lluitar enquadrats en l’exèrcit alemany contra la URSS.

Hi ha moltes raons per suprimir un organisme com la Delegació del Govern espanyol a Catalunya, no només que les seves funcions, la seguretat pública, siguin competència de la Generalitat de Catalunya, és a dir, la Delegació del Govern espanyol a Catalunya és un organisme redundant, sobra, també el fet que lluny de cooperar es dedica a fiscalitzar el Govern de Catalunya i els ajuntament catalans, però es nega a respondre de les seves continuades ficades de pota. Si fa no fa com han fet els Governs Civils des de la seva creació l’any 1834, tot i que abans la figura dels Caps provincials ja feien aquesta tasca des del 1814. Però llavors tots els càrrecs públics eren nomenats des del Govern Central, i potser això en èpoques no democràtiques podia ser normal. Ara res no pot justificar l’existència d’un organisme aliè al territori, amb el seu principal responsable que actua sense respondre dels seus actes com una mena de cap polític.

La Delegació del Govern espanyol també ens costa molts diners, només en serveis de neteja ens va costar 900.000 euros segons el BOE. I aquesta només és la despesa de neteja.

Quan alguns mitjans de comunicació espanyolistes i alguns polítics espanyolistes parlen que cal reduir despeses s’obliden que eliminant rèmores del segle XIX com les delegacions del govern espanyol ens estalviaríem molts diners, eliminaríem un organisme aliè al territori i que es nega a donar explicacions de les seves activitats. També ens estalviaríem que la persona al capdavant d’aquest organisme es dediqui a posar medalles a militars feixistes alhora que persegueix alcaldes escollits democràticament.

Les Diputacions són un organisme creat també el 1836. És cert que s’han convertit en nius de corrupteles, i en casos concrets algunes famílies de cacics les van convertir en organismes en benefici seu, havent ocupat el càrrec de president de la Diputació membres de la mateixa família al llarg de quasi tota la història de la institució. Si, estava pensant en els Fabra i la Diputació de Castelló. Eliminant aquells elements negatius, la corrupció, el caciquisme, el nepotisme, etc., les diputacions poden ser útils com una eina per mancomunar esforços que pot ajudar els municipis amb menys recursos, per exemple la xarxa de biblioteques. Però aquesta tasca també podria passar a institucions més nostrades com els consells comarcals.

Els mateixos polítics que parlen d’eliminar nivells de l’administració sempre es neguen a eliminar aquelles administracions que són rèmores d’altres temps com són les delegacions del Govern espanyol (abans Governs Civils) i les Diputacions provincials, i els membres de les quals no han estat escollits democràticament. Els delegats del govern espanyol són nomenats a dit pel Govern central, les diputacions estan compostes per regidors escollits a les eleccions municipals i el repartiment en funció dels ressultats electorals i de la població de la província:

Fins a 500.000 persones: 25 diputats

De 500.001-1000000: 27 diputats

De 1.000 001-3.500.000: 31 diputats

De 3.500.001 en endavant: 51 diputats

En aquelles comunitats autònomes uniprovincials (Astúries, Cantàbria, Múrcia o Madrid) no hi ha diputació, tampoc a Euskadi ni a les Canàries. A Catalunya hem de suportar aquesta rèmora del segle XIX.

Però el tema d’aquest post era criticar la intenció de la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Llanos de Luna, que vol anul·lar la presa de possessió d’alguns alcaldes catalans perquè segons ella no van emprar una fòrmula de jurament vàlida. La fòrmula emprada que no agrada a la virreina Llanos és “Per expressió democràtica de la voluntat ciutadana, anuncio que quedo a disposició del nou Parlament, el president i el Govern per exercir l'autodeterminació del nostre poble i proclamar l'estat català, lliure i sobirà”, és a dir, cap referència a la Constitució espanyola ni a la monarquia borbònica. Per a mi aquesta fòrmula és vàlida, arribat el moment els alcaldes i regidors no podran ser acusats de trencar cap jurament de fidelitat a Espanya. Per cert, la meva pregunta a la virreina és, quin valor té un jurament fet per força?. Jo crec que cap. Per cert, una funcionària, per molt alta funcionària de l’Estat espanyol que sigui, no pot estar pel damunt de representants electes. Llanos de Luna no té cap lligam amb Catalunya ni respecte per les seves institucions. Per cert, la senyora Llanos de Luna ha portat diversos ajuntaments davant dels tribunals iha perdut.

JE SUIS INCONSTITUTIONNELLE, JO SÓC INCONSTITUCIONAL, YO SOY INCONSTITUCIONAL

JE SUIS INCONSTITUTIONNELLE, JO SÓC INCONSTITUCIONAL, YO SOY INCONSTITUCIONAL

 

 

 

 

 

Si sou catalans ja sabeu de que parlo perquè vosaltres també ho sou, si no sou catalans llegiu. El Tribunal Constitucional, si aquell que va trigar 4 anys a pronunciar-se sobre l’Estatut i després va fer amb el text de l’Estatut de Catalunya el mateix que un tiranosaure rex faria en un escorxador o Wert amb tot el sistema educatiu, ha decidit també que els preparatius de la consulta del 9N és inconstitucional, si, com ho sentiu, han trigat 7 mesos ha dir que els preparatius del 9N són inconstitucionals. El TC ja va eliminar articles de l’Estatut català que eren idèntics a articles presents en altres Estatuts. Des de fa temps el TC s’ha convertit en el braç togat del PP. Quan el Parlament de Catalunya aprova una llei, la lideressa local del PP, Alicia Sánchez Camacho, agafa la llei aprovada pel Parlament, puja al primer AVE en direcció a Madrit (si, amb t), i visita els seus magistrats de confiança, aquests, però es prenen el seu temps, anar a veure els toros a La Maestranza i passar uns quants dies prenent el sol a la República Dominicana, els ocupa molt de temps. El deliri d’aquest tribunal arriba quan són capaços de declarar inconstitucional els preparatius d’una consulta i no la consulta.

El realment greu de tot aquest assumpte és que el Tribunal Constitucional ha perdut tota legitimitat per pronunciar-se sobre les decisions del Parlament, i l’han perdut perquè els seus propis magistrats han decidit convertir-se en lacais del Partit Popular. M’abstindré de fer una comparació en públic sobre a quina mena de tribunals em recorda el TC, i si després d’aquestes paraules, penseu el mateix, si us plau, no ho digueu. Si diré que el PP usa el Tribunal Constitucional de la mateixa manera que en altres temps els monarques espanyols usaven l’exèrcit, ara no ens poden bombardejar, no poden bombardejar les nostres ciutats, no poden suprimir les nostres institucions però les fan inoperants anul·lant les seves lleis. I el més greu és que els arguments del Tribunal Constitucional per derogar les nostres lleis són els mateixos arguments que empraven els militars espanyols per bombardejar-nos, salvar “la indisoluble unidad de la nación española”.

Ser català, parlar català, sentir-se català ha estat considerat a Espanya il·legal, també és inconstitucional, segons sentencia el Tribunal Constitucional.

Llegeixo que l’Estat s’estaria plantejant impedir les eleccions al Parlament de Catalunya que s’han de celebrar el 27 de setembre i inhabilitar el President Mas. Això seria directament un cop d’Estat. Decidir la data de les eleccions al Parlament de Catalunya és una prerrogativa exclusiva del President de la Generalitat, l’Estat en aquest tema, i encara menys el TC, no té ni veu ni vot. I derrocar un President de la Generalitat en el segle XXI és inacceptable. Els catalans no acceptarien que derroquin un altre President de la Generalitat, ja ens van assassinar dos presidents, Pau Claris i Lluís Companys.

Je suis inconstitutionnelle, jo sóc inconstitucional, yo soy inconstitucional.

