MARIANO RAJOY, CABDILL D’ESPANYA

MARIANO RAJOY, CABDILL D’ESPANYA

 

 

 

 

 

Els mitjans espanyols afins al Règim Rajoyista tot el dia parlant de la dictadura veneçolana i dels perillosos radicals (hiper)(super)(mega) esquerranosos que han guanyat les eleccions municipals a Espanya. Clar que per aquests mitjans tot el que estigui a l’esquerra del PP és un radical esquerranós, un comunista stalinista (amb banyes i cua), sense tenir en compte que és el PP el que s’ha posat tan a la dreta que podria haver passat per la dreta als tradicionals partits de la ultradreta espanyola. No diré noms, però ja ens entenem, oi?

Ja vaig criticar en un post anterior la dèria dels mitjans afins al Règim Rajoyista de qualificar de radicals independentistes als partits (independentistes) catalans i de filoterroristes als partits independentistes bascos, però és curiós que un partit que legislar amb el propòsit de convertir en delicte qualsevol forma de protesta no es pot considerar democràtic. La llei mordassa no només impedeix el lliure exercici de la manifestació sinó també gravar vídeos i fer fotografies especialment a la policia en l’exercici de la repressió. Si veiem en una foto un policia de noranta quilos amb tot l’equipament posat estomacant una àvia de noranta anys que havia sortit a buscar una barra de pa, penseu que pel Govern espanyol l’avia i el fotògraf són uns radicals perillosíssims, i el policia un bon xicot defensant-se d’ells.

He inclòs en aquest post aquesta imatge que m’ha arribat per Twitter. Ho llegeixo. Des del meu punt de vista amb aquest text en mà es podria acusar de terrorisme a qualsevol i acusar-lo de qualsevol cosa sense cap garantia. Sembla que el Govern espanyol s’hagi begut l’enteniment i hagi decidit redactar una legislació que els permeti esclafar qualsevol dissensió pública. Si no volen protestes no seria més fàcil fer les coses bé en lloc de donar pel cul a tothom i després acusar-los de qualsevol cosa per haver-se queixat?

La imatge de Rajoy i el seu govern és la d’un règim dictatorial a punt de caure i que pensa caure matant (espero que no en sentit literal) i fent tot el mal que pugui.

També em recorda els fets d’El Cu-cut: Una vinyeta que se’n fotia dels militars espanyols dient que aquests mai no guanyaven cap guerra. Un grup de militars espanyols van assaltar la redacció d’El Cu-cut i la Veu de Catalunya i ho van destrossar tot. Aquest acte de violència i vandalisme va ser recriminat per molts sectors però el Govern espanyol va respondre fent una llei a mida dels militars, la llei de jurisdiccions, llei que posava en mans dels tribunals militars la jurisdicció de jutjar qualsevol ofensa a la Pàtria i l’Exèrcit, i el que era una ofensa ho decidien els militars amb tota l’arbitrarietat i manca de garanties que això implica.

En el cas dels delictes informàtics ja hem vist que l’Estat actua en funció de qui és l'ofès o amenaçat. Si fas bromes sobre la presidenta de la Diputació de Lleó, que era del PP, assassinada per una mare i una filla (militants del PP també) que la van matar per un assumpte de rancúnies personals, tens molts números que el Sinistre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, t’enviï la policia política del Règim i acabis dormint una llarga temporada entre barrots. Però si algú amenaça de mort el President Mas, com va fer algú del PP de Mataró, o no passarà res o és molt probable que acabin ascendint el responsable de les amenaces a càrrecs més elevats del partit.

Amb aquesta llei que considera acte de terrorisme els atemptats contra el medi ambient casos com els moviments sísmics provocats pel Castor, el cas Prestige, el cas del pesquer rus a les costes de les Canàries, etc. serien considerats delictes de terrorisme, i en aquests casos una part de la responsabilitat la tenen persones que han fet lleis com aquesta, i amics del Règim Rajoyista. Però ja sabem que el Règim no s’aplicarà la llei a ell mateix ni als seus amics.

Rajoy s’ha convertit en un dictador, o l’han convertit els seus. És el mal que tenen les majories absolutes en mans de governants amb tendències autoritàries com és el cas del Govern del PP, un Govern que ha convertit la Justícia en un braç al servei del Règim, la policia en una policia política, i els mitjans de comunicació en òrgans de propaganda del Règim.

La por del cabdill Rajoy a perdre el poder fa que ell i els seus esbirros desbarrin contra tothom, però el més greu és que legislin per convertir en delicte qualsevol forma de dissidència política.

L’altra vergonya és veure com un president del govern fa una roda de premsa per un plasma i no de manera presencial, i no ha estat el primer cop que el cabdill Rajoy s’amaga. Acabarà Rajoy fent declaracions des de l’interior d’un búnquer?. De moment, el cabdill Rajoy parla d’una creació d’ocupació que la realitat desmenteix, i acusant tothom de les coses que no van a l’hora. Hi havia una vegada un dictador que des del fons d’un búnquer ordenava que s’enviessin al front divisions que feia ja molt que no existien, el cabdill Rajoy parla de coses que no són certes, acusa de radicalitat a gent que és contrària a les polítiques desastroses que defensa el Govern espanyol, polítiques que només causen més misèria i dolor, i com que al cabdill Rajoy ja no se’l creu ningú, per molt que els mitjans de propaganda afins al Règim diguin el contrari, i la gent està fins els collons del dictador de la Moncloa, aquest i la seva camarilla han decidit recórrer a la repressió. El terrorisme, senyor Rajoy, és el mitjà pel qual provocar la por a la gent, i això és el que vostès pretenen fer amb les seves lleis, acollonir-nos per a que no tinguem ni l’esma de protestar.

El nou codi penal militar atorga als militars poders arbitraris propis d’una dictadura

El nou codi penal militar atorga als militars poders arbitraris propis d’una dictadura

(Reedició de la llei de jurisdiccions)

 

El 25 de novembre de 1905 un grup de militars espanyols van assaltar les redaccions del setmanari satíric Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya, van destrossar-ho tot. El Cu-Cut! havia criticat amb mordacitat l’exèrcit, al que criticava que s’havia convertit en una institució anacrònica i inoperant, i també criticava el paper de l’exèrcit a Barcelona com a força repressora al servei del govern espanyol. I especialment es criticava als militars per la seva derrota a Cuba (1898). Militants de la Lliga Regionalista després d’un àpat al Frontón Colón on celebraven la victòria a les eleccions municipals van sortir cantant Els Segadors, quan van passar pel davant d’una seu del partit lerrouxista (Partit Radical) van ser tirotejats i alguns dels militants de la Lliga foren ferits.

El Cu-Cut! publicà un acudit de Joan Garcia Junceda queridiculitzava les victòries dels militars espanyols. Un militar espanyol que passa pel davant del Frontón Colón veu que hi ha molta gent que celebra alguna cosa:

-¿Que se celebra aquí, que hay tanta gente?

-El Banquet de la Victòria.

-¿De la victoria? Ah, vaya, serán paisanos.

