Violència islamista a Líbia i Nigèria

Violència islamista a Líbia i Nigèria

Els islamistes radicals no tenen cap credibilitat, només cal veure que les principals víctimes de la seva barbàrie són altres grups musulmans. Només cal llegir les notícies sobre els atemptats que es produeixen a l'Iraq, Afganistan, Pakistan, Nigèria, etc. en què l'objectiu són les mesquites d'altres comunitats musulmanes.

Salafistes profanen cementiris de la SGM i de la comunitat sufí a Líbia

Els salafistes libis van dedicar-se a profanar els cementiris de la Segona Guerra Mundial i de la minoria sufí com a resposta a la crema d'Alcorans de fa unes setmanes a l'Afganistan. Els salafistes van entrar al cementiri i van arrencar i colpejar les làpides de 1214 tombes en què hi ha enterrats soldats de diverses nacionalitats morts en combat durant la Segona Guerra Mundial. Els bàrbars van destruir a cops una gran creu commemorativa i quan arrenquen una làpida amb l'estrella de David criden “comencem amb aquests i seguirem. Són gossos!”. Tampoc altres comunitats musulmanes com la sufí ha escapat de la barbàrie salafista que el passat 13 de gener va entrar en un cementiri sufí amb una excavadora i van desenterrar els cossos de 29 mestres il·lustres sufís. Els sufís són una branca mística de l'Islam, els salafistes consideren als sufís uns heretges. Els salafistes van enderrocar una escola i una biblioteca a Trípoli, i ara hi ha una mesquita salafista.

Moren dos hostatges segrestats per islamistes a Nigèria

Dos tècnics europeus que treballaven a Nigèria van ser segrestats el maig de 2011. El govern britànic va decidir donar llum verda a una operació de rescat després d'interceptar les trucades entre el grup dels segrestadors i un altre grup islamista més radical en què podien haver tractat la transferència dels hostatges d'un grup a l'altre. Chris McManus, britànic, i Franco Lamolinara, italià, els dos hostatges en mans dels islamistes nigerians van morir durant l'operació de rescat. El govern italià s'ha sentit ofès amb el govern britànic perquè no van ser avisats que s'havia autoritzat l'operació. L'autòpsia efectuada al cadàver de Lamolinara a Itàlia ha determinat que va morir per un tret al cap, encara que tenia tres trets més al cos, tots realitzats a molt curta distància. Això indica que els terroristes van executar els dos hostatges just abans o durant l'operació de rescat.

Vídeo: Els salafistes libis profanen les tombes de soldatsde la SGM i 29 mestres il•lustres sufís

Vídeo: Chris McManus (britànic) i Franco Lamolinara (italià)assassinats per un grup islamista a Nigèria

Violencia islamista en Libia y Nigeria Los islamistas radicales no tienen ninguna credibilidad, sólo hay que ver que las principales víctimas de su barbarie son otros grupos musulmanes. Basta leer las noticias sobre los atentados que se producen en Irak, Afganistán, Pakistán, Nigeria, etc. donde el objetivo son las mezquitas de otras comunidades musulmanas.
Salafistas profanan cementerios de la SGM y de la comunidad sufí en Libia Los salafistas libios dedicaron a profanar los cementerios de la Segunda Guerra Mundial y de la minoría sufí como respuesta a la quema de Coranes de hace unas semanas en Afganistán. Los salafistas entraron al cementerio y arrancaron y golpear las lápidas de 1214 tumbas en que están enterrados soldados de diversas nacionalidades muertos en combate durante la Segunda Guerra Mundial. Los bárbaros destruyeron a golpes una gran cruz conmemorativa y cuando arrancan una lápida con la estrella de David llaman "empezamos con estos y seguiremos. Son perros".Tampoco otras comunidades musulmanas como la sufí ha escapado de la barbarie salafista que el pasado 13 de enero entró en un cementerio sufí con una excavadora y desenterraron los cuerpos de 29 maestros ilustres sufíes. Los sufíes son una rama mística del Islam, los salafistas consideran a los sufíes unos herejes. Los salafistas derribaron una escuela y una biblioteca en Trípoli, y ahora hay una mezquita salafista.
Mueren dos rehenes secuestrados por islamistas en Nigeria Dos técnicos europeos que trabajaban en Nigeria fueron secuestrados en mayo de 2011. El gobierno británico decidió dar luz verde a una operación de rescate después de interceptar las llamadas entre el grupo de los secuestradores y otro grupo islamista más radical en que podían haber tratado la transferencia de los rehenes de un grupo a otro. Chris McManus, británico, y Franco Lamolinara, italiano, los dos rehenes en manos de los islamistas nigerianos murieron durante la operación de rescate. El gobierno italiano se ha sentido ofendido con el gobierno británico porque no fueron avisados ​​que se había autorizado la operación.La autopsia efectuada al cadáver de Lamolinara en Italia ha determinado que murió por un disparo en la cabeza, aunque tenía tres disparos más en el cuerpo, todos realizados a muy corta distancia. Esto indica que los terroristas ejecutaron los dos rehenes justo antes o durante la operación de rescate.

Amb aquests primers ministres no ens en sortirem

Amb aquests primers ministres no ens en sortirem

Algú se sorprèn encara que amb els polítics que actualment governen alguns països no aconseguim veure la sortida de l’atzucac en què uns quants trilers amb barret de copa i puro ens van ficar?. Parafrasejant al rabí de “El violinista a la teulada” permeteu-me una oració: “"Que Déu beneeixi i conservi aquests primers ministes ... ben lluny de nosaltres!”.

Rajoy i els micròfons

A Rajoy se’l veu poc i se l’escolta encara menys però quan se l’escolta deixa perles per a les hemeroteques. No és l’únic a qui els micròfons l’han enxampat dient coses desencertades però si que sorprèn que algú que parla tan poc es fiqui de quatre potes a la galleda tant sovint. Arran del tan patriòtica i espanyola desfilada del Dia de les Forces Armades (espanyoles) a Rajoy el van enxampar dient allò de “haig d’anar al conyàs de la desfilada”. Si el líder de la dreta més espanyolista considera que és un tràngol insofrible assistir a un acte d’espanyolisme marcial com no ho hem de veure la resta?. Però l’home no aprèn i dilluns passat els micròfons el van enxampar dient-li als seu homòleg finlandès que la reforma laboral que està preparant el seu govern li costarà una “vaga general”. Rajoy no aconsegueix que els micròfons no captin les seves ficades de pota ni quan està a la seva residència oficial, La Moncloa. Quan rebia a les portes de La Moncloa al president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas, Rajoy li va dir “visc en l’embolic”.

Primer ministre italià barrut

Creiem que la política italiana es tornaria seriosa després de la substitució com a cap de govern de l’histriònic Silvio Berlusconi pel tecnòcrata (i home de Goldman Sachs) Mario Monti. De debò ho creiem?. Si us plau, allò és Itàlia, la política italiana és un circ.

L’actual primer ministre italià Mario Monti va ser entrevistat pel programa Matrix que emet el Canale 5, canal propietat de Berlusconi, i va dir que “els joves han d’habituar-se a la idea que no tindran una feina fixa per a tota la vida” i després va afegir que “d’altra banda, diguem la veritat: quina monotonia, una feina fixa per a tota la vida. És més bonic canviar, tenir reptes”. Aquestes paraules han enfurismat les xarxes socials on podien llegir-se les següents piulades:

“Quan es tracta de donar préstecs, els bancs prefereixen les persones monòtones”.


“Estic d’acord amb Monti; contra la feina fixa, que se’n vagi a casa”.

Mario Monti, el primer ministre del govern italià que creu que tenir una feina fixa és monòton té la feina i el sou garantit perquè és senador vitalici. Escoltar a un senador vitalici dient que els joves han d’oblidar-se de tenir una feina fixa és de molt mal gust i una mostra de la insensibilitat d’aquests polítics acomodats i endropits que governen els nostres països des de la comoditat de tenir el càrrec i el sou garantit per la resta de la seva vida. És com quan escoltem al president d’una gran empresa que després d’anunciar el que ha guanyat aquell any digui que els treballadors han d’acceptar treballar per un sou inferior.

Vídeo: RAJOY Y LOS MICRÓFONOS


Vídeo: Mario Monti 'Il posto fisso per tutta la vita che monotonia'




Con estos primeros ministros no saldremos

Alguien se sorprende aunque con los políticos que actualmentegobiernan algunos países no conseguimos ver la salida delatolladero en que unos cuantos trileros con sombrero de copa y puro nos metieron?. Parafraseando al rabino de "El violinista en eltejado" permitidme una oración: "Que Dios bendiga y conserve a estos primeros ministros ... bien lejos de nosotros".

Rajoy y los micrófonos

A Rajoy se le ve poco y se le escucha menos pero cuando se le escucha deja perlas para las hemerotecas. No es el único al que los micrófonos lo han pillado diciendo cosas desacertadas pero si que sorprende que alguien que habla tan poco se meta de cuatro patas en el cubo tan a menudo. A raíz del tan patriótica y española desfile del Día de las Fuerzas Armadas (españolas) a Rajoy le pillaron diciendo aquello de "tengo que ir al coñazo del desfile". Si el líder de la derecha más españolista considera que es un trance insufrible asistir a un acto de españolismo marcial como no lo hemos de ver el resto?. Pero el hombre no aprende y el pasado lunes los micrófonos le pillaron diciéndole a su homólogo finlandés que la reforma laboral que está preparando su gobierno le costará una "huelga general". Rajoy no consigue que los micrófonos no capten sus meteduras de pata ni cuando está en su residencia oficial, La Moncloa. Cuando recibía a las puertas de La Moncloa al presidente de la Generalidad de Cataluña Artur Mas, Rajoy le dijo "vivo en el lío".

Primer ministro italiano caradura

Creemos que la política italiana se volvería seria después de la sustitución como jefe de gobierno del histriónico Silvio Berlusconi por el tecnócrata (y hombre de Goldman Sachs) Mario Monti. ¿De verdad lo creemos?. Por favor, es Italia, la política italiana es un circo.

El actual primer ministro italiano Mario Monti fue entrevistado por el programa Matrix que emite el Canale 5, canal propiedad de Berlusconi, y dijo que "los jóvenes tienen que habituarse a la idea de que no tendrán un trabajo fijo para toda la vida "y luego añadió que" por otra parte, digamos la verdad: ¿qué monotonía, un trabajo fijo para toda la vida. Es más bonito cambiar, tener retos ". Estas palabras han enfurecido a las redes sociales donde podían leerse las siguientes twitts:

"Cuando se trata de dar préstamos, los bancos prefieren las personas monótonas".


"Estoy de acuerdo con Monti, contra el trabajo fijo, que se vaya a casa".

Mario Monti, el primer ministro del gobierno italiano que cree que tener un trabajo fijo es monótono tiene el trabajo y el sueldo garantizado porque es senador vitalicio. Escuchar a un senador vitalicio diciendo que los jóvenes tienen que olvidarse de tener un trabajo fijo es de muy mal gusto y una muestra de la insensibilidad de estos políticos acomodados y apoltronados que gobiernan nuestros países desde la comodidad de tener elcargo y el sueldo garantizado por el resto de su vida. Es como cuando escuchamos al presidente de una gran empresa que después de anunciar lo que ha ganado ese año diga que los trabajadores deben aceptar trabajar por un sueldo inferior.

La (re)caiguda de l'Imperi (Neo)Romà

La (re)caiguda de l'Imperi (Neo)Romà

Se'n recorden de com va acabar l'Imperi Romà?. No estic demanant-los les seves experiències personals i viscudes, només demano si conserven els seus records de l'època en què estudiaven. La caiguda de l'Imperi Romà va ser provocada per diverses causes: una crisi econòmica, uns governants cada vegada més inútils, el poder cada vegada més gran dels bàrbars sobre les estructures de poder de l'Imperi, etc. Ara patim una crisi econòmica i els nostres polítics són cada dia més inútils i incompetents. Com passava amb els últims emperadors de l'Imperi també els nostres governants estan en mans dels bàrbars. Els bàrbars de llavors posaven emperadors o els deposaven a plaer, com els bàrbars d'ara, que de moment han fet caure a dos petits emperadors, Berlusconi a Itàlia i Papandreu a Grècia. Els bàrbars de llavors eren peluts, no es rentaven gaire i eren molt bèsties, ho arreglaven o desarreglaven tot a cop d'espasa, els d'ara vesteixen amb roba de firma cara i han substituït l'espasa pel teclat d'un ordinador des del qual decideixen si l'economia fa llufa o es recupera, si un governant electe pot seguir o si ha de caure. Després de la caiguda de l'Imperi Roma, del vell Imperi Romà, va venir un període de foscor i barbàrie anomenat Edat Mitjana que només se salva per l'art i l'arquitectura, al meu parer, ja veurem si aquesta nova Edat Mitjana és tan duradora com l'anterior o ens en podem sortir sense prendre gaire mal.

La (re)caída del Imperio (Neo)Romano

¿Se acuerdan de cómo terminó el Imperio Romano?. No estoy pidiéndoles sus experiencias personales y vividas, sólo pregunto si conservan sus recuerdos de la época en que estudiaban. La caída del Imperio Romano fue provocada por diversas causas: una crisis económica, unos gobernantes cada vez más inútiles, el poder cada vez mayor de los bárbaros sobre las estructuras de poder del Imperio, etc. Ahora sufrimos una crisis económica y nuestros políticos son cada día más inútiles e incompetentes. Como ocurría con los últimos emperadores del Imperio también nuestros gobernantes están en manos de los bárbaros. Los bárbaros de entonces ponían emperadores o los deponían a placer, como los bárbaros de ahora, que de momento han hecho caer a dos pequeños emperadores, Berlusconi en Italia y Papandreu en Grecia. Los bárbaros de entonces eran peludos, no se lavaban mucho y eran muy bestias, lo arreglaban o desarreglaban todo a golpe de espada, los de ahora visten con ropa de firma cara y han sustituido la espada por el teclado de un ordenador desde del cual deciden si la economía hace leña o se recupera, si un gobernante electo puede seguir o si debe caer. Tras la caída del Imperio Romano, del viejo Imperio Romano, vino un período de oscuridad y barbarie llamado Edad Media que sólo se salva por el arte y la arquitectura, a mi juicio, ya veremos si esta nueva Edad Media es tan duradera como la anterior o nos podemos salir sin hacernos mucho daño.

Dimitir o no dimitir

Dimitir o no dimitir

Karl-Theodor zu Guttemberg era el ministre de defensa alemany i un dels polítics més valorats d'Alemanya fins que va cometre l'error d'escriure la seva tesi doctoral plagiant diversos paràgrafs, un cop descobert el plagi, el ministre ha renunciat al doctorat i ha dimitit del càrrec. Això ha succeït a Alemanya. Mentrestant a Itàlia el primer ministre Silvio Berlusconi acusat de tota un ampli ventall de corrupteles i de l'escàndol de les "velines" no només no dimiteix del càrrec, ni tan sols es presenta al judici que se celebra contra ell. I a Espanya Francisco Camps es presentarà a les eleccions autonòmiques, i segurament serà votat pels seus conciutadans malgrat la seva imputació en un delicte de suborn de la trama Gürtel. No era gaire correcte plagiar paràgrafs sencers a la seva tesi doctoral, aquestes coses són mal vistes als països del centre i nord d'Europa, que tampoc són gaire tolerants amb els corruptes. La ministra d'Afers Exteriors francesa ha hagut de dimitir per la seva relació amb el règim ja caigut de Tunísia. I mentrestant Berlusconi lamentava la caiguda d'un home "tan savi" com Mubarak i fins no fa tants dies mostrava la seva preocupació per Gadafi, també a Espanya sembla que un tal Aznar deu lamentar que caigui Gadafi, que li va regalar un cavall fa uns anys. Però a Espanya i Itàlia, a diferència d'Alemanya i França, no dimiteix ni Déu.

Dimitir o no dimitir

Karl-Theodor zu Guttemberg era el ministro de defensa alemán y uno de los políticos más valorados de Alemania hasta que cometió el error de escribir su tesis doctoral plagiando varios párrafos, una vez descubierto el plagio, el ministro ha renunciado al doctorado y ha dimitido del cargo. Esto ha sucedido en Alemania. Mientras tanto en Italia el primer ministro Silvio Berlusconi acusado de toda una amplia gama de corruptelas y del escándalo de las "velina" no sólo no dimite del cargo, ni siquiera se presenta al juicio que se celebra contra él. Y en España Francisco Camps se presentará a las elecciones autonómicas, y seguramente será votado por sus conciudadanos a pesar de su imputación en un delito de cohecho de la trama Gürtel. No era muy correcto plagiar párrafos enteros a su tesis doctoral, estas cosas son mal vistas en los países del centro y norte de Europa, que tampoco son muy tolerantes con los corruptos. La ministra de Asuntos Exteriores francés ha tenido que dimitir por su relación con el régimen ya caído de Túnez. Y mientras Berlusconi lamentaba la caída de un hombre "tan sabio" como Mubarak y hasta no hace tantos días mostraba su preocupación por Gadafi, también en España parece que un tal Aznar debe lamentar que caiga Gadafi, que le regaló un caballo hace unos años . Pero en España e Italia, a diferencia de Alemania y Francia, no dimite ni Dios.