Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xile. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xile. Mostrar tots els missatges

1 d’abr. 2012

Operacions contra els islamistes a França - Nova ambaixada israeliana a Egipte - Tecnologia israeliana de defensa per a Llatinoamèrica - Esvàstiques als mercats asiàtics

Operacions contra els islamistes a França - Nova ambaixada israeliana a Egipte - Tecnologia israeliana de defensa per a Llatinoamèrica - Esvàstiques als mercats asiàtics



Operacions contra els islamistes a França


Els atemptats comesos per l'islamista Mohamed Merah en què van ser assassinades set persones comencen a tenir conseqüències pels islamistes. Una vintena d'islamistes han estat detinguts a diverses ciutats franceses – Nantes i altres ciutats del nord-est de França. Les autoritats franceses neguen que hi hagi relació entre els assassinats comesos per Merah i aquestes detencions. En els registres efectuats també han trobat armes, especialment "kalashnikov", el fusell de “moda” a l'Orient Mitjà. El que ha ocorregut aquest matí continuarà, hi haurà altres operacions, que entre altres coses ens permetran expulsar gent que no té res que fer (a França)”, va dir el president Sarkozy afegint que la prioritat és “garantir la seguretat dels francesos”. Aquesta operació, segons el president Sarkozy “està vinculada a una forma d'islamisme radical” i es produeix arran del “traumatisme” provocat e la societat francesa pels crims de Merah. El govern francès prohibirà l'entrada de predicadors extremistes a França. L'operació ha estat dirigida pels serveis d'espionatge i van col•laborar-hi agents de les forces especials RAID i té l'objectiu de desmantellar els grups d'islamistes radicals presents a França. Aquests arrestos estan relacionats amb el grup gijadista “Forsane Alizza” que té la seva base principal a Nantes i que va ser il•legalitzat el passat 29 de febrer pel Ministeri de l'Interior. En un primer moment es va pensar que Merah estava relacionat amb aquest grup però aquesta tesi ha estat descartada, encara que el president de la República va ordenar que s'investigués aquests grups arran que Merah es declarés membre d'AlQaida. Ara la investigació sobre Merah s'ha centrat en tractar d'esbrinar tenia còmplices. Ara per ara l'únic còmplice conegut és Abdelkader Merah, germà del terrorista abatut.
Nova ambaixada israeliana a Egipte


L'ambaixada israeliana va ser atacada el setembre de l'any passat després que Israel matés accidentalment membres de les forces de seguretat egípcies als que van confondre amb els terroristes que havien comés un atac a la carretera que condueix a Eilat, al sud d'Israel. L'edifici de l'antiga ambaixada, però, no va ser abandonat fins la setmana passada pel personal de la legació diplomàtica. Ara Israel negocia amb el govern egipci un nou emplaçament per a l'ambaixada. Israel ha fet vàries propostes al govern egipci que les està estudiant i que com a principal prioritat té la seguretat dels diplomàtics. La delegació israeliana va arribar a El Caire per tractar aquest assumpte de la nova ambaixada i l'intercanvi de presoners: Egipte podria alliberar el ciutadà arab-israelià Ouda Tarabin que fa 12 anys que està en una presó egípcia a canvi de 63 presoners d'una presó israeliana.
Tecnologia israeliana de defensa per a Llatinoamèrica


Israel exporta equips de defensa a Llatinoamèrica per un valor de 500 milions de dòlars anuals segons el subdirector del SIBAT, l'organisme del Ministeri de Defensa israelià que autoritza (o no) les exportacions de materials de defensa. Els principals clients d'Israel en aquest terreny són Brasil, Mèxic, Colòmbia i Xile. Aquests països compren material per a les seves forces aèries, armes i altres equips. El subdirector del SIBAT reconeix que el seu organisme manté excel•lents relacions comercials amb tots els països llatinoamericans exceptuant Veneçuela, aliat de l'Iran: “En el passat també vam treballar amb Veneçuela però donada la política d'Hugo Chávez avui no existeix cap col•laboració”, Israel segons Graff, només ven equipament militar a “països amics”. Graff també destaca el potencial creixement de la indústria a Llatinoamèrica i que les empreses israelianes treballes amb empreses d'aquests països per fabricar els seus propis productes basats en la tecnologia israeliana. Malgrat que Llatinoamèrica està en un dels períodes d'estabilitat política i pau més llarg el comerç d'armes ha crescut. Xile i Veneçuela van acaparar el 61% de les importacions d'armes de la zona segons un informe de l'Institut Internacional per a la Pau d'Estocolm. Els països llatinoamericans estarien modernitzant els seus arsenals o renovant-los, no preparant-se per a la guerra, segons el subdirector del SIBAT. “Amb Xile tenim – diu Graff – projectes de modernització, sistemes nous de defensa. A Mèxic és el mateix, encara que hi ha necessitats diferents, mentre que a Brasil, per exemple, es venen equips per protegir l'Amazones”. Israel va produir l'any 2010 equipaments de defensa i seguretat per valor de 10.000 milions de dòlars, dels quals 7.500 milions van ser exportats a l'estranger. Els seus principals clients són els Estats Units i l'Índia. Israel aposta pel desenvolupament de “tecnologies intel•ligents amb valor afegit”, “ens hem convertit en líders al món en sistemes que multipliquen la potència i capacitat de les plataformes, com la robòtica, els sistemes no tripulats, míssils, electrònica i defensa aèria”. El risc de vendre aquests sistemes a alguns països que mantenen relacions amb l'Iran que aquestes tecnologies acabin en mans del principal enemic d'Israel és molt gran.
Esvàstiques als mercats asiàtics


