L’amenaça iraniana creix

L’amenaça iraniana creix 

Detinguts a Kenia dos terroristes iranians 

Dos terroristes iranians, identificats com Ahmad Mohammad Abolfathi i Sayed Mansour Mousavi, membres de les Força Quds, unitat d’elit de la Guàrdia Revolucionària iraniana, han estat detinguts a la ciutat de costanera de Mombasa (Kenia) per la policia. Els dos terroristes estaven en el moment de la detenció en possessió de 15 quilos d’explosiu RDX, un potent explosiu militar quan preparaven atemptats contra interessos israelians, nord-americans i saudites a Kenia. Alguns hotels de Mombasa són propietat d’israelians.

El primer ministre israelià Binyamin Netanyahu ha declarat que aquesta detenció demostra que “l’amenaça terrorista iraniana no té límits [...]. Després d’enviar els seus agents a assassinar l’ambaixador saudita als Estats Units i perpetrar atacs a l’Azerbaijan, Bangkok, Tblisi i Nova Delhi, ara s’ha exposat la intenció de l’Iran de cometre atemptats terroristes en sòl africà[...]. La comunitat internacional ha de lluitar contra el major exportador de terrorisme del món”. Un dels detinguts ha afirmat que va ser interrogat per agents israelians. L’any 2002 a prop de Mombasa van ser assassinades 13 persones durant un atac contra un hotel propietat d’un israelià, els terroristes van intentar abatre un avió israelià, el més sorprenent és que en aquelles accions va participar un membre d’AlQaida. 

Iran prova míssils que poden abastar Israel 

L’Iran continua amb la seva carrera armamentística pensada per poder atacar Israel. Durant tres dies han celebrat les maniobres militars “Gran Profeta 7” on s’han llançat desenes de míssils terra-terra. Van disparar míssils Shahab 3 amb un abast de més de 20000 quilòmetres que podrien arribar a Israel, també van provar Shahab 1 (300 quilòmetres) i Shahab 2 (500 quilòmetres). Les fonts iranianes van informar que “desenes de míssils de curt, mitjà i llarg abast van ser disparats des de diferents parts de l’Iran contra un únic blanc a Kavir” on els iranians van construir una rèplica d’una base militar estrangera “semblant a les que els Estats Units posseeixen en països veïns, tals com Afganistan”. 

El règim iranià vol tancar l’Estret d’Ormuz 

Un centenar dels 290 diputats del Parlament iranià va plantejar una proposta de Llei de tancament de l’Estret d’Ormuz per impedir la navegació als petrolers que transportin cru als països que han imposat sancions a l’Iran. Aquestes sancions pretenen aturar el programa nuclear iranià.

Per l’Estret d’Ormuz transiten els petrolers que transporten el 20% de tot el petroli que es consumeix al món. El tancament de l’Estret d’Ormuz és una amenaça que el règim iranià brandeix contra les sancions o una possible intervenció si no atura el seu programa nuclear. Però el tancament de l’Estret d’Ormuz seria un incompliment de la legislació internacional que prohibeix el tancament d’un estret a la navegació, i això podria acabar derivant en una guerra. Crec que acabarà havent una guerra amb l’Iran perquè el règim iranià busca aquesta guerra que creuen que li donaria a parer dels sàtrapes perses la justificació per iniciar un conflicte total a la zona. Si la guerra és inevitable seria preferible que s’iniciés aviat perquè quant més temps tingui l’Iran més temps tindrà per desenvolupar un armament més potent, incloses armes nuclears.

La amenaza iraní crece 

Detenidos en Kenia dos terroristas iraníes 

Dos terroristas iraníes, identificados como Ahmed Mohamed Abolfathi y Sayed Mansour Mousavi, miembros de las Fuerza Quds, unidad de élite de la Guardia Revolucionaria iraní, han sido detenidos en la ciudad de costera de Mombasa (Kenia) por la policía. Los dos terroristas estaban en el momento de la detención en posesión de 15 kilos de explosivo RDX, un potente explosivo militar cuando preparaban atentados contra intereses israelíes, estadounidenses y saudíes en Kenia. Algunos hoteles de Mombasa son propiedad de israelíes.

El primer ministro israelí Binyamin Netanyahu ha declarado que esta detención demuestra que "la amenaza terrorista iraní no tiene límites [...]. Después de enviar a sus agentes a asesinar al embajador saudí en Estados Unidos y perpetrar ataques en Azerbaiyán, Bangkok, Tblisi y Nueva Delhi, ahora se ha expuesto la intención de Irán de cometer atentados terroristas en suelo africano [ ...]. La comunidad internacional debe luchar contra el mayor exportador de terrorismo del mundo". Uno de los detenidos ha afirmado que fue interrogado por agentes israelíes. En el año 2002 cerca de Mombasa fueron asesinadas 13 personas durante un ataque contra un hotel propiedad de un israelí, los terroristas intentaron derribar un avión israelí, lo más sorprendente es que en aquellas acciones participó un miembro de AlQaida. 

