Professors menystinguts i pares claudicants

Professors menystinguts i pares claudicants

És indubtable que els professors han perdut la seva autoritat davant dels seus alumnes. Se'n donen moltes raons del perquè ha succeït això però dubto molt que realment se sàpiga quina hi ha sigut la causa o les causes que han portat a que els professors se sentin menystinguts pels seus alumnes, i aquest sentiment de menysvaloració sembla que no és subjectiu sinó molt objectiu. Parlen d'enfortir l'autoritat dels professors i es proposen remeis al problema però obliden que part de la responsabilitat en l'educació dels nens correspon als pares, pares que en els últims anys han passat olímpicament de la seva responsabilitat com educadors deixant aquesta responsabilitat en mans exclusivament dels professors. La presidenta de la Comunitat de Madrid, la inefable Esperanza Aguirre ens ha sortit amb una de les seves idees de bomber proposant que es recuperin les tarimes. La gent jove no ha conegut les tarimes, jo si – que vell que em sento – es tractava d'un espai entarimat des del qual el professor donava la classe en una posició aixecada respecte de la resta de la classe uns quants centímetres. Els partidaris de la tarima al·leguen que la tarima és un element que dóna autoritat al professor. Personalment no crec que l'autoritat la doni enfilar el professor 30 centímetres pel damunt del nivell de la classe, si tot fos una qüestió d'alçada podríem penjar al professor del sostre. No crec que la solució sigui posar al professor a més alçada, si els alumnes són una colla de brètols és perquè els seus pares han deixat de fer la seva part de la feina d'educadors dels seus fills. A alguns pares si que els hauríem d'enfilar damunt d'una tarima i penjar-los però, i ara parlant més seriosament, crec que el primer que s'hauria de fer és reunir els professors de cada centre amb els pares i que cadascú se'n faci responsable de la part de l'educació que els pertoca.

Profesores menospreciados y padres claudicantes

Es indudable que los profesores han corretón su autoridad ante de sus alumnos. Se dan muchas razones del porque ha sucedido eso pero dudo mucho que realmente se sepa cuál hay sido la causa o las causas que han llevado a que los profesores se sientan menospreciados por sus alumnos, y este sentimiento de menosprecio parece que no es subjetivo sino muy objetivo. Hablan de fortalecer a la autoridad de los profesores y se proponen remedios al problema pero olvidan que parte de la responsabilidad en la educación de los niños corresponde a los padres, padres que en los últimos años han pasado olímpicamente de su responsabilidad como educadores dejando esta responsabilidad en manos exclusivamente de los profesores. La presidenta de la Comunidad de Madrid, la inefable Esperanza Aguirre nos ha salido con una de sus ideas de bombero proponiendo que se recuperen las tarimas. La gente joven no ha conocido las tarimas, yo si – que viejo que me siento – se trataba de un espacio entarimado desde el cual el profesor daba la clase en una posición levantada respeto del resto de la clase unos cuantos centímetros. Los partidarios de la tarima alegan que la tarima es un elemento que da autoridad al profesor. Personalmente no creo que la autoridad la dé elevar al profesor 30 centímetros por encima del nivel de la clase, si todo fuese una cuestión de altura podríamos colgar al profesor del techo. No creo que la solución sea poner al profesor a más altura, si los alumnos son una pandilla de gamberros es porque sus padres han dejado de hacer su parte de la faena de educadores de sus hijos. A algunos padres si que los deberíamos subir encima de una tarima y colgarlos, sin embargo, y ahora hablando más seriamente, creo que lo primero que se tendría de hacer es reunir los profesores de cada centro con los padres y que cada uno se haga responsable de la parte de la educación que les corresponde.