EL MONSTRE DE LERROUXENSTEIN DÓNA SUPORT ALS SEUS CREADORS, PER ARA / EL MONSTRUO DE LERROUXENSTEIN APOYA A SUS CREADORES, POR AHORA

EL MONSTRE DE LERROUXENSTEIN DÓNA SUPORT ALS SEUS CREADORS, PER ARA

 

 

 

 

 

Heu llegit “Frankenstein” de Mary Shelley? Bé, si heu vist alguna de les pel·lícules us en podeu fer una idea. La història explica com Viktor Frankenstein construeix un ésser amb trossos de cadàvers i aconsegueix insuflar-li vida mitjançant l’electricitat. És a dir, crea una persona amb trossos d’altres persones i la retorna a la vida. Bé, si heu vist la pel·lícula ja sabeu que això acaba molt malament.

Salvant les distàncies, aquesta història em recorda a la creació de Ciudadanos, C’s, un partit construït amb les despulles d’altres partit, construït a les clavegueres de l’Estat i al que se li ha insuflat vida des dels mitjans cavernaris.

El cervell d’un jove cadell de NNGG del PP, Albert Rivera, governa un cos a on encara ara se li van afegint trossos per fer créixer la criatura.

Alguns mitjans lloen la intel·ligència del jove cadell de NNGG convertit en cervell del de la criatura lerrouxista, però la criatura en el seu afany per créixer es mostra incoherent, dient un dia que no pactaran amb partits que tinguin corruptes a les seves files, i pactant amb aquests partits amb corruptes a les seves files un altre dia.

Alguns se sorprenen d’aquesta incoherència, no ho haurien de fer, els dos partits d’Estat – així es consideren PP (especialment el PP) i el PSOE –van crear C’s a Catalunya, la van finançant i la van promoure amb tots els mitjans de propaganda. La criatura segueix el model del Partit Radical d’Alejandro Lerroux, un partit creat i promogut per l’Estat i finançat amb diners dels fons de rèptils (fons reservats). Aquesta pràctica ha estat habitual, la UCD va impulsar i finançar el blaverisme valencià, que va servir de suport al PP en les seves campanyes catalanòfobes al País Valencià. El blaverisme va arribar a emprar la violència i el terrorisme contra persones i grups que ells consideraven catalanistes, actuant amb absoluta impunitat, i amb les autoritats policials mirant cap a una altra banda. El blaverisme impulsat per la UCD va anar perdent cert suport. Però el testimoni del blaverisme valencià l’ha recollit Ciudadanos. És curiós, el partit de Rivera al País Valencià es dedica a promoure la catalanofòbia com feien els blavers tenint un líder suprem nascut a Catalunya i alguns dels dirigents del partit a nivell local valencià també d’origen català. La falta de coherència dels lerrouxistes no queda palesa només en el fet que uns dirigents d’origen català siguin catalanòfobs fanàtics, també en el fet que aquest partit que es presenta a Espanya com un partit nou, gran mentida, digui que no pactarà amb partits que portin corruptes i després doni suport al PP a Madrid i al PSOE a Andalusia. Però no us sorprengueu d’això, C’s es deu als seus creadors, PP i PSOE van crear C’s com uns Viktor Frankenstein de pa sucat amb oli, ara per ara la seva criatura els dóna suport, però totes les criatures monstruoses acaben girant-se en contra dels seus creadors.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

EL MONSTRUO DE LERROUXENSTEIN APOYA A SUS CREADORES, POR AHORA

 

 

 

 

 

¿Habéis leído "Frankenstein" de Mary Shelley? Bien, si habéis visto alguna de las películas os podéis hacer una idea. La historia cuenta como Viktor Frankenstein construye un ser con trozos de cadáveres y consigue insuflarle vida mediante la electricidad. Es decir, crea una persona con trozos de otras personas y la devuelve a la vida. Bien, si habéis visto la película ya sabéis que esto termina muy mal.

Salvando las distancias, esta historia me recuerda a la creación de Ciudadanos, Ciudadanos, un partido construido con los restos de otros partido, construido en las cloacas del Estado y al que se le ha insuflado vida desde los medios cavernarios.

