9 d’oct. 2010

Queda un dia festiu pendent d'assignar

Queda un dia festiu pendent d'assignar

L'alcalde de Barcelona Jordi Hereu va proposar convertir en festiu el 14 de febrer (Sant Valentí, dia dels enamorats), tot i que la proposta no té gaire suport. Segons un calendari publicat per El Periódico hi ha altres dates que podrien servir per convertir-lo en festiu. L'origen d'aquest problema amb els festius està que la Generalitat va escollir com a dia festiu el dilluns de Pasqua l'any que la Diada cau en diumenge, com és el cas de l'any 2011, i a l'Ajuntament li quedava un festiu per assignar. Segons el calendari l'Ajuntament podria escollir les següents dates: 7 de gener (Dia després de Reis), 12 de febrer (Santa Eulàlia), 7 de març (Dilluns de la setmana blanca escolar), 21 d'abril (Dijous Sant), 23 d'abril (Sant Jordi) i 23 de setembre: (Dia anterior a la Mercè). De tots aquests dies el que més m'agrada és el 12 de febrer, el dia de Santa Eulàlia. Santa Eulàlia va ser la Patrona de Barcelona fins l'any 1868 en què la Mercè va ser nomenada copatrona. Crec que Santa Eulàlia mereix tenir un dia festiu, no debades va ser la patrona de la ciutat fins que van canviar-ho. De cap de les maneres vull que facin festiu el 14 de febrer, una dia que comercialment pot tenir la seva importància però que és d'una carrincloneria absoluta però que no li veig cap relació amb Catalunya, la funció del dia de Sant Valentí ja la compleix el Dia de Sant Jordi, i ho fa sense la carrincloneria artificial del dia de Sant Valentí.

Santa Eulàlia

Santa Eulàlia tenia 13 anys quan va patir martiri per ordre del prefecte romà de Barcino, Decià, per incomplir l'ordre que prohibia el cristianisme. Va partir 13 turments, tants com anys tenia per obligar-la a renegar de la seva fe, entre altres coses la van ficar en una bota plena de vidres i va ser llençada carrer avall – pel carrer que ara se'n diu Baixada de Santa Eulàlia), finalment la van crucificar despullada en una creu en aspa, també coneguda per creu de Santa Eulàlia i diu la llegenda que li van créixer els cabells per cobrir la nuesa del seu cos. Les seves restes van ser localitzades l'any 878 pel bisbe Frodoí allà on s'alça Santa Maria del Mar, que llavors no existia encara i va dipositar-les a la Catedral de Barcelona on reposen en un sarcòfag d'estil Pisà dins de la cripta de Santa Eulàlia situada sota el presbiteri de la Catedral de Barcelona. Una curiositat és que al claustre de la Catedral hi ha 13 oques blanques, són 13 pels anys que tenia Santa Eulàlia però també fa referència al nombre de turments que va patir i el color blanc fa referència a la puresa de la nena. Santa Eulàlia és la patrona de Barcelona, la Mercè es la patrona de la diòcesi de Barcelona.




Queda un día festivo pendiente de asignar

El alcalde de Barcelona Jordi Hereu propuso convertir en festivo el 14 de febrero (San Valentín, día de los enamorados), aunque la propuesta no tiene mucho apoyo. Según un calendario publicado por El Periódico hay otras fechas que podrían servir para convertirlo en festivo. El origen de este problema con los festivos está que la Generalitat escogió como día festivo el lunes de Pascua del año que la Diada cae en domingo, como es el caso del año 2011, y al Ayuntamiento le quedaba un festivo para asignar. Según el calendario del Ayuntamiento podría escoger las siguientes fechas: 7 de enero (Día después de Reyes), 12 de febrero (Santa Eulalia), 7 de marzo (Lunes de la semana blanca escolar), 21 de abril (Jueves Santo) , 23 de abril (Sant Jordi) y 23 de septiembre: (Día anterior a la Mercè). De todos estos días lo que más me gusta es el 12 de febrero, el día de Santa Eulalia. Santa Eulalia fue la Patrona de Barcelona hasta el año 1868 en que la Merced fue nombrada copatrona. Creo que Santa Eulalia merece tener un día festivo, no en vano fue la patrona de la ciudad hasta que cambiarlo. De ninguna manera quiero que hagan festivo el 14 de febrero, un día que comercialmente puede tener su importancia pero que es de una ramplonería absoluta pero que no le veo ninguna relación con Cataluña, la función del día de San Valentín ya la cumple el Día de Sant Jordi, y lo hace sin la ramplonería artificial del día de San Valentín.

Santa Eulalia

Santa Eulalia tenía 13 años cuando sufrió martirio por orden del prefecto romano de Barcino, Deciano, por incumplir la orden que prohibía el cristianismo. Partió 13 tormentos, tantos como años tenía para obligarla a renegar de su fe, entre otras cosas la metieron en una bota llena de cristales y fue tirada calle abajo - por la calle que ahora se llama Bajada de Santa Eulalia), finalmente la crucificaron desnuda en una cruz en aspa, también conocida por cruz de Santa Eulalia y dice la leyenda que le crecieron los cabellos para cubrir la desnudez de su cuerpo. Sus restos fueron localizados en 878 por el obispo Frodoí allí donde se alza Santa María del Mar, que entonces no existía aún y depositarlas en la Catedral de Barcelona donde reposan en un sarcófago de estilo Pisà dentro de la cripta de Santa Eulalia situada bajo el presbiterio de la Catedral de Barcelona. Una curiosidad es que el claustro de la Catedral hay 13 ocas blancas, son 13 los años que tenía Santa Eulalia pero también hace referencia al número de tormentos que sufrió y el color blanco hace referencia a la pureza de la niña. Santa Eulalia es la patrona de Barcelona, La Mercè es la patrona de la diócesis de Barcelona.