Senyors del PP, deixin en pau les llengües
Seria d’agrair que els senyors i senyores del PP deixessin
en pau les llengües. Al Regne d’Espanya es parlen castellà, català, èuscara,
asturià, gallec, aragonès i aranès. Fa 500 anys a la Península s’havien arribat
a parlar més de 25 llengües ara extintes, i curiosament la majoria
desaparegudes en l’àmbit ara ocupat per la llengua castellana. Desconec quantes
llengües s’han arribat a extingir a l’Amèrica Llatina des de que Colom va
plantar el pendó de Castella en aquelles terres, però si a la Península han
pogut perpetrar aquest extermini podem imaginar que el que dany causat a
Amèrica, apart de l’extermini físic de la població nadiua, no haurà estat pas
petit.
Els governants espanyols en aquests tres últims segles ha
arribat a promulgar més de 500 lleis, decrets i cèdules reials i ordres
ministerials contra la llengua catalana. De totes, les llengües de l’Estat la
catalana és, després del castellà, la llengua amb més parlants, fet que deu
tocar molt els nassos als nacionalistes espanyols entossudits en la construcció
d’una Espanya monolingüe i monocultural castellana.
Arribada la democràcia a Espanya tots aquests atacs haurien
d’haver-se acabat, però no ha estat així. El govern de la UCD va promoure i
finançar el blaverisme valencià, un moviment que entre altres coses afirma que
el valencià i el català són dues llengües diferents, en contra de tota lògica i
del que afirmen els filòlegs, i aquesta dèria contra el català també ha estat
una de les dèries del neofranquista Partit Popular. S’ha de dir, que la majoria
d’aquests dirigents del PP i dels partits blavers són castellanoparlants i
d’ideologia ultradretana. Cal dir, que el PSOE no és innocent en aquest
assumpte. A les Balears el PP de les Illes ha decidit imitar als seus
coreligionaris valencians, i en contra del sentit comú afirmen que la llengua
que es parla a les Illes és el Baleà.
Ara ha estat el PP aragonès qui decideix, amb la complicitat
del Partit Aragonès Regionalista, un grup que es presenta com aragonesista i en
el mateix ventall ideològic que el PP, però que nega la unitat del català de la
Franja.
A l’Aragó es parlen tres llengües: castellà, aragonès i
català. La llengua aragonesa està en greu perill de desaparició segons L’atles
de llengües en perill de la UNESCO. I després que PP i PAR aprovessin la Llei
de llengües de l’Aragó el futur de la llengua aragonesa es molt més negre.
Sense cap reconeixement oficial, ni tan sols a la pròpia comunitat on es parla
només li restarà una lenta desaparició.
Com he dit abans al Regne d’Espanya es parlen set llengües:
castellà, català, èuscara, asturià, gallec, aragonès i aranès. El castellà no
corre cap perill, té al darrera un Estat disposat a defensar-lo, encara que per
això hagi de passar pel damunt d’altres llengües.
L’article 3 de la Constitució espanyola fa referència a les
“llengües espanyoles” però només cita una pel seu nom, el castellà, de les
altres no se’n diu el nom enlloc de la Constitució.
Article 3
El castellà i les altres llengües espanyoles
1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat.
Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret a usar-la.
2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en
les respectives comunitats autònomes d'acord amb els seus Estatuts.
3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques
d'Espanya és un patrimoni.
Malgrat que diu que aquestes llengües a les que nomena
“modalitats lingüístiques” són patrimoni i riquesa d’Espanya, la realitat és
que la pròpia Constitució decideix ignorar-ne el nom, l’Estat no només no les
protegeix ni en garanteix la seva existència sinó que posa els mitjans per anar
arraconant-les. Aquest Estat legisla no per prohibir aquestes altres llengües,
a les que ni nomenen pel seu nom, com feia en altres èpoques, sinó per destruir
aquestes llengües legisla el trossejament d’aquestes llengües, i com han fet el
PP i el PAR, s’arriba al despropòsit d’afirmar que el català de la Franja no
només no és català sinó que s’anomena LAPAO (Llengua Aragonesa Pròpia de
l’Aragó Oriental) i a la llengua aragonesa la nomenen LAPAPYP (Llengua
Aragonesa Pròpia del Pirineu i Prepirineu). Tot i que aquest despropòsit és
atribuïble íntegrament al PP i al PAR, el més sorprenent és que la consellera
d’Educació i Cultura del govern aragonès, Dolores Serrat, nascuda al Ripollès,
i que deu estar fent mans i mànigues per fer-se perdonar aquest terrible pecat
per una pepera, s’ha queixat que des de Catalunya s’hagi fet befa del LAPAO i
el LAPAPYP, que ella nega que siguin les denominacions d’aquestes llengües
creades pel PP. Doncs si, des de Catalunya s’ha fet befa d’aquest despropòsit
perpetrat pel PAR i el PP.
