Si un alumne ho demana...(#siunalumnehodemana)

Si un alumne ho demana...

(#siunalumnehodemana)

 

 

 

El TSJC, oficialment Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, extraoficialment Tribunal de Colonització, ha fet pública una interlocutòria que obliga les escoles de Catalunya a fer les classes en castellà “si un alumne ho demana”, tant els fa que la resta de la classe vulgui fer la classe en català. El text de la interlocutòria diu que “ha d'adaptar-se a tota la classe (o unitat escolar) de la qual forma part aquest alumne”. És a dir, si en una classe amb 25 alumnes, els pares d’un d’ells, demana que les classes es facin en castellà, segons el TSJC, les classes s’han de fer en castellà perquè hi ha un nen castellanoparlant que ho demana, malgrat que hi hagi 24 que demanen que es facin les classes en català.

Només 17 famílies que no han volgut integrar-se a Catalunya amb el suport del partit neolerrouxista C’s i l’ultraespanyolista Partit Popular han posat en perill els últims 30 anys d’immersió lingüística que han garantit que tots els catalans que hi hem estudiat quan acabem els període d’escolarització parlem, llegim i escrivim en ambdues llengües. És inacceptable que només 17 famílies, dos partits espanyolistes i un tribunal espanyol ens facin tornar a èpoques anteriors. Tinc amistats que malauradament van viure el seu període d’escolarització en ple franquisme que es van veure privats de l’aprenentatge de la llengua del nostre país, no podem acceptar que els “hereus del règim” (PP i C’s) ens facin tornar a aquella època. L’escola a Catalunya ha de ser en català, i qui no hi estigui d’acord ja sap on està la porta.

Els impulsors d’aquesta interlocutòria han amenaçat de demanar la inhabilitació de la consellera Rigau si es nega a aplicar la interlocutòria. 17 famílies no ens poden obligar a canviar tot un sistema. Potser seria més fàcil que aquestes 17 famílies fessin les maletes i se n’anessin a Madrid, així ningú en resultaria perjudicat. L’aplicació del que diu la interlocutòria significaria que 17 famílies tenen més drets que la resta de catalans, un despropòsit d’una magnitud mai vist. Portat aquest despropòsit a l’extrem podria acabar succeint que altres famílies demanessin que els drets dels seus fills passessin pel damunt dels fills dels altres, i, saben quantes llengües es parlen a Catalunya?. A Catalunya hi ha molts immigrants, cadascun d’aquests parlen una llengua diferent.

 

 

 

 

 

Si un alumno lo pide ...

(#siunalumnehodemana)

 

 

 

El TSJC, oficialmente Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, extraoficialmente Tribunal de Colonización, ha hecho pública una interlocutoria que obliga a las escuelas de Catalunya a hacer las clases en castellano "si un alumno lo pide", tanto les da que el resto de la clase quiera hacer la clase en catalán. El texto de la interlucotòria dice que "debe adaptarse a toda la clase (o unidad escolar) de la que forma parte este alumno". Es decir, si en una clase con 25 alumnos, los padres de uno de ellos, pide que las clases se hagan en castellano, según el TSJC, las clases se realizarán en castellano porque hay un niño castellanohablante que lo pide, a pesar de que haya 24 que piden que se hagan las clases en catalán.

Sólo 17 familias que no han querido integrarse en Catalunya con el apoyo del partido neolerrouxista C's y el ultraespañolistas PP han puesto en peligro los últimos 30 años de inmersión lingüística que han garantizado que todos los catalanes que hemos estudiado cuando acabemos los periodo de escolarización hablemos, leamos y escribamos en ambas lenguas. Es inaceptable que sólo 17 familias, dos partidos españolistas y un tribunal español nos hagan volver a épocas anteriores. Tengo amistades que desgraciadamente vivieron su período de escolarización en pleno franquismo que se vieron privados del aprendizaje de la lengua de nuestro país, no podemos aceptar que los "herederos del régimen" (PP y C 's) nos hagan volver a aquella época. La escuela en Catalunya debe ser en catalán, y quien no esté de acuerdo ya sabe dónde está la puerta.

Los impulsores de este interlocutoria han amenazado de pedir la inhabilitación de la consellera Rigau si se niega a aplicar el interlocutoria. 17 familias no pueden obligar a cambiar todo un sistema. Quizá sería más fácil que estas 17 familias hicieran las maletas y se fueran a Madrid, así nadie resultaría perjudicado. La aplicación de lo que dice la interlocutoria significaría que 17 familias tienen más derechos que el resto de catalanes, un despropósito de una magnitud nunca visto. Llevado este despropósito al extremo podría terminar sucediendo que otras familias pidieran que los derechos de sus hijos pasaran por encima de los hijos de los demás, y, ¿saben cuántas lenguas se hablan en Catalunya?. En Catalunya hay muchos inmigrantes, cada uno de estos hablan una lengua diferente.

