ODA A ESPANYA - JOAN MARAGALL

Vull recordar aquest poema que l'il·lustre poeta Joan Maragall va escriure l'any 1898, aquest poema té ara més vigència que mai.

ODA A ESPANYA

Escolta, Espanya, – la veu d’un fill
que et parla en llengua – no castellana:
parlo en la llengua – que m’ha donat
la terra aspra:
en’questa llengua – pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.

T’han parlat massa – dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries – i els teus records,
records i glòries – només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te – molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes – vida és la sang,
vida pels d’ara – i pels que vindran:
vessada és morta.

Massa pensaves – en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies – a morts els fills,
te satisfeies – d’honres mortals,
i eren tes festes – els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos – marxar replens
dels fills que duies – a que morissin:
somrients marxaven – cap a l’atzar;
i tu cantaves – vora del mar
com una folla.

On són els barcos. – On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, – no tens ningú.
Espanya, Espanya, – retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;
que el plo’ et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? – no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!

L'Estatut ha mort

L'Estatut ha mort

Un regal d'aniversari

Sé que a cap de vosaltres us importa un rave que ahir 28 de juny fos el meu aniversari, per si us interessa en vaig fer 41 anys, i el Tribunal Constitucional va fer-me un regal: va sentencia l'Estatut de Catalunya. Ja sé que ho havien de fer un dia o un altre però ja que portaven quasi quatre anys, no podien esperar-se un parell de segles més?. A hores d'ara ningú se n'hauria adonat.

Estudiar que han fet

Ara cal veure que s'han carregat i que no, n'hi ha que diuen que podia haver sigut molt pitjor, i és veritat, Catalunya podia haver sigut destruïda per un meteorit o dessolada per una plaga de llagostes, si fa no fa el que han fet els senyors del TC a instàncies del PP és actuar com si fossin uns tèrmits, ens hem de conformar amb un disbarat de sentència que reconec no haver-me llegit encara, però el fet que aquests magistrats fora de termini, membres d'una institució que entre ells – els membres del propi tribunal - i els polítics que els van nomenar han desprestigiat, hagin tocat una sola coma, i ja ens podem imaginar que no ha sigut una sola coma, d'un text que va ser votat per la ciutadania fa fredat d'on hi ha anat a parar la democràcia espanyola. Un sol partit, minoritari a Catalunya, i que a Espanya tot i ser majoritari va quedar en minoria en les votacions va decidir que l'opinió dels catalans no val una merda.

Acatar

Una constant entre els dirigents del PP és exigir que s'acati la sentència. Ahir la presidenta del PP, Alicia Sánchez Camacho tornava a demanar que s'acatés la sentència del TC i es mostrava molt contenta del resultat. Si en el PP estan contents amb la sentència és que aquesta és dolenta. Però cal preguntar-li a la senyora Sánchez Camacho, amb quina autoritat exigeix que s'acati una sentència quan ella i el seu partit no van acatar la voluntat del poble de Catalunya quan majoritàriament vam votar afirmativament que si. I adverteixo que jo vaig votar que no perquè l'Estatut que van aprovar les Corts espanyoles havia estat molt potinejat, però el 74,9% dels ciutadans catalans van votar afirmativament. Qui no va acatar la decisió democràtica dels catalans va ser el PP del qual és presidenta a Catalunya la senyora Sánchez Camacho. No ens falti el respecte, senyora presidenta del PP a Catalunya. No tenim perquè acatar la sentència d'un tribunal que vostés i els del PSOE amb uns tripijocs vergonyants van aconseguir desprestigiar amb l'inestimable ajut dels mateixos membres del TC, embrancats en baralles personals que els han fet passar-se quatre anys prenent-nos el pel a tots.

Primeres notes de l'estrip que ens ha fet el TC a instàncies del Partit Popular:

L'Estatut que se'l confitin a Espanya, ja ens han deixat clar que la via estatutària està morta. I crec que la situació ja està tan podrida que no podem confiar en la netedat de les properes eleccions, res no ens garanteix que el PP no demani uns resultats a mida. A Catalunya només li queda una sortida si vol sobreviure, desempellegar-se del jou d'aquesta gent. No podem ser catalans dins d'Espanya, doncs haurem de trencar amb Espanya.

El TC no declara inconstitucional el terme nació en referència a Catalunya tal i com apareix en el preàmbul però li treu qualsevol valor jurídic.Català, llengua "preferent": L'article 6.1 afirma que el català es la llengua d'us "preferent" de las Administracions públiques y dels mitjans de comunicació públics de Catalunya "y es també la llengua normalment utilitzada com vehicular y d'aprenentatge en l'ensenyament". El tribunal salva la condició "vehicular" de la llengua catalana, però no el seu caràcter "preferent", y ordena eliminar aquest adjectiu de l'Estatut.

El TC subordina el català al castellà, si bé no ens prohibeixen l'us això és un pas enrere molt greu que ja creiem superat des de fa 30 anys, finalment la dreta espanyola aconsegueix allò que ha intentat durant 30 anys, convertir el català en una llengua subordinada a la llengua de l'Imperi.

Poder Judicial català: El desenvolupament de l'Administració de Justicia autonòmica y el Poder Judicial autònom a Catalunya tampoc han passat l'examen del Constitucional, que entre los catorze preceptes anul·lats inclou sis relacionats con aquesta matèria.
Entre ells, els que tenen relació amb las modificacions que en matèria de Justicia introduí la norma estatutària en 2006, entre elles la creació del Consell de Justicia de Catalunya (CJC) com òrgan de govern del Poder Judicial català.
En concret, son els articles 95.5 y 95.6, 97, 98.2 (a, b, c, d y e), el 99.1, el 100.1 y el 101.1 y 101.2, que han sigut declarats nuls, regulaven la creació i competències del "Consell de Justicia de Catalunya" con funciones que, segons la Constitució, corresponen al Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
El CGPJ es en l'article 122 de la Carta Magna el "òrgan de govern" del Poder Judicial a Espanya y, entre sus competències, estan los nomenaments de los presidentes de Tribunals Superiores de Justicia, potestat que l'Estatut transferia al Consell de Justicia de Catalunya.
Així mateix, supera també las previsions constitucionals la regulació del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya la previsió de l'Estatut (article 95) para que los nomenaments del president del
Tribunal Superior de Justicia y los de sus sales se realitzin a proposta del CGPJ y "con la participació" del CJC.

No tindrem un poder judicial propi, si no que la Justícia a Catalunya continuarà subordinada a allò que es decideixi a Madrid.

Sindic de Greuges: Entre els articles declarats inconstitucionals estan també el 76.4, que estableix el caràcter vinculant dels dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries, y el 78.1, que atorga al Síndic de Greuges la supervisió "amb caràcter exclusiu" de l'activitat de la Generalitat, envaint així competències del Defensor del Poble.

El Síndic de Greuges també queda subordinat a un defensor del poble espanyol que ha demostrat ser un nacionalista espanyol i que posa pel davant els interessos hispànics dels drets dels ciutadans de Catalunya.

Matèria fiscal: La regulació en matèria fiscal prevista en la carta estatutària també ha suspés la prova en el TC, que considera inconstitucional l'article 218.2 quan afirma que las competències financeres de la Generalitat poden "incloure la capacitat legislativa para establir y regular los tributs propis de los governs locals".
S'anula.3, que estableix que la Generalitat aportarà recursos financers para garantir l'anivellament i solidaritat a las altres Comunitats Autònomes (...), "sempre y quan portin a terme un esforç fiscal també similar".
A més, es inconstitucional l'article 111 sobre "competències compartides" que atribueix a la Generalitat de forma compartida con l'estat potestats legislatives, reglamentàries i executives "com
principis o mínim comú normatiu en normes con rang de llei, excepte en los suposats que es determinen d'acord con la Constitució y el presente Estatut".
Igualmente se declaren nuls los articles 120 y 126 que amb els mateixos criteris atribueixen a la Generalitat competències compartides con l'Estatut en matèria de Caixes d'Estalvi y las entitats de crèdit, respectivament.

Hem de continuar acceptant l'espoli fiscal que pateix Catalunya. Un punt important és que segons l'Estatut la Generalitat aportarà diners per a les altres Comunitats Autònomes en funció de l'esforç que aquestes facin, això entenc que vol dir que la Generalitat reclama que les altres CCAA facin un esforç fiscal i que Catalunya hi contribuirà en el mateix grau però el TC ens diu que paguem i callem. Se suposa que la Justícia ha de vetllar perquè no es cometi un espoli però en aquest cas el TC n'avala la continuació de l'espoli.

Altres assumptes que queden tocats per les grapes del TC són el finançament, les inversions, les vegueries, la llei de referèndums, el traspàs de rodalies, els símbols nacionals (la Senyera i els Segadors), etc. I tot això el TC ho fa en nom de la indissoluble unió de la Nació espanyola que apareix en la sentència fins a vuit cops.

Crec que ara aquest nou Estatut que ens ha redactat el Tribunal Constitucional hauria de ser votat en referèndum, en cas contrari se'ns està imposant un Estatut que no ha estat votat pels catalans sinó que se l'han fet 10 persones que treballen en un òrgan desprestigiat a instàncies d'un partit minoritari a Catalunya, tot plegat, un acte molt poc democràtic i una enganyifa. S'ha de fer un referèndum i que els ciutadans puguem dir al TC i al PP que es fiquin aquest nyap que s'han muntat entre ells. Ja no vull un Estatut, vull una Constitució catalana que no me la toqui el Tribunal Constitucional d'un país estranger.

Cal afegir que molts dels articles considerats inconstitucionals pel TC van ser copiats en els Estatuts d'altres CCAA, en molts casos amb el vot del mateix Partit Popular que ha recorregut l'Estatut de Catalunya. Si han de fer les coses que les facin bé, i que el TC anuli aquests articles dels altres Estatuts d'autonomia que són idèntics. Si Espanya fos un país normal s'hauria de fer així i el PP hauria de donar explicacions coherents i convincents de com és que el mateix article és constitucional, per exemple, a Andalusia o València, i no ho és en el de Catalunya.

Annex: El PP segueix insultant Catalunya en la seva obscena relació amb el Tribunal Constitucional. Han anunciat que presentaran al TC un recurs contra la llei del cinema de Catalunya, recurs que ells creuen reforçats pel fet que en la sentència de l'Estatut s'ha eliminat el deure de conèixer el català a Catalunya. Pel PP la nostra llengua sempre ha sigut la llengua que parlàvem aquests indígenes tan molestos i emprenyadors, volen continuar el genocidi cultural que des de fa 3 segles intenta dur a terme l'Estat espanyol, un Estat que mata pobles i llengües, i que va assolir el cim durant el franquisme, una règim al que en el PP si senten molt lligats ideològicament.

Amb aquesta sentència el PP i el seu Tribunal Constitucional ens han fet retrocedir molts anys enrere, segurament estic escrivint aquest text en una llengua que tot i ser la pròpia del meu país ha
tornat a la marginalitat per l'acció d'uns feixistes i d'un Tribunal Constitucional que s'ha convertit en un apèndix d'aquests feixistes que són els pepers.

Video: Resposta a la sentència de l'Estatut

Resposta a la sentència de l'Estatut en Yahoo! Vídeo

El Estatuto ha muerto

Un regalo de cumpleaños
Sé que a ninguno de vosotros os importa un bledo que ayer 28 de junio fuera mi cumpleaños, por si os interesa hice 41 años, y el Tribunal Constitucional me hizo un regalo: la sentencia del Estatut de
Catalunya. Ya sé que lo tenían que hacer un día u otro pero ya que llevaban casi cuatro años, ¿no podían esperar un par de siglos más?. A estas alturas nadie se habría dado cuenta. Estudiar que han hecho Ahora hay que ver que se han cargado y que no, hay quien dice que podía haber sido mucho peor, y es verdad, Cataluña podía haber sido destruida por un meteorito o dessolada por una plaga de langostas, más o menos el que han hecho los señores del TC a instancias del PP es actuar como si fueran unos termitas, nos tenemos que conformar con un disparate de sentencia que reconozco no haberme leído aún, pero el hecho de que estos magistrados fuera de plazo, miembros de una institución que entre ellos - los miembros del propio tribunal - y los políticos que los nombraron han desprestigiado, hayan tocado una sola coma, y ya nos podemos imaginar que no ha sido una sola coma, de un texto que fue votado por la ciudadanía hace frío de donde ha ido a parar la democracia española. Un solo partido, minoritario en Cataluña, y que en España a pesar de ser mayoritario quedó en minoría en las votaciones decidió que la opinión de los catalanes no vale una mierda.
Acatar
Una constante entre los dirigentes del PP es exigir que se acate la sentencia. Ayer la presidenta del PP, Alicia Sánchez Camacho volvía a pedir que se acate la sentencia del TC y se mostraba muy contenta del resultado. Si en el PP están contentos con la sentencia es que esta es mala. Pero hay que preguntarle a la señora Sánchez Camacho, con qué autoridad exige que se acate una sentencia cuando ella y su partido no acataron la voluntad del pueblo de Cataluña cuando mayoritariamente votamos afirmativamente que sí. Y advierto que yo voté que no porque el Estatuto que aprobaron las Cortes españolas había sido muy enredar, pero el 74,9% de los ciudadanos catalanes votaron afirmativamente.
Quien no acató la decisión democrática de los catalanes fue el PP del que es presidenta en Cataluña la señora Sánchez Camacho. No nos falte el respeto, señora presidenta del PP en Cataluña. No tenemos porque acatar la sentencia de un tribunal que ustedes y los del PSOE con unos chanchullos vergonzantes lograron desprestigiar con la inestimable ayuda de los propios miembros del TC, enfrascados en peleas personales que les han hecho pasarse cuatro años tomándonos el pelo a todos.
Primeras notas del desgarro que nos ha hecho el TC a instancias del Partido Popular:
El Estatuto que se le confiten en España, ya nos han dejado claro que la vía estatutaria está muerta. Y creo que la situación ya está tan podrida que no podemos confiar en la limpieza de las próximas elecciones, nada nos garantiza que el PP no pida unos resultados a medida. En Catalunya sólo le queda una salida si quiere sobrevivir, librarse del yugo de esta gente. No podemos ser catalanes dentro de España, pues tendremos que romper con España.
El TC no declara inconstitucional el término nación en referencia a Cataluña tal y como aparece en el preámbulo pero le quita cualquier valor jurídico.
Catalán, lengua "preferente": El artículo 6.1 afirma que el catalán es la lengua de uso "preferente" de las Administraciones públicas y los medios de comunicación públicos de Cataluña "y es también la lengua normalmente utilizada como vehicular y de aprendizaje en la enseñanza ". El tribunal salva la condición "vehicular" de la lengua catalana, surtir no su carácter "preferente", y ordena eliminar este adjetivo del Estatuto.
El TC subordina el catalán al español, si bien no nos prohíben el uso esto es un paso atrás muy grave que ya creemos superado desde hace 30 años, finalmente la derecha española consigue lo que ha intentado durante 30 años, convertir el catalán en una lengua subordinada a la lengua del Imperio.
Poder Judicial catalán: El desarrollo de la Administración de Justicia autonómica y el Poder Judicial autónomo en Cataluña tampoco han pasado el examen del Constitucional, que entre los catorce preceptos anulados incluye seis relacionados con esta materia.
Entre ellos, los que tienen relación con las modificaciones que en materia de Justicia introdujo la norma estatutaria en 2006, entre ellas la creación del Consejo de Justicia de Cataluña (CJC) como
órgano de gobierno del Poder Judicial catalán. En concreto, son los artículos 95.5 y 95.6, 97, 98.2 (a, b, c, dye), el 99.1, el 100.1 y el 101.1 y 101.2, que han sido declarados nulos, regulaban la creación y competencias del "Consejo de Justicia de Catalunya "con funciones que, según la Constitución, corresponden al Consejo General del Poder Judicial (CGPJ).
El CGPJ se en el artículo 122 de la Carta Magna el "órgano de gobierno" del Poder Judicial en España y, entre sus competencias, están los nombramientos de los presidentes de Tribunales Superiores de Justicia, potestad que el Estatuto transfería al Consejo de Justicia de Cataluña.
Asimismo, supera también las previsiones constitucionales la regulación del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña la previsión del Estatuto (artículo 95) para que los nombramientos del presidente del Tribunal Superior de Justicia y los de sus salas se realicen a propuesta del CGPJ y "con la participación" del CJC.
No tendremos un poder judicial propio, sino que la Justicia en Cataluña continuará subordinada a lo que se decida en Madrid.
Síndic de Greuges: Entre los artículos declarados inconstitucionales están también el 76.4, que establece el carácter vinculante de los dictámenes del Consejo de Garantías Estatutarias, y el 78.1, que otorga al Síndic de Greuges la supervisión "con carácter exclusivo" de la actividad de la Generalitat, invadiendo así competencias del Defensor del Pueblo.
El Síndic de Greuges también queda subordinado a un defensor del pueblo español que ha demostrado ser un nacionalista español y que pone por delante los intereses hispánicos de los derechos de los ciudadanos de Cataluña.
Materia fiscal: La regulación en materia fiscal prevista en la carta estatutaria también ha suspendido la prueba en el TC, que considera inconstitucional el artículo 218.2 cuando afirma que las competencias financieras de la Generalitat pueden "incluir la capacidad legislativa para establecer y regular los tributos propios de los gobiernos locales ".
Anula .3, que establece que la Generalitat aportará recursos financieros para garantizar la nivelación y solidaridad a las otras Comunidades Autónomas (...), "siempre y cuando levantan a cabo un esfuerzo fiscal también similar".
Además, se inconstitucional el artículo 111 sobre "competencias compartidas" que atribuye a la Generalitat de forma compartida con el estado potestades legislativas, reglamentarias y ejecutivas "como principios o mínimo común normativo en normas con rango de ley, excepto en los supuestos
que se determinen de acuerdo con la Constitución y el presente Estatuto ".
Igualmente se declaran nulos los artículos 120 y 126 que con los mismos criterios atribuyen a la Generalitat competencias compartidas con el Estatuto en materia de Cajas de Ahorro y las entidades de crédito, respectivamente.

