12 de nov. 2012

Si ens independitzem ens enviaran la Duquessa d’Alba?

Si ens independitzem ens enviaran la Duquessa d’Alba? 

La oposició a la independència de Catalunya va degenerant. No hi havia prou amb el tinent coronel Alamán advertint que la independència seria pel damunt del seu cadàver. Amb lo desagradable que deu ser anar trepitjant cadàvers. Després vam tenir al feixista eurodiputat del Partit Popular i vicepresident del Parlament Europeu, per a vergonya d’aquesta institució i de la Unió Europea, que demanava enviar l’exèrcit a Catalunya a prendre control de la Generalitat i el Parlament, i detenir el president de la Generalitat de Catalunya. El circ carpetovetònic espanyol no estava complert sense l’Església, la mateixa que va beneir la terrible Guerra Civil com una Croada i al dictador el van fer “Caudillo por la gracia de Dios”, i que va col·laborar en la repressió durant la dictadura. I aquesta Església mancada d’escrúpols, pietat i humanitat reapareix declarant-se contrària del dret dels catalans a decidir el nostre futur i convertint en “dogma de fe” la indivisibilitat de la nació espanyola. 

I ara apareix la Duquessa d’Alba dient que està “molt preocupada” per l’auge de l’independentisme català, que “Catalunya és una gran regió” i “em sembla molt malament que es faci – la independència-, és molt perjudicial o poc patriota”. La més important terratinent d’Espanya, la noble amb la llista més llarga de títols nobiliaris i una de les persones que més s’ha beneficiat de les subvencions agrícoles de la Unió Europea ja que és propietària de mitja Espanya. És normal que aquesta senyora defensi un Estat del qual ella i els seus avantpassats han viscut explotant els seus propis compatriotes i enriquint-se amb la feina i els patiments d’aquests compatriotes seus. En el cas dels Alba si que podem parlar d’una de les famílies nobles més antigues, nobles pels títols, però amb un historial més negre que el d’alguns dictadors, inclosos alguns dictadors espanyols. El patriotisme de la Duquessa d’Alba es basa en què mitja Espanya li pertany i que encara creu que també li pertanyen les persones i animals que hi viuen però crec que Catalunya és un dels pocs llocs on aquesta dinastia de dèspotes medievals no tenen ni un terrós. 

Apunt històric: A Flandes si els pregunteu sobre el Duc d'Alba us diran que per ells és com parlar de l'home del sac, als nens dolents els solen “amenaçar” que si no fan bondat vindrà el Duc d'Alba i se'ls endurà. Sembla que això té els seus orígens que en el segle XVII el Duc d’Alba va perpetrar moltes atrocitats a Flandes i va quedar Duc d’Alba com a sinònim d’home del sac o del coco. Si ensenyeu una foto de l’actual Duquessa d’Alba als vostres fills i els amenaceu que si no fan bondat vindrà i se’ls endurà ja veureu com s’acolloneixen.

 

 

 

 

 

 

¿Si nos independizamos nos enviarán a la Duquesa de Alba? 

La oposición a la independencia de Catalunya degenerando. No había suficiente con el teniente coronel Alamán advirtiendo que la independencia sería por encima de su cadáver. Con lo desagradable que debe ser ir pisando cadáveres. Luego tuvimos el fascista eurodiputado del PP y vicepresidente del Parlamento Europeo, para vergüenza de esta institución y de la Unión Europea, que pedía enviar el ejército a Catalunya a tomar control de la Generalitat y el Parlament, y detener el presidente de la Generalidad de Catalunya. El circo carpetovetónico español no estaba completo sin la Iglesia, la misma que bendijo la terrible Guerra Civil como una Cruzada y al dictador le hicieron "Caudillo por la gracia de Dios", y que colaboró ​​en la represión durante la dictadura. Y esta Iglesia carente de escrúpulos, piedad y humanidad reaparece declarándose contraria del derecho de los catalanes a decidir nuestro futuro y convirtiendo en "dogma de fe" la indivisibilidad de la nación española. 

Y ahora aparece la Duquesa de Alba diciendo que está "muy preocupada" por el auge del independentismo catalán, que "Catalunya es una gran región" y "me parece muy mal que se haga - la independencia-, es muy perjudicial o poco patriota". La más importante terrateniente de España, la noble con la lista más larga de títulos nobiliarios y una de las personas que más se ha beneficiado de las subvenciones agrícolas de la Unión Europea ya que es propietaria de media España. Es normal que esta señora defienda un Estado del que ella y sus antepasados ​​han vivido explotando sus propios compatriotas y enriqueciéndose con el trabajo y los sufrimientos de estos compatriotas suyos. En el caso de los Alba si que podemos hablar de una de las familias nobles más antiguas, nobles por los títulos, pero con un historial más negro que el de algunos dictadores, incluidos algunos dictadores españoles. El patriotismo de la Duquesa de Alba se basa en que media España le pertenece y que aunque cree que también le pertenecen las personas y animales que viven pero creo que Catalunya es uno de los pocos lugares donde esta dinastía de déspotas medievales no tienen ni un terruño. 

Apunte histórico: En Flandes si le preguntáis sobre el Duque de Alba os dirán que para ellos es como hablar del hombre del saco, a los niños malos suelen "amenazarlos" que si no hacen bondad vendrá el Duque de Alba y se los llevará. Parece que esto tiene sus orígenes en el siglo XVII el Duque de Alba perpetró muchas atrocidades en Flandes y quedó Duque de Alba como sinónimo de hombre del saco o del coco. Si enseñáis una foto del actual Duquesa de Alba a vuestros hijos y les amenazáis que si no se portan bien vendrá y se los llevará, ya veréis como se acojonan.

9 de nov. 2012

Connivència de l’Estat espanyol amb organitzacions feixistes

Connivència de l’Estat espanyol amb organitzacions feixistes

Quan va celebrar-se la primera consulta pel dret a decidir, la d’Arenys de Munt, l’Estat va posar els seus serveis jurídics, allò que oficialment s’anomena “Advocacia de l’Estat” a instruir una causa contra els organitzadors de la consulta, finalment no van trobar cap llei amb que imputar algun delicte a algú, però per si de cas van dedicar a amenaçar amb la presó als organitzadors de la consulta. Per si la intimidació legal, que després no era tan legal, com molt bé hem pogut veure, perquè després s’han celebrat consultes a la majoria dels municipis catalans, inclosa la capital de Catalunya, Barcelona, i ningú no ha trepitjat la garjola ni l’Advocacia de l’Estat ha pogut imputar ningú de cap delicte, simplement perquè no hi havia delicte. Potser algú s’hauria de plantejar portar davant dels tribunals qui va inventar-se un delicte que no existia i va usar-lo com una amenaça per impedir l’exercici lliure del dret a decidir el futur del seu país. Per si de cas la intimidació (il·)legal no feia cap efecte, i no va fer cap efecte, la Delegació del Govern espanyol a Catalunya va autoritzar que militants del partit feixista Falange es manifestessin al mateix municipi on se celebrava la consulta, Arenys de Munt. Només en una dictadura o en una democràcia de pa sucat amb oli d’un país tercermundista s’autoritza que un grup de busca bregues ultres es manifesti per intimidar gent que està exercint el seu dret. I encara és més greu que la mateixa institució – Delegació del Govern, allò que abans es deia Govern Civil - que intenta prohibir un acte democràtic autoritzi una manifestació feixista que té el propòsit declarat d’intimidar la gent. 

Hi ha un adagi llatí que diu “errare humanum est, sed perseverare diabolicum”, és a dir, errar és humà, perseverar (en l’error) és diabòlic. I la delegació del govern persevera en l’error. I sembla que aquesta perseverança en l’error és part de l’ADN de la institució, independentment de si està a Barcelona o a Madrid, i sembla que es repeteixen les connivències i es repeteixen les fòbies, fet que em fa sospitar que hi ha instruccions des del govern espanyol que s’actuï d’aquesta manera. 

Amb motiu de la final de la Copa de l’elefanticida, perdó, volia dir del Rei, la delegació del govern va posar els cossos de seguretat de l’Estat a empaitar els aficionats bascos i catalans que havien anat a la ciutat de Madrid on se celebrava el partit que enfrontava el Barça i l’Athletic de Bilbao. La policia de l’Estat va dedicar-se a la confiscació de pitos i a sotmetre a identificacions i registres dels aficionats. Aquell mateix dia la Delegació del Govern a Madrid va autoritzar una manifestació feixista que pretenia anar al xoc amb bascos i catalans. Els fatxes feien exhibició de tota la parafernàlia i simbologia, i la policia no pot dir que no ho veien, perquè caminaven al costat dels fatxes. Cal afegir que les autoritats polítiques de la Comunitat de Madrid havien demanat la suspensió del partit, cosa que no es va fer, mentre, repeteixo, la Delegació del Govern espanyol a Madrid autoritza la manifestació feixista. 

Fixem-nos. En ambdues situacions les autoritats espanyoles intenten trobar la manera de prohibir o impedir que se celebrin actes legals, i alhora autoritzen que grups feixistes que anuncien que van amb la idea d’organitzar aldarulls actuïn.

Tornem a Catalunya. Molts municipis catalans han decidit retirar la bandera espanyola del balcó de l’Ajuntament, la Delegada del Govern a Catalunya va advertir que prendria mesures legals contra aquests municipis, sembla que l’amenaça no se la ha cregut ningú perquè ningú o quasi ningú no ha fet cas.

La Delegada del Govern espanyol a Catalunya, la inefable Llanos de Luna, ha decidit atendre la denúncia de la Falange que el passat 25 de setembre va registrar a la Delegació del Govern espanyola a Catalunya una petició per tal que s’actués contra els municipis que s’han declarat “territori català lliure” adduint que aquestes mocions atempten contra “l’ordre constitucional”, actes que la Falange descriu com “actes de rebel·lia”. La Falange defensant la Constitució espanyola? 

La Delegada del Govern espanyol, Llanos de Luna respon a la Falange que ha demanat a l’Advocacia de l’Estat el preceptiu informe. Ha estat la Falange qui ha fet pública la resposta de la Delegada del Govern esperant que la resolució de l’expedient no es dilati per “tèrboles decisions condicionades per les eleccions del 25N”. I que espera la Falange que faci la Delegada del Govern espanyol a Catalunya?. Potser pretenen que la Delegada del Govern espanyol detingui que els alcaldes i els regidors que han aprovat aquestes declaracions siguin detinguts a l’alba? 

La carta diu: “Per la present acuso recepció del seu escrit, amb data registre d'entrada el 29 de setembre del 2012, sobre l'aprovació de mocions de declaració d'independència per part dels ajuntaments de Sant Pere de Torelló i Argentona”. "Li comunico que per aquesta delegació del govern s'està tramitant aquesta petició i que en relació a les mocions aprovades s'ha sol·licitat informe a l'advocacia de l'Estat". 

Per si algú encara podia tenir dubtes de la connivència de certs alts funcionaris de l’Estat amb organitzacions feixistes antidemocràtiques ara deixen constància escrita d’aquesta connivència, com si certes imatges que hem anat veient no fossin una prova ben evident d’aquesta connivència.

 

 

 

 

Connivencia del Estado español con organizaciones fascistas 

Cuando se celebró la primera consulta por el derecho a decidir, la de Arenys de Munt, el Estado puso sus servicios jurídicos, lo que oficialmente se denomina "Abogacía del Estado" a instruir una causa contra los organizadores de la consulta, finalmente no encontraron ninguna ley con que imputar algún delito a alguien, pero por si acaso se dedicaron a amenazar con la cárcel a los organizadores de la consulta. Por si la intimidación legal, que luego no era tan legal, como muy bien hemos podido ver, porque después han celebrado consultas a la mayoría de los municipios catalanes, incluida la capital de Catalunya, Barcelona, ​​y nadie ha pisado la cárcel ni la Abogacía del Estado ha podido imputar a nadie de ningún delito, simplemente porque no había delito. Quizás alguien debería plantear llevar ante los tribunales a quien se inventó un delito que no existía y usarlo como una amenaza para impedir el ejercicio libre del derecho a decidir el futuro de su país. Por si acaso la intimidación (i)legal no hacía ningún efecto, y no hizo ningún efecto, la Delegación del Gobierno en Catalunya autorizó que militantes del partido fascista Falange se manifestaran en el mismo municipio donde se celebraba la consulta, Arenys de Munt. Sólo en una dictadura o en una democracia de pacotilla de un país tercermundista se autoriza que un grupo de camorristas ultras se manifieste para intimidar gente que está ejerciendo su derecho. Y aún es más grave que la misma institución - Delegación del Gobierno, lo que antes se llamaba Gobierno Civil - que intenta prohibir un acto democrático autorice una manifestación fascista que tiene el propósito declarado de intimidar a la gente. 

Hay un adagio latino que dice "errare humanum est, sed perseverare diabolicum", es decir, errar es humano, perseverar (en el error) es diabólico. Y la delegación del gobierno persevera en el error. Y parece que esta perseverancia en el error es parte del ADN de la institución, independientemente de si está en Barcelona o Madrid, y parece que se repiten las connivencias y se repiten las fobias, lo que me hace sospechar que hay instrucciones desde el gobierno español que se actúe de esta manera. 

Con motivo de la final de la Copa del elefanticida, perdón, quería decir del Rey, la delegación del gobierno puso los cuerpos de seguridad del Estado a perseguir los aficionados vascos y catalanes que habían ido a la ciudad de Madrid donde se celebraba el partido que enfrentaba al Barça y el Athletic de Bilbao. La policía del Estado se dedicó a la confiscación de pitos y someter a identificaciones y registros de los aficionados. Ese mismo día la Delegación del Gobierno en Madrid autorizó una manifestación fascista que pretendía ir al choque con vascos y catalanes. Los fachas hacían exhibición de toda la parafernalia y simbología, y la policía no puede decir que no lo veían, porque andaban junto a los fachas. Hay que añadir que las autoridades políticas de la Comunidad de Madrid habían pedido la suspensión del partido, cosa que no se hizo, mientras, repito, la Delegación del Gobierno en Madrid autoriza la manifestación fascista.

Fijémonos. En ambas situaciones las autoridades españolas tratan de encontrar la manera de prohibir o impedir que se celebren actos legales, al tiempo autorizan que grupos fascistas que anuncian que van con la idea de organizar disturbios actúen. 

Volvemos a Catalunya. Muchos municipios catalanes han decidido retirar la bandera española del balcón del Ayuntamiento, la Delegada del Gobierno en Catalunya advirtió que tomaría medidas legales contra estos municipios, parece que la amenaza no se la ha creído nadie porque nadie o casi nadie ha hecho caso. 

La Delegada del Gobierno en Catalunya, la inefable Llanos de Luna, ha decidido atender la denuncia de la Falange que el pasado 25 de septiembre registró en la Delegación del Gobierno española en Catalunya una petición para que actuara contra los municipios que han declarado "territorio catalán libre" aduciendo que esas mociones atentan contra "el orden constitucional", actos que la Falange describe como "actos de rebeldía". ¿La Falange defendiendo la Constitución española? 

La Delegada del Gobierno español, Llanos de Luna responde a la Falange que ha pedido a la Abogacía del Estado el preceptivo informe. Ha sido la Falange quien ha hecho pública la respuesta de la Delegada del Gobierno esperando que la resolución del expediente no se dilate por "turbias decisiones condicionadas por las elecciones del 25N". ¿Y que espera la Falange que haga la Delegada del Gobierno en Catalunya?. ¿Quizás pretenden que la Delegada del Gobierno detenga que los alcaldes y los concejales que han aprobado estas declaraciones sean detenidos al amanecer? 

La carta dice: "Por la presente acuso recibo de su escrito, con fecha de registro de entrada el 29 de septiembre de 2012, sobre la aprobación de mociones de declaración de independencia por parte de los ayuntamientos de Sant Pere de Torelló y Argentona". "Le comunico que por esta delegación del gobierno está tramitando esta petición y que en relación a las mociones aprobadas se ha solicitado informe a la abogacía del Estado". 

Por si alguien aún podía tener dudas de la connivencia de ciertos altos funcionarios del Estado con organizaciones fascistas antidemocráticas ahora dejan constancia escrita de esta connivencia, como si ciertas imágenes que hemos ido viendo no fueran una prueba evidente de esta connivencia.

8 de nov. 2012

El delicte de ser català a Espanya

El delicte de ser català a Espanya

 

Diuen alguns polítics espanyolistes que els catalans no podem incomplir les lleis espanyoles, i s’equivoquen, des de fa tres segles els catalans hem incomplert la llei cada vegada que hem parlat o escrit en català perquè aquesta llengua va ser prohibida de tots els àmbits, i malgrat tot va sobreviure. Quan les lleis són no només injustes sinó obertament hostils i malintencionades, com ho són aquestes lleis espanyoles que pretenen privar-nos de la nostra pròpia llengua estem en el nostre dret d’ignorar-les i incomplir-les.

L’any 1938 s’aprova una ordre ministerial sobre el Registre Civil: “Debe señalarse como origen de anomalías la morbosa exacerbación en algunas provincias del sentimiento regionalista que llevó a determinados registros buen número de nombres que no solamente están expresados en idioma distinto del oficial castellano, sino que entrañan una significación contraria a la unidad de la patria. La España de Franco no puede tolerar agresiones contra la unidad de su idioma. Artículo 1: 'En todo caso, tratándose de españoles, los nombres deberán consignarse en castellano.”

És curiós com el tema de la “llengua comuna” que apareix en aquesta ordre ministerial franquista és recurrent dels idearis de partits i grupuscles espanyolistes com el Partit Popular, UPyD. C’s o Convivencia Cívica Catalana, i que sovint els arguments per atacar l’oficialitat del català i la immersió lingüística d’aquests partits espanyolistes i del franquisme tinguin tantes similituds.

No va ser fins meïtat dels anys 80 que no va canviar-se la llei per permetre inscriure al registre civil noms en altres llengües que no fossin el castellà.

Quan fa unes setmanes el ministre Wert va parlar del seu propòsit de procedir a espanyolitzar els nens catalans per així augmentar el sentiment espanyol vaig recordar que el Regne d’Espanya no només ens va voler privar de la nostra llengua sinó també del nostre passat, fer-nos perdre la nostra Memòria com a poble per implantar-nos una altra memòria. Però Wert no ha inventat res, fa allò que ja ha provat de fer el Regne d’Espanya privant-nos de conèixer la nostra Història, la nostra cultura, la nostra llengua, els nostres costums, convertint-nos en un poble sense passat, és a dir, fer allò que la Ordre Ministerial d’Educació Nacional del 28 de gener de 1939, és a dir, una Ordre Ministerial franquista, dictada quan el règim encara no controlava tot el territori: "Se suprime la enseñanza de filologia catalana, la historia medieval de Cataluña, la historia moderna de Cataluña, la geografia de Cataluña, el derecho civil catalàn, la historia de les ideas religiosas en Cataluña, la historia del arte medieval catalàn, la escultura gótica en Cataluña, etc. ".

L’any 1939 el diari nazi alemany Rostocker Anzeiger va publicar aquest text que perfectament podrien signar molts nacionalistes espanyols que acusen de nazis els catalanistes per aplicar la immersió lingüística o per voler la independència: “Lo más importante de todo es que Cataluña haya sido conquistada por la fuerza de las armas. Con este simple hecho, quizá para siempre haya desaparecido el problema del separatismo catalán. (...) Este separatismo catalán no es ahora la primera vez que se ha planteado de manera violenta. (...) Y nunca la respuesta a estos levantamientos de Cataluña fue tan contundente como ahora lo ha sido.". L’alemanya nazi va donar suport militar al règim franquista que va arribar al poder després d’un cop d’Estat fracassat que va derivar en una guerra civil de quasi tres anys. Doncs bé, ni la violència de la guerra civil, ni quasi 40 anys de violenta dictadura feixista espanyola, ni els 30 anys de democràcia de pa sucat amb oli han servit per esclafar-nos. I la nostra resposta a la regressió que està patint el Regne d’Espanya, l’augment de la catalanofòbia, els incompliments dels acords, l’espoli econòmic, els reiterats atacs a la nostra cultura només han aconseguit convèncer a aquells que encara no estaven convençuts que Espanya és perjudicial per a Catalunya.

Crec que va ser fa un o dos anys el TSJC va sentenciar que el català no havia de ser la llengua preferent de diverses institucions de Catalunya, una era la Diputació de Lleida, l’altre l’Ajuntament de Barcelona, una sentència que si bé no prohibia el català si que representava un atac a la llengua pròpia del país, un atac vergonyós i impropi d’un Estat presumptament democràtic. Aquelles sentències del TSJC podrien haver-se inspirat en aquesta circular del Governador Civil i Cap Provincial de Barcelona, Wenceslao González Oliveros enviada als alcaldes de la província de Barcelona: “A partir del 1º de agosto próximo, todos los funcionarios de las corporaciones municipales y provinciales de esta provincia (Barcelona) cualesquiera que sea su categoría, que en el acto de servicio, dentro o fuera de los edificios oficiales, se expresen en otro idioma que no sea el oficial del Estado, quedarán 'ipso facto' destituidos, sin ulterior recurso”.

S’estima que hi ha més de 500 disposicions legals prohibint l’ús de la llengua catalana a tots els àmbits ciutadans, malgrat això la llengua catalana s’ha seguit parlant. En aquestes circumstàncies cal dir que no hem tingut més remei com a poble que passar-nos les lleis espanyoles per l’arc de triomf, quan les lleis d’un Estat atempten contra la nostra pròpia idiosincràsia com a poble el nostre dret i el nostre deure és incomplir aquestes lleis.

I finalment vull recordar que l’any 1924 el governador civil de Barcelona, el general Losada va redactar aquesta circular que considerava “La Santa Espina” una cosa quasi demoníaca i per aquesta raó prohibia que fos interpretada advertint que infringir aquesta ordre tindria conseqüències pels infractors: “Habiendo llegado a este Gobierno Civil, en forma que no deja lugar a dudas, que determinados elementos han convertido la sardana "La Santa Espina" en himno representativo de odiosas ideas y criminales aspiraciones, escuchando su música con el respeto y reverencia que se tributan a los himnos nacionales, he acordado prohibir que se toque y cante la mencionada sardana en la vía pública, salas de espectáculos y sociedades y en las romerías o reuniones campestres, preveniendo a los infractores de esta orden que procederé a su castigo con todo rigor". El meu avi va explicar-me que durant la dictadura de Primo de Rivera, estant vigents ordres com aquesta, era habitual que la policia fos enviada a esbatussar sardanistes.

Encara actualment hi ha polítics espanyols com Rosa Díez que creu que el català és un dialecte del castellà, producte molt probablement de la educació franquista rebuda per la messiànica lideressa d’UPyD i que el ministre Wert voldria reinstaurar per espanyolitzar els nens catalans.

 

 

 

 

 

 

El delito de ser catalán en España

 

Dicen algunos políticos españolistas que los catalanes no podemos incumplir las leyes españolas, y se equivocan, desde hace tres siglos los catalanes hemos incumplido la ley cada vez que hemos hablado o escrito en catalán porque esta lengua fue prohibida de todos los ámbitos, y sin embargo sobrevivió. Cuando las leyes son no sólo injustas sino abiertamente hostiles y malintencionadas, como lo son estas leyes españolas que pretenden privarnos de nuestra propia lengua estamos en nuestro derecho de ignorarlas y incumplirlas.

En 1938 se aprueba una orden ministerial sobre el Registro Civil: "Debe señalarse como origen de anomalías la morbosa exacerbación en algunas provincias del sentimiento regionalista que llevó a determinados registros buen número de nombres que no solamente están expresados en idioma distinto del oficial castellano, sino que entrañan una significación contraria a la unidad de la patria. La España de Franco no puede tolerar agresiones contra la unidad de su idioma. Artículo 1: 'En todo caso, tratándose de españoles, los nombres deberán consignarse en castellano."

Es curioso como el tema de la "lengua común" que aparece en esta orden ministerial franquista es recurrente los idearios de partidos y grupúsculos españolistas como el PP, UPyD. C 's o Convivencia Cívica Catalana, y que a menudo los argumentos para atacar la oficialidad del catalán y la inmersión lingüística de estos partidos españolistas y del franquismo tengan tantas similitudes.

No fue hasta mediados de los años 80 que no cambiarse la ley para permitir inscribir en el registro civil nombres en otras lenguas que no fueran el castellano.

Cuando hace unas semanas el ministro Wert habló de su propósito de proceder a españolizar los niños catalanes para así aumentar el sentimiento español recordé que el Reino de España no sólo nos quiso privar de nuestra lengua sino también de nuestro pasado, hacer hacernos perder nuestra Memoria como pueblo para implantarnos otra memoria. Pero Wert no ha inventado nada, hace lo que ya ha intentado hacer el Reino de España privándonos de conocer nuestra Historia, nuestra cultura, nuestra lengua, nuestras costumbres, convirtiéndonos en un pueblo sin pasado, es decir, hacer lo que la Orden Ministerial de Educación Nacional del 28 de enero de 1939, es decir, una Orden Ministerial franquista, dictada cuando el régimen aún no controlaba todo el territorio: " Se suprime la enseñanza de filologia catalana, la historia medieval de Cataluña, la historia moderna de Cataluña, la geografia de Cataluña, el derecho civil catalàn, la historia de les ideas religiosas en Cataluña, la historia del arte medieval catalàn, la escultura gótica en Cataluña, etc.".

En 1939 el periódico nazi alemán Rostock Anzeiger publicó este texto que perfectamente podrían firmar muchos nacionalistas españoles que acusan de nazis los catalanistas para aplicar la inmersión lingüística o por querer la independencia: "Lo más importante de todo es que Cataluña haya sido conquistada por la fuerza de las armas. Con este simple hecho, quizá para siempre haya desaparecido el problema del separatismo catalán. (...) Este separatismo catalán no es ahora la primera vez que se ha planteado de manera violenta. (...) Y nunca la respuesta a estos levantamientos de Cataluña fue tan contundente como ahora lo ha sido.". La alemana nazi apoyó militar al régimen franquista que llegó al poder tras un golpe de Estado fracasado que derivó en una guerra civil de casi tres años. Pues bien, ni la violencia de la guerra civil, ni casi 40 años de violenta dictadura fascista española, ni los 30 años de democracia de pacotilla han servido para aplastar-nos . Y nuestra respuesta a la regresión que está sufriendo el Reino de España, el aumento de la catalanofobia, los incumplimientos de los acuerdos, el expolio económico, los reiterados ataques a nuestra cultura sólo han conseguido convencer a aquellos que aún no estaban convencidos de que España es perjudicial para Cataluña.

Creo que fue hace uno o dos años el TSJC sentenció que el catalán no debía ser la lengua preferente de diversas instituciones de Cataluña, una era la Diputación de Lleida, el otro el Ayuntamiento de Barcelona, ​​una sentencia que si bien no prohibía el catalán sí que representaba un ataque a la lengua propia del país, un ataque vergonzoso e impropio de un Estado presuntamente democrático. Aquellas sentencias del TSJC podrían haberse inspirado en esta circular del Gobernador Civil y Jefe Provincial de Barcelona, ​​Wenceslao González Oliveros enviada a los alcaldes de la provincia de Barcelona: "A partir del 1º de agosto próximo, todos los funcionarios de las corporaciones municipales y provinciales de esta provincia (Barcelona) cualesquiera que sea su categoría, que en el acto de servicio, dentro o fuera de los edificios oficiales, se expresen en otro idioma que no sea el oficial del Estado, quedarán 'ipso facto' destituidos, sin ulterior recurso".

Se estima que hay más de 500 disposiciones legales prohibiendo el uso de la lengua catalana en todos los ámbitos ciudadanos, sin embargo la lengua catalana ha seguido hablando. En estas circunstancias hay que decir que no hemos tenido más remedio como pueblo que pasarnos las leyes españolas por el arco de triunfo, cuando las leyes de un Estado atentan contra nuestra propia idiosincrasia como pueblo nuestro derecho y nuestro deber es incumplir estas leyes.

Y finalmente quiero recordar que en 1924 el gobernador civil de Barcelona, ​​el general Losada redactar esta circular que consideraba "La Santa Espina" algo casi demoníaca y por esta razón prohibía que fuera interpretada advirtiendo que infringir esta orden tendría consecuencias para los infractores : "Habiendo llegado a este Gobierno Civil, en forma que no deja lugar a dudas, que determinados elementos han convertido la sardana "La Santa Espina" en himno representativo de odiosas ideas y criminales aspiraciones, escuchando su música con el respeto y reverencia que se tributan a los himnos nacionales, he acordado prohibir que se toque y cante la mencionada sardana en la vía pública, salas de espectáculos y sociedades y en las romerías o reuniones campestres, preveniendo a los infractores de esta orden que procederé a su castigo con todo rigor". Mi abuelo me explicó que durante la dictadura de Primo de Rivera, estando vigentes órdenes como ésta, era habitual que la policía fuera enviada a golpear a los sardanistas.

Todavía actualmente hay políticos españoles como Rosa Díez cree que el catalán es un dialecto del castellano, producto muy probablemente de la educación franquista recibida por la mesiánica lideresa de UPyD y que el ministro Wert quisiera reinstaurar para españolizar los niños catalanes.

7 de nov. 2012

300

300


Heu vist la pel·lícula “300”?. Aquesta pel·lícula relata la Batalla de les Termopiles, els 300 espartans del rei Leònides, a més de centenars van enfrontar-se a l’Imperi Persa de Xerxes. Però no patiu, no parlaré dels 300 espartans del rei Leònides. Parlaré dels quasi 300 intel·lectuals espanyols que han fet públic un manifest oposant-se al dret a l’autodeterminació dels catalans. Com veieu hem passat d’un fet èpic a un altre que fa vergonya. Aquests intel·lectuals espanyols és probable que molt honestament hagin donat suport a l’autodeterminació dels tibetans, dels sahrauís i dels selenites, però ara quan han decidit pronunciar-se sobre l’assumpte de la independència de Catalunya han deixat parlar l’espanyol(ista) que són (porten a dins) i han amagat l’intel·lectual. Un s’imagina aquests quasi 300 intel·lectuals espanyols, perquè sembla que no eren 300 sinó 298, que no tots eren intel·lectuals, això si, tots són espanyols, en formació de combat esperant derrotar els malignes catalans a cop de manifest, i de Constitució (si el PP no està usant-la per alguna altra cosa) i tota l’èpica que inspirava Leònides quan toca parlar dels quasi 300 intel·lectuals espanyols es converteix en mandra. 

Ja l’any 1981 va aparèixer el “Manifiesto de los 2300” que s’oposava a la possibilitat, entre altres coses, que a Catalunya s’eduqués en català, entre els signants d’aquell manifest que va aparèixer un mes abans que el tricorni amb metralleta i bigoti reglamentari, tinent coronel de la Guàrdia Civil, Tejero decidís emular Espartero però canviant el cavall per autobusos, hi havia el més granat de la caverna mediàtica com Losantos, i altres presumptes (pseudo)intel·lectuals carpetovetònics com Amando de Miguel. 

La possibilitat que a Catalunya els nens fossin educats en català havia aconseguit reunir, diuen ells, un 2300 per oposar-s’hi, el procés cap a la independència només ha aconseguit reunir “quasi 300” intel·lectuals espanyols. 

El manifest denuncia que “una proposta de secessió augura, sota el pavelló d'un nacionalisme exacerbat, el desbordament a curt termini del malestar social” i acusa l’independentisme de voler convertir “la seva particular idea d'Espanya en el boc expiatori sobre el qual carregar tots els malestars”, perquè “l'afirmació que Espanya va perpetrar agressions contra Catalunya és una desgraciada manipulació del passat”. 

Nacionalisme exacerbat?. És clar, dir que si Catalunya s’independitza els nens espanyols seran assassinats no és exacerbat, oi?. El dia 11 de setembre els catalans que vam assistir a la manifestació de la Diada ho vam fer d’una manera pacífica i civilitzada, a l’altra banda coronels, generals, columnistes i tertulians, a més d’alguns polítics demanaven enviar l’exèrcit a Catalunya, tancar les institucions catalanes, i detenir el president de la Generalitat. Els presumptes intel·lectuals espanyols no consideren exacerbat voler empresonar a qui parlar de l’exercici democràtic del vot. Oblidava que alguns espanyolistes creuen que això de votar és cosa de dictadures si no surten els seus. 

D’acord, no ho han fet (encara), però quan qui té el comandament d’una unitat de combat amenaça d’usar la força no es pot prendre a broma, no en un país amb un historial de colpisme i de pronunciaments militars com és el Regne d’Espanya. Quan un té de veí un delinqüent amb uns antecedents més gruixuts que la guia telefònica de Barcelona amb delictes de sang i violència no pot fer que no ha passat res si aquest delinqüent l’amenaça, i aquest delinqüent que viu al costat de casa nostra és el Regne d’Espanya. Que uns (presumptes) intel·lectuals espanyols, per molt espanyols que siguin neguin que el seu país ha comés atrocitats a Catalunya si que és una manipulació del passat (i del present). Pot no agradar-los que es digui però a Catalunya tenim encara present l’intent de l’Estat espanyol d’esborrar la llengua catalana del mapa mitjançant lleis i decrets, la supressió de les institucions catalanes “manu militarii” i l’assassinat del president Companys un fet pel qual encara l’Estat espanyol no només no ha demanat perdó sinó que s’ha negat a demanar disculpes per haver-lo assassinat. Vull recordar a aquests presumptes intel·lectuals que no poden negar la realitat perquè tenim proves d’aquestes barbaritats, els recomanaria fer una visita a la plaça Sant Felip Neri, podran veure els senyals d’allò que ells afirmen que són mentides nacionalistes. 

El manifest continua dient que “ni Catalunya està sotmesa a un espoli per part d'Espanya, ni el comú dels espanyols alberga sentiment algun de menyspreu cap a ella”. Només són 16000 milions cada any en impostos que els catalans paguem a l’Estat i no en tornem a saber mai més d’ells i una cada vegada més minvada inversió de l’Estat en les infraestructures, quan no l’abandonament d’aquestes, per exemple el corredor del Mediterrani, els accessos al Port de Barcelona o les obres per millorar la N-II a les comarques gironines. Ans al contrari ”Catalunya suscita afecte, admiració i reconeixement”. Llegint certs diaris, escoltant certes emissores de ràdio o veient algunes cadenes de televisió, no tinc pas la sensació que ens admirin gaire, ni que ens reconeguin, i encara menys que els suscitem afecte. El mateix text del manifest és un exemple que el que afirmen és fals. Els recomanaria als (presumptes) intel·lectuals espanyols responsables d’aquest desafortunat manifest que escoltin Losantos, que llegeixin Enrique de Diego, si troben paraules d’amor cap a Catalunya i els catalans en el que diuen aquests dos me’n vaig a viure a un Kibbutz al mig del Negev. 

“Els independentistes es proposen violentar la llei democràtica feta per tots per a tots”, diuen els (presumptes) intel·lectuals espanyols, suposo que en referència a la Constitució espanyola, aquell text que en la seva primera edició tenia a la primera pàgina l’escut franquista, i de la que sovint s’invoca l’article 8è, aquell que diu que l’exèrcit és el garant de la indivisibilitat de la nació espanyola, i això, considerant l’historial de l’Exèrcit espanyol és com donar les claus del galliner a la guineu. Mentre aquí parlem de votar la independència en un referèndum ells parlen d’enviar els tancs i detenir el president de la Generalitat, això si, emparant-se en la Constitució. Es veu que fer el mateix que van fer Lerroux l’any 34 i Franco del 36 al 39 a canonades, hi ha qui defensa repetir-ho a cops de Constitució, però això aquests (presumptes) intel·lectuals espanyols no ho consideren violència, i obliden que una de les seves institucions més (auto)(des)prestigiades, el Tribunal Constitucional va fer amb l’excessivament retallat Estatut per les Corts espanyoles carn picada, passant pel damunt de la voluntat dels catalans que l’havien aprovat en referèndum.

Que no ens expliquin sopars de duro sobre complir amb la legalitat espanyola quan els primers que es passen per l’engonal aquesta legalitat són aquells que han de vetllar per ella.

El mateix text defensa que les forces democràtiques busquin un millor encaix institucional per a Catalunya, un finançament més just i una federalització de l’Estat de les Autonomies del Regne d’Espanya. Perdoneu que ho digui, aquest intel·lectuals estan cagats de por, proposen allò que des de fa molts anys es reclamava des de Catalunya, i Espanya responia que no volia ni parlar-ne del tema. Ara ja és massa tard, no hi ha cap garantia que l’Estat complís cap acord que es signés perquè no han complert cap dels acords que havien signat abans. 

“Ni Espanya ni la Constitució del 1978 ni l'Estatut de 2006neguen als ciutadans de Catalunya exercir el seu dret a decidir”. Ja li han dit a tots aquests intel·lectuals espanyols que quan va celebrar-se les consultes el govern del Regne d’Espanya amenaçava d’empresonar tothom que organitzés consultes o que ara amenacen el president de la Generalitat amb la presó si organitza el referèndum per decidir si ens volem independitzar, i ho van fer invocant articles de la Constitució de 1978?. Una altra cosa és que seria molt difícil explicar a la resta del Món l’empresonament de milers de persones només per haver volgut ficar una papereta dins d’una urna. 

Aquests intel·lectuals ens diuen que la Constitució no ens nega el dret a decidir quan els qui ens neguen aquest dret ho fan amenaçant amb totes les plagues bíbliques amb la Constitució en mà. Ens diuen que Espanya ens estima molt però la caverna mediàtica espanyola dia rere dia escup tota el seu furibund odi contra Catalunya, els catalans i la cultura catalana. Però suposo que aquests intel·lectuals han preferit obviar aquest punt. Però aquests intel·lectuals s’equivoquen quan parlen de nacionalisme exacerbat per referir-se al nacionalisme català que parla de votar mentre el nacionalisme espanyol, aquest si, un nacionalisme molt exacerbat, parla d’emprar la violència per aturar la independència. 

Així es pot entendre com hem arribat a aquest punt, si els intel·lectuals espanyols als quals se’ls pressuposa cert grau d’intel·ligència pensen això, ens hem de sorprendre que els que no són precisament intel·lectuals es creguin que això ho poden arreglar ells a baioneta calada?

 

 

 

300
 

¿Habéis visto la película "300"?. Esta película relata la Batalla de las Termopilas, los 300 espartanos del rey Leónidas, además de centenares enfrentarse al Imperio Persa de Jerjes. Pero no os preocupéis, no hablaré de los 300 espartanos del rey Leónidas. Hablaré de los casi 300 intelectuales españoles que han hecho público un manifiesto oponiéndose al derecho a la autodeterminación de los catalanes. Como veis hemos pasado de un hecho épico a otro que da vergüenza. Estos intelectuales españoles es probable que muy honestamente hayan apoyado la autodeterminación de los tibetanos, los saharauis y los selenitas, pero ahora cuando han decidido pronunciarse sobre el asunto de la independencia de Catalunya han dejado hablar el español ( ista) que son (llevan dentro) y han escondido al intelectual. Uno se imagina esos casi 300 intelectuales españoles, porque parece que no eran 300 sino 298, que no todos eran intelectuales, eso sí, todos son españoles, en formación de combate esperando derrotar a los malignos catalanes a golpe de manifiesto, y de Constitución (si el PP no está usándola para otra cosa) y toda la épica que inspiraba Leónidas cuando toca hablar de los casi 300 intelectuales españoles se convierte en pereza. 

Ya en 1981 apareció el "Manifiesto de los 2.300" que se oponía a la posibilidad, entre otras cosas, que en Catalunya se educara en catalán, entre los firmantes de aquel manifiesto que apareció un mes antes de que el tricornio con metralleta y bigote reglamentario, teniente coronel de la Guardia Civil, Tejero decidiera emular Espartero pero cambiando el caballo por autobuses, había lo más granado de la caverna mediática como Losantos, y otras presuntas (pseudo) intelectuales carpetovetónico como Amando de Miguel. 

La posibilidad de que en Catalunya los niños fueran educados en catalán había logrado reunir, dicen ellos, un 2300 para oponerse, el proceso hacia la independencia sólo ha conseguido reunir "casi 300" intelectuales españoles. 

El manifiesto denuncia que "una propuesta de secesión augura, bajo el pabellón de un nacionalismo exacerbado, el desbordamiento a corto plazo del malestar social" y acusa al independentismo de querer convertir "su particular idea de España en el chivo expiatorio sobre el cual cargar todos los malestares ", porque" la afirmación de que España perpetró agresiones contra Catalunya es una desgraciada manipulación del pasado ". 

Nacionalismo exacerbado?. Claro, decir que si Catalunya se independiza los niños españoles serán asesinados no es exacerbado, ¿verdad?. El día 11 de septiembre los catalanes que asistimos a la manifestación de la Diada lo hicimos de una manera pacífica y civilizada, al otro lado coroneles, generales, columnistas y tertulianos, además de algunos políticos pedían enviar el ejército en Catalunya, cerrar las instituciones catalanas, y detener el presidente de la Generalitat. Los presuntos intelectuales españoles no consideran exacerbado querer encarcelar a quien hablar del ejercicio democrático del voto. Olvidaba que algunos españolistas creen que esto de votar es cosa de dictaduras si no salen los suyos. 

De acuerdo, no lo han hecho (aún), pero cuando quien tiene el mando de una unidad de combate amenaza de usar la fuerza no se puede tomar a broma, no en un país con un historial de golpismo y de pronunciamientos militares como es el Reino de España. Cuando uno tiene de vecino un delincuente con unos antecedentes más gruesos que la guía telefónica de Barcelona con delitos de sangre y violencia no puede hacer que no ha pasado nada si este delincuente la amenaza, y este delincuente que vive al lado de nuestra casa es el Reino de España. Que unos (presuntos) intelectuales españoles, por muy españoles que sean nieguen que su país ha cometido atrocidades en Catalunya si que es una manipulación del pasado (y del presente). Puede no gustarles que se diga pero en Catalunya tenemos aún presente el intento de España de borrar la lengua catalana del mapa mediante leyes y decretos, la supresión de las instituciones catalanas "manu militarii" y el asesinato del presidente Companys un hecho por el que todavía el Estado español no sólo no ha pedido perdón sino que se ha negado a pedir disculpas por haberlo asesinado. Quiero recordar a estos presuntos intelectuales que no pueden negar la realidad porque tenemos pruebas de estas barbaridades, les recomendaría hacer una visita a la plaza Sant Felip Neri, podrán ver las señales de lo que ellos afirman que son mentiras nacionalistas. 

El manifiesto continúa diciendo que "ni Catalunya está sometida a un expolio por parte de España, ni el común de los españoles alberga sentimiento alguno de desprecio hacia ella". Sólo son 16 000 millones cada año en impuestos que los catalanes pagamos al Estado y no en volvamos a saber nunca más de ellos y una cada vez más mermada inversión del Estado en las infraestructuras, cuando no el abandono de estas , por ejemplo el corredor del Mediterráneo, los accesos al Puerto de Barcelona o las obras para mejorar la N-II en las comarcas gerundenses. Al contrario "Catalunya suscita afecto, admiración y reconocimiento". Leyendo ciertos periódicos, escuchando ciertas emisoras de radio o viendo algunas cadenas de televisión, no tengo la sensación de que nos admiren mucho, ni que nos reconozcan, y menos aún que los suscitamos afecto. El mismo texto del manifiesto es un ejemplo de que lo que afirman es falso. Los recomendaría a (presuntos) intelectuales españoles responsables de este desafortunado manifiesto que escuchen Losantos, que lean Enrique de Diego, si encuentran palabras de amor hacia Catalunya y los catalanes en lo que dicen estos dos me voy a vivir a un Kibbutz en medio del Negev. 

"Los independentistas se proponen violentar la ley democrática hecha por todos para todos", dicen los (presuntos) intelectuales españoles, supongo que en referencia a la Constitución española, aquel texto que en su primera edición tenía en la primera página del El escudo franquista, y de la que a menudo se invoca el artículo 8 º, aquel que dice que el ejército es el garante de la indivisibilidad de la nación española, y esto, considerando el historial del Ejército español es como dar las claves del gallinero al zorro. Mientras aquí hablamos de votar la independencia en un referéndum ellos hablan de enviar los tanques y detener al presidente de la Generalitat, eso sí, amparándose en la Constitución. Se ve que hacer lo mismo que hicieron Lerroux en el 34 y Franco del 36 al 39, hay quien defiende repetirlo a golpes de Constitución, pero eso estos (presuntos) intelectuales españoles no lo consideran violencia, y olvidan que una de sus instituciones más (auto)(des)prestigiadas, el Tribunal Constitucional hizo con el excesivamente recortado Estatuto por las Cortes españolas carne picada, pasando por encima de la voluntad de los catalanes que lo habían aprobado en referéndum .

Que no nos cuenten cuentos chinos sobre cumplir con la legalidad española cuando los primeros que se pasan por la ingle esta legalidad son aquellos que deben velar por ella.