Nova garrotada judicial a la llengua catalana

Nova garrotada judicial a la llengua catalana

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que suspèn 7 articles del reglament del català de l’Ajuntament de Barcelona. L’Ajuntament havia presentat un recurs de cassació davant el TS contra la sentència del TSJC que el TS ha rebutjat ara. El reglament del català del qual 7 articles han estat suspesos deia que la llengua catalana té un ús preferent a l’administració municipal. El TS també ha condemnat a pagar les costes per valor de 3000 euros. El reglament de l’ús del català a l’Ajuntament de Barcelona va ser recorregut pel president del grup municipal del PP al consistori, Alberto Fernández Díaz. Un altre exemple de com actua el PP a casa nostra, llei que s’aprova, llei que ells recorren. D’aquesta manera el PP aconsegueix adulterar el sistema democràtic fent que els Tribunals imposin manus iudicialis la voluntat del partit espanyolista PP.

Els articles suspesos per aquesta sentència són:

3-1: Les actuacions internes de l’Ajuntament de Barcelona s’han de fer en català.

3-2: Les actes de l’Ajuntament s’han de redactar en català.

3-4: Article relatiu a impresos, segells de goma i anàlegs.

5-2: Article relatiu a l’expedició de documents.

7: Les comunicacions administratives orals del personal s’hauran de fer en català, excepte si l’administrat demana ser atès a castellà.

12: Retolació.

18: Seients administratius.

Estem en el segle XXI però sembla que estiguem en l’any 1716, l’Estat torna a usar els seus mecanismes per imposar el castellà.

La Plataforma per la llengua rebutja la sentència contra el català i ofereix a tots els ajuntaments l’ajut per a desenvolupar els reglament d’usos lingüístics. Per a la Plataforma per la llengua aquesta sentència és un fet molt greu. Des de l’Ajuntament de Barcelona s’afirma que aquesta sentència no tindrà cap efecte en el dia a dia. Aquestes sentències que afecten a l’ús de la llengua catalana no s’han d’acatar, de fet no s’hauria d’acatar cap d’aquestes sentències, i dir-ho sense por. Els tribunals espanyols continuaran dictant sentències per anar arraconant la llengua, aquestes sentències han de ser desacatades.

Nuevo varapalo judicial a la lengua catalana

El Tribunal Supremo ha confirmado la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña que suspende 7 artículos del reglamento del catalán del Ayuntamiento de Barcelona. El Ayuntamiento había presentado un recurso de casación ante el TS contra la sentencia del TSJC que el TS ha rechazado ahora. El reglamento del catalán del que 7 artículos han sido suspendidos decía que la lengua catalana tiene un uso preferente a la administración municipal. El TS también ha condenado a pagar las costas por valor de 3000 euros. El reglamento del uso del catalán en el Ayuntamiento de Barcelona fue recurrido por el presidente del grupo municipal del PP en el consistorio, Alberto Fernández Díaz. Otro ejemplo de cómo actúa el PP en nuestro país, ley que aprueba, ley que ellos recorren. De esta manera el PP consigue adulterar el sistema democrático haciendo que los Tribunales impongan manus iudicialis la voluntad del partido españolista PP.
Los artículos suspendidos por esta sentencia son:
3-1: Las actuaciones internas del Ayuntamiento de Barcelona se harán en catalán.
3-2: Las actas del Ayuntamiento se redactarán en catalán.
3-4: Artículo relativo a impresos, sellos de goma y análogos.
5-2: Artículo relativo a la expedición de documentos.
7: Las comunicaciones administrativas orales del personal deberán hacerse en catalán, excepto si el administrado pide ser atendido en castellano.
12: Rotulación.
18: Asientos administrativos.
Estamos en el siglo XXI pero parece que estemos en el año 1716, el Estado vuelve a usar sus mecanismos para imponer el castellano.
La Plataforma por la lengua rechaza la sentencia contra el catalán y ofrece a todos los ayuntamientos la ayuda para desarrollar los reglamentos de usos lingüísticos. Para la Plataforma por la lengua esta sentencia es un hecho muy grave. Desde el Ayuntamiento de Barcelona afirma que esta sentencia no tendrá ningún efecto en el día a día. Estas sentencias que afectan al uso de la lengua catalana no se han de acatar, de hecho no debería acatar ninguna de estas sentencias, y decirlo sin miedo. Los tribunales españoles seguirán dictando sentencias para ir arrinconando la lengua, estas sentencias deben ser desacatades.

Una altra sentència contra la llengua catalana

Una altra sentència contra la llengua catalana

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha fet pública una sentència favorable al grupuscle ultradretà espanyolista Convivència Cívica Catalana en contra de l'aplicació de la immersió lingüística. És una sentència més en contra de la llengua catalana dictada per uns tribunals que continuen defensant una idea d'Espanya sinistra, que ens intenta transportar a temps predemocràtics.

