Un concurs islamista a Salt

Un concurs islamista a Salt

A Salt podria celebrar-se l'any vinent el concurs “Miss Islam Catalunya”. Les categories d'aquest concurs seran: “la musulmana més sàvia”, “la musulmana més talentosa”, la musulmana més casta” i “la musulmana de l'any”. Les candidates hauran de ser dones musulmanes i les virtuts que se'ls exigeix són el sentiment religiós, afecció a les tradicions, castedat, saber cuinar, recitar poesia i coneixement de l'Alcorà. Les candidates hauran de tenir entre 18 i 25 anys. Aquests són els fets segons els articles apareguts a diversos mitjans. Els concursos de bellesa solen ser una fórmula molt criticable en què es valoren més les corbes de les noies que s'hi presenten que no pas la seva intel•ligència, una exhibició de carn humana i que malauradament els últims anys ens han deixat patètics episodis com el d'aquella confusa noia que va dir que Confuci tenia alguna cosa a veure amb la confusió, que no fan més que confirmar que l'únic que es valora de les concursants és la perfecció de les seves proporcions físiques. En aquest concurs de Miss Islam és evident que no podran valorar les corbes de les noies, el jurat potser valorarà si porten la burqa o el niqab ben posat. Però el concurs de Miss Islam encara és més retrògrad. Aquest concurs de Miss Islam sembla més aviat un mercat d'esposes musulmanes en què les noies que es presenten han de mostrar-se que són bones musulmanes coneixedores de la seva fe i que estan capacitades per ser bones esposes musulmanes Entendria aquest concurs, no vol dir que hi estigués d'acord, si se celebrés en un país islàmic, no entenc que això passi al meu país. Considerant quina mena de concurs és puc entendre que els exigeixin castedat, que siguin bones creients i que coneguin bé l'Alcorà, puc entendre que vulguin que aquestes dones siguin castes i sàpiguen cuinar. Els homes musulmans volen que les seves dones arribin immaculades al matrimoni, i que siguin bones mestresses de casa. Però a quines tradicions han de ser afectes?. Dubto que es refereixin a les tradicions del país en què viuen. Si fan una versió masculina d'aquest concurs, “Mister Islam”, que els exigiran que a més de ser bons coneixedors de l'Alcorà i bons creients, els candidats sàpiguen posar bé l'estora de resar i orientar-se cap a la Meca correctament i que sàpiguen fabricar una armilla explosiva i muntar i desmuntar l'AK-47 de reglament?.

Un concurso islamista en Salt

En Salt podría celebrarse el próximo año el concurso "Miss Islam Cataluña". Las categorías de este concurso serán: "la musulmana más sabia", "la musulmana más talentosa", la musulmana más casta" y "la musulmana del año". Las candidatas deberán ser mujeres musulmanas y las virtudes que se les exige son el sentimiento religioso, apego a las tradiciones, castidad, saber cocinar, recitar poesía y conocimiento del Corán. Las candidatas deberán tener entre 18 y 25 años. Estos son los hechos según los artículos aparecidos en diversos medios. Los concursos de belleza suelen ser una fórmula muy criticable en que se valoran más las curvas de las chicas que se presentan que no su inteligencia, una exhibición de carne humana y que desgraciadamente los últimos años nos han dejado patéticos episodios como el de aquella confusa chica que dijo que Confucio tenía algo que ver con la confusión, que no hacen más que confirmar que lo único que se valora de las concursantes es la perfección de sus proporciones físicas. En este concurso de Miss Islam es evidente que no podrán valorar las curvas de las chicas, el jurado quizá valorará si llevan la burqa o el niqab bien puesto. Pero el concurso de Miss Islam es aún más retrógrado. Este concurso de Miss Islam parece más bien un mercado de esposas musulmanas en el que las chicas que se presentan deben mostrarse que son buenas musulmanas conocedoras de su fe y que están capacitadas para ser buenas esposas musulmanas Entendería este concurso, no quiere decir que estuviera de acuerdo, si se celebrara en un país islámico, no entiendo que esto suceda en mi país. Considerando qué tipo de concurso es puedo entender que los exijan castidad, que sean buenas creyentes y que conozcan bien el Corán, puedo entender que quieran que estas mujeres sean castas y sepan cocinar. Los hombres musulmanes quieren que sus mujeres lleguen inmaculadas al matrimonio, y que sean buenas amas de casa.Pero a qué tradiciones deben ser afectos?. Dudo que se refieran a las tradiciones del país en que viven. Si hacen una versión masculina de este concurso, "Mister Islam", que les exigirán que además de ser buenos conocedores del Corán y buenos creyentes, ¿los candidatos sepan poner bien la alfombra de rezar y orientarse hacia la Meca correctamente y que sepan fabricar un chaleco explosivo y montar y desmontar el AK-47 de reglamento?.

L'aqüeducte de la Puríssima Constitució

L'aqüeducte de la Puríssima Constitució

El dia 6 de desembre se celebra, és un dir, el Dia de la Constitució espanyola, el 8 de desembre se celebra el dia de la Puríssima Immaculada Concepció de Maria). D'aquesta manera més que un pont s'acaba creant un aqüeducte festiu delirant. Aquest any ens trobem que són festius dimarts i dijous, i laborables dilluns, dimecres i divendres. Molta gent decideix fer festa tota la setmana en un mes que en què hi ha un excés de dies festius degut a que dues setmanes després comencen les festes nadalenques. Algunes veus proposen que es traslladin els festius intersetmanals als caps de setmana, i en aquest cas no crec que causés cap daltabaix traslladar el dia de la Constitució al cap de setmana o directament convertir-lo en un dia laborable. Hi ha exemples de dies festius en què es treballa, la Diada de Sant Jordi. Els actes oficials de la Constitució poden ser celebrats pels polítics però és absurd que els ciutadans hagin de celebrar una festa que gairebé no se sap que s'està celebrant amb exactitud. El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha anunciat que no participarà en els actes oficials de la celebració del dia de la Constitució adduint que després de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut de Catalunya es van trencar els consensos constitucionals. Que la primera autoritat del meu país decideixi no fer el paperot de participar als actes de la celebració de la Constitució ho trobo perfecte, celebren una Constitució que si abans podia considerar-se un text dubtós ara ja no hi ha per on agafar-lo. I recordem que aquest passat estiu els dos partits espanyols majoritaris van modificar la Constitució quan aquest ens fantasmagòric que coneixem amb el nom de “Mercat” els ho va ordenar, quan fins ara deien que la Constitució era intocable. La Constitució a hores d'ara hi ha qui la defensa perquè no té més remei però ara també hi ha molts que l'any 1979 no només no la defensaven sinó que la maleïen i que ara la defensen com si l'haguessin escrit ells amb ploma d'ànec. Aquest aqüeducte festiu és un despropòsit absolut però els que poden arreglar el despropòsit no tenen cap interès a fer-ho. La Constitució aquesta és cosa dels neofranquistes del PP, dels jacobins del PSOE i del fantasmagòric Mercat, que celebrin ells el Dia “d'aquesta” Constitució.

El acueducto de la Purísima Constitución

El día 6 de diciembre se celebra, es un decir, el Día de la Constitución española, el 8 de diciembre se celebra el día de la Purísima Inmaculada Concepción de María). De esta manera más que un puente se acaba creando un acueducto festivo delirante. Este año nos encontramos con que son festivos martes y jueves, y laborables lunes, miércoles y viernes. Mucha gente decide hacer fiesta toda la semana en un mes en el que hay un exceso de días festivos debido a que dos semanas después comienzan las fiestas navideñas. Algunas voces proponen que se trasladen los festivos intersemanales los fines de semana, y en este caso no creo que causara ningún descalabro trasladar el día de la Constitución el fin de semana o directamente convertirlo en un día laborable. Hay ejemplos de días festivos en que se trabaja, la Diada de Sant Jordi. Los actos oficiales de la Constitución pueden ser celebrados por los políticos pero es absurdo que los ciudadanos tengan que celebrar una fiesta que casi no se sabe que se está celebrando con exactitud. El presidente de la Generalitat de Cataluña, Artur Mas, ha anunciado que no participará en los actos oficiales de la celebración del día de la Constitución aduciendo que tras la sentencia del Tribunal Constitucional contra el Estatut de Cataluña se rompieron los consensos constitucionales. Que la primera autoridad de mi país decida no hacer el papelón de participar en los actos de la celebración de la Constitución lo encuentro perfecto, celebran una Constitución que si antes podía considerarse un texto dudoso ahora ya no hay por donde cogerlo. Y recordemos que este pasado verano los dos partidos españoles mayoritarios modificaron la Constitución cuando este nos fantasmagórico que conocemos con el nombre de "Mercado" se lo ordenó, cuando hasta ahora decían que la Constitución era intocable. La Constitución en estos momentos hay quien la defensa porque no tiene más remedio pero ahora también hay muchos que en 1979 no sólo no la defendían sino que la maldecían y que ahora la defienden como si la hubieran escrito ellos con pluma de pato. Este acueducto festivo es un despropósito absoluto pero los que pueden arreglar el despropósito no tienen ningún interés en hacerlo. La Constitución esta es cosa de los neofranquistas del PP, los jacobinos del PSOE y del fantasmagórico Mercado, que celebren ellos el Día "de esta" Constitución.

ISRAEL: El quart Dolphin, desbloqueig d'uns impostos, atacs des del Líban, critiques de l'ambaixador i polèmica amb una secta

ISRAEL: El quart Dolphin, desbloqueig d'uns impostos, atacs des del Líban, critiques de l'ambaixador i polèmica amb una secta

Sumari:

-QUART SUBMARÍ DOLPHIN ALEMANY PER A ISRAEL
-ISRAEL DESBLOQUEJA ELS IMPOSTOS DE L'AUTORITAT PALESTINA
-ATACAT EL NORD D'ISRAEL DES DEL LÍBAN
-AMBAIXADOR D'ISRAEL A L'ONU CRITICA ALS ÀRABS PELS REFUGIATS
-POLÈMICA A ISRAEL AMB UNA SECTA JUEVA RADICAL

QUART SUBMARÍ DOLPHIN ALEMANY PER A ISRAEL

El govern alemany ha aprovat la venda d'un quart submarí de la classe Dolphin a l'Estat d'Israel. Aquesta classe de submarins tenen la capacitat per portar míssils amb ogives nuclears però Israel no té previst fer-ho. Alemanya pagarà un terç dels 135 milions d'euros que costa aquest submarí en concepte d'un acord bilateral entre ambdós països. Israel té tres submarins més de la classe Dolphin, un va ser pagat a mitges, dos els va pagar Alemanya, ara Alemanya n'entregarà el quart. A Alemanya li serveix per donar reactivar la indústria naviliera.

ISRAEL DESBLOQUEJA ELS IMPOSTOS DE L'AUTORITAT PALESTINA

El govern israelià ha autoritzat la transferència de 100 milions de dòlars en concepte d'impostos que s'havien paralitzat arran de les decisions unilaterals presses pels palestins el passat estiu, però les transferències d'aquests diners es podrien interrompre si l'Autoritat Palestina torna a provar de sol•licitat el seu reconeixement com Estat sense negociar amb Israel. Aquests diners provenen del cobrament d'impostos i taxes duaneres cobrades pel pas de les mercaderies palestines durant el mes d'octubre segons les directrius dels acords d'Oslo. Aquests ingressos suposen el 56% del pressupost de l'Autoritat Palestina i serveix per pagar els sous dels funcionaris a Gaza i Cisjordània. Netanyahu va reconèixer que va acceptar aprovar la transferència d'aquests fons per les pressions dels Estats Units i de les Nacions Unides però que no tot el seu gabinet de govern estava d'acord. Un dels principals opositors era Lieberman, ministre d'Exteriors, que addueix que aquests diners podrien acabar en mans d'Hamàs, organització terrorista palestina que en els últims mesos s'ha apropat a Fatah per formar un govern conjunt i que en els seus Estatuts d'organització terrorista té un article que fa referència a la destrucció d'Israel.

ATACAT EL NORD D'ISRAEL DES DEL LÍBAN

Quatre coets Katyusha van ser disparats des del Líban contra el nord d'Israel. Els projectils no van provocar ferits però si danys materials en alguns edificis i algun incendi que van haver d'apagar els bombers. El Tzáhal va respondre amb foc d'artilleria. L'atac amb Katyusha va ser reivindicat per la Brigada Xeic Abduallah Azzam, un grup terrorista sunnita amb vincles amb AlQaida. AlQaida sembla una plaga que va estenent el seus tentacles per tots els països àrabs. El fet que qualsevol grup terrorista islàmic pugui considerar-se franquiciat d'AlQaida fa que sembli que aquesta multinacional del terrorisme islàmic aparegui en els llocs més allunyats i aparentment sense cap connexió entre els diversos grups, apart dels objectius comuns i la ideologia. Els informes sobre aquest grup fan creure que no tenen un gran arsenal i les armes que posseeixen són armes de la guerra del Líban. El fet que les armes siguin peces obsoletes no vol dir que siguin menys perilloses, especialment en mans de grups que no tenen cap més propòsit que usar-les i matar amb elles.

La Força Interina de les Nacions Unides pel Líban, la FINUL, ha promès que investigarà i reforçarà la vigilància de la zona. La FINUL ha demostrat la seva inoperància a la zona i ha estat víctima d'atemptats comesos contra les seves unitats en què han mort o han resultat ferits soldats de diverses nacionalitats. Però és l'Exèrcit del Líban qui ha tingut un paper més galdós demostrant no només que no pot defensar el seu propi territori sinó que el deixa en mans de grups terroristes com Hezbolà (finançat per Síria i l'Iran) que controla més territori que el propi exèrcit del Líban.

Els comandants de la FINUL van reunir-se amb representants del Tzáhal i de l'Exèrcit libanès després de l'atac que consideren un incident molt greu que “viola la resolució 1701 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i està minant directament l'estabilitat a l'àrea”. Una de les funcions de la FINUL apart de defensar-se dels terroristes que es mouen pel Líban és garantir que la frontera libanesa romangui en pau, i és evident que en això han fracassat totalment.

El president del Líban, Michel Suleiman, ha condemnat l'atac de coets contra Israel des del sud del Líban per primera vegada. Segurament ho ha fet després de saber que els autors dels llançaments era la Brigada Xeic Abduallah Azzam i no Hezbolà, organització que forma part de la coalició de partits de govern al Líban.

AMBAIXADOR D'ISRAEL A L'ONU CRITICA ALS ÀRABS PELS REFUGIATS

L'ambaixador d'Israel a les Nacions Unides, Ron Prosor, va criticar als àrabs per la qüestió dels refugiats arran de la partició en dos Estats aprovada l'any 1947 del protectorat britànic de Palestina. Prosor va dir que “la diferència entre les dues poblacions fou – i encara és – que Israel va absorbir els refugiats a la seva societat. En canvi els nostres veïns no ho van fer”. Comencem dient que mentre els israelians van proclamar el seu Estat els palestins van renunciar-hi. Continuem dient que els àrabs de palestina van marxar perquè els seus germans àrabs els van prometre que els exèrcits àrabs destruirien l'Estat d'Israel i que ells podrien entrar darrera dels victoriosos exèrcits àrabs i podrien ocupar el territori que els exèrcits àrabs haurien netejat de la presència jueva. I acabem dient que aquella guerra la van guanyar els israelians malgrat la superioritat àrab. I els àrabs van trobar-se amb un problema que ells mateixos van crear, i els palestins que ara faria 63 anys que tindrien un Estat continuen reclamant un Estat mitjançant el terrorisme quan van renunciar al que se'ls va concedir sense haver de moure ni un dit.

Prosor va dir davant les Nacions Unides que “els camps de refugiats a Israel van fer néixer pròsperes ciutats. Els camps de refugiats als països àrabs van donar pas a més refugiats palestins”. “Nosaltres els obrim el vast potencial dels nostres immigrants. El món àrab a posta i deliberadament va mantenir a la població palestina sota l'estatus d'individus de segona classe com refugiats permanents”. En realitat els palestins no són volguts a cap país en que s'han refugiat però són útils per a la política de tensió d'alguns països que utilitzen als palestins com una excusa per mantenir un conflicte que ha costat milers de vides, un conflicte que no té més raó de ser que la mentalitat obtusa dels líders àrabs. Prosor continuà dient que arran del Pla de Partició de 1947 s'establien un Estat jueu al costat d'un Estat àrab en el Protectorat britànic de Palestina i que “els habitants àrabs van refusar el pla i van iniciar una guerra d'extermini contra el nou Estat jueu, unint-se als exèrcits de cinc països àrabs membres de les Nacions Unides”. Afegir que en la guerra del 48 i les posteriors els àrabs van ignorar les peticions de Nacions Unides d'aturar la guerra mentre van portar la iniciativa però que van anar a implorar que Nacions Unides aturés als israelians quan van començar a caure bombes a Damasc i El Caire. Els palestins van renunciar al seu Estat que havien d'haver proclamat el 1948 perquè es veien amb la força de destruir Israel amb l'ajut dels altres països àrabs, i ara sense haver renunciat a destruir Israel i estan amb l'aigua al coll després de 63 anys de marejar la perdiu i de ser responsables directes i indirectes de milers de morts, recorren a les Nacions Unides per implorar un Estat. Ja n'hi ha prou.

L'ambaixador Prosor seguí dient que un “1 per cent de la població d'Israel va morir en el combat durant l'atac de cinc exèrcits. Pensin en el preu, seria l'equivalent a 850 mil soldats morts a la França actual, 3 milions als Estats Units o 13 milions a la Xina”.

(Crec que durant la guerra civil americana van morir 500000 mil persones, estem parlant d'un país molt més petit i menys poblat que ara, i una guerra civil entre nord-americans).

Prosor continuà dient que la situació del conflicte araboisraelià no hi ha canviat en 64 anys i es pregunta: “Ha internalitzat el món àrab – i particularment els palestins – que Israel està aquí i romandrà sent l'Estat-nació del poble jueu?. Encara no està clar si (els palestins) estan inspirats en la promesa de construir un nou Estat o en l'objectiu de destruir el que existeix”. Em sembla que per a les organitzacions palestines, especialment algunes de caire terrorista, i per a alguns Estats àrabs és més important la destrucció de l'Estat d'Israel que la construcció d'un Estat palestí, o almenys això és el que han desitjat des de 1948.

POLÈMICA A ISRAEL AMB UNA SECTA JUEVA RADICAL

El judaisme no està exempt de desviacions sectàries radicals, no debades el cristianisme és una escissió del judaisme que no només va acabar trencant amb la religió principal i va renegar, sinó que van convertir als jueus en el boc expiatori que acabava pagant els plats trencats davant qualsevol fenomen terrible que es produís. De tant en tant apareix alguna notícia sobre una secta jueva que interpreten la Llei de maneres ben peculiars. El fonamentalisme no és un fenomen exclusiu de l'Islam ni d'alguns grups cristians, també hi ha fonamentalistes jueus. Alguns com aquesta secta radical han estat criticats fins i tot pels ultraortodoxes per viure segons una radical interpretació de la Bíblia. Les dones d'aquesta secta van cobertes de cap a peus, de manera molt semblant a les dones àrabs d'alguns països, i per això se les nomena “dones-taliban”. Les autoritats israelianes han començat a preocupar-se per la situació d'aquestes dones que vesteixen amb diverses capes de roba i guants, anant més tapades que les dones afganeses. Se sabia poc d'aquestes dones perquè no surten de casa a no ser que no tinguin més remei que fer-ho. Els serveis socials mostren la seva preocupació pel fet que els nens de famílies d'aquesta secta no van a l'escola. “En un país democràtic cadascú té dret a vestir-se com vulgui, però hem de protegir les seves filles que no van a l'escola, no reben tractament mèdic o pateixen abusos”, segons Hana Slutzki treballadora social, cap per a la protecció del menor del Ministeri de Benestar Social.

La Justícia ha hagut de tractar amb aquesta secta. Una dona de 54 anys va haver de comparèixer davant els Tribunals i s'hi presentar coberta de cap a peus segons el costum de la seva secta. La dona havia tingut 12 fills, dels quals sis havien patit abusos i van tenir relacions incestuoses. La Justícia ha de decidir en aquests casos si la seva pertinença a la secta és legal per tal de protegir els menors. Aquesta secta obliga les dones a anar cobertes, s'han donat casos de nenes de 6 anys obligades a vestir així, nega a les nenes una educació formal i poden ser obligades a casar-se quan a una edat primerenca.

Una dona d'aquesta secta va donar a llum a casa seva per no haver de fer-ho en un, segons la seva mentalitat, “hospital sionista i contaminat” però va tenir complicacions durant el part i va acabar deixant la criatura a les portes del centre hospitalari.

Dues germanes de 13 i 15 anys, els pares de les quals són membres d'un dels grups més radicals, les dones del qual es tapen totalment, van ser enviades al Canadà per formar-se en unes pràctiques que són il•legals a Israel i als Estats Units. Shlomo Elbarnes, líder de la secta, obligava a les noies de 14 anys a casar-se. Quan les dues noies van arribar al Canadà les autoritats canadenques les van fer tornar a Israel i ara el cas està en mans de la Justícia que ha de decidir si els pares continuen mantenint la custòdia.

Com he dit abans, sembla que el fonamentalisme religiós està creixent, líders espirituals que haurien d'estar en un museu d'arqueologia o en un manicomi fanatitzen la gent en el nom de Déu.

(Em sembla repugnant que les dones siguin obligades a cobrir-se d'aquesta manera independentment de la seva edat i de la religió que professin perquè ho digui una doctrina malaltissa i fanàtica o una interpretació corrompuda d'un text religiós).

Els serveis socials han incorporat rabins per poder tractar amb els fonamentalistes.

Aquesta secta pateix un fort refús social fins i tot dels sectors ultraortodoxes, la secta ha hagut de crear escoles que eduquen als seus fills en l'adulterada interpretació de la Bíblia que ells segueixen. Doron Agasi, director d'”Shlom Banaji” que ajuda les víctimes d'abusos dins de la comunitat ortodoxa assegura que “aquestes dones eduquen els seus fills d'una forma molt radical, desconnectant-los de la comunitat i de la societat en general”.

Un element comú d'aquesta secta radical amb altres grups ultrareligiosos és que recela de l'Estat i de tot el que considera sionista, segons les seves creences l'Estat d'Israel no hauria d'existir abans de l'adveniment del messies.

ISRAEL: El cuarto Dolphin, desbloqueo de unos impuestos, ataques desde el Líbano, críticas del embajador y polémica con una secta

Sumario:

-CUARTO SUBMARINO DOLPHIN ALEMÁN PARA ISRAEL
-ISRAEL DESBLOQUEAR LOS IMPUESTOS DE LA AUTORIDAD PALESTINA
-ATACADO EL NORTE DE ISRAEL DESDE EL LÍBANO
-EMBAJADOR DE ISRAEL EN LA ONU CRITICA A LOS ÁRABES POR LOS REFUGIADOS
-POLÉMICA EN ISRAEL CON UNA SECTA JUDÍA RADICAL

CUARTO SUBMARINO DOLPHIN ALEMÁN PARA ISRAEL

El gobierno alemán ha aprobado la venta de un cuarto submarino de la clase Dolphin en el Estado de Israel. Esta clase de submarinos tienen la capacidad para llevar misiles con ojivas nucleares pero Israel no tiene previsto hacerlo. Alemania pagará un tercio de los 135 millones de euros que cuesta este submarino en concepto de un acuerdo bilateral entre ambos países. Israel tiene tres submarinos más de la clase Dolphin, uno fue pagado a medias, dos los pagó Alemania, ahora Alemania entregará el cuarto. En Alemania le sirve para dar reactivar la industria naviera.

ISRAEL DESBLOQUEAR LOS IMPUESTOS DE LA AUTORIDAD PALESTINA

El gobierno israelí ha autorizado la transferencia de 100 millones de dólares en concepto de impuestos que se habían paralizado a raíz de las decisiones unilaterales tomadas por los palestinos el pasado verano, pero las transferencias de ese dinero se podrían interrumpir si la Autoridad Palestina vuelve a intentar solicitado su reconocimiento como Estado sin negociar con Israel. Este dinero proviene del cobro de impuestos y tasas aduaneras cobradas por el paso de las mercancías palestinas durante el mes de octubre según las directrices de los acuerdos de Oslo. Estos ingresos suponen el 56% del presupuesto de la Autoridad Palestina y sirve para pagar los sueldos de los funcionarios en Gaza y Cisjordania. Netanyahu reconoció que aceptó aprobar la transferencia de estos fondos por las presiones de Estados Unidos y de las Naciones Unidas pero que no todo su gabinete de gobierno estaba de acuerdo. Uno de los principales opositores era Lieberman, ministro de Exteriores, que aduce que ese dinero podrían acabar en manos de Hamás, organización terrorista palestina que en los últimos meses se ha acercado a Fatah para formar un gobierno conjunto y que en sus Estatutos de organización terrorista tiene un artículo que hace referencia a la destrucción de Israel.

ATACADO EL NORTE DE ISRAEL DESDE EL LÍBANO

Cuatro cohetes Katyusha fueron disparados desde el Líbano contra el norte de Israel. Los proyectiles no provocaron heridos pero si daños materiales en algunos edificios y algún incendio que tuvieron que apagar los bomberos. El Tzahal respondió con fuego de artillería. El ataque con Katyusha fue reivindicado por la Brigada Jeque Abduallah Azzam, un grupo terrorista suní con vínculos con AlQaida. AlQaida parece una plaga que va extendiendo sus tentáculos por todos los países árabes. El hecho de que cualquier grupo terrorista islámico pueda considerarse franquiciado de AlQaida hace que parezca que esta multinacional del terrorismo islámico aparezca en los lugares más alejados y aparentemente sin ninguna conexión entre los diversos grupos, aparte de los objetivos comunes y la ideología. Los informes sobre este grupo hacen creer que no tienen un gran arsenal y las armas que poseen son armas de la guerra del Líbano. El hecho de que las armas sean piezas obsoletas no quiere decir que sean menos peligrosas, especialmente en manos de grupos que no tienen más propósito que usarlas y matar con ellas.

La Fuerza Interina de las Naciones Unidas para el Líbano, la FINUL, ha prometido que investigará y reforzará la vigilancia de la zona. La FINUL ha demostrado su inoperancia en la zona y ha sido víctima de atentados cometidos contra sus unidades en las que han muerto o han resultado heridos soldados de diversas nacionalidades. Pero es el Ejército del Líbano que ha tenido un papel más flaco demostrando no sólo que no puede defender su propio territorio sino que lo deja en manos de grupos terroristas como Hezbolá (financiado por Siria e Irán) que controla más territorio que el propio ejército del Líbano.

Los comandantes de la FINUL se reunieron con representantes del Tzahal y del Ejército libanés tras el ataque que consideran un incidente muy grave que "viola la resolución 1701 del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas y está minando directamente la estabilidad en el área ". Una de las funciones de la FINUL aparte de defenderse de los terroristas que se mueven por el Líbano es garantizar que la frontera libanesa permanezca en paz, y es evidente que en esto han fracasado totalmente.

El presidente del Líbano, Michel Suleiman, condenó el ataque de cohetes contra Israel desde el sur del Líbano por primera vez.Seguramente lo ha hecho después de saber que los autores de los lanzamientos era la Brigada Jeque Abduallah Azzam y no Hezbolá, organización que forma parte de la coalición de partidos de gobierno en el Líbano.

EMBAJADOR DE ISRAEL EN LA ONU CRITICA A LOS ÁRABES POR LOS REFUGIADOS

El embajador de Israel en las Naciones Unidas, Ron Prosor, criticó a los árabes por la cuestión de los refugiados a raíz de la partición en dos Estados aprobada en 1947 del protectorado británico de Palestina. Prosor dijo que "la diferencia entre las dos poblaciones fue - y todavía es - que Israel absorbió los refugiados a su sociedad. En cambio nuestros vecinos no lo hicieron ". Empezamos diciendo que mientras los israelíes proclamaron su Estado los palestinos renunciar. Continuamos diciendo que los árabes de palestina marcharon para sus hermanos árabes les prometieron que los ejércitos árabes destruirían el Estado de Israel y que ellos podrían entrar detrás de los victoriosos ejércitos árabes y podrían ocupar el territorio que los ejércitos árabes deberían limpiado de la presencia judía.Y acabamos diciendo que aquella guerra la ganaron los israelíes a pesar de la superioridad árabe. Y los árabes se encontraron con un problema que ellos mismos crearon, y los palestinos que ahora haría 63 años que tendrían un Estado continúan reclamando un Estado mediante el terrorismo cuando renunciaron a lo que se les concedió sin tener que mover ni un dedo.

Prosor dijo ante las Naciones Unidas que "los campos de refugiados en Israel hicieron nacer prósperas ciudades. Los campos de refugiados en los países árabes dieron paso a más refugiados palestinos ". "Nosotros les abrimos el vasto potencial de nuestros inmigrantes. El mundo árabe a propósito y deliberadamente mantuvo a la población palestina bajo el estatus de individuos de segunda clase como refugiados permanentes ". En realidad los palestinos no son queridos en ningún país en que se han refugiado pero son útiles para la política de tensión de algunos países que utilizan los palestinos como una excusa para mantener un conflicto que ha costado miles de vidas, un conflicto que no tiene más razón de ser que la mentalidad obtusa de los líderes árabes. Prosor continuó diciendo que a raíz del Plan de Partición de 1947 establecían un Estado judío junto a un Estado árabe en el Protectorado británico de Palestina y que "los habitantes árabes rehusaron el plan e iniciaron una guerra de exterminio contra el nuevo Estado judío, uniéndose a los ejércitos de cinco países árabes miembros de las Naciones Unidas ". Añadir que en la guerra del 48 y las posteriores los árabes ignoraron las peticiones de Naciones Unidas de detener la guerra mientras llevaron la iniciativa pero que fueron a implorar que Naciones Unidas detuviera a los israelíes cuando empezaron a caer bombas en Damasco y El Cairo. Los palestinos renunciaron a su Estado que debían haber proclamado en 1948 para que se veían con la fuerza de destruir Israel con la ayuda de los otros países árabes, y ahora sin haber renunciado a destruir Israel y están con el agua al cuello después de 63 años de marear la perdiz y de ser responsables directos e indirectos de miles de muertos, recurren a las Naciones Unidas para implorar un Estado. Ya es suficiente.

El embajador Prosor siguió diciendo que un "1 por ciento de la población de Israel murió en el combate durante el ataque de cinco ejércitos. Piensen en el precio, sería el equivalente a 850 mil soldados muertos en la Francia actual, 3 millones en Estados Unidos o 13 millones en China ".

(Creo que durante la guerra civil americana murieron 500.000 mil personas, estamos hablando de un país mucho más pequeño y menos poblado que ahora, y una guerra civil entre estadounidenses).

Prosor continuó diciendo que la situación del conflicto árabe-israelí no ha cambiado en 64 años y se pregunta: "Ha internalizado el mundo árabe - y particularmente los palestinos - que Israel está aquí y permanecerá siendo el Estado-nación del pueblo judío?. Aún no está claro si (los palestinos) están inspirados en la promesa de construir un nuevo Estado o en el objetivo de destruir lo que existe ". Me parece que para las organizaciones palestinas, especialmente algunas de carácter terrorista, y para algunos Estados árabes es más importante la destrucción del Estado de Israel que la construcción de un Estado palestino, o al menos eso es lo que han deseado desde 1948.

POLÉMICA EN ISRAEL CON UNA SECTA JUDÍA RADICAL

El judaísmo no está exento de desviaciones sectarias radicales, no en vano el cristianismo es una escisión del judaísmo que no sólo acabó rompiendo con la religión principal y renegó, sino que convirtieron a los judíos en el chivo expiatorio que acababa pagando los platos rotos ante cualquier fenómeno terrible que se produjera. De vez en cuando aparece alguna noticia sobre una secta judía que interpreta la Ley de maneras muy peculiares. El fundamentalismo no es un fenómeno exclusivo del Islam ni de algunos grupos cristianos, también hay fundamentalistas judíos.Algunos como esta secta radical han sido criticados incluso por ultraortodoxas para vivir según una radical interpretación de la Biblia. Las mujeres de esta secta fueron cubiertas de pies a cabeza, de manera muy parecida a las mujeres árabes de algunos países, y por eso se las llama "mujeres-talibán". Las autoridades israelíes han comenzado a preocuparse por la situación de estas mujeres que visten con varias capas de ropa y guantes, yendo más tapadas que las mujeres afganas. Se sabía poco de estas mujeres porque no salen de casa a menos que no tengan más remedio que hacerlo. Los servicios sociales muestran su preocupación por el hecho de que los niños de familias de esta secta no van a la escuela. "En un país democrático cada uno tiene derecho a vestirse como quiera, pero tenemos que proteger sus hijas que no van a la escuela, no reciben tratamiento médico o sufren abusos", según Hana Slutzki trabajadora social, jefe para la protección del menor del Ministerio de Bienestar Social.

La Justicia ha tenido que tratar con esta secta. Una mujer de 54 años tuvo que comparecer ante los Tribunales y se presentó cubierta de pies a cabeza según la costumbre de su secta. La mujer había tenido 12 hijos, de los cuales seis habían sufrido abusos y tuvieron relaciones incestuosas. La Justicia debe decidir en estos casos si su pertenencia a la secta es legal para proteger a los menores. Esta secta obliga a las mujeres a ir cubiertas, se han dado casos de niñas de 6 años obligadas a vestir así, niega a las niñas una educación formal y pueden ser obligadas a casarse cuando a una edad temprana.

Una mujer de esta secta dio a luz a su casa para no tener que hacerlo en uno, según su mentalidad, "hospital sionista y contaminado" pero tuvo complicaciones durante el parto y acabó dejando la criatura a las puertas del centro hospitalario.

Dos hermanas de 13 y 15 años, los padres de las cuales son miembros de uno de los grupos más radicales, las mujeres del que se tapan totalmente, fueron enviadas a Canadá para formarse en unas prácticas que son ilegales en Israel y en Estados Unidos. Shlomo Elbarnes, líder de la secta, obligaba a las chicas de 14 años a casarse. Cuando las dos chicas llegaron al Canadá las autoridades canadienses las hicieron volver a Israel y ahora el caso está en manos de la Justicia que debe decidir si los padres siguen manteniendo la custodia.

Como he dicho antes, parece que el fundamentalismo religioso está creciendo, líderes espirituales que deberían estar en un museo de arqueología o en un manicomio fanatizar a la gente en el nombre de Dios.

(Me parece repugnante que las mujeres sean obligadas a cubrirse de esta manera independientemente de su edad y de la religión que profesen porque lo diga una doctrina enfermiza y fanática o una interpretación corrompida de un texto religioso).

Los servicios sociales han incorporado rabinos para poder tratar con los fundamentalistas.

Esta secta sufre un fuerte rechazo social incluso de los sectores ultraortodoxas, la secta ha tenido que crear escuelas que educan a sus hijos en la adulterada interpretación de la Biblia que ellos siguen. Doron Agasa, director de "Shlomo Banaji" que ayuda a las víctimas de abusos dentro de la comunidad ortodoxa asegura que "estas mujeres educan a sus hijos de una forma muy radical, desconectando los mismos de la comunidad y de la sociedad en general ".

Un elemento común de esta secta radical con otros grupos ultrarreligiosos es que recela del Estado y de todo lo que considera sionista, según sus creencias el Estado de Israel no debería existir antes del advenimiento del Mesías.

L'IRAN CONTRA TOTS (II)

L'IRAN CONTRA TOTS (II)

Dèja vu a la iraniana

Fa 32 anys una horda d'estudiants islamistes iranians amb el suport i l'aquiescència del règim dels aiatol•làs va assaltar l'ambaixada dels Estats Units a Teheran, retenint durant més de 400 dies el seu personal. Entre aquells estudiants islamistes hi havia un joveníssim Mahmud Ahmadinejad. 32 anys després una altra horda de joves estudiants islamistes han assaltat l'ambaixada de la Gran Bretanya a Teheran amb l'aquiescència del règim dels aiatol•làs també, Ahmadinejad ja no és aquell jove, no és estudiant, continua sent un islamista, i ara és el president de la República Islàmica de l'Iran. Sembla que res hagi canviat a l'Iran en aquests 32 anys. Estudiants islamistes assalten ambaixada anglosaxona i en ambdós casos la figura sinistre d'Ahmadinejad hi és present.

El cos diplomàtic iranià té 48 hores per sortir de la Gran Bretanya

L'assalt d'una ambaixada en altres èpoques hauria tingut greus conseqüències, no s'hauria limitat a l'expulsió del personal diplomàtic del país agressor, hauria estat l'origen d'una guerra.

El ministre d'Exteriors britànic William Hague va anunciar davant la Cambra dels Comuns que l'ambaixada britànica a Teheran ha estat tancada i que s'ha donat als diplomàtics iranians a la Gran Bretanya 24 hores per sortir del país.

El govern britànic responsabilitza al règim iranià de l'assalt a la seva seu diplomàtica a Teheran. I tenen raó. A l'Iran ningú es manifesta sinó és amb el consentiment del règim, recordem que quan hi ha hagut alguna protesta contra el règim a aquest no li tremola el pols a l'hora d'esclafar les protestes. Recordem les protestes contra el frau que va donar la reelecció a Ahmadinejad. El règim va reprimir les protestes brutalment. El règim iranià està darrera de l'assalt dels estudiants islamistes a l'ambaixada britànica, com estava al darrera de l'assalt a l'ambaixada nord-americana fa 32 anys.

El primer ministre britànic, David Cameron, considera que l'assalt de l'ambaixada britànica a Teheran és un ultratge i estudia la pressa de mesures molt dures contra l'Iran.

William Hague reconeix que les relacions entre ambdós països s'han anat complicant degut a les diferències sobre el respecte dels drets humans i sobre el desenvolupament del programa nuclear iranià però això no pot ser una justificació per assaltar l'ambaixada diplomàtica a l'Iran. El govern britànic va decidir suspendre les transaccions financeres amb els bancs iranians. El règim iranià va respondre reduint les relacions diplomàtiques amb la Gran Bretanya al nivell de l'encarregat de negocis. Després va produir-se l'assalt de l'ambaixada.

L'assalt de l'ambaixada d'un altre país és un fet inacceptable. Tots els Estats membres de la UE haurien de trencar relacions diplomàtiques amb l'Iran, tancar les ambaixades i expulsar el cos diplomàtic iranià de la UE.

El govern britànic ha recomanat als seus ciutadans que no viatgin a l'Iran si no és essencial i als britànics que resideixen a l'Iran, ja són ganes, que romanguin a les seves cases. El personal britànic de l'ambaixada i les seves famílies estan localitzats, ara s'intenta saber on està el personal de seguretat.

Els estudiants islamistes iranians van assaltar la seu diplomàtica britànica i la residència de l'ambaixador britànic, van apropiar-se de la documentació, van cremar la Union Jack i van destruir un retrat de la reina Isabel II.

William Hague, ministre britànic d'Exteriors considera al règim iranià responsable dels fets per no haver pres mesures per protegir l'ambaixada. Exigeix al règim iranià que prengui mesures per garantir la seguretat del personal britànic, la devolució de les propietats i la seguretat del recinte de l'ambaixada.

La central nuclear d'Ispahan va patir danys

En un article anterior comentava que s'havia produït una explosió al recinte nuclear d'Ispahan, unes instal•lacions en què s'enriqueix urani. El diari The Times ha publicat unes fotos de satèl•lit en què es pot apreciar una explosió, núvols de fum i senyals de destrucció a la planta nuclear. Els iranians neguen que es produís aquesta explosió. Fonts de la intel•ligència israeliana asseguren que la instal•lació nuclear va patir danys importants. The Times ha publicat imatges satel•litari de l'explosió que va produir-se a prop de Teheran i que va provocar la mort d'una 30 de membres de la Guàrdia Revolucionària i entre ells el general Hassan Moghaddam, que dirigia el programa de míssils iranians.

Segons fonts oficials iranianes l'explosió va produir-se accidentalment quan provaven un sistema de míssils dissenyat específicament per atacar Israel. Els israelians neguen la seva responsabilitat en un sabotatge contra el programa nuclear iranià encara que “hi ha molts diferents actors tractant de sabotejar, detenir o obligar l'Iran a aturar el seu programa d'armes nuclears”.

El governador de la ciutat Alireza Zaker Isfahani va declarar públicament que l'explosió s'havia produït durant uns exercicis militars però aquesta declaració fou eliminada i el règim iranià va fer unes altres declaracions negant que s'hagués produït l'explosió. Sol ser habitual que les autoritats neguin inicialment que s'hagi produït cap accident, especialment els règims totalitaris que solen preferir que mai passi res, però les coses passen i un accident que afecti una central nuclear no és cap broma.

Mentre Dan Meridor, ministre de la Intel•ligència militar i energia atòmica d'Israel diu que “hi ha països que apliquen sancions econòmiques i uns altres actuen d'una altra manera enfront l'amenaça nuclear iraniana”. Parla de sabotatge?.

En un article que vaig escriure fa mesos vaig parlar sobre el fet que diversos serveis d'intel•ligència havien aconseguit introduir en el mercat negre de dispositius per a centrals nuclears peces amb defectes. L'Iran no pot comprar-ho en el mercat legal perquè les sancions li ho impedeixen i ha de recórrer al mercat negre. Però el mercat negre d'equips nuclears estava “controlat” pels serveis d'intel•ligència de molts països que van introduir equips defectuosos. Aquest ha estat un dels fets que ha anat endarrerint el programa nuclear iranià, no l'únic, però si que un dels que més l'ha afectat. Més que el sabotatge directe probablement del que s'està parlant és d'aquesta intervenció del mercat negre de les peces i equips per a instal•lacions nuclears introduint equips defectuosos. El general israelià retirat Giora Eiland va declarar a una emissora de l'Exèrcit israelià que “no pot haver-hi tantes coincidències, i quan hi ha molts incidents és provable que hi hagi una mà que estigui guiant, encara que potser sigui la mà de Déu”. Jo diria que la mà és una mà humana i terrenal.

Estats Units no sap si Israel els avisarà abans d'atacar l'Iran

El cap de l'Estat Major de les Forces Armades dels Estats Units, el general Martin Dempsey ha afirmat que no sap si el govern israelià avisarà els nord-americans abans d'atacar l'Iran o no. Reconeix que entre ambdós països hi ha diferents punts de vista per tractar l'assumpte del programa nuclear militar iranià. El general Dempsey està convençut que les sancions i les pressions diplomàtiques són el camí correcte encara que no tanca la porta a la possibilitat d'atacar l'Iran. “No n'estic segur que els israelians comparteixin les nostres avaluacions sobre això”. “I degut a que no les comparteixen perquè per a ells aquesta és una amenaça existencial – el règim iranià ha declarat obertament el seu propòsit de destruir Israel – penso probablement que és just dir que les nostres expectatives són diferents en aquest moment”. Israel està dins de l'abast dels míssils iranians, els Estats Units no. Si les sancions econòmiques i les pressions diplomàtiques no aconsegueixen que l'Iran desisteixi de desenvolupar el seu programa militar nuclear i el seu programa de míssils de llarg abast, l'Estat d'Israel que se sent amenaçat podria atacar l'Iran.

IRÁN CONTRA TODOS (II)

Deja vu a la iraní

Hace 32 años una horda de estudiantes islamistas iraníes con el apoyo y la aquiescencia del régimen de los ayatolás asaltó la embajada de Estados Unidos en Teherán, reteniendo durante más de 400 días a su personal. Entre aquellos estudiantes islamistas había un jovencísimo Mahmud Ahmadineyad. 32 años después otra horda de jóvenes estudiantes islamistas asaltaron la embajada de Gran Bretaña en Teherán con la aquiescencia del régimen de los ayatolás también, Ahmadineyad ya no es aquel joven, no es estudiante, sigue siendo un islamista, y ahora es el presidente de la República Islámica de Irán. Parece que nada haya cambiado en Irán en estos 32 años. Estudiantes islamistas asaltan embajada anglosajona y en ambos casos la figura siniestro de Ahmadineyad está presente.

El cuerpo diplomático iraní tiene 48 horas para salir de la Gran Bretaña

El asalto de una embajada en otras épocas habría tenido graves consecuencias, no se habría limitado a la expulsión del personal diplomático del país agresor, habría sido el origen de una guerra.

El ministro de Exteriores británico William Hague anunció ante la Cámara de los Comunes que la embajada británica en Teherán ha sido cerrada y que se ha dado a los diplomáticos iraníes en Gran Bretaña 24 horas para salir del país.

El gobierno británico responsabiliza al régimen iraní del asalto a su sede diplomática en Teherán. Y tienen razón. En Irán nadie se manifiesta sino es con el consentimiento del régimen, recordemos que cuando ha habido alguna protesta contra el régimen a éste no le tiembla el pulso a la hora de aplastar las protestas. Recordemos las protestas contra el fraude que dio la reelección a Ahmadineyad. El régimen reprimió las protestas brutalmente. El régimen iraní está detrás del asalto de los estudiantes islamistas en la embajada británica, como estaba detrás del asalto a la embajada estadounidense hace 32 años.

El primer ministro británico, David Cameron, considera que el asalto de la embajada británica en Teherán es un ultraje y estudia la toma de medidas muy duras contra Irán.

William Hague reconoce que las relaciones entre ambos países se han ido complicando debido a las diferencias sobre el respeto de los derechos humanos y sobre el desarrollo del programa nuclear iraní pero eso no puede ser una justificación para asaltar la embajada diplomática en Irán. El gobierno británico decidió suspender las transacciones financieras con los bancos iraníes. El régimen iraní respondió reduciendo las relaciones diplomáticas con Gran Bretaña al nivel del encargado de negocios. Después se produjo el asalto de la embajada.

El asalto de la embajada de otro país es un hecho inaceptable.Todos los Estados miembros de la UE deberían romper relaciones diplomáticas con Irán, cerrar las embajadas y expulsar el cuerpo diplomático iraní de la UE.

El gobierno británico ha recomendado a sus ciudadanos que no viajen a Irán si no es esencial y los británicos que residen en Irán, ya son ganas, que permanezcan en sus casas. El personal británico de la embajada y sus familias están localizados, ahora se intenta saber dónde está el personal de seguridad.

Los estudiantes islamistas iraníes asaltaron la sede diplomática británica y la residencia del embajador británico, apropiaron de la documentación, quemaron la Union Jack y destruyeron un retrato de la reina Isabel II.

William Hague, ministro británico de Exteriores considera al régimen iraní responsable de los hechos por no haber tomado medidas para proteger la embajada. Exige al régimen iraní que tome medidas para garantizar la seguridad del personal británico, la devolución de las propiedades y la seguridad del recinto de la embajada.

La central nuclear de Ispahán sufrió daños

En un artículo anterior comentaba que se había producido una explosión en el recinto nuclear de Ispahán, unas instalaciones en las que se enriquece uranio. El diario The Times ha publicado unas fotos de satélite en el que se puede apreciar una explosión, nubes de humo y señales de destrucción en la planta nuclear.Los iraníes niegan que se produjera esta explosión. Fuentes de la inteligencia israelí aseguran que la instalación nuclear sufrió daños importantes. The Times ha publicado imágenes satelital de la explosión que se produjo cerca de Teherán y que provocó la muerte de una 30 de miembros de la Guardia Revolucionaria y entre ellos el general Hassan Moghaddam, que dirigía el programa de misiles iraníes.

Según fuentes oficiales iraníes la explosión se produjo accidentalmente cuando probaban un sistema de misiles diseñado específicamente para atacar Israel. Los israelíes niegan su responsabilidad en un sabotaje contra el programa nuclear iraní aunque "hay muchos diferentes actores tratando de sabotear, detener u obligar a Irán a detener su programa de armas nucleares".

El gobernador de la ciudad Alireza Zaker Isfahani declaró públicamente que la explosión se había producido durante unos ejercicios militares pero esta declaración fue eliminada y el régimen iraní hizo otras declaraciones negando que se hubiera producido la explosión. Suele ser habitual que las autoridades nieguen inicialmente que se haya producido ningún accidente, especialmente los regímenes totalitarios que suelen preferir que nunca pase nada, pero las cosas pasan y un accidente que afecte a una central nuclear no es ninguna broma.

Mientras Dan Meridor, ministro de la Inteligencia militar y energía atómica de Israel dice que "hay países que aplican sanciones económicas y otros actúan de otra manera frente a la amenaza nuclear iraní". ¿Habla de sabotaje?.

En un artículo que escribí hace meses hablé sobre el hecho de que varios servicios de inteligencia habían conseguido introducir en el mercado negro de dispositivos para centrales nucleares piezas con defectos. Irán no puede comprarlo en el mercado legal para las sanciones se lo impiden y debe recurrir al mercado negro. Pero el mercado negro de equipos nucleares estaba "controlado" por los servicios de inteligencia de muchos países que introdujeron equipos defectuosos. Este ha sido uno de los hechos que ha ido retrasando el programa nuclear iraní, no el único, pero sí que uno de los que más le ha afectado. Más que el sabotaje directo probablemente lo que se está hablando es de esta intervención del mercado negro de las piezas y equipos para instalaciones nucleares introduciendo equipos defectuosos. El general israelí retirado Giora Eiland declaró a una emisora del Ejército israelí que "no puede haber tantas coincidencias, y cuando hay muchos incidentes es probable que haya una mano que esté guiando, aunque quizás sea la mano de Dios". Yo diría que la mano es una mano humana y terrenal.

