16 de set. 2009

Les llengües cooficials

Les llengües cooficials


El proper trimestre el govern espanyol haurà d'informar al Parlament europeu sobre les seves gestions per impulsar l'ús de les llengües cooficials (català, gallec i euskera) en les institucions europees. El compromís forma part d'un acord entre PSOE, ERC i ICV. Aquest acord obliga al govern espanyol a anar a la comissió mixta per a la Unió Europea per donar explicacions del compliment dels acords subscrits per Espanya sobre l'ús de les llengües cooficials en les institucions europees. Espero que també expliqui el govern espanyol les reiterades negatives a permetre l'ús de les llengües cooficials en les institucions espanyoles. I també algú li hauria d'exigir explicacions al govern espanyol sobre la distinció que fan entre català i valencià, disbarat propiciat des del PP valencià i que és un disbarat que els filòlegs han criticat.

Las lenguas cooficiales

El próximo trimestre el gobierno español deberá informar en el Parlamento europeo sobre sus gestiones para impulsar el uso de las lenguas cooficiales (catalán, gallego y euskera) en las instituciones europeas. El compromiso forma parte de un acuerdo entre PSOE, ERC e ICV. Este acuerdo obliga al gobierno español a ir a la comisión mixta para la Unión Europea para dar explicaciones del cumplimiento de los acuerdos suscritos por España sobre el uso de las lenguas cooficiales en las instituciones europeas. Espero que también explique el gobierno español las reiteradas negativas a permitir el uso de las lenguas cooficiales en las instituciones españolas. Y también alguien le debería exigir explicaciones al gobierno español sobre la distinción que hacen entre catalán y valenciano, disparate propiciado desde el PP valenciano y que es un disparate que los filólogos han criticado.

2 comentaris:

Patric ha dit...

Crec que hi ha el dret de fer això, però dubto del resultat.

Jaume C. i B. ha dit...

El dret el tenim però com altres vegades t'he dit, una cosa és tenir un dret, una altra que se'ns reconegui i una de molt diferent és poder-lo exercir. És aquest tercer punt on ells no estan disposats a transigir de cap de les maneres.