La (re)caiguda de l'Imperi (Neo)Romà

La (re)caiguda de l'Imperi (Neo)Romà

Se'n recorden de com va acabar l'Imperi Romà?. No estic demanant-los les seves experiències personals i viscudes, només demano si conserven els seus records de l'època en què estudiaven. La caiguda de l'Imperi Romà va ser provocada per diverses causes: una crisi econòmica, uns governants cada vegada més inútils, el poder cada vegada més gran dels bàrbars sobre les estructures de poder de l'Imperi, etc. Ara patim una crisi econòmica i els nostres polítics són cada dia més inútils i incompetents. Com passava amb els últims emperadors de l'Imperi també els nostres governants estan en mans dels bàrbars. Els bàrbars de llavors posaven emperadors o els deposaven a plaer, com els bàrbars d'ara, que de moment han fet caure a dos petits emperadors, Berlusconi a Itàlia i Papandreu a Grècia. Els bàrbars de llavors eren peluts, no es rentaven gaire i eren molt bèsties, ho arreglaven o desarreglaven tot a cop d'espasa, els d'ara vesteixen amb roba de firma cara i han substituït l'espasa pel teclat d'un ordinador des del qual decideixen si l'economia fa llufa o es recupera, si un governant electe pot seguir o si ha de caure. Després de la caiguda de l'Imperi Roma, del vell Imperi Romà, va venir un període de foscor i barbàrie anomenat Edat Mitjana que només se salva per l'art i l'arquitectura, al meu parer, ja veurem si aquesta nova Edat Mitjana és tan duradora com l'anterior o ens en podem sortir sense prendre gaire mal.

La (re)caída del Imperio (Neo)Romano

¿Se acuerdan de cómo terminó el Imperio Romano?. No estoy pidiéndoles sus experiencias personales y vividas, sólo pregunto si conservan sus recuerdos de la época en que estudiaban. La caída del Imperio Romano fue provocada por diversas causas: una crisis económica, unos gobernantes cada vez más inútiles, el poder cada vez mayor de los bárbaros sobre las estructuras de poder del Imperio, etc. Ahora sufrimos una crisis económica y nuestros políticos son cada día más inútiles e incompetentes. Como ocurría con los últimos emperadores del Imperio también nuestros gobernantes están en manos de los bárbaros. Los bárbaros de entonces ponían emperadores o los deponían a placer, como los bárbaros de ahora, que de momento han hecho caer a dos pequeños emperadores, Berlusconi en Italia y Papandreu en Grecia. Los bárbaros de entonces eran peludos, no se lavaban mucho y eran muy bestias, lo arreglaban o desarreglaban todo a golpe de espada, los de ahora visten con ropa de firma cara y han sustituido la espada por el teclado de un ordenador desde del cual deciden si la economía hace leña o se recupera, si un gobernante electo puede seguir o si debe caer. Tras la caída del Imperio Romano, del viejo Imperio Romano, vino un período de oscuridad y barbarie llamado Edad Media que sólo se salva por el arte y la arquitectura, a mi juicio, ya veremos si esta nueva Edad Media es tan duradera como la anterior o nos podemos salir sin hacernos mucho daño.

Dimitir o no dimitir

Dimitir o no dimitir

Karl-Theodor zu Guttemberg era el ministre de defensa alemany i un dels polítics més valorats d'Alemanya fins que va cometre l'error d'escriure la seva tesi doctoral plagiant diversos paràgrafs, un cop descobert el plagi, el ministre ha renunciat al doctorat i ha dimitit del càrrec. Això ha succeït a Alemanya. Mentrestant a Itàlia el primer ministre Silvio Berlusconi acusat de tota un ampli ventall de corrupteles i de l'escàndol de les "velines" no només no dimiteix del càrrec, ni tan sols es presenta al judici que se celebra contra ell. I a Espanya Francisco Camps es presentarà a les eleccions autonòmiques, i segurament serà votat pels seus conciutadans malgrat la seva imputació en un delicte de suborn de la trama Gürtel. No era gaire correcte plagiar paràgrafs sencers a la seva tesi doctoral, aquestes coses són mal vistes als països del centre i nord d'Europa, que tampoc són gaire tolerants amb els corruptes. La ministra d'Afers Exteriors francesa ha hagut de dimitir per la seva relació amb el règim ja caigut de Tunísia. I mentrestant Berlusconi lamentava la caiguda d'un home "tan savi" com Mubarak i fins no fa tants dies mostrava la seva preocupació per Gadafi, també a Espanya sembla que un tal Aznar deu lamentar que caigui Gadafi, que li va regalar un cavall fa uns anys. Però a Espanya i Itàlia, a diferència d'Alemanya i França, no dimiteix ni Déu.

