La captura del nazi Eichmann i la mort del nazi John Demjanjuk

La captura del nazi Eichmann i la mort del nazi John Demjanjuk

Eichmann va ser l’”arquitecte” de la “Solució Final”, un pla que va acabar amb la vida de més de 10 milions de persones, era un pla d’assassinat industrialitzat. Però aquest pla requeria de la participació d’homes com Demjanjuk que eren els que van cometre aquella atrocitat dissenyada per Eichmann. La maquinària criminal del règim nazi no només implicava a buròcrates com Eichmann i individus que realitzessin la part més desagradable del pla, l’assassinat de milions de persones, també hi van participar activament des de jutges a metges, molts dels quals van ser jutjats a Nüremberg, ciutat en que van celebrar-se els judicis als jerarques, metges, jutges i altres col·laboradors necessaris, però també hi van haver molts que van trobar els mitjans per fugir de l’acció de la Justícia, de vegades amb la connivència de les pròpies potències ocupants o d’organitzacions i institucions diverses. Aquest seria el cas dels dos personatges protagonistes d’aquest article. Un, Eichmann va aconseguir fugir a l’Argentina, refugi de molts nazis, l’altre, Demjanjuk, va acabar residint als Estats Units. Finalment, però, la Justícia va condemnar-los, si bé, Demjanjuk ha pogut morir per causes naturals encara que condemnat per crims contra la Humanitat, mentre que Eichmann va acabar sent jutjat, condemnat i executat per Israel.
La captura del nazi Eichmann

Adolf Eichmann era un tinent coronel nazi artífex que la “Solució Final”. La “Solució Final” era un pla per assassinar tots els jueus europeus. Més de 6 milions de jueus i 4 milions d’altres grups ètnics van ser assassinats. Quan l’Alemanya nazi va ser derrotada el 1945, Eichmann va fugir a l’Argentina on sota la identitat falsa de Ricardo Klement va començar a treballar a la Mercedes Benz fins que va ser descobert i el Mossad va capturar-lo l’any 1960 transportant-lo en secret a Tel Aviv. Després va ser jutjat a Jerusalem i penjat a la forca dos anys després. Va ser l’única vegada que a Israel s’ha aplicat la pena de mort.
El dossier de l’operació de captura d’Eichmann va rebre el nom clau “Dybuk”, un esperit maligne de la tradició jueva. Ara s’ha organitzat una exposició a Tel Aviv que explica tots aquells detalls que fins ara havien estat qualificats de secrets. En aquesta mostra s’exposen documents, fotografies, testimonis i utensilis que permeten entendre millor com es va dur a terme la identificació de Ricardo Klement com el criminal nazi Adolf Eichmann, el seu segrest a l’Argentina, el seu transport des de l’Argentina fins a Tel Aviv, el judici i la seva execució. El 90% dels documents procedeixen del Mossad i l’exposició s’ha instal·lat al Museu de la Diàspora. Un portaveu del Mossad identificat com “Avner A” ha declarat que “tot el món coneix a “grosso modo” la història d’Eichmann. Lo nou són els detalls, que estan als arxius. Tots els llibres publicats sobre el tema tenen errors perquè es basen en entrevistes”.
En aquesta exposició es fan públics els noms de les 67 persones implicades en aquesta operació: Agents del Mossad i del Shabak, agent de policia, personal de la companyia aèria EL AL i altres persones que no pertanyien a cap dels anteriors. L’exposició romandrà oberta fins l’estiu i després serà traslladada a l’estranger.
M’agradaria que arribés a Barcelona.
L’exposició ens permet veure amb perspectiva els mètodes emprats fa 50 anys per capturar Eichmann, avui obsolets. Explica com l’equip format per quatre agents del Mossad, sis del Shabak i un metge es reunien amb el cap del Mossad cada dia a una hora diferent en una cafeteria. Per precaució duien la situació d’Eichmann marcada a guies i mapes de viatge. Eichmann va ser tret de l’Argentina sota una identitat falsa, el van vestir de mecànic d’EL AL i el van drogar de manera que semblava que estigués ebri. Com que Eichmann no tenia documentació perquè la seva entrada a l’Argentina s’havia fet irregularment van facilitar-li documentació falsa. Un agent del Mossad havia entrat dies abans a l’Argentina amb un passaport nom fals, Zeev Zijroni, dies després Eichmann amb un nom fals i drogat va sortir de l’Argentina amb destí a Tel Aviv. L’exposició mostra també el document d’identitat i el carnet de treballador de la Mercedes d’Eichmann, i el contracte de lloguer del vehicle en què els agents israelians van transportar Eichmann signat per un inexistent coronel britànic Dean Ashton. S’inclouen alguns aparells que van emprar per identificar i capturar Eichmann, com  per exemple una càmera de fotos Leica amb la que van fotografiar a Eichmann i la maleta amb un forat des de la que van realitzar les fotos. Aquelles fotos van permetre identificar Eichmann per les orelles.
Vaig veure fa temps una pel·lícula sobre aquest tema, i un parell de documentals (un d’ells del Canal Historia) que tractaven aquest assumpte d’una manera molt acurada. Si la captura d’aquest nazi va ser un gran èxit, no haver pogut capturar el metge nazi Mengele podria ser considerat el gran fracàs.
La mort del nazi John Demjanjuk

