Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llei de la memòria històrica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llei de la memòria històrica. Mostrar tots els missatges

12 d’abr. 2010

Una injustícia a Espanya / An injustice in Spain / Una injusticia en España

Una injustícia a Espanya

The New York Times

8 abril 2010

Traducció al català: Jaume C. i B.

El jutge espanyol més conegut, Baltasar Garzón, està acusat en un cas de rerefons polític que hauria d'haver estat desestimat pel tribunal. Se l'acusa d'ignorar la Llei d'Amnistia de 1977 quan va decidir investigar més de 100.000 desaparicions a la Guerra Civil i la repressió franquista que va seguir. Els càrrecs els sustenten dos grups d'extrema dreta que temen una investigació sense traves de l'època franquista. Per desgràcia, un dels magistrats company de Garzón va substanciar la querella i ha formalitzat els càrrecs. Com a conseqüència, serà suspès en les seves funcions fins el judici i si és considerat culpable pot ser apartat de la carrera judicial fins a 20 anys, donant per acabada una trajectòria dedicada a la persecució de terroristes i dictadors perquè donessin compte dels seus delictes. Això pot alegrar als seus enemics polítics, però serà una farsa de justícia. Els veritables delictes en aquest cas són les desaparicions, no la investigació de Garzón.

Garzón és un jutge valent i controvertit que s'ha guanyat molts enemics. Ha instruït casos contra terroristes bascos i d'Al-Qaida, poderosos polítics espanyols, dictadors llatinoamericans i caps mafiosos russos. El seu objectiu ha estat impedir la impunitat dels poderosos i estendre l'imperi dels drets humans internacionalment. Cal permetre que Garzón prossegueixi la seva feina. Espanya necessita un honest ajust amb el seu problemàtic passat i no la persecució dels qui tenen el coratge de demanar-ho.

An Injustice in Spain

Published: April 8, 2010

The New York Times

Spain’s best-known investigative magistrate, Baltasar Garzón, is now being prosecuted in a politically driven case that should have been thrown out of court.

Judge Garzón is charged with ignoring a 1977 amnesty law when he decided to investigate the disappearances of more than 100,000 people during Spain’s 1930s civil war and the decade of Francoist repression that followed. The charges were brought by two far-right groups who fear an open investigation of the Franco-era record. Unfortunately, one of Mr. Garzón’s fellow magistrates sustained the complaint and brought formal charges this week.

As a result, he will now be suspended from his duties pending trial. If convicted, he could be barred from the bench for up to 20 years, effectively ending a career dedicated to holding terrorists and dictators accountable for their crimes. That would please his political enemies, but it would be a travesty of justice.

The real crimes in this case are the disappearances, not Mr. Garzón’s investigation. If, as seems likely, these were crimes against humanity under international law, Spain’s 1977 amnesty could not legally absolve them. The suspected perpetrators are all dead, and Mr. Garzón long ago halted his investigation, passing jurisdiction to local Spanish courts in the areas where the victims were exhumed. Mr. Garzón is a fearless and controversial prosecutor who has made many enemies over the years. He has brought cases against Basque and Al Qaeda terrorists, powerful Spanish politicians, Latin American dictators and Russian mafia thugs.

High-profile cases, like his bid to try the former Chilean dictator Augusto Pinochet, appeal to him, and sometimes he overreaches. But his consistent goal has been to deny impunity to the powerful and expand the scope of international human rights law.

Mr. Garzón should be allowed to resume that work at the earliest possible date. Spain needs an honest accounting of its troubled past, not prosecution of those who have the courage to demand it.

