Josep Moragues i Mas (1669 - 1715) fou un militar català que va lluitar en el bàndol austracista en la Guerra de Successió Espanyola. Dades de la Viquipèdia Josep Moragues i Sobrevia, que més endavant signaria com Josep Moragues i Mas, va néixer al Mas Moragues situat a Sant Hilari Sacalm (actual província de Girona, Catalunya). Pagès propietari, per diverses circumstàncies es va veure involucrat en moviments que tenien lloc a diferents indrets de la zona en contra de les tropes franceses que sovint envaïen i ocupaven part del territori català. Casat amb Cecília Regàs, natural d'Arbúcies, per parentiu es relacionà amb grups d'Osona que tenien problemes de tot tipus amb la gent de la comarca i que solien acabar de manera violenta. Posteriorment trava relació amb els anomenats Vigatans, gent de la Plana de Vic que mostraven una forta oposició a les continuades incursions de l'exèrcit francès, la qual cosa es traduïa en un fort sentiment antifrancés. Aquest sentiment antifrancés va ser determinant en el rebuig cap al rei Felip V, hereu de Carles II, que no obstant això havia estat reconegut com a sobirà per les Corts de Catalunya celebrades a Barcelona el 1701. Aquest rebuig es va traduir en unes creixents oposició al rei francès i simpatia cap a la candidatura de l'arxiduc Carles d'Àustria. Josep Moragues, juntament amb altres patriotes catalans partidaris de l'arxiduc, va ser un dels signants del pacte de la capella de Sant Sebastià, precedent del pacte de Gènova, compromís dels catalans per aportar sis mil homes armats quan els anglesos tornessin a desembarcar a Barcelona (1705). D'aquesta manera, els Vigatans prenien una posició oposada a la dels borbònics, coneguts com botiflers, conduint a l'esclat del conflicte bèl·lic. Josep Moragues es va destacar en la lluita en diferents accions i va anar adquirint un considerable prestigi; fins el 1707 va formar part del Regiment de les Reials Guàrdies Catalanes, regiment d'elit català de l'exèrcit austracista. Aviat va pujar en l'escalafó militar arribant a general de batalla, el grau més important de tots els combatents catalans. A inicis del 1707 va ser nomenat governador de Castellciutat, fortalesa militar de la Seu d'Urgell, que protegia la zona fronterera de les penetracions dels francesos. En aquesta època se situa el seu nou casament, amb Magdalena Giralt, natural de Sort (actual província de Lleida). La guerra va tenir diferents alternatives, però després de la derrota d'Almansa (1707) l'avantatge de les tropes borbòniques fou ja manifesta, malgrat que es produirien nous atacs cap al centre de la Península, i per tant el conflicte va anar adquirint un caire contrari als interessos de l'arxiduc Carles d'Àustria (Carles III). Tanmateix, quan l'arxiduc va ser nomenat emperador d'Àustria en 1711, després de la mort del seu germanastre, la situació va canviar radicalment perquè ara eren els anglesos els més interessats en finalitzar la guerra davant el poder que podia arribar a tenir el nou emperador. El Tractat d'Utrecht (1713) suposava que anglesos, holandesos i austríacs van rescindir l'aliança creada contra França i Felip V a canvi de concessions territorials. Els interessos de Catalunya, l'únic territori al costat de les Balears que encara resistia en contra de Felip V, no es van tenir en compte malgrat els compromisos adquirits i signats amb els aliats. Els dirigents catalans van optar per seguir la lluita davant les poques alternatives que se'ls presentaven per mantenir l'estatus anterior al conflicte. El 1713, Josep Moragues rendeix Castellciutat a les tropes borbòniques i es retira a Sort a causa d'una malaltia (1713-1714). Tornaria aviat a la lluita a les comarques interiors de Catalunya i a Barcelona, que va caure l'11 de setembre del 1714 davant les tropes del duc de Berwick. Acabada la guerra es retira amb la seva família a les possessions de Sort, on es mantingué allunyat de la política. Al cap de poc temps és reclamat pel capità general a Barcelona, on se li requisa tota la documentació i se li posa sota vigilància. Tement