20 de set. 2009

El PP comença la precampanya electoral

Ahir a L'Hospitalet de Llobregat el PP va fer el seu mitin de precampanya de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya de la tardor de 2010, d'aquí a un any. Sabem que les campanyes electorals tenen una durada, també l'haurien de tenir les precampanyes. El Partit Popular ha estat en precampanya electoral permanent des de l'any 2004. Rajoy té la intenció de visitar Catalunya molt sovint des d'ara fins les eleccions de 2010. És excessiu. En el míting d'ahir va ser nomenada candidata a la presidència de la Generalitat Alícia Sánchez Camacho, nomenada a dit pel càrrec de presidenta del PP a Catalunya pel mateix Mariano Rajoy ahir va ser el mateix Rajoy qui la va nomenar candidata. Tot un exemple de democràcia interna. En aquest mitin de precampanya va assistir quasi tota la plana major del PP: Antonio Basagoiti (candidat a Lehendakari), Alberto Núñez Feijoo (president de la Xunta de Galícia) i Francisco Camps (president de la Generalitat Valenciana), a més de l'alcalde de Madrid, Alberto Ruíz Gallardón, el vicepresident de Canàries, José Manuel Soria, Javier Arenas, Ana Mato, Pío García Escudero i Cristóbal Montoro. Si ens atenem al fet de la presència de quatre dirigents que han fet molt per combatre les llengües cooficials i arraconar-les com són Feijoo amb el gallec, Basagoiti amb l'euskera i Camps amb el català, o Arenas que veu la llengua catalana com una tortura a la que se sotmet als pobres espanyols que “tenen la desgràcia d'haver d'anar a viure a Catalunya” veiem que el perfil del PP és molt espanyolista en el pitjor dels sentits.

I les paraules d'Alícia Sánchez Camacho ho deixen ben clar que la intenció del PP a Catalunya és fer el mateix que ja han fet a Euskadi i Galícia. Alícia Sánchez Camacho: “Jo estic per promoure polítiques en favor d'una educació de qualitat, d'una educació de valors, d'una educació que reconegui l'esforç, no podem permetre que a Catalunya hi hagin més de mil barracons avui a les escoles dels nostres fills, no podem permetre que a Catalunya el castellà no sigui la llengua vehicular per a l'educació dels nostres fills, no es pot permetre”. Tots estem a favor d'una educació de qualitat, ara caldria saber que vol dir la senyora candidata amb educació de qualitat. Parla d'una educació de valors. De valors n'hi ha de bons i de dolents, seria interessant de quina mena de valors parla la candidata. Els barracons si que són un problema important del qual se'n parla molt quan comença el curs escolar però després no se'n fa res. També se'n parla en les campanyes i precampanyes electorals però alhora de la veritat no fan res. Seria d'agrair que quan en campanya electoral vulguin tractar el tema de l'educació ens estalviessin la demagògia populista. La senyora Sánchez Camacho seguint l'exemple d'alguns dels seus companys de partit considera que no es pot permetre que el català continui sent la llengua vehicular en l'ensenyament a Catalunya, pretén convertir la nostra llengua en un problema, un problema que Catalunya no té, no ha tingut, que només veuen a Espanya com un problema. No es pot permetre que el PP pretengui crear un conflicte amb el tema de la llengua catalana, és una greu irresponsabilitat que el PP intenti carregar-se un sistema que ha funcionat sense problemes durant la democràcia. La nostra llengua només ha sigut un problema per a règims no democràtics. Els dictadors Franco i Primo de Rivera la van prohibir, com ho va fer Felip V i molts dels seus successors van redactar lleis que intentaven bandejar la nostra llengua de la vida pública i privada. I el PP insisteix en intentar-ho també. La senyora Sánchez Camacho s'ha retratat en aquest assumpte.