Dimitir o no dimitir

Karl-Theodor zu Guttemberg era el ministro de defensa alemán y uno de los políticos más valorados de Alemania hasta que cometió el error de escribir su tesis doctoral plagiando varios párrafos, una vez descubierto el plagio, el ministro ha renunciado al doctorado y ha dimitido del cargo. Esto ha sucedido en Alemania. Mientras tanto en Italia el primer ministro Silvio Berlusconi acusado de toda una amplia gama de corruptelas y del escándalo de las "velina" no sólo no dimite del cargo, ni siquiera se presenta al juicio que se celebra contra él. Y en España Francisco Camps se presentará a las elecciones autonómicas, y seguramente será votado por sus conciudadanos a pesar de su imputación en un delito de cohecho de la trama Gürtel. No era muy correcto plagiar párrafos enteros a su tesis doctoral, estas cosas son mal vistas en los países del centro y norte de Europa, que tampoco son muy tolerantes con los corruptos. La ministra de Asuntos Exteriores francés ha tenido que dimitir por su relación con el régimen ya caído de Túnez. Y mientras Berlusconi lamentaba la caída de un hombre "tan sabio" como Mubarak y hasta no hace tantos días mostraba su preocupación por Gadafi, también en España parece que un tal Aznar debe lamentar que caiga Gadafi, que le regaló un caballo hace unos años . Pero en España e Italia, a diferencia de Alemania y Francia, no dimite ni Dios.

Berlusconi, l'home escàndol

Berlusconi, l'home escàndol

A Berlusconi gaudeix sent el centre d'atenció encara que sigui degut a un escàndol, unes vegades degut als seus actes i d'altres a les seves declaracions, quan no a totes dues causes. Berlusconi s'ha vist esquitxat per un escàndol sexual amb una menor i per desviar l'atenció del tema ha dit que “prefereixo apassionar-me amb noies maques que ser gai”. Berlusconi sembla que se sent còmode dins de l'escàndol, sigui pels casos de corrupció en què ell i les seves empreses estan implicats o pels escàndols sexuals. En el primer cas cal recordar que per justificar-se va respondre que “a tothom li agradaria ser com ell”, és a dir, que segons Berlusconi a tothom li agradaria fer tripijocs, i en el cas dels escàndols sexuals no és la primera vegada que està involucrat en la celebració de festes amb senyoretes que no tenien l'edat per participar-hi.


Berlusconi, el hombre escándalo

A Berlusconi disfruta siendo el centro de atención aunque sea debido a un escándalo, unas veces debido a sus actos y de otros en sus declaraciones, cuando no a ambas causas. Berlusconi se ha visto salpicado por un escándalo sexual con una menor y para desviar la atención del tema dijo que "prefiero apasionarme con chicas guapas que ser gay". Berlusconi parece que se siente cómodo dentro del escándalo, sea por los casos de corrupción en que él y sus empresas están implicados o por los escándalos sexuales. En el primer caso hay que recordar que para justificarse respondió que "en todo el mundo le gustaría ser como él", es decir, que según Berlusconi en todo el mundo le gustaría hacer chanchullos, y en el caso de los escándalos sexuales no es la primera vez que está involucrado en la celebración de fiestas con señoritas que no tenían la edad para participar.

Un personaggio molto particolare

Un personaggio molto particolare

Berlusconi és un personatge únic, gaudeix sent el centre de totes les mirades i totes les polèmiques, és un showman nat. Quan parla té el mal costum de buscar la polèmica fins i tot quan hauria de tenir una mica de cura. Ha fet unes declaracions en què aconsella als joves italians que es casin amb rics, que vagin a treballar a l'estranger i que no llegeixin els diaris. Considerant que ell és ric no sé si és que s'està oferint, considerant que és propietari de diversos mitjans de comunicació potser està tirant pedres contra la seva teulada.

Un personaggio molto particolare

Berlusconi es un personaje único, disfruta siendo el centro detodas las miradas y todas las polémicas, es un showman nato. Cuando habla tiene elmala costumbre de buscar la polémica incluso cuando debería tener un poco decuidado. Ha hecho unas declaraciones en las que aconseja a los jóvenes italianos que se casen con ricos, que vayan a trabajar en el extranjero y que no lean los periódicos.Considerando que él es rico no sé si es que se está ofreciendo, considerando que espropietario de varios medios de comunicación tal vez está tirando piedras contra su tejado.

Un personaggio molto particolare

Berlusconi è un personaggio unico, amano essere al centro di tutti gli sguardi e tutte le
controversie, è uno showman nato. Quando ha la cattiva abitudine di parlare per la polemica, anche quando dovrebbe essere un po 'attenti. Ha fatto alcune dichiarazioni che consiglia i giovani con i casinò italiani ricchi, che vanno a lavorare all'estero e che non leggono i giornali. Considerando che è ricco, non so se sono offerta, considerando che possiede i mezzi di comunicazione è forse lanciando pietre sul tetto.

Berlusconi i el seu concepte de missatge de pau cristià

Berlusconi i el seu concepte de missatge de pau cristià

Suposo que tots els que em llegeixen saben qui és Silvio Berlusconi, per si de cas diré que és el primer ministre italià i propietari d'un dels grups mediàtics més importants d'Europa, us enrecordareu també que Berlusconi va patir una agressió a Milà que li va causar danys importants a la cara. L'agressor es deia Tartaglia. També, ho suposo, sabeu que té problemes amb la Justícia italiana per diversos assumptes de corrupció. Entre les moltes personalitats que van interessar-se per Berlusconi s'hi troba el Sant Pare. Berlusconi agraït ha transmés al cardenal Tarsici Bertone, número dos del Vaticà el següent missatge: “Agraeixo al Sant Pare la proximitat que m'ha manifestat després de l'agressió que he patit. Les seves paraules m'han reconfortat enormement". Fins aquí tot normal, res a dir que el Sant Pare es preocupi per l'agressió al primer ministre italià. De les paraules que ha dit Berlusconi, coneixent el personatge, m'ha sorprés que digués que “els valors cristians estan sempre presents en l'acció del meu govern”. Alguns dels seus mitjans han fet i dit coses que només poden entendres com a valors cristians si considerem com a tals el “missatge cristià” que transmet la COPE i alguns bisbes espanyols, però més sorprenent és que digui que “el missatge de pau de Crist està desgraciadament oblidat”. La corrupció política i les orgies crec que tenen poc de missatge de pau de Crist, la crispació política que hi ha a Itàlia crec que poca relació té a veure amb un missatge de pau.

Berlusconi y su concepto de mensaje de paz cristiano

Supongo que todos los que me leen saben quien es Silvio Berlusconi, por si acaso diré que es el primer ministro italiano y propietario de uno de los grupos mediáticos más importantes de Europa, recordaréis también que Berlusconi sufrió una agresión en Milán que le causó daños importantes en la cara. El agresor se llamaba Tartaglia. También, lo supongo, sabéis que tiene problemas con la Justicia italiana por varios asuntos de corrupción. Entre las muchas personalidades que interesaron por Berlusconi se encuentra el Santo Padre. Berlusconi agradecido ha transmitido al cardenal Tarsicio Bertone, número dos del Vaticano el siguiente mensaje: “Agradezco al Santo Padre la proximidad que me ha manifestado después de la agresión que he sufrido. Sus palabras me han reconfortado enormemente". Hasta ahí todo normal, nada que decir que el Santo Padre se preocupe por la agresión al primer ministro italiano. De las palabras que ha dicho Berlusconi, conociendo el personaje, me ha sorprendido que dijese que “los valores cristianos están siempre presentes en la acción de mi gobierno”. Algunos de sus medios han hecho y dicho cosas que solo pueden entenderse como valores cristianos si consideramos como a tales el “mensaje cristiano” que transmite la COPE y algunos obispos españoles, pero más sorprendente es que diga que “el mensaje de paz de Cristo está desgraciadamente olvidado”. La corrupción política y las orgías creo que tienen poco de mensaje de paz de Cristo, la crispación política que hay en Italia creo que poca relación tienen que ver con un mensaje de paz.

Berlusconi demana als seus que regalin carnets del Poble de la Llibertat

Berlusconi demana als seus que regalin carnets del Poble de la Llibertat

La popularitat de Silvio Berlusconi ha pujat 7 punts després de l'agesió que va patir fa uns dies, i ara supera ja el 50%. Berlusconi ha rebut aquests dies moltes mostres de suport. Berlusconi va dirigir-se via telefònica a la gent que va assistir a una manifestació en suport seu dient-los que “l'amor venç l'enveja i l'odi” i va demanar als assistents que per Nadal regalin el carnet del seu partit El Poble de la Llibertat. Berlusconi és tot un personatge, se li ha de reconèixer que té l'habilitat del showman que en realitat és i que aconsegueix amb una gran dosi de barra capgirar qualsevol situació. El gravíssim fet de l'agressió que va patir porta el camí de convertir-se en la millor campanya electoral favorable a Berlusconi. Li van trencar la cara, cosa que pot ser arreglada amb cirurgia plàstica, i sembla que també recupera la popularitat que havia anat perdent, el risc és que degut a l'agressió patida s'acabi convertint en un heroi nacional i “màrtir” i que aconsegueixi sumar militants al seu partit per simpatia amb ell.

Vídeo: Attacco a Berlusconi Duomo di Milano

Berlusconi pide a los suyos que regalen carnés del Pueblo de la Libertad

La popularidad de Silvio Berlusconi ha subido 7 puntos después del agesió que sufrió hace unos días, y ahora supera ya el 50%. Berlusconi ha recibido estos días muchas muestras de apoyo. Berlusconi se dirigió vía telefónica a la gente que asistió a una manifestación en apoyo su diciéndoles que "el amor vence a la envidia y el odio" y pidió a los asistentes que en Navidad regalen el carnet de su partido El Pueblo de la Libertad. Berlusconi es todo un personaje, se le debe reconocer que tiene la habilidad del showman que en realidad es y que consigue con una gran dosis de barra cambiar cualquier situación. El gravísimo hecho de la agresión que sufrió lleva camino de convertirse en la mejor campaña electoral favorable a Berlusconi. Le rompieron la cara, lo que puede ser arreglada con cirugía plástica, y parece que también recupera la popularidad que había ido perdiendo, el riesgo es que debido a la agresión sufrida acabe convirtiéndose en un héroe nacional y "mártir" y que consiga sumar militantes a su partido por simpatía con él.

Barruts

Barruts

Barruts nostrats

Tots els països tenen els seus barruts, el nostre no podia ser menys, aquest honor – permeteu-me la ironia - li correspon a Felix Millet en aquests moments amb un accèssit especial per a Jordi Montull. Abans prohoms de la societat catalana ara han caigut en desgràcia per dedicar-se a fer jocs de mans amb els comptes del Palau de la Música.

Barruts hispànics

Espanya té com a il·lustre barrut oficial a Francisco Correa que té el mèrit d'haver aconseguit omplir de merda tot un partit polític, el Partit Popular, és clar, que també s'ha de dir que ha tingut col·laboradors. A València el barrut oficial és Ricardo Costa, encara que molts creuen que el títol hauria d'estar en mans de Francisco Camps.

Barruts hispànics en la història recent

En altres temps hi va haver barruts refinats com Mario Conde o Javier de la Rosa, però també hi havia barruts més barroers com Jesús Gil. Els dos primers van ser considerats durant anys models a imitar fins que van caure en desgràcia i els mateixos que abans perdien el cul per aparèixer en la mateixa foto després ni volien estar en el mateix restaurant que ells. Gil que va ser l'amo i senyor de l'Athètic de Madrid i va arribar a ser alcalde de Marbella fins que la Justícia va decidir que ja n'hi havia prou.

Barrut itàlic

N'hi ha alguns als que ser barrut i fer-ne ostentació d'aquesta condició lluny de portar-los cap a la garjola els ha portat a governar un país, estic parlant de Berlusconi, home de vestits impecables, somriure de dentífric i oratòria de venedor de cotxes de segona ma, que de cantant de creuers va passar a magnat dels mitjans de comunicació i, sense deixar aquesta ocupació ja que les empresses són seves, s'ha acabat convertint en primer ministre d'Itàlia.

Barrut piramidal ianqui

Als USA tenien Madof, un financer amb qui tots volien fer inversions pels guanys que aconseguia mitjançant una immensa estafa piramidal que va caure com un castell de cartes - com acaben caient totes les estafes piramidals – deixant a tothom amb un pam de nas i sense un cèntim, molts que van confiar els seus diners al barrut nord-america van quedar-se sense diners. El barrut va ser detingut i condemnat a una condemna exemplar.

