El Tribunal Constitucional continua deli(be)rant sobre l'Estatut de Catalunya
Els membres del Tribunal Constitucional – a qui Déu confongui una mica més del que ja estan – fa tres anys que discuteixen sobre la constitucionalitat o inconstitucionalitat de l'Estatut de Catalunya aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005, retallat per les Corts espanyoles a principis de 2006, aprovat un juny d'aquest mateix 2006 en referèndum pel poble de Catalunya i recorregut pel Partit Popular poc després.La sentència a l'Estatut, alguns diuen “de l'Estatut, però jo prefereixo dir a l'Estatut perquè l'Estatut està sent jutjat i serà condemnat a l'esquarterament. El PP i el Defensor del Poble Espanyol, jo dic Defensor al servei del PP, han presentat un recurs contra l'Estatut amb la clara intenció d'aconseguir per una altra via allò que no van poder aconseguir per la via democràtica.
Aquest assumpte és conegut per tots i no cal repetir tots els fets un altre cop. Més de tres anys després de la presentació del recurs el TC encara no ha pres cap decisió. La principal raó són les baralles internes entre els membres del tribunal que serveixen als dos partits polítics majoritaris repetint les baralles que tenen PSOE i PP en el si del tribunal. No fa gaire parlaven que la sentència sortiria en el mes d'octubre, ara ja parlen de finals de 2009 o principis del 2010, també hi ha rumors que podria no haver-hi una sentència fins l'estiu de 2010, és a dir entre tres anys i mig i quatre després que els catalans aprovessim democràticament l'Estatut retallat per les Corts espanyoles. La justícia espanyola és lenta, està al servei dels partits polítics, molt concretament del PP, i està allunyada de la ciutadania, especialment de la ciutadania catalana.
Elements com la llengua, els tribunals de justícia, les vegueries o l'ensenyament, així com les competències del govern català són temes que repetidament apareixen com a assumptes que des del TC es volen limitar. Ara parlen d'interpretar l'Estatut d'una forma restringida. Al jutges espanyols no els fa cap gràcia haver d'aprendre el català per poder exercir a Catalunya, oblidant que ells són funcionaris que han d'estar al servei dels ciutadans i aplicar la llei, no servir-se dels ciutadans, mantenir privilegis de típic funcionari colonial i legislar en funció dels seus interessos personals. No declararan l'obligació de saber el català inconstitucional però si que volen garantir la igualtat amb el castellà, en realitat quan ells parlen de garantir aquesta igualtat volen dir que el castellà estigui per sobre del català. En el TC ens volen salvar de nosaltres mateixos i que acabem convertir-nos en monolingües catalanoparlants. I això ho fan els mateixos que creuen que els jutges no tenen perquè saber el català, és a dir, que els monolingües espanyols pretenen ensenyar-nos les bondats del bilingüisme.
El TC no hauria de pronunciar-se en un tema tan sensible com el de la llengua, una democràcia no es pot permetre repetir allò que van intentar abans governs autoritaris. A un poble no se li pot privar o restringir l'ús de la seva llengua. El TC no hauria d'actuar com el braç executor del PP ni en aquest assumpte ni en cap altre, especialment en temes sensibles com el de la llengua.
Declaracions:
Joan Saura: “L'Estatut a més de ser una llei orgànica és un pacte polític entre Catalunya i l'Estat, i si el Constitucional retallés algun aspecte de l'Estatut caldria refer aquest pacte polític. Els catalans vam dir en referèndum el que voliem i això s'ha de garantir, i s'ha de garantir fins i tot amb alguna retallada al Constitucional”
Els tractats amb rostres pàl·lids només són paper mullat, deia un vers d'una cançó de La Trinca. De res serveix fer pactes amb gent que no té la més mínima intenció de complir-los com han demostrat tots els governs espanyols que hi ha hagut. El govern de Catalunya, el Parlament de Catalunya i nosaltres els ciutadans de Catalunya no podem acceptar que cap tribunal espanyol retalli allò que vam aprovar els catalans en un referèndum després que aquest text fos retallat per les Corts espanyoles. Nosaltres hem jugat segons les seves regles de joc, ara no ens poden dir que ens canvien les regles. No podem acceptar que l'Estat ens faci trampes amb tant desvergonyiment.
Joan Ridao: “Això seria tornar a l'autonomisme tronat dels anys 80. Jo crec que estaríem davant d'un fracàs, no del catalanisme sinó de l'Estat autonòmic, el problema no seria nostre.”
Em preocupa més que tornem a la situació anterior a la vigent en els anys 80. El problema si que seria nostre encara que l'hagin creat uns altres. Si el TC derogués parts fonamentals del nostre Estatut podríem trobar-nos en una situació greu en la que el nostre Estatut estigués per sota, competencialment parlant, que el d'Extremadura o La Rioja, i que com a ciutadans tinguéssim menys drets que la resta dels espanyols a casa nostra.
Francesc Vallès: “Això és també un missatge al Tribunal Constitucional per saber exactament que és el que tenen entre mans, i estem parlant d'una voluntat política majoritària del conjunt del poble de Catalunya, de la majoria de les forces polítiques d'aquest país.”
El TC fa molt temps en què s'ha convertit en el braç judicial de l'espanyolisme més ranci. El fet que un text aprovat per la majoria del poble de Catalunya pugui ser esquarterat o derogat per un Tribunal Constitucional al servei d'una força política minoritària a Catalunya ens hauria de fer pensar del risc que patim ja que la nostra opinió sembla que no val res.
Felip Puig: “No ens fiem del govern Zapatero amb aquesta declaració de defensa del marc estatutari, creiem que es tracta de nou de publicitat enganyosa i que estan utilitzant un doble llenguatge. Grans declaracions d'intencions de defensar l'Estatut, passi el que passi amb la sentència del Constitucional però mentrestant tenim ja una amenaça contra la llei d'Educació de Catalunya.”
Ni de Zapatero ni de Rajoy ens en poden refiar gens, es diferencien en les formes però no en les intencions. Són polítics espanyols, nacionalistes espanyols i per tant són poc o gens de fiar. No és només el recurs contra la Llei d'Educació de Catalunya també són els reiterats intents d'imposar la tercera hora de castellà.
Alicia Sánchez Camacho: “Això és una burla al compliment de l'Estat de Dret i sens dubte és una burla a la jerarquia de les normes i a la pròpia competència del Tribunal Constitucional. És una expressió més que el president Zapatero està lligat de mans i peus i per això no pot permetre que el president Montilla estigui o pugui tindre problemes en el compliment de l'Estatut i llavors busquen altres camins per fer complir la llei.”
El Tribunal Constitucional ha demostrat en aquests tres anys i escaig que porta discutint sobre l'Estatut que més valdria tancar la institució. Sánchez Camacho acusa a Zapatero de ser presoner de l'Estatut i sap que això no és cert. Zapatero ha fet mans i mànigues per no haver de complir amb els acords, cal recordar l'assumpte del finançament que va allargar-se mesos i mesos. La llei, l'Estatut és d'obligat compliment per totes dues parts, Catalunya i Espanya, les dilacions per part de l'Estat en complir la seva part és anar contra la llei i els acords. Que el PP no acatés el resultat del referèndum és una deslleialtat. La senyora Sánchez Camacho i el seu partit no poden exigir a ningú el compliment de la decisió d'un TC que està fent un paper ben galdós, encara menys quan el PP mateix no ha acatat la voluntat democràtica del poble de Catalunya de dotar-se d'un Estatut apropiat per al segle XXI. A mi tampoc m'acaba d'agradar l'Estatut, trobo a faltar elements com el concert econòmic i que només el Parlament de Catalunya pugui legislar en assumptes interns del nostre país com és la cultura i la llengua, i no que sempre haguem de patir cada cop que el govern espanyol de torn decideix perjudicar la nostra cultura i la nostra llengua amb terceres hores de castellà del tot innecessàries. Si tant els preocupa el castellà que els castellans aprenguin a parlar la seva llengua correctament i es deixin de donar lliçons que ni poden ni tenen cap dret a donar-nos.
El Tribunal Constitucional continúa deli(be)rando sobre el Estatut de Catalunya
Los miembros del Tribunal Constitucional – a quien Dios confunda un poco más de lo que ya están – hace tres años que discuten sobre la constitucionalidad o inconstitucionalidad del Estatut de Catalunya aprobado por el Parlament de Catalunya el 30 de septiembre de 2005, recortado por las Cortes españolas a principios de 2006, aprobado un junio de ese mismo 2006 en referéndum por el pueblo de Catalunya y recurrido por el Partido Popular poco después.
La sentencia al Estatut, algunos dicen “ del Estatut, pero yo prefiero decir al Estatut porque el Estatut está siendo juzgado y será condenado al descuartizamiento. El PP y el Defensor del Pueblo Español, yo digo Defensor al servicio del PP, han presentado un recurso contra el Estatut con la clara intención de conseguir por otra vía lo que no pudieron conseguir por la vía democrática.
Este asunto es conocido por todos y no hace falta repetir todos les hechos otra vez. Más de tres años después de la presentación del recurso el TC aún no ha tomado ninguna decisión. La principal razón son las peleas internas entre los miembros del tribunal que sirven a los dos partidos políticos mayoritarios repitiendo las peleas que tienen PSOE y PP en el seno del tribunal. No hace mucho hablaban de que la sentencia saldría en el mes de octubre, ahora ya hablan de finales de 2009 o principios de 2010, también hay rumores que podría no haber una sentencia hasta el verano de 2010, es decir entre tres años y medio y cuatro después de que los catalanes aprobásemos democráticamente el Estatut recortado por las Cortes españolas. La justicia española es lenta, está al servicio de los partidos políticos, muy concretamente del PP, y está alejada de la ciudadanía, especialmente de la ciudadanía catalana.
Elementos como la lengua, los tribunales de justicia, las veguerías o la enseñanza, así como las competencias del gobierno catalán son temas que repetidamente aparecen como asuntos que desde el TC se quieren limitar. Ahora hablan de interpretar el Estatut de una forma restringida. A los jueces españoles no les hace ninguna gracia tener que aprender el catalán para poder ejercer en Catalunya, olvidando que ellos son funcionarios que deben estar al servicio de los ciudadanos y aplicar la ley, no servirse de los ciudadanos, mantener privilegios de típico funcionario colonial y legislar en función de sus intereses personales. No declararán la obligación de saber el catalán inconstitucional pero si que quieren garantizar la igualdad con el castellano, en realidad cuando ellos hablan de garantizar esta igualdad quieren decir que el castellano esté por encima del catalán. En el TC nos quieren salvar de nosotros mismos y evitar que acabemos convertirnos en monolingües catalanohablantes. Y eso lo hacen los mismos que creen que los jueces no tienen porque saber el catalán, es decir, que los monolingües españoles pretenden enseñarnos las bondades del bilingüismo.
El TC no debería pronunciarse en un tema tan sensible como la de la lengua, una democracia no se puede permitir repetir lo que intentaron antes gobiernos autoritarios. En un pueblo no se le puede privar o restringir el uso de su lengua. El TC no debería actuar como el brazo ejecutor del PP ni en este asunto ni en ningún otro, especialmente en temas sensibles como la de la lengua.
Declaraciones:
Joan Saura: “EL Estatut además de ser una ley orgánica es un pacto político entre Catalunya y el Estado, y si el Constitucional recortase algún aspecto del Estatut habría que rehacer este pacto político. Los catalanes dijimos en referéndum lo que queríamos y eso se debe garantizar, y se debe garantizar incluso con algún recorte al Constitucional”
Los tratados con rostros pálidos solo son papel mojado, decía un verso de una canción de La Trinca. De nada sirve hacer pactos con gente que no tiene la más mínima intención de cumplirlos como han demostrado todos los gobiernos españoles que ha habido. El gobierno de Catalunya, el Parlamento de Catalunya y nosotros los ciudadanos de Catalunya no podemos aceptar que ningún tribunal español recorte lo que aprobamos los catalanes en un referéndum después de que este texto fuese recortado por las Cortes españolas. Nosotros hemos jugado según sus reglas de juego, ahora no nos pueden decir que nos cambian las reglas. No podemos aceptar que el Estado nos haga trampas con tanta desvergüenza.