John Demjanjuk, nascut a Dubovi Makarensy (Ucraïna) un 3 d’abril de 1920 ha mort a l’edat de 91 anys en un asil per a gent gran de la ciutat alemanya de Bad Feilnbach. Havia estat condemnat l’any per l’assassinat de 28060 jueus. John Demjanjuk, a qui es coneixia amb el malnom d’”Ivan el terrible” havia estat reclutat durant la Segona Guerra Mundial per l’Exèrcit Roig l’any 1941 per lluitar contra la invasió alemanya però va ser capturat pels alemanys que van enviar-lo al camp de detenció de Chelmo (Polònia), allà va decidir col·laborar amb les SS i el van enviar a un camp d’entrenament a Trawniki (Polònia) on va convertir-se en guardià de les SS. El març de 1943 van enviar-lo al camp d’extermini de Sobibor on va exercir la seva brutalitat dins el setembre del mateix any, temps en què van ser gasejats 29000 jueus polonesos, després va estar destinat a Majdanek i Flossenberg. La feina de Demjanjuk era “acompanyar” les persones que arribaven en tren fins a les cambres de gas. Acabada la guerra va presentar-se en un camp per a persones desplaçades. L’any 1947 va fer de conductor d’autobús a Regensburg, va casar-se amb una ucraïnesa amb la que van tenir una filla. La família Demjanjuk va emigrar a als Estats Units l’any 1952 on va canviar-se el nom i va aconseguir la nacionalitat nord-americana l’any 1958. Va poder estar tranquil fins l’any 1975 quan els soviètics van publicar una llista d’antics col·laboradors nazis que havien emigrat als Estats Units. Als Estats Units van investigar aquest assumpte i cinc supervivents dels camps d’extermini van identificar Demjanjuk com el guardià de las SS “Ivan el terrible”. El govern israelià va acusar-lo el 1977 de crims contra la Humanitat i el 1981 un tribunal d’Ohio li va retirar la nacionalitat per haver mentit a l’hora de demanar el visat d’immigració. Israel va demanar als Estats Units l’extradició de Demjanjuk que va ser efectiva l’any 1986. Durant el judici va al·legar haver estat presoner dels alemanys a Chelmo de 1945 a 1944. El tribunal va condemnar-lo a la forca però la Cort Suprema va anular la sentència perquè tenien dubtes sobre la identitat de Demjanjuk. Sembla que els soviètics havien identificat el guardià de les SS conegut com “Ivan el terrible “ com Ivan Marchenko. Demjanjuk va poder tornar amb la seva família després de cinc anys de presó a Israel i li va ser restituïda la nacionalitat nord-americana. L’any 2001 va obrir-se una nova investigació sobre Demjanjuk, aquesta vegada basant les informacions en el període que Demjanjuk va estar destinat a Sobibor i Majdanek. Novament va perdre la nacionalitat i un jutge va aprovar l’extradició de Demjanjuk a Ucraïna, Demjanjuk va recórrer l’ordre de deportació però va perdre. L’any 2008 la Fiscalia de Munic va provar que Demjanjuk era responsable de la mort de 29000 jueus a Sobibor entre març i setembre de 1943, i va ser extraditat a Alemanya on van condemnar-lo a cinc anys de presó per complicitat en la mort de 29000 jueus però van dictar la seva posada en llibertat atenent a l’edat que ja havia estat a la presó i perquè consideraven que no hi havia perill de fugida.
La condemna és més moral que no pas punitiva, és a dir, des d’ara Demjanjuk apareixerà als llibres d’història com criminal condemnat per crims contra la Humanitat.

La captura del nazi Eichmann y la muerte del nazi John Demjanjuk Eichmann fue el "arquitecto" de la "Solución Final", un plan que acabó con la vida de más de 10 millones de personas, era un plan de asesinato industrializado. Pero este plan requería de la participación de hombres como Demjanjuk que eran los que cometieron esa atrocidad diseñada por Eichmann. La maquinaria criminal del régimen nazi no sólo implicaba a burócratas como Eichmann e individuos que realizaran la parte más desagradable del plan, el asesinato de millones de personas, también participaron activamente desde jueces a médicos, muchos de los cuales fueron juzgados en Nüremberg, ciudad en que se celebraron los juicios a los jerarcas, médicos, jueces y otros colaboradores necesarios, pero también hubo muchos que encontraron los medios para huir de la acción de la Justicia, a veces con la connivenciade las propias potencias ocupantes o de organizaciones e instituciones diversas. Este sería el caso de los dos personajes protagonistas de este artículo. Uno, Eichmann logró huir a Argentina, refugio de muchos nazis, el otro, Demjanjuk, acabó residiendo en Estados Unidos. Finalmente, la Justicia condenarlos, si bien, Demjanjuk ha podido morir por causas naturales aunque condenado por crímenes contra la Humanidad, mientras que Eichmann acabó siendo juzgado, condenado y ejecutado por Israel.
La captura del nazi Eichmann Adolf Eichmann era un teniente coronel nazi artífice que la "Solución Final". La "Solución Final" era un plan para asesinar todos los judíos europeos. Más de 6 millones de judíos y 4 millones de otros grupos étnicos fueron asesinados. Cuando la Alemania nazi fue derrotada en 1945, Eichmann huyó a Argentina donde bajo la identidad falsa de Ricardo Klement comenzó a trabajar en la Mercedes Benz hasta que fue descubierto y el Mosad capturarlo en 1960 transportándolo en secreto en Tel Aviv.Luego fue juzgado en Jerusalén y ahorcado dos años después. Fue la única vez que en Israel se ha aplicado la pena de muerte.
El dossier de la operación de captura de Eichmann recibió el nombre clave "Dybuk", un espíritu maligno de la tradición judía. Ahora se ha organizado una exposición en Tel Aviv que explica todos aquellos detalles que hasta ahora habían sido calificados de secretos. En esta muestra se exponen documentos, fotografías, testimonios y utensilios que permiten entender mejor cómo se llevó a cabo la identificación de Ricardo Klement como el criminal nazi Adolf Eichmann, su secuestro en Argentina, su transporte desde el Argentina hasta Tel Aviv, el juicio y su ejecución. El 90% de los documentos proceden del Mossad y la exposición se ha instalado en el Museo de la Diáspora. Un portavoz del Mossad identificado como "Avner A" ha declarado que "todo el mundo conoce a" grosso modo "la historia de Eichmann. Lo nuevo son los detalles, que están en los archivos. Todos los libros publicados sobre el tema tienen errores porque se basan en entrevistas ".
En esta exposición se hacen públicos los nombres de las 67 personas implicadas en esta operación: Agentes del Mossad y del Shabak, agente de policía, personal de la compañía aérea EL AL y otras personas que no pertenecían a ninguno de los anteriores. La exposición permanecerá abierta hasta el verano y luego será trasladada al extranjero.
Me gustaría que llegara a Barcelona.
La exposición nos permite ver con perspectiva los métodos empleados hace 50 años para capturar Eichmann, hoy obsoletos. Explica cómo el equipo formado por cuatro agentes del Mossad, seis del Shabak y un médico se reunían con el jefe del Mossad cada día a una hora diferente en una cafetería. Por precaución llevaban la situación de Eichmann marcada en guías y mapas de viaje. Eichmann fue sacado de la Argentina bajo una identidad falsa, lo vistieron de mecánico de EL AL y el drogaron de modo que parecía que estuviera ebrio. Como Eichmann no tenía documentación para su entrada en Argentina se había hecho irregularmente fueron facilitarle documentación falsa. Un agente del Mossad había entrado días antes en Argentina con un pasaporte nombre falso, Zeev Zijroni, días después Eichmann con un nombre falso y drogado salió de Argentina con destino a Tel Aviv. La exposición muestra también el documento de identidad y el carné de trabajador de la Mercedes de Eichmann, y el contrato de alquiler del vehículo en el que los agentes israelíes transportaron Eichmann firmado por un inexistente coronel británico Dean Ashton. Se incluyen algunos aparatos que emplearon para identificar y capturar Eichmann, como por ejemplo una cámara de fotos Leica con la que fotografiaron a Eichmann y la maleta con un agujero desde la que realizaron las fotos. Aquellas fotos permitieron identificar Eichmann por las orejas.
Vi hace tiempo una película sobre este tema, y ​​un par de documentales (uno de ellos del Canal de Historia) que trataban este asunto de una manera muy cuidadosa. Si la captura de este nazi fue un gran éxito, no haber podido capturar el médico nazi Mengele podría ser considerado el gran fracaso.
La muerte del nazi John Demjanjuk John Demjanjuk, nacido en Dubovi Makarensy (Ucrania) un 3 de abril de 1920 ha muerto a la edad de 91 años en un asilo para ancianos de la ciudad alemana de Bad Feilnbach. Había sido condenado en por el asesinato de 28.060 judíos. John Demjanjuk, a quien se conocía con el mote de "Iván el terrible" había sido reclutado durante la Segunda Guerra Mundial por el Ejército Rojo en 1941 para luchar contra la invasión alemana pero fue capturado por los alemanes que enviaron- el campo de detención de Chelm (Polonia), allí decidió colaborar con las SS y lo enviaron a un campo de entrenamiento en Trawniki (Polonia) donde se convirtió en guardián de las SS. En marzo de 1943 enviaron al campo de exterminio de Sobibor donde ejerció su brutalidad en el septiembre del mismo año, tiempo en que fueron gaseados 29.000 judíos polacos, luego estuvo destinado a Majdanek y Flossenberg. El trabajo de Demjanjuk era "acompañar" las personas que llegaban en tren hasta las cámaras de gas. Terminada la guerra se presentó en un campo para personas desplazadas. En 1947 hizo de conductor de autobús en Regensburg, se casó con una ucraniana con la que tuvieron una hija. La familia Demjanjuk emigró a los Estados Unidos en 1952 donde cambiarse el nombre y consiguió la nacionalidad estadounidense en 1958.Pudo estar tranquilo hasta el año 1975 cuando los soviéticos publicaron una lista de antiguos colaboradores nazis que habían emigrado a Estados Unidos. En Estados Unidos investigaron este asunto y cinco supervivientes de los campos de exterminio identificaron Demjanjuk como el guardián de las SS "Iván el terrible". El gobierno israelí le acusó en 1977 de crímenes contra la Humanidad y en 1981 un tribunal de Ohio le retiró la nacionalidad por haber mentido a la hora de pedir el visado de inmigración.Israel pidió a los Estados Unidos la extradición de Demjanjuk que fue efectiva el año 1986. Durante el juicio alegó haber sido prisionero de los alemanes en Chelm de 1945 a 1944. El tribunal condenó a la horca pero la Corte Suprema anuló la sentencia porque tenían dudas sobre la identidad de Demjanjuk. Parece que los soviéticos habían identificado el guardián de las SS conocido como "Iván el terrible" como Ivan Marchenko. Demjanjuk pudo volver con su familia tras cinco años de prisión en Israel y le fue restituida la nacionalidad estadounidense. En el año 2001 se abrió una nueva investigación sobre Demjanjuk, esta vez en base las informaciones en el período que Demjanjuk estuvo destinado en Sobibor y Majdanek. Nuevamente perdió la nacionalidad y un juez aprobó la extradición de Demjanjuk a Ucrania, Demjanjuk recurrió la orden de deportación pero perdió. En el año 2008 la Fiscalía de Munich probó que Demjanjuk era responsable de la muerte de 29.000 judíos en Sobibor entre marzo y septiembre de 1943, y fue extraditado a Alemania donde condenaron a cinco años de prisión por complicidad en la muerte de 29.000 judíos pero dictaron su puesta en libertad atendiendo a la edad que ya había estado en la cárcel y porque consideraban que no había peligro de fuga.
La condena es más moral que punitiva, es decir, desde ahora Demjanjuk aparecerá en los libros de historia como criminal condenado por crímenes contra la Humanidad.

