5 de gen. 2011

Denúncia de la realitat que ens envolta (Respuesta a Samuel Jiménez)

Denúncia de la realitat que ens envolta (Respuesta a Samuel Jiménez)

Sobre les moltes coses sobre les que escric en els meus blocs algunes són per denunciar la realitat diària que em trobo a la meva ciutat. Reconec que no sempre els meus comentaris irònics poden ser entesos per les persones que em llegeixen, però s'ha d'entendre que el meu estil és el que és. Vaig escriure un article per denunciar l'estat de degradació de la Plaça Urquinaona, una cèntrica plaça de Barcelona situada a uns 250 metres de la Plaça Catalunya. Diverses vegades ha aparegut tant a La Vanguardia com a El Periódico de Catalunya en articles que comentaven la degradació de la plaça, no només pel mal estat del terra de la plaça, sinó per la presència d'indigents que fan les seves necessitats físiques a les zones enjardinades, fan becaines al terra de la plaça o quan ha començat el fred es protegeixen als accessos del pàrquing o de l'apartament. Entenc que a algunes persones considerin que dir que “la presència d'un grup de rodamóns que han convertit els bancs de la plaça en la seva sala d'estar, les zones enjardinades en el seu urinari particular i el caixer i l'accés a l'aparcament en el seu dormitori” sigui una mostra de la meva "inhumanitat" com diu Samuel Jiménez, que critica les meves paraules en els següents termes “Me parece un comentario irónico que haga referencia a que estas personas tienen su sala de estar en la Plaza. Que hacemos con ellos caballero?, los deportamos?. Le invito a que hable con alguna de estas personas que "viven", como usted dice, en Urquinaona. Son personas agradecidas, respetuosas, en su mayoria”. Si, és cert que el to del text pot considerar-se irònic, però no ens podem quedar en això i tancar els ulls davant la realitat. És probable que jo no estigués encertat a l'hora d'escollir les paraules emprades, i accepto la crítica que em fa Samuel Jiménez, però els fets que denuncio són els que són. He fallat en la forma en què vaig expressar-me.

Aquest article vaig publicar-lo el 22 de novembre de 2010. Aquest enllaç i els dos extractes inclosos corresponen al meu bloc "Lo trabucaire de l'Eixample" del diari QUE!. / Este artículo lo publiqué el 22 de noviembre de 2010. Este enlace y los dos extractos incluidos corresponden a mi blog "Lo trabucaire de l'Eixample" del periódico
QUE!
.

Denuncia de la realidad que nos rodea (Respuesta a Samuel Jiménez)
Sobre las muchas cosas sobre las que escribo en mis blogs algunas son para denunciar la realidad diaria que me encuentro en mi ciudad. Reconozco que no siempre mis comentarios irónicos pueden ser entendidos por las personas que me leen, pero hay que entender que mi estilo es lo que es. Escribí un artículo para denunciar el estado de degradación de la Plaza Urquinaona, una céntrica plaza de Barcelona situada a unos 250 metros de la Plaza Cataluña. Varias veces ha aparecido tanto en La Vanguardia como El Periódico de Catalunya en artículos que comentaban la degradación de la plaza, no sólo por el mal estado del suelo de la plaza, sino por la presencia de indigentes que hacen sus necesidades físicas en las zonas ajardinadas, hacen siestas en el suelo de la plaza o cuando ha comenzado el frío se protegen los accesos del parking o del apartamento. Entiendo que a algunas personas consideren que decir que "la presencia de un grupo de vagabundos que han convertido los bancos de la plaza en su sala de estar, las zonas ajardinadas en su urinario particular y el cajero y el acceso a el aparcamiento en su dormitorio "sea una muestra de mi" inhumanidad "como dice Samuel Jiménez, que critica mis palabras en los siguientes términos" Me parece un comentario irónico que haga referencia a que estas personas tienen su sala de estar en la Plaza. Que hacemos con ellos caballero?, los deportamos?. Le invito a que hable con alguna de estas personas que "viven", como usted dice, en Urquinaona. Son personas agradecidas, respetuosas, en su mayoria". Si, es cierto que el tono del texto puede considerarse irónico, pero no nos podemos quedar en eso y cerrar los ojos ante la realidad. Es probable que yo no estuviera acertado a la hora de escoger las palabras empleadas, y acepto la crítica que me hace Samuel Jiménez, pero los hechos que denuncio son los que son. He fallado en la forma en que me expresarme.

2 comentaris:

Jaume Pros ha dit...

He fet una ullada i no trobo que hagis dit res greu. Hi ha gent que amb la seva extraordinària sensibilitat desvia l'atenció dels autèntics debats. Tu expliques uns fets i és sobre això sobre el que cal discutir. D'altra banda, no trobo que al diccionari de l'IEC tractin el mot "rodamon" com si fos cap insult.

Jaume C. i B. ha dit...

No, rodamon no és cap insult, és una situació que en aquest cas defineix a aquestes persones. Ja fa temps que he anat denunciant la degradació de la Plaça Urquinaona, la presència de rodamons, tot i ser un aspecte molt visible, no és el principal. La plaça des de fa uns quants anys ha patit des de la desídia fins al vandalisme. Fa uns mesos van reparar algunes zones del terra que estaven molt deixades, fet que jo feia mesos que denunciava. També vaig ser el primer a comentar la presència dels rodamons, mesos abans que ho fessin La Vanguardia i El Periódico en articles que recollien molt del que jo ja havia dit en articles al meu bloc, així com enviant fotos a La Vanguardia.
Probablement el que va molestar a Samuel va ser el to irònic d'algunes de les meves paraules per descriure el que havia vist.