Tornaran els documents dels particulars

Tornaran els documents dels particulars

Quan les tropes del general Franco van entrar a Catalunya van decidir passar a nomenar-se a si mateixes com exèrcit d'ocupació. Aquest canvi de nom deixava clar quina era la seva intenció. Per Catalunya com a país va suposar la pèrdua dels drets dels seus ciutadans i la supressió de les seves institucions. A la repressió contra les persones i les institucions va seguir el saqueig. Van fer allò que fan tots els exèrcits d'ocupació robar tot el que van poder, començant pels arxius d'institucions públiques i privades, acabant pels arxius de persones particulars. Molts d'aquells documents van servir per enviar a la presó a molts ciutadans, a molts els va acabar portant davant de l'escamot d'afusellament. I tots aquells documents van emmagatzemar-se a la ciutat de Salamanca, en un lloc que ells anomenaven arxiu però que era el magatzem on els lladres van ficar el botí de guerra.

Trista i vergonyants van ser les declaracions d'algú que passava per intel·lectual que va oposar-se al retorn dels documents amb un argument tan ranci com qualificar un robatori a ma armada d'un exèrcit gens honorable com era l'exèrcit espanyol de "dret de conquesta".

Restaurada la democràcia des de la Generalitat de Catalunya va reclamar-se el retorn dels documents. L'Estat va negar-se durant trenta anys. Cap dels tres partits que han tingut en les seves mans el govern volia fer-se responsable de retornar els documents als seus legítims propietaris.

Quan Zapatero va guanyar les eleccions en la seva primera legislatura va redactar una llei per la que s'aprovava el retorn dels documents propietat de la Generalitat de Catalunya. De seguida la caverna mediàtica va començar a udolar “els catalans volen robar-nos”, el PP treia la seva gent al carrer, intentava paralitzar el retorn dels documents per tots els mitjans possibles. L'alcalde de Salamanca, com bon peper de pro, va muntar el número canviant el nom del carrer on hi ha l'Arxiu de la Guerra Civil pel de “Calle del Expolio”. Aquell bon alcalde feixista del PP s'ha destacat diverses vegades per fer declaracions lloant el franquisme de manera que tampoc ens hem d'estranyar que per exemple el dia que les furgonetes van anar a recollir les caixes tanqués el carrer per impedir-ne l'accés i convoqués a la població salmantina a “defensar l'arxiu”. Les furgonetes però van ser carregades i quan van arribar a Madrid un jutge va paralitzar el trasllat fins que prengués una decisió. Reconec que tenia la sensació que els tribunals farien tornar les caixes cap a Salamanca, no crec que jo fos l'únic amb aquesta sensació, però finalment van poder arribar a Barcelona, concretament a Sant Cugat.

Des del moment en què va decidir-se el Govern espanyol a tornar els documents van produir-se dilacions, van al·legar que necessitaven temps per microfilmar els documents. Els havien tingut emmagatzemats setanta anys i ara se'n recordaven que els havien de microfilmar?. Finalment van sortir de Salamanca entre les ires de la caverna mediàtica acusant els catalans de robar uns documents a Espanya, documents que eren de la Generalitat de Catalunya i que havien sigut robats setanta anys abans per l'exèrcit d'ocupació espanyol.

Però no tot va tornar, ara diuen que cap al gener o febrer del 2010 arribaran els documents que restaven encara en mans dels lladres. Aquests documents que tornen ara són documents de persones particulars i institucions privades entre les que cal destacar la família Rovira i Virgili i els Cambó. Els documents arribaran a Catalunya, a l'Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat. Un cop estiguin a Catalunya s'iniciarà el procés de retorn als seus legítims propietaris.

Tornarem a sentir els udols de la caverna mediàtica i del PP?

Regresarán los documentos de los particulares

Cuando las tropas del general Franco entraron en Catalunya decidieron pasar a denominarse a si mismas como ejército de ocupación. Este cambio de nombre dejaba claro cuál era su intención. Para Catalunya como país supuso la pérdida de los derechos de sus ciudadanos y la supresión de sus instituciones. A la represión contra las personas y las instituciones siguió el saqueo. hicieron aquello que hacen todos los ejércitos de ocupación robar todo lo que pudieron, comenzando por los archivos de instituciones públicas y privadas, acabando por los archivos de personas particulares. Muchos de aquellos documentos sirvieron para enviar a la prisión a muchos ciudadanos, a muchos les acabó llevando ante el pelotón de fusilamiento. Y todos aquellos documentos almacenaron en la ciudad de Salamanca, en un lugar que ellos nombraban a archivo pero que era el almacén donde les ladrones metieron el botín de guerra.

Triste y vergonzantes fueron las declaraciones de alguien que pasaba por intelectual que se opuso al retorno de los documentos con un argumento tan rancio como calificar un robo a mano armada de un ejército nada honorable como era el ejército español de "derecho de conquista".

Restaurada la democracia desde la Generalitat de Catalunya reclamó el retorno de los documentos. El Estado negó durante treinta años. Ninguno de los tres partidos que han tenido en sus manos el gobierno quería hacerse responsable de retornar los documentos a sus legítimos propietarios.

Cuando Zapatero ganó las elecciones en su primera legislatura redactó una ley por la que se aprobaba el retorno de los documentos propiedad de la Generalitat de Catalunya. En seguida la caverna mediática comenzó a aullar “los catalanes quieren robarnos”, el PP sacaba su gente a la calle, intentaba paralizar el retorno de los documentos por todos los medios posibles. El alcalde de Salamanca, como buen pepero de pro, montó el número cambiando el nombre de la calle donde hay el Archivo de la Guerra Civil por el de “Calle del Expolio”. Aquel buen alcalde fascista del PP se ha destacado diversas veces por hacer declaraciones loando el franquismo de manera que tampoco nos debemos extrañar que por ejemplo el día que las furgonetas fueron a recoger las cajas cerrase la calle para impedir el acceso y convocase a la población salmantina a “defender el archivo”. Las furgonetas pero fueron cargadas y cuando llegaron a Madrid un juez paralizó el traslado hasta que tomase una decisión. Reconozco que tenía la sensación de que los tribunales harían regresar las cajas hacia en Salamanca, no creo que yo fuese el único con esta sensación, pero después pudieron llegar a Barcelona, concretamente a Sant Cugat.

Desde el momento en el que decidió el Gobierno español a retornar los documentos se produjeron dilaciones, alegaron que necesitaban tiempo por microfilmar los documentos. Les habían tenido almacenados setenta años y ¿ahora se acordaban que los debían microfilmar?. Posteriormente salieron de Salamanca entre las iras de la caverna mediática acusando los catalanes de robar unos documentos en España, documentos que eran de la Generalitat de Catalunya y que habían sido robados setenta años antes por el ejército de ocupación español.

Pero no todo regresó, ahora dicen que hacia enero o febrero de 2010 llegarán los documentos que restaban aún en manos de los ladrones. Estos documentos que regresan ahora son documentos de personas particulares e instituciones privadas entre las que hay que destacar la familia Rovira y Virgili y los Cambó. Los documentos llegarán a Catalunya, al Archivo Nacional de Catalunya en Sant Cugat. Una vez estén en Catalunya se iniciará el proceso de retorno a sus legítimos propietarios.

¿Volveremos a escuchar los aullidos de la caverna mediática y del PP?