Caraduras

Caraduras autóctonos

Todos los países tienen sus caraduras, el nuestro no podía ser menos, este honor – permitidme la ironía - le corresponde a Felix Millet en estos momentos con un accésit especial para Jorge Montull. Antes prohombres de la sociedad catalana ahora han caído en desgracia por dedicarse a hacer juegos de manos con las cuentas del Palau de la Música.

Caraduras hispánicos

España tiene como a ilustre caradura oficial a Francisco Correa que tiene el mérito de haber logrado llenar de mierda todo un partido político, el Partido Popular, evidentemente, aunque también se ha de decir que ha tenido colaboradores. En Valencia el caradura oficial es Ricardo Costa, aunque muchos creen que el título debería estar en manos de Francisco Camps.

Caraduras hispánicos en la historia reciente

En otro tiempo hubo caraduras elegantones como Mario Conde o Javier de la Rosa, pero también había caraduras más fuleros como Jesús Gil. Los dos primeros fueron considerados durante años modelos a imitar hasta que cayeron en desgracia y los mismos que antes perdían el culo por aparecer en la misma foto después ni querían estar en el mismo restaurante que ellos. Gil que fue el amo y señor del Athétic de Madrid y llegó a ser alcalde de Marbella hasta que la Justicia decidió que ya tenía suficiente.

Caradura itálico

Hay algunos a los que ser caradura y hacer ostentación de esta condición lejos de llevarles hacia la trena los ha llevado a gobernar un país, estoy hablando de Berlusconi, hombre de trajes impecables, sonreír de dentífrico y oratoria de vendedor de coches de segunda mano, que de cantante de cruceros pasó a magnate de los medios de comunicación y, sin dejar esta ocupación ya que las empresas son suyas, se ha acabado convirtiendo en primer ministro de Italia.

Caradura piramidal yanqui

En los USA tenían Madof, un financiero con quien todos querían hacer inversiones por las ganancias que lograba mediante una inmensa estafa piramidal que cayó como un castillo de cartas - como acaban cayendo todas las estafas piramidales – dejando a todos con un palmo de narices y sin un céntimo, muchos que confiaron su dinero al caradura norteamericano se quedaron si dinero. El caradura fue detenido y condenado a una condena ejemplar.

Berlusconi i les senyores

Berlusconi és una font d'escàndols permanent. D'una banda ha tingut l'estrambòtica idea de formar la llista electoral del seu partit per a les eleccions europees amb senyoretes de bon veure però de dubtosa capacitat per a l'exercici de la política. Clar que hi ha molta gent ficada en política que a més de ser inútils són lletjos, però crec que fer una llista així és una manca de respecte cap als votants italians i cap a l'Europarlament.
Les continues atencions que Berlusconi té cap a totes les senyores, excepte la seva, han fet que la seva senyora hagi perdut la paciència i li demani el divorci.
Un altre pollastre berlusconià ha sigut l'affaire amb una senyoreta de 17 anys que ell nega. Sembla que Berlusconi va assistir a una festa d'aniversari, la d'aquesta senyoreta, i algú va filtrar que ell i la senyoreta de 17 anys havien tingut un petit embolic. Berlusconi ho nega. Aquests només han estat alguns dels temes que s'han donat a conèixer en els últims dies, això al marge de les referències a Obama, els espectacles que organitza en les reunions internacionals i les declaracions poca-soltes.
-----

Berlusconi es una fuente de escándalos permanente. Por una parte ha tenido la estrambótica idea de formar la lista electoral de su partido para las elecciones europeas con señoritas de buen ver pero de dudosa capacidad para el ejercicio de la política. Claro que hay mucha gente metida en política que además de ser inútiles son feos, pero creo que hacer una lista así es una falta de respeto hacia los votantes italianos y hacia el Europarlamento.
Las continuas atenciones que Berlusconi tiene hacia todas las señoras, excepto la suya, han hecho que su señora haya perdido la paciencia y le pida el divorcio.

Otro pollo berlusconiano ha sido el affaire con una señorita de 17 años que él niega. Parece que Berlusconi asistió a una fiesta de aniversario, la de esta señorita, y alguien filtró que él y la señorita de 17 años habían tenido un pequeño lío. Berlusconi lo niega.
Estos solo han estado algunos de los temas que se han dado a conocer en los últimos días, eso al margen de las referencias a Obama, los espectáculos que organiza en las reuniones internacionales y las declaraciones majaderas.