El cerebro de un joven cachorro de NNGG del PP, Albert Rivera, gobierna un cuerpo donde todavía se le van añadiendo trozos para hacer crecer la criatura.

Algunos medios alaban la inteligencia del joven cachorro de NNGG convertido en cerebro de la criatura lerrouxista, pero la criatura en su afán por crecer se muestra incoherente, diciendo un día que no pactarán con partidos que tengan corruptos en sus filas, y pactando con estos partidos con corruptos en sus filas otro día.

Algunos se sorprenden de esta incoherencia, no deberían hacerlo, los dos partidos de Estado - así se consideran PP (especialmente el PP) y el PSOE - crearon C 's en Cataluña, la financiaron y la promovieron con todos los medios de propaganda. La criatura sigue el modelo del Partido Radical de Alejandro Lerroux, un partido creado y promovido por el Estado y financiado con dinero de los fondos de reptiles (fondos reservados). Esta práctica ha sido habitual, la UCD impulsó y financió el blaverisme valenciano, que sirvió de apoyo al PP en sus campañas catalanófobas en Valencia. El blaverismo llegó a emplear la violencia y el terrorismo contra personas y grupos que ellos consideraban catalanistas, actuando con absoluta impunidad, y con las autoridades policiales mirando hacia otro lado. El blaverismo impulsado por la UCD fue perdiendo cierto apoyo. Pero el testimonio del blaverismo valenciano lo ha recogido Ciudadanos. Es curioso, el partido de Rivera en Valencia se dedica a promover la catalanofobia como hacían los blaveros teniendo un líder supremo nacido en Catalunya y algunos de los dirigentes del partido a nivel local valenciano también de origen catalán. La falta de coherencia de los lerrouxistas no queda patente sólo en el hecho de que unos dirigentes de origen catalán sean catalanófobos fanáticos, también en el hecho de que este partido que se presenta en España como un partido nuevo, gran mentira, diga que no pactará con partidos que lleven corruptos y luego apoye el PP en Madrid y el PSOE en Andalucía. Pero no os sorprendáis de eso, C 's se debe a sus creadores, PP y PSOE crearon C' s como unos Viktor Frankenstein de medio pelo, hoy por hoy su criatura les apoya, pero todas las criaturas monstruosas acaban volviéndose en contra de sus creadores.

VOX VOL REGISTRAR EL DESPATX DE MAS / VOX QUIERE REGISTRAR EL DESPACHO DE MAS

VOX VOL REGISTRAR EL DESPATX DE MAS

 

 

El diari italià Il Corriere della Sera ha entrevistat el MHPMas on se li ha preguntat diverses qüestions però una de les respostes del President Mas han fet que el partit ultradretà VOX demani al jutge que el despatx del President de la Generalitat sigui registrat.

En aquesta entrevista el MHP Mas diu que no descarta arribar a un acord amb el Govern espanyol que permeti que els catalans puguin “votar la relació que volen tenir amb l'Estat” però que si això no fos possible no descarta la Declaració Unilateral d’Independència (DUI) que “està sempre guardada [la DUI] a l'últim sobre tancat de l'últim calaix del meu escriptori; no la volem utilitzar, però per si no hi ha una altra opció, és allà esperant”.

I a VOX, un partit que no el vota ningú, han anat a veure al jutge del TSJC i li han dit que exigeixi al President Mas que entregui el sobre guarda la DUI per així engreixar el cas contra Mas que VOX i altres partits ultres espanyols van presentar després de la consulta del 9N. Vox i els altres ultres acusen Mas dels delictes de sedició i rebel·lió. VOX exigeix a Mas que entregui el sobre abans de 48 hores. Si el MHP Mas no entregués el sobre, VOX demana al jutge que ordeni a la policia judicial assaltar el Palau de la Generalitat de Catalunya, i en concret el despatx del President i busquin el sobre.

Crec que el jutge encara no s’ha pronunciat i crec que cap jutge aprovaria una autorització d’entrar al despatx del President de la Generalitat ni el registre d’aquest despatx a la recerca de la Declaració Unilateral d’Independència (DUI).

VOX no és el primer cop que acusa algú de “tenir la intencio de fer...”, per exemple, va acusar Podemos, el partit de Pablo Iglesias, devoler llançar gais des de la Giralda. És un partit que va fundar-se quasi alhora que Podemos, però a diferència de Podemos els resultats electorals de VOX no és que siguin discrets, diguem que només s’han votat ells mateixos, i això que eren l’esperança blanca de la (ultra)dreta, però només cal escoltar els seus líders i arribar a la conclusió que són uns ximples, sent molt amable amb ells.

Aquesta manera d’actuar, acusar de ximpleries els oponents polítics i ideològics, i presentar querelles a tort i a dret contra tot el que es mogui és l’estil també del sindicat de funcionaris ultradretans Manos Limpias. Aquesta mena de querelles ximples em recorda aquella querella que vapresentar l’organització ultradretana HazteOir contra un anunci del gelat Magnumprotagonitzat per l’actriu Paz Vega perquè segons els tarats d’HazteOir l’anunci és una incitació al lesbianisme. Un pot creure el que vulgui, hi ha qui creu que posant alguns discos al revés pots escoltar missatges subliminals, alguns de caràcter satànic. És rar, sabent com de tocats del bolet estan aquesta camarilla, que no hagin acusat el President Mas de menjar nens, suposo que ho deixaran per quan el Règim Rajoyà reinstauri la inquisició.

 

 

 

 

 

 

VOX QUIERE REGISTRAR EL DESPACHO DE MAS

 

 

El diario italiano Il Corriere della Sera ha entrevistado al MHP Mas donde se le han preguntado varias cuestiones pero una de las respuestas del Presidente Mas han hecho que el partido ultraderechista VOX pida al juez que el despacho del Presidente de la Generalitat sea registrado.

En esta entrevista el MHP Mas dice que no descarta llegar a un acuerdo con el Gobierno que permita que los catalanes puedan "votar la relación que quieren tener con el Estado" pero que si esto no fuera posible no descarta la Declaración Unilateral de independencia (DUI) que “está siempre guardada [la DUI] en el último sobre cerrado del último cajón de mi escritorio; no la queremos utilizar, pero por si no hay otra opción, está allí esperando".

Y VOX, un partido que no lo vota nadie, ha ido a ver al juez del TSJC y le han dicho que exija al Presidente Mas que entregue el sobre donde guarda la DUI para así engordar el caso contra Mas que VOX y otros partidos ultras españoles presentaron después de la consulta del 9N. VOX y los otros ultras acusan Mas de los delitos de sedición y rebelión. VOX exige a Mas que entregue el sobre antes de 48 horas. Si el MHP Mas no entregara el sobre, VOX pide al juez que ordene a la policía judicial asaltar el Palau de la Generalitat de Catalunya, y en concreto el despacho del Presidente y busquen el sobre.

Creo que el juez aún no se ha pronunciado y creo que ningún juez aprobaría una autorización de entrar en el despacho del Presidente de la Generalitat ni el registro de este despacho en busca de la Declaración Unilateral de Independencia (DUI).

VOX no es la primera vez que acusa a alguien de "tener la intención de hacer ...", por ejemplo, acusó a Podemos, el partido de PabloIglesias, de querer lanzar gays desde la Giralda. Es un partido que fundó casi al mismo tiempo que Podemos, pero a diferencia de Podemos los resultados electorales de VOX no es que sean discretos, digamos que sólo se han votado ellos mismos, y eso que eran la esperanza blanca de la (ultra)derecha, pero sólo hay que escuchar sus líderes y llegar a la conclusión de que son unos chiflados, siendo muy amable con ellos.

Esta manera de actuar, acusar de tonterías a los oponentes políticos e ideológicos, y presentar querellas a diestro y siniestro contra todo lo que se mueva es el estilo también del sindicato de funcionarios ultraderechistas Manos Limpias. Este tipo de querellas absurdas me recuerda aquella querella que presentó la organización ultraderechista HazteOir contraun anuncio del helado Magnum protagonizado por la actriz Paz Vega porque según los tarados de HazteOir el anuncio es una incitación al lesbianismo. Uno puede creer lo que quiera, hay quien cree que poniendo algunos discos al revés puedes escuchar mensajes subliminales, algunos de carácter satánico. Es raro, sabiendo como de zumbados están esta camarilla, que no hayan acusado al Presidente Mas de comer niños, supongo que lo dejarán para cuando el Régimen Rajoy reinstaure la inquisición.

MINISTRE INOPERANT, CÒMPLICE O IMPULSOR

MINISTRE INOPERANT, CÒMPLICE O IMPULSOR

Cada cop que juga el Barça, i molt especialment, quan el Barça guanya, un fet que comença a ser habitual, la xarxa social s’omple de piulades on es desitja la mort dels catalans, i el ministre de l’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, es dedica a mirar cap a una altra banda, a diferència de quan les amenaces han anat a dirigents del PP, llavors els piuladors han estat detinguts d’immediat. Tot i que sospito les raons, dubto entre inoperància i connivència. No crec que sigui inoperància de la policia, ja que quan volen i els interessa, especialment si l’interessa al ministre de l’Interior, actuen amb una eficàcia i celeritat que ni el CSI (em refereixo a la sèrie), però quan es tracta d’aturar les amenaces i els insults als catalans (o bascos) sembla que la Ojrana (policia política) d’en Fernández Díaz deixa de ser el CSI per a ser la T.I.A., i no trobarien un pernil en una xarcuteria.

Molts individus emparats en el relatiu anonimat de la xarxa ens desitgin la mort no és nou, les amenaces de mort des de les ombres són més velles que l’anar a peu, però en les amenaces de mort que es veuen a la xarxa n’hi ha moltes que desitgen que els catalans acabem a les cambres de gas, també ho cridaven pel carrer uns ultres referint-se al President Mas, i el ministre de l’Interior va seguir mirant cap a una altra banda, també és habitual quan el Barça juga, que es desitgi la mort dels barcelonistes que hi ha a l’estadi mitjançant una bomba. Això de fet, seria un atemptat terrorista, i el ministre Fernández Díaz continua sense fer res.

Alguns arriben a demanar que es llanci una bomba atòmica. Espanya no té bombes atòmiques, difícilment en podria fer servir una arma que no tenen. Normalment aquesta amenaça es fa quan el Barça ha jugat contra l’Atlètic de Bilbao. Piular sota els efectes de drogues o d’alcohol té aquestes conseqüències.

Aquest cap de setmana el Barça ha jugat la final de la Champions League, que abans era la Copa d’Europa, que el Barça ha guanyat davant de la Juve. El partit va jugar-se a Berlin, capital d’Alemanya.

Que el ministre de l’Interior espanyol es dediqui a mirar cap a una altra banda quan la xarxa s’omple d’amenaces de mort molt greu és inacceptable, més encara quan aquest ministre posa tots els mitjans per reprimir usuaris de la xarxa contraris al PP, alguns dels quals, potser s’ho mereixen, no es pot desitjar la mort de ningú, però el ministre que tan implacable va ser amb els que van fer bromes de mal gust sobre la presidenta de la diputació de Lleó assassinada per una mare i una filla, peperes també, per una venjança personal, però quan les amenaces han estat dirigides contra els catalans, o molt concretament contra el President de la Generalitat, el ministre Fernández Díaz ha mirat cap a una altra banda, les amenaces contra Mas van sortir del PP (secció de Mataró), partit al qual pertany el ministre Fernández Díaz.

La seva inoperància en atacar la catalanofòbia a la xarxa, que la policia a les seves ordres informi a uns gihadistes que els Mossos d’Esquadra els estan investigant permetent que aquests escapin o la fabricació d’informes falsos sobre Mas i Trias són fets molt greus, dels quals és responsable total i absolut el ministre de l’Interior, Fernández Díaz.

Si només fossin les piulades podria pensar, encara que sospités el contrari, que el ministre és inoperant, però vistos altres fets crec que el ministre és còmplice, o encara pitjor, és l’impulsor d’aquests fets.

 

 

 

 

 

 

 

MINISTRO INOPERANTE, CÓMPLICE O IMPULSOR

 

 

Cada vez que juega el Barça, y muy especialmente, cuando el Barça gana, algo que empieza a ser habitual, la red social se llena de tuits donde se desea la muerte de los catalanes, y el ministro del Interior español, Jorge Fernández Díaz, se dedica a mirar hacia otro lado, a diferencia de cuando las amenazas han ido a dirigentes del PP, entonces los tuiteros han sido detenidos de inmediato. Aunque sospecho las razones, dudo entre inoperancia y connivencia. No creo que sea inoperancia de la policía, ya que cuando quieren y les interesa, especialmente si le interesa al ministro del Interior, actúan con una eficacia y celeridad que ni el CSI (me refiero a la serie), pero cuando se trata de detener las amenazas y los insultos a los catalanes (o vascos) parece que la Ojrana (policía política) de Fernández Díaz deja de ser el CSI y para ser la TIA, y no encontrarían un jamón en una charcutería.

Muchos individuos amparados en el relativo anonimato de la red nos deseen la muerte, no es nuevo, las amenazas de muerte desde las sombras son más viejas que el ir a pie, pero en las amenazas de muerte que se ven en la red hay muchas que desean que los catalanes acabemos a las cámaras de gas, también lo gritaban por la calle unos ultras refiriéndose al Presidente Mas, y el ministro del Interior siguió mirando hacia otro lado, también es habitual cuando el Barça juega, que se desee la muerte de los barcelonistas que hay en el estadio mediante una bomba. Esto de hecho, sería un atentado terrorista, y el ministro Fernández Díaz sigue sin hacer nada.

Algunos llegan a pedir que se lance una bomba atómica. España no tiene bombas atómicas, difícilmente podría usar un arma que no tienen. Normalmente esta amenaza se hace cuando el Barça ha jugado contra el Atlético de Bilbao. Tuitear bajo los efectos de drogas o de alcohol tiene estas consecuencias.

Este fin de semana el Barça ha jugado la final de la Champions League, que antes era la Copa de Europa, que el Barça ha ganado ante la Juve. El partido jugarse en Berlín, capital de Alemania.

Que el ministro del Interior español se dedique a mirar hacia otro lado cuando la red se llena de amenazas de muerte muy graves es inaceptable, más aún cuando este ministro pone todos los medios para reprimir usuarios de la red contrarios al PP, algunos de los cuales, tal vez se lo merecen, no se puede desear la muerte de nadie, pero el ministro que tan implacable fue con los que hicieron bromas de mal gusto sobre la presidenta de la diputación de León asesinada por una madre y una hija, peperas también, por una venganza personal, pero cuando las amenazas han sido dirigidas contra los catalanes, o muy concretamente contra el Presidente de la Generalitat, el ministro Fernández Díaz ha mirado hacia otro lado, las amenazas contra Mas salieron del PP (sección de Mataró), partido al que pertenece el ministro Fernández Díaz.

Su inoperancia en atacar la catalanofobia en la red, que la policía a sus órdenes informe a unos yihadistas que los Mossos les están investigando permitiendo que éstos escapen o la fabricación de informes falsos sobre Mas y Trias son hechos muy graves , de los que es responsable total y absoluto el ministro del Interior, Fernández Díaz.

Si sólo fueran los Tweets podría pensar, aunque sospechara lo contrario, que el ministro es inoperante, pero vistos otros hechos creo que el ministro es cómplice, o todavía peor, es el impulsor de estos hechos.