El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha fet pública una sentència favorable al grupuscle ultradretà espanyolista Convivència Cívica Catalana en contra de l'aplicació de la immersió lingüística. És una sentència més en contra de la llengua catalana dictada per uns tribunals que continuen defensant una idea d'Espanya sinistra, que ens intenta transportar a temps predemocràtics.
Catalunya continua vivint una situació anormal en què la llengua pròpia del país continua patint el setge de les institucions d'un Estat que ni en democràcia ha estat capaç d'assumir que altres pobles tenen altres llengües i que és un empobriment cultural intentar “reduir-los a les lleis i els costums de Castella” com deia l'infame decret de Nova Planta.
Aquella idea que ja venia de lluny, d'anar assimilant els pobles i convertint-los en part de Castella està ben viva en les ments de molts dirigents polítics espanyols, jutges i personatges sinistres més coneguts per la seva activitat política lligada a la ultradreta i la catalanofòbia com el president del Convivència Cívica Catalana, Francisco Caja, que no pas per la seva activitat professional.
La sentència insisteix en el fet que el castellà ha d'estar pel damunt del català a Catalunya, res de nou sota el Sol. Cal dir, que en el passat Caja i la seva camarilla feixista havien presentat demandes contra la immersió lingüística i que unes vegades havien perdut, altres havien guanyat, per tant, és evident que els jutges no tenen una posició clara en aquest assumpte, però Caja i la seva camarilla van presentant demandes i si els toca un jutge amb les seves idees, bingo.
El període democràtic no ha servit de gaire per fer desaparèixer l'esperit uniformador castellà, és més, sembla que com una mala herba brota més fort. I aviat el govern espanyol estarà en mans d'un partit que té un concepte d'Espanya que és el mateix del règim franquista.
Mentre no tinguem un Estat propi haurem de resistir els embats del nacionalisme espanyol contra la llengua i les nostres institucions, i no acatar sentències dictades per l'esperit de Felip V.
El govern català hauria d'actuar en sentit invers, cada sentència contra la llengua catalana hauria de ser resposta amb una disminució de la presència del castellà a l'ensenyament i a l'administració pública.
L'Estat espanyol intenta imposar ara amb sentències allò que règims totalitaris van imposar-nos amb decrets i lleis. La (presumpta) democràcia espanyola hauria d'anar eliminant els tics autoritaris i uniformadors dels règims precedents. Si aquells règims autoritaris van aplicar-se amb delit a la persecució d'una llengua, la democràcia hauria d'haver significat que l'Estat espanyol (en període democràtic) s'hi esforcés en la seva defensa, però ja podem veure que aquesta (presumpta) democràcia espanyola està empeltada dels mateixos tics autoritaris i uniformadors dels règims que la van precedir en el tema lingüístic, i molt especialment en el que fa referència a la llengua catalana.
El Parlament de Catalunya hauria de ser contundent en aquest assumpte, no només deixant clar que no s'acatarà aquesta sentència ni cap altra similar, sinó també condemnant sense ambigüitats qualsevol atac contra la llengua catalana, vingui aquest atac d'organitzacions ultradretanes espanyolistes, de partits polítics espanyols, de tribunals espanyols o vingui d'on vingui.
Se'ls hauria de deixar clar que aquestes accions sigui la sentència del TSJC o del TC són vistes com una agressió amb el mateix esperit repressiu que les lleis franquistes i els decrets borbònics.
A Convivència Cívica Catalana, organització ultradretana creada per defensar els interessos d'una minoria d'espanyols, unes vint famílies aproximadament, que ha fet de l'atac a la immersió lingüística la seva única raó de ser, se li hauria de dir, a ells i als seus associats, que si tan incòmodes estan vivint a Catalunya pel fet que a les escoles la llengua catalana sigui la llengua vehicular de l'ensenyament ningú els impedeix fer les maletes i volar a contrades on la llengua catalana sigui desconeguda. No crec que aquí plori ningú veient-los marxar. El que no és acceptable és que vint famílies inadaptades i amb el coco menjat per Caja i la seva camarilla pretenguin imposar a la resta de la societat catalana el que a ells els doni la gana. Ningú els obliga a viure entre nosaltres si pel que sembla se senten tan incòmodes aquí, però si es queden respectin el que hi ha, vostès han vingut a viure a Catalunya, desconec les raons d'aquesta decisió, són vostès qui han d'integrar-se a la nostra societat, no intentar que els jutges espanyols imposin via sentència allò que règims autoritaris espanyolistes, que han estat la gran epidèmia d'Espanya, han provat de fer: "reduir-nos a les lleis i els costums de Castella". Enlloc d'esperar a veure si algun jutge ens aconsegueix "reduir a les lleis i els costums de Castella", farien millor tota la patuleia de Convivència Cívica Catalana i altres grups lerrouxistes d'anar a viure a Castella, així viurien a la Castella original.
Otra sentencia contra la lengua catalana
El Tribunal Superior de Justicia de Cataluña ha hecho pública una sentencia favorable al grupúsculo ultraderechista españolista Convivencia Cívica Catalana en contra de la aplicación de la inmersión lingüística. Es una sentencia más en contra de la lengua catalana dictada por unos tribunales que siguen defendiendo una idea de España siniestra, que nos intenta transportar a tiempo predemocráticos.
Cataluña continúa viviendo una situación anormal en que la lengua propia del país sigue sufriendo el asedio de las instituciones de un Estado que ni en democracia ha sido capaz de asumir que otros pueblos tienen otras lenguas y que es un empobrecimiento cultural intentar "reducir a las leyes y las costumbres de Castilla "como decía el infame decreto de Nueva Planta.
Esa idea que ya venía de lejos, de ir asimilando los pueblos y convirtiéndolos en parte de Castilla está muy viva en las mentes de muchos dirigentes políticos españoles, jueces y personajes siniestros más conocidos por su actividad política ligada a la ultraderecha y la catalanofobia como el presidente del Convivencia Cívica Catalana, Francisco Caja, que por su actividad profesional.
La sentencia insiste en que el castellano debe estar por encima del catalán en Cataluña, nada nuevo bajo el sol. Hay que decir, que en el pasado Caja y su camarilla fascista habían presentado demandas contra la inmersión lingüística y que unas veces habían perdido, otros habían ganado, por lo tanto, es evidente que los jueces no tienen una posición clara en este asunto, pero Caja y su camarilla van presentando demandas y si les toca un juez con sus ideas, bingo.
El período democrático no ha servido de mucho para hacer desaparecer el espíritu uniformador castellano, es más, parece que como una mala hierba brota más fuerte. Y pronto el gobierno español estará en manos de un partido que tiene un concepto de España que es el mismo del régimen franquista.
Mientras no tengamos un Estado propio deberemos resistir los embates del nacionalismo español contra la lengua y nuestras instituciones, y no acatar sentencias dictadas por el espíritu de Felipe V.
El gobierno catalán debería actuar en sentido inverso, cada sentencia contra la lengua catalana debería ser respondida con una disminución de la presencia del castellano en la enseñanza y la administración pública.
El Estado español intenta imponer ahora con sentencias lo que regímenes totalitarios imponernos con decretos y leyes. La (presunta) democracia española debería ir eliminando los tics autoritarios y uniformadores de los regímenes precedentes. Si aquellos regímenes autoritarios aplicaron con deleite a la persecución de una lengua, la democracia debería haber significado que el Estado español (en periodo democrático) se esforzara en su defensa, pero ya podemos ver que esta (presunta) democracia española está injertada los mismos tics autoritarios y uniformadores de los regímenes que la precedieron en el tema lingüístico, y muy especialmente en lo referente a la lengua catalana.
El Parlamento de Cataluña debería ser contundente en este asunto, no sólo dejando claro que no acatará esta sentencia ni ninguna otra similar, sino también condenando sin ambigüedades cualquier ataque contra la lengua catalana, venga este ataque de organizaciones ultraderechistas españolistas, de partidos políticos españoles, de tribunales españoles o venga de donde venga.
Se les debería dejar claro que estas acciones sea la sentencia del TSJC o del TC son vistas como una agresión con el mismo espíritu represivo que las leyes franquistas y los decretos borbónicos.
En Convivencia Cívica Catalana, organización ultraderechista creada para defender los intereses de una minoría de españoles, unas veinte familias aproximadamente, que ha hecho del ataque a la inmersión lingüística su única razón de ser, se le debería decir, en ellos ya sus asociados, que si tan incómodos están viviendo en Cataluña debido a que en las escuelas la lengua catalana sea la lengua vehicular de la enseñanza nadie les impide hacer las maletas y volar a tierras donde la lengua catalana sea desconocida. No creo que aquí llore nadie viéndolos marchar. Lo que no es aceptable es que veinte familias inadaptadas y con el coco comido por Caja y su camarilla pretendan imponer al resto de la sociedad catalana lo que a ellos les dé la gana. Nadie les obliga a vivir entre nosotros si al parecer se sienten tan incómodos aquí, pero si se quedan respeten lo que hay, ustedes han venido a vivir a Cataluña, desconozco las razones de esta decisión, son ustedes quienes deben integrar a nuestra sociedad, no intentar que los jueces españoles impongan vía sentencia lo que regímenes autoritarios españolistas, que han sido la gran epidemia de España, han tratado de hacer: "reducir a las leyes y las costumbres de Castilla" . En lugar de esperar a ver si algún juez nos alcanza "reducir a las leyes y las costumbres de Castilla", harían mejor toda la pandilla de Convivencia Cívica Catalana y otros grupos lerrouxistas de ir a vivir a Castilla, así vivirían en la Castilla original .
