21 d’ag. 2008

Pau Claris i Casademont (1586-1641). President de la Generalitat (1638-1641)


Monument a Pau Claris, passeig Luis Companys. Foto: Jaume.

Monumento a Pau Claris, Paseo Luis Companys. Foto: Jaume.






Pau Claris i Casademunt
Va nèixer a Barcelona en 1586 i va morir en 1641. Va ser polític i eclesiàstic català i va arribar al càrrec de president de la Generalitat. Els orígens del seu famila era la ciutat de Berga. Es va doctorar en dret canònic i civil i en 1612 va ser anomenat bisbe de La Seu d'Urgell. En 1638 va ser triat president de la Generalitat (1638-1641). A l'inici del seu mandat va arribar a acords con les autoritats municipals de Barcelona però aviat es va enfrontar con les autoritats reials a causa del saqueig que els Terços castellans van fer a Palafrugell (1638). La invasió del Rosselló per les tropes franceses, la rendició de Salses i l'empresonament del diputat militar Francesc de Tamarit van provocar que la tensió entre La Generalitat i la Corona s'intensificara. Es va intentar acusar Claris de tindre responsabilitats en els incidents entre les tropes castellanes i els catalanes però no van ser capaços de provar. Els excessos dels soldats castellans contra la població civil va fer que la tensió cresquera fins que es va arribar a l'enfrontament entre estos soldats i la població civil. El 22 de maig de 1640 uns 200 llauradors van entrar a Barcelona per a alliberar el diputat Francesc de Tamarit que va acabar con el cridat Corpus de Sang. El 7 de juny de 1640 entre 400 i 500 segadores van entrar en la ciutat. El virrei Comte de Santa Coloma va intentar fugir però ho van matar. Estos fets van portar a la ruptura definitiva de relaciones entre la Generalitat i el govern del vàlid real comte-duc d'Olivares. La situació de guerra va forçar el president de la Generalitat Pau Claris a buscar aliats. El 16 de gener de 1641 va ser proclamada la República Catalana (sota la protecció de França). Les tropes castellanes no van tardar a posar baix assetjament la ciutat de Barcelona, forçant a la
Generalitat a oferir el títol de Comte de Barcelona a Lluïu XIII, Rei de França. El 26 de gener de 1641 l'exèrcit combinat de franceses i catalanes va derrotar a les tropes castellanes en la Batalla de Montjuic.
Pau Claris y Casademunt

Nació en Barcelona en 1586 y falleció en 1641. Fue político y eclesiástico catalán y legó al cargo de Presidente de la Generalitat. Los orígenes de su famila era la ciudad de Berga. Se doctoró en derecho canónico y civil y en 1612 fue nombrado obispo de La Sede de Urgell. En 1638 fue elegido Presidente de la Generalitat (1638-1641). Al inicio de su mandato llegó a acuerdos cono las autoridades municipales de Barcelona pero pronto se enfrentó cono las autoridades realas debido al saqueo que los Tercios castellanos hicieron en Palafrugell (1638). La invasión del Rossellón por las tropas francesas, la rendición de Salsas y el encarcelamiento del diputado militar Francesc de Tamarit provocaron que la tensión entre La Generalitat y la Corona se intensificare. Se intentó acusar a Claris de tener responsabilidades en los incidentes entre las tropas castellanas y los catalanas pero no fueron capaces de probar. Los excesos de los soldados castellanos contra la población civil hizo que la tensión creciera hasta que se llegó al enfrentamiento entre estos soldados y la población civil. El 22 de mayo de 1640 unos 200 campesinos entraron en Barcelona para liberar al diputado Francesc de Tamarit que terminó cono el llamado Corpus de Sangre. El 7 de junio de 1640 entre 400 y 500 segadoras entraron en la ciudad. El virrey Conde de Santa Coloma intentó huir pero lo mataron. Estos hechos llevaron a la ruptura definitiva de relacionas entre la Generalitat y el gobierno del válido real Conde-duque de Olivares. La situación de guerra forzó al Presidente de la Generalitat Pau Claris a buscar aliados. El 16 de enero de 1641 fue proclamada la República Catalana (bajo la
protección de Francia). Las tropas castellanas no tardaron en poner bajo asedio la ciudad de Barcelona, forzando a la Generalitat a ofrecer el título de Conde de Barcelona a Luís XIII, Rey de Francia. El 26 de enero de 1641 el ejército combinado de francesas y catalanas derrotó a las tropas castellanas en la Batalla de Montjuic.

Un mes després el president Pau Claris moria sobtadament. Segons un document trobat en un arxiu francés Pau Claris va ser enverinat per agents del comte-duc d'Olivares.