Als mercats asiàtics no és rar trobar esvàstiques i altra simbologia nazi en objectes decoratius i samarretes que es venen als mercats de carrer. Fa un any va haver-hi una desfilada de gent jove vestit amb uniformes nazis les imatges del qual van donar la volta al món, ara han estat unes fotos que tenen de protagonista a Ronald McHitler, un híbrid entre el pallasso Ronald McDonald – símbol de la cadena de fast food McDonald's – i el dictador Adolf Hitler. A l'Àsia el nazisme no provoca el rebuig que provoca als europeus ja que no van viure les conseqüències d'aquell règim com la va viure Europa. Els experts creuen que aquesta moda d'estètica nazi només és això, estètica sense cap contingut ideològic. A Europa les barbaritats comeses pel nazisme encara estan molt vives en el record de la gent, fins i tot d'aquella gent que no van viure el període. De vegades la relativització d'alguns fets pot acabar fent que oblidem la seva gravetat, de fet relativitzar el nazisme o directament negar els seus crims, és un pensament que té bastants seguidors a Europa però també algun dictador de l'Orient Mitjà que alhora de negar els fets voldria ell poder repetir-los. I podria haver-hi el risc que acabéssim veient samarretes o plats amb la imatge de Ronald McAhmadinejad.


















Operaciones contra los islamistas en Francia - Nueva embajada israelí en Egipto - Tecnología israelí de defensa para Latinoamérica - esvásticas en los mercados asiáticos


Operaciones contra los islamistas en Francia


Los atentados cometidos por el islamista Mohamed Merah en que fueron asesinadas siete personas empiezan a tener consecuencias por los islamistas. Una veintena de islamistas han sido detenidos en varias ciudades francesas - Nantes y otras ciudades del noreste de Francia. Las autoridades francesas niegan que haya relación entre los asesinatos cometidos por Merah y estas detenciones. En los registros efectuados también han encontrado armas, especialmente "kalashnikov", el fusil de "moda" en Oriente Medio. Lo que ha ocurrido esta mañana continuará, habrá otras operaciones, que entre otras cosas nos permitirán expulsar gente que no tiene nada que hacer (en Francia) ", dijo el presidente Sarkozy añadiendo que la prioridad es" garantizar la seguridad de los franceses " . Esta operación, según el presidente Sarkozy "está vinculada a una forma de islamismo radical" y se produce a raíz del "traumatismo" provocado e la sociedad francesa por los crímenes de Merah. El gobierno francés prohibirá la entrada de predicadores extremistas en Francia. La operación ha sido dirigida por los servicios de espionaje y colaboraron en ella agentes de las fuerzas especiales RAID y tiene el objetivo de desmantelar los grupos de islamistas radicales presentes en Francia. Estos arrestos están relacionados con el grupo gijadista "Forsane Alizza" que tiene su base principal en Nantes y que fue ilegalizado el pasado 29 de febrero por el Ministerio del Interior. En un primer momento se pensó que Merah estaba relacionado con este grupo pero esta tesis ha sido descartada, aunque el presidente de la República ordenó que se investigara estos grupos a raíz de que Merah se declarara miembro de AlQaida. Ahora la investigación sobre Merah se ha centrado en tratar de averiguar tenía cómplices. Por ahora el único cómplice conocido es Abdelkader Merah, hermano del terrorista abatido.
Nueva embajada israelí en Egipto


La embajada israelí fue atacada en septiembre del año pasado después de que Israel matara accidentalmente miembros de las fuerzas de seguridad egipcias los que confundieron con los terroristas que habían cometido un ataque en la carretera que conduce a Eilat, al sur de Israel. El edificio de la antigua embajada, sin embargo, no fue abandonado hasta la semana pasada por el personal de la legación diplomática. Ahora Israel negocia con el gobierno egipcio un nuevo emplazamiento para la embajada. Israel ha hecho varias propuestas al gobierno egipcio que las está estudiando y que como principal prioridad tiene la seguridad de los diplomáticos. La delegación israelí llegó a El Cairo para tratar este asunto de la nueva embajada y el intercambio de prisioneros: Egipto podría liberar el ciudadano árabe-israelí Ouda Tarabin que hace 12 años en una prisión egipcia a cambio de 63 prisioneros de una cárcel israelí.
Tecnología israelí de defensa para Latinoamérica


