25 de gen. 2012

Dinasties

Dinasties


No són monarquies però actuen igual. Ho hem vist en el cas d'alguns dels règims àrabs, el fill hereta la presidència de mans del pare, per exemple Bashar al-Assad, que va heretar el càrrec del seu pare, Hafez al-Asad.




Ho hem vist en el cas de Korea del Nord, Kim Jong-un, hereta la dictadura del seu pare Kim Jong-II, que ja va heretar el càrrec del seu pare Kim Il Sung.


Però no ens cal anar tan lluny, alguns dirigents del PP tenen un concepte de propietat de l'Estat, de la petita part d'Estat que els correspon gestionar però que ho fan com un cacic del segle XIX o senyor feudal. A Galícia el president de la Diputació d'Ourense des de 1990, el peper José Luís Baltar Pumar ha decidit retirar-se obrint la porta a que li succeeixi el seu fill José Manuel Baltar Blanco al capdavant de la Diputació. Baltar fill és vicepresident primer del Parlament gallec i suplent dels diputats del PP per Ourense, aquests dos fets li permeten entrar a la Diputació d'Ourense substituint al seu pare i ser nomenat president de la Diputació ja que el PP té la majoria dels escons de la institució.
Aquest no és l'únic cas. Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló, aquell home borni que sol aparèixer a totes les fotos amb ulleres de sol és de moment l'últim d'un llarg llinatge de la família Fabra al capdavant de la Diputació de Castelló de la que han estat al capdavant des de que aquesta institució va ser constituïda cap als anys 30 del segle XIX.








Dinasties

No són monarquies però actuen igual. Ho hem vist en el cas d'alguns dels règims àrabs, el fill hereta la presidència de mans del pare, per exemple Bashar al-Assad, que va heretar el càrrec del seu pare, Hafez al-Asad.


Ho hem vist en el cas de Korea del Nord, Kim Jong-un, hereta la dictadura del seu pare Kim Jong-II, que ja va heretar el càrrec del seu pare Kim Il Sung.

Però no ens cal anar tan lluny, alguns dirigents del PP tenen un concepte de propietat de l'Estat, de la petita part d'Estat que els correspon gestionar però que ho fan com un cacic del segle XIX o senyor feudal.
A Galícia el president de la Diputació d'Ourense des de 1990, el peper José Luís Baltar Pumar ha decidit retirar-se obrint la porta a que li succeeixi el seu fill José Manuel Baltar Blanco al capdavant de la Diputació. Baltar fill és vicepresident primer del Parlament gallec i suplent dels diputats del PP per Ourense, aquests dos fets li permeten entrar a la Diputació d'Ourense substituint al seu pare i ser nomenat president de la Diputació ja que el PP té la majoria dels escons de la institució.
Aquest no és l'únic cas. Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló, aquell home borni que sol aparèixer a totes les fotos amb ulleres de sol és de moment l'últim d'un llarg llinatge de la família Fabra al capdavant de la Diputació de Castelló de la que han estat al capdavant des que aquesta institució va ser constituïda cap als anys 30 del segle XIX.

5 comentaris:

Patric ha dit...

Para mi la dinastía más rara es la de Corea del Norte por tratarse al mismo tiempo de una dinastía comunista. Creo que en otros casos a los que llaman dinastías son simplemente familias con tradición política, o sea en que son elegidos de la misma familia un padre y un hijo por ejemplo como presidentes de la repúbliuca o como senadores o dipuitados. En Chile la familia Frei tiene tradición política. También la familia Alessandri aunque en estos últimos tiempos no se les escucha mucho nombrar

Jaume C. i B. ha dit...

El término "dinastía" es perfectamente aplicable a estas familias que se van pasando el poder de padres a hijos aunque no sean reyes ni nada por el estilo. El caso de los Fabra en la Diputación de Castellón es algo absolutamente incomprensible, es una institución cuya presidencia ha ido pasando de padres a hijos, con algún tío y primo de por medio, desde la creación de la institución y ellos actúan como si formara parte de su patrimonio personal.
Creo que el caso de los Frei no es comparable a los Fabra porqué los Frei se han dedicado a la política siendo elegidos por los ciudadanos, no es el caso de los Fabra que es un cargo por elección indirecta, tampoco se puede comparar el hecho de que los Frei no se han cedido el cargo el padre al hijo si no que el hijo ha hecho su carrera política aunque quizá ser el hijo de un político le haya abierto puertas.

Patric ha dit...

De acuerdo, pero lo que sucede es que generalmente relacionamos la palabra dinastía con la monarquía.Se que también se usa en relación al poder o influencia político, y también empresarial o financiero como los Morgan, los Rockefeller, etc. No conmozco mucho de dinastías españolas salvo los que acabas de mencionar, aparte de la familia real.

Jaume C. i B. ha dit...

Es cierto, normalmente se suele usar el término "dinastía" para referirse a las monarquías pero en el caso de los Asad y de los Kim se trata de una dinastía de dictadores, en el otro caso se trata de familias que encuentran el modo para mantenerse en el poder e ir pasándose el cargo en instituciones cuyo nombramiento no es del todo democrático como es el caso de las Diputaciones provinciales.

Patric ha dit...

Comprendo.