Els militars espanyols van sentir-se ofesos per aquesta vinyeta que els ridiculitzava i un grup de 300 oficials de l’exèrcit espanyolde la guarnició de Barcelona van assaltar les redaccions de el Cu-cut! i deldiari La Veu de Catalunya. El Govern espanyol no només no va emprendre cap acció contra els militars espanyols sinó que va suspendre la publicació de el Cu-cut!. L’editor va intentar publicar la revista amb un altre nom, fins i tot va aconseguir que la revista Garba en publiqués un número amb algunes seccions idèntiques a les del Cu-cut! però el governador civil de Barcelona, un dels molts “il·lustres” predecessors de Llanos de Luna va ordenar la suspensió d’aquesta revista. A Catalunya l’atac dels militars espanyols va provocar un moviment de suport a La Veu de Catalunya i al Cu-cut! que va ser el catalitzador de la creació de Solidaritat Catalana, la unió de les forces polítiques catalanes. A Espanya, però, els que van rebre tot el suport van ser els brètols uniformats que havien assaltat ambdues redaccions. El govern de Montero Ríos va provar de castigar els militars però va acabar dimitint per les pressions d’Alfons XIII. L’ascens a la presidència del govern espanyol de Segismundo Moret va suposar la suspensió de les garanties constitucionals a Barcelona i l’aprovació de la Llei de Jurisdiccions. Aquesta llei donava a l’exèrcit el poder de jutjar les ofenses a la Pàtria, els atacs a la unitat de l’Estat espanyol i a l’Exèrcit, i què era una ofensa a la ofenses a la Pàtria, els atacs a la unitat de l’Estat espanyol i a l’Exèrcit ho decidia l’exèrcit. Per exemple: un cop aprovada la llei de jurisdiccions Josep Maria Folch i Torres i tres redactors del diari La Tralla van ser processats després de publicar un número extraordinari per commemorar la independència de Cuba.

Actualment el govern de l’Estat espanyol està redactant un nou codi penal militar que posa en mans dels militars el poder de jutjar a qui vulguin en cas que hi hagi un conflicte armat, però no queda clar que entenen ells per conflicte armat, qui el declara o quan. Catalunya organitza una votació, el govern espanyol decideix enviar l’exèrcit a Catalunya, és això el que ells consideren conflicte armat?. Segons El País “en cas de conflicte armat”, i com he dit, no queda clar qui l’ha de declarar, com, quan, ni què es considera conflicte armat qualsevol persona “'que perjudiqui la defensa d'Espanya o els seus aliats podrà ser acusada de traïció i condemnada, per un tribunal militar, a vint anys de presó; i qualsevol civil que desobeeixi un ban militar podrà ser condemnat a sis anys de presó”. Diguem-ho clarament, Espanya s’està convertint en una dictadura. Novament un govern que sap que se li està desfent el país a les mans recorre als tradicionals guardians de la Pàtria espanyola i els donen un poder arbitrari. Per cert, els vull recordar que això no els ha servit de res en el passat. Aquests imbècils s’han pensat que els mètodes del passat que ja van fracassar llavors els serviran per impedir que ens independitzem. Un problema antic que no solucionaran perquè recorren a mètodes vells que van fracassar un cop i un altre.

 

 

 

Vídeo: El Cu cut

 

 

Vídeo: 1905 O asalto a Cu-Cut e o coronel Maciá

 

 

 

 

El nuevo código penal militar otorga a los militares poderes arbitrarios propios de una dictadura

(Reedición de la ley de jurisdicciones)

 

El 25 de noviembre de 1905 un grupo de militares españoles asaltaron las redacciones del semanario satírico Cu-Cut! y del diario La Veu de Catalunya, destrozaron todo. El Cu-Cut! había criticado con mordacidad el ejército, en el que criticaba que se había convertido en una institución anacrónica e inoperante, y también criticaba el papel del ejército en Barcelona como fuerza represora al servicio del gobierno español. Y especialmente se criticaba a los militares por su derrota en Cuba (1898). Militantes de la Lliga Regionalista después de una comida en el Frontón Colón donde celebraban la victoria en las elecciones municipales salieron cantando Els Segadors, cuando pasaron por delante de una sede del partido lerrouxista (Partido Radical) fueron tiroteados y algunos de los militantes de la Lliga fueron heridos.

El Cu-Cut! publicó un chiste de Juan Garcia Junceda que ridiculizaba las victorias de los militares españoles. Un militar español que pasa por delante del Frontón Colón ve que hay mucha gente que celebra algo:

-¿Que se celebra aquí, que hay tanta gente?

 

-El Banquet de la Victòria.

-¿De la victoria? Ah, vaya, serán paisanos.

Los militares españoles se sintieron ofendidos por esta viñeta que los ridiculizaba y un grupo de 300 oficiales del ejército español dela guarnición de Barcelona asaltaron las redacciones de Cu-cut! y del diario LaVoz de Catalunya. El Gobierno español no sólo no emprendió ninguna acción contra los militares españoles sino que suspendió la publicación del Cu-cut!. El editor intentó publicar la revista con otro nombre, incluso consiguió que la revista Garba en publicara un número con algunas secciones idénticas a las del Cu-cut! pero el gobernador civil de Barcelona, ​​uno de los muchos "ilustres" predecesores de Llanos de Luna ordenó la suspensión de esta revista. En Catalunya el ataque de los militares españoles provocó un movimiento de apoyo a La Voz de Catalunya y al Cu-cut! que fue el catalizador de la creación de Solidaritat Catalana, la unión de las fuerzas políticas catalanas. En España, sin embargo, los que recibieron todo el apoyo fueron los vándalos uniformados que habían asaltado ambas redacciones. El gobierno de Montero Ríos intentó castigar a los militares pero terminó dimitiendo por las presiones de Alfonso XIII. El ascenso a la presidencia del gobierno español de Segismundo Moret supuso la suspensión de las garantías constitucionales en Barcelona y la aprobación de la Ley de Jurisdicciones. Esta ley daba al ejército el poder de juzgar las ofensas a la Patria, los ataques a la unidad de España y al Ejército, y que era una ofensa a la ofensas a la Patria, los ataques a la unidad de el Estado español y el Ejército lo decidía el ejército. Por ejemplo: una vez aprobada la ley de jurisdicciones Josep Maria Folch i Torres y tres redactores del diario La Tralla fueron procesados ​​tras publicar un número extraordinario para conmemorar la independencia de Cuba.

Actualmente el gobierno del Estado español está redactando un nuevo código penal militar que pone en manos de los militares el poder de juzgar a quien quieran en caso de que haya un conflicto armado, pero no queda claro que entienden ellos por conflicto armado, quien lo declara o cuando. Catalunya organiza una votación, el gobierno español decide enviar al ejército a Catalunya, ¿es eso lo que ellos consideran conflicto armado?. Según El País "en caso de conflicto armado", y como he dicho, no queda claro quién debe declarar, como, cuando, ni qué se considera conflicto armado cualquier persona “que perjudique la defensa de España o sus aliados podrá ser acusada de traición y condenada, por un tribunal militar, a veinte años de prisión, y cualquier civil que desobedezca un bando militar podrá ser condenado a seis años de prisión". Digámoslo claramente, España se está convirtiendo en una dictadura. Nuevamente un gobierno que sabe que se le está deshaciendo el país en las manos recurre a los tradicionales guardianes de la Patria española y les dan un poder arbitrario. Por cierto, quiero recordar que esto no les ha servido de nada en el pasado. Estos imbéciles han pensado que los métodos del pasado que ya fracasaron entonces les servirán para impedir que nos independizamos. Un problema antiguo que no solucionarán porque recurren a métodos viejos que fracasaron una y otra vez.

