Dinasties

Dinasties

No són monarquies però actuen igual. Ho hem vist en el cas d'alguns dels règims àrabs, el fill hereta la presidència de mans del pare, per exemple Bashar al-Assad, que va heretar el càrrec del seu pare, Hafez al-Asad.

Ho hem vist en el cas de Korea del Nord, Kim Jong-un, hereta la dictadura del seu pare Kim Jong-II, que ja va heretar el càrrec del seu pare Kim Il Sung.

Però no ens cal anar tan lluny, alguns dirigents del PP tenen un concepte de propietat de l'Estat, de la petita part d'Estat que els correspon gestionar però que ho fan com un cacic del segle XIX o senyor feudal. A Galícia el president de la Diputació d'Ourense des de 1990, el peper José Luís Baltar Pumar ha decidit retirar-se obrint la porta a que li succeeixi el seu fill José Manuel Baltar Blanco al capdavant de la Diputació. Baltar fill és vicepresident primer del Parlament gallec i suplent dels diputats del PP per Ourense, aquests dos fets li permeten entrar a la Diputació d'Ourense substituint al seu pare i ser nomenat president de la Diputació ja que el PP té la majoria dels escons de la institució.

Aquest no és l'únic cas. Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló, aquell home borni que sol aparèixer a totes les fotos amb ulleres de sol és de moment l'últim d'un llarg llinatge de la família Fabra al capdavant de la Diputació de Castelló de la que han estat al capdavant des de que aquesta institució va ser constituïda cap als anys 30 del segle XIX.

Dinasties

No són monarquies però actuen igual. Ho hem vist en el cas d'alguns dels règims àrabs, el fill hereta la presidència de mans del pare, per exemple Bashar al-Assad, que va heretar el càrrec del seu pare, Hafez al-Asad.

Ho hem vist en el cas de Korea del Nord, Kim Jong-un, hereta la dictadura del seu pare Kim Jong-II, que ja va heretar el càrrec del seu pare Kim Il Sung.

Però no ens cal anar tan lluny, alguns dirigents del PP tenen un concepte de propietat de l'Estat, de la petita part d'Estat que els correspon gestionar però que ho fan com un cacic del segle XIX o senyor feudal.
A Galícia el president de la Diputació d'Ourense des de 1990, el peper José Luís Baltar Pumar ha decidit retirar-se obrint la porta a que li succeeixi el seu fill José Manuel Baltar Blanco al capdavant de la Diputació. Baltar fill és vicepresident primer del Parlament gallec i suplent dels diputats del PP per Ourense, aquests dos fets li permeten entrar a la Diputació d'Ourense substituint al seu pare i ser nomenat president de la Diputació ja que el PP té la majoria dels escons de la institució.

Aquest no és l'únic cas. Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló, aquell home borni que sol aparèixer a totes les fotos amb ulleres de sol és de moment l'últim d'un llarg llinatge de la família Fabra al capdavant de la Diputació de Castelló de la que han estat al capdavant des que aquesta institució va ser constituïda cap als anys 30 del segle XIX.

Corea del Nord, Iran i Síria, amistats perilloses

Corea del Nord, Iran i Síria, amistats perilloses

Realment costa d'entendre que tenen en comú Síria, Iran i Corea del Nord, tret del fet que tots tres Estats són règims autoritaris. Iran i Síria poden tenir en comú ser dos Estats de majoria musulmana, i molt especialment, el seu odi cap a Israel, però Corea del Nord està a l'altra extrem d'Àsia. Clar, que Iran sembla que està fent amistat amb tots els sàtrapes autoritaris del planeta, alguns situats a milers de quilòmetres.

Corea del Nord és el principal subministrador de material nuclear i míssils balístics que tenen l'Iran i Síria segons un informe publicat per l'ONU que va ser compilat durant el mes de maig. El procediment que va emprar Corea del Nord "per subministrar míssils i components tecnològics a certs països, incloent-hi a la República Islàmica d'Iran i la República Àrab de Síria" va incloure múltiples nivells d'intermediaris i la cobertura de companyies i institucions financeres. És a dir, que van crear un entramat per poder traficar amb les armes i el material nuclear i que se'n perdés la pista si l'assumpte era investigat per emmascarar les transaccions, incloent contenidors amb declaracions falses sobre el seu contingut, i vaixells amb rutes i destinacions falses. Ens hem de sorprendre?. No, ho crec, el procediment pel tràfic il·legal d'armes s'assembla molt al que usen els traficants de drogues, però la diferència és que en aquest cas estem parlant que els responsables no són uns càrtels de la droga o uns grups de delinqüents organitzats, en aquest cas aquestes activitats il·legals en què es trafica amb armes i material nuclear implica tant en el cas del venedor com del comprador a Estats: Corea del Nord, Iran i Síria. Res de nou sota el sol. Els tres països estan governats per règims autoritaris, molt autoritaris, encara que les democràcies tampoc se'n lliuren de la responsabilitat de vendre armes legal i il·legalment a aquests països, mentre firmen tractats per acabar amb el tràfic d'armes firmen autoritzacions per vendre-les.

1-Corea del Nord van col·laborar en la construcció del reactor de plutoni d'Al Kibar, a Síria, que l'aviació israeliana van destruir l'any 2007. El personal nord-coreà que va col·laborar en la construcció d'aquest reactor cobrava d'Iran, segons Alí Reza Asghari, un desertor iranià on hi col·laboraven altres científics iranians. Aquest reactor era fonamental per a la construcció d'una bomba de plutoni.

