Rodríguez Ibarra, els estrangers i la sanitat

Rodríguez Ibarra, els estrangers i la sanitat

Qui és Rodríguez Ibarra?

Rodríguez Ibarra durant molts anys va ser president de la Junta d'Extremadura, la Comunitat Autònoma més subvencionada mercès als impostos que pagaven els ciutadans d'altres CCAA i que va destacar-se sempre per tenir en matèria autonòmica un discurs molt semblant al d'alguns dirigents del PP, malgrat ser del PSOE, això si, del sector més jacobí del PSOE. Rodríguez Ibarra ha atacat molt a Catalunya, malgrat que la seva CA s'ha beneficiat no només dels impostos provinents de Catalunya – i d'altres CCAA – sinó també dels avenços que en matèria competencial anava aconseguint la Generalitat. Rodríguez Ibarra oblida que ell no hauria sigut president de la Junta d'Extremadura si Catalunya no hagués volgut i aconseguit recuperar les seves institucions. Extremadura ha sigut un apèndix de Castella, només l'intent de l'Estat espanyol de diluir les institucions catalanes creant-ne rèpliques en territoris sense tradició d'autogovern ha permès que personatges com Rodríguez Ibarra hagueren aconseguit un càrrec i cert nivell de poder descentralitzat.

Expresident d'una regió d'emigrants

És coneguda l'animadversió de Rodríguez Ibarra que ha atiat sense cap vergonya l'anticatalanisme, oblidant que a Catalunya hi havia molts extremenys que fa molts anys van haver de fer les maletes i marxar de la seva terra perquè es morien literalment de gana gràcies als cacics que eren els amos de tot en aquella terra i que empobrien als seus conciutadans, molts d'aquells cacics vivien a Madrid, on ocupaven càrrecs de certa rellevància.

Contra els immigrants

Però pel senyor Rodríguez Ibarra, un “bon espanyolista”, els dolents eren els catalans que havien acollit als seus conciutadans fugits de la misèria. Rodríguez Ibarra ara ens surt que s'ha de restringir la despesa sanitària fent “una sanitat pels espanyols i només pels espanyols” deixant fora de la cobertura sanitària als immigrants. Qui això ho diu és algú que va ser president d'una comunitat autònoma de la que van haver d'emigrar cap a altres contrades a la recerca d'una vida millor que molts van trobar a Catalunya, però també en països estrangers. Diu Rodríguez Ibarra que la sanitat “és tan universal que comença a haver-hi un turisme sanitari d'estrangers que vénen a Espanya amb un bitllet d'avió de 300 euros i s'operen dels malucs que costa una miqueta més”. El nivell de demagògia del senyor Rodríguez Ibarra arriba al súmmum quan afirma que “enfront d'aquells que pensen que estem malament, en Sanitat estem tan be que necessitaríem ver algunes restriccions en la despesa. Jo estic d'acord amb què cal fer una política d'estalvi, però sobre tot cal fer una política pensant en el futur”.

Viatjar amb cobertura mèdica

Quan una persona viatja a l'estranger ha de sol·licitar una targeta sanitària que li permeti rebre Atenció sanitària en el país al que viatja. Ho sé perquè quan he viatjat m'he fet aquesta targeta. Si un cop en l'estranger requereixes atenció mèdica la rebràs mercès als convenis internacionals firmats entre els països. Després ells ja s'ho cobren els uns als altres.

Demagògia

Hi ha temes en què no hi hauria de fer demagògia d'una manera tan grollera i indecent. La ministra de sanitat diu que Espanya té un 15% de població estrangera i que “la immensa majoria treballa (i cotitza) i tenen dret a rebre una prestació sanitària”. He afegit entre parèntesi “i cotitza” perquè certament molts dels estrangers cotitzen a la seguretat social i paguen els seus impostos, com en tot col·lectiu n'hi ha de barruts, també n'hi ha d'extremenys, espanyols i catalans barruts, aquesta és una característica de la que no se'n lliura cap col·lectiu humà, i és evident que els polítics no en són una excepció.

Artícle relacionat: Rodríguez Ibarra reclama una sanidad pública ´sólo para los españoles´

Rodríguez Ibarra, los extranjeros y la sanidad

Quien es Rodríguez Ibarra?

Rodríguez Ibarra durante muchos años fue presidente de la Junta de Extremadura, la Comunidad Autónoma más subvencionada gracias a los impuestos que pagaban los ciudadanos de otras CCAA y que destacó siempre por tener en materia autonómica un discurso muy semejante al de algunos dirigentes del PP, a pesar de ser del PSOE, eso si, del sector más jacobino del PSOE. Rodríguez Ibarra ha atacado mucho a Catalunya, A pesar de que su CA se ha beneficiado no solo de los impuestos provenientes de Catalunya – y de otras CCAA – sino también de los avances que en materia competencial iba logrando la Generalitat. Rodríguez Ibarra olvida que él no habría sido presidente de la Junta de Extremadura si Catalunya no hubiese querido y logrado recuperar sus instituciones. Extremadura ha sido un apéndice de Castilla, solo el intento del Estado español de diluir las instituciones catalanas creando réplicas en territorios sin tradición de autogobierno ha permitido que personajes como Rodríguez Ibarra hubieran logrado un cargo y cierto nivel de poder descentralizado.

Expresidente de una región de emigrantes

Es conocida la animadversión de Rodríguez Ibarra que ha atizado sin ninguna vergüenza el anticatalanismo, olvidando que en Catalunya había muchos extremeños que hace muchos años tuvieron de hacer las maletas y marchar de su tierra porque se morían literalmente de gana gracias a los caciques que eran los amos de todo en aquella tierra y que empobrecían a sus conciudadanos, muchos de aquellos caciques vivían en Madrid, donde ocupaban cargos de cierta relevancia.

Contra los inmigrantes

Pero por el señor Rodríguez Ibarra, un “buen españolista”, los malos eran los catalanes que habían acogido a sus conciudadanos huidos de la miseria. Rodríguez Ibarra ahora nos sale con que se ha de restringir el gasto sanitario haciendo “una sanidad para los españoles y solo para los españoles” dejando fuera de la cobertura sanitaria a los inmigrantes. Quien eso dice es alguien que fue presidente de una comunidad autónoma de la que tuvieron que emigrar hacia otras tierras a la búsqueda de una vida mejor que muchos encontraron en Catalunya, pero también en países extranjeros. Dice Rodríguez Ibarra que la sanidad “es tan universal que empieza a haber un turismo sanitario de extranjeros que vienen en España con un billete de avión de 300 euros y se operan de la cadera que cuesta un poquito más”. El nivel de demagogia del señor Rodríguez Ibarra llega al súmmum cuando afirma que “frente a aquellos que piensan que estamos mal, en Sanidad estamos tan bien que necesitaríamos verdadero algunas restricciones en el gasto. Yo estoy de acuerdo con qué hay que hacer una política de ahorro, pero sobre todo hay que hacer una política pensante en el futuro”.

Viajar con cobertura médica

Cuando una persona viaja al extranjero solicitar una tarjeta sanitaria que le permití recibir atención sanitaria en lo país al que viaja. Lo sé porque cuando he viajado me he hecho esta tarjeta. Si una vez en el extranjero requieres atención médica la recibirás gracias a los convenios internacionales firmados entre los países. Después ellos ya se lo cobran unos a otros.

Demagogia

Hay temas en los que no debería hacer demagogia de una manera tan grosera e indecente. La ministra de sanidad dice que España tiene un 15% de población extranjera y que “la inmensa mayoría trabaja (y cotiza) y tienen derecho a recibir una prestación sanitaria”. He añadido entre paréntesis “y cotiza” porque ciertamente muchos de los extranjeros cotizan a la seguridad social y pagan sus impuestos, como en todo colectivo hay de caraduras, también hay de extremeños, españoles y catalanes caraduras, esta es una característicos de la que no se libra ningún colectivo humana, y es evidente que los políticos no son una excepción.