Catalunya continua vivint una situació anormal en què la llengua pròpia del país continua patint el setge de les institucions d'un Estat que ni en democràcia ha estat capaç d'assumir que altres pobles tenen altres llengües i que és un empobriment cultural intentar “reduir-los a les lleis i els costums de Castella” com deia l'infame decret de Nova Planta.

Aquella idea que ja venia de lluny, d'anar assimilant els pobles i convertint-los en part de Castella està ben viva en les ments de molts dirigents polítics espanyols, jutges i personatges sinistres més coneguts per la seva activitat política lligada a la ultradreta i la catalanofòbia com el president del Convivència Cívica Catalana, Francisco Caja, que no pas per la seva activitat professional.

La sentència insisteix en el fet que el castellà ha d'estar pel damunt del català a Catalunya, res de nou sota el Sol. Cal dir, que en el passat Caja i la seva camarilla feixista havien presentat demandes contra la immersió lingüística i que unes vegades havien perdut, altres havien guanyat, per tant, és evident que els jutges no tenen una posició clara en aquest assumpte, però Caja i la seva camarilla van presentant demandes i si els toca un jutge amb les seves idees, bingo.

El període democràtic no ha servit de gaire per fer desaparèixer l'esperit uniformador castellà, és més, sembla que com una mala herba brota més fort. I aviat el govern espanyol estarà en mans d'un partit que té un concepte d'Espanya que és el mateix del règim franquista.

Mentre no tinguem un Estat propi haurem de resistir els embats del nacionalisme espanyol contra la llengua i les nostres institucions, i no acatar sentències dictades per l'esperit de Felip V.

El govern català hauria d'actuar en sentit invers, cada sentència contra la llengua catalana hauria de ser resposta amb una disminució de la presència del castellà a l'ensenyament i a l'administració pública.

L'Estat espanyol intenta imposar ara amb sentències allò que règims totalitaris van imposar-nos amb decrets i lleis. La (presumpta) democràcia espanyola hauria d'anar eliminant els tics autoritaris i uniformadors dels règims precedents. Si aquells règims autoritaris van aplicar-se amb delit a la persecució d'una llengua, la democràcia hauria d'haver significat que l'Estat espanyol (en període democràtic) s'hi esforcés en la seva defensa, però ja podem veure que aquesta (presumpta) democràcia espanyola està empeltada dels mateixos tics autoritaris i uniformadors dels règims que la van precedir en el tema lingüístic, i molt especialment en el que fa referència a la llengua catalana.

El Parlament de Catalunya hauria de ser contundent en aquest assumpte, no només deixant clar que no s'acatarà aquesta sentència ni cap altra similar, sinó també condemnant sense ambigüitats qualsevol atac contra la llengua catalana, vingui aquest atac d'organitzacions ultradretanes espanyolistes, de partits polítics espanyols, de tribunals espanyols o vingui d'on vingui.

Se'ls hauria de deixar clar que aquestes accions sigui la sentència del TSJC o del TC són vistes com una agressió amb el mateix esperit repressiu que les lleis franquistes i els decrets borbònics.

A Convivència Cívica Catalana, organització ultradretana creada per defensar els interessos d'una minoria d'espanyols, unes vint famílies aproximadament, que ha fet de l'atac a la immersió lingüística la seva única raó de ser, se li hauria de dir, a ells i als seus associats, que si tan incòmodes estan vivint a Catalunya pel fet que a les escoles la llengua catalana sigui la llengua vehicular de l'ensenyament ningú els impedeix fer les maletes i volar a contrades on la llengua catalana sigui desconeguda. No crec que aquí plori ningú veient-los marxar. El que no és acceptable és que vint famílies inadaptades i amb el coco menjat per Caja i la seva camarilla pretenguin imposar a la resta de la societat catalana el que a ells els doni la gana. Ningú els obliga a viure entre nosaltres si pel que sembla se senten tan incòmodes aquí, però si es queden respectin el que hi ha, vostès han vingut a viure a Catalunya, desconec les raons d'aquesta decisió, són vostès qui han d'integrar-se a la nostra societat, no intentar que els jutges espanyols imposin via sentència allò que règims autoritaris espanyolistes, que han estat la gran epidèmia d'Espanya, han provat de fer: "reduir-nos a les lleis i els costums de Castella". Enlloc d'esperar a veure si algun jutge ens aconsegueix "reduir a les lleis i els costums de Castella", farien millor tota la patuleia de Convivència Cívica Catalana i altres grups lerrouxistes d'anar a viure a Castella, així viurien a la Castella original.

Otra sentencia contra la lengua catalana

El Tribunal Superior de Justicia de Cataluña ha hecho pública una sentencia favorable al grupúsculo ultraderechista españolista Convivencia Cívica Catalana en contra de la aplicación de la inmersión lingüística. Es una sentencia más en contra de la lengua catalana dictada por unos tribunales que siguen defendiendo una idea de España siniestra, que nos intenta transportar a tiempo predemocráticos.

Cataluña continúa viviendo una situación anormal en que la lengua propia del país sigue sufriendo el asedio de las instituciones de un Estado que ni en democracia ha sido capaz de asumir que otros pueblos tienen otras lenguas y que es un empobrecimiento cultural intentar "reducir a las leyes y las costumbres de Castilla "como decía el infame decreto de Nueva Planta.

Esa idea que ya venía de lejos, de ir asimilando los pueblos y convirtiéndolos en parte de Castilla está muy viva en las mentes de muchos dirigentes políticos españoles, jueces y personajes siniestros más conocidos por su actividad política ligada a la ultraderecha y la catalanofobia como el presidente del Convivencia Cívica Catalana, Francisco Caja, que por su actividad profesional.

La sentencia insiste en que el castellano debe estar por encima del catalán en Cataluña, nada nuevo bajo el sol. Hay que decir, que en el pasado Caja y su camarilla fascista habían presentado demandas contra la inmersión lingüística y que unas veces habían perdido, otros habían ganado, por lo tanto, es evidente que los jueces no tienen una posición clara en este asunto, pero Caja y su camarilla van presentando demandas y si les toca un juez con sus ideas, bingo.

El período democrático no ha servido de mucho para hacer desaparecer el espíritu uniformador castellano, es más, parece que como una mala hierba brota más fuerte. Y pronto el gobierno español estará en manos de un partido que tiene un concepto de España que es el mismo del régimen franquista.

Mientras no tengamos un Estado propio deberemos resistir los embates del nacionalismo español contra la lengua y nuestras instituciones, y no acatar sentencias dictadas por el espíritu de Felipe V.

El gobierno catalán debería actuar en sentido inverso, cada sentencia contra la lengua catalana debería ser respondida con una disminución de la presencia del castellano en la enseñanza y la administración pública.

El Estado español intenta imponer ahora con sentencias lo que regímenes totalitarios imponernos con decretos y leyes. La (presunta) democracia española debería ir eliminando los tics autoritarios y uniformadores de los regímenes precedentes. Si aquellos regímenes autoritarios aplicaron con deleite a la persecución de una lengua, la democracia debería haber significado que el Estado español (en periodo democrático) se esforzara en su defensa, pero ya podemos ver que esta (presunta) democracia española está injertada los mismos tics autoritarios y uniformadores de los regímenes que la precedieron en el tema lingüístico, y muy especialmente en lo referente a la lengua catalana.

El Parlamento de Cataluña debería ser contundente en este asunto, no sólo dejando claro que no acatará esta sentencia ni ninguna otra similar, sino también condenando sin ambigüedades cualquier ataque contra la lengua catalana, venga este ataque de organizaciones ultraderechistas españolistas, de partidos políticos españoles, de tribunales españoles o venga de donde venga.

Se les debería dejar claro que estas acciones sea la sentencia del TSJC o del TC son vistas como una agresión con el mismo espíritu represivo que las leyes franquistas y los decretos borbónicos.

En Convivencia Cívica Catalana, organización ultraderechista creada para defender los intereses de una minoría de españoles, unas veinte familias aproximadamente, que ha hecho del ataque a la inmersión lingüística su única razón de ser, se le debería decir, en ellos ya sus asociados, que si tan incómodos están viviendo en Cataluña debido a que en las escuelas la lengua catalana sea la lengua vehicular de la enseñanza nadie les impide hacer las maletas y volar a tierras donde la lengua catalana sea desconocida. No creo que aquí llore nadie viéndolos marchar. Lo que no es aceptable es que veinte familias inadaptadas y con el coco comido por Caja y su camarilla pretendan imponer al resto de la sociedad catalana lo que a ellos les dé la gana. Nadie les obliga a vivir entre nosotros si al parecer se sienten tan incómodos aquí, pero si se quedan respeten lo que hay, ustedes han venido a vivir a Cataluña, desconozco las razones de esta decisión, son ustedes quienes deben integrar a nuestra sociedad, no intentar que los jueces españoles impongan vía sentencia lo que regímenes autoritarios españolistas, que han sido la gran epidemia de España, han tratado de hacer: "reducir a las leyes y las costumbres de Castilla" . En lugar de esperar a ver si algún juez nos alcanza "reducir a las leyes y las costumbres de Castilla", harían mejor toda la pandilla de Convivencia Cívica Catalana y otros grupos lerrouxistas de ir a vivir a Castilla, así vivirían en la Castilla original .

Retorn al passat

Retorn al passat

En pocs mesos hem anat perdent molts dels avenços que havíem assolit en aquests 30 anys i que creiem de forma equivocada que eren definitius perquè Espanya ha entrat en una fase d'involució tant en la descentralització com en l'àmbit democràtic. Considerant les últimes sentències no sé si el que estic escrivint és un delicte, no pel que escric sinó per la llengua que estic emprant per escriure-ho, tampoc sé si encara puc dir Catalunya del meu país o li hauré de dir “regió nord-est”. Totes aquestes coses convindria que fossin aclarides per les autoritats (in)competents, així tots tindríem clar si estem a la Catalunya democràtica del segle XXI o a instàncies del PP i C's hem reculat en el temps fins a l'Espanya dels anys 40.
Critiquem que a països com Xina, l'Iran o Cuba, i encara d'altres molt pitjors, tanquin webs i blocs que defensen la democràcia i la llibertat d'expressió, però a Espanya, un país que diu ser democràtic, s'han tancat grups al facebook – la seu de Facebook a Espanya està a Madrid - per defensar la independència, i fins i tot algun per defensar la cultura catalana. L'última sentència del TSJC – Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, tot i que seguint la doctrina de descatalanització de Catalunya que traspua la sentència del Tribunal (pre)Constitucional (espanyol) – potser ha decidit passar a dir-se Tribunal Superior de Justícia de la Regió del Nordest – anul·la un reglament que no feia més que posar sobre el paper una pràctica de l'Ajuntament de Barcelona en què la llengua catalana és la preferent d'aquesta administració pública, sembla que durant els 30 anys d'ajuntaments democràtics aquesta ha sigut la pràctica i ara van decidir normativitzar el fet, una tradició que ve d'antic, donar rang de llei a la pràctica diària, però el que no ha agradat a la camarilla espanyolista de PP, C's i CCC ha sigut que aquesta pràctica fos normativitzada. Fixem-nos en el fet que ara mateix la majoria dels recursos que hi ha interposats fan referència quasi exclusiva a la llengua catalana. Alguna cosa li falla a aquesta democràcia espanyola que ha decidit recular en aspectes que ja creiem superats aprofitant el control que el PP té en algunes institucions de l'Estat per l'afinitat ideològica dels seus membres.

Regreso al pasado

En pocos meses hemos ido perdiendo muchos de los avances que habíamos logrado en estos 30 años y que creíamos de forma equivocada que eran definitivos para que España ha entrado en una fase de involución tanto en la descentralización como en el ámbito democrático.Considerando las últimas sentencias no sé si lo que estoy escribiendo es un delito, no por lo que escribo sino por la lengua que estoy utilizando para escribir, tampoco sé si todavía puedo llamar Cataluña a mi país o le tendré que llamar "región nordeste ". Todas estas cosas convendría que fueran aclaradas por las autoridades (in)competentes, así todos tendríamos claro si estamos en la Cataluña democrática del siglo XXI o a instancias del PP y C's hemos retrocedido en el tiempo hasta la España de los años 40.Criticamos que en países como China, Irán o Cuba, y aún otros mucho peores, cierren webs y blogs que defienden la democracia y la libertad de expresión, pero en España, un país que dice ser democrático, se han cerrado grupos en facebook - la sede de Facebook en España está en Madrid - por defender la independencia, e incluso alguno para defender la cultura catalana. La última sentencia del TSJC - Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, aunque siguiendo la doctrina de descatalanización de Cataluña que rezuma la sentencia del Tribunal (pre)Constitucional (español) - quizá ha decidido pasar a llamarse Tribunal Superior de Justicia de la Región del Nordeste - anula un reglamento que no hacía más que poner sobre el papel una práctica del Ayuntamiento de Barcelona en que la lengua catalana es la preferente de esta administración pública, parece que durante los 30 años de ayuntamientos democráticos ésta ha sido la práctica y ahora decidieron normalizar el hecho, una tradición que viene de antiguo, dar rango de ley a la práctica diaria, pero lo que no ha gustado a la camarilla españolista de PP, C's y CCC ha sido que esta práctica fuera normativizada. Fijémonos en que ahora mismo la mayoría de los recursos que hay interpuestos hacen referencia casi exclusiva a la lengua catalana. Algo le falla a esta democracia española que ha decidido retroceder en aspectos que ya creíamos superados aprovechando el control que el PP tiene en algunas instituciones del Estado por la afinidad ideológica de sus miembros.

El TSJC contra el català

El TSJC contra el català
La suspensió a instàncies del Partit Popular

El TSJC ha suspés el reglament d'ús de la llengua catalana de l'Ajuntament de Barcelona i de la Diputació de Lleida. El reglament d'ús de la llengua catalana no fa altra cosa que normativitzar un fet que ja estava en pràctica, que la llengua catalana fos la llengua prioritària a l'Ajuntament de Barcelona. En el cas de la Diputació de Lleida aquesta suspensió no afecta només al català sinó també a l'aranés a l'Aran. És a dir, aquest reglament normativitzava el que era la pràctica normal de l'Ajuntament. Entre els articles suspesos n'hi ha el que obliga que els funcionaris municipals hagin de conéixer la llengua catalana. En el cas de la Diputació de Lleida el recurs ha sigut presentat pel grupuscle ultradretà espanyolista Convivència Civica Catalana, i sol·licita la no aplicació del reglament aprovat per la Diputació de Lleida que fixa com a llengües preferents el català i l'aranés a l'Aran.

Fernández Díaz exigeix que l'alcalde Hereu acati la interlocutòria

Alberto Fernández Díaz, president del grup municipal del PP a l'Ajuntament de Barcelona considera que aquesta interlocutòria li dóna la raó en la seva tesi que aquest reglament “es va fer amb l'excusa de promoure el català, però en realitat es pretenia excloure el castellà”. Aquest reglament va ser votat per tots els grups municipals excepte el PP i segons Fernández Díaz els altres “es van equivocar” perquè “van crear problemes on no existeixen”. Certament, el català no és ni ha sigut mai un problema, excepte pel Partit Popular que fa 30 anys que intenta fer d'aquest tema un motiu de conflicte social. Aquí, els que s'equivoquen són els senyors del PP intentant crear un problema que ells saben que no existeix. El mateix Fernández Díaz diu que “durant trenta anys, a l'Ajuntament mai hi havia hagut problemes amb el català, i s'havia avançat en la seva promoció, sense necessitat de cap reglament”. Reconeix que durant trenta anys no hi ha hagut problemes, malgrat que el PP ha volgut en aquests trenta anys fer del català un problema sense sortir-se'n, el que fa aquest reglament es normativitzar un fet, un fet que al PP no li agradava quan es produïa sense que hi hagués un reglament, i un fet contra el que el PP continua oposant-se. Només cal repassar que quasi totes les lleis del Parlament de Catalunya que fan referència a la llengua catalana – i a l'aranesa – inclosos els articles de l'Estatut de Catalunya que en feien referència van ser recorreguts al Tribunal (pre)Consitutucional espanyol. Fernández Díaz ha recordat a l'alcalde Jordi Hereu que la interlocutòria “és d'obligat compliment” i li diu que l'acati. La insistència dels dirigents del PP en què tothom acati les sentències i interlocutòries que minven els drets dels catalanoparlants és malaltissa. El PP hauria d'haver acatat el resultat del referèndum de l'Estatut enlloc de recorre'l.

L'Ajuntament de Barcelona planta cara

La regidora de l'Ajuntament de Barcelona, Imma Moraleda, ha acusat el PP de “crispar el debat'”i “crear conflicte davant una realitat normalitzada per a tots els barcelonins”. Un dels temes que ha servit al PP per provar de crear un conflicte social ha sigut el de la llengua, un fet que la societat veu amb normalitat i que no crea cap disfunció a l'Administració serveix al Partit Popular com a excusa per fer soroll i veure si pot treure rèdits electorals del conflicte, ja sigui aquí com molt especialment en algunes zones d'Espanya en què denunciar “la suposada” persecució de castellanoparlants dóna vots al PP. Així fa trenta anys que estan. Una de les imatges que el PP promou de Catalunya a Espanya és que els catalans parlem en català només per fotre als espanyols, això que pot ser una estupidesa infantil és una imatge que el PP ha anat construint dels catalans a Espanya.
La Diputació de Lleida tampoc s'ha tallat un pèl, en els propers cinc dies de termini presentarà un recurs contra la decisió del Tribunal i ho farà indicant-li que s'adreci a la Diputació en català perquè aquesta és la “llengua en què sempre ens hem adreçat a aquest tribunal”. I a qui no agradi que s'hi posi fulles.
Els grups municipals de CIU i ERC demanen a l'Ajuntament que actuï amb fermesa
Jaume Ciurana de CIU recorda que la resolució judicial 'no és definitiva' sinó que és una interlocutòria de la qual no es poden extreure conclusions i acusa als magistrats d'actuar de mala fe i que aquesta suspensió només és basa “en resolucions semblants dictades abans de l'aprovació del nou Estatut” i “la sentència de l'Estatut, conseqüència d'un recurs del PP i del Defensor del Poble, i que Rodriguez Zapatero i Carme Chacón van dir que era magnífica i 'missió complida' i que els omplia de satisfacció, serveix ara per anular cautelarment el Reglament d'Ús de la Llengua Catalana a l'Ajuntament de Barcelona”.
Esquerra recolza a CIU i demana “que el govern sigui ferm en recórrer la suspensió cautelar de part del Reglament del Català per poder garantir a la ciutadania que serà atesa i compresa en català tal i com determina la Llei de Normalització Lingüística” i Ester Capella, portaveu del grup municipal d'Esquerra ha dit que “el PP busca sistemàticament la divisió i la confrontació nacional, negant en aquest cas l'evidència que el català és la llengua pròpia de Catalunya i de la capital de Catalunya”.
Esquerra demana la dimissió de la defensora del Poble espanyol
Joan Ridao, secretari general d'Esquerra, ha demanat la dimissió de María Luísa Cava de Llano, la defensora del poble espanyol en funcions, per la carta que va publicar en el diari El (in)Món alineada amb les tesis del director d'aquest diari, Pedro J. Ramírez en què la defensora del poble espanyol diu que està d'acord amb el director del diari en les seves posicions contràries a la “imposició” del català a l'escola i la “indignació” per les multes lingüístiques. Cava de Llano diu que ella és de la minoria que no només s'identifica amb els valors constitucionals i que és contrària al que ella qualifica de mites identitaris del nacionalisme català. Ella prefereix els mites fantàstics del nacionalisme espanyol. Ridao diu que “és inacceptable que la Defensora que paguem amb els nostres impostos exhibeixi aquest partidisme descarat”. Tampoc ens hem de sorprendre, aquesta senyora és militant del PP i ja ha fet algunes declaracions que regiren els budells, la senyora. Des que va assumir el càrrec ha mostrat la seva animadversió vers Catalunya, malgrat que ha nascut a Catalunya, però sembla que intenta fer-se perdonar aquest fet fent declaracions continues que es mostra molt contrària a la llengua i les institucions de Catalunya. Ja és prou greu que la defensora del poble espanyol presenti un recurs contra unes lleis referendades per la ciutadania, aquesta senyora ha fet declaracions en què deixa clara la seva animadversió cap al país. El càrrec de defensor del poble obliga a mantenir una neutralitat política i a abstenir-se de fer declaracions que posin en dubte la seva neutralitat, la senyora Cava de Llano s'ha posicionat sempre en contra de la llengua catalana en un to insultant i prepotent. Aquesta institució que ara ella dirigeix en funcions s'ha convertit en un tentacle més del Partit Popular, a qui no li cal tenir a Rajoy a la Moncloa ja que controla altres institucions com alguns tribunals o la institució del defensor del poble espanyol des de les que pot fer molt de mal sense que haver de respondre ningú. Certament, ella és la defensora (en funcions) del poble espanyol en el sentit que ella creu que s'ha de ser espanyol.





El TSJC contra el catalán

La suspensión a instancias del Partido Popular

El TSJC ha suspendido el reglamento de uso de la lengua catalana del Ayuntamiento de Barcelona y de la Diputación de Lleida. El reglamento de uso de la lengua catalana no hace más que normativizar un hecho que ya estaba en práctica, que la lengua catalana fuera la lengua prioritaria en el Ayuntamiento de Barcelona. En el caso de la Diputación de Lleida esta suspensión no afecta sólo al catalán sino también al aranés en Arán. Es decir, este reglamento normativizado lo que era la práctica normal del Ayuntamiento. Entre los artículos suspendidos hay lo que obliga a que los funcionarios municipales tengan que conocer la lengua catalana.En el caso de la Diputación de Lleida el recurso ha sido presentado por grupúsculo ultraderechista españolista Convivencia Cívica Catalana, y solicita la no aplicación del reglamento aprobado por la Diputación de Lleida que fija como lenguas preferentes el catalán y el aranés en el Arán.

Fernández Díaz exige que el alcalde Hereu acate el auto

Alberto Fernández Díaz, presidente del grupo municipal del PP en el Ayuntamiento de Barcelona considera que este auto le da la razón en su tesis de que este Reglamento "se hizo con la excusa de promover el catalán, pero en realidad se pretendía excluir el castellano ". Este reglamento fue votado por todos los grupos municipales excepto el PP y según Fernández Díaz los otros "se equivocaron" porque "crear problemas donde no existen". Ciertamente, el catalán no es ni ha sido nunca un problema, excepto para el Partido Popular que hace 30 años que intenta hacer de este tema un motivo de conflicto social. Aquí, los que se equivocan son los señores del PP intentando crear un problema que ellos saben que no existe. El mismo Fernández Díaz dice que "durante treinta años, al Ayuntamiento nunca había habido problemas con el catalán, y se había avanzado en su promoción, sin necesidad de reglamento". Reconoce que durante treinta años no ha habido problemas, a pesar de que el PP ha querido en estos treinta años hacer del catalán un problema sin lograrlo, lo que hace este reglamento se normativizar un hecho, un hecho que el PP no le gustaba cuando se producía sin que hubiera un reglamento, y un hecho contra el que el PP sigue oponiéndose. Sólo hay que repasar que casi todas las leyes del Parlamento de Cataluña que hacen referencia a la lengua catalana - y la aranesa - incluidos los artículos del Estatuto de Cataluña que hacían referencia fueron recorridos al Tribunal (pre)Consitutucional español. Fernández Díaz ha recordado al alcalde Jordi Hereu que el auto "es de obligado cumplimiento" y le dice que la acate. La insistencia de los dirigentes del PP en la que todos acaten las sentencias y autos que merman los derechos de los catalanohablantes es enfermiza. El PP debería haber acatado el resultado del referéndum del Estatuto en lugar de recorrerlo.

El Ayuntamiento de Barcelona planta cara

La concejala del Ayuntamiento de Barcelona, Imma Moraleda, ha acusado al PP de "crispar el debate" y "crear conflicto ante una realidad normalizada para todos los barceloneses". Uno de los temas que ha servido al PP para intentar crear un conflicto social ha sido el de la lengua, un hecho que la sociedad ve con normalidad y que no crea disfunción en la Administración sirve al Partido Popular como excusa para hacer ruido y ver si puede sacar rédito electoral del conflicto, ya sea aquí como muy especialmente en algunas zonas de España en que denunciar "la supuesta" persecución de castellanohablantes da votos al PP. Así hace treinta años que están. Una de las imágenes que el PP promueve de Cataluña en España es que los catalanes hablamos en catalán sólo para joder a los españoles, lo que puede ser una estupidez infantil es una imagen que el PP ha ido construyendo los catalanes en España.La Diputación de Lleida tampoco se ha cortado un pelo, en los próximos cinco días de plazo presentará un recurso contra la decisión del Tribunal y lo hará indicándole que se dirija a la Diputación en catalán porque esta es la "lengua en que siempre nos hemos dirigido a este tribunal ". Y a quien no guste que se ponga hojas.

Los grupos municipales de CiU y ERC piden al Ayuntamiento que actúe con firmeza

Jaume Ciurana de CiU recuerda que la resolución judicial 'no es definitiva' sino que es un auto de la que no se pueden extraer conclusiones y acusa a los magistrados de actuar de mala fe y que esta suspensión sólo se basa "en resoluciones similares dictadas antes de la aprobación del nuevo Estatut "y" la sentencia del Estatut, consecuencia de un recurso del PP y del Defensor del Pueblo, y que Rodríguez Zapatero y Carme Chacón dijeron que era magnífica y 'misión cumplida' y que los llenaba de satisfacción, sirve ahora para anular cautelarmente el Reglamento de Uso de la Lengua Catalana en el Ayuntamiento de Barcelona ". Esquerra apoya a CiU y pide "que el gobierno sea firme en recurrir la suspensión cautelar de parte del Reglamento del Catalán para poder garantizar a la ciudadanía que será atendida y comprendida en catalán tal y como determina la Ley de Normalización Lingüística" y Ester Capella, portavoz del grupo municipal de Esquerra ha dicho que "el PP busca sistemáticamente la división y la confrontación nacional, negando en este caso la evidencia de que el catalán es la lengua propia de Cataluña y de la capital de Cataluña".

Esquerra pide la dimisión de la Defensora del Pueblo español

Joan Ridao, secretario general de Esquerra, ha pedido la dimisión de María Luisa Cava de Llano, la defensora del pueblo español en funciones, por la carta que publicó en el diario El (in) Mundo alineada con las tesis del director de este diario, Pedro J. Ramírez en que la defensora del pueblo español dice que está de acuerdo con el director del diario en sus posiciones contrarias a la "imposición" del catalán en la escuela y la "indignación" por las multas lingüísticas. Cava de Llano dice que ella es de la minoría que no sólo se identifica con los valores constitucionales y que es contraria a lo que ella califica de mitos identitarios del nacionalismo catalán. Ella prefiere los mitos fantásticos del nacionalismo español. Ridao dice que "es inaceptable que la Defensora que pagamos con nuestros impuestos exhiba este partidismo descarado". Tampoco hay que sorprenderse, esta señora es militante del PP y ya ha hecho algunas declaraciones que revuelven las tripas, la señora. Desde que asumió el cargo ha mostrado su animadversión hacia Cataluña, a pesar de haber nacido en Cataluña, pero parece que intenta hacerse perdonar este hecho haciendo declaraciones continuas que se muestra muy contraria a la lengua y las instituciones de Cataluña. Ya es bastante grave que la defensora del pueblo español presente un recurso contra unas leyes refrendadas por la ciudadanía, esta señora ha hecho declaraciones en las que deja clara su animadversión hacia el país. El cargo de defensor del pueblo obliga a mantener una neutralidad política ya abstenerse de hacer declaraciones que pongan en duda su neutralidad, la señora Cava de Llano se ha posicionado siempre en contra de la lengua catalana en un tono insultante y prepotente. Esta institución que ahora ella dirige en funciones se ha convertido en un tentáculo más del Partido Popular, a quien no le hace falta tener a Rajoy en la Moncloa ya que controla otras instituciones como algunos tribunales o la institución del defensor del pueblo español desde las que puede hacer mucho daño sin que tener que responder nadie. Ciertamente, ella es la defensora (en funciones) del pueblo español en el sentido que ella cree que hay que ser español.