Debemos continuar aceptando el expolio fiscal que sufre Catalunya. Un punto importante es que según el Estatuto la Generalitat aportará dinero para las otras Comunidades Autónomas en función del esfuerzo que éstas realicen, esto entiendo que quiere decir que la Generalitat reclama que las otras CCAA hagan un esfuerzo fiscal y que Cataluña contribuirá en el mismo grado pero el TC nos dice que pagamos y callamos.Se supone que la Justicia debe velar para que no se cometa un expolio pero en este caso el TC avala la continuación del expolio.
Otros asuntos que quedan tocados por las garras del TC son la financiación, las inversiones, las veguerías, la ley de referendos, el traspaso de cercanías, los símbolos nacionales (la Bandera y los Segadors), etc. Y todo esto el TC lo hace en nombre de la indisoluble unión de la Nación española que aparece en la sentencia hasta ocho veces.
Creo que ahora este nuevo Estatuto que nos ha redactado el Tribunal Constitucional debería ser votado en referéndum, en caso contrario se nos está imponiendo un Estatuto que no ha sido votado por los catalanes sino que se la han hecho 10 personas que trabajan en un órgano desprestigiado a instancias de un partido minoritario en Cataluña, todo ello, un acto muy poco democrático y un engaño. Hay que hacer un referéndum y que los ciudadanos podamos decir al TC y al PP que se metan este bodrio que se han montado entre ellos. Ya no quiero un Estatuto, quiero una Constitución catalana que no me la toque el Tribunal Constitucional de un país extranjero.
Hay que añadir que muchos de los artículos considerados inconstitucionales por el TC fueron copiados en los Estatutos de otras CCAA, en muchos casos con el voto del mismo Partido Popular que ha recurrido el Estatut de Cataluña. Si han de hacer las cosas que las hagan bien, y que el TC anula estos artículos de los demás Estatutos de autonomía que son idénticos. Si España fuera un país normal debería hacerse así y el PP debería dar explicaciones coherentes y convincentes de cómo es que el mismo artículo es constitucional, por ejemplo, en Andalucía o Valencia, y no lo es en el de Cataluña.
Anexo: El PP sigue insultando Catalunya en su obscena relación con el Tribunal Constitucional. Han anunciado que presentarán al TC un recurso contra la ley del cine de Catalunya, recurso que ellos creen reforzados debido a que en la sentencia del Estatut se ha eliminado el deber de conocer el catalán en Cataluña. Por el PP nuestra lengua siempre ha sido la lengua que hablábamos estos indígenas tan molestos y molestos, quieren continuar el genocidio cultural que desde hace 3 siglos intenta llevar a cabo el Estado español, un Estado que mata pueblos y lenguas, y que alcanzar la cima durante el franquismo, una régimen al que en el PP si sienten muy ligados ideológicamente.
Con esta sentencia el PP y su Tribunal Constitucional nos han hecho retroceder muchos años atrás, seguro estoy escribiendo este texto en una lengua que a pesar de ser la propia de mi país ha vuelto a la marginalidad por la acción de unos fascistas y de un Tribunal Constitucional que se ha convertido en un apéndice de estos fascistas que son los peperos.

29 de juny a les 20:00 hores a la Plaça Sant Jaume

Compatriotes,

Avui el Tribunal Constitucional ha executat definitivament l'Estatut. I, en conseqüència, ha enterrat el Pacte Constitucional, validant de fet la via cap a la independència de la Nació catalana.

Per això el Grup Acte de Sobirania us convoca el dimarts 29 de juny a les 8 del vespre a la plaça Sant Jaume de Barcelona i davant de tots els ajuntaments, per proclamar, ben alt i ben clar, que la nostra resposta a la sentència és la independència, i brindar amb una copa de cava*.

Si no podeu baixar a Barcelona, convoqueu la vostra gent davant del vostre Ajuntament. Poseu l'estelada al balcó i a les 8 del vespre dueu-la a la plaça.

Treballeu per fer extensiu aquest missatge. És tasca de tots omplir la plaça Sant Jaume.

Tothom qui pugui venir a les 6 a ajudar-nos a muntar l’acte serà benvingut.

Recordeu, l’Acte de Sobirania el fem entre tots.

UN PAÍS LLIURE, UN PAÍS MILLOR

Grup Acte de Sobirania

grupactedesobirania@cmail.cat

www.actedesobirania.cat

* El brindis es farà amb una copa del Cava 2014, distribuït per XECNA (Xarxa d’Establiments amb
Consciència Nacional), entitat membre del CCN, que participa a l’acte.

Manuel de Prada de safari contra Carles Puyol

Manuel de Prada de safari contra Carles Puyol

Deiam ahir que a les Espanyes ja buscaven excuses preventives per si la selecció espanyola de futbol – fúrbol segons Villar – es fotia una nata, cal trobar als culpables de la débâcle hispànica i des de certs mitjans van assenyalar a una periodista de Telecinco a qui acusaven de distreure al pobre Iker Casillas. Però sempre queda més bonic acusar als sospitosos habituals: els catalans. Ara ja veiem que aquesta culpa es centra en el jugador del Barça nascut a La Pobla de Segur i també jugador de la selecció espanyola. En un cas com en l'altra les estadístiques diuen qui és Carles Puyol i tractar de fer-lo responsable d'una débâcle espanyola al Mundial és ridícul. Puyol en el camp sempre juga al màxim de les seves possibilitats. Posar en dubte la professionalitat d'aquest jugador em sembla absurd, però com que qui ho fa és Juan Manuel de Prada, l'absurd assumeix el cim de la carallotada suprema.

Juan Manuel de Prada diu de Carles Puyol: "A Puyol el futbolista de la vermella succedània li preguntaven l'altre dia si prohibiria les curses de braus, al que ell, ufanós, responia, si, les prohibiria, i més endavant en la mateixa entrevista li preguntaven, a què hagués vingut a Sud-àfrica de no ser per al Mundial?, al que Puyol en una apoteosi del pensament descerebrat responia encara més ufanós, de safari. L'avantatge de guanyar molts diners ... ".

Anem a pams. De Prada qualifica de forma preventiva a la selecció espanyola de selecció succedània, no explica en aquesta frase la raó però segurament ell considera que el fet que 6 dels jugadors de la selecció espanyola siguin catalans rebaixa l'espanyolitat de la selecció. És a dir, segons el senyor Manuel de Prada els catalans no som espanyols o ho som menys que els espanyols o no ens ho creiem tant això d'Espanya. Sens dubte per Manuel de Prada voler suprimir les curses de braus és un atac als més purs valors de l'Espanya eterna que ell mateix representa. I immediatament critica que el català Carles Puyol digui que si una altra raó per anar a Suràfrica seria participar en un safari, i per dir això qualifica a Puyol de descerebrat. Dues consideracions:

Puyol en les seves declaracions acostuma a ser molt assenyat.

Manuel de Prada no és precisament un exemple de seny en les seves declaracions delirants com aquelles en les que deia que a Andalusia s'estaven convertint les escoles en corruptoris d'infants.
Manuel de Prada, tot i anar d'intel·lectual de la dreta més cavernària demostra algunes limitacions intel·lectuals no sent capaç d'entendre el que explicaré a continuació: Molta gent està en contra de les curses de braus, no per qüestions identitàries, aquestes les han exposat més els partidaris d'aquesta salvatjada de la “Festa Nacional” que no pas aquells que s'hi oposen que més aviat al·leguen raons humanitàries vers els animals i que consideren que una societat civilitzada no pot fer del patiment animal un espectacle. Continuem. Manuel de Prada qualifica de descerebrat – mira qui parla – a Carles Puyol per dir que a Suràfrica li agradaria fer un safari. Segurament Manuel de Prada quan pensa en safari – sé que ficar a Manuel de Prada i el terme “pensar” en la mateixa frase pot semblar un oximoron – s'imagina anar a caçar animals a l'Àfrica amb una escopeta. Però en Puyol segurament pensa en fer un cacera de caràcter fotogràfic, ja que els safaris moderns consisteixen en “caçar” els animals amb càmeres de fotos, no pas amb escopetes.

Per cert, el terme safari significa en realitat “viatge” en llengua suahili, recomanaria al senyor Manuel de Prada que iniciés un safari – en la seva accepció original - per temps indefinit.

Video: Els desvaris de Manuel de Prada dirigits ara contra Carles Puyol

Manuel de Prada de safari contra Carles Puyol

Deciamos ayer que en las Españas ya buscaban excusas preventivas por si la selección española de fútbol - fúrbol según Villar - se metía una nata, hay que encontrar a los culpables de la debacle hispánica y desde ciertos medios señalaron a una periodista de Telecinco a quien acusaban de distraer al pobre Iker Casillas. Pero siempre queda más bonito acusar a los sospechosos habituales: los catalanes. Ahora ya vemos que esta culpa se centra en el jugador del Barça nacido en La Pobla de Segur y también jugador de la selección española. En un caso como en la otra las estadísticas dicen que es Carles Puyol y tratar de hacerlo responsable de una debacle española en el Mundial es ridículo. Puyol en el campo siempre juega al máximo de sus posibilidades. Poner en duda la profesionalidad de este jugador me parece absurdo, pero como quien lo hace es Juan Manuel de Prada, el absurdo asume la cima de la carallotada suprema.
Juan Manuel de Prada dice de Carles Puyol: "A Puyol el futbolista de la roja sucedáneos le preguntaban el otro día si prohibiría las corridas de toros, a lo que él, ufano, respondía, si, las prohibiría, y más adelante en la misma entrevista le preguntaban, a que hubiera venido a Sudáfrica de no ser por el Mundial?, lo que Puyol en una apoteosis del pensamiento descerebrado respondía aún más ufano, de safari. La ventaja de ganar mucho dinero ... ".

Vamos por partes. De Prada califica de forma preventiva a la selección española de selección sucedáneos, no explica en esta frase la razón pero seguramente él considera que el hecho de que 6 de los jugadores de la selección española sean catalanes rebaja la españolidad de la selección. Es decir, según el señor Manuel de Prada los catalanes no somos españoles o lo somos menos que los españoles o no nos lo creemos tanto lo de España. Sin duda por Manuel de Prada querer suprimir las corridas de toros es un ataque a los más puros valores de la España eterna que él mismo representa. E inmediatamente critica que el catalán Carles Puyol diga que si otra razón para ir a Suráfrica sería participar en un safari, y por decir esto califica a Puyol de descerebrado.

Dos consideraciones:
Puyol en sus declaraciones suele ser muy sensato.

Manuel de Prada no es precisamente un ejemplo de sensatez en sus declaraciones delirantes como aquellas en las que decía que en Andalucía se estaban convirtiendo las escuelas en corruptorios de niños. Manuel de Prada, a pesar de ir de intelectual de la derecha más cavernaria demuestra algunas limitaciones intelectuales no siendo capaz de entender lo que explicaré a continuación: Mucha gente está en contra de las corridas de toros, no por cuestiones identitarias , éstas las han expuesto más los partidarios de esta salvajada de la "Fiesta Nacional" que aquellos que se oponen que más bien aleguen razones humanitarias hacia los animales y que consideran que una
sociedad civilizada no puede hacer del sufrimiento animal un espectáculo. Continuamos. Manuel de Prada califica de descerebrado - mira quien habla - a Carles Puyol para decir que en Suráfrica le gustaría hacer un safari. Seguramente Manuel de Prada cuando piensa en safari - sé que meter a Manuel de Prada y el término "pensar" en la misma frase puede parecer un oximoron - imagina ir a cazar animales en África con una escopeta. Pero Puyol seguramente piensa en hacer un caza de carácter fotográfico, ya que los safaris modernos consisten en "cazar" a los animales con cámaras de fotos, no con escopetas.
Por cierto, el término safari significa en realidad "viaje" en lengua swahili, recomendaría a don Manuel de Prada que iniciara un safari - en su acepción original - por tiempo indefinido.

Buscant culpables per si de cas

Buscant culpables per si de cas

Per si algú no ho sabia s'està jugant la Copa del Món de Futbol a Sud-àfrica. En aquest campionat juguen les seleccions de molts països, Espanya també. En el primer partit Espanya va perdre enfront de la "potent" Suïssa. A Espanya van començar a buscar culpables. Algunes mirades van dirigir-se cap a una periodista de Telecinco que alguns mitjans relacionen amb el porter de la selecció espanyola i del Reial Madrid, Iker Casillas. D'això se'n feia ressò un diari britànic. Però des d'alguns mitjans de comunicació d'Espanya buscaven altres bocs expiatoris. El gruix principal de la selecció espanyola està compost de 8 jugadors del Barça i 6 jugadors catalans. Per si la selecció espanyola quedava eliminada de forma preventiva alguns mitjans han volgut donar a entendre que si la selecció espanyola perdia era culpa de la presència de tants catalans. Cal dir que de moment no han pogut llençar aquesta acusació però caldrà veure que succeeix si eliminen Espanya tornen a treure l'acusació contra els catalans i contra la periodista de Telecinco de qui es diu que està embolicada amb el porter madridista de la selecció espanyola.

