ELECCIONS DEL 27-S
El 27 de setembre se celebraran les eleccions al Parlament
de Catalunya, l’l1 de setembre és la Diada, cada 11 de setembre és la Diada
Nacional de Catalunya, i si vam unir el nord i el sud de Catalunya, si vam
omplir la V (Diagonal – Gran Via de les Corts Catalanes), aquest any omplirem
l’Avinguda Meridiana. També és el dia que comença la campanya electoral.
I com hem arribat a aquesta situació? Un 30 de setembre de
2005 el Parlament de Catalunya aprovava l’avantprojecte d’Estatut, un Estatut
que substituïa l’anterior. Va ser enviat a les Corts espanyoles per a la seva
negociació. Les Corts espanyoles li van passar el ribot (paraules literals de
l’inefable Alfonso Guerra (PSOE)). El text resultant un cop aprovat va ser
votat pels ciutadans de Catalunya i sancionat pel Cap de l’Estat. Mentrestant
un generalot espanyol va fer un discurs invocant l’article vuitè de la
Constitució si s’aprovava l’Estatut. En Rajoy (PP) va iniciar una campanya de
recollida de signatures contra Catalunya i des del PP va llançar-se la campanya
de boicot contra els productes catalans. El PP sense encomanar-se ni a Déu ni
al diable va decidir que ells estaven pel damunt de tot i de tothom, van
presentar un recurs davant el Tribunal Constitucional, un tribunal que tenia
alguns membres amb el mandat acabat, que no van ser substituïts i algun membre
va traspassar. Quatre anys van trigar els magistrats del TC a dictar sentència,
entre viatges a Santo Domingo i anar a mirar curses de braus els va costar una
mica trobar una estona per fer la feina que el PP i també algunes CCAA els
havien encomanat. La sentència va ser escrita en un to que la podria haver
signat Millán Astray o Queipo de Llano en ple estat d’ebrietat sense problemes.
Ni PSOE ni PP, tampoc els altres partits espanyolistes,
entenen encara quina és la raó que l’independentisme hagi crescut, tampoc
entenen que ens molestem quan ens diuen el nom del porc dia si i dia també. I
això que ells han treballat per convèncer-nos que ens independitzem fins i tot
més que els partits defensors de la independència. Intenten buscar arguments
absolutament absurds. La culpa la té l’escola i l’immersió lingüística, que no
explicaria com gent que fa molts anys que va deixar l’escola, que ja tenen una
edat, s’hagin tornat independentistes. La culpa es TV3, quan el 80% dels
mitjans que es veuen a Catalunya emeten des de Madrid i, si ens atenem a les
tertúlies i informatius, són obertament espanyolistes i, catalanòfobs sense
complexos. La realitat és que si vols tenir raons per desitjar la independència
posa una televisió espanyola o escolta els polítics espanyols parlant sobre
Catalunya, tindràs unes sobtades ganes de sortir al balcó del Palau de la
Generalitat i proclamar la independència tu mateix.
ELECCIONES DEL 27-S
El 27 de septiembre se celebrarán las elecciones al
Parlamento de Cataluña, el 1 de septiembre es la Diada, cada 11 de septiembre
es el Diada Nacional de Cataluña, y si unimos el norte y el sur de Cataluña, si
llenamos la V (Diagonal - Gran Vía de las Cortes Catalanas), este año
llenaremos la Avenida Meridiana. También es el día que comienza la campaña
electoral.
¿Y como hemos llegado a esta situación? Un 30 de septiembre
de 2005 el Parlamento de Cataluña aprobaba el anteproyecto de Estatuto, un Estatuto
que sustituía al anterior. Fue enviado a las Cortes españolas para su
negociación. Las Cortes españolas le pasaron el cepillo (palabras literales del
inefable Alfonso Guerra (PSOE)). El texto resultante una vez aprobado fue
votado por los ciudadanos de Cataluña y sancionado por el Jefe del Estado.
Mientras un generalote español hizo un discurso invocando el artículo octavo de
la Constitución si se aprobaba el Estatuto. Rajoy (PP) inició una campaña de
recogida de firmas contra Cataluña y desde el PP se lanzó la campaña de boicot
contra los productos catalanes. El PP sin encomendarse ni a Dios ni al diablo
decidió que ellos estaban por encima de todo y de todos, presentaron un recurso
ante el Tribunal Constitucional, un tribunal que tenía algunos miembros con el
mandato acabado, que no fueron sustituidos y algún miembro traspasó (falleció).
Cuatro años tardaron los magistrados del TC a dictar sentencia, entre viajes a
Santo Domingo e ir a mirar corridas de toros les costó un poco encontrar un
rato para hacer el trabajo que el PP y también algunas CCAA les habían
encomendado. La sentencia fue escrita en un tono que la podría haber firmado
Millán Astray o Queipo de Llano en pleno estado de ebriedad sin problemas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada