12 d’abr. 2010

Una injustícia a Espanya / An injustice in Spain / Una injusticia en España

Una injustícia a Espanya

The New York Times

8 abril 2010

Traducció al català: Jaume C. i B.

El jutge espanyol més conegut, Baltasar Garzón, està acusat en un cas de rerefons polític que hauria d'haver estat desestimat pel tribunal. Se l'acusa d'ignorar la Llei d'Amnistia de 1977 quan va decidir investigar més de 100.000 desaparicions a la Guerra Civil i la repressió franquista que va seguir. Els càrrecs els sustenten dos grups d'extrema dreta que temen una investigació sense traves de l'època franquista. Per desgràcia, un dels magistrats company de Garzón va substanciar la querella i ha formalitzat els càrrecs. Com a conseqüència, serà suspès en les seves funcions fins el judici i si és considerat culpable pot ser apartat de la carrera judicial fins a 20 anys, donant per acabada una trajectòria dedicada a la persecució de terroristes i dictadors perquè donessin compte dels seus delictes. Això pot alegrar als seus enemics polítics, però serà una farsa de justícia. Els veritables delictes en aquest cas són les desaparicions, no la investigació de Garzón.

Garzón és un jutge valent i controvertit que s'ha guanyat molts enemics. Ha instruït casos contra terroristes bascos i d'Al-Qaida, poderosos polítics espanyols, dictadors llatinoamericans i caps mafiosos russos. El seu objectiu ha estat impedir la impunitat dels poderosos i estendre l'imperi dels drets humans internacionalment. Cal permetre que Garzón prossegueixi la seva feina. Espanya necessita un honest ajust amb el seu problemàtic passat i no la persecució dels qui tenen el coratge de demanar-ho.

An Injustice in Spain

Published: April 8, 2010

The New York Times

Spain’s best-known investigative magistrate, Baltasar Garzón, is now being prosecuted in a politically driven case that should have been thrown out of court.

Judge Garzón is charged with ignoring a 1977 amnesty law when he decided to investigate the disappearances of more than 100,000 people during Spain’s 1930s civil war and the decade of Francoist repression that followed. The charges were brought by two far-right groups who fear an open investigation of the Franco-era record. Unfortunately, one of Mr. Garzón’s fellow magistrates sustained the complaint and brought formal charges this week.

As a result, he will now be suspended from his duties pending trial. If convicted, he could be barred from the bench for up to 20 years, effectively ending a career dedicated to holding terrorists and dictators accountable for their crimes. That would please his political enemies, but it would be a travesty of justice.

The real crimes in this case are the disappearances, not Mr. Garzón’s investigation. If, as seems likely, these were crimes against humanity under international law, Spain’s 1977 amnesty could not legally absolve them. The suspected perpetrators are all dead, and Mr. Garzón long ago halted his investigation, passing jurisdiction to local Spanish courts in the areas where the victims were exhumed. Mr. Garzón is a fearless and controversial prosecutor who has made many enemies over the years. He has brought cases against Basque and Al Qaeda terrorists, powerful Spanish politicians, Latin American dictators and Russian mafia thugs.

High-profile cases, like his bid to try the former Chilean dictator Augusto Pinochet, appeal to him, and sometimes he overreaches. But his consistent goal has been to deny impunity to the powerful and expand the scope of international human rights law.

Mr. Garzón should be allowed to resume that work at the earliest possible date. Spain needs an honest accounting of its troubled past, not prosecution of those who have the courage to demand it.

Una injusticia en España

The New York Times

Versió en castellà: El País

El juez español más conocido, Baltasar Garzón, está acusado en un caso de trasfondo político que debiera haber sido desestimado por el tribunal. Se le acusa de ignorar la Ley de Amnistía de 1977 cuando decidió investigar más de 100.000 desapariciones en la Guerra Civil y la
represión franquista que siguió. Los cargos los sustentan dos grupos de extrema derecha que temen una investigación sin cortapisas de la época franquista. Por desgracia, uno de los magistrados compañero de Garzón sustanció la querella y ha formalizado los cargos. Como consecuencia, será suspendido en sus funciones hasta el juicio y si es considerado culpable puede ser apartado de la carrera judicial hasta 20 años, dando por acabada una trayectoria dedicada a la persecución de terroristas y dictadores para que dieran cuenta de sus delitos.
Ello puede alegrar a sus enemigos políticos, pero será una farsa de justicia. Los verdaderos delitos en este caso son las desapariciones, no la investigación de Garzón.

Garzón es un juez valiente y controvertido que se ha granjeado muchos enemigos. Ha instruido casos contra terroristas vascos y de Al Qaeda, poderosos políticos españoles, dictadores latinoamericanos y jefes mafiosos rusos. (...) Su objetivo ha sido impedir la impunidad de los poderosos y extender el imperio de los derechos humanos internacionalmente.

Hay que permitir que Garzón prosiga su trabajo. España necesita un honesto ajuste de cuentas con su problemático pasado y no la persecución de quienes tienen el coraje de pedirlo.

4 comentaris:

Felix Casanova ha dit...

Jaume...

Es otro despropósito más. Me quedo con la frase "Los verdaderos delitos en este caso son las desaparciones, no la investigación de Garzón...". Y es que a la Falange, PP, si digo bien, PP y cía. se les sigue viendo el plumero, sobre todo a estos últimos. Me parece aberrante que un juez que lleva muchos años jugándose la vida en pos de sacar a la luz las injusticias cometidas se le acuse de romper una Amnistía. Muy sres. mios, los asesinatos impunes no conocen Amnistías...

Un abrazo

Jaume C. i B. ha dit...

Conocedor como eres de la Historia puedes recordar los varios casos en los que a viejos nazis se les ha juzgado por los crímenes cometidos durante la Segunda Guerra Mundial en los territorios ocupados por los nazis. Los crímenes contra la Humanidad no prescriben nunca. Las leyes de punto final como fue la ley de amnistía carece de validez y desde luego los crímenes no pueden quedar impunes. Evidentemente a estas alturas no se va a juzgar a nadie, al fin y al cabo lo que mucha gente quiere es recuperar al padre o al abuelo al que hicieron desaparecer. Dices bien, cuando citas al PP porqué és este partido quien principalmente se opuso a la Ley de Memoria Histórica y en el que algunos de sus dirigentes han loado la dictadura. Falange o Manos Limpias son dos grupúsculos ultras cuya relevancia política actualmente és nula. Nos deben preocupar más los magistrados que ponen trabas a cualquier investigación de los crímenes del franquismo o a los que instruyen causas contra jueces que si desean instruir causas contra el franquismo, el verdadero puntal en el que se apoya el franquismo no es la falange ni Manos Limpias, son los jueces.

Emma ha dit...

Franco encara viu?? El que li està passant amb aquest home es vergonyòs.
La Falange, senyors, la Falange, un ramat de ideologia feixista, l´ha denunciat i s´ha admès la denuncia. Estem al 2010 o al 1936?
Un altra víctima del feixisme?
En fí.... Ja saps el que penso.

Jaume C. i B. ha dit...

Emma: La situació que vivim ara són les conseqüències del que no es va fer correctament en el seu moment. Espanya va fer una transició sense trencar del tot amb el règim anterior i algunes estructures de l'Estat continuen intactes, una és la Justícia, d'altra el sistema polític. Tots els països tenen ultradreta però normalment solen ser partits minoritaris que en moments puntuals pugen molt, especialment en èpoques de crisi ja que sempre es presenten com la solució, això si, assenyalant bocs expiatoris que solen ser les minories culturals, religioses, lingüístiques o ètniques. Amb el temps molts dels que voten aquests partits puntualment se n'adonen que tot el que aquests partits polítics diuen és un bluf. A França tenen el Front Nacional de Le Pen, a Italia la Lliga Nord, etc. Espanya té al PP. El problema és que el PP té possibilitat de governar. Falange és avui dia un grupuscle sense rellevància política real. El problema no és que la Justícia accepti una querella contra un jutge que instruia una causa contra la dictadura, el problema és que hi ha molts sectors de la pròpia Justícia que perd el cul quan de protegir la dictadura franquista i els seus crims es tracta.
Sempre havia cregut que els fiscals acusaven, he descobert que a Espanya els fiscals defensen la dictadura.