8 d’abr. 2009

Carta publicada per La Vanguardia i emesa per Catalunya Ràdio

VIDEO: Doblatge en català

El dia 10 de març vaig escriure la carta que podeu llegir al peu d'aquesta exposició, carta que vaig publicar en el meu blog i que també vaig enviar a La Vanguardia i El Periódico de Catalunya. La carta va ser publicada per La Vanguardia i dies més tard vaig rebre un correu electrònic de La Vanguardia dient-me que des de Catalunya Ràdio volien posar-se en contacte amb mi. Vaig acceptar i dies després vaig llegir un resum de la carta. La gravació ha sigut emesa per Catalunya Ràdio aquest dilluns passat - 6/4/2009 - dins de l'espai "El faristol" del programa "El matí de Catalunya Ràdio", programa dirigit i presentat per Neus Bonet.

-----

El día 10 de marzo escribí la carta que podéis leer en el pie de esta exposición, carta que publiqué en mi blog y que también envié a La Vanguardia y El Periódico de Cataluña. La carta fue publicada por La Vanguardia y días más tarde recibí un correo electrónico de La Vanguardia diciéndome que desde Catalunya Ràdio querían ponerse en contacto conmigo. Acepté y días después leí un resumen de la carta. La grabación ha sido emitida por Catalunya Radio este el pasado lunes - 6/4/2009 - dentro del espacio "El faristol" del programa "El matí de Catalunya Ràdio", programa dirigido y presentado por Neus Bonet.

10/3/2009

Doblatge

Enllaç original

Ara que es discuteix sobre el percentatge de pel·lícules al català em crida l'atenció que també es parli del subtitulat i de versió original. Anem a pams. Si jo vaig al cine vaig veure una pel·lícula, no vaig a llegir. Quan vull llegir agafo un llibre, el cinema és imatge en moviment. Seria ideal veure els films en versió original si sapiguessim i entenguessim la llengua original d'aquella pel·lícula. La majoria del cinema que veiem o podem veure procedeix dels Estats Units i per tant l'idioma original és l'anglés, però també hi ha a les nostres cartelleres films alemanys, japonesos, xinesos, russos, etc. Em d'aprendre totes aquestes llengües abans d'anar al cinema?. I repeteixo, jo no vaig al cinema a llegir. Per tant el doblatge és necessari i el doblatge en català una necessitat urgent. Li agradi a alguns o no estem a Catalunya i tenim una llengua pròpia. Deixem-nos d'esnobismes barats dient que s'han de veure films en versió original. Fa molts anys quedava molt modern dir que agradava molt el cinema d'art i assaig, films en blanc i negre amb un argument mínim i uns personatges absurds.
-----
Ahora que se discute sobre el porcentaje de películas al catalán me grita la atención que también se hablé del subtitulado y de versión original. Vamos por partes. Si yo voy al cine vivo una película, no voy a leer. Cuando quiero leer cojo un libro, el cine es imagen en movimiento. Sería ideal ver los films en versión original si supiésemos y entendiésemos la lengua original de aquella película. La mayoría del cine que vemos o podemos ver procede de los Estados Unidos y por lo tanto el idioma original es el inglés, pero también hay en nuestras carteleras films alemanes, japoneses, chinés, rusos, etc. ¿Hemos de aprender todas estas lenguas antes de ir al cine?. Y repito, yo no voy al cine a leer. Por lo tanto el doblaje es necesario y el doblaje en catalán una necesidad urgente. Le gusté a algunos o no estamos en Catalunya y tenemos una lengua propia. Dejémosnos de esnobismos baratos diciendo que se tienen que ver films en versión original. Hace muchos años quedaba mucho moderno decir que gustaba muy el cine de arte y ensayo, films en blanco y negro con un argumento mínimo y unos personajes absurdos.

3 comentaris:

cristina ha dit...

M'alegro que hagis despertat tant d'inetrès. A mi em va agradar molt la frase tant senzilla com clara i contundent: "..al cinema vaig a veure una película, no vaig a llegir". Felicitats!!

Jaume C. i B. ha dit...

Si has de llegir el text que apareix al peu de la pantalla et perds la cara, els moviments, el gent dels personatges. El cine és un art visual, per llegir estan els llibres.

Patric ha dit...

Em sembla excel lent que hagin pres en compte el que vas escriure al bloc, i que va ser enviada al diari, i que t'hagin anomenat d'una ràdio per que tu donés la teva opinió per ella.