ser arrestat intenta embarcar clandestinament cap a Menorca, recentment convertida en possessió britànica després de la signatura del Tractat d'Utrecht. No obstant això, poc després de salpar del port de Barcelona és reconegut pel capità del vaixell, el qual espantat ho retorna a la costa. S'amaga a la muntanya de Montjuïc, a l'espera d'un segon vaixell, però el delaten i, juntament amb els seus companys, es fet presoner el 22 de març de 1715. Josep Moragues va ser jutjat, torturat i executat el 27 de maig de 1715. Se li retiren públicament tots els honors militars, se li descalça i se li vesteix amb una camisa de penitent i és arrossegat per un cavall a través dels carrers de Barcelona fins arribar al patíbul on és degollat, decapitat i esquarterat. El seu cap, com a escarni, va ser exposat en una gàbia de ferro que es va penjar a la Porta del Mar de la muralla de Barcelona, amb una inscripció que deia: Josep Moragues, per haver comès el crim d'una rebel lió contumaç, haver abusat dues vegades de la clemència reial, finalment, la tercera vegada, va ser pres i executat per la justícia. Malgrat els precs de la seva vídua, la gàbia hi romangué dotze anys. Josep Moragues és recordat com un dels més importants defensors de la causa catalana en la Guerra de Successió Espanyola, cosa que per a molts catalans sigui considerat com un heroi i màrtir de Catalunya. Avui en dia és un símbol de catalanitat per molta gent. El 1991 el poble de Sant Hilari Sacalm va nomenar Fill Il lustre i va erigir l'actual monument que es pot veure a la plaça Josep Moragues, obra de l'escultor Domènec Fita. Juntament amb Rafael Casanova, rep diferents homenatges i ofrenes florals durant la Diada Nacional de Catalunya en totes les ciutats catalanes.
Datos de la Wikipedia
Josep Moragues i Sobrevia, que más adelante firmaría como Josep Moragues i Mas, nació en el Mas Moragues situado en
Sant Hilari Sacalm (actual
provincia de Gerona,
España). Payés propietario, por diversas circunstancias se vio involucrado en movimientos que tenían lugar en diferentes lugares de la zona en contra de las tropas francesas que a menudo invadían y ocupaban parte del territorio catalán.
Casado con Cecília Regàs, natural de
Arbúcies, por parentesco se relacionó con grupos de
Osona que tenían problemas de todo tipo con la gente de la comarca y que solían acabar de manera violenta. Posteriormente travó relación con los denominados vigatans, gente de la Plana de
Vic que mostraban una fuerte oposición a las continuadas incursiones del ejército francés, lo cual se traducía en un fuerte sentimiento antifrancés. Este sentimiento antifrancés fue determinante en el rechazo hacia el rey
Felipe V, heredero de
Carlos II, que no obstante había sido reconocido como soberano por las
Cortes de Cataluña celebradas en
Barcelona en
1701. Este rechazo se tradujo en unas crecientes oposición al rey francés y simpatía hacia la candidatura del
archiduque Carlos de Austria. Josep Moragues, junto con otros patriotas catalanes partidarios del archiduque, fue uno de los firmantes del pacto de la capilla de San Sebastián, precedente del
pacto de Génova, compromiso de los catalanes para aportar seis mil hombres armados cuando los
ingleses volvieran a desembarcar en
Barcelona (
1705). De esta manera, los vigatans tomaban una posición opuesta a la de los borbónicos, conocidos como botiflers, conduciendo al estallido del conflicto bélico. Josep Moragues se destacó en la lucha en diferentes acciones y fue adquiriendo un considerable prestigio; hasta
1707 formó parte del Regimiento de las Reales Guardias Catalanas, regimiento de élite catalán del ejercito austracista. Pronto ascendió en el escalafón militar llegando a general de batalla, el grado más importante de todos los combatientes catalanes. A inicios del
1707 fue nombrado gobernador de
Castellciutat, fortaleza militar de
Seo de Urgel, que protegía
la zona fronteriza de las penetraciones de los franceses. En esta época se sitúa su nuevo casamiento, con Magdalena Giralt, natural de
Sort (actual
provincia de Lérida).
La guerra tuvo diferentes alternativas, pero tras la derrota de
Almansa (
1707) la ventaja de las tropas borbónicas fue ya manifiesta, pese a que se producirían nuevos ataques hacia el centro de la Península, y por lo tanto el conflicto fue adquiriendo un cariz contrario a los intereses de
archiduque Carlos de Austria (Carlos III). Sin embargo, cuando el archiduque fue nombrado emperador de
Austria en
1711, tras la muerte de su hermanastro, la situación cambió radicalmente porque ahora eran los ingleses los más interesados en finalizar la guerra ante el poder que podía llegar a tener el nuevo emperador.
El
Tratado de Utrecht (
1713) suponía que
ingleses,
holandeses y
austríacos rescindían la alianza creada contra
Francia y
Felipe V a cambio de concesiones territoriales. Los intereses de
Cataluña, el único territorio junto a las
Baleares que aún resistía en contra de
Felipe V, no se tuvieron en cuenta pese a los compromisos adquiridos y firmados con los aliados. Los dirigentes catalanes optaron por seguir la lucha ante las pocas alternativas que se les presentaban para mantener el estatus anterior al conflicto.
El 1713, Josep Moragues rinde
Castellciutat a las tropas borbónicas y se retira a
Sort debido a una enfermedad (1713-1714). Volvería pronto a la lucha en las comarcas interiores de Cataluña y en Barcelona, que cayó el
11 de septiembre del
1714 ante las tropas del
duque de Berwick. Acabada la guerra se retira con su família a las posesiones de Sort, donde se mantiene alejado de la política. Al cabo de poco tiempo es reclamado por el capitán general en
Barcelona, donde se le requisa toda la documentación y se le pone bajo vigilancia. Temiendo ser arrestado intenta embarcarse clandestinamente hacia
Menorca, recientemente convertida en posesión británica tras la firma del
Tratado de Utrecht. Sin embargo, poco despues de zarpar del puerto de
Barcelona es reconocido por el capitán del barco, el cual asustado lo retorna a la costa. Se esconde en la montaña de
Montjuïc, a la espera de un segundo barco, pero es delatado y, junto con sus compañeros, es hecho prisionero el 22 de Marzo de
1715. Josep Moragues fue juzgado, torturado y ejecutado el 27 de Mayo de
1715. Se le retiran publicamente todos los honores militares, se le descalza y se le viste con una camisa de penitente y es arrastrado por un caballo a través de las calles de
Barcelona hasta llegar al patíbulo donde es degollado, decapitado y descuartizado. Su cabeza, como escarnio, fue expuesta en una jaula de hierro que se colgó em la Puerta del Mar de la muralla de
Barcelona, con una inscripción que decía: Josep Moragues, por haber cometido el crimen de una rebelión contumaz, haber abusado dos veces de la clemencia real, finalmente, la tercera vez, fue preso y ejecutado por la justicia. A pesar de los ruegos de su viuda, la jaula permaneció allí doce años.
Josep Moragues es recordado como uno de los más importantes defensores de la causa catalana en la
Guerra de Sucesión Española, cosa que para muchos catalanes sea considerado como un héroe y mártir de Cataluña. Hoy en día es un símbolo de catalanidad para mucha gente. En 1991 el pueblo de
Sant Hilari Sacalm le nombró Hijo Ilustre y erigió el actual monumento que se puede ver a la plaza Josep Moragues, obra del escultor
Domènec Fita. Junto con
Rafael Casanova, recibe diferentes homenajes y ofrendas florales durante la
Diada Nacional de Cataluña en todas las ciudades catalanas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada