AshtianiEl règim iranià s'entossudeix a mostrar només el rostre menys agradable, suposant que tingui un rostre agradable. Fins i tot, quan es filtren notícies que podríem qualificar com positives les fonts oficials del règim neguen les informacions.
HoderUn exemple seria el cas d'Ashtiani, la dona iraniana condemnada a morir lapidada per adúltera i a la forca per complicitat en la mort del seu marit. Les pressions per pressions la vida han fet que el règim s'entossudeixi a matar-la d'una manera o d'una altra. Fa uns dies semblà que Ashtiani salvaria la vida i que les pressions internacionals sobre el règim teocràtic iranià tindrien èxit però el règim va voler demostrar la manca d'escrúpols als quals ens té acostumats. Ashtiani va ser obligada pel règim a representar davant les càmeres d'un dels canals de la televisió iraniana des de la relació i flirteig d'Ashtiani amb el seu amant i com entre ambdós van conxorxar-se per matar al marit d'Ashtiani i com el van matar, segons el règim.
Israel i Palestina, segons el sàtrapa iraniàHusein Derakhsan, conegut com a Hoder, és un blocàire iranià – també té nacionalitat canadenca – va ser condemnat a 19 anys per la Justícia(?) iraniana acusat de col•laborar amb països enemics de l'Iran – volen dir Israel – i de promoure moviments contraris a la revolució islàmica i d'injuriar a figures del règim. Suposo que a Ahmadinejad no hi havia d'agradar-li que diguessin que és un tirà boig. Hoder va ser detingut l'any 2008 i va romandre incomunicat i sense poder parlar ni amb els seus familiars ni amb l'advocat. Incís: Tant l'advocat com el fill d'Ashtiani van haver-hi de fer les maletes i tocar el dos per no ser engarjolats. A Hoder se'l considera el pare de la blogosfera iraniana. L'any 2001 va crear el primer bloc en llengua farsi i va redactar un manual per crear bitàcoles en persa, fet que ha permés la creació a l'Iran d'aquesta forma d'expressió i va permetre l'expansió del moviment reformista. I això és el que realment toca els nassos al règim iranià. Hoder va viatjar a Israel l'any 2006 malgrat que el règim iranià prohibeix als seus ciutadans viatjar a aquest país al que considera l'enemic al que cal destruir. El règim teocràtic va convocar unes eleccions per donar una aparença de règim democràtic però des de tots els sectors no lligats al règim va denunciar-se que la victòria d'Ahmadinejad era producte d'un frau orquestrat pel règim, i van produir-se protestes que el règim no va tenir cap escrúpol a reprimir amb la major violència provocant 70 morts – el règim només en reconeix una trentena – de les que destaca Neda assassinada d'un tret pels Basij, guardians de la revolució, les imatges de la qual morint-se degut al tret dels Basij van donar la volta al Mòn malgrat que el règim iranià va voler impedir-ho. Milers de persones van ser detingudes i moltes d'elles jutjades. Va anunciar-se que Hoder seria alliberat després de pagar una fiança molt alta que li va imposar el Tribunal encara que no està confirmat oficialment el seu alliberament.
Segons Ahmadinejad l'existència de l'Estat d'Israel és “un insult a la Humanitat” i va acusar l'Estat d'Israel de perpetrar un “genocidi” contra el poble palestí. Una de les poques coses amb seny que ha dit Ahmadinejad és que el conflicte palestí és clau en la política internacional, doncs té raó, per una vegada ha dit una veritat com el Temple de Salomó, segurament deu haver estat accidentalment perquè si actualment hi ha algú que fa mans i mànigues per impedir la resolució d'aquest conflicte és ell. Per ser una mica més exactes ha dit que “l'existència del règim israelià és un enorme insult per a la Humanitat”, i va afegir que “veritable genocidi és el que es perpetra a Palestina” mentre que “els líders israelians reben premis Nobel de la Pau”. Anem a pams. Estic d'acord que això dels premis Nobel està molt desacreditat. L'han rebut gent com Mohamed Anwar Al-Sadat, Henry Kissinger o Yasir Arafat. Aquest últim el va rebre per arribar a uns acords amb Israel que podrien haver servit per convertir a Palestina en un Estat però els palestins prefereixen seguir cometent atemptats contra els israelians sigui llençant coets o amb atemptats suïcides, malgrat que se'ls demana que proclamin el seu Estat però prefereixen practicar el terrorisme, això si, quan els comencen a caure bombes a ells es fan les víctimes innocents. El premi Nobel Yasir Arafat era el líder d'una organització que segrestava avions i assassinava gent. Si hi ha algú que està cometent un genocidi contra el poble palestí no és pas Israel, són els dirigents de les organitzacions terroristes palestines que inculquen en el seu poble el desig de morir i que van perdent oportunitat rere oportunitat de proclamar-se un Estat. I si hi ha algú encara més responsable d'aquesta situació és el règim teocràtic iranià que arma i finançar les organitzacions terroristes palestines. No és el règim israelià qui comet un genocidi contra els palestins, és el règim iranià. I parlant de règims. Israel és una democràcia, cosa que no pot dir Iran. Aquestes declaracions van ser fetes davant del primer comboi humanitari que serà enviat per trencar el bloqueig militar que Israel ha imposat a Gaza, una zona sota control del grup terrorista Hamàs – finançat i armat pel règim iranià – i que llença míssils i coets sobre territori israelià. Novament apareix l'eufemisme de l'”ajuda humanitària” que podria encobrir un subministrament d'armes que Iran intenta fer arribar als seus sicaris d'Hamàs. La caravana “humanitària” farà un recorregut curiós: des d'Iran anirà a Turquia, de Turquia a Síria, i de Síria a Egipte. Un fet curiós és que Iran no reconeix l'existència d'Israel, malgrat que enginyers israelians van construir una terminal d'un dels aeroports de Teheran i ara el règim iranià, dia si, dia també, amenaça aquest país que pel govern iranià no existeix, i al qual acusa de tots els mals. El sàtrapa iranià ha negat diverses vegades l'holocaust jueu, tot i que ha arribat a dir que Hitler va quedar-se curt, és a dir, primer nega el fet i després el justifica, aquest home no té cap criteri. També ha amenaçat amb “llençar als jueus al mar”, cosa que ja han provat abans una aliança d'exèrcits àrabs, i el sàtrapa iranià aspira a fer-ho ell sol, cosa que només podria fer-ho amb un programa nuclear que unes vegades diu que és d'ús civil i d'altres es vanta del seu ús militar.
Irán: Ashtiani, Hoder e Israel
AshtianiEl régimen iraní se empeña en mostrar sólo el rostro menos agradable, suponiendo que tenga un rostro agradable. Incluso, cuando se filtran noticias que podríamos calificar como positivas las fuentes oficiales del régimen niegan las informaciones.
HoderUn ejemplo sería el caso de Ashtiani, la mujer iraní condenada a morir lapidada por adúltera y la horca por complicidad en la muerte de su marido. Las presiones por presiones la vida han hecho que el régimen se empeñe en matarla de una manera o de otra. Hace unos días pareció que Ashtiani salvaría la vida y que las presiones internacionales sobre el régimen teocrático iraní tendrían éxito pero el régimen quiso demostrar la falta de escrúpulos a los que nos tiene acostumbrados. Ashtiani fue obligada por el régimen a representar ante las cámaras de uno de los canales de la televisión iraní desde la relación y flirteo de Ashtiani con su amante y como entre ambos conjura para matar al marido de Ashtiani y como lo mataron, según el régimen.
Israel y Palestina, según el sátrapa iraníHusein Derakhsan, conocido como Hoder, es un blogger iraní - también tiene nacionalidad canadiense - fue condenado a 19 años por la Justicia(?) Iraní acusado de colaborar con países enemigos de Irán - quieren decir Israel - y de promover movimientos contrarios a la revolución islámica y de injuriar a figuras del régimen. Supongo que a Ahmadineyad no había de gustarle que dijeran que es un tirano loco. Hoder fue detenido en 2008 y permaneció incomunicado y sin poder hablar ni con sus familiares ni con el abogado. Inciso: Tanto el abogado como el hijo de Ashtiani hubo de hacer las maletas y largarse para no ser encarcelados. A Hoder le considera el padre de la blogosfera iraní. En el año 2001 creó el primer blog en lengua farsi y redactó un manual para crear bitácoras en persa, lo que ha permitido la creación en Irán de esta forma de expresión y permitió la expansión del movimiento reformista. Y eso es lo que realmente toca las narices al régimen iraní. Hoder viajó a Israel el año
2006 a pesar de que el régimen iraní prohíbe a sus ciudadanos viajar a este país al que considera el enemigo al que hay que destruir. El régimen teocrático convocó unas elecciones para dar una apariencia de régimen democrático pero desde todos los sectores no ligados al régimen denunció de que la victoria de Ahmadineyad era producto de un fraude orquestado por el régimen, y se produjeron protestas que el régimen no tuvo ningún escrúpulo a reprimir con la mayor violencia provocando 70 muertos - el régimen sólo reconoce una treintena - de las que destaca Neda asesinada de un disparo por Basij, guardianes de la revolución, las imágenes de la que muriendo a debido al disparo de los Basij dieron la vuelta al Mundo a pesar de que el régimen iraní quiso impedirlo. Miles de personas fueron detenidas y muchas de ellas juzgadas.
Anunció de que Hoder sería liberado tras pagar una fianza muy alta que le impuso el Tribunal aunque no está confirmado oficialmente su liberación.
Según Ahmadineyad la existencia del Estado de Israel es "un insulto a la Humanidad" y acusó al Estado de Israel de perpetrar un "genocidio" contra el pueblo palestino. Una de las pocas cosas con sensatez que ha dicho Ahmadineyad es que el conflicto palestino es clave en la política internacional, pues tiene razón, por una vez ha dicho una verdad como el Templo de Salomón, seguramente habrá sido accidentalmente porque si actualmente hay alguien que hace lo imposible para impedir la resolución de este conflicto es él. Para ser un poco más exactos dijo que "la existencia del régimen israelí es un enorme insulto para la Humanidad", y añadió que "verdadero genocidio es el que se perpetra en Palestina" mientras que "los líderes israelíes reciben premios Nobel de la Paz ". Vayamos por partes. Estoy de acuerdo en que esto de los premios Nobel está muy desacreditado. Lo han recibido gente como Mohamed Anwar Al-Sadat, Henry Kissinger o Yasir Arafat. Este último lo recibió para llegar a unos acuerdos con Israel que podrían haber servido para convertir a Palestina en un Estado pero los palestinos prefieren seguir cometiendo atentados contra los israelíes sea tirando cohetes o con atentados suicidas, aunque se les pide que proclamen el su Estado pero prefieren practicar el terrorismo, eso si, cuando les empiezan a caer bombas en ellos se hacen las víctimas inocentes. El premio Nobel Yasir Arafat era el líder de una organización que secuestraba aviones y asesinaba gente. Si hay alguien que está cometiendo un genocidio contra el pueblo palestino no es Israel, son los dirigentes de las organizaciones terroristas palestinas que inculcan en su pueblo el deseo de morir y que van perdiendo oportunidad tras oportunidad de proclamarse un Estado. Y si hay alguien aún más responsable de esta situación es el régimen teocrático iraní que arma y financiar las organizaciones terroristas palestinas. No es el régimen israelí quien comete un genocidio contra los palestinos, es el régimen iraní. Y
hablando de regímenes. Israel es una democracia, lo que no puede decir Irán. Estas declaraciones fueron hechas ante el primer convoy humanitario que será enviado para romper el bloqueo militar que Israel ha impuesto a Gaza, una zona bajo control del grupo terrorista Hamás - financiado y armado por el régimen iraní - y que lanza misiles y cohetes sobre territorio israelí . Nuevamente aparece el eufemismo de la "ayuda humanitaria" que podría encubrir un suministro de armas que Irán intenta hacer llegar a sus sicarios de Hamás. La caravana "humanitaria" hará un recorrido curioso: desde Irán irá a Turquía, de Turquía a Siria, y de Siria a Egipto. Un hecho curioso es que Irán no reconoce la existencia de Israel, a pesar de que ingenieros israelíes construyeron una terminal de uno de los aeropuertos de Teherán y ahora el régimen iraní, día si, día también, amenaza este país que por el gobierno iraní no existe, y al que acusa de todos los males. El sátrapa iraní ha negado varias veces el holocausto judío, aunque ha llegado a decir que Hitler se quedó corto, es decir, primero niega el hecho y después lo justifica, este hombre no tiene ningún criterio. También ha amenazado con "tirar a los judíos al mar", algo que ya han probado antes una alianza de ejércitos árabes, y el sátrapa iraní aspira a hacerlo él solo, lo que sólo podría hacerlo con un programa nuclear que unas veces dice que es de uso civil y de otros se jacta de su uso militar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada