Una injustícia a Espanya
The New York Times
8 abril 2010
Traducció al català: Jaume C. i B.
Cal permetre que Garzón prossegueixi la seva feina. Espanya necessita un honest ajust amb el seu problemàtic passat i no la persecució dels qui tenen el coratge de demanar-ho.El jutge espanyol més conegut, Baltasar Garzón, està acusat en un cas de rerefons polític que hauria d'haver estat desestimat pel tribunal. Se l'acusa d'ignorar la Llei d'Amnistia de 1977 quan va decidir investigar més de 100.000 desaparicions a la Guerra Civil i la repressió franquista que va seguir. Els càrrecs els sustenten dos grups d'extrema dreta que temen una investigació sense traves de l'època franquista. Per desgràcia, un dels magistrats company de Garzón va substanciar la querella i ha formalitzat els càrrecs. Com a conseqüència, serà suspès en les seves funcions fins el judici i si és considerat culpable pot ser apartat de la carrera judicial fins a 20 anys, donant per acabada una trajectòria dedicada a la persecució de terroristes i dictadors perquè donessin compte dels seus delictes. Això pot alegrar als seus enemics polítics, però serà una farsa de justícia. Els veritables delictes en aquest cas són les desaparicions, no la investigació de Garzón.
Garzón és un jutge valent i controvertit que s'ha guanyat molts enemics. Ha instruït casos contra terroristes bascos i d'Al-Qaida, poderosos polítics espanyols, dictadors llatinoamericans i caps mafiosos russos. El seu objectiu ha estat impedir la impunitat dels poderosos i estendre l'imperi dels drets humans internacionalment.
An Injustice in Spain
Published: April 8, 2010
Spain’s best-known investigative magistrate, Baltasar Garzón, is now being prosecuted in a politically driven case that should have been thrown out of court.
Judge Garzón is charged with ignoring a 1977 amnesty law when he decided to investigate the disappearances of more than 100,000 people during Spain’s 1930s civil war and the decade of Francoist repression that followed. The charges were brought by two far-right groups who fear an open investigation of the Franco-era record. Unfortunately, one of Mr. Garzón’s fellow magistrates sustained the complaint and brought formal charges this week.
As a result, he will now be suspended from his duties pending trial. If convicted, he could be barred from the bench for up to 20 years, effectively ending a career dedicated to holding terrorists and dictators accountable for their crimes. That would please his political enemies, but it would be a travesty of justice.
The real crimes in this case are the disappearances, not Mr. Garzón’s investigation. If, as seems likely, these were crimes against humanity under international law, Spain’s 1977 amnesty could not legally absolve them. The suspected perpetrators are all dead, and Mr. Garzón long ago halted his investigation, passing jurisdiction to local Spanish courts in the areas where the victims were exhumed. Mr. Garzón is a fearless and controversial prosecutor who has made many enemies over the years. He has brought cases against Basque and Al Qaeda terrorists, powerful Spanish politicians, Latin American dictators and Russian mafia thugs.
High-profile cases, like his bid to try the former Chilean dictator Augusto Pinochet, appeal to him, and sometimes he overreaches. But his consistent goal has been to deny impunity to the powerful and expand the scope of international human rights law.
Mr. Garzón should be allowed to resume that work at the earliest possible date. Spain needs an honest accounting of its troubled past, not prosecution of those who have the courage to demand it.
Una injusticia en España
The New York Times
Versió en castellà: El País
El juez español más conocido, Baltasar Garzón, está acusado en un caso de trasfondo político que debiera haber sido desestimado por el tribunal. Se le acusa de ignorar la Ley de Amnistía de 1977 cuando decidió investigar más de 100.000 desapariciones en la Guerra Civil y la
represión franquista que siguió. Los cargos los sustentan dos grupos de extrema derecha que temen una investigación sin cortapisas de la época franquista. Por desgracia, uno de los magistrados compañero de Garzón sustanció la querella y ha formalizado los cargos. Como consecuencia, será suspendido en sus funciones hasta el juicio y si es considerado culpable puede ser apartado de la carrera judicial hasta 20 años, dando por acabada una trayectoria dedicada a la persecución de terroristas y dictadores para que dieran cuenta de sus delitos.
Ello puede alegrar a sus enemigos políticos, pero será una farsa de justicia. Los verdaderos delitos en este caso son las desapariciones, no la investigación de Garzón.Garzón es un juez valiente y controvertido que se ha granjeado muchos enemigos. Ha instruido casos contra terroristas vascos y de Al Qaeda, poderosos políticos españoles, dictadores latinoamericanos y jefes mafiosos rusos. (...) Su objetivo ha sido impedir la impunidad de los poderosos y extender el imperio de los derechos humanos internacionalmente.
Hay que permitir que Garzón prosiga su trabajo. España necesita un honesto ajuste de cuentas con su problemático pasado y no la persecución de quienes tienen el coraje de pedirlo.
