LA DRETA ESPANYOLA HOMENATJA EL FRANQUISME

LA DRETA ESPANYOLA HOMENATJA EL FRANQUISME

 

Al Partit Popular se li veu el llautó franquista en cada gest que fa. Ja sabíem que el PP no condemna el franquisme, seria renegar de les seves arrels ideològiques, una ideologia que forma part del bagatge ideològic de la majoria dels dirigents del PP. Recentment la delegada del govern espanyol a Catalunya, la senyora Llanos de Luna va participar en un acte d’homenatge a la División Azul, i s’ha negat a donar explicacions davant del Parlament de Catalunya per aquest acte d’exaltació feixista.

 

FRANCO CONSIDERAT HEROI A ESPANYA: El Museu Militar de Toledo, segons la notícia, encara que m’han advertit que el nom és Museu de l’Exèrcit, fa una lloa a Franco, que és considerat en aquest museu un “heroi d’Espanya”. Amaiur va fer una bateria de preguntes al govern espanyol sobre la retolació que elogia el règim franquista. Segons el govern espanyol “els panells informatius dels museus públics es realitzen amb criteris museogràfics i historiogràfics”. En aquest museu es considera que la dictadura franquista era un govern, obvien que fos una dictadura feixista que va assolir el poder per la força, i segueix tractant el dictador de “Generalíssim”. En altres moments el PP s’ha oposat a retirar 400 estàtues i plaques adduint la despesa econòmica.

 

EL PP NO VOL QUE ES JUTGI EL FRANQUISME: El govern espanyol – Partit Popular - s’oposa a qualsevol intent de condemna al franquisme, sigui a Espanya, on s’han oposat a condemnar la dictadura franquista i els crims contra la Humanitat perpetrats, a netejar els carrers de simbologia feixista, encara hi ha a molts carrers del Regne d’Espanya que homenatgen personatges que haurien de ser considerats criminals de guerra, i també s’hi oposa el PP a investigar i jutjar els crims del franquisme. Les víctimes del franquisme han hagut de recórrer a la Justícia d’altres països, en concret de l’Argentina, i això succeeix perquè els tribunals espanyols van decidir que els crims de la dictadura franquista són ordinaris, que estan prescrits i que els responsables dels crims estan morts. Els crims de la dictadura franquista no tenen res d’ordinaris perquè van ser pensats pel règim amb el propòsit d’exterminar milers de persones, són crims contra la Humanitat, no prescriuen perquè els crims contra la Humanitat no prescriuen, i no tots els que van perpetrar aquests crims estan morts. Hem vist com criminals nazis nonagenaris eren detinguts després de moltes dècades, jutjats i condemnats, però això a Espanya és impossible perquè el partit que governa Espanya és hereu del règim franquista i la Justícia espanyola no va ser mai depurada dels jutges franquistes. El franquisme encara governant a Espanya encara ha causat una última víctima, el jutge que instruïa la causa contra els crims del franquisme.

 

FATXES ESPANYOLS VOLEN CELEBRAR EL 18J A OLOT: L’organització feixista espanyola Acción Juvenil Española ha convocat un acte d’homenatge al “Glorioso Alzamiento Nacional del 18 de julio de 1936” amb el que volen celebrar el cop d’Estat feixista. Aquest acte d’homenatge està previst que se celebri a Olot. Aquest homenatge inclou una missa catòlica, faltaria més, una ofrena floral als caiguts, un dinar de germanor, etc. Entre les personalitats que tenen prevista la seva assistència hi ha Agustín Castejón Roy, exgovernador civil de Tarragona. De moment, sembla que els fatxes hauran de portar el dinar a la carmanyola perquè el restaurant on estava previst el dinar ha decidit assenyadament anul·lar la reserva. Segurament la gerència del restaurant olotí s’han adonat que era molt més car desinfectar el local de la ferum de fatxa espanyolista que perdre clientela indesitjable que està de pas com aquesta. Voldria saber a quina autoritat correspon autoritzar aquests actes, suposo que depèn de la Delegació del Govern espanyol a Catalunya, en mans de (la Virreina imperial) Llanos de Luna, però crec que la Conselleria d’Interior hauria d’haver prohibit un acte d’exaltació feixista espanyola a Catalunya i així evitar possibles incidents.

 

 

 

 

 

 

LA DERECHA ESPAÑOLA HOMENAJEA AL FRANQUISMO

 

 

 

 

Al PP se le ve el plumero franquista en cada gesto que hace. Ya sabíamos que el PP no condena el franquismo, sería renegar de sus raíces ideológicas, una ideología que forma parte del bagaje ideológico de la mayoría de los dirigentes del PP. Recientemente la delegada del gobierno español en Catalunya, la señora Llanos de Luna participó en un acto de homenaje a la División Azul, y se negó a dar explicaciones ante el Parlamento de Catalunya para este acto de exaltación fascista.

 

FRANCO CONSIDERADO HÉROE EN ESPAÑA: El Museo Militar de Toledo, según la noticia, aunque me han advertido que el nombre es Museo del Ejército, hace una loa a Franco, que es considerado en este museo un "héroe de España". Amaiur hizo una batería de preguntas al gobierno español sobre la rotulación que elogia el régimen franquista. Según el gobierno español "los paneles informativos de los museos públicos se realizan con criterios museográficos y historiográficos". En este museo se considera que la dictadura franquista era un gobierno, obvian que fuera una dictadura fascista que alcanzó el poder por la fuerza, y sigue tratando el dictador de "Generalísimo". En otros momentos el PP se ha opuesto a retirar 400 estatuas y placas aduciendo el gasto económico.

 

EL PP NO QUIERE QUE SE JUZGUE EL FRANQUISMO: El gobierno español - PP - se opone a cualquier intento de condena al franquismo, sea en España, donde se han opuesto a condenar la dictadura franquista y los crímenes contra la Humanidad perpetrados, a limpiar las calles de simbología fascista, todavía hay en muchas calles del Reino de España que homenajean personajes que deberían ser considerados criminales de guerra, y también se opone el PP a investigar y juzgar los crímenes del franquismo. Las víctimas del franquismo han tenido que recurrir a la Justicia de otros países, en concreto de la Argentina, y esto sucede porque los tribunales españoles decidieron que los crímenes de la dictadura franquista son ordinarios, que están prescritos y que los responsables de los crímenes están muertos. Los crímenes de la dictadura franquista no tienen nada de ordinarios porque fueron pensados ​​por el régimen con el propósito de exterminar miles de personas, son crímenes contra la Humanidad, no prescriben porque los crímenes contra la Humanidad no prescriben, y no todos los que perpetraron estos crímenes están muertos. Hemos visto como criminales nazis nonagenarios eran detenidos después de muchas décadas de impunidad, juzgados y condenados, pero eso en España es imposible porque el partido que gobierna España es heredero del régimen franquista y la Justicia española no fue nunca depurada de los jueces franquistas. El franquismo aún gobernando en España todavía ha causado una última víctima, el juez que instruía la causa contra los crímenes del franquismo.

 

FACHAS ESPAÑOLES QUIEREN CELEBRAR 18J EN OLOT: La organización fascista española Acción Juvenil Española ha convocado un acto de homenaje al "Glorioso Alzamiento Nacional del 18 de julio de 1936" con el que quieren celebrar el golpe de Estado fascista. Este acto de homenaje está previsto que se celebre en Olot. Este homenaje incluye una misa católica, faltaría más, una ofrenda floral a los caídos, una comida, etc. Entre las personalidades que tienen prevista su asistencia ha Agustín Castejón Roy, ex gobernador civil de Tarragona. De momento, parece que los fachas deberán llevar la comida en la fiambrera porque el restaurante donde estaba previsto el almuerzo ha decidido sensatamente anular la reserva. Seguramente la gerencia del restaurante olotino se ha dado cuenta de que era mucho más caro desinfectar el local de la peste de facha españolista que perder clientela indeseable que está de paso como ésta. Quisiera saber a qué autoridad corresponde autorizar estos actos, supongo que depende de la Delegación del Gobierno en Catalunya, en manos de (la Virreina imperial) Llanos de Luna, pero creo que la Consejería de Interior debería haber prohibido un acto de exaltación fascista española en Catalunya y así evitar posibles incidentes.

L'art ha perdut el senderi

L'art ha perdut el senderi

O el dictador “in effigiem” congelat

Diguin-me perepunyetes, però crec que l'art, especialment la pintura i l'escultura han perdut el senderi. Ja ho sé que fa unes setmanes un article meu sobre una escultura d'un museu de Dortmund ("Quan sigui gran vull ser artista") va provocar les ires d'una persona (o persones) que es va (o van) molestar per la meva crítica a una escultura a la que vaig titllar de pressa de pèl. Si, ja ho sé que l'art s'ha de renovar, encara que no sé si en el cas del que immediatament parlarem es pot parlar de renovació artística.

Un dictador dins d'una màquina de refrescos

L'artista Eugenio Merino va presentar a la fira ARCO de Madrid l'obra “Siempre Franco”, aquesta obra consisteix en una escultura del dictador (feixista espanyol i cabdill de les Espanyes) Francisco Franco dins d'una màquina de refrescos amb els colors que recorden a la marca de l'”espurna de la vida”. L'escultura del dictador sol estar exposada a la pinacoteca (exposició de quadres) barcelonina AND. L'escultura realista del dictador està valorada en uns 30000 euros. Però això només és la meitat de la notícia.

La Fundación Francisco Franco es querellarà contra l'autor

Jaime Alonso, vicepresident de la Fundación Francisco Franco, ha anunciat que anirà a l'exposició acompanyat per un notari i per a fer fotos amb el propòsit de demandar l'autor de l'obra, Eugenio Merino, a la fira ARCO – “responsable civil subsidiari”, segons el vicepresident de la fundació fatxa - i al recinte on se celebra la fira, IFEMA. Segons Alonso, aquesta escultura atempta contra el sentit de l'art i l'estètica. Té raó, però té el mateix sentit de l'estètica i l'art que el règim franquista, del qual la Fundació Francisco Franco és la principal apologista, que va sembrar les Espanyes d'escultures eqüestres del cabdill, i allò si que feia mal als ulls.

Ja no em miraré les màquines de refrescos de la mateixa manera

Que els partidaris d'un dictador que va fer-se construir un mausoleu que s'ha convertit en punt de peregrinació de tota la ultradreta carpetovetònica per a la major glòria del dictador es molestin per aquest particular homenatge al cabdill (per la gràcia de Déu) de les Espanyes amb una efígie del dictador dins d'una màquina de refrescos quan el de debò està ficat en un megàlit faraònic sembla una broma de mal gust, aquesta si. No és la FFF la que s'ha d'ofendre perquè un autor posi una escultura dins d'una màquina de refrescos de la coneguda marca de l'”espurna de la vida” sinó aquesta marca la que s'hauria d'ofendre pel fet que dins d'una de les seves màquines de begudes hi hagi l'escultura d'un tirà.

 

El arte ha perdido el tino

O el dictador "in effigiem" congelado

Díganme tiquismiquis, pero creo que el arte, especialmente la pintura y la escultura han perdido el tino. Ya sé que hace unas semanas un artículo mío sobre una escultura de un museo de Dortmund ("Quan sigui gran vull ser artista") provocó las iras de una persona (o personas) que se molestó (o molestaron) por mi crítica a una escultura a la que voy califiqué de tomadura de pelo. Si, ya sé que el arte se renovará, aunque no sé si en el caso del que inmediatamente hablaremos se puede hablar de renovación artística.

Un dictador dentro de una máquina de refrescos

El artista Eugenio Merino presentó en la feria ARCO de Madrid la obra "Siempre Franco", esta obra consiste en una escultura del dictador (fascista español y caudillo de las Españas) Francisco Franco dentro de una máquina de refrescos con los colores que recuerdan a la marca de la "chispa de la vida". La escultura del dictador suele estar expuesta a la pinacoteca (exposición de cuadros) barcelonesa AND. La escultura realista del dictador está valorada en unos 30.000 euros. Pero esto sólo es la mitad de la noticia.

La Fundación Francisco Franco se querellará contra el autor

Jaime Alonso, vicepresidente de la Fundación Francisco Franco, ha anunciado que irá a la exposición acompañado por un notario y para hacer fotos con el propósito de demandar al autor de la obra, Eugenio Merino, en la feria ARCO - "responsable civil subsidiario ", según el vicepresidente de la fundación facha - y en el recinto donde se celebra la feria, IFEMA. Según Alonso, esta escultura atenta contra el sentido del arte y la estética. Tiene razón, pero tiene el mismo sentido de la estética y el arte que el régimen franquista, del que la Fundación Francisco Franco es la principal apologista, que sembró las Españas de esculturas ecuestres del caudillo, y aquello si que hacía mal los ojos.

Ya no me miraré las máquinas de refrescos de la misma manera

Que los partidarios de un dictador que se hizo construir un mausoleo que se ha convertido en punto de peregrinación de toda la ultraderecha carpetovetónica para la mayor gloria del dictador se molesten por este particular homenaje al caudillo (por la gracia de Dios ) de las Españas con una efigie del dictador dentro de una máquina de refrescos cuando el de verdad está metido en un megalito faraónico parece una broma de mal gusto, esta sí. No es la FFF la que se ha de ofender porque un autor ponga una escultura dentro de una máquina de refrescos de la conocida marca de la "chispa de la vida" sino esta marca la que se debería ofender por hecho que dentro de una de sus máquinas de bebidas haya la escultura de un tirano.

El rei colpista

El rei colpista

Ens han estat explicat durant 30 anys que Joan Carles I va salvar Espanya dels colpistes, un sopar de duro com una casa que no ens acabàvem de creure però no teníem més que una sospita allò no era el que semblava. Joan Carles va ser nomenat cap d'Estat a títol de rei pel seu predecessor, el dictador Franco. Aquest havia assolit el poder mitjançant un pronunciament militar que va derivar en una guerra civil de tres anys i que va seguir amb quasi 40 anys de dictadura feixista.

El 23 de febrer de 1981 un grup de guàrdia civils comandats pel tinent coronel Tejero van entrar al Congrés dels Diputats i a punta de pistola van segrestar els diputats. Va ser un intent de cop d'Estat barroer i mal organitzat que podia haver acabat molt malament pels diputats. L'escena d'aquell individu amb tricorni, bigoti i pistola cridava “todos al suelo” va fer la volta al món, una escena que vista ara és esperpèntica.


El cap de l'Estat de llavors, Joan Carles I, va trigar moltes hores a sortir, hi ha moltes teories però sembla que va decidir-se a sortir quan va veure que aquell esperpent decimonònic no anava ni amb rodes. Amb el pas dels anys ens han explicat el sopar de duro que el rei va ser qui va salvar Espanya dels colpistes, però era un sopar de duro de la mida d'una casa. I si fins ara ho podíem sospitar ara ja ha quedat clar gràcies a un document desclassificat del govern alemany publicat pel setmanari alemany Der Spiegel. L'ambaixador alemany a Espanya, Lothar Lahn, que va ser ambaixador entre 1977 i 1982 va trametre al seu govern un document en què informava d'una conversa privada mantinguda amb el monarca espanyol. En aquesta conversa van parlar sobre el cop d'Estat i l'ambaixador Lahn informa que el Joan Carles va mostrar-se “comprensiu” amb els colpistes.

La conversa entre l'ambaixador alemany i el rei espanyol es va produir el 26 de març de 1981, és a dir, un mes després. El rei, segons l'informe “no va mostrar ni menyspreu ni indignació enfront dels actors, és més, va mostrar comprensió, quan no simpatia”. Segons l'informe el rei li va dir a l'ambaixador Lahn que “els capitostos només pretenien el que tots desitjàvem, concretament la reinstauració de la disciplina, l'ordre, la seguretat i la tranquil•litat”. Per Joan Carles la responsabilitat del cop no era dels capitostos colpistes, era del president del govern Adolfo Suárez a qui el rei retreu que “menyspreava” els militars. Segons l'informe Joan Carles afirma que va aconsellar reiteradament a Suárez “atengués als plantejaments dels militars, fins que estos van decidir actuar pel seu compte”. Joan Carles va dir a l'ambaixador alemany que provaria d'influir en el govern i els tribunals per estalviar un càstig sever als colpistes perquè aquests, segons el “campechano” Joan Carles “només pretenien el millor” i que el cop del 23-F “hauria d'oblidar-se com més aviat millor” i “que una situació així – cop d'Estat – no tornaria a produir-se”. La veritat és que no cal que donin un cop d'Estat perquè ja tenen el poder.


El document desclassificat ara i publicat pel setmanari “Der Spiegel” forma part de les “Actes de la política exterior de la República Federal d'Alemanya de 1981” una publicació de 2.250 pàgines de l'Institut d'Història Contemporània. La posició de la Casa Reial espanyola és “el paper i l'actuació del rei el 23-F estan ja consolidats per la història, i el mode decidit i determinant com va actuar en defensa de la democràcia és conegut per tota la societat espanyola I en tot el món”. La història que se'ns ha explicat durant 30 anys ha convertit en una mena d'heroi que va salvar Espanya del colpisme però això no és veritat. Joan Carles va heretar el càrrec de cap d'Estat de mans del dictador Franco que el va nomenar successor seu (a títol de rei) i aquest document alemany desclassificat demostra que el presumpte salvador de la democràcia tenia més simpaties pels colpistes que per la democràcia, però els Borbons són una dinastia que no hi ha manera de desallotjar-la del poder definitivament, han estat expulsats vàries vegades i sempre han tornat. Déu beneeixi i mantingui al rei ... lluny de nosaltres.

Vídeo: Juan Carlos I jura como sucesor de Franco



Vídeo: 23-F INTENTO DE GOLPE DE ESTADO



Der Spiegel: Juan Carlos sympathisierte mit Rechtsputschisten (Versió original en alemany)


Der Spiegel: Joan Carles simpatitzava amb Rechtsputschisten (Traducció automàtica amb el traductor de Google al català)


Der Spiegel: Juan Carlos simpatizaba con Rechtsputschisten (Traducció automàtica amb el traductor de Google al castellà)


El rey golpista

Nos han sido explicado durante 30 años que Juan Carlos I salvó España de los golpistas, un cuento chino como una casa que no nos acabábamos de creer pero no teníamos más que una sospecha que aquello no era lo que parecía. Juan Carlos fue nombrado jefe de Estado a título de rey por su predecesor, el dictador Franco. Éste había alcanzado el poder mediante un pronunciamiento militar que derivó en una guerra civil de tres años y que siguió con casi 40 años de dictadura fascista.

El 23 de febrero de 1981 un grupo de guardia civiles comandados por el teniente coronel Tejero entraron en el Congreso de los Diputados ya punta de pistola secuestraron a los diputados. Fue un intento de golpe de Estado torpe y mal organizado que podía haber acabado muy mal por los diputados. La escena de aquel individuo con tricornio, bigote y pistola llamaba "todos al suelo" dio la vuelta al mundo, una escena que vista ahora es esperpéntica.


El jefe del Estado de entonces, Juan Carlos I, tardó muchas horas en salir, hay muchas teorías pero parece que se decidió a salir cuando vio que aquel esperpento decimonónico no iba ni con ruedas. Con el paso de los años nos han explicado la cuento chino que el rey fue quien salvó España de los golpistas, pero era un cuento chino del tamaño de una casa. Y si hasta ahora lo podíamos sospechar ahora ya ha quedado claro gracias a un documento desclasificado del gobierno alemán publicado por el semanario alemán Der Spiegel. El embajador alemán en España, Lothar Lahn, que fue embajador entre 1977 y 1982 envió a su gobierno un documento en el que informaba de una conversación privada mantenida con el monarca español. En esta conversación hablaron sobre el golpe de Estado y el embajador Lahn informa que el Juan Carlos se mostró "comprensivo" con los golpistas.

La conversación entre el embajador alemán y el rey español se produjo el 26 de marzo de 1981, es decir, un mes después. El rey, según el informe "no mostró ni desprecio ni indignación frente a los actores, es más, mostró comprensión, cuando no simpatía". Según el informe el rey le dijo al embajador Lahn que "los cabecillas sólo pretendían el que todos deseábamos, concretamente la reinstauración de la disciplina, el orden, la seguridad y la tranquilidad". Para Juan Carlos la responsabilidad del golpe no era de los cabecillas golpistas, era del presidente del gobierno Adolfo Suárez a quien el rey reprocha que "despreciaba" los militares. Según el informe Juan Carlos afirma que aconsejó reiteradamente a Suárez "atendiera a los planteamientos de los militares, hasta que estos decidieron actuar por su cuenta". Juan Carlos dijo al embajador alemán que probaría de influir en el gobierno y los tribunales para ahorrar un castigo severo a los golpistas para que estos, según el "campechano" Juan Carlos "sólo pretendían el mejor" y que el golpe del 23 - F "debería olvidarse cuanto antes" y "que una situación así - golpe de Estado - no volvería a producirse". La verdad es que no hay que den un golpe de Estado porque ya tienen el poder.


El documento desclasificado ahora y publicado por el semanario "Der Spiegel" forma parte de las "Actas de la política exterior de la República Federal de Alemania de 1981" una publicación de 2.250 páginas del Instituto de Historia Contemporánea. La posición de la Casa Real española es "el papel y la actuación del rey el 23-F están ya consolidados por la historia, y el modo decidido y determinante como actuó en defensa de la democracia es conocido por toda la sociedad española I en todo el mundo ". La historia que se nos ha explicado durante 30 años ha convertido en una especie de héroe que salvó España del golpismo pero eso no es verdad. Juan Carlos heredó el cargo de jefe de Estado de manos del dictador Franco que le nombró sucesor suyo (a título de rey) y este documento alemán desclasificado demuestra que el presunto salvador de la democracia tenía más simpatías por los golpistas que por la democracia , pero los Borbones son una dinastía que no hay manera de desalojarla del poder definitivamente, han sido expulsados varias veces y siempre han vuelto. Dios bendiga y mantenga al rey ... lejos de nosotros.