27 de set. 2009

Putes, lladres i espies

Putes, lladres i espies

Si hi ha tres professions que han existit des que va iniciar-se la civilització i que tenen en comú que totes tres s'hi troben a tots els racons del món diria que són la prostitució, el lladronici i l'espionatge. Molts cops han sigut exercides per la mateixa persona. El món es mou mitjançant el sexe, els diners i la guerra i potser és per això que de putes, lladres i espies n'hi ha a tots els països del món. Són professions públicament menyspreades però si ningú se'n beneficiés no existirien. Els primers a beneficiar-se'n son els governs.

Quin escàndol, aquí hi ha putes!

Diuen que és la professió més antiga del món. Per a les persones que l'exerceixen pot ser una font d'ingressos però també és considerada una forma d'esclavatge perquè moltes persones que l'exerceixen no ho fan voluntàriament, n'hi ha que si. És considerada una pràctica denigrant. N'hi ha països que en regulen l'exercici en condicions semblants a qualsevol altre professió, és a dir, pagament d'impostos i cotitzacions a la seguretat social. Altres països la prohibeixen i la persegueixen però la prostitució continua existint. Hi ha hagut èpoques en què algunes institucions que no citaré però que us podeu imaginar han regentat cases de barrets, fins i tot hi ha hagut prostitutes sagrades en algunes civilitzacions antigues. Al voltant de la prostitució hi ha un gran negoci del qual qui probablement menys se'n beneficia són les persones que l'exerceixen i si un munt de gent que es mou al voltant de les prostitutes, una professió que és exercida majoritàriament per dones, tot i que no només les dones l'exerceixen. Però al voltant de la prostitució el que hi ha és molta hipocresia. No han sigut pocs els polítics que després d'atacar-ne l'exercici de la prostitució en nom de la moral pública han sigut enxampats en els braços d'una meretriu. En les últimes setmanes Barcelona ha sigut notícia per unes fotos de prostitutes i els seus clients cardant pels voltants del Mercat de La Boqueria. Algú ha descobert que a Barcelona hi havia putes. S'ha fet molt de xivarri durant uns dies. Alguns han mostrat la seva estupefacció davant aquest fet. Quin escàndol, hi ha putes a Barcelona!. Des d'alguns sectors conservadors demanen ma dura, que es prohibeixi, que es persegueixi a les putes i als seus clients. De moment, el que han aconseguit ha sigut que una d'aquestes noies acabés morta en ser envestida per un cotxe mentre fugia de la policia. Però a hores d'ara ja no se'n parla de putes.

Xoriços en Do major

Sempre hi ha hagut lladres, gent que decideix canviar la propietat d'unes mans a unes altres sense el permís dels propietaris oficials. De lladres n'hi ha de moltes menes, n'hi ha que són carteristes o atracadors, i n'hi ha que són lladres de guant blanc que mentre no són descoberts són considerats ciutadans honorables, alguns són pilars de la societat. D'aquests segons és dels que parlaré. El Palau de la Música Catalana s'ha vist des de fa uns quants dies embolicat en un escàndol per culpa del que era el seu màxim responsable, Félix Millet que va aconseguir apropiar-se d'uns quants milions d'euros. Aquest bon home havia rebut tota mena de distincions i honors, era un pilar de la societat catalana. Però les seves activitats fraudulentes han quedat al descobert. Fa pocs dies Millet va publicar una carta que en un primer moment semblava ser un mea culpa amb la clara intenció que mostrant penediment obtindria una condemna més suau, però la carta també ha posat una ombra de dubte sobre institucions i persones. En aquest cas l'acció del lladre ha fet mal a una institució, el Palau de la Música. La corrupció política és en certa manera una espècie de lladronici ja que els diners públics acaben en mans privades i se'n beneficien alts càrrecs polítics, el cas Gürtel en seria un exemple.

Jo espio, tu espies, ell espia...

Quan parlem d'espies en pot venir a la ment la imatge de James Bond, 007 agent al servei de Sa Graciosa Majestat britànica amb llicència per matar i sempre envoltat de senyoretes de bon veure. La realitat sol ser més sòrdida i gens de glamour. L'espionatge real es basa avui en dia més en el control de les comunicacions de l'enemic que en anar a contar quants soldats i quants canons té l'enemic. Però hi ha un altre mena d'espionatge encara més sòrdid. Fa uns mesos la premsa ens va descobrir un cas d'espionatge dins del govern de la Comunitat de Madrid, en mans del PP d'Esperanza Aguirre. El més sorprenent era que es tractava d'un espionatge intern entre diversos sectors del PP de Madrid. Aquell tema que va ser un escàndol va acabar sent tancar per la presidenta madrilenya sense aclarir responsabilitats. Ara s'ha descobert un cas d'espionatge intern més a prop nostra, dins d'una de les grans institucions del nostre país: el Barça. Algú va demanar que s'espies a quatre dels vicepresidents del club. El tema s'ha tancat de la mateixa manera que va tancar-se el cas de Madrid.

Aquests tres assumptes tenen en comú que serveixen perquè alguns facin grans declaracions i s'hi donin cops al pit durant uns quants dies i que després ningú se'n recordi del tema, i molts prefereixin no recordar-se'n.

-----

Putas, ladrones y espías

Si hay tres profesiones que han existido desde que inició la civilización y que tienen en común que las tres se encuentran a todos los rincones del mundo diría que son la prostitución, el latrocinio y el espionaje. Muchas veces han sido ejercidas por la misma persona. El mundo se mueve mediante el sexo, eldinero y la guerra y quizá es por eso que de putas, ladrones y espías hay en todos los países del mundo. Son profesiones públicamente despreciadas pero si nadie se beneficiase no existirían. Los primeros en beneficiarse son los gobiernos.

¡Qué escándalo, ahí hay putas!

Dicen que es la profesión más antigua del mundo. Para las personas que la ejercen puede ser una fuente de ingresos pero también es considerada una forma de esclavitud porque muchas personas que la ejercen no lo hacen voluntariamente, hay que si. Es considerada una práctica denigrante. Hay países que regulan su ejercicio en condiciones semejantes a cualquier otra profesión, es decir, pago de impuestos y cotizaciones a la seguridad social. Otros países la prohíben y la persiguen pero la prostitución continúa existiendo. Ha habido épocas en las que algunas instituciones que no citaré pero que os podéis imaginar han regentado casas de sombreros, incluso ha habido prostitutas sagradas en algunas civilizaciones antiguas. Alrededor de la prostitución hay un gran negocio del que quien probablemente menos se beneficia son las personas que lo ejercen y si un montón de gente que se mueve alrededor de las prostitutas, una profesión que es ejercida mayoritariamente por mujeres, aunque no solo las mujeres la ejercen. Pero alrededor de la prostitución lo que hay es mucha hipocresía. No han sido pocos los políticos que después de atacar el ejercicio de la prostitución en nombre de la moral pública han sido pillados en los brazos de una meretriz. En las últimas semanas Barcelona ha sido noticia por unas fotos de prostitutas y sus clientes cardando por los alrededores del Mercado de la Boqueria. Alguien ha descubierto que en Barcelona había putas. Se ha hecho mucho ruído durante unos días. Algunos han mostrado su estupefacción ante este hecho. !Qué escándalo, hay putas en Barcelona!. Desde algunos sectores conservadores piden mano dura, que se prohíba, que se persiga a las putas y a sus clientes. De momento, lo que han logrado ha sido que una de estas chicas acabase muerta al ser embestida por un coche mientras huía de la policía. Pero en estos momentos ya no se habla de putas.

Chorizos en Do mayor

Siempre hay habido ladrones, gente que decide cambiar la propiedad de unas manos a otras sin el permiso de los propietarios oficiales. De ladrones hay de muchos tipos, hay que son carteristas o atracadores, y hay que son ladrones de guante blanco que mientras no son descubiertos son considerados ciudadanos honorables, algunos son pilares de la sociedad. De estos segundos es de los que hablaré. El Palau de la Música Catalana se ha visto desde hace unos cuantos días envuelto en un escándalo por culpa del que era su máximo responsable, Félix Millet que logró apropiarse de unos cuantos millones de euros. Este buen hombre había recibido todo tipo de distinciones y honores, era un pilar de la sociedad catalana. Pero sus actividades fraudulentas han quedado al descubierto. Hace pocos días Millet publicó una carta que en un primer momento parecía ser un mea culpa con la clara intención que mostrando arrepentimiento obtendría una condena más suave, pero la carta también ha puesto una sombra de duda sobre instituciones y personas. En este caso la acción del ladrón ha hecho daño a una institución, el Palau de la Música. La corrupción política es en cierta medida una especie de latrocinio ya que el dinero público acaba en manos privadas y se benefician altos cargos políticos, el caso Gürtel sería un ejemplo.

Yo espío, tú espías, él espía...

Cuando hablamos de espías bote venir a la mente la imagen de James Bond, 007 agente al servicio de Su Graciosa Majestad británica con licencia por matar y siempre rodeado de señoritas de buen ver. La realidad suele ser más sórdida y con nada de glamour. El espionaje real se basa hoy en día más en el control de las comunicaciones del enemigo que ir a contar cuantos soldados y cuantos cañones tiene el enemigo. Pero hay otro tipo de espionaje aún más sórdido. Hace unos meses la prensa nos descubrió un caso de espionaje dentro del gobierno de la Comunidad de Madrid, en manos del PP de Esperanza Aguirre. Lo más sorprendente era que se trataba de un espionaje interno entre varios sectores del PP de Madrid. Aquel tema que fue un escándalo acabó siendo cerrado por la presidenta madrileña sin aclarar responsabilidades. Ahora se ha descubierto un caso de espionaje interno más cerca nuestro, dentro de una de las grandes instituciones de nuestro país: el Barça. Alguien pidió que se espiase a cuatro de los vicepresidentes del club. El tema se ha cerrado de la misma manera que se cerró el caso de Madrid.