L'holocaust i el genocidi armeni

L'holocaust i el genocidi armeni

Alemanya commemora el 70è aniversari de la Conferència de Wannsee on alts jerarques del nazisme van planificar la solució final, és a dir, l'extermini planificat i industrial de tots els jueus europeus. Aviat es commemorarà el centenari del genocidi armeni comés per l'Imperi Otomà l'any 1915 i del qual aquests dies tornar a parlar-se per la decisió de l'aprovació per l'Assemblea francesa d'una llei que penalitza la negació del genocidi armeni.

70è aniversari de la Conferència de Wannsee

El 20 de gener de 1942 va celebrar-se una cimera de jerarques nazis a la vora del llac Wannsee per planificar l'assassinat industrialitzat de tots els jueus d'Europa, així com d'altres grups ètnics com eslaus i gitanos, entre altres. De fet a més dels 6 milions de jueus hi van haver 4 milions de gitanos, eslaus i altres grups que van ser exterminats. I la decisió la van prendre un grup de capitostos nazis amb Adolf Eichmann al capdavant que van reunir-se en una mansió a la vora del llac Wannsee. El president de la República Federal Alemanya va presidir aquest acte en commemoració d'aquella reunió que va prendre la decisió d'exterminar milions de persones que no encaixaven en les seves doctrines racistes. El president Wulff va declarar que “l'objectiu comú” és una Alemanya lliure i oberta on tothom pugui ser lliure i feliç, i això equival, segons el president alemany, a combatre la ultradreta d'avui. Va declarar que sentia vergonya pels assassinats comesos per una cèl•lula neonazi descoberta el mes de novembre passat però que actuava des dels any 90 assassinant immigrants. Els jerarques nazis que van participar en aquesta conferència de Wannsee l'any 1942 van decidir com durien a terme l'assassinat i tot això va quedar recollit en un document de quinze pàgines que descrivia tot el pla.

França penalitza la negació del genocidi armeni

L'any 1915 durant l'Imperi Otomà van ser exterminats entre un milió i un milió i mig d'armenis pels Joves Turcs, aquesta organització és l'embrió de l'organització que va servir a Ataturk per fundar la moderna Turquia. El genocidi armeni és un tema prohibit a Turquia i castigat amb presó, no se'n pot parlar i oficialment no va existir.

L'Assemblea francesa va aprovar una llei condemnant la negació del genocidi armeni amb penes d'un any de presó i 45000 euros de multa. La llei impulsada per un diputat del partit del president Sarkozy, UMP, va ser aprovada amb 127 senadors favorables i 86 que van votar en contra. L'aprovació d'aquesta llei ha enrarit les relacions diplomàtiques entre França i Turquia, ja que el govern turc ho veu com un atac. El govern turc ha advertit que no només les relacions polítiques i militars es veuran congelades sinó que Turquia estudia imposar sancions econòmiques a França. I el viceprimer ministre turc ha amenaçat des d'Estrasburg que podrien portar a França davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans perquè, segons el vicepresident turc, aquesta proposició de llei suposa un risc per a la llibertat d'expressió i és contrària al conveni europeu dels Drets Humans. El vicepresident turc diu que qui castiga la negació del genocidi armeni ataca la llibertat d'expressió quan a Turquia et poden ficar a la garjola per afirmar que el genocidi armeni va existir, a més del fet del propi genocidi armeni negat pel govern turc. Espero que la llei surti endavant. El genocidi armeni és un fet pel qual el govern turc hauria de demanar disculpes al poble armeni i després callar, és una indecència que després d'un crim tan execrable encara tinguin la prepotència de queixar-se. Aclarim un fet: La llei francesa no condemna el genocidi armeni sinó la negació del genocidi armeni, és a dir, no es castiga ningú pels fets sinó per negar els fets. Exterminar a milers o milions de persones d'un poble de manera deliberada i intencionada com van fer els turcs el 1915 o com van fer els nazis durant el seu règim de terror (1933-45) no pot quedar en l'oblit, perquè l'oblit és el camí per a què aquests fets es tornin a repetir. Quina mena de broma de mal gust és aquesta que el govern turc portarà a França al Tribunal Europeu dels Drets Humans?. I quina mena de broma és aquesta amenaça turca de demanar sancions contra França?.