Una injusticia en España

The New York Times

Versió en castellà: El País

El juez español más conocido, Baltasar Garzón, está acusado en un caso de trasfondo político que debiera haber sido desestimado por el tribunal. Se le acusa de ignorar la Ley de Amnistía de 1977 cuando decidió investigar más de 100.000 desapariciones en la Guerra Civil y la
represión franquista que siguió. Los cargos los sustentan dos grupos de extrema derecha que temen una investigación sin cortapisas de la época franquista. Por desgracia, uno de los magistrados compañero de Garzón sustanció la querella y ha formalizado los cargos. Como consecuencia, será suspendido en sus funciones hasta el juicio y si es considerado culpable puede ser apartado de la carrera judicial hasta 20 años, dando por acabada una trayectoria dedicada a la persecución de terroristas y dictadores para que dieran cuenta de sus delitos.
Ello puede alegrar a sus enemigos políticos, pero será una farsa de justicia. Los verdaderos delitos en este caso son las desapariciones, no la investigación de Garzón.

Garzón es un juez valiente y controvertido que se ha granjeado muchos enemigos. Ha instruido casos contra terroristas vascos y de Al Qaeda, poderosos políticos españoles, dictadores latinoamericanos y jefes mafiosos rusos. (...) Su objetivo ha sido impedir la impunidad de los poderosos y extender el imperio de los derechos humanos internacionalmente.

Hay que permitir que Garzón prosiga su trabajo. España necesita un honesto ajuste de cuentas con su problemático pasado y no la persecución de quienes tienen el coraje de pedirlo.

17 d’oct. 2009

El govern català insta a la fiscalia a anul·lar les sentencies del judici a Companys

El govern català insta a la fiscalia a anul·lar les sentencies del judici a Companys

Recórrer les sentències

El govern de la Generalitat de Catalunya instarà a la fiscalia general de l'Estat a recórrer les dues sentències, la que va dictar el Tribunal de Responsabilitats Polítiques i la del Consell de Guerra que va condemnar el president Companys a mort.

“No hi haurà cap raó per desistir fins que s'aconsegueixi l'anul·lació del judici”, va dir el president Montilla en nom del govern llegint una declaració institucional en l'acte que commemorava el 60è aniversari de l'afusellament del president Companys. L'anul·lació del judici és l'últim gest que el poble de Catalunya espera de les institucions espanyoles després de l'aprovació de la Llei de Memòria Històrica, va dir el president Montilla.

Llei rebaixada, llei inútil

El govern espanyol va redactar la LMH, la va anar rebaixant amb l'esperança que el PP hi donés suport malgrat que tenia el suport dels altres partits. Pensar que el PP donaria suport a aquesta llei era absurd, només cal haver escoltat les opinions d'alguns reconeguts dirigents del PP sobre el franquisme per entendre que era impossible un recolzament seu a la LMH. El PSOE va redactar una LMH que hi ha trobat amb enormes entrebancs en la seva aplicació perquè aquells que han de vetllar en la seva aplicació des del punt de vista legal, els jutges, prefereixen vetllar perquè la infàmia i els crims del franquisme quedin impunes.

Perdonar però no oblidar

El president Montilla va dir que “el poble català ha perdonat, però, per un sentit col·lectiu de la dignitat, no podem confondre perdó amb oblit. Hi ha un capítol pendent, que volem tancar amb dignitat per honorar a nostre president”. Evidentment no podem oblidar que al president Companys el van assassinar però tampoc hauríem de perdonar. Hi ha hagut alguna mostra de penediment?. Que jo sàpiga no. Cap representant de l'exèrcit, que va ser responsable del judici i de l'assassinat ha demanat perdó. Tampoc les Corts espanyoles han demanat disculpes.

El mateix exèrcit amb un altre uniforme en el mateix Estat

Algú pot dir que l'exèrcit espanyol d'avui no té res a veure amb l'exèrcit espanyol que l'any 1940 va assassinar el president Companys. Potser s'han civilitzat però és la mateixa institució. I l'Estat?. No va produir-se un trencament amb el règim anterior, va ser una transició. Però acceptem que no són el mateix.

Alemanya i Gernika

L'actual República Federal d'Alemanya va trencar amb l'Alemanya nazi, els capitostos nazis van ser jutjats. Però Alemanya, l'Alemanya moderna i democràtica va demanar disculpes a Gernika pel terrible bombardeig que aquella població basca va patir dut a terme per l'aviació alemanya que col·laborava amb el dictador Franco. L'Estat espanyol no ha fet el mateix tot i que la seva obligació era major que la dels alemanys.