Estos tres asuntos tienen en común que sirven porque algunos hagan grandes declaraciones y se den golpes de pecho durante unos cuantos días y que después nadie se acuerde del tema, y muchos prefieran no acordarse.

3 comentaris:

Antonia ha dit...

Me parece que esta disertación que haces sobre prostitutas, ladrones y espías es muy acertada, muy escueta y a la vez pienso que has llegado al "quiz" de la cuestión. Las prostitutas todo el mundo las ignora pero todo el mundo sabe que es un mundo subterráneo que mueve mucho dinero y el desgarro de vestiduras de nuestra sociedad ha permitido la muerte absurda de esa chica que dices , la esclavitud, la trata de blancas.... etc, que eso sí es condenable y abominable.
En cuanto a los ladrones...lo del caso del Palau es como tú dices, un conjunto de responsabilidades, no sólo una persona...eso nos debería avergonzar...tanta estúpida comisión y auditoría para que al final se despiste tanto dinero....
Y lo de espías, es cierto, no es nada "glamouroso" ni lo que se hace entre partidos políticos para echar tierra al otro ni lo que se ha hecho en en Barça ni la mayoría de espionaje tiene nada de brillo, es algo bien sórdido.
Jaume, tú eres un buen periodista, sabes?

Patric ha dit...

D'acord que les prostitutes, els lladres i els espies són molt antics oficis, que el món es mou mitjançant sexe, diners i guerres també ho crec, i que una persona pugui ser aquestes tres coses ho crec possible, encara que no crec que això sigui l'únic que mou el món ... o que els primers a beneficiar-siguin els governs.

- Crec que no qualsevol persona pot exercir el comerç sexual, i entenc hi ha diferents nivells d'acord amb els diners que aquestes persones cobren i de la qual cosa es beneficien directament elles / es, les seves famílies i persones que formen part d'aquest sistema. També entenc que hi ha persones molt expliotadas i exclavizadas i que treballen en condicions miserables i abjectes, de vegades sotmeses a drogues i maltractaments. Considerandoi això penso en el mal menor, és a dir la legalitat del comerç sexual i la pertinença d'aquestes persones a un sistema de previsió i seguretat social. Atenció en salut preventiva i curativa per a elles / us i les seves famílies si així ho requereixen.

Crec que si presten un servei especial han de pagar impostos.

Jo crec que no només els polítics han utilitzat el comerç sexual, sinó també els futbolistes i gent de la faràndula. Els homes de negocis, advocats, empleats públics, marins, viatjants de comerç, estudiants, obrers, tot el món.

Em sembla bé que mencions que hi ha en el comerç sexual una relació prostituta/puta - client, és una relació de dos o més, de vegades, del que compra i el que ven.

Sóc partidària que es legalitzi el comerç sexual, però no seria el meu negoci, ni treballaria en això ni seria client.


- Definitivament estic en contra del robatori i els lladres, allà on es trobin.

Un funcionari públic que és lladre i corrupte ha de ser inhabilitat per a la resta dels seus dies, mai més ha de treballar en l'administració de l'Estat, penso jo.



- Crec en el dret de les persones al respecte i protecció de la seva vida privada i pública, al seu honor ia la de la seva família, per tant estic en contra dels espionatges de la vida privada o pública de les persones.

Jaume C. i B. ha dit...

Antonia: Gracias por la opinión que tienes sobre mi estilo. La prostitución como el tráfico de drogas son dos negocios que mueven grandes cantidades de dinero. En el caso de la prostitución hay mucha hipocresía social. Resulta curioso ver a cuantos adalides de la moral que llaman a perseguir a las prostitutas han llegado a pillarlos en brazos de una meretriz.
Así lo creo, lo sucedido en el Palau ha sucedido porqué alguien ha mirado en otra dirección. Me hace gracia que se alegue que las cuentas habían pasado todas las auditorías. Lehman Brothers también pasó todas las auditorías durante años, y ya vemos para que sirvieron.
Aunque no sea muy honesto espiar al oponente, al enemigo, puede entenderse, lo que parece una broma de mal gusto es que un partido, una empresa o un club de fútbol haga espiar a su propia gente.
Patrícia: Molts avenços tecnològics es produeixen arran de les guerres. L'aviació va rebre dues potents embranzides durant les dues guerres mundials. Els telèfons mòbils tenen el seu origen en les necessitats de comunicació dels militars. La medecina va rebre un dels grans impulsos durant la guerra franc-prussiana. Malauradament la guerra no només mou el món, el canvia.
Legalitzant l'exercici de la prostitució i regularitzant-lo s'acaba el sòrdid negoci. Recorda la famosa llei seca dels Estats Units. Sent la venda d'alcohol una activitat il·legal va convertir-se en un gran negoci i en l'origen d'activitats criminals. Derogada la llei seca el negoci va deixar de ser rendible per a les màfies. Regualaritzant la prostitució aquest ofici només serà rendible per a les persones que l'exerceixen, deixarà de ser-ho per a les xarxes delictives que sotmeten a aquests dones a un regim d'esclavitud.