El PP tracta com delinqüents les persones que van als ambulatoris

El PP tracta com delinqüents les persones que van als ambulatoris

 

Mesos enrere, crec que va ser el mes de juliol de l’any passat, vaig escriure sobre la deriva totalitària del Partit Popular. Les mesures del govern popular lluny de posar remei a la situació de crisi el que estan aconseguint és agreujar la situació, i el govern peper no només no corregeix sinó que decideix intentar atemorir la gent.

El govern de Castella – La Manxa, que presideix Maria Dolores de Cospedal, ha decidit enviar la Guàrdia Civil a identificar les persones que acudeixen als ambulatoris de Hiendelaencina i el Pobo de Dueñas (Guadalajara). Aquestes persones han de mostrar el DNI a la Guàrdia Civil per poder accedir als centres sanitaris. Ambdós centres sanitaris han tancat el servei d’urgències per la tarda per ordres de Cospedal.

A Hiendelaencina les persones que van anar a urgències van trobar-se cinc dotacions de la Guàrdia Civil que bloquejaven l’accés, demanaven el DNI a la gent i només els deixaven passar de dos en dos.

El govern del PP, tant a nivell autonòmic com estatal, ha decidit tractar com delinqüents les persones que van al metge, els que es manifesten contra les mesures del govern, i probablement, tot aquell que no els llepi el cul acabarà sent considerat un delinqüent pel “règim rajoyista”.

 

 

 

 

El PP trata como delincuentes a las personas que van a los ambulatorios

 

Meses atrás, creo que fue en julio del año pasado, escribí sobre la deriva totalitaria del Partido Popular. Las medidas del gobierno popular lejos de poner remedio a la situación de crisis lo que están consiguiendo es agravar la situación, y el gobierno pepero no sólo no corrige sino que decide intentar atemorizar a la gente.

El gobierno de Castilla - La Mancha, que preside María Dolores de Cospedal, ha decidido enviar a la Guardia Civil a identificar a las personas que acuden a los ambulatorios de Hiendelaencina y el Pobo de Dueñas (Guadalajara). Estas personas deben mostrar el DNI a la Guardia Civil para poder acceder a los centros sanitarios. Ambos centros sanitarios han cerrado el servicio de urgencias por la tarde por órdenes de Cospedal.

En Hiendelaencina las personas que fueron a urgencias se encontraron cinco dotaciones de la Guardia Civil que bloqueaban el acceso, pedían el DNI a la gente y sólo los dejaban pasar de dos en dos.

El gobierno del PP, tanto a nivel autonómico como estatal, ha decidido tratar como delincuentes a las personas que acuden al médico, los que se manifiestan contra las medidas del gobierno, y probablemente, todo aquel que no les lama el culo acabará siendo considerado un delincuente por el "régimen rajoyista".

Espanya s’encamina cap a una dictadura

Espanya s’encamina cap a una dictadura 

Diuen que Franco li deia als seus ministres “faci com jo, no s’hi fiqui en política”, segurament Mariano Rajoy, aquest gris registrador de la propietat immobiliària que ara és el president del govern d’Espanya deu haver adaptat aquesta frase a la seva mentalitat i li deu dir als seus ministres “deixeu-me llegir el Marca mentre fumo purets i feu la política vosaltres”. Però malgrat aquest passotisme del cap del govern espanyol va camí de convertir-se en el nou cabdill de les Espanyes, el dictador impossible. 

Augment de policia espanyola a Catalunya per vigilar els indígenes

El govern espanyol ha decidit enviar més casaques blaves (policia nacional espanyola) a la reserva del Nord-est (Catalunya), han detectat que els indígenes estan desenterrant la destral de la independència. De moment els casaques blaves han assaltat el fort de la policia indígena (Mossos d’Esquadra) a la recerca d’informació d’una investigació oberta per un cas que implicava agents corruptes dels casaques blaves, policia indígena i casaques verdes (Guàrdia Civil).

El contingent de casaques blaves enviat a la reserva és d’uns 600, fa uns dies corria el rumor que la xifra era de 800, i que la raó d’aquest enviament de “tropes” és la preocupació que hi ha a la Vila i Cort pel creixement del sentiment independentista entre els indígenes. Però tampoc els casaques blaves estan contents, quan la “virreina imperial delegada del govern, allò que abans anomenàvem govern civil”, Llanos de Luna, i el director dels casaques blaves, Ignacio Cosidó han anat a passar revista a les seves forces, aquests els han donat l’esquena i s’han posat a aplaudir els sindicalistes del CEP i el SUP que cridaven “policies indignats, policies indignats”. En altres èpoques les tropes castellanes havien estat enviats a Catalunya i havien hagut de viure aprofitant-se de la població autòctona en tots els sentits, els excessos i els abusos d’aquelles tropes que no rebien les soldades i que es dedicaven a viure saquejant la població autòctona va conduir a revoltes. No crec que veiem els policies assaltant les cases per proveir-se d’aliments però no tinc cap dubte que uns policies enviats a Catalunya, terra hostil per a ells, i sabent que els han enviat per a un propòsit, pot crear situacions de tensió.

Restriccions al dret a la manifestació

El PP aprovarà molt probablement una moció sobre seguretat urbana que tipifica la violència urbana com a delicte i modifica la Llei reguladora del dret de reunió per a aconseguir “una millor regulació de les mesures i serveis de seguretat a les manifestacions i concentracions ciutadanes”. Aquesta moció és de CiU i el PP li dóna suport, proposa tipificar específicament el delicte de violència urbana i l’aplicació de la presó provisional com a mesura cautelar. També pretén modificar el delicte d’”alteració de l’ordre públic” i el delicte d’atemptat. Segons Jordi Jané, portaveu de Seguretat Vial de CiU al Congrés es pretén poder oferir una millor resposta als casos de violència urbana que es produeixen en reunions i manifestacions d’especial perillositat com per exemple la ocultació de la identitat o la possessió de material d’alt risc susceptibles de ser emprats per accions il·legals. És cert que des de fa temps moltes manifestacions acaben amb greus aldarulls degut a la presència d’individus encaputxats que es dediquen a destruir tot el que troben al seu pas. Vull recordar el cas especialment greu dels fets que van produir-se durant la vaga general quan individus encaputxats perfectament organitzats van dedicar-se a destruir aparadors i mobiliari urbà incloent incendis com el de l’Starbucks de la Plaça Urquinaona de Barcelona, la destrucció de la pràctica totalitat dels aparadors del centre de la ciutat o amenaces i agressions contra persones per part d’individus encaputxats, com el cas d’un treballador de l’Estació de Sants. Però aquells fets no poden justificar que es pugui imputar per la via penal la convocatòria d’una manifestació sigui pel mitjà que sigui (xarxes socials com Twitter o Facebook, per exemple). El dret a la manifestació i el dret a convocar una manifestació no poden ser perseguits penalment, no en un Estat democràtic. De fet, crec que al govern espanyol del PP – i sembla que a CiU també – el que menys els preocupa és si les manifestacions acaben en aldarulls, el que els preocupa és que la gent pugui manifestar-se, i saben que amb les mesures que estan prenent tindran manifestacions molt sovint. Trobo lògic que puguin perseguir a individus que cometin actes vandàlics, individus que sovint no tenen res a veure amb la manifestació, que només aprofiten la protesta per dedicar-se a fer el brètol, i ho fan encaputxats, però la immensa majoria de la gent que hem assistit a alguna de les manifestacions que s’han celebrat aquests últims mesos anem donant la cara. I demostra que al govern els vàndals encaputxats no són els que els preocupen realment sinó la manifestació per ella mateixa és que també volen criminalitzar els actes de resistència passiva i la desobediència a les autoritats. I que és una cosa i l’altra ho decideixen ells. Pots acabar sent imputat penalment per asseure’t al mig de la Via Laietana per protestar mentre que és molt probable que el vàndal encaputxat que estigui uns metres més enllà cremant un contenidor quedi impune.