Irán prueba misiles que pueden alcanzar Israel 

Irán continúa con su carrera armamentística pensada para poder atacar a Israel. Durante tres días han celebrado las maniobras militares "Gran Profeta 7" donde se han lanzado decenas de misiles tierra-tierra. Dispararon misiles Shahab 3 con un alcance de más de 20000 kilómetros que podrían llegar a Israel, también probaron Shahab 1 (300 kilómetros) y Shahab 2 (500 kilómetros). Las fuentes iraníes informaron que "decenas de misiles de corto, medio y largo alcance fueron disparados desde diferentes partes de Irán contra un único blanco a Kavir" donde los iraníes construyeron una réplica de una base militar extranjera "similar a las que los Estados Unidos poseen en países vecinos, tales como Afganistán". 

El régimen iraní quiere cerrar el Estrecho de Ormuz 

Un centenar de los 290 diputados del Parlamento iraní planteó una propuesta de Ley de cierre del Estrecho de Ormuz para impedir la navegación a los petroleros que transporten crudo a los países que han impuesto sanciones a Irán. Estas sanciones pretenden detener el programa nuclear iraní.

Por el Estrecho de Ormuz transitan los petroleros que transportan el 20% de todo el petróleo que se consume en el mundo. El cierre del Estrecho de Ormuz es una amenaza que el régimen iraní brandy contra las sanciones o una posible intervención si no detiene su programa nuclear. Pero el cierre del Estrecho de Ormuz sería un incumplimiento de la legislación internacional que prohíbe el cierre de un estrecho a la navegación, y esto podría acabar derivando en una guerra. Creo que acabará habiendo una guerra con Irán para que el régimen iraní busca esta guerra que creen que le daría a juicio de los sátrapas persas la justificación para iniciar un conflicto total en la zona. Si la guerra es inevitable sería preferible que se iniciara pronto porque cuanto más tiempo tenga Irán más tiempo tendrá para desarrollar un armamento más potente, incluidas armas nucleares.

LES NOVES GUERRES MÈDIQUES (I)

LES NOVES GUERRES MÈDIQUES (I)

Les guerres mèdiques no són guerres organitzades pels metges, encara que la situació de la sanitat degut a les retallades tinguin els metges i la resta del personal sanitari “revoltats”. Les guerres mèdiques van enfrontar les ciutats gregues amb l'Imperi Persa cap al segle V A.C..De fet, els medes eren un dels diversos pobles que formaven part de l'Imperi Persa. Hi van haver tres guerres mèdiques, els perses van creure que podrien passar pel damunt dels grecs que en aquells temps tot i tenir molts elements en comú no eren una unitat política. La Grècia d'aquell temps eren un conjunt de ciutats Estat que moltes vegades feien la guerra entre elles. Al final de la tercera guerra mèdica en què els grecs van derrotar als perses es va firmar el tractat de Pau de Cimó, cap a l'any 448 A.C.. Els grecs van imposar als perses les següents condicions: Renunciar a la conquesta i expansió cap a Grècia, no tornar a navegar pel mar Egeu i se'ls permetia comerciar amb les colònies gregues d'Àsia Menor.

Tot això comença quan les ciutats jòniques van revoltar-se contra l'Imperi Persa. Dario I va esclafar la revolta amb gran contundència. Mentrestant a Atenes l'arcont Temístocles va adonar-se que si l'Imperi Persa decidia atacar-los els esclafaria a no ser que construïssin una flota. Aquesta primera guerra mèdica la van guanyar els grecs encara que tenien tots els números de la rifa per acabar derrotats. El rei persa Dario I després d'esclafar les ciutats jòniques i assabentar-se que els atenencs es preparaven per enfrontar-s'hi a ell va preguntar “qui són aquesta gent que es diuen atenencs?”. Dario I creient-se totpoderós no respectava gaire els atenencs: “Oh, Ormuz, dóna'm ocasió de venjar-me dels atenencs”. Després va iniciar-se la primera guerra mèdica, seguida de dues més en què els perses van acabar derrotats finalment. I tot això va produir-se en el segle V A.C..

Ara estem en el segle XXI. La civilització occidental es fonamenta en una cultura i un sistema polític que té les seves principals arrels en aquella Grècia. Si els grecs haguessin perdut la nostra societat és molt probable que hagués rebut les seves influències de Pèrsia. La República Islàmica de l'Iran és el nom que des de 1979 el país que abans coneixíem com Pèrsia. 26 segles després veiem que Grècia, en certa manera, tot Occident, s'enfronta a Pèrsia. Em canviat els escuts i les llances per fusells i míssils. L'Iran d'Ahmadinejad actua amb la mateixa prepotència que Dario I veient que Occident no té una unitat d'acció comuna, com succeïa amb l'antiga Grècia de les Polis.

CIENTÍFIC IRANIÀ DEL PROGRAMA NUCLEAR MORT EN UN ATEMPTAT

Mustafa Ahmadi Roshan, científic i supervisor de la secció d'enriquiment d'urani de la planta de Natanz va patir un atemptat a Teheran que li va costar la vida. Un motorista va enganxar una bomba magnètica que va matar el científic iranià i va ferir dues persones més que l'acompanyaven. Diversos científics relacionats amb el programa nuclear iranià han mort en atemptats. L'Iran intenta desenvolupar un programa nuclear i armamentístic que està preocupant tant als seus veïns com a Israel, a la UE i els Estats Units. El programa nuclear ha sofert endarreriments deguts a les dificultats iranianes per adquirir equipament, especialment les centrifugadores i altres peces que l'Iran havia d'adquirir en el mercat negre. Però l'Iran ja ha començat a enriquir l'urani al 20%, que seria el que es necessita per elaborar l'urani per a armes, no el que es necessita per produir energia. La comunitat internacional ha aprovat sancions per intentar aturar el programa nuclear iranià però el règim iranià ha respost amb una sèrie de demostracions de poder militar i amenaçant de tancar l'Estret d'Ormuz que és per on transiten gran part dels petroliers.

ELS RUSSOS COMENCEN A CANVIAR D'OPINIÓ SOBRE L'IRAN

Fins ara Rússia s'havia oposat a les sancions a l'Iran, però ara comencen a tocar-li el crostó als iranians després que aquests comencessin a enriquir urani ignorant les demandes de la comunitat internacional per a què l'Iran aclareixi els dubtes sobre el seu programa nuclear. Sorprenentment els russos han demanat a totes les parts que s'abstinguin “de passos bruscos i infundats que puguen impedir la creació de les condicions per a la represa del diàleg”. “Esperem que Iran escolti la nostra opinió sobre la necessitat cooperar estretament amb l'agència per a l'inici el més aviat possible de negociacions sobre el programa nuclear iranià amb el Grup 5+1 (els membres permanents del Consell de Seguretat més Alemanya) sense condicions prèvies”. L'OIEA ha confirmat que l'Iran ha començat a les instal•lacions fortificades de Fordo l'enriquiment d'urani al 20%.

NO VOLIEN UN PORTAAVIONS NORD-AMERICÀ, DONCS EN TINDRAN DOS

L'Iran va amenaçar de tancar l'Estret d'Ormuz i va organitzar unes maniobres. Algun cap militar va amenaçar que si veien un portaavions dels Estats Units potser passaria alguna cosa desagradable.

Doncs bé, no serà un, aviat arribarà el Carl Vinson, i més endavant hi arribarà l'Abraham Lincoln. És a dir, l'Iran no volia un portaavions nord-americà i aviat en tindran tres, tres portaavions, i cadascun sol anar acompanyat per un nombre indeterminat de vaixells de tot tipus. El Carl Vinson transporta vuitanta avions i helicòpters i l'acompanyen un creuer i un destructor. Aquestes últimes setmanes la situació en aquesta àrea s'ha tensat molt més del que ja ho estava. L'Iran va fer un pols a la comunitat internacional que havia aprovat noves sancions contra l'Iran pel seu programa nuclear.

(Malauradament continuarà).

NOTA: Les províncies de l'Imperi Persa rebien el nom de satrapies, i els governadors d'aquestes províncies rebien el títol de sàtrapes.

Avui sol titllar-se de sàtrapes a alguns governants autoritaris, i a Ahmadinejad aquest títol li escau, ja que ell és un governant iranià, i l'Iran és el nom actual del país abans conegut com Pèrsia.

 

LAS NUEVAS GUERRAS MÉDICAS (I)

Las guerras médicas no son guerras organizadas por los médicos, aunque la situación de la sanidad debido a los recortes tengan los médicos y el resto del personal sanitario "sublevados". Las guerras médicas enfrentaron las ciudades griegas con el Imperio Persa hacia el siglo V AC.De hecho, los medos eran uno de los diversos pueblos que formaban parte del Imperio Persa. Hubo tres guerras médicas, los persas creyeron que podrían pasar por encima de los griegos que en aquellos tiempos a pesar de tener muchos elementos en común no eran una unidad política. La Grecia de aquel tiempo eran un conjunto de ciudades Estado que muchas veces hacían la guerra entre ellas. Al final de la tercera guerra médica en la que los griegos derrotaron a los persas se firmó el tratado de Paz de Cimón, hacia el año 448 AC. Los griegos impusieron a los persas las siguientes condiciones: Renunciar a la conquista y expansión hacia Grecia, no volver a navegar por el mar Egeo y se les permitía comerciar con las colonias griegas de Asia Menor.

Todo esto comienza cuando las ciudades jónicas rebelaron en contra del Imperio Persa. Dario I aplastó la revuelta con gran contundencia. Mientras en Atenas el arconte Temístocles se dio cuenta de que si el Imperio Persa decidía atacarles los aplastaría a menos que construyeran una flota. Esta primera guerra médica la ganaron los griegos aunque tenían todos los números de la rifa para acabar derrotados. El rey persa Darío I después de aplastar las ciudades jónicas y enterarse de que los atenienses se preparaban para enfrentarse a él preguntó "¿quién es esta gente que se llaman atenienses?". Dario I creyéndose todopoderoso no respetaba mucho los atenienses: "¡Oh, Ormuz, dame ocasión de vengarme de los atenienses". Después se inició la primera guerra médica, seguida de dos más en que los persas acabaron derrotados finalmente. Y todo esto se produjo en el siglo V A.C..

Ahora estamos en el siglo XXI. La civilización occidental se fundamenta en una cultura y un sistema político que tiene sus principales raíces en aquella Grecia. Si los griegos hubieran perdido nuestra sociedad es muy probable que hubiera recibido sus influencias de Persia. La República Islámica de Irán es el nombre que desde 1979 recibe el país que antes conocíamos como Persia. 26 siglos después vemos que Grecia, en cierto modo, todo Occidente, se enfrenta a Persia. Hemos cambiado los escudos y las lanzas por fusiles y misiles. Irán de Ahmadineyad actúa con la misma prepotencia que Dario I viendo que Occidente no tiene una unidad de acción común, como sucedía con la antigua Grecia de las Polis.

CIENTÍFICO IRANÍ DEL PROGRAMA NUCLEAR MUERTE EN UN ATENTADO

Mustafa Ahmadi Roshan, científico y supervisor de la sección de enriquecimiento de uranio de la planta de Natanz sufrió un atentado en Teherán que le costó la vida. Un motorista enganchó una bomba magnética que mató al científico iraní e hirió a dos personas más que le acompañaban. Varios científicos relacionados con el programa nuclear iraní han muerto en atentados. Irán intenta desarrollar un programa nuclear y armamentístico que está preocupando tanto a sus vecinos como Israel, la UE y los Estados Unidos. El programa nuclear ha sufrido retrasos debidos a las dificultades iraníes para adquirir equipamiento, especialmente las centrifugadoras y otras piezas que Irán había de adquirir en el mercado negro. Pero Irán ya ha comenzado a enriquecer el uranio al 20%, que sería lo que se necesita para elaborar el uranio para armas, no lo que se necesita para producir energía. La comunidad internacional ha aprobado sanciones para intentar detener el programa nuclear iraní pero el régimen iraní ha respondido con una serie de demostraciones de poder militar y amenazando con cerrar el Estrecho de Ormuz que es por donde transitan gran parte de los petroleros.

LOS RUSOS EMPIEZAN A CAMBIAR DE OPINIÓN SOBRE IRÁN

Hasta ahora Rusia se había opuesto a las sanciones a Irán, pero ahora empiezan a tocarle el corteza a los iraníes después de que éstos comenzaran a enriquecer uranio ignorando las demandas de la comunidad internacional para que Irán aclare las dudas sobre su programa nuclear. Sorprendentemente los rusos han pedido a todas las partes que se abstengan "de pasos bruscos y infundados que puedan impedir la creación de las condiciones para la reanudación del diálogo". "Esperamos que Irán escuche nuestra opinión sobre la necesidad cooperar estrechamente con la agencia para el inicio lo antes posible de negociaciones sobre el programa nuclear iraní con el Grupo 5 +1 (los miembros permanentes del Consejo de Seguridad más Alemania) sin condiciones previas ". El OIEA ha confirmado que Irán ha comenzado a las instalaciones fortificadas de Ford el enriquecimiento de uranio al 20%.

NO QUERÍAN UN PORTAAVIONES ESTADOUNIDENSE, PUES TENDRÁN DOS

Irán amenazó con cerrar el Estrecho de Ormuz y organizó unas maniobras. Algún jefe militar amenazó que si veían un portaaviones de Estados Unidos tal vez pasaría algo desagradable. Pues bien, no será uno, pronto llegará el Carl Vinson, y más adelante llegará la Abraham Lincoln. Es decir, Irán no quería un portaaviones estadounidense y pronto tendrán tres, tres portaaviones, y cada uno suele ir acompañado por un número indeterminado de barcos de todo tipo. El Carl Vinson transporta ochenta aviones y helicópteros y le acompañan un crucero y un destructor. Estas últimas semanas la situación en esta área se ha tensado mucho más de lo que ya lo estaba. Irán hizo un pulso a la comunidad internacional que había aprobado nuevas sanciones contra Irán por su programa nuclear.

(Desgraciadamente continuará).

NOTA: Las provincias del Imperio Persa recibían el nombre de satrapías, y los gobernadores de estas provincias recibían el título de sátrapas.

Hoy suele tildarse de sátrapas a algunos gobernantes autoritarios, y a Ahmadineyad este título le queda bien, ya que él es un gobernante iraní, e Irán es el nombre actual del país antes conocido como Persia.

LES FLORS DE LA POR DE LA PRIMAVERA ÀRAB

LES FLORS DE LA POR DE LA PRIMAVERA ÀRAB

Cadascun dels fets vistos individualment són molt preocupants però vistos en conjunt és per tenir molta por. La primavera àrab ens ha permés veure la caiguda d'alguns dictadors del món àrab però tinc la sensació que els nous règims quan es consolidin faran que els seus ciutadans s'enyorin dels seus anteriors tirans. No és la primera vegada que la caiguda d'un regim tirànic ha servit per acabar instaurant un règim encara més infame. L'exemple, encara que sigui una mica antic, seria l'Iran. Van derrocar l'infame regim del Xa de Pèrsia per substituir-lo per l'infame règim islàmic dels aiatol•làs.

L'ASCENS IMPARABLE DE L'ISLAMISME

TERROR ISLAMISTA A NIGÈRIA

A Nigèria el grup terrorista islàmic Boko Haram vol implantar al nord de Nigèria no només un Estat islàmic regit per la llei islàmica sinó també un Estat islàmic lliure dels que no siguin musulmans. Els cristians s'han convertit en les principals víctimes dels atemptats d'aquest grup terrorista, i en aquest cas el terme “terrorista” està perfectament aplicat perquè és mitjançant el terror que Boko Haram intenta implantar el seu model d'Estat. Els cristians reben un missatge clar: fugir o morir. Més del 50% dels nigerians són musulmans, els cristians són el 40% de la població. Ja ha començat un èxode dels cristians nigerians cap al sud del país.

NOU GOVERN ISLAMISTA AL MARROC

El nou govern del Marroc nomenat pel rei Mohamed VI presidit per l'islamista moderat Abdelilah Benkirane. En les eleccions l'islamista Benkirane va guanyar Fouad Ali Himma, amic del rei, que ha estat nomenat conseller reial pel rei. Benkirane ha advertit que no permetrà que Himma interfereixi en les decisions del seu govern. Fouad Ali Himma i Benkirane no tenen una bona relació ja que el primer acusa els islamistes de Benkirane de radicals i retrògrads.

COP ISLAMISTA CONTRA ELS MILITARS A TURQUIA

Des de l'arribada al poder de l'islamista Erdogan els militars han anat perdent quotes de poder en un Estat que des de la seva configuració moderna havia estat tutelat pels militars que pretenien que Turquia fos un Estat laic. L'excap de l'Estat Major Ilker Basbug ha estat detingut a instàncies d'un tribunal d'Istanbul que l'acusa de dirigir una organització terrorista que planeja derrocar el govern. Des de fa mesos la cúpula de l'exèrcit turc està sent purgada pel govern de l'islamista d'Erdogan. Basbug és el militar de rang més alt detingut. L'acusen d'haver ordenat la creació de pàgines web contràries al govern d'Erdogan. Aquesta iniciativa forma part, segons l'acusació, de les activitats de la xarxa “Ergenekon”, presumpta conspiració ultranacionalista que pretén derrocar al govern islamista d'Erdogan. L'acusació assenyala que l'any 2010 van establir-se 42 pàgines web amb propaganda contra el govern i vàries congregacions religioses. L'oposició considera que tot aquest assumpte és un muntatge del govern d'Erdogan per poder arrestar persones que no són fidels a les idees islamistes del govern d'Erdogan i que a les llistes hi ha centenars de persones: acadèmics, advocats, periodistes i alts càrrecs militars.

A tot això hem d'afegir la pujada dels islamistes a Egipte i altres països àrabs, a més d'aquells països on ja governen els islamistes, els islamistes que es presentaven com a moderats s'estan radicalitzant, com seria el cas de Turquia, i els islamistes radicals, cas de l'Iran, estan embogint.

L'IRAN CONTINUA TENSANT LA CORDA AMB OCCIDENT

L'Iran continua apostant per tensar encara més la corda amb Occident en resposta a les sancions amb les que els països occidentals intenten aturar el programa nuclear iranià.

L'IRAN AMENAÇA AMB EL TANCAMENT DE L'ESTRET D'ORMUZ

L'Iran va començar unes maniobres militars en què planejaven el tancament de l'Estret d'Ormuz. Els Estats Units mentre els iranians realitzaven les seves maniobres van retirar la seva flota però el portaavions John C. Stennis i tot el seu grup de batalla es dirigeixen novament cap a la zona del Golf Pèrsic, una zona que es compartida per l'Iran i Oman. El govern iranià ha amenaçat d'atacar el portaavions nord-americà de manera molt poc velada. En unes altres circumstàncies les amenaces podrien considerar-se una fatxenderia més del règim iranià però des de fa temps els discursos dels dirigents iranians solen anar acompanyats amb demostracions del nou arsenal militar. El general Ataolah Salehi, cap de les Forces Armades iranianes va recomanar que el portaavions nord-americà no torni al Golf Pèrsic, el portaavions nord-americà i tot el grup de batalla que l'acompanya ja va posar rumb cap al Golf Pèrsic. Ara caldrà veure com reacciones els iranians. Quan aquesta flota arribi al Golf Pèrsic l'Iran haurà de fer alguna mena de demostració per no quedar com uns patètics bocamolls, però atacar aquesta flota seria un acte de guerra. És a dir, el règim iranià té dues possibilitats: No fer res i quedar com uns patètics bocamolls o cometre la bogeria d'atacar la flota dels Estats Units i provocar una guerra. Fonts del Pentàgon han declarat que “els moviments dels portaavions al Golf Pèrsic i l'Estret d'Ormuz responen a un compromís nord-americà a llarg termini” i “els nostres trànsits per l'Estret d'Ormuz es fan conforme al dret internacional que garanteix el dret de pas a les nostres naus”. Pel Golf Pèrsic i l'Estret d'Ormuz transita el gruix de la producció del petroli. Totes aquestes accions del règim iranià i les amenaces de bloqueig de l'Estret d'Ormuz són la resposta desesperada del règim iranià a les sancions econòmiques pel desenvolupament del programa nuclear iranià. L'Estret d'Ormuz és un pas d'uns 54 quilòmetres d'amplada entre Oman i l'Iran per on cada dia naveguen uns 13 vaixells cisterna que transporten més de 15 milions de barrils de petroli cru, això suposa 1/3 del tràfic petrolier mundial.

NOVES SANCIONS DE LA UE A L'IRAN

La UE ha aprovat un embargament a les importacions iranianes de petroli en el marc de les noves sancions que s'aplicaran a l'Iran. Grècia tenia certes reserves però finalment ha donat suport a les sancions. Aquestes sancions volen forçar l'Iran a col•laborar amb la comunitat internacional en la investigació sobre el programa nuclear iranià, que els iranians al•leguen que només servirà per produir electricitat però ningú s'ho creu perquè segons l'últim informe de l'OIEA l'Iran hi ha desenvolupat la tecnologia per construir armes nuclears. Des de la UE es comenta que la reducció de l'exportació de cru iranià podria compensar-se amb la importació de cru des d'altres productors.

L'IRAN BUSCA ALIANCES A L'AMÈRICA LLATINA

El règim iranià iniciarà una gira per Amèrica Llatina, el sàtrapa iranià Ahmadinejad viatjarà a Veneçuela, Cuba, Nicaragua i Equador. Estats Units ha fet públic que amb la nova llei de despeses de Defensa poden sancionar econòmicament qualsevol institució estrangera que comerciï amb el Banc Central de l'Iran i es demana a aquests països que convencin a Ahmadinejad que col•labori amb la comunitat internacional. Ahmadinejad visita a dos dels països més aïllats de llatinoamèrica i a dos dels més pobres però també són els països que estan més obertament enfrontats als Estats Units. El govern nord-americà els ha deixat “absolutament clar que ara no és el moment de profunditzar amb els lligams de seguretat o econòmics amb l'Iran”. Una congressista republicana d'origen cubà, Ileana Ros-Lehtinen, que presideix el Comitè de Relacions Exteriors de la Cambra Baixa ha declarat que “el tour de tirans que emprendrà Ahmadinejad és només l'últim indicador de la presència creixent de l'Iran a Llatinoamèrica”. Els països llatinoamericans no són gaire conscients de les activitats de grups islamistes en el seu territori. Diversos experts en aquest tema han denunciat que una zona en què conflueixen les fronteres de Brasil, Argentina i l'Uruguai (revisar) s'ha convertit en un centre d'activitats de diversos grups terroristes islàmics que poden actuar amb impunitat i que fins i tot gaudeixen de certa impunitat. L'Iran és un dels principals finançadors del terrorisme islàmic – Hamàs a Gaza i Hezbolà al Líban – i també és responsable directe dels atemptats contra l'ambaixada d'Israel i l'AMIA a Buenos Aires, actes terroristes en què van participar alguns individus que ara són ministres del govern iranià. Ahmadinejad, actualment president de l'Iran, va estar implicat en l'assalt de l'ambaixada dels Estats Units a Teheran. Segons el Washington Post l'Iran està enviant a membres de les forces d'elit Al Quds a les seves ambaixades llatinoamericanes. Aquest grup és responsable de la brutal repressió a l'interior de l'Iran, per exemple van ser els que van esclafar les protestes contra el frau electoral a les últimes eleccions iranianes que van servir per reelegir al sàtrapa Ahmadinejad, però aquest grup també és responsable de cometre actes terroristes a diversos llocs del món.

CREIX L'AMENAÇA IRANIANA A L'ESTRET D'ORMUZ

El règim iranià continua amb l'escalada armamentística i d'amenaces. L'Iran ha amenaçat de tallar el trànsit marítim per l'Estret d'Ormuz, això afectaria al gruix del trànsit dels petroliers per la zona i suposa una amenaça pel trànsit marítim en general. L'Iran ha aprofitat les maniobres militars - Velayat 90 - que van realitzar per provar míssils de curts i llarg abast, i un nou tipus de torpede elèctric. Segons l'Iran els nous míssils són indetectables. L'Iran està desenvolupant el seu armament sempre pensant en Israel, i realment sembla una mica absurd que vagin fent declaracions amenaçadores perquè fins ara les mesures contra el programa nuclear s'ha limitat a sancions econòmiques que van endurint-se amb cada nova demostració de fatxenderia iraniana però pot arribar un moment que decideixin intervenir, cosa que al meu parer s'hauria d'haver fet ja, abans que l'Iran estigui en disposició de fer alguna cosa més que fer el fatxenda. La història ens diu que quan deixem que un tirà boig vagi armant-se acabarà fent ús de les armes.

Estats Units va allunyar el seu portaavions del Golf Pèrsic mentre l'Iran realitzava les maniobres militars i això ha fet que el règim iranià s'hagi envalentit. El comandant de l'exèrcit iranià, Ataolah Salehí va advertir: "Aconsellem a la nau nord-americana que ha sortit de l'Estret d'Ormuz i se n'ha anat al Mar d'Oman que no torni al Golf Pèrsic". "La República Islàmica d'Iran no pensa repetir la seva advertència".

El règim iranià no està fent que abans no hagin fet règims tirànics i que van acabar derivant en una guerra. Van desenvolupant armes i amenacen d'usar-les contra països molt concrets. Creuen que la retirada temporal d'un portaavions de la zona en què ells estaven fent les seves maniobres és una mostra de debilitat i això els fa anar més enllà en l'escalada d'amenaces.

Iran amenaça Israel amb armes nuclears que està desenvolupant però alhora nega que estigui desenvolupant-les quan s'anuncia l'enduriment de les sancions, alhora que amenaça d'usar aquestes armes que deia que no estava desenvolupant si les sancions s'endureixen.

Això que fa l'Iran no és nou. Després de la Primera Guerra Mundial a Alemanya se li va restringir el tonatge de la Kriegsmarine, però ells van construir els cuirassats de butxaca, uns vaixells molt ben armats, que no superaven el límit imposat. També se'ls va prohibir desenvolupar una aviació militar però Alemanya va enviar pilots alemanys a l'URSS a ensinistrar-se, després en secret va desenvolupar la seva aviació. Va annexionar-me Àustria, les tropes alemanyes van entrar al Ruhr, zona que pel Tractat de Versalles havia quedat desmilitaritzada, va apropiar-se dels Sudetes, una zona de Txecoslovàquia habitada per ciutadans alemanys. França i la Gran Bretanya van protestar i van amenaçar de declarar la guerra a Alemanya després de cada moviment del règim nazi però no van fer res, i això va fer creure a Hitler que tampoc farien res quan va decidir atacar Polònia. Les advertències no havien aconseguit aturar al dictador alemany fins que va aconseguir crear una força militar molt potent. Van caldre 6 anys per derrotar-lo.

L'Iran continua incrementant el seu poder militar i es permet amenaçar els seus veïns amb el nou armament veient que les advertències només són això, amenaces, però el temps va passant i ells es veuen cada vegada més forts.

Segurament el portaavions nord-americà i tota la flota que l'acompanya tornaran a la zona. Si l'Iran ataqués aquesta flota encara que només fos llançant un únic míssil seria un acte de guerra, en unes altres circumstàncies diria que l'Iran no cometria la insensatesa d'atacar vaixells de guerra dels Estats Units, encara que per declaracions que han aparegut altres vegades a la premsa de caps militars iranians no n'estic tan segur. Fa uns mesos, crec que va ser aquest mateix cap de l'Armada iraniana que va dir que entregarien llanxes ràpides a grups de la costa i que no se'n feien responsables del que succeís. Aquest és potser el problema, els dirigents iranians no són responsables perquè estan bojos. El tancament de l'Estret d'Ormuz suposaria que el trànsit mercant, especialment dels petroliers, quedaria aturat, no ens arribaria el petroli que ens permet moure'ns i segurament el preu dels combustibles pujaria.

DICTADORS ÀRABS

BASHAR AL ASAD

Des que el passat mes de març va iniciar-se a Síria una insurrecció contra Bashar al Asad i el seu règim totalitari han mort més de 5000 persones. La visita dels observadors de la Lliga Àrab només ha servit per a què el dictador s'atrinxeri encara més en les seves posicions i acusi als Estats Units d'”ingerència flagrant” en aquesta missió. Segons un portaveu del ministeri d'Assumptes Exteriors sirià “Síria no ha rendir comptes als EUA sobre el compliment del protocol àrab” i acusa als EUA d'”intents d'instigar a la violència”. Bashar al Asad va dissenyar una ruta “turística” per mostrar als observadors de la Lliga Àrab que “benvolent” era amb el seu poble i pretenia que els observadors creguessin que els sirians revoltats contra ell formaven part d'un complot. Cal afegir que entre els Estats membres de la Lliga Àrab no trobaríem cap que sigui una democràcia i malgrat això estaven estorats pel que estava succeint a Síria. Quan una comissió organitzada per països que no són democràcies s'escandalitzen pel que està succeint a Síria és perquè allà està passant alguna cosa molt més greu del que ens pensem i del que ens diuen.

HOSNI MUBARAK

La Fiscalia acusa l'expresident egipci Hosni Mubarak, al seu cap de seguretat i a sis policies de la mort de més de 800 persones durant les manifestacions que van acabar amb el derrocament del seu règim. Mubarak va assistir al judici estirat en una llitera d'hospital. Mubarak podria ser sentenciat a morir a la forca si fos condemnat.

LAS FLORES DEL MIEDO DE LA PRIMAVERA ÁRABE

Cada uno de los hechos vistos individualmente son muy preocupantes pero vistos en conjunto es para tener mucho miedo. La primavera árabe nos ha permitido ver la caída de algunos dictadores del mundo árabe pero tengo la sensación de que los nuevos regímenes cuando se consoliden harán que sus ciudadanos sientan nostalgia de esos de sus anteriores tiranos.No es la primera vez que la caída de un régimen tiránico ha servido para acabar instaurando un régimen aún más infame. El ejemplo, aunque sea un poco antiguo, sería Irán. Derribaron el infame régimen del Sha de Persia para sustituirlo por el infame régimen islámico de los ayatolás.

EL ASCENSO IMPARABLE DEL ISLAMISMO

TERROR ISLAMISTA A NIGERIA

En Nigeria el grupo terrorista islámico Boko Haram quiere implantar en el norte de Nigeria no sólo un Estado islámico regido por la ley islámica sino también un Estado islámico libre de los que no sean musulmanes. Los cristianos se han convertido en las principales víctimas de los atentados de este grupo terrorista, y en este caso el término "terrorista" está perfectamente aplicado porque es mediante el terror que Boko Haram intenta implantar su modelo de Estado. Los cristianos reciben un mensaje claro: huir o morir. Más del 50% de los nigerianos son musulmanes, los cristianos son el 40% de la población. Ya ha comenzado un éxodo de los cristianos nigerianos hacia el sur del país.