Israel exporta equipos de defensa en Latinoamérica por un valor de 500 millones de dólares anuales según el subdirector del Sibat, el organismo del Ministerio de Defensa israelí que autoriza (o no) las exportaciones de materiales de defensa. Los principales clientes de Israel en este terreno son Brasil, México, Colombia y Chile.Estos países compran material para sus fuerzas aéreas, armas y otros equipos. El subdirector del Sibat reconoce que su organismo mantiene excelentes relaciones comerciales con todos los países latinoamericanos exceptuando Venezuela, aliado de Irán: "En el pasado también trabajamos con Venezuela pero dada la política de Hugo Chávez hoy no existe ninguna colaboración ", Israel según Graff, sólo vende equipamiento militar a" países amigos ". Graff también destaca el potencial crecimiento de la industria en Latinoamérica y que las empresas israelíes trabajas con empresas de estos países para fabricar sus propios productos basados en la tecnología israelí. A pesar de que Latinoamérica está en uno de los períodos de estabilidad política y paz más largo el comercio de armas ha crecido. Chile y Venezuela acapararon el 61% de las importaciones de armas de la zona según un informe del Instituto Internacional para la Paz de Estocolmo. Los países latinoamericanos estarían modernizando sus arsenales o renovándolos, no preparándose para la guerra, según el subdirector del Sibat. "Con Chile tenemos - dice Graff - proyectos de modernización, sistemas nuevos de defensa. En México es lo mismo, aunque hay necesidades diferentes, mientras que en Brasil, por ejemplo, se venden equipos para proteger el Amazonas". Israel produjo el año 2010 equipamientos de defensa y seguridad por valor de 10.000 millones de dólares, de los cuales 7.500 millones fueron exportados al extranjero. Sus principales clientes son Estados Unidos y la India. Israel apuesta por el desarrollo de "tecnologías inteligentes con valor añadido", "nos hemos convertido en líderes en el mundo en sistemas que multiplican la potencia y capacidad de las plataformas, como la robótica, los sistemas no tripulados, misiles, electrónica y defensa aérea". El riesgo de vender estos sistemas a algunos países que mantienen relaciones con Irán que estas tecnologías acaben en manos del principal enemigo de Israel es muy grande.
Esvásticas en los mercados asiáticos


En los mercados asiáticos no es raro encontrar esvásticas y otra simbología nazi en objetos decorativos y camisetas que se venden en los mercados callejeros. Hace un año hubo un desfile de gente joven vestido con uniformes nazis cuyas imágenes dieron la vuelta al mundo, ahora han sido unas fotos que tienen de protagonista a Ronald McHitler, un híbrido entre el payaso Ronald McDonald - símbolo de la cadena de fast food McDonald 's - y el dictador Adolf Hitler. En Asia el nazismo no provoca el rechazo que provoca a los europeos ya que no vivieron las consecuencias de aquel régimen como la vivió Europa. Los expertos creen que esta moda de estética nazi sólo es eso, estética sin ningún contenido ideológico. En Europa las barbaridades cometidas por el nazismo aún están muy vivas en el recuerdo de la gente, incluso de aquella gente que no vivieron el periodo. A veces la relativización de algunos hechos puede acabar haciendo que olvidemos su gravedad, de hecho relativizar el nazismo o directamente negar sus crímenes, es un pensamiento que tiene bastantes seguidores en Europa pero también algún dictador de Oriente Medio que a la vez de negar los hechos quisiera él poder repetirlos. Y podría haber el riesgo de que acabáramos viendo camisetas o platos con la imagen de Ronald McAhmadinejad.

7 de gen. 2012

EUFEMISMES

EUFEMISMES


Perquè als polítics els agrada tant parlar amb eufemismes per no haver de dir les coses pel seu nom?. Quan emprem eufemismes per referir-nos a fets molt greus el que fem és minimitzar aquesta gravetat o directament ho convertim en temes irrellevants. Alguns països solen tenir problemes quan han de parlar de períodes de la seva història dels quals s'avergonyeixen però no gosen condemnar ni dir pel seu nom o pel que són. El govern xilè ha decidit que els textos escolars diran “règim militar” i no dictadura a la dictadura que des de 1973 fins al 1990 va dirigir el general Augusto Pinochet. El ministre xilè d'educació, Harald Bayer, va considerar que aquest canvi era insignificant i que “l'expressió règim militar és més general que la dictadura”.A Espanya se sol parlar de “règim franquista” per no haver de dir dictadura franquista, com si d'aquesta manera tot el mal causat desaparegués. Quan parlem de “règim militar” per referir-nos a la dictadura de Pinochet o de “règim franquista” per referir-nos a la dictadura de Franco sembla que ens estiguem referim a un règim d'aprimament, a una dieta, no pas a dictadures que van torturar i assassinar tot el que els va ser possible. No és menys greu que la senyora ministra de Sanitat del govern espanyol cregui que canviant “violència de gènere” per “violència en l'entorn familiar” ja no seran assassinades més dones o que aquest fet quedarà reduït a la irrellevància. Aquest terme al Partit Popular sempre li ha molestat, molt més que el fet mateix què és que cada any morin assassinades més de mig centenar de dones. 60 durant l'any 2011. Creure que si no parlem d'un tema o canviem els mots pel quals els nomenem és un error, cal dir les coses pel seu nom, un règim militar és el que hi ha en una caserna, encara que les dictadures aconsegueixin convertir en una enorme caserna tot un país, però no pretenguem minimitzar el mal de les dictadures suavitzant els termes.







Eufemismos

Porque a los políticos les gusta tanto hablar con eufemismos para no tener que decir las cosas por su nombre?. Cuando empleamos eufemismos para referirnos a hechos muy graves lo que hacemos es minimizar esta gravedad o directamente lo convertimos en temas irrelevantes. Algunos países suelen tener problemas cuando tienen que hablar de períodos de su historia los que se avergüenzan pero no se atreven a condenar ni decir por su nombre o por lo que son. El gobierno chileno ha decidido que los textos escolares dirán "régimen militar" y no dictadura a la dictadura que desde 1973 hasta 1990 dirigió el general Augusto Pinochet. El ministro chileno de educación, Harald Bayer, consideró que este cambio era insignificante y que "la expresión régimen militar es más general que la dictadura". En España se suele hablar de "régimen franquista" para no tener que decir dictadura franquista, como si de esta manera todo el daño causado desapareciera. Cuando hablamos de "régimen militar" para referirnos a la dictadura de Pinochet o de "régimen franquista" para referirnos a la dictadura de Franco parece que nos estemos refiriendo a un régimen de adelgazamiento, a una dieta, no a dictaduras que torturaron y asesinaron todo lo que les fue posible. No es menos grave que la señora ministra de Sanidad del gobierno español crea que cambiando "violencia de género" por "violencia en el entorno familiar" ya no serán asesinadas más mujeres o que este hecho quedará reducido a la irrelevancia. Este término al Partido Popular siempre le ha molestado, mucho más que el hecho mismo que es que cada año mueran asesinadas más de medio centenar de mujeres. 60 durante el año 2011. Creer que si no hablamos de un tema o cambiamos las palabras por que los nombramos es un error, hay que decir las cosas por su nombre, un régimen militar es lo que hay en un cuartel, aunque las dictaduras consigan convertirse en una enorme cuartel todo un país, pero no pretendamos minimizar el dolor de las dictaduras suavizando los términos.

13 d’abr. 2011

Cleptomania i escatologia política



Cleptomania i escatologia política



Últimament els manaires fan grans esforços per decebre'ns.


Escatologia ministerial


El ministre israelià d'Assumptes Exteriors Avigdor Lieberman estava sent entrevistat via telefònica per una emissora de ràdio sobre els últims esdeveniments de Gaza. Sembla que Lieberman estava atenent aquesta emissora de ràdio mentre feia les seves necessitats, quan va acabar va tirar de la cadena del vàter, soroll que van poder escoltar tots els oients d'aquesta emissora. En aquell moment Lieberman estava dient en referència a Hamàs “sabem amb qui breguem” i tot just després va escoltar-se el so de l'aigua del vàter baixant. Alguns sospiten que hi podia haver dobles intencions en els actes i paraules de Lieberman, conegut per les seves declaracions a vegades provocadores.


Vídeo: Avigdor Lieberman en viu al bany


Cleptomania presidencial



La situació era la següent: el president de la República Txeca Vàclav Klaus i el president de la República de Xile Sebastián Piñera acabaven de firmar un acord bilateral i celebraven una roda de premsa. Mentre el president xilè Sebastian Piñera responia una pregunta a un periodista les càmeres van recollir una imatge insòlita. Mentre el president Piñera parlava el president Klaus va obrir l'estoig que tenia davant seu, agafa la ploma amb la que s'havien firmat els acords i va se la fica a la butxaca. La perplexitat dels txecs veient que el seu president no pot resistir-se a robar una ploma mentre el seu homòleg xilè respon les preguntes deu haver estat majúscula quan hagin vist el vídeo que ha emès la televisió txeca.


Vídeo: President de la República Txeca roba ploma



Cleptomanía y escatología política


Últimamente los mandones hacen grandes esfuerzos para decepcionarnos.


Escatología ministerial



El ministro israelí de Asuntos Exteriores Avigdor Lieberman estaba siendo entrevistado vía telefónica por una emisora ​​de radio sobre los últimos acontecimientos de Gaza. Parece que Lieberman estaba atendiendo a esta emisora ​​de radio mientras hacía sus necesidades, cuando terminó tiró de la cadena del inodoro, ruido que pudieron escuchar todos los oyentes de esta emisora​​. En ese momento Lieberman estaba diciendo en referencia a Hamás "sabemos con quien peleamos" y nada más escuchó el sonido del agua del inodoro bajando. Algunos sospechan que podía haber dobles intenciones en los actos y palabras de Lieberman, conocido por sus declaraciones a veces provocadoras.


Vídeo: Avigdor Lieberman en vivo en el baño


Cleptomanía presidencial



La situación era la siguiente: el presidente de la República Checa Václav Klaus y el presidente de la República de Chile Sebastián Piñera acababan de firmar un acuerdo bilateral y celebraban una rueda de prensa. Mientras el presidente chileno Sebastian Piñera respondía una pregunta a un periodista las cámaras recogieron una imagen insólita. Mientras el presidente Piñera hablaba el presidente Klaus abrió el estuche que tenía ante sí, coge la pluma con la que se habían firmado los acuerdos y se la mete en el bolsillo. La perplejidad de los checos viendo que su presidente no puede resistirse a robar una pluma mientras su homólogo chileno responde a las preguntas debe haber sido mayúscula cuando hayan visto el vídeo que ha emitido la televisión checa.


Vídeo: Presidente de la República Checa roba pluma

11 de set. 2010

11 de setembre: Tres dates que han passat als anals de la infàmia

11 de setembre: Tres dates que han passat als anals de la infàmia
7 de desembre de 1941

He volgut donar aquest nom a una data que tot i succeïr en tres anys diferents coincideixen en el dia i el mes però abans volia recordar l’origen del terme “data que passa als anals de la infàmia”. És curiós que una mateixa data tot i que en èpoques diferents i països diferents suposin un record tant trist i tràgic: l’11 de setembre. Però l’origen del terme prové d’una data no menys tràgica: el 7 de desembre de 1941. Quan el 7 de desembre de 1941 el Japó va atacar Pearl Harbour els nord-americans van despertar-se sobtadament i van canviar el seu desig de mantenir-se al marge de la Segona Guerra Mundial pel de revenja.

El dia 8 de desembre el president Roosevelt dirigint-se al Congrés per demanar que es declarés la guerra a Japó i va dir que el 7 de desembre era “una data que passaria als anals de la infàmia”. Però allò va ser una data que 3 anys i escaig després van poder venjar cometent una altra infàmia, el llençament de les dues bombes atòmiques sobre el Japó.


Una data infame en tres èpoques i tres llocs diferents.

L'11 de setembre no és només un dia com un altre al calendari, coincideix que en aquest dia però en tres llocs diferents i en tres èpoques distants en el temps es van cometre actes infames que van causar milers de morts i dels quals cap dels responsables principals mai va haver de respondre. Catalunya (1714), Xile (1973) i Estats Units (2001) tenen el dubtós honor de compartir una mateixa data terrible, l’11 de setembre.

11 de setembre de 2001

Poc podien imaginar-se els Estats Units patir un atac d'aquesta magnitud en el seu territori. Quatre avions van ser segrestats, dos d'ells van xocar contra les Torres Bessones que van esfondrar-se com un castell de naips, un altre avió va estavellar-se contra l'edifici del Pentàgon, un quart avió va estavellar-se sense arribar al seu objectiu perquè els passatgers van intentar prendre el control de l'avió de mans dels terroristes. Aquell atemptat va causar quasi 4000 víctimes: les persones que en aquell moment s'hi trobaven a les Torres Bessones, els treballadors i funcionaris del Pentàgon, els passatgers dels quatre avions i els seus segrestadors, i membres dels serveis d'emergències que van participar en el rescat. Les conseqüències d'aquells atemptats no van acabar aquell dia, encara avui continuen produint-se morts.

11 de setembre de 1973

L'11 de setembre de 1973 va produir-se a Xile un cop d'Estat encapçalat pel general Augusto Pinochet que va derrocar al president Salvador Allende i va instaurar durant 19 anys una dictadura en què milers de persones van ser detingudes, torturades, assassinades i en alguns casos se les va fer desaparèixer.


11 de setembre de 1714

Va ser un 11 de setembre de fa 296 anys quan la ciutat de Barcelona es veia obligada a rendir-se després de 14 mesos de setge. En el moment d'iniciar-se el setge la ciutat tenia 5000 defensors i uns 30000 habitants, mentre que les tropes assetjadores estaven formades per uns 40000 soldats francesos i castellans. La caiguda de Barcelona va suposar la fi de les institucions catalanes i la seva substitució per una administració de tall castellà, el tancament de les universitats catalanes, una dura repressió contra la població, el robatori, saqueig i espoli, la marxa a l'estranger de milers de persones. Un desastre que Catalunya encara continua pagant i que Castella no ha permés mai que ens oblidem que estem ocupats ni ha demanat disculpes. La nostra Diada és la data en que commemorem allò que vam perdre com a país.

11 de septiembre: Tres fechas que han pasado a los anales de la infamia
7 de diciembre de 1941

He querido dar este nombre a una fecha que a pesar de suceder en tres años diferentes coinciden en el día y el mes pero antes quería recordar el origen del término "fecha que pasa a los anales de la infamia". Es curioso que una misma fecha aunque en épocas diferentes y países diferentes supongan un recuerdo tan triste y trágico: el 11 de septiembre. Pero el origen del término proviene de una fecha no menos trágica: el 7 de diciembre de 1941. Cuando el 7 de diciembre de 1941 Japón atacó Pearl Harbour los estadounidenses despertarse súbitamente y cambiaron su deseo de mantenerse al margen de la Segunda Guerra Mundial por el de venganza. El día 8 de diciembre el presidente Roosevelt dirigiéndose al Congreso para pedir que se declarara la guerra a Japón y dijo que el 7 de diciembre era "una fecha que pasaría a los anales de la infamia". Pero aquello fue una fecha de la que 3 años y pico después pudieron vengarse cometiendo otra infamia, el lanzamiento de las dos bombas atómicas sobre Japón.

Una fecha infame en tres épocas y tres lugares diferentes.