Circular de Heydrich sobre el comienzo de la solución final de la cuestion judia, 25 de enero 1942 (PDF)

El holocausto y el genocidio armenio

Alemania conmemora el 70 aniversario de la Conferencia de Wannsee donde altos jerarcas del nazismo planificaron la solución final, es decir, el exterminio planificado e industrial de todos los judíos europeos. Pronto se conmemorará el centenario del genocidio armenio cometido por el Imperio Otomano en 1915 y del que estos días volver a hablar por la decisión de la aprobación por la Asamblea francesa de una ley que penaliza la negación del genocidio armenio.

70 º aniversario de la Conferencia de Wannsee

El 20 de enero de 1942 se celebró una cumbre de jerarcas nazis a orillas del lago Wannsee para planificar el asesinato industrializado de todos los judíos de Europa, así como de otros grupos étnicos como eslavos y gitanos, entre otros. De hecho además de los 6 millones de judíos hubo 4 millones de gitanos, eslavos y otros grupos que fueron exterminados. Y la decisión la tomaron un grupo de cabecillas nazis con Adolf Eichmann a la cabeza que se reunieron en una mansión a orillas del lago Wannsee. El presidente de la República Federal Alemana presidió este acto en conmemoración de aquella reunión que tomó la decisión de exterminar millones de personas que no encajaban en sus doctrinas racistas. El presidente Wulff declaró que "el objetivo común" es una Alemania libre y abierta donde todo el mundo pueda ser libre y feliz, y eso equivale, según el presidente alemán, a combatir la ultraderecha de hoy. Declaró que sentía vergüenza por los asesinatos cometidos por una célula neonazi descubierta en noviembre pasado pero que actuaba desde los año 90 asesinando inmigrantes. Los jerarcas nazis que participaron en esta conferencia Wannsee en 1942 decidieron como iban a llevar a cabo del asesinato y todo ello quedó recogido en un documento de quince páginas que describía todo el plan.

Francia penaliza la negación del genocidio armenio

En 1915 durante el Imperio Otomano fueron exterminados entre un millón y un millón y medio de armenios por los Jóvenes Turcos, esta organización es el embrión de la organización que sirvió a Ataturk para fundar la moderna Turquía. El genocidio armenio es un tema prohibido en Turquía y castigado con prisión, no se puede hablar y oficialmente no existió.

La Asamblea francesa aprobó una ley condenando la negación del genocidio armenio con penas de un año de prisión y 45.000 euros de multa. La ley impulsada por un diputado del partido del presidente Sarkozy, UMP, fue aprobada con 127 senadores favorables y 86 que votaron en contra. La aprobación de esta ley ha enrarecido las relaciones diplomáticas entre Francia y Turquía, ya que el gobierno turco lo ve como un ataque. El gobierno turco ha advertido que no sólo las relaciones políticas y militares se verán congeladas sino de Turquía estudia imponer sanciones económicas a Francia. Y el viceprimer ministro turco ha amenazado desde Estrasburgo que podrían llevar a Francia ante el Tribunal Europeo de Derechos Humanos para que, según el vicepresidente turco, esta proposición de ley supone un riesgo para la libertad de expresión y es contraria al convenio europeolos Derechos Humanos. El vicepresidente turco dice que quien castiga la negación del genocidio armenio ataca la libertad de expresión cuando en Turquía te pueden meter en la cárcel para afirmar que el genocidio armenio existió, además del hecho del propio genocidio armenio negado por el gobierno turco. Espero que la ley salga adelante. El genocidio armenio es un hecho por el cual el gobierno turco debería pedir disculpas al pueblo armenio y luego callar, es una indecencia que después de un crimen tan execrable todavía tengan la prepotencia de quejarse.Aclaremos algo: La ley francesa no condena el genocidio armenio sino la negación del genocidio armenio, es decir, no se castiga a nadie por los hechos sino por negar los hechos.Exterminar a miles o millones de personas de un pueblo de manera deliberada e intencionada como hicieron los turcos en 1915 o como hicieron los nazis durante su régimen de terror (1933-45) no puede quedar en el olvido, porque la olvido es el camino para que estos hechos se vuelvan a producir. ¿Qué tipo de broma de mal gusto es esta que el gobierno turco llevará a Francia al Tribunal Europeo de Derechos Humanos?. ¿Y qué clase de broma es esta amenaza turca de pedir sanciones contra Francia?.

Israel no tindrà accés a la informació de l'escut antimíssils de l'OTAN / La FINUL podria convertir-se en l'objectiu d'atacs terroristes / Detinguts els assassins de dos israelians / Alemanya i Israel arriben a un acord per perseguir nazis

Israel no tindrà accés a la informació de l'escut antimíssils de l'OTAN / La FINUL podria convertir-se en l'objectiu d'atacs terroristes / Detinguts els assassins de dos israelians / Alemanya i Israel arriben a un acord per perseguir nazis

Israel no tindrà accés a la informació de l'escut antimíssils de l'OTAN

El secretari de defensa dels Estats Units Leon Panetta ha informat que només els membres de l'OTAN tindran accés a la informació del sistema antimíssils amb què l'OTAN protegirà Europa. Això vol dir que Turquia, membre de l'OTAN, si que tindrà informació però Israel no: “Israel òbviament no participa en aquest sistema, per aquesta raó no tindrà accés a això”, digué Panetta.
El sistema antimíssils de l'OTAN ha estat dissenyat per abatre els míssils de països com l'Iran que en aquests moments té míssils amb un abast de 2000 quilòmetres i està desenvolupant míssils que podrien tenir un abast de 3500 quilòmetres, és a dir podrien arribar a gran part d'Europa.
La base de Rota en territori espanyol servirà de base als quatre bucs dels Estats Units que formen part del dispositiu. Holanda s'uneix al sistema amb quatre vaixells més dotats de radars modernitzats. Polònia i Romania tindran en el seu territori un sistema d'intercepció. Turquia disposarà en el seu territori d'un radar. Altres radars estan instal•lats a vaixells que naveguen pel Mediterrani.
El sistema està format per radars instal•lats en terra ferma i vaixells que quan detecten un míssil el van seguint, i d'un sistema de míssils interceptors que abaten al míssil enemic impactant amb ell. El míssil interceptor no porta càrrega explosiva.
Als russos no els ha fet cap gràcia, comprensible, els míssils iranians han estat desenvolupats a partir de míssils de fabricació soviètica i russa.

La FINUL podria convertir-se en l'objectiu d'atacs terroristes

La FINUL (Força Interina de les Nacions Unides al Líban) i altres organismes de Nacions Unides al Líban podrien convertir-se en l'objectiu de nous atemptats terroristes. Ja el mes de maig i juliol les forces de la FINUL van patir atacs i segons Michael Williams, coordinador especials de les Nacions Unides pel Líban que ha advertit d'aquesta amenaça contra les Nacions Unides “lamentablement ningú ha estat capturat pels últims atacs comesos contra la FINUL. Tenim clar que segueixen al Líban i podrien tenir la intenció de dur a terme nous atacs contra la FINUL o altres objectius de Nacions Unides”.
El mes de juliol un comboi de la FINUL de soldats francesos van ser atacs a la ciutat libanesa de Sidón i el mes de maig ja s'havia produït un altre atac contra soldats italians de la FINUL
El govern libanès ha confirmat el perill que es produeixin més atacs. S'ha de dir que el govern libanès està format per diversos partits, entre ells Hezbolà, la mateixa organització terrorista autora dels atemptats.

Detinguts els assassins de dos israelians

Asher Hillel Palmer de 25 anys viatjava en el seu cotxe a prop de Kiriat Arba (Cisjordània) amb el seu fill d'un any quan va ser atacat amb pedres per uns palestins que van provocar que el vehicle bolqués. L'home i el seu fill van morir. Dos palestins van ser detinguts i van confessar-se autors. Van ser detinguts uns altres tres palestins que van admetre haver robat la pistola que duia Palmer. Els Shabak va recuperar l'arma. Les primeres informacions donades pel Tzáhal sobre la mort de Palmer i el seu fill van descartar que s'haguessin llençat pedres però després van reconèixer que Palmer i el seu fill van ser víctimes d'un atac terrorista. Els colons jueus de la zona van acusar l'exèrcit de mentir per evitar que la mort de Palmer i el seu fill provoqués la ira dels colons perquè aquests fets van produir-se el mateix dia del discurs del president de l'Autoritat Palestina Mahmud Abàs a les Nacions Unides.

Alemanya i Israel arriben a un acord per perseguir nazis

Hi ha una llista amb uns 4000 noms de sospitosos de crims contra la Humanitat comesos durant el nazisme. Molts d'aquests nazis podrien estar ja morts o estar malalts motiu pel qual no serien jutjats. El mes de maig passat va ser condemnat el nazi ucraïnés John Demjanjuk, (91 anys), això ha obert les portes a jutjar altres casos semblants. Demjanjuk va ser condemnat per complicitat en l'Holocaust” i “participació en la maquinària exterminadora nazi”, però sense que se li pogués atribuir cap dels 28060 assassinats que es van cometre al camp d'extermini de Sobibor durant el període de sis mesos en què va estar destinat allà.

Israel no tendrá acceso a la información del escudo antimisiles de la OTAN / La FINUL podría convertirse en el objetivo de ataques terroristas / Detenidos los asesinos de dos israelíes / Alemania e Israel llegan a un acuerdo para perseguir nazis

Israel no tendrá acceso a la información del escudo antimisiles de la OTAN

El secretario de defensa de los Estados Unidos Leon Panetta ha informado de que sólo los miembros de la OTAN tendrán acceso a la información del sistema antimisiles con el que la OTAN protegerá Europa. Esto quiere decir que Turquía, miembro de la OTAN, si que tendrá información pero Israel no: "Israel obviamente no participa en este sistema, por lo que no tendrá acceso a ello", dijo Panetta.
El sistema antimisiles de la OTAN ha sido diseñado para abatir los misiles de países como Irán que en estos momentos tiene misiles con un alcance de 2000 kilómetros y está desarrollando misiles que podrían tener un alcance de 3500 kilómetros, es decir podrían llegar en gran parte de Europa.
La base de Rota en territorio español servirá de base a los cuatro buques de los Estados Unidos que forman parte del dispositivo. Holanda se une al sistema con cuatro barcos más dotados de radares modernizados. Polonia y Rumanía tendrán en su territorio un sistema de interceptación. Turquía dispondrá en su territorio de un radar. Otros radares están instalados en buques que navegan por el Mediterráneo.
El sistema está formado por radares instalados en tierra firme y barcos que cuando detectan un misil lo siguiendo, y de un sistema de misiles interceptores que abaten al misil enemigo impactante con él. El misil interceptor no lleva carga explosiva.
Los rusos no les ha hecho ninguna gracia, comprensible, los misiles iraníes han sido desarrollados a partir de misiles de fabricación soviética y rusa.

La FINUL podría convertirse en el objetivo de ataques terroristas

La FINUL (Fuerza Interina de las Naciones Unidas en el Líbano) y otros organismos de Naciones Unidas en el Líbano podrían convertirse en el objetivo de nuevos atentados terroristas. Ya en mayo y julio las fuerzas de la FINUL sufrieron ataques y según Michael Williams, coordinador especiales de las Naciones Unidas para el Líbano que ha advertido de esta amenaza contra las Naciones Unidas "lamentablemente nadie ha sido capturado por los últimos ataques cometidos contra la FINUL. Tenemos claro que siguen en el Líbano y podrían tener la intención de llevar a cabo nuevos ataques contra la FINUL u otros objetivos de Naciones Unidas ".
En el mes de julio un convoy de la FINUL de soldados franceses fueron ataques en la ciudad libanesa de Sidón y el mes de mayo ya se había producido otro ataque contra soldados italianos de la FINUL
El gobierno libanés ha confirmado el peligro de que se produzcan más ataques. Hay que decir que el gobierno libanés está formado por varios partidos, entre ellos Hezbolá, la propia organización terrorista autora de los atentados.

Detenidos los asesinos de dos israelíes

Asher Hillel Palmer de 25 años viajaba en su coche cerca de Kiriat Arba (Cisjordania) con su hijo de un año cuando fue atacado con piedras por unos palestinos que provocaron que el vehículo volcara. El hombre y su hijo murieron. Dos palestinos fueron detenidos y confesaron a autores. Fueron detenidos otros tres palestinos que admitieron haber robado la pistola que llevaba Palmer. Los Shabak recuperó el arma. Las primeras informaciones dadas por el Tzahal sobre la muerte de Palmer y su hijo descartaron que se hubieran lanzado piedras pero después reconocieron que Palmer y su hijo fueron víctimas de un ataque terrorista. Los colonos judíos de la zona acusaron al ejército de mentir para evitar que la muerte de Palmer y su hijo provocara la ira de los colonos para que estos hechos se produjeron el mismo día del discurso del presidente de la Autoridad Palestina Mahmud Abás a las Naciones Unidas.