La venjança catalana

Un exemple més: els almogàvers van lluitar al servei de Bizanci que va pagar-los assassinant els seus caps. Ells van respondre passant-se per la pedra a un munt de gent com a revenja per l'assassinat dels seus caps. Aquest fet terrible es recordat a Grècia amb el nom de la “venjança catalana” ja que els almogàvers era una horda composta per catalans i aragonesos. Fa uns anys la Generalitat de Catalunya va organitzar un acte de desgreuge. La Catalunya de llavors no té gaire a veure amb la Catalunya actual però la Generalitat de Catalunya va demanar disculpes per les barbaritats que van fer els almogàvers.

Sembla que no va amb ells

Ni l'Estat espanyol ni el seu exèrcit demanen disculpes per l'assassinat del president Companys, però no només per ell, també haurien de demanar perdó per la mort dels milers de ciutadans catalans i espanyols. Alemanya va fer el gest a Gernika, Catalunya el va fer a Grècia, és vergonyós que l'Estat espanyol no el faci amb els seus propis ciutadans.

-----

Video: Declaracions per reivindicar la figura del president Companys

Video: Per Catalunya - Vida i mort de Lluís Companys 1 de 3 (Documental)

Video: Per Catalunya - Vida i mort de Lluís Companys 2 de 3 (Documental)

Video: Per Catalunya - Vida i mort de Lluís Companys 3 de 3 (Documental)

Vídeo: Els últims passos del President Companys (producció pròpia)

Article: 15 d'octubre de 2009 - 69è aniversari del seu afussellament

-----

El gobierno catalán insta a la fiscalía a anular las sentencias del juicio a Companys

Recurrir las sentencias

El gobierno de la Generalitat de Catalunya instará a la fiscalía general del Estado a recurrir las dos sentencias, la que dictó el Tribunal de Responsabilidades Políticas y la del Consejo de Guerra que condenó al presidente Companys a muerte.

“No habrá ninguna razón para desistir hasta que se consiga la anulación del juicio”, dijo el presidente Montilla en nombre del gobierno leyendo una declaración institucional en el acto que conmemoraba el 60è aniversario del fusilamiento del presidente Companys. La anulación del juicio es el último gesto que el pueblo de Catalunya espera de las instituciones españolas después de la aprobación de la Ley de Memoria Histórica, dijo el presidente Montilla.

Ley rebajada, ley inútil

El gobierno español redactó la LMH, la fue rebajando con la esperanza que el PP diese apoyo A pesar de que tenía el apoyo de los otros partidos. Pensar que el PP daría apoyo a esta ley era absurdo, nada más hay que haber escuchado las opiniones de algunos reconocidos dirigentes del PP sobre el franquismo para entender que era imposible un apoyo suyo a la LMH. El PSOE redactó una LMH que se ha encontrado con enormes tropiezos en su aplicación porque aquellos que deben velar en su aplicación desde el punto de vista legal, los jueces, prefieren velar porque la infamia y los crímenes del franquismo queden impunes.

Perdonar pero no olvidar

El presidente Montilla dijo que “el pueblo catalán ha perdonado, sin embargo, por un sentido colectivo de la dignidad, no podemos confundir perdón con olvido. Hay un capítulo pendiente, que queremos cerrar con dignidad por honrar a nuestro presidente”. Evidentemente no podemos olvidar que al presidente Companys le asesinaron pero tampoco deberíamos perdonar. ¿Ha habido alguna muestra de arrepentimiento?. Que yo sepa no. Ningún representante del ejército, que fue responsable del juicio y del asesinato ha pedido perdón. Tampoco las Cortes españoles han pedido disculpas.

El mismo ejército con otro uniforme en el mismo Estado

Alguien puede decir que el ejército español de hoy nada tiene que ver con el ejército español que el año 1940 asesinó el presidente Companys. Quizá se han civilizado pero es la misma institución. ¿Y el Estado?. No se produjo una rotura con el régimen anterior, fue una transición. Pero aceptemos que no son el mismo.

Alemana y Gernika

La actual República Federal de Alemana rompió con la Alemana nazi, los capitostes nazis fueron juzgados. Pero Alemana, la Alemana moderna y democrática pidió disculpas a Gernika por el terrible bombardeo que aquella población vasca sufrió llevado a cabo por la aviación alemana que colaboraba con el dictador Franco. El Estado español no ha hecho el mismo aunque su obligación era mayor que la de los alemanes.

La venganza catalana

Un ejemplo más: los almogávares lucharon al servicio de Bizancio que pagó asesinando sus cabezas. Ellos respondieron pasandose por la piedra a un montón de gente como venganza por el asesinato de sus jefes. Este hecho terrible es recordado en Grecia con el nombre de la “venganza catalana” ya que los almogávares era una horda compuesta por catalanes y aragoneses. Hace unos años la Generalitat de Catalunya organizó un acto de desagravio. La Catalunya de entonces no tiene mucho a ver con la Catalunya actual pero la Generalitat de Catalunya pidió disculpas por las barbaridades que hicieron los almogávares.

Parece que no va con ellos

Ni el Estado español ni su ejército piden disculpas por el asesinato del presidente Companys, pero no solo por él, también deberían pedir perdón por la muerte de los miles de ciudadanos catalanes y españoles. Alemania hizo el gesto en Gernika, Catalunya lo hizo en Grecia, es vergonzoso que el Estado español no lo haga con sus propios ciudadanos.

31 de març 2009

La Justícia posa entrebancs a l'aplicació de la L.M.H.

L'aplicació de la Llei de la Memòra Històrica hi ha trobat amb un nou entrebanc. Cap jutjat vol fer-se càrrec de la instrucció d'aquest assumpte i sense que un jutge doni autoritzacions és impossible dur a terme les tasques. El cert, és que era de preveure que això passés. La dreta franquista continua controlant moltes de les institucions fonamentals de l'Estat espanyol i no podien permetre que es restitueixi a les víctimes del feixisme. Les deficiències democràtiques de l'Estat espanyol es posen en evidència una vegada darrera de l'altre. És comprensible que el PP, partit fundat per persones provinents del franquisme tractin de posar entrebancs, el que no es comprensible és que els partits democràtics, i m'estic referint al PSOE, es dediquin a baixar-se els pantalons cada cop que la dreta cavernícola espanyola i d'altres institucions que van donar suport al franquisme, a més de tota la caverna mediàtica comencin a fer soroll.
Com pot exigir-se als ciutadans que compleixin les lleis si les mateixes institucions de l'Estat - la Justícia - fa mans i mànigues per no aplicar les lleis quan aquestes poden afectar un règim criminal i il·legítim que va assassinar i torturar a milers de ciutadans durant 40 anys?.
-----
La aplicación de la Ley de la Memora Histórica se ha encontrado con un nuevo tropiezo. Ningún juzgado quiere hacerse cargo de la instrucción de este asunto y sin que un juez dé autorizaciones es imposible llevar a cabo las tareas. Lo cierto, es que era de preveer que eso pasase. La derecha franquista continúa controlando muchas de las instituciones fundamentales del Estado español y no podían permitir que se restituya a las víctimas del fascismo. Las deficiencias democráticas del Estado español se ponen en evidencia una vez detrás de otra. Es comprensible que el PP, partido fundado por personas provenientes del franquismo traten de poner dificultades, el que no se comprensible es que los partidos democráticos, y me estoy refiriendo al PSOE, se dediquen a bajarse los pantalones cada vez que la derecha cavernícola española y otras instituciones que dieron apoyo al franquismo, además de toda la caverna mediática empiezan a hacer ruido.
¿Como puede exigirse a los ciudadanos que cumplan las leyes si las mismas instituciones del Estado - la Justicia - hacen "manos y mangas" para no aplicar las leyes cuando estas pueden afectar un régimen criminal e ilegítimo que asesinó y torturo a miles de ciudadanos durante 40 años?.