Un regal d'aniversari
Sé que a cap de vosaltres us importa un rave que ahir 28 de juny fos el meu aniversari, per si us interessa en vaig fer 41 anys, i el Tribunal Constitucional va fer-me un regal: va sentencia l'Estatut de Catalunya. Ja sé que ho havien de fer un dia o un altre però ja que portaven quasi quatre anys, no podien esperar-se un parell de segles més?. A hores d'ara ningú se n'hauria adonat.
Estudiar que han fet
Ara cal veure que s'han carregat i que no, n'hi ha que diuen que podia haver sigut molt pitjor, i és veritat, Catalunya podia haver sigut destruïda per un meteorit o dessolada per una plaga de llagostes, si fa no fa el que han fet els senyors del TC a instàncies del PP és actuar com si fossin uns tèrmits, ens hem de conformar amb un disbarat de sentència que reconec no haver-me llegit encara, però el fet que aquests magistrats fora de termini, membres d'una institució que entre ells – els membres del propi tribunal - i els polítics que els van nomenar han desprestigiat, hagin tocat una sola coma, i ja ens podem imaginar que no ha sigut una sola coma, d'un text que va ser votat per la ciutadania fa fredat d'on hi ha anat a parar la democràcia espanyola. Un sol partit, minoritari a Catalunya, i que a Espanya tot i ser majoritari va quedar en minoria en les votacions va decidir que l'opinió dels catalans no val una merda.
Acatar
Una constant entre els dirigents del PP és exigir que s'acati la sentència. Ahir la presidenta del PP, Alicia Sánchez Camacho tornava a demanar que s'acatés la sentència del TC i es mostrava molt contenta del resultat. Si en el PP estan contents amb la sentència és que aquesta és dolenta. Però cal preguntar-li a la senyora Sánchez Camacho, amb quina autoritat exigeix que s'acati una sentència quan ella i el seu partit no van acatar la voluntat del poble de Catalunya quan majoritàriament vam votar afirmativament que si. I adverteixo que jo vaig votar que no perquè l'Estatut que van aprovar les Corts espanyoles havia estat molt potinejat, però el 74,9% dels ciutadans catalans van votar afirmativament. Qui no va acatar la decisió democràtica dels catalans va ser el PP del qual és presidenta a Catalunya la senyora Sánchez Camacho. No ens falti el respecte, senyora presidenta del PP a Catalunya. No tenim perquè acatar la sentència d'un tribunal que vostés i els del PSOE amb uns tripijocs vergonyants van aconseguir desprestigiar amb l'inestimable ajut dels mateixos membres del TC, embrancats en baralles personals que els han fet passar-se quatre anys prenent-nos el pel a tots.
Primeres notes de l'estrip que ens ha fet el TC a instàncies del Partit Popular:
L'Estatut que se'l confitin a Espanya, ja ens han deixat clar que la via estatutària està morta. I crec que la situació ja està tan podrida que no podem confiar en la netedat de les properes eleccions, res no ens garanteix que el PP no demani uns resultats a mida. A Catalunya només li queda una sortida si vol sobreviure, desempellegar-se del jou d'aquesta gent. No podem ser catalans dins d'Espanya, doncs haurem de trencar amb Espanya.
El TC no declara inconstitucional el terme nació en referència a Catalunya tal i com apareix en el preàmbul però li treu qualsevol valor jurídic.Català, llengua "preferent": L'article 6.1 afirma que el català es la llengua d'us "preferent" de las Administracions públiques y dels mitjans de comunicació públics de Catalunya "y es també la llengua normalment utilitzada com vehicular y d'aprenentatge en l'ensenyament". El tribunal salva la condició "vehicular" de la llengua catalana, però no el seu caràcter "preferent", y ordena eliminar aquest adjectiu de l'Estatut.
El TC subordina el català al castellà, si bé no ens prohibeixen l'us això és un pas enrere molt greu que ja creiem superat des de fa 30 anys, finalment la dreta espanyola aconsegueix allò que ha intentat durant 30 anys, convertir el català en una llengua subordinada a la llengua de l'Imperi.
Poder Judicial català: El desenvolupament de l'Administració de Justicia autonòmica y el Poder Judicial autònom a Catalunya tampoc han passat l'examen del Constitucional, que entre los catorze preceptes anul·lats inclou sis relacionats con aquesta matèria.
Entre ells, els que tenen relació amb las modificacions que en matèria de Justicia introduí la norma estatutària en 2006, entre elles la creació del Consell de Justicia de Catalunya (CJC) com òrgan de govern del Poder Judicial català.
En concret, son els articles 95.5 y 95.6, 97, 98.2 (a, b, c, d y e), el 99.1, el 100.1 y el 101.1 y 101.2, que han sigut declarats nuls, regulaven la creació i competències del "Consell de Justicia de Catalunya" con funciones que, segons la Constitució, corresponen al Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
El CGPJ es en l'article 122 de la Carta Magna el "òrgan de govern" del Poder Judicial a Espanya y, entre sus competències, estan los nomenaments de los presidentes de Tribunals Superiores de Justicia, potestat que l'Estatut transferia al Consell de Justicia de Catalunya.
Així mateix, supera també las previsions constitucionals la regulació del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya la previsió de l'Estatut (article 95) para que los nomenaments del president del
Tribunal Superior de Justicia y los de sus sales se realitzin a proposta del CGPJ y "con la participació" del CJC.
No tindrem un poder judicial propi, si no que la Justícia a Catalunya continuarà subordinada a allò que es decideixi a Madrid.
Sindic de Greuges: Entre els articles declarats inconstitucionals estan també el 76.4, que estableix el caràcter vinculant dels dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries, y el 78.1, que atorga al Síndic de Greuges la supervisió "amb caràcter exclusiu" de l'activitat de la Generalitat, envaint així competències del Defensor del Poble.
El Síndic de Greuges també queda subordinat a un defensor del poble espanyol que ha demostrat ser un nacionalista espanyol i que posa pel davant els interessos hispànics dels drets dels ciutadans de Catalunya.
Matèria fiscal: La regulació en matèria fiscal prevista en la carta estatutària també ha suspés la prova en el TC, que considera inconstitucional l'article 218.2 quan afirma que las competències financeres de la Generalitat poden "incloure la capacitat legislativa para establir y regular los tributs propis de los governs locals".
S'anula.3, que estableix que la Generalitat aportarà recursos financers para garantir l'anivellament i solidaritat a las altres Comunitats Autònomes (...), "sempre y quan portin a terme un esforç fiscal també similar".
A més, es inconstitucional l'article 111 sobre "competències compartides" que atribueix a la Generalitat de forma compartida con l'estat potestats legislatives, reglamentàries i executives "com
principis o mínim comú normatiu en normes con rang de llei, excepte en los suposats que es determinen d'acord con la Constitució y el presente Estatut".
Igualmente se declaren nuls los articles 120 y 126 que amb els mateixos criteris atribueixen a la Generalitat competències compartides con l'Estatut en matèria de Caixes d'Estalvi y las entitats de crèdit, respectivament.
Hem de continuar acceptant l'espoli fiscal que pateix Catalunya. Un punt important és que segons l'Estatut la Generalitat aportarà diners per a les altres Comunitats Autònomes en funció de l'esforç que aquestes facin, això entenc que vol dir que la Generalitat reclama que les altres CCAA facin un esforç fiscal i que Catalunya hi contribuirà en el mateix grau però el TC ens diu que paguem i callem. Se suposa que la Justícia ha de vetllar perquè no es cometi un espoli però en aquest cas el TC n'avala la continuació de l'espoli.
Altres assumptes que queden tocats per les grapes del TC són el finançament, les inversions, les vegueries, la llei de referèndums, el traspàs de rodalies, els símbols nacionals (la Senyera i els Segadors), etc. I tot això el TC ho fa en nom de la indissoluble unió de la Nació espanyola que apareix en la sentència fins a vuit cops.
Crec que ara aquest nou Estatut que ens ha redactat el Tribunal Constitucional hauria de ser votat en referèndum, en cas contrari se'ns està imposant un Estatut que no ha estat votat pels catalans sinó que se l'han fet 10 persones que treballen en un òrgan desprestigiat a instàncies d'un partit minoritari a Catalunya, tot plegat, un acte molt poc democràtic i una enganyifa. S'ha de fer un referèndum i que els ciutadans puguem dir al TC i al PP que es fiquin aquest nyap que s'han muntat entre ells. Ja no vull un Estatut, vull una Constitució catalana que no me la toqui el Tribunal Constitucional d'un país estranger.
Cal afegir que molts dels articles considerats inconstitucionals pel TC van ser copiats en els Estatuts d'altres CCAA, en molts casos amb el vot del mateix Partit Popular que ha recorregut l'Estatut de Catalunya. Si han de fer les coses que les facin bé, i que el TC anuli aquests articles dels altres Estatuts d'autonomia que són idèntics. Si Espanya fos un país normal s'hauria de fer així i el PP hauria de donar explicacions coherents i convincents de com és que el mateix article és constitucional, per exemple, a Andalusia o València, i no ho és en el de Catalunya.
Annex: El PP segueix insultant Catalunya en la seva obscena relació amb el Tribunal Constitucional. Han anunciat que presentaran al TC un recurs contra la llei del cinema de Catalunya, recurs que ells creuen reforçats pel fet que en la sentència de l'Estatut s'ha eliminat el deure de conèixer el català a Catalunya. Pel PP la nostra llengua sempre ha sigut la llengua que parlàvem aquests indígenes tan molestos i emprenyadors, volen continuar el genocidi cultural que des de fa 3 segles intenta dur a terme l'Estat espanyol, un Estat que mata pobles i llengües, i que va assolir el cim durant el franquisme, una règim al que en el PP si senten molt lligats ideològicament.
Amb aquesta sentència el PP i el seu Tribunal Constitucional ens han fet retrocedir molts anys enrere, segurament estic escrivint aquest text en una llengua que tot i ser la pròpia del meu país ha
tornat a la marginalitat per l'acció d'uns feixistes i d'un Tribunal Constitucional que s'ha convertit en un apèndix d'aquests feixistes que són els pepers.