El PP diu que amb aquestes noves mesures es pretén protegir els drets de tots. Ah, si?. Ens garanteixen els nostres drets privant-nos del dret de manifestació?. Vaja, aquesta si que és bona.

El PSOE recorda que aquestes propostes recorden al codi penal del franquisme. Home, el PP es un partit que té els seus orígens en el règim franquista, per tant “és comprensible” que proposi restringir el dret de manifestació fins convertir-lo quasi en un delicte. El més greu és que aquesta moció és de CiU, deu ser que de tant anar agafats de la maneta amb el PP se’ls ha encomanat l’autoritarisme d’aquests?.

Convocar manifestacions per Internet penat amb més de dos anys de presó 

Convocar manifestacions per Internet podria ser penat amb més de dos anys de presó, segons el ministre de l’Interior del govern espanyol, Jorge Fernández Díaz, perquè es podria considerar que és una incitació a la guerrilla urbana. Organitzar o convocar una manifestació per Internet o per qualsevol altre mitjà de comunicació serà considerat “delicte d’integració en organització criminal” per alterar “greument l’ordre públic”. “Ens sembla fonamental per fer front a aquests moviments que actuen concertadament prèviament i amb tècniques de guerrilla urbana incloure com delicte d’integració en organització criminal les accions la finalitat de les quals sigui alterar greument l’ordre públic i aquelles que, amb tal fi, es concertin per qualsevol mitjà de comunicació”. Això és una dictadura. Que serà els següent, prohibir els partits polítics i nomenar dictador vitalici al cabdill Mariano?. Les manifestacions es convoquen emprant els mitjans de comunicació i Internet, i el fet de convocar una manifestació no pot ser considerat un delicte, no en un Estat democràtic. I si malgrat tot es convoca i es celebra la manifestació que faran enviar els tancs a esclafar els manifestants?. Sembla que la primavera àrab va contaminar moviments com el 15-M però les dictadures àrabs estan contaminant al govern del PP.

España se encamina hacia una dictadura 

Dicen que Franco le decía a sus ministros "haga como yo, no se meta en política", seguramente Mariano Rajoy, este gris registrador de la propiedad inmobiliaria que ahora es el presidente del gobierno de España debe de haber adaptado esta frase en la su mentalidad y le debe decir a sus ministros "dejadme leer el Marca mientras fumo puritos y haga la política vosotros". Pero pese a este pasotismo del jefe del gobierno español va camino de convertirse en el nuevo caudillo de las Españas, el dictador imposible. 

Aumento de policía española en Cataluña para vigilar los indígenas 

El gobierno español ha decidido enviar más casacas azules (policía nacional española) a la reserva del Noreste (Cataluña), han detectado que los indígenas están desenterrando el hacha de la independencia. De momento los casacas azules asaltaron el fuerte de la policía indígena (Mossos d'Esquadra) en busca de información de una investigación abierta por un caso que implicaba agentes corruptos de los casacas azules, policía indígena y casacas verdes (Guardia Civil) .

El contingente de casacas azules enviado a la reserva es de unos 600, hace unos días corría el rumor de que la cifra era de 800, y que la razón de este envío de "tropas" es la preocupación que hay en la Villa y Corte por el crecimiento del sentimiento independentista entre los indígenas. Pero tampoco los casacas azules están contentos, cuando la "virreina imperial delegada del gobierno, lo que antes llamábamos gobierno civil", Llanos de Luna, y el director de los casacas azules, Ignacio Cosidó han ido a pasar revista a sus fuerzas, estos los han dado la espalda y se han puesto a aplaudir los sindicalistas del CEP y el SUP que gritaban "policías indignados, policías indignados". En otras épocas las tropas castellanas habían sido enviados a Cataluña y habían tenido que vivir aprovechándose de la población autóctona en todos los sentidos, los excesos y los abusos de aquellas tropas que no recibían las soldadas y que se dedicaban a vivir saqueando la población autóctona condujo a revueltas. No creo que vemos los policías asaltando las casas para proveerse de alimentos pero no tengo ninguna duda de que unos policías enviados a Cataluña, tierra hostil para ellos, y sabiendo que los han enviado para un propósito, puede crear situaciones de tensión. 

Restricciones al derecho a la manifestación 

El PP aprobará muy probablemente una moción sobre seguridad urbana que tipifica la violencia urbana como delito y modifica la Ley reguladora del derecho de reunión para lograr "una mejor regulación de las medidas y servicios de seguridad a las manifestaciones y concentraciones ciudadanas". Esta moción es de CiU y el PP le apoya, propone tipificar específicamente el delito de violencia urbana y la aplicación de la prisión provisional como medida cautelar. También pretende modificar el delito de "alteración del orden público" y el delito de atentado. Según Jordi Jané, portavoz de Seguridad Vial de CiU en el Congreso se pretende poder ofrecer una mejor respuesta a los casos de violencia urbana que se producen en reuniones y manifestaciones de especial peligrosidad como por ejemplo la ocultación de la identidad o la posesión de material de alto riesgo susceptibles de ser utilizados para acciones ilegales. Es cierto que desde hace tiempo muchas manifestaciones terminan con graves disturbios debido a la presencia de individuos encapuchados que se dedican a destruir todo lo que encuentran a su paso. Quiero recordar el caso especialmente grave de los hechos que se produjeron durante la huelga general cuando individuos encapuchados perfectamente organizados se dedicaron a destruir escaparates y mobiliario urbano incluyendo incendios como el del Starbucks de la Plaza Urquinaona de Barcelona, ​​la destrucción de la práctica totalidad de los escaparates del centro de la ciudad o amenazas y agresiones contra personas por parte de individuos encapuchados, como el caso de un trabajador de la Estación de Sants. Pero aquellos hechos no pueden justificar que se pueda imputar por la vía penal la convocatoria de una manifestación sea por el medio que sea (redes sociales como Twitter o Facebook, por ejemplo). El derecho a la manifestación y el derecho a convocar una manifestación no pueden ser perseguidos penalmente, no en un Estado democrático. De hecho, creo que al gobierno español del PP - y parece que a CiU también - lo que menos les preocupa es si las manifestaciones terminan en disturbios, lo que les preocupa es que la gente pueda manifestarse, y saben que con las medidas que están tomando tendrán manifestaciones muy a menudo. Encuentro lógico que puedan perseguir a individuos que cometan actos vandálicos, individuos que a menudo no tienen nada que ver con la manifestación, que sólo aprovechan la protesta para dedicarse a hacer el gamberro, y lo hacen encapuchados, pero la inmensa mayoría de la gente que hemos asistido a alguna de las manifestaciones que se han celebrado estos últimos meses vamos dando la cara. Y demuestra que el gobierno los vándalos encapuchados no son los que les preocupan realmente sino la manifestación en sí misma es que también quieren criminalizar los actos de resistencia pasiva y la desobediencia a las autoridades. Y que es una cosa y la otra lo deciden ellos. Puedes acabar siendo imputado penalmente por sentarte en medio de la Via Laietana para protestar mientras que es muy probable que el vándalo encapuchado que esté unos metros más allá quemando un contenedor quede impune.

El PP dice que con estas nuevas medidas se pretende proteger los derechos de todos. Ah, si?. Nos garantizan nuestros derechos privándonos del derecho de manifestación?. Vaya, esta sí que es buena.

El PSOE recuerda que estas propuestas recuerdan al código penal del franquismo. Hombre, el PP es un partido que tiene sus orígenes en el régimen franquista, por lo tanto "es comprensible" que proponga restringir el derecho de manifestación hasta convertirlo casi en un delito. Lo más grave es que esta moción es de CiU, será que de tanto ir cogidos de la manita con el PP les ha encomendado el autoritarismo de estos?. 

Convocar manifestaciones por Internet penado con más de dos años de prisión

Convocar manifestaciones por Internet podría ser penado con más de dos años de prisión, según el ministro del Interior del gobierno español, Jorge Fernández Díaz, porque se podría considerar que es una incitación a la guerrilla urbana. Organizar o convocar una manifestación por Internet o por cualquier otro medio de comunicación será considerado "delito de integración en organización criminal" para alterar "gravemente el orden público". "Nos parece fundamental para hacer frente a estos movimientos que actúan concertadamente previamente y con técnicas de guerrilla urbana incluir como delito de integración en organización criminal las acciones cuya finalidad sea alterar gravemente el orden público y aquellas que, con tal fin , se concierten por cualquier medio de comunicación ". Esto es una dictadura. Que será los siguiente, prohibió los partidos políticos y nombrar dictador vitalicio al caudillo Mariano?. Las manifestaciones se convocan utilizando los medios de comunicación e Internet, y el hecho de convocar una manifestación no puede ser considerado un delito, no en un Estado democrático. Y si a pesar de todo se convoca y se celebra la manifestación que harán enviar los tanques a aplastar a los manifestantes?. Parece que la primavera árabe contaminó movimientos como el 15-M pero las dictaduras árabes están contaminando al gobierno del PP.

Iberona

Iberona

Molts cops se'ns ha volgut negar i esborrar la nostra història i el nostre passat com a poble però no se n'han sortit, i no només recordem la nostra història sinó també l'intent de fer-nos perdre la nostra memòria com a poble. Tots coneixem el cas de les Quatre Columnes que Puig i Cadafalch va erigir a Montjuïc i que van ser destruïdes per ordre del dictador Miguel Primo de Rivera. N'havia sentit parlar als meus avis però també he seguit per la premsa tot el procés per recuperar aquestes columnes. Després de 30 anys de democràcia les columnes van ser reconstruïdes tot i que no exactament al mateix lloc en què van ser erigides les columnes originals. Les originals estaven a la Plaça Bohigas, les actuals al nivell immediatament superior, la Plaça de la Foronda. Primo de Rivera va voler esborrar qualsevol element que representés Catalunya, fossin elements arquitectònics com les Quatre Columnes o identitaris com la llengua, la cultura o la sardana. I no va voler deixar res. El recinte que avui coneixem amb el nom de Poble Espanyol va ser una idea de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, el mateix que va erigir les Quatre Columnes, i molts altres edificis de la ciutat. En aquest recinte va voler representar-se edificis amb les característiques de cadascun dels pobles d'Espanya. Aquesta era la idea de Puig i Cadafalch i així va ser duta a terme pels arquitectes Francesc Folguera i Ramon Reventós, i els artistes Xavier Nogués i Miquel Utrillo. El recinte del Poble Espanyol ocupa uns 42000 m2 i es va construir per a l'Exposició Internacional de 1929, com el Palau Nacional de Montjuïc, les Quatre Columnes i molts altres edificis. El recinte del Poble Espanyol construït per a l'Exposició de 1929 havia d'existir el mateix que aquesta, sis mesos, però va decidir-se deixar-ho, també se'n van salvar de la demolició altres edificis erigits per a aquell esdeveniment com el Palau Nacional de Montjuïc, ara Museu Nacional d'Art de Catalunya o MNAC. Però aquell recinte que avui coneixem amb el nom de Poble Espanyol no s'havia de dir així sinó Iberona, fent referència al nostre origen iber, però al dictador no li va agradar i va imposar “Poble Espanyol”.

Vídeo: LES COLUMNES DE PUIG I CADAFALCH





Vídeo: POBLE ESPANYOL DE MONTJUÏC - IBERONA 23022012






Iberona

Muchas veces se nos ha querido negar y borrar nuestra historia y nuestro pasado como pueblo pero no lo han conseguido, y no sólo recordamos nuestra historia sino también el intento de hacernos perder nuestra memoria como pueblo. Todos conocemos el caso de las Cuatro Columnas que Puig i Cadafalch erigió en Montjuïc y que fueron destruidas por orden del dictador Miguel Primo de Rivera. Había oído hablar a mis abuelos pero también he seguido por la prensa todo el proceso para recuperar estas columnas. Después de 30 años de democracia las columnas fueron reconstruidas aunque no exactamente en el mismo lugar en que fueron erigidas las columnas originales. Las originales estaban en la Plaza Bohigas, las actuales al nivel inmediatamente superior, la Plaza de la Foronda. Primo de Rivera quiso borrar cualquier elemento que representara Cataluña, fueran elementos arquitectónicos como las Cuatro Columnas o identitarios como la lengua, la cultura o la sardana. Y no quiso dejar nada. El recinto que hoy conocemos con el nombre de Pueblo Español fue una idea del arquitecto Josep Puig i Cadafalch, el mismo que erigió las Cuatro Columnas, y muchos otros edificios de la ciudad. En este recinto quiso representarse edificios con las características de cada uno de los pueblos de España. Esa era la idea de Puig i Cadafalch y así fue llevada a cabo por los arquitectos Francesc Folguera y Ramon Reventós, y los artistas Xavier Nogués y Miquel Utrillo. El recinto del Poble Espanyol ocupa unos 42.000 m2 y se construyó para la Exposición Internacional de 1929, como el Palacio Nacional de Montjuïc, las Cuatro Columnas y muchos otros edificios. El recinto del Pueblo Español construido para la Exposición de 1929 debía existir el mismo que ésta, seis meses, pero se decidió dejarlo, también se salvaron de la demolición otros edificios erigidos para ese evento como el Palacio Nacional de Montjuïc, ahora Museo Nacional de Arte de Cataluña o MNAC. Pero aquel recinto que hoy conocemos con el nombre de Pueblo Español no debía decir así sino Iberona, haciendo referencia a nuestro origen íbero, pero al dictador no le gustó e impuso "Pueblo Español".