El mismo texto defiende que las fuerzas democráticas busquen un mejor encaje institucional para Catalunya, una financiación más justa y una federalización del Estado de las Autonomías del Reino de España. Perdonad que lo diga, este intelectuales están cagados de miedo, proponen lo que desde hace muchos años se reclamaba desde Catalunya, y España respondía que no quería ni hablar del tema. Ahora ya es demasiado tarde, no hay ninguna garantía de que el Estado cumpliera ningún acuerdo que se firmara porque no han cumplido ninguno de los acuerdos que habían firmado antes. 

"Ni España ni la Constitución de 1978 ni el Estatuto de2006 niegan a los ciudadanos de Catalunya ejercer su derecho a decidir". Ya le han dicho a todos estos intelectuales españoles que cuando celebrarse las consultas el gobierno del Reino de España amenazaba con encarcelar todo el que organizara consultas o que ahora amenazan el presidente de la Generalitat con la cárcel si organiza el referéndum para decidir si queremos independizar, y lo hicieron invocando artículos de la Constitución de 1978?. Otra cosa es que sería muy difícil explicar al resto del mundo el encarcelamiento de miles de personas sólo por haber querido meter una papeleta dentro de una urna. 

Estos intelectuales nos dicen que la Constitución no nos niega el derecho a decidir cuando quienes nos niegan este derecho lo hacen amenazando con todas las plagas bíblicas con la Constitución en mano. Nos dicen que España nos quiere mucho pero la caverna mediática española día tras día escupe toda su furibundo odio contra Catalunya, los catalanes y la cultura catalana. Pero supongo que estos intelectuales han preferido obviar este punto. Pero estos intelectuales se equivocan cuando hablan de nacionalismo exacerbado para referirse al nacionalismo catalán que habla de votar mientras el nacionalismo español, este sí, un nacionalismo muy exacerbado, habla de emplear la violencia para detener la independencia. 

Así se puede entender como hemos llegado a este punto, si los intelectuales españoles a los que se les presupone cierto grado de inteligencia piensan eso, ¿debemos sorprender que los que no son precisamente intelectuales se crean que esto lo pueden arreglar ellos a bayoneta calada?

6 de nov. 2012

Independència SI, Unió Europea NO

Independència SI, Unió Europea NO

Llegeixo avui mateix que el PP busca suports a Europa per aturar el procés independentista, que volen posar-se d’acord amb els conservadors britànics, que fins ara havien afirmat que donarien suport a la permanència d’una Escòcia independent en el si de la Unió Europea, a diferència de l’Estat espanyol que no havent aconseguit que les amenaces a la convivència, recordem les paraules d’Aznar dient que abans de permetre el trencament d’Espanya trencaran Catalunya, és a dir, que si ens independitzem el PP intentarà trencar la convivència, convivència entre ciutadans d’orígens ben diversos que s’ha construït fins i tot en èpoques de la dictadura franquista. I les amenaces constants de la quintacolumnista Sánchez Camacho d’atacar la convivència, com si no fes anys que el PP ho prova atacant la llengua catalana per tots els mitjans, i les declaracions de l’eurodiputat ultradretà del Partit Popular i vicepresident del Parlament Europeu Alejo Vidal-Quadras demanant que l’Estat perpetri un cop d’Estat contra la Generalitat de Catalunya, que s’han d’afegir a l’ús de l’aviació realitzant vols rasants sobre territori català i el bloqueig d’un port català amb un vaixell de guerra.

Una part important dels països que han anat ingressant a la UE aquest últims anys són països sorgits de la desintegració d’altres Estats, però ara, la UE podria negar-se a acceptar Catalunya per les pressions del Regne d’Espanya. L’admissió d’un nou membre a la UE només pot realitzar-se amb el vot unànime de tots els seus membres, un sol NO serveix per impedir-ho. I ja podem comptar amb el NO d’Espanya.

Crec, però, que hi ha vida fora de la Unió Europea, i de fet, ja ho he escrit altres vegades, la meva posició respecte a l’ingrés de Catalunya a la Unió Europea ha passat de ser favorable a ser d’una total oposició. Catalunya ha d’independitzar-se d’Espanya però no ha de demanar l’ingrés a la Unió Europea sota cap circumstància. Establir relacions diplomàtiques i comercials amb aquells països que reconeguin Catalunya. És un escàndol que el Parlament Europeu mantingui Vidal-Quadras en el càrrec de vicepresident després de les seves declaracions en el programa d’Intereconomía, però encara ho és més que aquest personatge sinistre continuï sent vicepresident després d’unes altres declaracions en el programa que presenta el feixista Jiménez Losantos afirmant que després de la independència a Catalunya tallarien el coll dels espanyols.

Crec que quan facin el referèndum haurien de fer dues preguntes. La primera sobre la independència i la segona sobre l’ingrés a la UE, clar, que ja que hi som posats podrien preguntar sobre l’ingrés en altres organitzacions, per exemple, l’OTAN. A la independència respondria SI, a la UE i l’OTAN respondria NO.

 

 

 

 

 

 

Independencia SI, Unión Europea NO

Leo hoy mismo que el PP busca apoyos en Europa para detener el proceso independentista, que quieren ponerse de acuerdo con los conservadores británicos, que hasta ahora habían afirmado que apoyarían la permanencia de una Escocia independiente en el seno de la Unión Europea, a diferencia de España que no habiendo logrado que las amenazas a la convivencia, recordamos las palabras de Aznar diciendo que antes de permitir la rotura de España romperán Cataluña, es decir, que si nos independizamos el PP intentará romper la convivencia, convivencia entre ciudadanos de orígenes muy diversos que se ha construido incluso en épocas de la dictadura franquista. Y las amenazas constantes de quintacolumnistas Sánchez Camacho de atacar la convivencia, como si no hiciera años que el PP lo prueba atacando la lengua catalana por todos los medios, y las declaraciones del eurodiputado ultraderechista del Partido Popular y vicepresidente del Parlamento Europeo Alejo Vidal-Quadras pidiendo que el Estado perpetre un golpe de Estado contra la Generalitat de Cataluña, que se han de añadir al uso de la aviación realizando vuelos rasantes sobre territorio catalán y el bloqueo de un puerto catalán con un barco de guerra.

Una parte importante de los países que han ido ingresando en la UE estos últimos años son países surgidos de la desintegración de otros Estados, pero ahora, la UE podría negarse a aceptar Cataluña por las presiones del Reino de España. La admisión de un nuevo miembro en la UE sólo puede realizarse con el voto unánime de todos sus miembros, un solo NO sirve para impedirlo. Y ya podemos contar con el NO de España.

Creo, sin embargo, que hay vida fuera de la Unión Europea, y de hecho, ya lo he escrito otras veces, mi posición respecto al ingreso de Cataluña en la Unión Europea ha pasado de ser favorable a ser de una total oposición. Cataluña debe independizarse de España pero no tiene que pedir el ingreso en la Unión Europea bajo ninguna circunstancia. Establecer relaciones diplomáticas y comerciales con aquellos países que reconozcan Cataluña. Es un escándalo que el Parlamento Europeo mantenga Vidal-Quadras en el cargo de vicepresidente tras sus declaraciones en el programa de Intereconomía, pero aún lo es más que este personaje siniestro siga siendo vicepresidente tras otras declaraciones en el programa que presenta el fascista Jiménez Losantos afirmando que después de la independencia en Cataluña cortarían el cuello de los españoles.

Creo que cuando hagan el referéndum deberían hacer dos preguntas. La primera sobre la independencia y la segunda sobre el ingreso en la UE, claro, que ya que estamos puestos podrían preguntar sobre el ingreso en otras organizaciones, por ejemplo, la OTAN. En la independencia respondería SI, en la UE y la OTAN respondería NO.

3 de nov. 2012

Espanya ens ha declarat la guerra?

Espanya ens ha declarat la guerra?
 

El passat 8 d’octubre dos F-18 de la Força Aèria Espanyola van sobrevolar el Ripollès realitzant vols rasants causant l’emprenyament general dels ripollesos. Incidents similars van produir-se al Berguedà. I el passat 25 d’octubre un vaixell de l’Armada espanyola va abordar els pesquers de Roses que sortien a feinejar per obligar-los a posar la bandera espanyola. El vaixell de l’Armada espanyola va interceptar els pesquers quan sortien del port de Roses i els van abordar per obligar-los a posar la bandera espanyola, el vaixell de guerra espanyol va impedir sortir a feinejar aquells pesquers que no disposaven de la “estanquera” a bord. A les 7 del matí el vaixell de guerra va interceptar els pesquers i va ordenar-los parar màquines, després han estat abordats, els mariners espanyols han informat els patrons dels pesquers catalans que havien de posar la bandera espanyola i que si no podien fer-ho perquè no en duien cap al vaixell havien de tornar a port.

Bloquejar un port amb un vaixell de guerra és un acte condemnable. S’hauria d’exigir que el govern espanyol expliqués aquest acte i els vols rasants sobre territori català. I haurien de rodolar caps dels responsables d’haver-ho ordenat.

Aquests incidents podrien tenir un propòsit d’intimidar-nos, jo crec que tenen aquest propòsit i que se’n podrien produir més incidents d’aquesta mena fins el dia de les eleccions.

Coincideixen aquests fets amb declaracions com les del tinent coronel Alamán, el general Pitarch o el vicepresident del Parlament Europeu, el peper Alejo Vidal-Quadras, així com alguns articles de la premsa ultradretana espanyola defensant l’ús de la força, inclosa alguna declaració de la dirigent ultranacionalista d’UPyD Rosa Díez.

Malgrat que afirmen que en el cas dels vols l’armament és simulat, això diuen ells, i s’ha sabut després, no té cap sentit que facin aquests vols sobre poblacions habitades, encara menys en les actuals circumstàncies. Aquests avions tenen la seva base a la base aèria de Saragossa. Aragó és prou gran perquè aquests avions realitzin aquests vols sobre gent que segurament ho gaudiran molt patriòticament, i així estalviaran combustible, i si no que aquests avions facin els seus vols rasants sobre el Ministeri de Defensa espanyol, així el ministre Morenés podrà gaudir del soroll dels avions.

L’Armada espanyola hauria de deixar de realitzar actes d’intimidació a la costa catalana abans que provoquin una tragèdia. O podrien anar a fer això mateix al port de Madrid, ara que Madrid vol ser el primer portde creuers d’Espanya.

 

 

 

 

 

¿España nos ha declarado la guerra?
 

El pasado 8 de octubre dos F-18 de la Fuerza Aérea Española sobrevolaron el Ripollès realizando vuelos rasantes causando el cabreo general de los ripolleses. Incidentes similares se produjeron en el Berguedà. Y el pasado 25 de octubre un barco de la Armada española abordó los pesqueros de Roses que salían a faenar para obligarles a poner la bandera española. El buque de la Armada española interceptó los pesqueros cuando salían del puerto de Roses y los abordaron para obligarles a poner la bandera española, el barco de guerra español impidió salir a faenar aquellos pesqueros que no disponían de la "estanquera" a bordo. A las 7 de la mañana el barco de guerra interceptó los pesqueros y les ordenó parar máquinas, después fueron abordados, los marineros españoles informaron a los patrones de los pesqueros catalanes que tenían que poner la bandera española y que si no podían hacerlo porque no llevaban ninguna en el barco debían volver a puerto.

Bloquear un puerto con un barco de guerra es un acto condenable. Se debería exigir que el gobierno español explicara este acto y los vuelos rasantes sobre territorio catalán. Y deberían rodar cabezas de los responsables de haberlo ordenado.

Estos incidentes podrían tener un propósito de intimidarnos, yo creo que tienen este propósito, y que se podrían producir más incidentes de este tipo hasta el día de las elecciones.

Coinciden estos hechos con declaraciones como las del teniente coronel Alamán, el general Pitarch o el vicepresidente del Parlamento Europeo, el pepero Alejo Vidal-Quadras, así como algunos artículos de la prensa ultraderechista española defendiendo el uso de la fuerza, incluida alguna declaración de la dirigente ultranacionalista de UPyD Rosa Díez.

A pesar de que afirman que en el caso de los vuelos del armamento es simulado, eso dicen ellos, y se ha sabido después, no tiene ningún sentido que hagan estos vuelos sobre poblaciones habitadas, aún menos en las actuales circunstancias. Estos aviones tienen su base en la base aérea de Zaragoza. Aragón es suficientemente grande para estos aviones realicen estos vuelos sobre gente que seguramente lo disfrutarán muy patrióticamente, y así ahorrarán combustible, y si no que estos aviones hagan sus vuelos rasantes sobre el Ministerio de Defensa español, así el ministro Morenés podrá disfrutar del ruido los aviones.

La Armada española debería dejar de realizar actos de intimidación en la costa catalana antes de que provoquen una tragedia. O podrían ir a hacer eso mismo en el puerto de Madrid, ahora que Madrid quiere ser el primer puerto de cruceros de España.

 

 

2 de nov. 2012

Alicia en el PP de les meravelles neofranquistes

Alicia en el PP de les meravelles neofranquistes
 

Si algú encara tenia dubtes sobre Alicia Sánchez Camacho ahir es van esvair totalment. La presidenta del PP a Catalunya va assistir juntament amb altres dirigents del PP a un acte públic a l’Hospitalet de Llobregat. Quan Sánchez Camacho ha conclòs una de les seves intervencions s’ha escoltat a un dels assistents a l’acte cridar en castellà “viva Alícia, viva Espanya, viva Catalunya unida, viva los catalanes, catalanes somos todos y Viva Franco”. Ni a la senyora Sánchez Camacho ni a cap dels dirigents del PP presents se’ls ha vist mostrar cap incomoditat ni han recriminat a aquest personatge la seva lloança al dictador. Han continuat com si no hagués succeït res, i de fet és rar que no hagin respost fent el salut a la romana.

No és que als dirigents del PP els costi criticar el franquisme, és que n’hi ha molts que han fet declaracions lloant el dictador, i no ens ha de sorprendre que ni Sánchez Camacho, ni els altres dirigents del PP ni cap dels altres assistents hagin criticat la lloança al dictador, el Partit Popular ha estat fundat per exministres franquistes.

 

 

 



 

 

 

Alicia en el PP de las maravillas neofranquistas
 

Si alguien todavía tenía dudas sobre Alicia Sánchez Camacho ayer se desvanecieron totalmente. La presidenta del PP en Cataluña asistió junto con otros dirigentes del PP en un acto público en L'Hospitalet de Llobregat. Cuando Sánchez Camacho ha concluido una de sus intervenciones ha escuchado a uno de los asistentes al acto llamar en castellano "viva Alicia,viva España, viva Cataluña unida, viva los catalanes, catalanes somos todos yViva Franco". Ni la señora Sánchez Camacho ni a ninguno de los dirigentes del PP presentes les ha visto mostrar ninguna incomodidad ni han recriminado a este personaje su alabanza al dictador. Han continuado como si no hubiera sucedido nada, y de hecho es raro que no hayan respondido haciendo el saludo a la romana.

No es que los dirigentes del PP les cueste criticar el franquismo, es que hay muchos que han hecho declaraciones alabando al dictador, y no debe sorprendernos que ni Sánchez Camacho, ni los otros dirigentes del PP ni ninguno de los otros asistentes hayan criticado la alabanza al dictador, el Partido Popular ha sido fundado por ex ministros franquistas.