Estados Unidos no sabe si Israel les avisará antes de atacar Irán

El jefe del Estado Mayor de las Fuerzas Armadas de los Estados Unidos, el general Martin Dempsey afirmó que no sabe si el gobierno israelí avisará a los estadounidenses antes de atacar Irán o no. Reconoce que entre ambos países hay diferentes puntos de vista para tratar el asunto del programa nuclear militar iraní. El general Dempsey está convencido de que las sanciones y las presiones diplomáticas son el camino correcto aunque no cierra la puerta a la posibilidad de atacar Irán. "No estoy seguro de que los israelíes compartan nuestras evaluaciones al respecto". "Y debido a que no las comparten porque para ellos esta es una amenaza existencial - el régimen iraní ha declarado abiertamente su propósito de destruir Israel - pienso probablemente que es justo decir que nuestras expectativas son diferentes en este momento". Israel está dentro del alcance de los misiles iraníes, Estados Unidos no. Si las sanciones económicas y las presiones diplomáticas no consiguen que Irán desista que desarrollar su programa militar nuclear y su programa de misiles de largo alcance, el Estado de Israel que se siente amenazado podría atacar Irán.

Si ells són la solució potser val més quedar-nos amb el problema

Si ells són la solució potser val més quedar-nos amb el problema

On està en Wally Rajoy?

Fa dues setmanes el Partit Popular va guanyar les eleccions per majoria absoluta, a hores d’ara encara no se sap que farà quan tingui el timó de les Espanyes, ni tan sols se sap qui seran els tripulants. I tot això amb un “vaixell” que fa més aigües que el Titànic, Espanya, i tot plegat enmig d’un temporal acollonant, la crisi. Wally Rajoy fa allò que ha estat fent durant aquests set anys en què el seu partit estava a l’oposició, res. Agafant la foto del panorama polític espanyol s’intenta trobar en Wally Rajoy i no hi apareix. En una entrevista que li va fer Víctor Lamela per a La Vanguardia la setmana passada, en Wally Rajoy va dir: “No sóc gandul ni sóc indecís, és que m'agrada reflexionar abans d'actuar”. El president in pectore del govern de les Espanyes, continua sense prendre decisions, és bo que avisi que no és gandul ni indecís, ningú sap molt bé que és, però algú li hauria de dir que es posi a treballar i comenci a dir que farà i amb quin equip, així sabrem de quin mal hem de morir.

Rosa dels mals vents

Rosa Díez ha aconseguit multiplicar per cinc la presència del partit Unión Progreso y Democracia (UPYD), també conegut com Unión Patriotera y Demagógica o Unos Pocos y Díez. Va aconseguir un escó per Madrid l’anterior legislatura, ara el seu partit ha aconseguit 4 a Madrid i un a València, Toni Cantó, un actor del qual no recordo cap pel•lícula. Amb menys programa que Rajoy, i això ja és molt dir, ha aconseguit que el seu partit creixi dient vaguetats amb un DNI que segons Díez és el que uneix a tots els espanyols, els que són de grat i els que ho són (som) per decret i a desgrat. A Rosa Díez no li ha agradat gens ni mica que el partit Amaiur que representa l’esquerra abertzale hagi obtingut representació al Congrés dels Diputats, quan l’esquerra abertzale havia estat il•legalitzada per concórrer a les eleccions, ara que ETA s’ha acabat i que un partit abertzale ha pogut presentar-se aconseguint convertir-se en la segona força política d’Euskadi, de la il•legalitat a la que els tripijocs dels dos partits espanyolistes els havien condemnat amb una llei a mida, Amaiur ha passat a ser la segona força política d’Euskadi. Díez ha dit que “també Hitler va guanyar unes eleccions”. Això és veritat només en part, el que si és cert és que entre els principals sicaris de Hitler n’hi havia un que utilitzava la demagògia de la manera més grollera per aconseguir els seus propòsits, tal i com fa la senyora Díez. I Díez té dues qualitats que comparteix amb el caporal de Bohèmia, l’autoritarisme i el discurs demagògic i ultranacionalista.

 

Si ellos son la solución quizá sea mejor quedarnos con el problema

¿Dónde está en Wally Rajoy?

Hace dos semanas el Partido Popular ganó las elecciones por mayoría absoluta, a estas alturas todavía no se sabe que hará cuando tenga el timón de las Españas, ni siquiera se sabe quiénes serán los tripulantes. Y todo ello con un "barco" que hace más aguas que el Titanic, España, y todo ello en medio de un temporal acojonante, la crisis. Wally Rajoy hace lo que ha estado haciendo durante estos siete años en que su partido estaba en la oposición, nada. Tomando la foto del panorama político español intenta encontrar en Wally Rajoy y no aparece.En una entrevista que le hizo Víctor Lamela para La Vanguardia la semana pasada, en Wally Rajoy dijo: "No soy vago ni soy indeciso, es que me gusta reflexionar antes de actuar". El presidente in pectore del Gobierno de las Españas, sigue sin tomar decisiones, es bueno que avise que no es vago ni indeciso, nadie sabe muy bien que es, pero alguien le debería decir que se ponga a trabajar y empiece a decir que hará y con qué equipo, así sabremos de qué mal hemos de morir.

Rosa de los malos vientos

Rosa Díez ha conseguido multiplicar por cinco la presencia del partido Unión Progreso y Democracia (UPyD), también conocido como Unión patriotera y demagógica o Unos Pocos y Díez. Consiguió un escaño por Madrid la anterior legislatura, ahora su partido ha conseguido 4 en Madrid y uno en Valencia, Toni Cantó, un actor del que no recuerdo ninguna película. Con menos programa que Rajoy, y eso ya es mucho decir, ha conseguido que su partido crezca diciendo vaguedades con un DNI que según Díez es lo que une a todos los españoles, los que son de agrado y los que lo son (somos) por decreto ya pesar. A Rosa Díez no le ha gustado nada que el partido Amaiur que representa la izquierda abertzale haya obtenido representación en el Congreso de los Diputados, cuando la izquierda abertzale había sido ilegalizada para concurrir a las elecciones, ahora que ETA ha acabado y que un partido aberzale ha podido presentarse logrando convertirse en la segunda fuerza política de Euskadi, de la ilegalidad en la que los tejemanejes de los dos partidos españolistas les habían condenado con una ley a medida, Amaiur ha pasado a ser la segunda fuerza política de Euskadi. Díez ha dicho que "también Hitler ganó unas elecciones". Esto es verdad sólo en parte, lo que si es cierto es que entre los principales sicarios de Hitler había uno que utilizaba la demagogia de la manera más grosera para conseguir sus propósitos, tal y como hace la señora Díez. Y Díez tiene dos cualidades que comparte con el cabo de Bohemia, el autoritarismo y el discurso demagógico y ultranacionalista.

Justícia injusta

Justícia injusta

Un nou capítol en el llarg llistat de sentències sense gaire sentit. La fiscalia i l'acusació particular van rebaixar la petició de presó dels cinc als tres anys a un maltractador reincident que va trencar les dents a la seva dona davant del fill menor d'edat. La raó adduïda per rebaixar la petició de condemna és que les dents de la dona eren una pròtesi i no les dents originals. L'agressor va etzibar un cop de puny a la boca de la seva dona, trencant-li les dents, després la va agafar dels cabells i la va arrossegar per tot el saló recriminant-li haver rebut unes trucades d'un amic. Aquest energumen ja havia estat condemnat dues vegades per agredir la mateixa dona. Aquesta era la tercera condemna per maltractament, agressions comeses sobre la mateixa dona. Sentències així que no només són suaus malgrat que es tracti d'un cas de maltractament reiterat amb lesions importants fan que els maltractadors se sentin lliures de fer el que vulguin amb les seves parelles, però encara és més greu que rebaixin una condemna només pel fet que les dents fossin una pròtesi i no les dents originals, no aclareix la notícia si la raó que aquesta dona portés una pròtesi dental fos degut que el seu marit ja li havia trencat abans les dents.

Justicia injusta

Un nuevo capítulo en el largo listado de sentencias sin mucho sentido. La fiscalía y la acusación particular rebajaron la petición de prisión de los cinco a los tres años a un maltratadorreincidente que rompió los dientes a su mujer ante el hijo menor de edad. La razón aducida para rebajar la petición de condenaes que los dientes de la mujer eran una prótesis y no los dientesoriginales. El agresor propinó un puñetazo en la boca de sumujer, rompiéndole los dientes, luego la cogió del pelo y la arrastró por todo el salón recriminándole haber recibido unasllamadas de un amigo. Este energúmeno ya había sidocondenado dos veces por agredir la misma mujer. Esta era la tercera condena por maltrato, agresiones cometidas sobre la misma mujer. Sentencias así que no sólo son suaves aunque setrate de un caso de maltrato reiterado con lesiones importanteshacen que los maltratadores se sientan libres de hacer lo quequieran con sus parejas, pero aún es más grave que rebajen una condena sólo por el hecho que los dientes fueran una prótesis y no los dientes originales, no aclara la noticia si la razón que esta mujer llevara una prótesis dental fuera debido a que su maridoya le había roto antes los dientes.

Amb l'Església (franquista) hem topat

Amb l'Església (franquista) hem topat

Una comissió d'experts havia d'estudiar que s'ha de fer amb el mausoleu megalític i faraònic que va construir-se al Valle de los Caídos durant la dictadura franquista per mà d'obra esclava. En aquell gegantí mausoleu van enterrar el cos del fundador de la Falange, el partit de caire feixista que era un dels pilars, la ideologia feixista, de la dictadura franquista, José Antonio Primo de Rivera, més de 30000 cossos de combatents durant la guerra civil, i el Caudillo Francisco Franco Bahamonde, el dictador per la gràcia de déu i de l'Església catòlica espanyola, el pilar religiós. La Comissió ha conclòs determinant que una possibilitat seria entregar el cos del dictador a la seva família, això si, sempre que l'Església que “gestiona” aquell santuari del feixisme carpetovetònic ho accepti. Doncs si, amb l'Església (espanyola) hem topat, una Església que perd el cul per beneir dictadors baixets i amb veu de xiulet amb ínfules de reconqueridor de santa croada. Dels més de 30000 cossos la comissió considera que no val la pena intentar identificar-los per poder-los entregar als seus familiars, que segueixin allà qual guerrers de Xi'an carpetovetònics protegint al seu botxí. El mausoleu del tirà feixista espanyol continuarà servint al propòsit pel qual va ser construït, mantenir viva la memòria d'un tirà per a gaudi i èxtasi dels camises blaves i carques variats. Segons la comissió el mal estat de la cripta ha fet que també es deteriorin les restes dels 30000 cossos enterrats allà. Bé, si el mausoleu està en tan mal estat el sentit comú justificaria el tancament del recinte no fos que li caigui una pedra al cap a un fatxa i tinguem un disgust. La Fundación Francisco Franco, la fundació privada creada per mantenir viva la memòria del dictador i durant molt de temps la fundació privada que rebia més subvencions pagades amb els impostos de tots nosaltres, ha premiat al sindicat feixista Manos Limpias per haver aconseguit que els tribunals espanyols jutgin al jutge Garzón per intentar jutjar els crims del franquisme. El Caudillo ho va deixat “todo atado y bien atado”. L'Església que va ser un dels pilars del règim té a les seves mans treure el cadàver del dictador de la seva tomba faraònica, però no ho faran, i la Justícia espanyola és la garant que els crims de la dictadura no puguin ser jutjats. I ara ha guanyat les eleccions el partit polític que va fundar un ministre del règim.

Con la Iglesia (franquista) hemos topado

Una comisión de expertos debía estudiar que hay que hacer con el mausoleo megalítico y faraónico que construyó en el Valle de los Caídos durante la dictadura franquista por mano de obra esclava. En ese gigantesco mausoleo enterraron el cuerpo del fundador de la Falange, el partido de carácter fascista que era uno de los pilares, la ideología fascista, de la dictadura franquista, José Antonio Primo de Rivera, más de 30.000 cuerpos de combatientes durante la guerra civil , y el Caudillo Francisco Franco Bahamonde, el dictador por la gracia de dios y de la Iglesia católica española, el pilar religioso. La Comisión ha concluido determinando que una posibilidad sería entregar el cuerpo del dictador a su familia, eso si, siempre que la Iglesia que "gestiona" el santuario del fascismo carpetovetónico lo acepte. Pues sí, con la Iglesia (española) hemos topado, una Iglesia que pierde el culo para bendecir dictadores bajitos y con voz de pito con ínfulas de reconquistador de santa cruzada. De los más de 30.000 cuerpos la comisión considera que no vale la pena intentar identificarlos para poderlos entregar a sus familiares, que sigan allí que guerreros de Xi'an carpetovetónicos protegiendo a su verdugo. El mausoleo del tirano fascista español continuará sirviendo al propósito para el que fue construido, mantener viva la memoria de un tirano para disfrute y éxtasis de los camisas azules y carcas variados.Según la comisión el mal estado de la cripta ha hecho que también se deterioren los restos de los 30.000 cuerpos enterrados allí. Bueno, si el mausoleo está en tan mal estado el sentido común justificaría el cierre del recinto no fuera que le caiga una piedra en la cabeza a un facha y tengamos un disgusto. La Fundación Francisco Franco, la fundación privada creada para mantener viva la memoria del dictador y durante mucho tiempo la fundación privada que recibía más subvenciones pagadas con los impuestos de todos nosotros, ha premiado al sindicato fascista Manos Limpias por haber conseguido que los tribunales españoles juzguen al juez Garzón para intentar juzgar los crímenes del franquismo. El Caudillo lo dejó "todo atado y bien atado". La Iglesia que fue uno de los pilares del régimen tiene en sus manos sacar el cadáver del dictador de su tumba faraónica, pero no lo harán, y la Justicia española es la garante de que los crímenes de la dictadura no puedan ser juzgados. Y ahora ha ganado las elecciones el partido político que fundó un ministro del régimen.

SPQH? - SENATUS POPULUSQUE HISPANUS

SPQH?



(SENATUS POPULUSQUE HISPANUS)

Que és el Senat?. No els sona gaire, oi?. Se'n recorden que en aquestes passades eleccions generals hi havia una papereta blanca pel Congrés dels Diputats i una altra de color sèpia pel Senat?. Si, aquella que en altres eleccions era un paperot immens amb molts noms de partits de la majoria dels quals mai n'havia sentit a parlar ni en tornaria a sentir dir res més d'ells. No, no era per embolicar l'entrepà encara que pel que serveix el Senat seria més útil usar aquell llençol sèpia per embolicar l'entrepà, això si, l'entrepà poseu-lo per la cara que no està impresa. Algú dirà que li estic faltant el respecte al Senat espanyol. No és cert. Són els partits polítics els que falten el respecte al Senat convertint-lo en una institució que serveix per emmagatzemar les velles glòries dels partits, amb unes atribucions inútils ja que lluny de ser una Cambra de representants de les comunitats autònomes, que no ho és però ho hauria de ser, és un lloc on hi van a passar l'estona uns quants senyors que saben que allò que votin i diguin allà és paper mullat perquè el Congrés dels Diputats ho pot canviar. Els dos partits majoritaris espanyols se serveixen del Senat per “enterrar” durant una legislatura les velles mòmies del partit, una mena de panteó per polítics caducats, i quan ja comencen a fer olor llavors els envien al Parlament Europeu i se n'obliden d'ells per sempre. Mentrestant el Senat segueix costant diners a l'erari públic sense que ningú tingui una idea aproximada de per a què serveix exactament. Algú en té el manual?.

¿SPQH?


(SENATUS POPULUSQUE HISPANUS)

¿Que es el Senado?. No les suena mucho, ¿verdad?. ¿Se acuerdan que en estas pasadas elecciones generales había unapapeleta blanca para el Congreso de los Diputados y otra de color sepia para el Senado?. Si, esa que en otras elecciones era un papelón inmenso con muchos nombres de partidos de la mayoría de los cuales nunca había oído hablar ni volvería a oír nada más de ellos. No, no era para envolver el bocadillo aunque para lo que sirve el Senado sería más útil usar ese sábana sepia para envolver el bocadillo, eso si, el bocadillo ponedlo por la cara que no está impresa. Alguien dirá que le estoy faltando el respeto al Senado español. No es cierto. Son los partidos políticos los que faltan el respeto al Senado convirtiéndolo en una institución que sirve para almacenar las viejas glorias de los partidos, con unas atribuciones inútiles ya que lejos de ser una Cámara de representantes de las comunidades autónomas, que no lo es pero debería ser, es un lugar donde van a pasar el rato unos cuantos señores que saben que lo que voten y digan allí es papel mojado porque el Congreso de los Diputados lo puede cambiar. Los dos partidos mayoritarios españoles se sirven del Senado para "enterrar" durante una legislatura las viejas momias del partido, una especie de panteón para políticos caducados, y cuando ya empiezan a oler entonces los envían al Parlamento Europeo y se olvidan de ellos para siempre. Mientras, el Senado sigue costando dinero al erario público sin que nadie tenga una idea aproximada de para qué sirve exactamente. ¿Alguien tieneel manual?.