Mariano Rajoy també va parlar. Va dir que ell, a diferència de Zapatero, no fugirà de Catalunya. Llàstima, se'n podrien anar junts a fer punyetes, Rajoy va exigir “lleialtat a les regles del joc” i que el seu partit acatarà la resolució del Tribunal Constitucional en la sentència del recurs contra l'Estatut de Catalunya. Els partits catalans i els ciutadans de Catalunya vam jugar segons les regles del joc, qui no va jugar segons aquestes regles va ser el PP que va recórrer al TC l'Estatut per aconseguir allò que seguint les regles de joc no va poder aconseguir. En l'assumpte de la llengua Rajoy va dir que el PP “no és enemic de cap llengua, l'enemic són els que les prohibeixen i les imposen”. El PP des que va guanyar les eleccions a Galícia ha començat a marginar de la vida oficial el gallec, a Euskadi, una de les condicions del PP per donar suport a Patxi López era que el govern basc anés reduint l'ús de l'euskera en la vida pública i institucional. A València el PP ha anat anorreant el català de la vida pública fins a fer-lo desaparèixer quasi completament de zones que abans eren catalanoparlants, i s'han dedicat a perseguir a grups i persones que ells consideraven procatalanistes, fins i tot sancionant amb multes a grups com ACPV o tancant els repetidors a través dels quals es podia veure TV3, una de les poques televisions no controlades o afí al PP. L'enemic del català, de l'euskera i del gallec si que és el PP. I és tenir molt poca vergonya dir que ells no són l'enemic de les altres llengües i demanar que el castellà suplanti la llengua pròpia de Catalunya, el català, de la mateixa manera que ja van intentar-ho les dues dictadures espanyolistes del segle XX i bona part dels monarques borbons des del 1714.

Rajoy faria be de no parlar d'allò que ignora. Denuncia que Zapatero “juga a ser Chávez i juga al peronisme”. Tan el peronisme com Chávez tenen en comú el populisme però de signes ben diferents. El peronisme és un moviment polític de caràcter transversal que a l'Argentina inclou a dretes, centre i esquerra. Un moviment que ha governat l'Argentina durant llargs períodes de la història d'aquell país. Chávez és un populista d'esquerres histriònic a qui li perd el seu afany de protagonisme. Tots dos moviments tenen en comú la combinació de l'autoritarisme i el paternalisme. Zapatero no ha estat gens encertat en les mesures que ha pres per sortir de la crisi, això és evident. Les mesures que han pres Alemanya o França, dos dels països que estan sortint de la crisi no són aplicables a Espanya ja que l'economia espanyola no té res a veure amb les d'Alemanya i França, el sector de la construcció a Espanya, un dels més afectats per la crisi, és preponderant, i en això tant el PP, especialment el PP, com el PSOE en tenen molta responsabilitat. Zapatero és molt probable que hagi abusat de mesures populistes tractant de trobar solucions a la crisi o que hagi posat pegats a la crisi ja que no sap com sortir-se'n però d'aquí que Zapatero sigui con Chávez trobo que és una exageració. També el PP recorre al populisme i a la demagògia, n'abusa de totes dues, també de la mentida, de promoure els prejudicis i els resentiments i de promoure l'enfrontament entre CCAA.

Diu que en les seves visites a Catalunya ha aprés dels empresaris catalans la lliçó per sortir de la crisi i que les mesures no passen per pujar els impostos. Llàstima que en les seves visites a Catalunya no hagi aprés una mica sobre Catalunya i s'encaparri a inventar-se un conflicte social inexistent i de pas a promoure'l. Llàstima que sigui tan ignorant i estigui tan ple de prejudicis. Visita Catalunya com el típic funcionari espanyol enviat a les colònies a veure els natius però no coneix el país ja que no escolta. Només visita als seus i es creu que visita Catalunya.

Que el govern Zapatero no és el millor possible és cert, però el PP si que és la pitjor oposició possible al govern de Zapatero, i si arriba a guanyar les eleccions serà un desastre per Catalunya. Aquesta gent continua encaparrada en reduir-nos a la condició de castellans com ja van voler Felip IV i l'Olivares i tots els que el van succeir. I el que em sembla més greu és la col·laboració entusiasta d'alguns catalans. Com se li diu a aquell que col·labora amb els enemics del seu poble?. Crec que és traïdor, i la senyora Sánchez Camacho és una traïdora al seu país. No és gens millor que Quisling o el mariscal Petain.

-----

Video: Alícia Sánchez Camacho

Vídeo: Mariano Rajoy

-----

Ayer en L'Hospitalet de Llobregat el PP hizo su miting de precampaña de cara a las elecciones al Parlamento de Catalunya del otoño de 2010, de aquí a un año. Sabemos que las campañas electorales tienen una duración, también lo deberían tener las precampañas. El Partido Popular ha estado en precampaña electoral permanente desde el año 2004. Rajoy tiene la intención de visitar Catalunya muy a menudo desde ahora hasta las elecciones de 2010. Es excesivo. En el mitin de ayer fue nombrada candidata a la presidencia de la Generalitat Alícia Sánchez Camacho, nombrada a dedo por el cargo de presidenta del PP a Catalunya por el mismo Mariano Rajoy ayer fue el mismo Rajoy quien la nombró candidata. Todo un ejemplo de democracia interna. En este miting de precampaña asistió casi toda la plana mayor del PP: Antonio Basagoiti (candidato a Lehendakari), Alberto Núñez Feijoo (presidente de la Xunta de Galicia) y Francisco Camps (presidente de la Generalitat Valenciana), además del alcalde de Madrid, Alberto Ruíz Gallardón, el vicepresidente de Canarias, José Manuel Soriano, Javier Arenas, Ana Mato, Pío García Escudero y Cristóbal Montoro. Si nos atendemos al hecho de la presencia de cuatro dirigentes que han hecho mucho para combatir las lenguas cooficiales y arrinconarlas como son Feijoo con el gallego, Basagoiti con el euskera y Camps con el catalán, o Arenas que ve la lengua catalana como una tortura a la que se somete a los pobres españoles que “tienen la desgracia de tener que ir a vivir a Catalunya” vemos que el perfil del PP es muy españolista en el peor de los sentidos.

Y las palabras de Alícia Sánchez Camacho lo dejan muy claro que la intención del PP en Catalunya es hacer lo mismo que ya han hecho en Euskadi y Galicia. Alícia Sánchez Camacho: “Yo estoy por promover políticas en favor de una educación de calidad, de una educación de valores, de una educación que reconozca el esfuerzo, no podemos permitir que en Catalunya hayan más de mil barracones hoy en las escuelas de nuestros hijos, no podemos permitir que a Catalunya el castellano no sea la lengua vehicular para la educación de nuestros hijos, no se puede permitir”. Todos estamos a favor de una educación de calidad, ahora habría que saber que quiere decir la señora candidata con educación de calidad. Habla de una educación de valores. De valores hay de buenos y de malos, sería interesante de qué clase de valores habla la candidata. Los barracones si que son un problema importante del que se habla mucho cuando empieza el curso escolar pero después no se hace nada. También se habla en las campañas y precampañas electorales pero al mismo tiempo en verdad no hacen nada. Sería de agradecer que cuando en campaña electoral quieran tratar el tema de la educación nos ahorrasen la demagogia populista. La señora Sánchez Camacho siguiendo el ejemplo de algunos de sus compañeros de partido considera que no se puede permitir que el catalán continué siendo la lengua vehicular en la enseñanza en Catalunya, pretende convertir nuestra lengua en un problema, un problema que Catalunya no tiene, no ha tenido, que solo ven en España como un problema. No se puede permitir que el PP pretenda crear un conflicto con el tema de la lengua catalana, es una grave irresponsabilidad que el PP intente cargarse un sistema que ha funcionado sin problemas durante la democracia. Nuestra lengua solo ha sido un problema para regímenes no democráticos. Los dictadores Franco y Primo de Rivera la prohibieron, como lo hizo Felipe V y muchos de sus sucesores redactaron leyes que intentaban alejar nuestra lengua de la vida pública y privada. Y el PP insiste en intentarlo también. La señora Sánchez Camacho se ha retratado en este asunto.

Mariano Rajoy también habló. Dijo que él, a diferencia de Zapatero, no huirá de Catalunya. Lástima, se podrían ir juntos a hacer puñetas, Rajoy exigió “lealtad a las reglas del juego” y que su partido acatará la resolución del Tribunal Constitucional en la sentencia del recurso contra el Estatuto de Catalunya. Los partidos catalanes y los ciudadanos de Catalunya jugamos según las reglas del juego, quien no jugó según estas reglas fue el PP que recurrió al TC el Estatuto para conseguir lo que siguiendo las reglas de juego no pudo conseguir. En el asunto de la lengua Rajoy dijo que el PP “no es enemigo de ninguna lengua, el enemigo son los que las prohíben y las imponen”. El PP desde que ganó las elecciones a Galicia ha empezado a marginar de la vida oficial el gallego, en Euskadi, una de las condiciones del PP para dar apoyo a Patxi López era que el gobierno vasco fuese reduciendo el uso de la euskera en la vida pública e institucional. En Valencia el PP ha ido avasallando el catalán de la vida pública hasta hacerlo desaparecer casi completamente de zonas que antes eran catalanohablantes, y se han dedicado a perseguir a grupos y personas que ellos consideraban procatalanistas, incluso sancionando con multas a grupos como ACPV o cerrando los repetidores a través se podía ver TV3, una de las pocas televisiones no controladas o afín al PP. El enemigo del catalán, del euskera y del gallego si que es el PP. Y es tener muy poca vergüenza decir que ellos no son el enemigo de las otras lenguas y pedir que el castellano suplante la lengua propia de Catalunya, el catalán, de la misma manera que ya lo intentaron las dos dictaduras españolistas del siglo XX y buena parte de los monarcas borbones desde el 1714.

Rajoy haría bien de no hablar de lo que ignora. Denuncia que Zapatero “juega a ser Chávez y juega al peronismo”. Tanto el peronismo como Chávez tienen en común el populismo pero de signos muy diferentes. El peronismo es un movimiento político de carácter transversal que en la Argentina incluye a derechas, centro e izquierda. Un movimiento que ha gobernado la Argentina durante largos períodos de la historia de aquel país. Chávez es un populista de izquierdas histriónico a quien le pierde su afán de protagonismo. Ambos movimientos tienen en común la combinación del autoritarismo y el paternalismo. Zapatero no ha estado nada acertado en las medidas que ha tomado para salir de la crisis, eso es evidente. Las medidas que han tomado Alemania o Francia, dos de los países que están saliendo de la crisis no son aplicables a España ya que la economía española no tiene nada que ver con las de Alemania y Francia, el sector de la construcción en España, uno de los más afectados por la crisis, es preponderante, y en eso tanto el PP, especialmente el PP, como el PSOE tienen mucha responsabilidad. Zapatero es muy probable que haya abusado de medidas populistas tratando de encontrar soluciones a la crisis o que haya puesto parches a la crisis ya que no sabe como salirse pero de aquí que Zapatero sea cono Chávez encuentro que es una exageración. También el PP recurre al populismo y a la demagogia, abusa de ambas, también de la mentira, de promover los prejuicios y los resentimientos y de promover el enfrentamiento entre CCAA.

Dice que en sus visitas a Catalunya ha aprendido de los empresarios catalanes la lección por salir de la crisis y que las medidas no pasan por subir los impuestos. Lástima que en sus visitas a Catalunya no haya aprendido un poco sobre Catalunya y se empecine a inventarse un conflicto social inexistente y de paso a promoverlo. Lástima que sea tan ignorante y esté tan lleno de prejuicios. Visita Catalunya como el típico funcionario español enviado a las colonias a ver los nativos pero no conoce el país ya que no escucha. Solo visita a los suyos y se cree que visita Catalunya.

Que el gobierno Zapatero no es el mejor posible es cierto, pero el PP si que es la peor oposición posible al gobierno de Zapatero, y si llega a ganar las elecciones será un desastre para Catalunya. Esta gente continúa empecinada en reducirnos a la condición de castellanos como ya quisieron Felipe IV y el Olivares y todos los que lo sucedieron. Y lo que me parece más grave es la colaboración entusiasta de algunos catalanes. ¿Como se le llama a aquel que colabora con los enemigos de su pueblo?. Creo que es traidor, y la señora Sánchez Camacho es una traidora a su país. No es nada mejor que Quisling o el mariscal Petain.

1 comentari:

Patric ha dit...

Sembla massa anticipar un any per fer propaganda electoral, crec que tres mesos o quatre són suficients.
Reconec que a vegades les campanyes m'avorreixen una mica, perquè sempre repeteixen les mateixes coses i no surten dels problemes. No proposen solucions.
Està clar per a mi que vostès no van sortir del problema del bilingüisme per anomenar d'alguna manera.
També considero d'interès saber que valors parla la senyora Camacho, ja que les persones no tenim els mateixos valors i principis.
I per descomptat crec que el tema de la crisi i els problemes econòmics i financers estaran presents.
Crec que és bo que es facin propostes molt clares que tinguin a veure amb les necessitats o interessos de les persones penso jo.