Alemania e Israel llegan a un acuerdo para perseguir nazis

Hay una lista con unos 4000 nombres de sospechosos de crímenes contra la Humanidad cometidos durante el nazismo. Muchos de estos nazis podrían estar ya muertos o estar enfermos por lo que no serían juzgados. En mayo pasado fue condenado el nazi ucraniano John Demjanjuk, (91 años), esto ha abierto las puertas a juzgar otros casos similares. Demjanjuk fue condenado por complicidad en el Holocausto "y" participación en la maquinaria exterminadora nazi ", pero sin que se le pudiera atribuir ninguno de los 28.060 asesinatos que se cometieron en el campo de exterminio de Sobibor durante el período de seis meses en que estuvo destinado allí.

Israel no tindrà accés a la informació de l'escut antimíssils de l'OTAN / La FINUL podria convertir-se en l'objectiu d'atacs terroristes / Detinguts els assassins de dos israelians / Alemanya i Israel arriben a un acord per perseguir nazis

Israel no tindrà accés a la informació de l'escut antimíssils de l'OTAN / La FINUL podria convertir-se en l'objectiu d'atacs terroristes / Detinguts els assassins de dos israelians / Alemanya i Israel arriben a un acord per perseguir nazis

Israel no tindrà accés a la informació de l'escut antimíssils de l'OTAN

El secretari de defensa dels Estats Units Leon Panetta ha informat que només els membres de l'OTAN tindran accés a la informació del sistema antimíssils amb què l'OTAN protegirà Europa. Això vol dir que Turquia, membre de l'OTAN, si que tindrà informació però Israel no: “Israel òbviament no participa en aquest sistema, per aquesta raó no tindrà accés a això”, digué Panetta.


El sistema antimíssils de l'OTAN ha estat dissenyat per abatre els míssils de països com l'Iran que en aquests moments té míssils amb un abast de 2000 quilòmetres i està desenvolupant míssils que podrien tenir un abast de 3500 quilòmetres, és a dir podrien arribar a gran part d'Europa.


La base de Rota en territori espanyol servirà de base als quatre bucs dels Estats Units que formen part del dispositiu. Holanda s'uneix al sistema amb quatre vaixells més dotats de radars modernitzats. Polònia i Romania tindran en el seu territori un sistema d'intercepció. Turquia disposarà en el seu territori d'un radar. Altres radars estan instal•lats a vaixells que naveguen pel Mediterrani.


El sistema està format per radars instal•lats en terra ferma i vaixells que quan detecten un míssil el van seguint, i d'un sistema de míssils interceptors que abaten al míssil enemic impactant amb ell. El míssil interceptor no porta càrrega explosiva.


Als russos no els ha fet cap gràcia, comprensible, els míssils iranians han estat desenvolupats a partir de míssils de fabricació soviètica i russa.

La FINUL podria convertir-se en l'objectiu d'atacs terroristes

La FINUL (Força Interina de les Nacions Unides al Líban) i altres organismes de Nacions Unides al Líban podrien convertir-se en l'objectiu de nous atemptats terroristes. Ja el mes de maig i juliol les forces de la FINUL van patir atacs i segons Michael Williams, coordinador especials de les Nacions Unides pel Líban que ha advertit d'aquesta amenaça contra les Nacions Unides “lamentablement ningú ha estat capturat pels últims atacs comesos contra la FINUL. Tenim clar que segueixen al Líban i podrien tenir la intenció de dur a terme nous atacs contra la FINUL o altres objectius de Nacions Unides”.


El mes de juliol un comboi de la FINUL de soldats francesos van ser atacs a la ciutat libanesa de Sidón i el mes de maig ja s'havia produït un altre atac contra soldats italians de la FINUL


El govern libanès ha confirmat el perill que es produeixin més atacs. S'ha de dir que el govern libanès està format per diversos partits, entre ells Hezbolà, la mateixa organització terrorista autora dels atemptats.

Detinguts els assassins de dos israelians

Asher Hillel Palmer de 25 anys viatjava en el seu cotxe a prop de Kiriat Arba (Cisjordània) amb el seu fill d'un any quan va ser atacat amb pedres per uns palestins que van provocar que el vehicle bolqués. L'home i el seu fill van morir. Dos palestins van ser detinguts i van confessar-se autors. Van ser detinguts uns altres tres palestins que van admetre haver robat la pistola que duia Palmer. Els Shabak va recuperar l'arma. Les primeres informacions donades pel Tzáhal sobre la mort de Palmer i el seu fill van descartar que s'haguessin llençat pedres però després van reconèixer que Palmer i el seu fill van ser víctimes d'un atac terrorista. Els colons jueus de la zona van acusar l'exèrcit de mentir per evitar que la mort de Palmer i el seu fill provoqués la ira dels colons perquè aquests fets van produir-se el mateix dia del discurs del president de l'Autoritat Palestina Mahmud Abàs a les Nacions Unides.

Alemanya i Israel arriben a un acord per perseguir nazis

Hi ha una llista amb uns 4000 noms de sospitosos de crims contra la Humanitat comesos durant el nazisme. Molts d'aquests nazis podrien estar ja morts o estar malalts motiu pel qual no serien jutjats. El mes de maig passat va ser condemnat el nazi ucraïnés John Demjanjuk, (91 anys), això ha obert les portes a jutjar altres casos semblants. Demjanjuk va ser condemnat per complicitat en l'Holocaust” i “participació en la maquinària exterminadora nazi”, però sense que se li pogués atribuir cap dels 28060 assassinats que es van cometre al camp d'extermini de Sobibor durant el període de sis mesos en què va estar destinat allà.

 

Israel no tendrá acceso a la información del escudo antimisiles de la OTAN / La FINUL podría convertirse en el objetivo de ataques terroristas / Detenidos los asesinos de dos israelíes / Alemania e Israel llegan a un acuerdo para perseguir nazis

Israel no tendrá acceso a la información del escudo antimisiles de la OTAN

El secretario de defensa de los Estados Unidos Leon Panetta ha informado de que sólo los miembros de la OTAN tendrán acceso a la información del sistema antimisiles con el que la OTAN protegerá Europa. Esto quiere decir que Turquía, miembro de la OTAN, si que tendrá información pero Israel no: "Israel obviamente no participa en este sistema, por lo que no tendrá acceso a ello", dijo Panetta.


El sistema antimisiles de la OTAN ha sido diseñado para abatir los misiles de países como Irán que en estos momentos tiene misiles con un alcance de 2000 kilómetros y está desarrollando misiles que podrían tener un alcance de 3500 kilómetros, es decir podrían llegar en gran parte de Europa.


La base de Rota en territorio español servirá de base a los cuatro buques de los Estados Unidos que forman parte del dispositivo. Holanda se une al sistema con cuatro barcos más dotados de radares modernizados. Polonia y Rumanía tendrán en su territorio un sistema de interceptación. Turquía dispondrá en su territorio de un radar. Otros radares están instalados en buques que navegan por el Mediterráneo.


El sistema está formado por radares instalados en tierra firme y barcos que cuando detectan un misil lo siguiendo, y de un sistema de misiles interceptores que abaten al misil enemigo impactante con él. El misil interceptor no lleva carga explosiva.


Los rusos no les ha hecho ninguna gracia, comprensible, los misiles iraníes han sido desarrollados a partir de misiles de fabricación soviética y rusa.

La FINUL podría convertirse en el objetivo de ataques terroristas

La FINUL (Fuerza Interina de las Naciones Unidas en el Líbano) y otros organismos de Naciones Unidas en el Líbano podrían convertirse en el objetivo de nuevos atentados terroristas. Ya en mayo y julio las fuerzas de la FINUL sufrieron ataques y según Michael Williams, coordinador especiales de las Naciones Unidas para el Líbano que ha advertido de esta amenaza contra las Naciones Unidas "lamentablemente nadie ha sido capturado por los últimos ataques cometidos contra la FINUL. Tenemos claro que siguen en el Líbano y podrían tener la intención de llevar a cabo nuevos ataques contra la FINUL u otros objetivos de Naciones Unidas ".


En el mes de julio un convoy de la FINUL de soldados franceses fueron ataques en la ciudad libanesa de Sidón y el mes de mayo ya se había producido otro ataque contra soldados italianos de la FINUL


El gobierno libanés ha confirmado el peligro de que se produzcan más ataques. Hay que decir que el gobierno libanés está formado por varios partidos, entre ellos Hezbolá, la propia organización terrorista autora de los atentados.

Detenidos los asesinos de dos israelíes

Asher Hillel Palmer de 25 años viajaba en su coche cerca de Kiriat Arba (Cisjordania) con su hijo de un año cuando fue atacado con piedras por unos palestinos que provocaron que el vehículo volcara. El hombre y su hijo murieron. Dos palestinos fueron detenidos y confesaron a autores. Fueron detenidos otros tres palestinos que admitieron haber robado la pistola que llevaba Palmer. Los Shabak recuperó el arma. Las primeras informaciones dadas por el Tzahal sobre la muerte de Palmer y su hijo descartaron que se hubieran lanzado piedras pero después reconocieron que Palmer y su hijo fueron víctimas de un ataque terrorista. Los colonos judíos de la zona acusaron al ejército de mentir para evitar que la muerte de Palmer y su hijo provocara la ira de los colonos para que estos hechos se produjeron el mismo día del discurso del presidente de la Autoridad Palestina Mahmud Abás a las Naciones Unidas.

Alemania e Israel llegan a un acuerdo para perseguir nazis

Hay una lista con unos 4000 nombres de sospechosos de crímenes contra la Humanidad cometidos durante el nazismo. Muchos de estos nazis podrían estar ya muertos o estar enfermos por lo que no serían juzgados. En mayo pasado fue condenado el nazi ucraniano John Demjanjuk, (91 años), esto ha abierto las puertas a juzgar otros casos similares. Demjanjuk fue condenado por complicidad en el Holocausto "y" participación en la maquinaria exterminadora nazi ", pero sin que se le pudiera atribuir ninguno de los 28.060 asesinatos que se cometieron en el campo de exterminio de Sobibor durante el período de seis meses en que estuvo destinado allí.

11-S, 10 anys

11-S, 10 anys

Commemoració dels atemptats de l'11-S

L'11 de setembre de 2001 els Estats Units van patir l'atemptat terrorista més greu de la seva història. Dos avions van estavellar-se contra les Torres Bessones, un altre contra el Pentàgon, un quart s'estavellava a Shanksville, Pennsilvania. Els autors havien estat membres de l'organització terrorista AlQaida que van segrestar els avions i van fer-se amb els controls, estavellant-los contra els tres objectius. Quasi 3000 persones van morir, i podrien haver estat molts més si els atemptats s'haguessin produït més tard.

Aquell quàdruple atemptat va portar a la invasió de l'Afganistan i l'Iraq. Aquests dos conflictes li han costat als Estats Units 500000 milions de dòlars i la mort de més de 1750 soldats.

El mes de maig passat les forces especials dels Estats Units van eliminar a Osama Bin Laden, amagat al Pakistan, el terrorista més buscat del Món per haver ordenat els atemptats de l'11-S.

Ahmadinejad dóna les culpes de l'11-S a Israel

El sàtrapa iranià Ahmadinejad segueix escopint el seu verí contra Israel. Segons Ahmadinejad els atemptats de l'11 de setembre de 2001 van ser part d'una conspiració per protegir els interessos dels Estats Units i d'Israel: “Alguns creuen que el motiu després dels atacs de l'11-S va ser per garantir la seguretat d'Israel, fomentar la inseguretat a l'Orient Mitjà, desviar l'atenció de l'opinió pública dels Estats Units per la caòtica situació econòmica i omplir les butxaques dels bel•ligerants i incivilitzats capitalistes”.

“El règim d'arrogància ven armes a altres països i amb això busca crear guerra vessar sang per a poder d'esta manera vendre més armes mentre que masses de gent no tenen problemes entre si”. Encara que sembli increïble aquestes declaracions les fa un individu d'un país que finança i arma a grups terroristes tant a Gaza com al Líban, i que està al darrera, el règim que ara ell presideix, darrera dels atemptats contra l'AMIA i l'Ambaixada israeliana a l'Argentina. Ahmadinejad, sinistre boig islamista amb les mans ensangonades com també les té el règim que ara ell presideix, té la barra d'acusar a dos països democràtics d'estar darrera d'un horrible quàdruple atemptat islamista.

Qui fa un exercici d'arrogància és Ahmadinejad quan després d'uns fets de la gravetat dels atemptats de l'11-S fa un exercici de revisionisme i tergiversació, però tampoc podem esperar d'un piròman irresponsable com Ahmadinejad que finança i arma a dos dels grups terroristes més importants de l'Orient Mitjà, responsables, aquests si, de milers de morts i de promoure la inestabilitat a la zona. Però Ahmadinejad i el seu règim no és només responsable dels crims comesos per Hamàs i Hezbolà mercès a les armes i els diners iranians, el règim iranià és responsable de la repressió contra el seu propi poble. Cal recordar que Ahmadinejad també nega l'Holocaust. Les paraules d'un terrorista islàmic i dictador com Ahmadinejad no tenen cap credibilitat i són un insult per a les víctimes del terrorisme islamista.

Video de las Torres gemelas- 11s


Vídeo: Atentado a la Embajada de Israel en Argentina 1992 / camara Hugo Viggiano



Vídeo: Atentado de la Embajada de Israel en Argentina


Vídeo: Atentado a la AMIA


Document: Ahmadinejad era un terrorista en la crisis de los rehenes de Irán de 1979 y pide un nuevo orden mundial




11-S, 10 años

Conmemoración de los atentados del 11-S

El 11 de septiembre de 2001 los Estados Unidos sufrieron el atentado terrorista más grave de su historia. Dos aviones estrellarse contra las Torres Gemelas, otro contra el Pentágono, un cuarto se estrellaba en Shanksville, Pensilvania. Los autores habían sido miembros de la organización terrorista AlQaida que secuestraron los aviones y se hicieron con los controles, estrellándose los contra los tres objetivos. Casi 3000 personas murieron, y podrían haber sido muchos más si los atentados se hubieran producido más tarde.

Ese cuádruple atentado llevó a la invasión de Afganistán e Irak.Estos dos conflictos le han costado a los Estados Unidos 500.000 millones de dólares y la muerte de más de 1750 soldados.

El pasado mes de mayo las fuerzas especiales de Estados Unidos eliminaron a Osama Bin Laden, escondido en Pakistán, el terrorista más buscado del Mundo por haber ordenado los atentados del 11-S.

Ahmadineyad da las culpas del 11-S en Israel

El sátrapa iraní Ahmadineyad sigue escupiendo su veneno contra Israel. Según Ahmadineyad los atentados del 11 de septiembre de 2001 fueron parte de una conspiración para proteger los intereses de Estados Unidos y de Israel: "Algunos creen que el motivo tras los ataques del 11-S fue para garantizar la seguridad de Israel, fomentar la inseguridad en Oriente Medio, desviar la atención de la opinión pública de los Estados Unidos por la caótica situación económica y llenar los bolsillos de los beligerantes y incivilizados capitalistas ".

"El régimen de arrogancia vende armas a otros países y con ello busca crear guerra derramar sangre para poder de esta forma vender más armas mientras que masas de gente no tienen problemas entre sí". Aunque parezca increíble estas declaraciones las hace un individuo de un país que financia y arma a grupos terroristas tanto en Gaza como en Líbano, y que está detrás, el régimen que ahora él preside, detrás de los atentados contra la AMIA y la Embajada israelí en Argentina. Ahmadineyad, siniestro loco islamista con las manos ensangrentadas como las tiene el régimen que ahora él preside, tiene la barra de acusar a dos países democráticos de estar detrás de un horrible cuádruple atentado islamista.

Quien hace un ejercicio de arrogancia es Ahmadineyad cuando después de unos hechos de la gravedad de los atentados del 11-S hace un ejercicio de revisionismo y tergiversación, pero tampoco podemos esperar de un pirómano irresponsable como Ahmadineyad que financia y arma a dos de los grupos terroristas más importantes de Oriente Medio, responsables, estos sí, de miles de muertos y de promover la inestabilidad en la zona. Pero Ahmadineyad y su régimen no es sólo responsable de los crímenes cometidos por Hamás y Hezbolá gracias a las armas y el dinero iraníes, el régimen iraní es responsable de la represión contra su propio pueblo. Hay que recordar que Ahmadineyad también niega el Holocausto. Las palabras de un terrorista islámico y dictador como Ahmadineyad no tienen ninguna credibilidad y son un insulto para las víctimas del terrorismo islamista.

Suspenen un acte d'homenatge a les víctimes de l'holocaust

Suspenen un acte d'homenatge a les víctimes de l'holocaust
L'ambaixador d'Israel a Espanya ha mostrat el malestar de la comunitat jueva a Catalunya per la decisió del Departament d'Interior i Relacions Institucionals de suprimir un acte d'homenatge a les víctimes de l'holocaust que estava previst que se celebrés el dia 27 a la Plaça del Rei, a Barcelona. L'ambaixador israelià considera que és una vergonya - i té raó - i afegeix en unes declaracions fetes en el programa Els Matins, de TV3, que no pot entendre "quina relació" té l'actual guerra de Gaza amb una cerimònia prevista en record de les víctimes del nazisme. Afegeix l'ambaixador que "aquells que fan aquesta relació pot ser que no coneguin la història o ho facin amb maldat". Després s'ha intentat proposar fer aquest acte al Pati Llimona, a porta tancada i amb invitació. Això ha estat refusat. "És inacceptable que un acte públic que
estava previst al que podia assistir qualsevol ciutadà, pretenguin convertir-lo en un acte privat". Doncs jo crec que l'acte públic hauria de fer-se al marge de les institucions. No s'ha de confondre el que succeeix en una guerra amb l'assassinat industrial que van patir els jueus en els camps nazis, qui pensi que això que succeeix a Gaza i el que va succeir als camps d'extermini nazis és el mateix és que és un ignorant. 1000 morts en un mes no fan un holocaust, els camps d'extermini nazis tenien la capacitat d'assassinar a desenes de milers de persones per hora. I aquesta era la intenció declarada dels nazis. Israel no té la intenció d'exterminar els palestins, només d'acabar amb els atacs d'Hamas. Que els nostres representants polítics hagin volgut anul·lar un acte d'homenatge a les víctimes de l'holocaust i després ho vulguin convertir en un acte privat és un insult i una mostra de prejudicis que no esperava veure en el govern del meu país.

Video: L'ambaixador d'Israel creu que s'acosta l'alto el foc
Rafael Schutz, ambaixador d'Israel a Espanya, creu que en el properes hores Israel acceptarà la proposta d'alto el foc a Gaza, que han plantejat Washington i Egipte.

Suspenden un acto de homenaje a las víctimas del holocausto
El embajador de Israel a España ha mostrado el malestar de la comunidad judía en Catalunya por la decisión del Departamento de Interior y Relaciones Institucionales de suprimir un acto de homenaje a las víctimas del holocausto que estaba previsto que se celebrase el día 27 en la Plaça del Rei, en Barcelona. El embajador israelí considera que es una vergüenza - y tiene razón - y añade en unas declaraciones hechas en el programa Els matins, de TV3, que no puede entender "que relación" tiene la actual guerra de Gaza con una ceremonia prevista en recuerdo de las víctimas del nazismo. Añade el embajador que "aquellos que hacen esta relación puede ser que no conozcan la historia o lo hagan con maldad". Después se ha intentado proponer hacer este acto al Pati Llimona, a puerta cerrada y con invitación. Eso ha sido rehusado. "Es inaceptable que un acto público que estaba previsto que pudiera asistir
cualquiera ciudadano, pretendan convertirlo en un acto privado". Pues yo creo que el acto público debería hacerse al margen de las instituciones. No se debe confundir lo que sucede en una guerra con el asesinato industrial que sufrieron los judíos en los campos nazis, quien pensé que eso que sucede en Gaza y lo que sucedió en los campos de exterminio nazis es lo mismo es un ignorante. 1000 muertos en un mes no hacen un holocausto, los campos de exterminio nazis tenían la capacidad de asesinar a decenas de miles de personas por hora. Y esta era la intención declarada de los nazis. Israel no tiene la intención de exterminar los palestinos, solo de acabar con los ataques de Hamás. Que nuestros representantes políticos hayan querido anular un acto de homenaje a las víctimas del holocausto y después lo quieran convertir en un acto privado es un insulto y una muestra de prejuicios que no esperaba ver en el gobierno de mi país.