Un mes después el Presidente Pau Claris fallecía súbitamente. Según un documento encontrado en un archivo francés Pau Claris fue envenenado por agentes del Conde-duque de Olivares.
El president de la Generalitat Pau Claris va morir enverinat per la monarquia castellana
Tal com informa el diari Avui, estudiosos com John H. Elliott i Josep Sanabre ja consideraven plausible la mort per enverinament del president de la Diputació del General, Pau Claris, el 27 de febrer del 1641, durant la Guerra dels Segadors. la seua actuació política, enfrontada al monarca castellà Felip IV i al seu primer ministre, el comte Duc d'Olivares, l'havia hi havia en un personatge a eliminar. La sobtada desaparició, i alguns indicis, ja havien fet planejar la sospita. Ara, no obstant, un carta d'època localitzada en el ministeri d'Assumptes Exteriors francés pel professor de la Universitat de Perpinyà Joan Peytaví referma la que passa a ser més que una hipòtesi. Aquest document és la basa de l'informe que es publica al número que avui esglai al carrer de la revista d'història Sapiens, en un article de la periodista Sílvia Marimon, que ha estat assessorada per l'especialista Antoni Simon, catedràtic d'història moderna a la Universitat Autònoma de Barcelona.La missiva en qüestió està firmada pel mariscal francés Roger de Bossost, baró d'Espenan, que hi havia negociat la col·laboració francesa amb els catalans, negociació que al cap i a la fi havia fet possible l'estrepitosa derrota de l'exèrcit castellà a Montjuic el 26 de gener de 1641, a pesar de la seua superioritat numèrica. Està datada el 3 de març i dirigida al compatriota Bernard Du Plessis Besançon. Bossost li diu: "Vous aprendez la mauvaise nouvelle Du Sr. Pot Claris, que on a empoisonné parell un lavament, on li tient pour mort".Enemic de Castella Antoni Simon apunta que "la cort de Madrid considerava que Pau Claris era un obstacle per aconseguir" la reintegració del Principat a la monarquia hispànica: "Sense ell, el camí per arribar a un acord era més fàcil", sentència Simon, que també creu versemblant l'assassinat per enverinament, ja que "una execució hauria incrementat l'odi al rei castellà i el seu retorn a Catalunya hauria estat clarament més complicat".Sapiens aporta una segona carta, en este cas trobada
pels historiadors Antoni Muñoz i Josep Catà, en l'arxiu de la població castellana de Simancas, que dóna més pistes del probable enverinament. En aquesta, la Duquessa de Caradona explica al Marquès dels Vélez que Claris havia quedat sense parla i que, abans d'expirar, es va haver de confessar "per senyals", ja que no podia moure la llengua. D'altra banda, segons la versió oficial del seu mort, "havia patit no sols treball excessiu en el cos però encara increhibles passions i affliccions d'ànimo".Segons la directora del servici d'urgències de l'Hospital de Sabadell, María Luisa Esglésies, tant pels símptomes descrits com per l'època, la mort de Claris podria relacionar-se amb l'aigua tofana, una mescla d'arsènic i herbes força emprada als segles XVII i XVIII. Verí insípid i inodor "Transparent, insípida i inodora, es mesclava amb el café, la xocolate o l'ensalada. Cinc o sis gotes eren suficients per acabar amb la salut d'algú. Els efectes eren devastadors. La víctima perdia la gana, tenia set, sensació de fatiga, depressió profunda, patia paràlisi parcial i es consumia inexorablement", escriu Sílvia Marimon. L'arsènic, a més, era fàcil de trobar, no molt car i indetectable pels metges.L'evidència de la carta no podrà ser mai contrastada amb anàlisis clíniques de les restes de Pau Claris, ja que les despulles del president de la Generalitat desaparegueren amb la runa, el 1888, de l'església barcelonina de Sant Joan de Jerusalem on havia estat sepultat el cos.


El presidente de la Generalitat Pau Claris murió envenenado por la monarquía castellana
Tal y como informa el diario Avui, estudiosos como John H. Elliott y Josep Sanabre ya consideraban plausible la muerte por envenenamiento del presidente de la Diputación del General, Pau Claris, el 27 de febrero del 1641, durante la Guerra de los Segadores. su actuación política, enfrentada al monarca castellano Felipe IV y a su primer ministro, el conde duque de Olivares, la había había en un personaje a eliminar. La súbita desaparición, y algunos indicios, ya habían hecho planear la sospecha. Ahora, sin embargo, un carta de época localizada en el ministerio de Asuntos Exteriores francés por el profesor de la Universidad de Perpiñán Joan Peytaví afianza la que pasa a ser más que una hipótesis. Este documento es la baza del informe que se publica al número que hoy susto a la calle de la revista de historia Sapiens, en un artículo de la periodista Sílvia Marimon, que ha estado asesorada por el especialista Antoni Simon, catedrático de historia moderna a la Universidad Autónoma de Barcelona .La misiva en cuestión está firmada por el mariscal francés Roger de Bossost, barón de Espenan, que había negociado la colaboración francesa con los catalanes, negociación que al fin y al cabo había hecho posible la estrepitosa derrota del ejército castellano a Montjuic el 26 de enero de 1641, a pesar de su superioridad numérica. Está fechada el 3 de marzo y dirigida al compatriota Bernard du Plessis Besançon. Bossost le dice: "Vous aprendez la mauvaise nouvelle du Sr. Puede Claris, que donde a empoisonné par un lavamente, donde le tient pour mort".Enemigo de Castilla Antoni Simon apunta que "la corte de Madrid consideraba que Pau Claris era un obstáculo por conseguir" la reintegración del Principado a la monarquía hispánica: "Sin él, el camino por llegar a un acuerdo era más fácil", sentencia Simon, que también cruz verosímil el asesinato por envenenamiento, ya que "una ejecución habría incrementado el odio al rey castellano y su retorno a Cataluña habría estado claramente más complicado".Sapiens aporta una segunda carta, en este caso encuentro por los historiadores Antoni Muñoz y Josep Catà, en el archivo de la población castellana de Simancas, que da más pistas del probable envenenamiento. En esta, la duquesa de Caradona explica al marquès de Los Vélez que Claris había quedado sin habla y que, antes de expirar, se debió confesar "por señas", ya que no podía mover la lengua. Por otro lado, según la versión oficial de su muerto, "había sufrido no solos trabajo excesivo en lo cuerpo pero aún increhibles pasiones y affliccions de ànimo".Según la directora del servicio de urgencias del Hospital de Sabadell, María Luisa Iglesias, tanto por los síntomas descritos como por la época, la muerte de Claris podría relacionarse con la agua tofana, una mezcla de arsénico y hierbas fuerza empleada a los siglos XVII y XVIII.Veneno insípido e inodoro "Transparente, insípida e inodora, se mezclaba con el café, la chocolate o la ensalada. Cinco o seis gotas eran suficientes por acabar con la salud de alguien. Los efectos eran devastadores. La víctima perdía la gana, tenía siete, sensación de fatiga, depresión profunda, sufría parálisis parcial y se consumía inexorablemente", escribe Sílvia Marimon. El arsénico, además, era fácil de encontrar, no mucho caro e indetectable por los médicos. La evidencia de la carta no podrá ser nunca contrastada con análisis clínicos de los restos de Pau Claris, ya que los despojos del presidente de la Generalitat desaparecieran con el escombro, el 1888, de la iglesia barcelonesa de San Juan de Jerusalén donde había estado sepultado el cuerpo.

Pau Claris (Barcelona, 1586- íd., 1641) Polític i eclesiàstic català. Era president de la Generalitat (1638-1641) durant el conflicte del Corpus de Sang (1640). Es va posar de part del poble i en 1641 va proclamar la República catalana baix protecció francesa. Va morir poc després en la batalla de Montjuic.
Pau Claris (Barcelona, 1586- íd., 1641) Político y eclesiástico catalán. Era presidente de la Generalitat (1638-1641) durante el conflicto del Corpus de Sangre (1640). Se puso de parte del pueblo y en 1641 proclamó la República catalana bajo protección francesa. Murió poco después en la batalla de Montjuic.
Monument a Pau Claris que trobem al començament del passeig Lluís Companys. Pau ClarisBarcelona 1586 - 1641.Bisbe de La Seu d'Urgell (anomenat el 1612) i 96é president de la Generalitat de Catalunya durant els anys 1638 a 1641. Aquesta escultura és obra de l'escultor barceloní Rafael Atché (1854-1923) de l'any 1880. Atché és l'autor també del monument a Colom.
Monumento a Pau Claris que encontramos al comienzo del Paseo Luis Companys.Pau ClarisBarcelona 1586 - 1641.Obispo de La Sede de Urgell (nombrado el 1612) y 96º Presidente de la Generalitat de Cataluña durante los años 1638 a 1641.Esta escultura se obra del escultor barcelonés Rafael Atché y Hierro (1854-1923) del año 1880.Atché es el autor también del monumento a Paloma.