Fons de rèptils

Fons de rèptils

Els fons de rèptils és dels noms amb els quals sol designar-se als fons reservats. Els fons reservats són aquells diners que els Estat destinen a finançar accions secretes o poc honorables de les que no volen donar explicacions ni ha de quedar cap constància escrita del que es fa generalment dutes a terme pels serveis secrets, és a dir, operacions encobertes. Normalment és cert que aquestes coses no transcendeixen a l'opinió pública tret que les coses es facin tan malament que per alguna raó acabi fent-se públic. Això és el que va succeir amb el cas GAL que va destapar-se durant el govern de Felipe González. Un grup format per membres dels cossos de seguretat de l'Estat convertits en terroristes a sou de l'Estat per combatre als terroristes d'ETA, el problema és que la van cagar i els van enganxar, i tot l'invent que ser exposat davant de l'opinió pública. No és nou, però, l'ús dels fons reservats o fons de rèptils, generalment, per no dir sempre, s'usen per a finançar activitats poc honorables i il·legals, en molts casos, fins i tot podrien qualificar-se d'activitats criminals. Un exemple seria quan el govern de la UCD va finançar a València el blaverisme, a la UCD no li feia cap gràcia que entre el País Valencià i Catalunya hi hagués una relació amistosa, van finançar a grups que es feien dir valencianistes, tot i que sempre defensaven una concepció del valencianisme en clau castellana i profundament anticatalana. Aquests grups van actuar des de la política donant suport al partit majoritari que defensés el mateix que ells i van donar suport a un Partit Popular valencià que va fer de l'anticatalanisme un dels seus dogmes principals. Però hi havia també una part encara més fosca, el blaverisme finançat des de l'Estat va dedicar-se al terrorisme contra persones i entitats que ells qualificaven de catalanistes, i això amb la passivitat de l'Estat, no havia d'estranyar a ningú que mai s'investiguessin aquells atemptats terroristes, no és habitual que un Estat s'investigui a ell mateix o als seus subordinats que compleixen amb la tasca encomanada. Alejandro Lerroux va arribar a president de la II República espanyola amb el Partit Radical i la CEDA, amb els ressorts de l'Estat a les seves mans va tirar enrere les reformes dels dos anys de República i va iniciar-se un període molt convuls. Moltes ganes tenia Lerroux d'acabar amb el catalanisme, d'aquí que una de les primeres coses que va fer va ser ficar tot el govern de la Generalitat de Catalunya amb el president Companys. Però aquest enfrontament no era nou. Lerroux havia arribat a ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona, on va tenir fortes topades amb el catalanisme, no debades Lerroux tenia la missió de promoure un conflicte que permetés l'Estat actuar a Catalunya, un pretext. Cal dir que Lerroux era molt conegut en aquella època a Barcelona pels seus discursos demagògics amb una arengada a la mà en què incitava a les masses a cremar els convents i a convertir les monges en mares, si, el que estic dient és que incitava a la violació de les monges, i rebia el malnom d'”Emperador del Paral·lel”. Desgraciadament durant la setmana tràgica de 1909 aquests fets es van produir, sense que a Lerroux principal incitador li suposés cap problema, si que van pagar el plat molts innocents, com Francesc Ferrer i Guàrdia que va ser afusellat sense tenir cap responsabilitat. Lerroux va haver de marxar a l'exili diversos cops, un d'ells per no acabar a la garjola per afavorir les corrupteles a l'Ajuntament de Barcelona. Lerroux al marge dels diners que va embutxacar-se amb les corrupteles diverses que ell fomentava vivia també de l'anomenat fons de rèptils. El seu enfrontament amb el catalanisme podia estar justificat pel fet que li pagaven per fer merder a Catalunya amb diners del fons de rèptils però també hi havia raons personals. Lerroux i Macià es coneixien de quan Lerroux era un sergent de l'exèrcit espanyol i Macià era capità, Sembla que ja llavors Lerroux li va agafar tírria a Macià, alguns diuen que va ser perquè el llavors capità Macià tenia més èxit entre les senyores que el sergent Lerroux, però sembla que també hi ha darrera certa animadversió en el terreny polític. En els primer anys del segle XX van estar tots dos fortament enfrontats. I sembla que mort Macià l'animadversió de Lerroux contra aquest va dirigir-se contra Companys. És curiós que aquell que l'any 1909 incitava a la violació de les monges, el 1934 formés coalició amb les dretes reaccionàries i catòliques, i que quan va morir l'enterressin amb hàbit de monjo a Madrid, en ple franquisme sense haver patit la repressió tot i haver sigut president de la República, una República que ell va contribuir a enfonsar. Aquest era l'home que va viure dels fons de rèptils.No crec que la pràctica d'usar els fons reservats per a finançar activitats tan poc lloables com les que he exposat sigui cosa del passat. És més, tinc la sospita que amb fons reservats va ser creat i s'ha finançat el partit (lerrouxista) Ciutadans (C's)-Partit per la Ciutadania, seguint el model ja emprat en el cas de Lerroux fa un segle o el dels blavers a València fa 30 anys. Comença com una plataforma que diu defensar el bilingüisme, quan en realitat el que defensen és el monolingüisme castellà, es presenten com antinacionalistes però sempre defensen una idea d'Espanya que firmaria el sector més dretà del PP, i compten amb un insòlit suport mediàtic de la caverna mediàtica que ja voldria per si el PP. Això si, cap dels que van crear aquesta plataforma reconvertida en partit polític està ara a les seves fileres, tots estan a UPYD, un partit amb semblant ideologia que C's, semblant suport mediàtic que C's, i que va recollint a tots els rebotats d'altres formacions polítiques, incloent a gent procedent de C's començant pels seus fundadors. Als líders de C's els falta el carisma demagògic de Lerroux encara que defensin el mateix, això si, compten a un suport mediàtic amb el que no comptava Lerroux que supleix les carències en carisma i oratòria d'Albert Rivera.