Les reunions internacionals per trobar solucions als problemes del Món acostumen a no servir per a res. Un exemple va ser la cimera de Kyoto sobre el canvi climàtic. Quan va acabar tots els països participants, especialment aquells que són responsables del més alts índex de contaminació - i per tant del canvi climàtic - sortien dient que allò no anava amb ells. Un altre exemple són les cimeres per posar fi al conflicte àrab-israelià. Comencen amb retrets entre les parts, acaben amb bons desitjos i dies després els palestins comencen amb atemptats suïcides o llençament de coets i els israelians responen amb tancs i bulldozers. Un exemple és una cimera que s'ha celebrat fa poc i que era una cimera contra el racisme. Només començar el president iranià, Ahmadineyad, va començar a acusar els jueus de tots els mals del Món. Considerant que totes aquestes cimeres internacionals costen molts diners i no serveixen per a res se les podrien estalviar i ens podien estalviar a tots els ciutadans haver de pagar un acte inútil i un espectacle ofensiu veient els nostres líders barallant-se com criatures malcriades.
-----
Las reuniones internacionales para encontrar soluciones a los problemas del Mundo acostumbran a no servir para nada. Un ejemplo fue la cumbre de Kyoto sobre el cambio climático. Cuando acabó todos los países participantes, especialmente aquellos que son responsables del más altos índice de contaminación - y por lo tanto del cambio climático - salían diciendo que aquello no iba con ellos. Otro ejemplo son las cumbres para poner fin al conflicto árabe-israelí. Empiezan con reproches entre las partes, acaban con buenos deseos y días después los palestinos empiezan con atentados suicidas o lanzamiento de cohetes y los israelíes responden con tanques y bulldozers. Un ejemplo es una cumbre que se ha celebrado hace poco y que era una cumbre contra el racismo. Solo empezar el presidente iraní, Ahmadineyad, empezó a acusar a los judíos de todos los males del Mundo. Considerando que todas estas cumbres internacionales cuestan mucho dinero y no sirven para nada se las podrían ahorrar y nos podrían ahorrar a todos los ciudadanos deber pagar un acto inútil y un espectáculo ofensivo viendo los nuestros líderes peleándose como criaturas malcriadas.
22 d’abr. 2009
Cimeres per no arribar a cap acord
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Crec que les reunions internacionals promouen l'intercanvi d'experiències significatives a nivell nacional i internacional, malgrat tot.
Entenc que "Protocol de Kyoto sobre el canvi climàtic al que tu et referia, va ser un acord internacional que tenia i té per objectiu reduir les emissions de sis gasos provocadors de l'escalfament global: diòxid de carboni (CO2), gas metà (CH4) i òxid nitrós (N2O), a més de tres gasos industrials fluorats: Hidrofluorocarbonos (HFC), Perfluorocarbonos (PFC) i hexafluorur de sofre (SF6), en un percentatge aproximat d'un 5%, dins del període que va des de l'any 2008 al 2012, en comparació a les emissions a l'any 1990. Entenc també que "cada país obligat per Kioto té els seus propis percentatges d'emissió que ha de disminuir". No significa que tot el que s'ha dit no va amb els països que contaminen, sinó que cada país té percentatges diferents d'emissió a disminuir que ha de considerar, per separat. ".
"Es va establir que el compromís seria d'obligatori compliment quan ho ratifiquen els països industrialitzats responsables d'almenys un 55% de les emissions de CO2. Amb la ratificació de Rússia al novembre de 2004, després d'aconseguir que la UE pagui la reconversió industrial, així com la modernització de les seves instal lacions, en especial les petrolieres, el protocol ha entrat en vigor.
A més del compliment que aquests països han fet en quant a l'emissió de gasos d'efecte hivernacle es va promoure també la generació d'un desenvolupament sostenible, de tal manera que s'utilitzi també energies no convencionals i així disminueixi l'escalfament global. El govern dels Estats Units va signar l'acord però no ho va ratificar (ni Bill Clinton, ni George W. Bush), per la qual cosa la seva adhesió només va ser simbòlica fins l'any 2001 en el qual el govern de Bush es va retirar del protocol, segons el seu declaració, no perquè no comparteix la seva idea de fons de reduir les emissions, sinó perquè considera que l'aplicació del Protocol és ineficient i injusta al involucrar només als països industrialitzats i excloure de les restriccions a alguns dels majors emissors de gasos en vies de desenvolupament (Xina i l'Índia en particular), la qual cosa considera que perjudicaria greument l'economia nord-americana. ".
Aquesta posició de USA genera polèmica, però jo penso que això no significa que els altres països que es van comprometre no responguin al compromís. (Posteriorment USA ha ratificat els acords perquè va dir que no vol ser impediment perquè es compleixin).
I quina és la situació del protocol de Kyoto l'any 2009? Els països que van participar en aquesta trobada s'han reunit després per seguir el compliment dels acords. Es van reunir a Montreal, Bali, i es reuniran al desembre 2009 a Copenhaguen. Després de llargues negociacions-estancades per un enfrontament entre Europa i els Estats Units sobre si el document final havia esmentar metes específiques per a la reducció d'emissions en països rics, els delegats van acordar un nou tractat climàtic per aquest any.
Ens hem pogut donar compte de les dificultats que apareixen quan es tracta d'aconseguir algun acord internacional, però al mateix temps veiem que hi ha coses que es poden fer.
Crec que és impossible que no tingui una mica de política qualsevol reunió on participen els països, perquè al cap ia la fi administrar recursos, temps de persones, per als diferents països, és part de la política.
Parlar de drets humans també és conflictiu encara que no hauria de ser-ho.
Publica un comentari a l'entrada