Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la camarga. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la camarga. Mostrar tots els missatges

30 de juny 2013

La diputada que cobrava sobres de diner negre i tenia un fiscal de la seva confiança


La diputada que cobrava sobres de diner negre i tenia un fiscal de la seva confiança

 

Tu també, Alicia, filla meva? Ella va bramant i presentant-se com la salvadora dels equivocats catalans, la messies enviada a espanyolitzar catalans, i només fa un paperot ben patètic. Es presenta com una mena de Moisès que ve a alliberar-nos però vol que seguim sotmesos al faraó, ai, Alicia, que no has entès com anava això. Moisés va exigir al faraó que alliberés el seu poble, no va demanar pas, com tu pretens, que els posessin més cadenes. Si, Alicia, ja ho sé, el desert és molt gran, però almenys serem lliures, els catalans ja hem contribuït en excés amb la nostra suor i els nostres diners a les vostres dèries imperials.

L’han enxampat al restaurant La Camarga intentant treure a María Victoria Álvarez, exparella de Jordi Pujol i Ferrusola, els draps bruts d’aquest, i amb tot el que ha bramat Alicia amenaçant de querellar-te contra qui faci pública la gravació de la seva conversa, aquells que hem escoltat la gravació que corre per la xarxa, malgrat les seves amenaces, sentim vergonya aliena de les bajanades que Alicia i la seva amiga arriben a dir.

La passada campanya electoral vas dedicar-se a acollonir els avis dels geriàtrics amenaçant-los que si Catalunya s’independitzava es quedarien sense pensions, encara formem part de la teva Espanya i és el Partit Popular, el partit del qual és dirigent Alicia Sánchez Camacho, el que està vol rebaixar de les pensions emprant tota mena d’eufemismes per no haver de dir que pensen rebaixar les pensions. També va provar d’acollonir els estudiants, i ves per on, aquest ministre boig és el que fa, i això, Alicia, ho fa un govern espanyol del PP. Això si, als estudiants no els han acollonit, els han fetemprenyar. I els estudiants van fer una demostració que va deixar el ministreamb un pam de nas. Va provar d’acollonir els agricultors dient-los que si Catalunya s’independitzava es quedarien sense les subvencions de la UE, i ves per on, aquestes s’han reduït però s’han reduït per a tots.

Durant la campanya, mentre es reunia amb la exparella de Jordi Pujol i Ferrusola i feia una campanya electoral basada en la por i les mentides encara no s’imaginava Alicia que s’acabaria sabent que ella també rebia diners dels famosos sobres d’en Bárcenas, diners d’origen tèrbol amb el que s’ha finançat el seu partit i s’han enriquit els dirigents del PP. Mentre les butxaques dels dirigents del PP i les arques del partit s’omplien de bitllets d’origen poc clar, el PP, ara al capdavant del govern d’Espanya, va fent retallades als serveis bàsics dels quals, ara més que mai, depenen moltes famílies, a la sanitat i a l’educació.

Alicia Sánchez Camacho l’any 2011 va ingressar 113.633,28 euros al marge del sou que legalment li corresponen pels càrrecs que ocupa. Llegeixo que el seu sou de senadora és d’uns 78.358 euros, als quals cal afegir diversos ingressos per ser membre del Grup Popular al Senat i com a presidenta del PP a Catalunya, un total 191.991,28 euros.

És evident que no són les pensions, ni les beques dels estudiants, ni les ajudes a l’agricultura el que a Alicia Sánchez Camacho li preocupa, és ella qui més té a perdre quan Catalunya s’independitzi. Us ho explicaré. Alicia Sánchez Camacho és diputada al Parlament de Catalunya i senadora, per la circumscripció de Barcelona, capital de Catalunya.

En el moment de la independència de Catalunya Alicia Sánchez Camacho haurà d’escollir si vol ser catalana o espanyola. Si escull ser espanyola no podrà ser senadora per Barcelona perquè Barcelona serà la capital d’un altre país, i no podrà ser diputada al Parlament de Catalunya perquè serà espanyola. Si escull ser catalana, podria ser diputada al Parlament de Catalunya, però no senadora. Si escull ser espanyola la seva carrera política s’haurà acabat, a no ser que decideixi traslladar la seva residència a les Espanyes. Resumint, després de la proclamació d’independència li convé més ser catalana i per això, és evident que és Alicia Sánchez Camacho qui té més a perdre amb la independència, el seu cas és el millor exemple per demostrar que per a un català ser espanyol és perjudicial.

