L'aparent monolitisme ideològic del PP no és tal, ni tampoc són un exemple d'ordre intern. Ni entre ells tenen clar quina és la posició oficial del partit en determinades matèries. No entraré en els assumptes de corrupció que hi ha al voltant del PP però si en el fet que en determinats assumptes sembla que no tenen una posició comna. Un exemple és el cas de la campanya del Parlament Europeu per promoure el vot en les properes eleccions amb el lema "Tu tries" que se celebraran el proper mes de juny. Mentre que al carrer Gènova de Madrid, seu central del PP, han decidit demanar a la Junta Electoral Central que facin retirar la campanya - diuen que aquest lema el va fer servir un partit espanyol en les eleccions passades - els seus subordinats europarlamentaris diuen no entendre la posició del seu partit en aquest tema. Considerant que Herrero i Vidal-Quadras no són precisament gent que difereixi gaire de la línia oficial ultra del partit, no són dos moderats precisament, sorprén que es mostrin en desacord amb la direcció central. Per molt menys que això a Piqué li van tallar el cap políticament parlant, però Herrero i Vidal-Quadras són del pal ideològic de la direcció. El més probable sigui que s'hagi produit un problema de comunicació entre la direcció i els europepers. A vegades la ma ultradretana no sap que fa la ma d'extrema dreta.-----Video: Luís Herrero del PP-----El aparente monolitismo ideológico del PP no es tal, ni tampoco son un ejemplo de orden interno. Ni entre ellos tienen claro cuál es la posición oficial del partido en determinadas materias. No entraré en los asuntos de corrupción que hay alrededor del PP pero si en cuanto a que en determinados asuntos parece que no tienen una posición común. Un ejemplo es el caso de la campaña del Parlamento Europeo por promover el voto en las próximas elecciones con el lema "Tú eliges" que se celebrarán el próximo mes de junio. Mientras que en la calle Génova de Madrid, sede central del PP, han decidido pedir a la Junta Electoral Central que haga retirar la campaña - dicen
que este lema lo usó un partido español en las elecciones pasadas - sus subordinados europarlamentarios dicen no entender la posición de su partido en este tema. Considerando que Herrero y Vidal-Quadras no son precisamente gente que difiera mucho de la línea oficial ultra del partido, no son dos moderados precisamente, sorprende que se muestren en desacuerdo con la dirección central. Por mucho menos que eso a Piqué le cortaron la cabeza políticamente hablando, pero Herrero y Vidal-Quadras son del palo ideológico de la dirección. Lo más probable sea que se haya producido un problema de comunicación entre la dirección y los europeperos. A veces la mano ultraderechista no sabe que hace la mano de extrema derecha.
24 d’abr. 2009
En el PP no s'aclareixen
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Jo vaig llegir a la Viquipèdia que la ideologia del PP és liberal-conservadora; demòcrata cristiana; conservadora i / o de centre dreta. Com es pot ser tantes coses diferents a la vegada? Com Viquipèdia arriba a determinar la ideologia d'un partit polític d'aquesta manera?.
Si busquem el significat de la paraula liberal trobem que té a veure amb la llibertat d'alguna manera, se suposa que es tracta de persones d'actuar ràpid i impulsiu. "Liberals en temps de conservadors", eren com els revolucionaris de la seva època. I en un sentit molt més perfecte aquestes persones serien generoses i altruistes. En política el liberal és partidari de la llibertat. Potser hi ha persones que es declaren liberals i no saben el que significa. Diuen que "la paraula liberal és pròpia de l'idioma espanyol i que va ser el nom que es van donar a si mateixos un grup de diputats de les corts de Cadis que s'oposaven a la invasió napoleònica ia la continuïtat de l'antic règim; i plasmar les seves idees en la Constitució espanyola de 1812 ". Hi ha altres significats de la paraula liberal relacionats amb l'economia, la sociologia, les professions, els diaris, les religions.
I què és el conservador? Se suposa que el conservador és una persona amb idees que afavoreixen les tradicions, adversos als canvis bruscos o radicals. Pel social els conservadors defensen valors familiars i religiosos. Se'ls associa al nacionalisme i al patriotisme, i en economia al proteccionisme.
Crec que tot això amb la idea de la llibertat no sembla aliè, però s'oposa penso jo a la idea del actuar ràpid i impulsivament que tindrien els liberals. Hi ha coses que els sobre i una altra que els separa.
Es diu que els conservadors poden ser demòcrates o monàrquics.
Al mateix temps es diu que són de centre o de dreta, cosa que en política té a veure amb el laïcisme, el liberalisme o les tendències demòcrates i cristianes. Se suposa que són conservadors amb aquestes tendències.
Diuen que les persones que voten per la centre dreta són les persones de la classe mitjana urbana professional i la població rural.
Se suposa que la centredreta és menys dura i està compromesa amb la democràcia.
Per aquest sector l'Estat és garantia d'ordre i garanties en última instància de matèries de benestar social. I se suposa que són partidaris d'emfatitzar les qualitats ètiques que els individus han de posseir per tal de participar plena i Fructuós en la vida econòmica, política i social d'una nació. Per exemple, responsabilitat tant personal com social.
En teoria tot això hauria de ser part no només de la ideologia del PP, sinó de les ideologies d'altres partits polítics que es declaren conservadors o liberals de centre dreta. Crec que és difícil trobar un conservador o liberal purs, crec que tenen elements que els acosten o separen al mateix temps. PERÒ TOT AIXÒ PERTANY A UNA MATEIXA IDEOLOGIA, QUE APARENTMENT NO ÉS MONOLÍTICA, i estic d'acord amb tu en això.
I que són els demòcrates cristians, quina relació poden tenir amb liberals i conservadors?
Se suposa que la democràcia cristiana és una ideologia que busca aplicar els principis del cristianisme (sovint el catolicisme en particular) a les polítiques públiques. Aquesta ideologia va sorgir en el segle XIX a Europa, i continua tenint influència a Europa i Llatinoamèrica.
A la pràctica política, la Democràcia Cristiana és considerada de dreta en assumptes morals i culturals i d'esquerra en temes laborals i econòmics.
Publica un comentari a l'entrada