El lapao autèntic, no pas el LAPAO (despropòsit de PP i PAR),
existeix, és un dialecte de la llengua naxi, que es parla a la Xina meridional,
algunes zones de Birmània i el Tibet. S’escriu mitjançant pictogrames i signes sil·làbics,
el parlen unes 300.000 persones. I sona així.
La posició de Alícia Sánchez Camacho, coreligionària de
Serrat, ha defensat el despropòsit perpetrat pels seus companys aragonesos i
demana respecte per la decisió del PP aragonès, “ho han decidit ells”, diu. Ah,
i perquè el PP no respecta cap llei aprovada pel Parlament de Catalunya?
Sánchez Camacho, diputada del Parlament de Catalunya demana que els catalans
tinguem respecte per un disbarat perpetrat pel PP aragonès però ella no
respecta les lleis que aprova un Parlament, el català, del qual ella és membre.
I Soraya Sáenz de Santamaría esgrimeix la sacrosanta
Constitució espanyola per defensar el LAPAO, la mateixa Constitució en què
s’empara el PP per atacar la llengua catalana li serveix a Soraya per donar
suport a la “creació” del LAPAO (i del LAPAPYP).
Señores del PP, dejen en paz las lenguas
Sería de agradecer que los señores y señoras del PP dejaran
en paz las lenguas. En el Reino de España se hablan castellano, catalán,
euskera, asturiano, gallego, aragonés y aranés. Hace 500 años en la Península
habían llegado a hablar más de 25 lenguas ahora extintas, y curiosamente la
mayoría desaparecidas en el ámbito ahora ocupado por la lengua castellana.
Desconozco cuántas lenguas se han llegado a extinguir en América Latina desde
que Colón plantó el pendón de Castilla en aquellas tierras, pero si en la
Península han podido perpetrar este exterminio podemos imaginar que el daño
causado a América, aparte de el exterminio físico de la población nativa, no
habrá sido pequeño.
Los gobernantes españoles en estos tres últimos siglos ha
llegado a promulgar más de 500 leyes, decretos y cédulas reales y órdenes
ministeriales contra la lengua catalana. De todas, las lenguas del Estado la
catalana es, después del castellano, la lengua con más hablantes, lo que debe
tocar mucho las narices a los nacionalistas españoles empeñados en la
construcción de una España monolingüe y monocultural castellana.
Llegada la democracia en España todos estos ataques deberían
haberse terminado, pero no ha sido así. El gobierno de la UCD promovió y
financió el blaverisme valenciano, un movimiento que entre otras cosas afirma
que el valenciano y el catalán son dos lenguas diferentes, en contra de toda
lógica y de lo que afirman los filólogos, y esta manía contra el catalán
también ha sido una de las obsesiones del neofranquista Partido Popular. Hay
que decir, que la mayoría de estos dirigentes del PP y los partidos blaveros
son castellanoparlantes y de ideología ultraderechista. Hay que decir también,
que el PSOE no es inocente en este asunto. En Baleares el PP de las Islas ha
decidido imitar a sus correligionarios valencianos, y en contra del sentido
común afirman que la lengua que se habla en las Islas es el baleà.
Ahora ha sido el PP aragonés quien decide, con la
complicidad del Partido Aragonés Regionalista, un grupo que se presenta como
aragonesista y en el mismo abanico ideológico que el PP, pero que niega la
unidad del catalán de la Franja.
En Aragón se hablan tres lenguas: castellano, aragonés y
catalán. La lengua aragonesa está en grave peligro de desaparición según el
atlas de lenguas en peligro de la UNESCO. Y después de que PP y PAR aprobaran
la Ley de lenguas de Aragón el futuro de la lengua aragonesa es mucho más
negro. Sin ningún reconocimiento oficial, ni siquiera en la propia comunidad
donde se habla sólo le restará una lenta desaparición.
Como he dicho antes en el Reino de España se hablan siete
lenguas: castellano, catalán, euskera, asturiano, gallego, aragonés y aranés.
El castellano no corre ningún peligro, tiene detrás un Estado dispuesto a
defenderlo, aunque para ello tenga que pasar por encima de otras lenguas.
El artículo 3 de la Constitución española hace referencia a
las "lenguas españolas" pero sólo cita una por su nombre, el
castellano, de las otras no se dice el nombre en ninguna parte de la
Constitución.
Artículo 3
El castellano y las otras lenguas españolas
1. El castellano es la lengua española oficial del Estado.
Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.
2. Las demás lenguas españolas serán también oficiales en
las respectivas comunidades autónomas de acuerdo con sus Estatutos.
3. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de
España es un patrimonio.
Aunque dice que estas lenguas en las que nombra
"modalidades lingüísticas" son patrimonio y riqueza de España, la
realidad es que la propia Constitución decide ignorar el nombre, el Estado no
sólo no las protege ni garantiza su existencia sino que pone los medios para ir
arrinconándolas. Este Estado legisla no para prohibir estas otras lenguas, a
las que ni nombran por su nombre, como hacía en otras épocas, sino para
destruir estas lenguas legisla el troceando estas lenguas, y como han hecho el
PP y el PAR, se llega al despropósito de afirmar que el catalán de la Franja no
sólo no es catalán sino que se llama LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Aragón
Oriental) y la lengua aragonesa la nombran LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia del
Pirineo y Prepirineo). Aunque este despropósito es atribuible íntegramente al
PP y al PAR, lo más sorprendente es que la consejera de Educación y Cultura del
gobierno aragonés, Dolores Serrat, nacida en el Ripollès, y que debe estar
haciendo todo lo posible para hacerse perdonar este terrible pecado para una
pepera, se quejó de que desde Catalunya se haya hecho burla del LAPAO y el
LAPAPYP, que ella niega que sean las denominaciones de estas lenguas creadas
por el PP. Pues si, desde Catalunya se ha hecho burla de este despropósito
perpetrado por PAR y el PP.
El LAPAO auténtico, no el LAPAO (despropósito de PP y PAR),
existe, es un dialecto de la lengua naxi, que se habla en China meridional,
algunas zonas de Birmania y el Tíbet. Escribe mediante pictogramas y signos
silábicos, lo hablan unas 300.000 personas. Y suena así.
La posición de Alicia Sánchez Camacho, correligionaria de
Serrat, ha defendido el despropósito perpetrado por sus compañeros aragoneses y
pide respeto por la decisión del PP aragonés, "lo han decidido
ellos", dice. Ah, y ¿porque el PP no respeta ninguna ley aprobada por el Parlament
de Catalunya?. Sánchez Camacho, diputada del Parlament de Catalunya pide que
los catalanes tengamos respeto por un disparate perpetrado por el PP aragonés
pero ella no respeta las leyes que aprueba un Parlament, el catalán, del que
ella es miembro.
Y Soraya Sáenz de Santamaría esgrime la sacrosanta
Constitución española para defender el LAPAO, la misma Constitución en que se
ampara el PP para atacar la lengua catalana le sirve a Soraya para apoyar la
"creación" del LAPAO (y del LAPAPYP).
AAmb aquest historial és incomprensible que tinguin la barra
de titllar de nazis a tots els que es manifesten contra ells, quan ells tenen
un passat i un pensament les arrels dels quals s’enfonsen en un règim, el
franquista, que va alçar-se en armes contra el govern legítim de la II República,
va assolir el poder amb l’ajut amb tropes i tropes de l’Alemanya nazi de Hitler
i de la Itàlia feixista de Mussolini.