El rei colpista

El rei colpista

Ens han estat explicat durant 30 anys que Joan Carles I va salvar Espanya dels colpistes, un sopar de duro com una casa que no ens acabàvem de creure però no teníem més que una sospita allò no era el que semblava. Joan Carles va ser nomenat cap d'Estat a títol de rei pel seu predecessor, el dictador Franco. Aquest havia assolit el poder mitjançant un pronunciament militar que va derivar en una guerra civil de tres anys i que va seguir amb quasi 40 anys de dictadura feixista.

El 23 de febrer de 1981 un grup de guàrdia civils comandats pel tinent coronel Tejero van entrar al Congrés dels Diputats i a punta de pistola van segrestar els diputats. Va ser un intent de cop d'Estat barroer i mal organitzat que podia haver acabat molt malament pels diputats. L'escena d'aquell individu amb tricorni, bigoti i pistola cridava “todos al suelo” va fer la volta al món, una escena que vista ara és esperpèntica.


El cap de l'Estat de llavors, Joan Carles I, va trigar moltes hores a sortir, hi ha moltes teories però sembla que va decidir-se a sortir quan va veure que aquell esperpent decimonònic no anava ni amb rodes. Amb el pas dels anys ens han explicat el sopar de duro que el rei va ser qui va salvar Espanya dels colpistes, però era un sopar de duro de la mida d'una casa. I si fins ara ho podíem sospitar ara ja ha quedat clar gràcies a un document desclassificat del govern alemany publicat pel setmanari alemany Der Spiegel. L'ambaixador alemany a Espanya, Lothar Lahn, que va ser ambaixador entre 1977 i 1982 va trametre al seu govern un document en què informava d'una conversa privada mantinguda amb el monarca espanyol. En aquesta conversa van parlar sobre el cop d'Estat i l'ambaixador Lahn informa que el Joan Carles va mostrar-se “comprensiu” amb els colpistes.

La conversa entre l'ambaixador alemany i el rei espanyol es va produir el 26 de març de 1981, és a dir, un mes després. El rei, segons l'informe “no va mostrar ni menyspreu ni indignació enfront dels actors, és més, va mostrar comprensió, quan no simpatia”. Segons l'informe el rei li va dir a l'ambaixador Lahn que “els capitostos només pretenien el que tots desitjàvem, concretament la reinstauració de la disciplina, l'ordre, la seguretat i la tranquil•litat”. Per Joan Carles la responsabilitat del cop no era dels capitostos colpistes, era del president del govern Adolfo Suárez a qui el rei retreu que “menyspreava” els militars. Segons l'informe Joan Carles afirma que va aconsellar reiteradament a Suárez “atengués als plantejaments dels militars, fins que estos van decidir actuar pel seu compte”. Joan Carles va dir a l'ambaixador alemany que provaria d'influir en el govern i els tribunals per estalviar un càstig sever als colpistes perquè aquests, segons el “campechano” Joan Carles “només pretenien el millor” i que el cop del 23-F “hauria d'oblidar-se com més aviat millor” i “que una situació així – cop d'Estat – no tornaria a produir-se”. La veritat és que no cal que donin un cop d'Estat perquè ja tenen el poder.


El document desclassificat ara i publicat pel setmanari “Der Spiegel” forma part de les “Actes de la política exterior de la República Federal d'Alemanya de 1981” una publicació de 2.250 pàgines de l'Institut d'Història Contemporània. La posició de la Casa Reial espanyola és “el paper i l'actuació del rei el 23-F estan ja consolidats per la història, i el mode decidit i determinant com va actuar en defensa de la democràcia és conegut per tota la societat espanyola I en tot el món”. La història que se'ns ha explicat durant 30 anys ha convertit en una mena d'heroi que va salvar Espanya del colpisme però això no és veritat. Joan Carles va heretar el càrrec de cap d'Estat de mans del dictador Franco que el va nomenar successor seu (a títol de rei) i aquest document alemany desclassificat demostra que el presumpte salvador de la democràcia tenia més simpaties pels colpistes que per la democràcia, però els Borbons són una dinastia que no hi ha manera de desallotjar-la del poder definitivament, han estat expulsats vàries vegades i sempre han tornat. Déu beneeixi i mantingui al rei ... lluny de nosaltres.

Vídeo: Juan Carlos I jura como sucesor de Franco



Vídeo: 23-F INTENTO DE GOLPE DE ESTADO



Der Spiegel: Juan Carlos sympathisierte mit Rechtsputschisten (Versió original en alemany)


Der Spiegel: Joan Carles simpatitzava amb Rechtsputschisten (Traducció automàtica amb el traductor de Google al català)


Der Spiegel: Juan Carlos simpatizaba con Rechtsputschisten (Traducció automàtica amb el traductor de Google al castellà)


El rey golpista

Nos han sido explicado durante 30 años que Juan Carlos I salvó España de los golpistas, un cuento chino como una casa que no nos acabábamos de creer pero no teníamos más que una sospecha que aquello no era lo que parecía. Juan Carlos fue nombrado jefe de Estado a título de rey por su predecesor, el dictador Franco. Éste había alcanzado el poder mediante un pronunciamiento militar que derivó en una guerra civil de tres años y que siguió con casi 40 años de dictadura fascista.

El 23 de febrero de 1981 un grupo de guardia civiles comandados por el teniente coronel Tejero entraron en el Congreso de los Diputados ya punta de pistola secuestraron a los diputados. Fue un intento de golpe de Estado torpe y mal organizado que podía haber acabado muy mal por los diputados. La escena de aquel individuo con tricornio, bigote y pistola llamaba "todos al suelo" dio la vuelta al mundo, una escena que vista ahora es esperpéntica.


El jefe del Estado de entonces, Juan Carlos I, tardó muchas horas en salir, hay muchas teorías pero parece que se decidió a salir cuando vio que aquel esperpento decimonónico no iba ni con ruedas. Con el paso de los años nos han explicado la cuento chino que el rey fue quien salvó España de los golpistas, pero era un cuento chino del tamaño de una casa. Y si hasta ahora lo podíamos sospechar ahora ya ha quedado claro gracias a un documento desclasificado del gobierno alemán publicado por el semanario alemán Der Spiegel. El embajador alemán en España, Lothar Lahn, que fue embajador entre 1977 y 1982 envió a su gobierno un documento en el que informaba de una conversación privada mantenida con el monarca español. En esta conversación hablaron sobre el golpe de Estado y el embajador Lahn informa que el Juan Carlos se mostró "comprensivo" con los golpistas.

La conversación entre el embajador alemán y el rey español se produjo el 26 de marzo de 1981, es decir, un mes después. El rey, según el informe "no mostró ni desprecio ni indignación frente a los actores, es más, mostró comprensión, cuando no simpatía". Según el informe el rey le dijo al embajador Lahn que "los cabecillas sólo pretendían el que todos deseábamos, concretamente la reinstauración de la disciplina, el orden, la seguridad y la tranquilidad". Para Juan Carlos la responsabilidad del golpe no era de los cabecillas golpistas, era del presidente del gobierno Adolfo Suárez a quien el rey reprocha que "despreciaba" los militares. Según el informe Juan Carlos afirma que aconsejó reiteradamente a Suárez "atendiera a los planteamientos de los militares, hasta que estos decidieron actuar por su cuenta". Juan Carlos dijo al embajador alemán que probaría de influir en el gobierno y los tribunales para ahorrar un castigo severo a los golpistas para que estos, según el "campechano" Juan Carlos "sólo pretendían el mejor" y que el golpe del 23 - F "debería olvidarse cuanto antes" y "que una situación así - golpe de Estado - no volvería a producirse". La verdad es que no hay que den un golpe de Estado porque ya tienen el poder.


El documento desclasificado ahora y publicado por el semanario "Der Spiegel" forma parte de las "Actas de la política exterior de la República Federal de Alemania de 1981" una publicación de 2.250 páginas del Instituto de Historia Contemporánea. La posición de la Casa Real española es "el papel y la actuación del rey el 23-F están ya consolidados por la historia, y el modo decidido y determinante como actuó en defensa de la democracia es conocido por toda la sociedad española I en todo el mundo ". La historia que se nos ha explicado durante 30 años ha convertido en una especie de héroe que salvó España del golpismo pero eso no es verdad. Juan Carlos heredó el cargo de jefe de Estado de manos del dictador Franco que le nombró sucesor suyo (a título de rey) y este documento alemán desclasificado demuestra que el presunto salvador de la democracia tenía más simpatías por los golpistas que por la democracia , pero los Borbones son una dinastía que no hay manera de desalojarla del poder definitivamente, han sido expulsados varias veces y siempre han vuelto. Dios bendiga y mantenga al rey ... lejos de nosotros.

EUFEMISMES

EUFEMISMES

Perquè als polítics els agrada tant parlar amb eufemismes per no haver de dir les coses pel seu nom?. Quan emprem eufemismes per referir-nos a fets molt greus el que fem és minimitzar aquesta gravetat o directament ho convertim en temes irrellevants. Alguns països solen tenir problemes quan han de parlar de períodes de la seva història dels quals s'avergonyeixen però no gosen condemnar ni dir pel seu nom o pel que són. El govern xilè ha decidit que els textos escolars diran “règim militar” i no dictadura a la dictadura que des de 1973 fins al 1990 va dirigir el general Augusto Pinochet. El ministre xilè d'educació, Harald Bayer, va considerar que aquest canvi era insignificant i que “l'expressió règim militar és més general que la dictadura”.A Espanya se sol parlar de “règim franquista” per no haver de dir dictadura franquista, com si d'aquesta manera tot el mal causat desaparegués. Quan parlem de “règim militar” per referir-nos a la dictadura de Pinochet o de “règim franquista” per referir-nos a la dictadura de Franco sembla que ens estiguem referim a un règim d'aprimament, a una dieta, no pas a dictadures que van torturar i assassinar tot el que els va ser possible. No és menys greu que la senyora ministra de Sanitat del govern espanyol cregui que canviant “violència de gènere” per “violència en l'entorn familiar” ja no seran assassinades més dones o que aquest fet quedarà reduït a la irrellevància. Aquest terme al Partit Popular sempre li ha molestat, molt més que el fet mateix què és que cada any morin assassinades més de mig centenar de dones. 60 durant l'any 2011. Creure que si no parlem d'un tema o canviem els mots pel quals els nomenem és un error, cal dir les coses pel seu nom, un règim militar és el que hi ha en una caserna, encara que les dictadures aconsegueixin convertir en una enorme caserna tot un país, però no pretenguem minimitzar el mal de les dictadures suavitzant els termes.

Eufemismos

Porque a los políticos les gusta tanto hablar con eufemismos para no tener que decir las cosas por su nombre?. Cuando empleamos eufemismos para referirnos a hechos muy graves lo que hacemos es minimizar esta gravedad o directamente lo convertimos en temas irrelevantes. Algunos países suelen tener problemas cuando tienen que hablar de períodos de su historia los que se avergüenzan pero no se atreven a condenar ni decir por su nombre o por lo que son. El gobierno chileno ha decidido que los textos escolares dirán "régimen militar" y no dictadura a la dictadura que desde 1973 hasta 1990 dirigió el general Augusto Pinochet. El ministro chileno de educación, Harald Bayer, consideró que este cambio era insignificante y que "la expresión régimen militar es más general que la dictadura". En España se suele hablar de "régimen franquista" para no tener que decir dictadura franquista, como si de esta manera todo el daño causado desapareciera. Cuando hablamos de "régimen militar" para referirnos a la dictadura de Pinochet o de "régimen franquista" para referirnos a la dictadura de Franco parece que nos estemos refiriendo a un régimen de adelgazamiento, a una dieta, no a dictaduras que torturaron y asesinaron todo lo que les fue posible. No es menos grave que la señora ministra de Sanidad del gobierno español crea que cambiando "violencia de género" por "violencia en el entorno familiar" ya no serán asesinadas más mujeres o que este hecho quedará reducido a la irrelevancia. Este término al Partido Popular siempre le ha molestado, mucho más que el hecho mismo que es que cada año mueran asesinadas más de medio centenar de mujeres. 60 durante el año 2011. Creer que si no hablamos de un tema o cambiamos las palabras por que los nombramos es un error, hay que decir las cosas por su nombre, un régimen militar es lo que hay en un cuartel, aunque las dictaduras consigan convertirse en una enorme cuartel todo un país, pero no pretendamos minimizar el dolor de las dictaduras suavizando los términos.

És Espanya un país franquista?

És Espanya un país franquista?

Encara hi ha molts carrers a ciutats espanyoles que porten noms de capitostos del règim franquista, si bé és cert que a moltes ciutats s'han eliminat els “Paquitos eqüestres”, crec que encara queda algun, no és menys cert que l'eliminació de tota aquesta ornamentació franquista provoca la cridòria enfurismada de la caverna mediàtica i política espanyola cada dia més crescuda.

Institucions com la Real Acadèmia d'Historia s'han convertit en la principal apologeta de l'anterior règim amb una “magna obra” enciclopèdica que considera el règim franquista com “no autoritari” i tracta de rebaixar les barbaritats d'aquesta dictadura que va durar quasi quaranta anys. Totes les referències al general Franco fetes en aquest diccionari biogràfic espanyol redactat a instàncies de la Real Acadèmia d'Historia i per encàrrec de José María Aznar quan encara era president del govern espanyol, són en positiu, ho podríem resumir dient que segons aquest diccionari biogràfic Franco era un avi rondinaire aficionat a caçar balenes i perdius. En canvi aquelles persones del bàndol republicà són demonitzades. Aquest diccionari ha costat més de 6 milions d'euros i les entrades dedicades al dictador Franco van ser redactades per un historiador afí a la Fundació Francisco Franco. A la caverna li molesta que es retiri un monument franquista però no que es redacti un diccionari biogràfic amb un biaix ideològic clar cap al franquisme que li ha costat més de 6 milions d'euros a l'erari públic. Ja fa temps que veiem que allò que deien que Franco “ho havia deixat tot lligat i molt ben lligat” és cert, Espanya no només és franquista, és propietat dels franquistes, tant dels neo-, post- i dels franquistes de tota la vida.

¿Es España un país franquista?

Todavía hay muchas calles en ciudades españolas que llevan nombres de cabecillas del régimen franquista, si bien es cierto que en muchas ciudades se han eliminado los "Paquitos ecuestres", creo que todavía queda alguno, no es menos cierto que la eliminación de toda esta ornamentación franquista provoca el griterío enfurecido de la caverna mediática y política española cada día más crecida.

Instituciones como la Real Academia de Historia se han convertido en la principal apologeta del anterior régimen con una "magna obra" enciclopédica que considera el régimen franquista como "no autoritario" y trata de rebajar las barbaridades de esta dictadura que duró casi cuarenta años. Todas las referencias al general Franco hechas en este diccionario biográfico español redactado a instancias de la Real Academia de Historia y por encargo de José María Aznar cuando aún era presidente del gobierno español, son en positivo, lo podríamos resumir diciendo que según este diccionario biográfico Franco era un anciano gruñón aficionado a cazar ballenas y perdices. En cambio aquellas personas del bando republicano son demonizadas. Este diccionario ha costado más de 6 millones de euros y las entradas dedicadas al dictador Franco fueron redactadas por un historiador afín a la Fundación Francisco Franco. En la caverna le molesta que se retire un monumento franquista pero no que se redacte un diccionario biográfico con un sesgo ideológico claro hacia el franquismo que le ha costado más de 6 millones de euros al erario público. Ya hace tiempo que vemos que lo que decían que Franco "lo había dejado todo atado y muy bien atado" es cierto, España no sólo es franquista, es propiedad de los franquistas, tanto de los neo-, post-y de los franquistas de toda la vida .

Foto: Un mala peça en sòl sagrat / Un mala pieza en suelo sagrado

Un mala peça en sòl sagrat

16/6/2008: He visitat la basílica de la Macarena, a Sevilla. He gravat un vídeo i he pres unes quantes fotos d'aquest temple. He hagut de fer-ho en dos parts ja que va començar la missa. Mentrestant he gravat el Parlament d'Andalusia, antic hospital de la Macarena. Es tracta d'un imponent edifici digna seu per a la institució que alberga. Finalitzada la missa he procedit a continuar prenent imatges de la basílica de la Macarena. La façana té el color característic de molts edificis de la ciutat de Sevilla, el groc del'alber. En molts temples és habitual trobar les tombes de sants, nobles o personalitats il•lustres. La meva sorpresa ha sigut veure que en aquest temple hi hagi enterrat el general Queipo de Llano. Aquest militar espanyol era conegut per les seves arengues radiofòniques durant la Guerra Civil espanyola. Em sorprén que a semblant psicòpata l'enterressin en el sòl d'una de les esglésies més importants de Sevilla. I em sorprenen les plaques en què es lloa a aquest personatge. M'han explicat que el dia que va ser sepultat es va produir un terratrémol a Sevilla.

Un mala pieza en suelo sagrado

16/6/2008: He visitado la basílica de la Macarena, en Sevilla. He grabado un vídeo y he tomado unas cuantas fotos de este templo. He debido hacerlo en dos partes ya que empezó la miss. mientras tanto he grabado el Parlamento de Andalucía, antiguo hospital de la Macarena. Se trata de uno imponente edificio digno suyo para la institución que alberga. Finalizada la miss he procedido a continuar tomando imágenes de la basílica de la Macarena. La fachada tiene el color característico de muchos edificios de la ciudad de Sevilla, el amarillo del albero. En muchos templos es habitual encontrar las tumbas de santos, nobles o personalidades ilustres. Mi sorpresa ha sido ver que en este templo esté enterrado el general Queipo de Llano. Este militar español era conocido por sus arengas radiofónicas durante la Guerra Civil española. Me sorprende que a semejante psicópata el enterrasen en el suelo de una de las iglesias más importantes de Sevilla. Y me sorprenden las placas en que se loa a este personaje. Me han explicado que el día que fue sepultado se produjo un terremoto a Sevilla.

Foto: Base Primo de Rivera / Base Primo de Rivera

Base Primo de Rivera

Viatjant per les Espanyes quina no ha sigut la meva sorpresa quan a Alcalà d'Henares he anat a espetegar davant d'una caserna militar que porta per nom "Primo de Rivera", militar espanyol que va ser dictador d'Espanya de 1923 i 1930. La democràtica Espanya continua homenatjant els seus tirans.

Base Primo de Rivera

Viajante por las Españas cuál no ha sido mi sorpresa cuando a Alcalá de Henares he ido a chasquear ante una cuartel militar que lleva por nombre "Primo de Rivera", militar español que fue dictador de España de 1923 y 1930. La "democrática" España continúa homenajeando a sus tiranos.

Carta: Símbols feixistes al Castell de Montjuïc (Barcelona) (Carta publicada a La Vanguardia)

27/11/2007 - 09:46h

29/10/2010 - 13:47h

JAUME CUSÓ BARROSO

Barcelona

Ara que s'ha aprobat la Llei de Memòria Històrica que parla de la retirada de símbols feixistes cal recordar que a la nostra ciutat encara queden monuments feixistes i alguns símbols.

En concret em refereixo al monument franquista que hi ha al Castell de Montjuïc on hi ha tant el pollastre franquista com el jou i les fletxes.

Aquest monument franquista es troba a la part del darrera del castell al costat del lloc on no fa gaires anys hi havia un Franco eqüestre. Convindria que les autoritats democràtiques fessin neteja d'elements feixistes d'aquest espai públic de la nostra ciutat.

Vídeo: SIMBOLS FEIXISTES A BARCELONA

Vídeo de denúncia de la presència de símbols feixistes a la ciutat de Barcelona. En concret aquest monument amb elements feixistes com l'àguila (també coneguda com pollastre) i el jou i les fletxes de la Falange es troba a la part del darrera del Castell de Montjuïc. La imatge va ser gravada el 22 de novembre de 2007, posteriorment a aquest vídeo el monument va ser desposseït de tota la simbologia feixista malgrat que amb posterioritat algú va pintar un jou i unes fletxes que crec que ja ha estat esborrat.

Vídeo de denuncia de la presencia de símbolos fascistas en la ciudad de Barcelona. En concreto este monumento con elementos fascistas como la águila (también conocida como pollo) y el yugo y las flechas de la Falange se encuentra a la parte de atrás del Castell de Montjuic. La imagen fue grabada el 22 de noviembre de 2007, posteriormente a este vídeo el monumento fue desposeído de toda la simbología fascista a pesar de que con posterioridad alguien pintó un yugo y unas flechas que creo que ya ha estado borrado.