El 11 de septiembre no es sólo un día como otro en el calendario, coincide en que en este día pero en tres lugares diferentes y en tres épocas distantes en el tiempo se cometieron actos infames que causaron miles de muertos y de los que ninguno de los responsables principales nunca tuvo que responder. Cataluña (1714), Chile (1973) y Estados Unidos (2001) tienen el dudoso honor de compartir una misma fecha terrible, el 11 de septiembre.

11 de septiembre de 2001

Poco podían imaginarse los Estados Unidos sufrió un ataque de esta magnitud en su territorio. Cuatro aviones fueron secuestrados, dos de ellos chocaron contra las Torres Gemelas que derrumbaron como un castillo de naipes, otro avión se estrelló contra el edificio del Pentágono, un cuarto avión se estrelló sin llegar a su objetivo porque los pasajeros intentaron tomar el control del avión de manos de los terroristas. Aquel atentado causó casi 4.000 víctimas: las personas que en ese momento se encontraban en las Torres Gemelas, los trabajadores y funcionarios del Pentágono, los pasajeros de los cuatro aviones y sus secuestradores, y miembros de los servicios de emergencias que participaron en el rescate. Las consecuencias de esos atentados no terminaron ese día, todavía hoy continúan produciéndose muertes.

11 de septiembre de 1973

El 11 de septiembre de 1973 se produjo en Chile un golpe de Estado encabezado por el general Augusto Pinochet que derrocó al presidente Salvador Allende e instauró durante 19 años una dictadura en la que miles de personas fueron detenidas, torturadas, asesinadas y en algunos casos se las hizo desaparecer.

11 de septiembre de 1714

Fue un 11 de septiembre de hace 296 años cuando la ciudad de Barcelona se veía obligada a rendirse después de 14 meses de asedio. En el momento de iniciarse el asedio la ciudad tenía 5,000 defensores y unos 30.000 habitantes, mientras que las tropas sitiadoras estaban formadas por unos 40.000 soldados franceses y castellanos. La caída de Barcelona supuso el fin de las instituciones catalanas y su sustitución por una administración de corte español, el cierre de las universidades catalanas, una dura represión contra la población, el robo, saqueo y expolio, la marcha en el extranjero de miles de personas. Un desastre que Catalunya sigue pagando y que Castilla no ha permitido nunca que nos olvidemos que estamos ocupados ni ha pedido disculpas. Nuestra Fiesta es la fecha en que conmemoramos lo que perdimos como país.

25 d’ag. 2010

33 miners xilens atrapats en una mina

33 miners xilens atrapats en una mina

Vint dies fa que 33 miners van quedar atrapats en una mina coure i or a la regió d'Atacama (Xile). Estan a 700 metres de profunditat. El seu rescat es presenta complicat i anuncien que pot trigar-se tres o quatre mesos a poder-los treure d'allà dins. Han obert un estret túnel pel qual els faran arribar menjar i algun sistema per poder-s'hi comunicar. Estan estudiant la possibilitat d'emprar una perforadora de pous petrolífers però aquest procediment sembla que té molts riscos perquè podria provocar un esfondrament.

Vídeo: Rescate de mineros en Chile

Vídeo: ¡Milagro!: Mineros chilenos están con vida

33 mineros chilenos atrapados en una mina
Veinte días hace que 33 mineros quedaron atrapados en una mina cobre y oro en la región de Atacama (Chile). Están a 700 metros de profundidad. Su rescate se presenta complicado y anuncian que puede tardar en tres o cuatro meses en poder sacar de allí dentro. Han abierto un estrecho túnel por el que los harán llegar comida y algún sistema para poderse comunicar. Están estudiando la posibilidad de usar una perforadora de pozos petrolíferos, pero este procedimiento parece que tiene muchos riesgos porque podría provocar un derrumbe.


26 de jul. 2010

El president xilè no indultarà a qui hagi comés delictes de lesa humanitat

El president xilè no indultarà a qui hagi comés delictes de lesa humanitat


Ja sabíem que a Espanya els bisbes se senten molt més còmodes amb un "bon" dictador o monarca autoritari que en una democràcia, però sembla que això és comú a altres països. Parlant dels bisbes espanyols - als quals els agraden els tipus autoritaris amb uniforme més que a les putes tirar-se'ls - amb una amiga d'un altre país a ella li costava entendre que l'actitud dels bisbes fos la que jo deia. Sorprenentment sembla que per trobar bisbes amics de tirans no li calia anar lluny. Els representants de l'Església catòlica xilena van demanar al president Piñera que amb motiu del bicentenari indultés a 64 persones. Molt bonic, però el president en un gest que l'honora ha dit que d'aquest indult exclourà aquells que estiguin condemnats per crims de lesa humanitat. I no crec que el president Piñera descartés concedir l'indult a gent condemnada per aquest tipus de crims sinó fos que la petició dels bisbes del seu país anés en aquest sentit. Després els bisbes s'estranyen que els parroquians abandonin el vaixell eclesiàstic. No pot ser que les altes jerarquies eclesiàstiques continuin preferint sistemes autoritaris i moltes vegades criminals abans que les democràcies. Ja sabem que els bisbes prediquen que estimem a tothom, llàstima que ells únicament estimin a dictadors, genocides i tota mena de sàtrapes autoritaris. Cal aclarir que la meva crítica és a l'actitud vergonyant de la jerarquia eclesiàstica, no pas a capellans i fins i tot bisbes honestos que es posen al costat del seu poble, però les altes jerarquies solen posar-se sempre al costat del poder, i quan el poder mata o callen o el beneeixen. No es pot mostrar debilitat ni amb els criminals ni amb aquells que els encobreixen encara que vesteixin sotana. L'Església hauria de replantejar-se la possibilitat de començar a mostrar actituds més favorables cap a les democràcies.