Bramar sense pensar sol portar problemes. Us ho explicaré: Quan tot l’assumpte dels sobres va saltar a la premsa Sánchez Camacho va declarar que exigia que l’assumpte s’havia d’esclarir i comminava a arribar fins el fons. “El que m’interessa és la veritat de les coses i demostrar que aquest és un partit honrat, honest i treballador”. El temps ha demostrat que la veritat no ha estat mai la intenció de Sánchez Camacho i la campanya electoral passada va ser el millor exemple que Sánchez Camacho no té cap interès en la veritat, no és que empri la demagògia, o que exageri una mica, no, directament va mentir i d’una forma barroera i miserable. Però seria una mica ingenu creure que un polític que ha acceptat diners d’origen poc clar pugui dir la veritat.

I a Sánchez Camacho li perd la seva afició a fer declaracions sense pensar el que diu. Sánchez Camacho es vanta que a ella la informen dels casos de corrupció que s’investiguen a Catalunya,  en un moment de la gravació Sánchez Camacho fent referència a la investigació del Cas Pretòria i Cas Palau de la Música li explica a la seva amiga detalls sobre aquests dos assumptes, Sánchez Camacho li diu a María Victoria Álvarez: “Jo tinc un que em passa informació, total’operació de Pretòria, jo anava sabent a qui anaven a detenir abans que ningú,jo informava Rajoy” i del cas Palau li diu que “jo tinc un fiscal de confiançaque és el que està portant tot aquest assumpte del Palau. Lo bé que ens aniria,però ha de ser la fiscalia, fotre-li canya a CiU. Però la mala sort que tenimés que el Solaz aquest - jutge instructor 30 de Barcelona -, que és el queporta el cas Millet, el paio aquest no ficarà a ningú a la presó pel casaquest, i no es ficarà perquè aquest és d'Esquerra”. Sánchez Camacho té un fiscal de confiança, un fiscal que li envia informació sobre casos de corrupció que afecten altres partits a Sánchez Camacho, dirigent del Partit Popular, el partit més corrupte d’Espanya, el partit que governa amb majoria i incompetència absoluta el Regne d’Espanya, i malauradament tenen la Justícia al seu servei. En aquestes circumstàncies qui no ha de patir és el PP, ells tenen (almenys) un fiscal de la confiança d’Alicia Sánchez Camacho. Quants fiscals i jutges estan al servei del Partit Popular?

 

 

 

 

 

 

 

 

La diputada que cobraba en sobres de dinero negro y tenía un fiscal de su confianza

 

¿Tú también, Alicia, hija mía? Ella bramando y presentándose como la salvadora de los equivocados catalanes, la mesías enviada a españolizar catalanes, y sólo hace un papelón bien patético. Se presenta como una especie de Moisés que viene a liberarnos pero quiere que sigamos sometidos al faraón, ay, Alicia, que no has entendido cómo iba esto. Moisés exigió al faraón que liberara a su pueblo, no pidió, como tú pretendes, que los pusieran más cadenas. Si, Alicia, ya lo sé, el desierto es muy grande, pero al menos seremos libres, los catalanes ya hemos contribuido en exceso con nuestro sudor y nuestro dinero a vuestras obsesiones imperiales.

La han pillado en el restaurante La Camarga intentando sonsacar a María Victoria Álvarez, ex pareja de Jordi Pujol y Ferrusola, los trapos sucios de éste, y con todo lo que ha bramado Alicia amenazando con querellarse té contra quien haga pública la grabación de la su conversación, aquellos que hemos escuchado la grabación que corre por la red, a pesar de sus amenazas, sentimos vergüenza ajena de las tonterías que Alicia y su amiga llegan a decir.

La pasada campaña electoral se dedicó a acojonar los abuelos de los geriátricos amenazándoles que si Catalunya se independizaba se quedarían sin pensiones, aunque formamos parte de su España y es el Partido Popular, el partido del que es dirigente Alicia Sánchez Camacho , el que quiere rebajar las pensiones empleando todo tipo de eufemismos para no tener que decir que piensan rebajar las pensiones. También probó de acojonar los estudiantes, y mira por donde, este ministro loco es lo que hace, y esto, Alicia, lo hace un gobierno español del PP. Eso si, a los estudiantes no los han acojonado, los han hechocabrear. Y los estudiantes hicieron una demostración que dejó el ministro conun palmo de narices. Probó de acojonar los agricultores diciéndoles que si Catalunya se independizaba se quedarían sin las subvenciones de la UE, y mira por donde, éstas se han reducido pero se han reducido para todos.

Durante la campaña, mientras se reunía con la ex pareja de Jordi Pujol y Ferrusola y hacía una campaña electoral basada en el miedo y las mentiras aún no se imaginaba Alicia que se acabaría sabiendo que ella también recibía dinero de los famosos sobres de en Bárcenas , dinero de origen turbio con el que se ha financiado su partido y se han enriquecido los dirigentes del PP. Mientras los bolsillos de los dirigentes del PP y las arcas del partido llenaban de billetes de origen poco claro, el PP, ahora al frente del gobierno de España, haciendo recortes en los servicios básicos de los que, ahora más que nunca, dependen muchas familias, a la sanidad ya la educación.

Alicia Sánchez Camacho en el año 2011 ingresó 113.633,28 euros al margen del sueldo que legalmente le corresponden por los cargos que ocupa. Leo que su sueldo de senadora es de unos 78.358 euros, a los que hay que añadir varios ingresos por ser miembro del Grupo Popular en el Senado y como presidenta del PP en Catalunya, un total 191.991,28 euros.

Es evidente que no son las pensiones, ni las becas de los estudiantes, ni las ayudas a la agricultura lo que a Alicia Sánchez Camacho le preocupa, es ella quien más tiene que perder cuando Catalunya se independice. Os lo contaré. Alicia Sánchez Camacho es diputada en el Parlamento de Catalunya y senadora, por la circunscripción de Barcelona, ​​capital de Catalunya.

En el momento de la independencia de Catalunya Alicia Sánchez Camacho deberá elegir si quiere ser catalana o española. Si escoge ser española no podrá ser senadora por Barcelona porque Barcelona será la capital de otro país, y no podrá ser diputada en el Parlamento de Catalunya porque será española. Si escoge ser catalana, podría ser diputada en el Parlamento de Catalunya, pero no senadora. Si escoge ser española su carrera política habrá terminado, a menos que decida trasladar su residencia a las Españas. Resumiendo, tras la proclamación de independencia le conviene más ser catalana y por eso, es evidente que es Alicia Sánchez Camacho quien tiene más que perder con la independencia, su caso es el mejor ejemplo para demostrar que para un catalán ser español es perjudicial.

Bramó sin pensar suele llevar problemas. Os lo contaré: Cuando todo el asunto de los sobres saltó a la prensa Sánchez Camacho declaró que exigía que el asunto debía esclarecer y conminaba a llegar hasta el fondo. "Lo que me interesa es la verdad de las cosas y demostrar que este es un partido honrado, honesto y trabajador". El tiempo ha demostrado que la verdad no ha sido nunca la intención de Sánchez Camacho y la campaña electoral pasada fue el mejor ejemplo que Sánchez Camacho no tiene ningún interés en la verdad, no es que utilice la demagogia, o que exagere un poco, no, directamente mintió y de una forma burda y miserable. Pero sería un poco ingenuo creer que un político que ha aceptado dinero de origen poco claro pueda decir la verdad.

Y a Sánchez Camacho le pierde su afición a hacer declaraciones sin pensar lo que dice. Sánchez Camacho presume que a ella la informan de los casos de corrupción que se investigan en Catalunya, en un momento de la grabación Sánchez Camacho haciendo referencia a la investigación del Caso Pretoria y Caso Palau le cuenta a su amiga detalles sobre estos dos asuntos, Sánchez Camacho le dice a María Victoria Álvarez: "Yo tengo unoque me pasa información, toda la operación de Pretoria, yo iba sabiendo queiban a detener antes que nadie, yo informaba Rajoy" y del caso Palau le dice que "yo tengo un fiscal de confianza que es el que está llevando todoeste asunto del Palau. Lo bien que nos iría, pero debe ser la fiscalía, darlecaña a CiU. Pero la mala suerte que tenemos es que el Solaz este - juezinstructor 30 de Barcelona -, que es el que lleva el caso Millet, el tipo esteno meterá a nadie en la cárcel por el caso éste, y no se meterá porque este esde Esquerra". Sánchez Camacho tiene un fiscal de confianza, un fiscal que le envía información sobre casos de corrupción que afectan a otros partidos a Sánchez Camacho, dirigente del PP, el partido más corrupto de España, el partido que gobierna con mayoría e incompetencia absoluta el Reino de España, y desgraciadamente tienen la Justicia a su servicio. En estas circunstancias que no debe sufrir es el PP, ellos tienen (al menos) un fiscal de la confianza de Alicia Sánchez Camacho. ¿Cuántos fiscales y jueces están al servicio del PP?

26 de febr. 2013

Watergate espanyistaní

Watergate espanyistaní

 

Alicia Sánchez Camacho (presidenta del Partit Popular a Catalunya) i Victòria Álvarez (exparella de Jordi Pujol i Ferrusola), van reunir-se al voltant d’una taula del restaurant la Camarga per tal que la segona expliqués a la primera afers d’alcova i sobre els negocis del tercer.

Victoria Álvarez va confessar a Sánchez Camacho que la seva raó per apropar-se a Jordi Pujol Ferrusola és “perquè és molt bo al llit. Intercanvien opinions sobre l’ús del bótox, la cirurgia estètica, i altres assumptes banals.

Tot això hauria acabat aquí si no fos que la conversa estava sent gravada, i segons el director de Método 3 per empleats de la seva agència a instàncies de l’entorn de Sánchez Camacho. Per “entorn” de Sánchez Camacho hem d’entendre Partit Popular. Aquest “entorn” va informar dels detalls del dinar entre ambdues dones per tal que els “espietes” de Método 3, Alejandro Borreguero i Julián Peribáñez, poguessin instal·lar una gravadora dins d’un gerro comprat en un “tot a 1 € xinès” que van posar a la taula on van dinar les senyores sense que ho sabés Francisco Marco, director de Método 3. Segons el director de Método 3, l’agència no va cobrar per aquest treball i ell va assabentar-se de tot l’assumpte per la premsa. El director d’una empresa que es dedica a cercar informació sobre altres no sap que passa dins de l’empresa que ell dirigeix?

Método 3 va dedicar-se a espiar polítics (la líder del Partit Popular a Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, el comissari europeu Joaquín Almunia o el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig (CiU)), empresaris i personalitats de la vida pública catalana. Els dos “espietes” han declarat que Sánchez Camacho coneixia la gravació.

I a tot aquest embolic cal afegir la sospita que Método 3 podria tenir alguna relació amb el CNI, que el CNI nega, només faltaria.

Tot aquest assumpte apunta a una trama d’espionatge a partits polítics i altres personalitats a Catalunya darrera de la qual hi ha el Partit Popular, una mena de Watergate en versió espanyola, només cal veure l’estil pedestre i barroer d’aquesta gent, amb una Sánchez Camacho en el paper de Matahari espanyistaní que intenta treure-li informació compromesa a l’exparella despitada d’en Jordi Pujol i Ferrusola.

Un fet curiós és que quan va sortir el tema dels sobres de Bárcenas, Sánchez Camacho va estar una setmana callada, i ara que ha sortit aquest escàndol de les escoltes també ha decidit callar,de moment, fins i tot ella deu estar avergonyida de tota la podridura que hi ha al seu partit.

 

 

 

 

 

Watergate españistaní

 

Alicia Sánchez Camacho (presidenta del PP en Cataluña) y Victoria Álvarez (ex pareja de Jordi Pujol i Ferrusola), se reunieron alrededor de una mesa del restaurante La Camarga para que la segunda explicara a la primera asuntos de alcoba y sobre los negocios del tercero.

 

Victoria Álvarez confesó a Sánchez Camacho que su razón para acercarse a Jordi Pujol Ferrusola es "porque es muy bueno en la cama". Intercambian opiniones sobre el uso del bótox, la cirugía estética, y otros asuntos banales.

 

Todo esto habría acabado aquí si no fuera que la conversación estaba siendo grabada, y según el director de Método 3 por empleados de su agencia a instancias del entorno de Sánchez Camacho. Por "entorno" de Sánchez Camacho debemos entender Partido Popular. Este "entorno" informó de los detalles del almuerzo entre ambas mujeres para que los "espías" de Método 3, Alejandro Borreguero y Julián Peribáñez, pudieran instalar una grabadora dentro de un jarrón comprado en un "todo a 1 € chino" que pusieron en la mesa donde comían las señoras sin que lo supiera Francisco Marco, director de Método 3. Según el director de Método 3, la agencia no cobró por este trabajo y él se enteró de todo el asunto por la prensa. ¿El director de una empresa que se dedica a buscar información sobre otros no sabe que pasa dentro de la empresa que él dirige?.

Método 3 se dedicó a espiar políticos (la líder del PP en Cataluña, Alicia Sánchez Camacho, el comisario europeo Joaquín Almunia o el consejero de Empresa y Empleo, Felip Puig (CiU)), empresarios y personalidades de la vida pública catalana. Los dos "espías" han declarado que Sánchez Camacho conocía la grabación.

Y a todo este lío hay que añadir la sospecha de que Método 3 podría tener alguna relación con el CNI, que el CNI niega, faltaría más.

Todo este asunto apunta a una trama de espionaje a partidos políticos y otras personalidades en Catalunya tras la cual está el PP, una especie de Watergate en versión española, sólo hay que ver el estilo pedestre y torpe de esta gente, con una Sánchez Camacho en el papel de Matahari españistaní que intenta sacarle información comprometida a la ex pareja despechada de Jordi Pujol i Ferrusola.

Un hecho curioso es que cuando salió el tema de los sobres de Bárcenas, Sánchez Camacho estuvo una semana callada, y ahora que ha salido este escándalo de las escuchas también ha decidido callar, de momento, incluso ella debe estar avergonzada de toda la podredumbre que hay en su partido.