2-Iran desenvolupà el míssil Shihab que està basat en el míssil nord-coreà Nodong. Iran va adquirir dotze motors de míssils Nodong l'any 1999 per poder desenvolupar el Shihab-3, que pot recórrer de 1300-1500 quilòmetres, arriba per tant fins a Israel.

3-Iran va començar a desenvolupar el Shihab-6 basat en el míssil nord-coreà Taepodong-2, un tipus de míssil intercontinental capaç de recórrer de 5000 a 6000 quilòmetres.

4-L'any 2008 van ser identificats un grup d'experts nord-coreans en una instal·lació iraniana que intenta desenvolupar ogives nuclears per ser incorporades tant al Shihab-3 iranià - amb capacitat d'arribar fins a Israel - i el nord-coreà Nodong. És a dir, Iran i Corea del Nord treballen en equip per desenvolupar tant ogives nuclears com els míssils que les han de transportar.

5-Alguns informes impliquen a Corea del Nord en la construcció dels túnels subterranis d'Hezbolà que van ser fonamentals durant la Segona Guerra del Líban.

Corea del Nord facilita a Iran i Síria tecnologia armamentística i això li permet a Corea del Nord rebre uns ingressos que l'aïllament internacional l'impedeixen aconseguir, mentre que Iran i Síria poden aconseguir un armament que per ells mateixos no podrien desenvolupar i tampoc podrien aconseguir de cap potència, almenys no legalment.

Corea del Norte, Irán y Siria, amistades peligrosas

Realmente cuesta entender que tienen en común Siria, Irán y Corea del Norte, salvo que los tres Estados son regímenes autoritarios. Irán y Siria pueden tener en común ser dos Estados de mayoría musulmana, y muy especialmente, su odio hacia Israel, pero Corea del Norte está al otro extremo de Asia. Claro, que Irán parece estar haciendo amistad con todos los sátrapas autoritarios del planeta, algunos situados a miles de kilómetros. Corea del Norte es el principal suministrador de material nuclear y misiles balísticos que tienen Irán y Siria según un informe publicado por la ONU que fue compilado durante el mes de mayo. El procedimiento que empleó Corea del Norte "para suministrar misiles y componentes tecnológicos a ciertos países, incluyendo a la República Islámica de Irán y la República Árabe de Siria" incluyó múltiples niveles de intermediarios y la cobertura de compañías e instituciones financieras. Es decir, que crearon un entramado para poder traficar con las armas y el material nuclear y que se perdiera la pista si el asunto era investigado por enmascarar las transacciones, incluyendo contenedores con declaraciones falsas sobre su contenido, y barcos con rutas y destinos falsas. Hay que sorprender?. No, lo creo, el procedimiento por el tráfico ilegal de armas se parece mucho al que usan los traficantes de drogas, pero la diferencia es que en este caso estamos hablando de que los responsables no son unos cárteles de la droga o unos grupos de delincuentes organizados, en este caso estas actividades ilegales en que se trafica con armas y material nuclear implica tanto en el caso del vendedor como del comprador en Estados: Corea del Norte, Irán y Siria. Nada nuevo bajo el sol. Los tres países están gobernados por regímenes autoritarios, muy autoritarios, aunque las democracias tampoco se libran de la responsabilidad de vender armas legal e ilegalmente en estos países, mientras firman tratados para acabar con el tráfico de armas firman autorizaciones para venderlas.
1-Corea del Norte colaboraron en la construcción del reactor de plutonio de Al Kibar, en Siria, que la aviación israelí destruyeron en 2007. El personal norcoreano que colaboró en la construcción de este reactor cobraba de Irán, según Alí Reza Asghari, un desertor iraní donde colaboraban otros científicos iraníes. Este reactor era fundamental para la construcción de una bomba de plutonio.
2-Irán desarrolló el misil Shihab que está basado en el misil norcoreano Nodong. Irán adquirió doce motores de misiles Nodong el año 1999 para poder desarrollar el Shihab-3, que puede recorrer de 1300-1500 kilómetros, llega por tanto a Israel.
3-Irán comenzó a desarrollar el Shihab-6 basado en el misil norcoreano Taepodong-2, un tipo de misil intercontinental capaz de recorrer de 5000 a 6000 kilómetros.
4-el año 2008 fueron identificados un grupo de expertos norcoreanos en una instalación iraní que intenta desarrollar ojivas nucleares para su incorporación tanto al Shihab-3 iraní - con capacidad de llegar hasta Israel - y el norcoreano Nodong. Es decir, Irán y Corea del Norte trabajan en equipo para desarrollar tanto ojivas nucleares como los misiles que las han de transportar.
5-Algunos informes implican a Corea del Norte en la construcción de los túneles subterráneos de Hezbolá que fueron fundamentales durante la Segunda Guerra del Líbano.
Corea del Norte facilita a Irán y Siria tecnología armamentística y esto le permite a Corea del Norte recibió unos ingresos que el aislamiento internacional le impiden conseguir, mientras que Irán y Siria pueden conseguir un armamento que por sí mismos no podrían desarrollar y tampoco podrían conseguir de ninguna potencia, al menos no legalmente.