Joan Ridao: “Eso sería volver al autonomismo raído de los años 80. Yo creo que estaríamos ante un fracaso, no del catalanismo sino del Estado autonómico, el problema no sería nuestro.”
Me preocupa más que volvamos a la situación anterior a la vigente en los años 80. El problema si que sería nuestro aunque lo hayan creado otros. Si el TC derogase partes fundamentales de nuestro Estatut pudríamos encontrarnos en una situación grave en la que nuestro Estatut estuviese por debajo, competencialmente hablando, que el de Extremadura o La Rioja, y que como ciudadanos tengamos menos derechos que el resto de los españoles en casa nuestra.
Francesc Vallès: “Eso es también un mensaje al Tribunal Constitucional para saber exactamente que es lo que tienen entre manos, y estamos hablando de una voluntad política mayoritaria del conjunto del pueblo de Catalunya, de la mayoría de las fuerzas políticas de este país.”
El TC hace mucho tiempo en que se ha convertido en el brazo judicial del españolismo más rancio. El hecho de que un texto aprobado por la mayoría del pueblo de Catalunya pueda ser descuartizado o derogado por un Tribunal Constitucional al servicio de una fuerza política minoritaria en Catalunya nos debería hacer pensar del riesgo que sufrimos ya que nuestra opinión parece que no vale nada.
Felip Puig: “No nos fiamos del gobierno Zapatero con esta declaración de defensa del marco estatutario, creemos que se trata de nuevo de publicidad engañosa y que están utilizando un doble lenguaje. Grandes declaraciones de intenciones de defender el Estatut, pase lo que pase con la sentencia del Constitucional pero mientras tanto tenemos ya una amenaza contra la ley de Educación de Catalunya.”
Ni de Zapatero ni de Rajoy nos podemos fiar nada, se diferencian en las formas pero no en las intenciones. Son políticos españoles, nacionalistas españoles y por tanto son poco o nada de fiar. No es solo el recurso contra la Ley de Educación de Catalunya también son les reiterados intentos de imponer la tercera hora de castellano.
Alicia Sánchez Camacho: “Eso es una burla al cumplimiento del Estado de Derecho y sin duda es una burla a la jerarquía de las normas y a la propia competencia del Tribunal Constitucional. Es una expresión más que el presidente Zapatero está atado de manos y pies y por eso no puede permitir que el presidente Montilla estuve o pueda tener problemas en el cumplimiento del Estatut y entonces buscan otros caminos por hacer cumplir la ley.”
El Tribunal Constitucional ha demostrado en estos tres años y pico que lleva discutiendo sobre el Estatut que más valdría cerrar la institución. Sánchez Camacho acusa a Zapatero de ser prisionero del Estatut y sabe que eso no es cierto. Zapatero ha hecho manos y mangas para no tener que cumplir con los acuerdos, hay que recordar el asunto de la financiación que se alargó meses y meses. La ley, el Estatut es de obligado cumplimiento por ambas partes, Catalunya y España, las dilaciones por parte del Estado en cumplir su parte es ir contra la ley y los acuerdos. Que el PP no acatase el resultado del referéndum es una deslealtad. La señora Sánchez Camacho y su partido no pueden exigir a nadie el cumplimiento de la decisión de un TC que está haciendo un papel muy donoso, menos aún cuando el PP mismo no ha acatado la voluntad democrática del pueblo de Catalunya de dotarse de un Estatut apropiado para el siglo XXI. A mí tampoco me acaba de gustar el Estatut, encuentro a faltar elementos como el concierto económico y que solo el Parlamento de Catalunya pueda legislar en asuntos internos de nuestro país como es la cultura y la lengua, y no que siempre hayamos de sufrir cada vez que el gobierno español de turno decide perjudicar nuestra cultura y nuestra lengua con terceras horas de castellano del todo innecesarias. Si tanto les preocupa al castellano que los castellanos aprendan a hablar su lengua correctamente y se dejen de dar lecciones que ni pueden ni tienen ningún derecho a darnos.