Buscando culpables por si acaso

Por si alguien no lo sabía se está jugando la Copa Mundial de Fútbol en Sudáfrica. En este campeonato juegan las selecciones de muchos países, España también. En el primer partido España perdió frente a la "potente" Suiza. En España empezaron a buscar culpables. Algunas miradas se dirigieron hacia una periodista de Telecinco que algunos medios relacionan con el portero de la selección española y del Real Madrid, Iker Casillas. De ello se hacía eco un diario británico. Pero desde algunos medios de comunicación de España buscaban otros chivos expiatorios. El grueso principal de la selección española está compuesto de 8 jugadores del Barça y 6 jugadores catalanes. Por si la selección española quedaba eliminada de forma preventiva algunos medios han querido dar a entender que si la selección española perdía era culpa de la presencia de tantos catalanes. Hay que decir que de momento no han podido lanzar esta acusación pero habrá que ver que sucede si eliminan España vuelven a sacar la acusación contra los catalanes y contra la periodista de Telecinco de quien se dice que está liada con el portero madridista de la selección española.

Els perills del trànsit

Els perills del trànsit

Qui circuli habitualment amb cotxe o moto per les nostres ciutats i també per les carreteres s'haurà adonat que aquestes tenen cada dia més sots. Això pot ser molt molest per aquells que normalment circulem en cotxe però pot arribar a ser arriscat per als motoristes. A ciutat degut a la velocitat aquests sots només són molestes però quan surts a la carretera hi ha algunes que presenten un estat tan lamentable que circular per elles pot arribar a significar córrer un risc. A aquest perill s'hi afegeix la proliferació de rotondes, que les justifiquen per reduir l'accidentalitat en els encreuaments, cosa no del tot certa perquè més d'un conductor ha acabat estavellat en una d'aquestes rotondes que justament van construir-se per reduir la sinistralitat i han acabat sent-ne una causa més. Però si hi ha un element que està proliferant en moltes poblacions aquest és el gual, que pretén obligar a reduir la velocitat però que moltes vegades estan mal assenyalats i no saps que hi són fins que no hi estàs al damunt. Alguns, a més, són exageradament grossos. Alguns gual són molt alts, si l'agafes a la velocitat normal en una ciutat pots acabar amb el cap encastat al sostre del teu vehicle. Pitjor encara ho tenen les motos. El trànsit ja es prou complicat, al fet de conduir entre altres vehicles que no sempre fan les maniobres correctament, als imprevistos que poden ser nens darrera d'una pilota o altres vianants, a la sobtada aparició d'animals de totes les mides, i a un ferm que no sempre està en òptimes condicions no cal afegir obstacles com els guals. Afegeixo que els guals
no sempre s'atenen la legalitat ni tots compleixen la normativa, i que molts estan sense senyalar, és a dir, no estan pintats de manera que es facin visibles, especialment de nit. I finalment dir, que els guals obliguen a reduir el vehicle abans d'entomar-lo i després a accelerar, és a dir, que la presència dels guals el que aconsegueix és què el consum de benzina augmenti, per no parlar de les avaries que el vehicle pot patir si entomem el gual a una velocitat de circulació normal o el perill de causar un accident.

Los peligros del tráfico

Quien circule habitualmente en coche o moto por nuestras ciudades y ambién por las carreteras se habrá dado cuenta que estas tienen cada día más baches. Esto puede ser muy molesto para aquellos que normalmente circulan en coche pero puede llegar a ser arriesgado para los motoristas. En la ciudad debido a la velocidad estos baches sólo son molestos pero cuando sales a la carretera hay algunas que presentan un estado tan lamentable que circular por ellas puede llegar a significar correr un riesgo. A este peligro se suma la proliferación de rotondas, que las justifican para reducir la accidentalidad en los cruces, cosa no del todo cierta porque más de un conductor ha acabado estrellado en una de estas rotondas que justamente se construyeron para reducir la siniestralidad y han acabado siendo una causa más. Pero si hay un elemento que está proliferando en muchas poblaciones éste es el badén, que pretende obligar a reducir la velocidad pero que muchas veces están mal señalados y no sabes que son hasta que no estás encima. Algunos, además, son exageradamente grandes. Algunos badenes son muy altos, si los coges a la velocidad normal en una ciudad puedes acabar con la cabeza empotrado en el techo de tu vehículo. Peor aún lo tienen las motos. El tráfico ya es bastante complicado, al hecho de conducir entre otros vehículos que no siempre hacen las maniobras correctamente, los imprevistos que pueden ser niños detrás de una pelota u otros peatones, a la repentina aparición de animales de todos los tamaños, y un firme que no siempre está en óptimas condiciones no hay que añadir obstáculos como los badenes. Añado que los badenes no siempre se atienden la legalidad ni todos cumplen la normativa, y que muchos están sin señalar, es decir, no están pintados de manera que se hagan visibles, especialmente de noche. Y finalmente decir, que los badenes obligan a reducir el vehículo antes de subirlos y luego acelerar, es decir, que la presencia de los vados lo que consigue es que el consumo de gasolina aumente, por no hablar de las averías que el vehículo puede sufrir si tomo el vado a una velocidad de circulación normal o el peligro de causar un accidente.

Nyap al carrer Trafalgar

Nyap al carrer Trafalgar

Quan es fan obres que comporta obrir rasses a les voreres se solen tancar si fa no fa de manera que quedin com abans però en unes obres realitzades al meu carrer quan han tancat les rasses s'han limitat a tirar-hi formigó i no col·locat els panots. Aquesta imatge correspon al carrer Trafalgar a l'alçada aproximada del número 17 però hi ha altres nyaps com aquest a diversos punts de la vorera.

Chapuza en la calle Trafalgar

Cuando se hacen obras que conlleva abrir zanjas en las aceras se suelen cerrar más o menos de forma que queden como antes pero en unas obras realizadas en mi calle cuando han cerrado las zanjas se han limitado a echar hormigón y no colocado los panots. Esta imagen corresponde a la calle Trafalgar a la altura aproximada del número 17 pero hay otras chapuzas como ésta en diversos puntos de la acera.

Grolleries intereconòmiques

Grolleries intereconòmiques

Cada mitjà té les seves peculiaritats i les de la emissora ultradretana Intereconomía és el comportament dels seus tertulians. Que siguin ultres seria perdonable, cadascú és lliure de tenir les idees que vulgui per molt menyspreables que aquestes siguin, fins i tot, són lliures de defensar-les, sempre que és facin sense ofendre ni cometre un delicte -- per exemple: difamació, apologia d'idees criminals o de delictes greus, o ofenses a l'honor -- per molt que pretenguin escudar-se en la llibertat d'expressió o d'opinió, llibertat que ells tenen i que si ells pugessin en privarien d'ella als altres. Altres elements que caracteritzen als tertulians intereconòmics són els excessos orals que cometen i els desvaris mentals d'alguns d'ells. Si no fos que els programes d'aquesta cadena transmeten una ideologia feixista i antidemocràtica podríem divertir-nos veient com s'escridassen entre ells intentant demostrar que ells són més fatxes que els altres tertulians presents a l'estudi. Però hi ha un altre element pel qual destaquen alguns dels tertulians, en aquest cas el personatge que sembla intenta batre un rècord dient grolleries -- a més d’inexactituds, mitges veritats i mentides senceres -- és Eduardo Serrano. Podem acceptar que ell consideri incorrecte que s'ensenyi educació sexual, ell creu que ensenyar educació sexual és ensenyar a fer-se palles i a follar com conills, cosa que encara que és molt probable que els adolescents ho voldrien aprendre a classe, fins i tot fent pràctiques, i no quedar-se només en la part teòrica, no és el que realment significa aprendre educació sexual, no per a la gent normal, per a Eduardo Serrano i pels altres desequilibrats mentals que fan de tertulians a Intereconomía sembla que si que es tracta d'això. Però el cas d'Eduardo Serrano és que els seus deliris "sexuals" els acompanya amb grolleries dirigides contra la consellera de sanitat de la Generalitat de Catalunya, Marina Geli, a qui aquest maleducat Intereconòmic que respon al nom de Eduardo Serrano qualifica de guarra, puerca, guarra,esprintías y zorra". Quin vocabulari el d'aquests senyors d'ordre i que tracten de ser exemple de rectitud i moral, i obren la boca i només escupen tota la merda que poden. Que algú li renti la boca amb sabó a aquest individu.

Vídeo: EL TERTULIÀ D'INTERECONOMIA EDUARDO SERRANO INSULTA LA CONSELLERA MARINA GELI

Groserías intereconómicas

Cada medio tiene sus peculiaridades y las de la emisora ultraderechista Intereconomía es el comportamiento de sus tertulianos. Que sean ultras sería perdonable, cada uno es libre de tener las ideas que quiera por muy despreciables que éstas sean, incluso, son libres de defenderlas, siempre que es hagan sin ofender ni cometer un delito - por ejemplo: difamación, apología de ideas criminales o de delitos graves, u ofensas al honor - por mucho que pretendan escudarse en la libertad de expresión o de opinión, libertad que ellos tienen y que si ellos pudieran privarían de ella a los demás. Otros elementos que caracterizan a los tertulianos intereconómicos son los excesos orales que cometen y los desvaríos mentales de algunos de ellos. Si no fuera que los programas de esta cadena transmiten una ideología fascista y antidemocrática podríamos divertirnos viendo como se gritan entre ellos intentando demostrar que ellos son más fachas que los otros tertulianos presentes en el estudio. Pero hay otro elemento por el que destacan algunos de los tertulianos, en este caso el personaje que parece intenta batir un récord diciendo groserías - además de inexactitudes, medias verdades y mentiras enteras - es Eduardo Serrano. Podemos aceptar que él considere incorrecto que se enseñe educación sexual, él cree que enseñar educación sexual es enseñar a hacerse pajas y follar como conejos, lo que es muy probable que los adolescentes querrían aprender en clase, incluso haciendo prácticas, y no quedarse sólo en la parte teórica, no es lo que realmente significa aprender educación sexual, no para la gente normal, para Eduardo Serrano y por los otros desequilibrados mentales que hacen de tertulianos en Intereconomía parece que si que se trata de eso. Pero el caso de Eduardo Serrano es que sus delirios "sexuales" los acompaña con groserías dirigidas contra la consejera de sanidad de la Generalitat de Catalunya, Marina Geli, a quien este maleducado Intereconómico que responde al nombre de Eduardo Serrano califica de guarra, puerca, guarra, esprintías y zorra ". Qué vocabulario el de estos señores de orden y que tratan de ser ejemplo de rectitud y moral, y abren la boca y sólo escupen toda la mierda que pueden. Que alguien le lave la boca con jabón a este individuo.

Israel, Gaza i la Flotilla de la “Llibertat”

Israel, Gaza i la Flotilla de la “Llibertat”

Dubto que coincideixi amb la majoria de la gent que habitualment em llegeix però no faré l'acte hipòcrita de dir allò que no penso per fer content a tothom. Sóc proisraelí, no me n'amago, hi ha gent que diu que sent simpatia pels pobres palestins de Gaza, jo també lamento la tragèdia que viuen però d'aquesta tragèdia en tenen la culpa els dirigents palestins i la majoria dels anomenats Estats àrabs que es dediquen a fomentar el terrorisme, almenys Ahmadineyad és honest és una cosa, ell no se n'amaga i diu obertament que vol destruir Israel, els hipòcrites són aquells que amaguen la seva col·laboració i les seves simpaties per aquests règims criminals que hi ha en el món àrab darrera les bones intencions d'ajudar als habitants de Gaza, habitants que és cert que han de patir els atacs d'Israel, país que per defensar la seva gent i respondre el llençament de míssils des de Gaza comet excessos criticables, però és curiós veure que mentre diverses ciutats hebrees properes als territoris palestins els van caure milers de míssils, aquesta gent tan humanitària estava callada. L'antisemitisme existeix fa molts segles, i Espanya no només no és una excepció en aquesta vergonya, n'és una de les mostres més fastigoses, l'expulsió dels jueus pels Reis Catòlics en seria un exemple. Amb l'edicte d'expulsió Espanya va renunciar a molta gent que hauria impulsat el país endavant i va preferir l'endarreriment i el fanatisme religiós secular. Tornant al present: als soldats israelians se'ls ha anat la ma ja que hi ha un nombre important de morts, això és condemnable, però, considerant els antecedents no gaire llunyans, res no garantia que l'ajuda humanitària als palestins no fossin armes per a Hamas com mesos enrere va ser el cas de la suposada ajuda humanitària que va resultar que eren armes, algunes, per cert, de fabricació espanyola, i que haurien acabat en mans dels terroristes d'Hamas. He llegit i escoltat les declaracions de diverses persones acusant l'Estat espanyol de vendre armes a Israel però no vaig escoltar a aquestes persones criticant que armes espanyoles acabin en mans d'un grup terrorista com Hamas i que serveixin per assassinar a civils israelians, molts d'ells nens.

En un vídeo amb les declaracions de Manuel Espinar he deixat, escrit en castellà, aquest comentari.

“Per la pau no es treballa col·laborant amb Hamas, senyor Espinar, els terroristes són Hamas i vostès anaven a lliurar aquesta "ajuda" a Hamas que és qui controla Gaza. No fa tant de temps un altre vaixell suposadament carregat amb "ajuda humanitària" va resultar que transportava armes, algunes fabricades a Espanya, armes que servirien a Hamas per assassinar civils israelians. Queda molt bonic defensar els palestins, però l'enemic no és Israel, no són els jueus, l'enemic és Hamas, i vostès els serveixen.”

Israel, Gaza y la Flotilla de la Libertad "
Dudo que coincida con la mayoría de la gente que habitualmente me lee pero no haré el acto hipócrita de decir lo que no pienso para hacer feliz a todo el mundo. Soy proisraelí, no me esconde, hay gente que dice que siente simpatía por los pobres palestinos de Gaza, yo también lamento la tragedia que viven pero de esta tragedia tienen la culpa los dirigentes palestinos y la mayoría de los llamados Estados árabes que se dedican a fomentar el terrorismo, al menos Ahmadineyad es honesto es algo, él no se esconde y dice abiertamente que quiere destruir Israel, los hipócritas son aquellos que esconden su colaboración y sus simpatías por estos regímenes criminales que ha en el mundo árabe tras las buenas intenciones de ayudar a los habitantes de Gaza, habitantes que es cierto que han de sufrir los ataques de Israel, país que por defender su gente y responder el lanzamiento de misiles desde Gaza comete excesos criticables , pero es curioso ver que mientras varias ciudades hebreas cercanas a los territorios palestinos los cayeron miles de misiles, esta gente tan humanitaria estaba callada. El antisemitismo existe hace muchos siglos, y España no sólo no es una excepción en esta vergüenza, es una de las muestras más asquerosas, la expulsión de los judíos por los Reyes Católicos sería un ejemplo. Con el edicto de expulsión España renunció a mucha gente que habría impulsado el país adelante y prefirió el atraso y el fanatismo religioso secular. Volviendo al presente: los soldados israelíes se les ha ido la mano ya que hay un número importante de muertos, eso es condenable, pero, considerando los antecedentes no muy lejanos, nada garantizaba que la ayuda humanitaria a los palestinos no fueran armas para Hamas como meses atrás fue el caso de la supuesta ayuda humanitaria que resultó que eran armas, algunas, por cierto, de fabricación española, y que habrían terminado en manos de los terroristas de Hamas. He leído y escuchado las declaraciones de varias personas acusando al Estado español de vender armas a Israel pero no escuché a estas personas criticando que armas españolas acaben en manos de un grupo terrorista como Hamas y que sirvan para asesinar a civiles israelíes, muchos de ellos niños. En un vídeo con las declaraciones de Manuel Espinar he dejado, escrito en español, este comentario.

"Por la paz no se trabaja colaborando con Hamas, señor Espinar, los terroristas son Hamas y ustedes iban a entregar esta" ayuda "a Hamas que es quien controla Gaza. No hace tanto tiempo otro barco supuestamente cargado con "ayuda humanitaria" resultó que transportaba armas, algunas fabricadas en España, armas que servirían a Hamas para asesinar civiles israelíes. Queda muy bonito defender los palestinos, pero el enemigo no es Israel, no son los judíos, el enemigo es Hamas, y ustedes les sirven. "

Declaraciones de Manuel Espinar acerca del asalto de tropas israelíes a la “Flota de la libertad”

http://www.youtube.com/watch?v=6ZpPew0R_wE

DECLARACIONS ANTISEMITES

http://www.youtube.com/watch?v=2fx_TvtdZIs

Notícies des de la Plaça Urquinaona

Notícies des de la Plaça Urquinaona

Indigència a la Plaça Urquinaona

Fa mesos que qui passi cada dia per la Plaça Urquinaona pot veure imatges com les que mostro en el vídeo, un grup d'indigents dormen a la Plaça Urquinaona, alguns ho fan al mig de la Plaça Urquinaona fins i tot de dia.

Hace meses que quien pase cada día por la Plaza Urquinaona puede ver imágenes como las que muestro en el video, un grupo de indigentes duermen en la Plaza Urquinaona, algunos lo hacen en medio de la Plaza Urquinaona incluso de día.

Manifestació en defensa de l'ensenyament públic 1

Manifestació en defensa de l'ensenyament públic i de la seva qualitat i la seva qualitat
Avui dissabte a les 18.00 hi ha hagut una manifestació "Manifestació en defensa de l'ensenyament públic i de la seva qualitat" organitzada pels sindicats de l'ensenyament que s'ha iniciat a la Plaça Urquinaona.

Manifestación en defensa de la enseñanza pública y de su calidad y su calidad Hoy sábado a las 18.00 ha habido una manifestación "Manifestación en defensa de la enseñanza pública y de su calidad" organizada por los sindicatos de la enseñanza que se ha iniciado en la Plaza Urquinaona.

Manifestació en defensa de l'ensenyament públic 2

Manifestació en defensa de l'ensenyament públic i de la seva qualitat Avui dissabte a les 18.00 hi ha hagut una manifestació "Manifestació en defensa de l'ensenyament públic i de la seva qualitat" organitzada pels sindicats de l'ensenyament que s'ha iniciat a la Plaça Urquinaona.

Manifestación en defensa de la enseñanza pública y de su calidad y su calidad Hoy sábado a las 18.00 ha habido una manifestación "Manifestación en defensa de la enseñanza pública y de su calidad" organizada por los sindicatos de la enseñanza que se ha iniciado en la Plaza Urquinaona.