El presidente chileno no indultarà a quien haya cometido delitos de lesa humanidad

Ya sabíamos que en España los obispos se sienten mucho más cómodos con un "buen" dictador o monarca autoritario que en una democracia, pero parece que esto es común a otros países. Hablando de los obispos españoles - a los que les gustan los tipos autoritarios con uniforme más que a las putas tirárselos - con una amiga de otro país a ella le costaba entender que la actitud de los obispos fuera la que yo decía. Sorprendentemente parece que para encontrar obispos amigos de tiranos no necesitaba ir lejos. Los representantes de la Iglesia católica chilena pidieron al presidente Piñera que con motivo del bicentenario indultase a 64 personas. Muy bonito, pero el presidente en un gesto que le honra ha dicho que de este indulto excluirá a aquellos que estén condenados por crímenes de lesa humanidad. Y no creo que el presidente Piñera descartara conceder el indulto a gente condenada por este tipo de crímenes si no fuera que la petición de los obispos de su país fuera en este sentido. Después los obispos se extrañan que los parroquianos abandonen el barco eclesiástico. No puede ser que las altas jerarquías eclesiásticas continúen prefiriendo sistemas autoritarios y muchas veces criminales antes de que las democracias. Ya sabemos que los obispos predican que amemos a todos, lástima que ellos únicamente quieran a dictadores, genocidas y todo tipo de sátrapas autoritarios. Hay que aclarar que mi crítica es a la actitud vergonzante de la jerarquía eclesiástica, no a curas e incluso obispos honestos que se ponen al lado de su pueblo, pero las altas jerarquías suelen ponerse siempre al lado del poder, y cuando el poder mata o callan o bendicen. No se puede mostrar debilidad ni con los criminales ni con aquellos que los encubren aunque vistan sotana. La Iglesia debería replantearse la posibilidad de empezar a mostrar actitudes más favorables hacia las democracias.

11 de març 2010

Relleu presidencial a Xile

Relleu presidencial a Xile

El relleu

El president electe Sebastián Piñera prendrà possessió de la presidència de Xile rellevant a l'actual presidenta Michelle Bachellet per la que tinc una gran simpatia després d'haver vist algunes entrevistes. La senyora Bachellet deixa el càrrec en un moment en què les enquestes li donen uns nivells de popularitat alts. El relleu es produeix en un moment en què Xile passa per un mal tràngol per culpa del terratrémol però era quan tocava i això indica en certa manera que el país continua funcionant i que les institucions continuen funcionant amb absoluta normalitat.

Hugo Chávez no assistirà

A la investidura del president no assistirà Hugo Chávez, hi enviarà a un dels seus ministres en el seu lloc. Chávez havia dit que aniria a la pressa de possessió però sembla que unes declaracions de Piñera en les que va dir que tenia “profundes diferències” amb Chávez per “la forma en què practica la democràcia i pel model econòmic”. Chávez encaparrat en enemistar-se amb tots els països del planeta va respondre que “no ens fiquem amb els xilens, que no s'hi fiqui amb nosaltres el nou Govern de Xile” advertint que “no pretengui convertir a Xile en una altra plataforma d'atac a Veneçuela”.

Aznar, perquè no li diuen que calli?

Primer us transcriuré una notícia breu llegida en el teletext: Xile: Aznar confia que Piñera governarà Xile amb "llibertat, estabilitat, democràcia i prosperitat". Jo crec que tothom agraeix aquests bons desitjos però venint d'Aznar em preocuparia. Tots desitjem pel bé de Xile i dels xilens que Piñera l'encerti en les seves decisions, que la democràcia xilena es converteixi en el mirall en el què altres països llatinoamericans s'emmirallin, i que es converteixi en un país pròsper que estiri de llatinoamèrica amb el seu exemple, però no calia que Aznar fiqués la poteta peluda també en aquest assumpte.

Relevo presidencial en Chile
El relieve
El presidente electo Sebastián Piñera tomará posesión de la presidencia de Chile relevante a la actual presidenta Michelle Bachellet por la que tengo una gran simpatía después de haber visto algunas entrevistas. La señora Bachellet deja el cargo en un momento en que las encuestas le dan unos niveles de popularidad altos. El relevo se produce en un momento en que Chile pasa por un mal trago por culpa del terremoto pero era cuando tocaba y esto indica en cierto modo que el país sigue funcionando y que las instituciones siguen funcionando con absoluta normalidad.
Hugo Chávez no asistirá
En la investidura del presidente no asistirá Hugo Chávez, enviará a uno de sus ministros en su lugar. Chávez había dicho que iría a la toma de posesión pero parece que unas declaraciones de Piñera en las que dijo que tenía "profundas diferencias" con Chávez por "la forma en que practica la democracia y por el modelo económico". Chávez empeñado en enemistarse con todos los países del planeta respondió que "no nos metemos con los chilenos, que no se meta con nosotros el nuevo Gobierno de Chile" advirtiendo que "no pretenda convertir a Chile en otra plataforma de 'ataque a Venezuela ".
Aznar, ¿porque no le dicen que calle?
Primero os transcribiré una noticia breve leída en el teletexto: Chile: Aznar confía en que Piñera gobernará Chile con "libertad, estabilidad, democracia y prosperidad". Yo creo que todo el mundo agradece estos buenos deseos pero viniendo de Aznar me preocuparía. Todos deseamos por el bien de Chile y los chilenos que Piñera acierte en sus decisiones, que la democracia chilena se convierta en el espejo en el que otros países latinoamericanos se miran al espejo, y que se convierta en un país próspero que tire de latinoamérica con su ejemplo, pero no era necesario que Aznar metiera la patita peluda también en este asunto.

10 de març 2010

Les conseqüències del terratrémol de Xile

Les conseqüències del terratrémol de Xile

Les conseqüències del terratrémol de Xile van més allà de les habituals en aquesta mena de desastres naturals. Sabem per les notícies que milers d'edificis han quedat destruïts i hi ha hagut quasi 500 víctimes mortals, xifra que en un primer moment va ser molt més alta sembla que per un error. Segurament – i tràgicament – acabaran sent més però tampoc serà la quantitat que es produeixen en altres terratrémols. Xile té una normativa que obliga a construir els edificis que puguin resistir sismes, cosa normal en un país que se situa en una zona sísmica, i tot sigui dit, una rara avis, molts països s'assenten sobre zones sísmiques i no prenen mesures, quan reconstrueixen els edificis els fan igual que abans. A Xile hi ha una normativa sísmica, cosa normal si considerem que aquest país va patir un terratrémol en els anys 60 del segle XX, el més bèstia que hi ha registrat. El terratrémol que ha sacsejat Xile aquest cop era menor que els dels anys 60 però més fort que el que va dessolar Haití encara que pel nivell de destrucció i el nombre de víctimes el sisme d'Haití pot semblar més fort. Les diferències entre aquests dos països és enorme. Haití és un país descompost política i socialment, l'Estat va caure a trossos com ho van fer els seus edificis. Xile és tot lo contrari, l'Estat existeix, i malgrat la destrucció de moltes infraestructures importants els mitjans un cop posats en marxa es pot minimitzar bastant els efectes del dessastre. Però aquest desastre ha tingut altres conseqüències:

-El terratrémol ha sigut tan fort que l'angle d'inclinació de la Terra s'ha desplaçat vuit centímetres.

-La duració dels dia s'ha escurçat en 1 microsegon i escaig.

-La ciutat xilena de Concepción s'ha desplaçat tres metres en direcció oest.

-Santiago de Xile, la capitat, s'ha desplaçat 27,7 centímetres en direcció oest.

-Buenos Aires, la capital de l'Argentina també ha sentit els efectes del sisme i s'ha desplaçat 4 centímetres cap a l'oest.

Las consecuencias del terremoto de Chile
Las consecuencias del terremoto de Chile van más allá de las habituales en este tipo de desastres naturales. Sabemos por las noticias que miles de edificios han quedado destruidos y ha habido casi 500 víctimas mortales, cifra que en un primer momento fue mucho más alta parece que por un error. Seguramente - y trágicamente - acabarán siendo más pero tampoco será la cantidad que se producen en otros terremotos. Chile tiene una normativa que obliga a construir los edificios que puedan resistir terremotos, algo normal en un país que se sitúa en una zona sísmica, y todo sea dicho, una rara avis, muchos países se asientan sobre zonas sísmicas y no toman medidas, cuando reconstruyen los edificios los hacen igual que antes. En Chile existe una normativa sísmica, algo normal si consideramos que este país sufrió un terremoto en los años 60 del siglo XX, el más bestia que ha registrado. El terremoto que ha sacudido Chile esta vez era menor que los de los años 60 pero más fuerte que el que dessolar Haití aunque por el nivel de destrucción y el número de víctimas el sismo de Haití puede parecer más fuerte. Las diferencias entre estos dos países es enorme. Haití es un país descompuesto política y socialmente, el Estado cayó en pedazos como lo hicieron sus edificios. Chile es todo lo contrario, el Estado existe, ya pesar de la destrucción de muchas infraestructuras importantes los medios una vez puestos en marcha se puede minimizar bastante los efectos del dessastre. Pero este desastre ha tenido otras consecuencias:
-El terremoto ha sido tan fuerte que el ángulo de inclinación de la Tierra se ha desplazado ocho centímetros.
-La duración de los día se ha acortado en 1 microsegundo y pico.
-La ciudad chilena de Concepción se ha desplazado tres metros en dirección oeste.
-Santiago de Chile, la capita, se ha desplazado 27,7 centímetros en dirección oeste.
-Buenos Aires, la capital de Argentina también ha sentido los efectos del sismo y se ha desplazado 4 centímetros hacia el oeste.