NUEVO GOBIERNO ISLAMISTA EN MARRUECOS

El nuevo gobierno de Marruecos nombrado por el rey Mohamed VI presidido por el islamista moderado Abdelilah Benkirane. En las elecciones del islamista Benkirane ganó Fouad Ali Himma, amigo del rey, que ha sido nombrado consejero real por el rey.Benkirane advirtió que no permitirá que Himma interfiera en las decisiones de su gobierno. Fouad Ali Himma y Benkirane no tienen una buena relación ya que el primero acusa a los islamistas de Benkirane de radicales y retrógrados.

GOLPE ISLAMISTA CONTRA LOS MILITARES EN TURQUÍA

Desde la llegada al poder del islamista Erdogan los militares han ido perdiendo cuotas de poder en un Estado que desde su configuración moderna había sido tutelado por los militares que pretendían que Turquía fuera un Estado laico. El ex jefe del Estado Mayor Ilker Basbug ha sido detenido a instancias de un tribunal de Estambul que le acusa de dirigir una organización terrorista que planea derrocar al gobierno. Desde hace meses la cúpula del ejército turco está siendo purgada por el gobierno del islamista de Erdogan. Basbug es el militar de mayor rango detenido. Le acusan de haber ordenado la creación de páginas web contrarias al gobierno de Erdogan. Esta iniciativa forma parte, según la acusación, de las actividades la red "Ergenekon", presunta conspiración ultranacionalista que pretende derrocar al gobierno islamista de Erdogan. La acusación señala que en 2010 se establecieron 42 páginas web con propaganda contra el gobierno y varias congregaciones religiosas. La oposición considera que todo este asunto es un montaje del gobierno de Erdogan para poder arrestar a personas que no son fieles a las ideas islamistas del gobierno de Erdogan y que en las listas hay cientos de personas: académicos, abogados, periodistas y altos cargos militares.

A todo esto debemos añadir la subida de los islamistas en Egipto y otros países árabes, además de aquellos países donde ya gobiernan los islamistas, los islamistas que se presentaban como moderados están radicalizando, como sería el caso de Turquía, y los islamistas radicales, caso de Irán, están enloqueciendo.

IRÁN CONTINÚA tensar la cuerda CON OCCIDENTE

Irán sigue apostando por tensar aún más la cuerda con Occidente en respuesta a las sanciones con las que los países occidentales intentan detener el programa nuclear iraní.

IRÁN AMENAZA CON EL CIERRE DEL ESTRECHO DE ORMUZ

Irán comenzó unas maniobras militares en las que planeaban el cierre del Estrecho de Ormuz. Los Estados Unidos mientras los iraníes realizaban sus maniobras retiraron su flota pero el portaaviones John C. Stennis y todo su grupo de batalla se dirigen nuevamente hacia la zona del Golfo Pérsico, una zona que es compartida por Irán y Omán. El gobierno iraní ha amenazado con atacar el portaaviones estadounidense de manera muy poco velada. En otras circunstancias las amenazas podrían considerarse una chulería más del régimen iraní pero desde hace tiempo los discursos de los dirigentes iraníes suelen ir acompañados con demostraciones del nuevo arsenal militar.El general Ataolah Salehi, jefe de las Fuerzas Armadas iraníes recomendó que el portaaviones estadounidense no vuelva al Golfo Pérsico, el portaaviones estadounidense y todo el grupo de batalla que le acompaña ya puso rumbo hacia el Golfo Pérsico. Ahora habrá que ver cómo reaccionas los iraníes.Cuando esta flota llegue al Golfo Pérsico Irán tendrá que hacer algún tipo de demostración para no quedar como unos patéticos bocazas, pero atacar esta flota sería un acto de guerra. Es decir, el régimen iraní tiene dos posibilidades: No hacer nada y quedar como unos patéticos bocazas o cometer la locura de atacar la flota de los Estados Unidos y provocar una guerra. Fuentes del Pentágono han declarado que "los movimientos de los portaaviones en el Golfo Pérsico y el Estrecho de Ormuz responden a un compromiso norteamericano a largo plazo" y "nuestros tránsitos por el Estrecho de Ormuz se hacen conforme al derecho internacional que garantiza el derecho de paso a nuestras naves ". Por el Golfo Pérsico y el Estrecho de Ormuz transita el grueso de la producción del petróleo. Todas estas acciones del régimen iraní y las amenazas de bloqueo del Estrecho de Ormuz son la respuesta desesperada del régimen iraní a las sanciones económicas para el desarrollo del programa nuclear iraní. El Estrecho de Ormuz es un paso de unos 54 kilómetros de ancho entre Omán e Irán para que cada día navegan unos 13 buques cisterna que transportan más de 15 millones de barriles de petróleo crudo, lo que supone 1 / 3 deltráfico petrolero mundial.

NUEVAS SANCIONES DE LA UE EN IRÁN

La UE ha aprobado un embargo a las importaciones iraníes de petróleo en el marco de las nuevas sanciones que se aplicarán a Irán. Grecia tenía ciertas reservas pero finalmente ha dado apoyo a las sanciones. Estas sanciones quieren forzar a Irán a colaborar con la comunidad internacional en la investigación sobre el programa nuclear iraní, que los iraníes alegan que sólo servirá para producir electricidad pero nadie lo cree porque según el último informe de la 'OIEA Irán se ha desarrollado la tecnología para construir armas nucleares. Desde la UE se comenta que la reducción de la exportación de crudo iraní podría compensarse con la importación de crudo desde otros productores.

IRÁN BUSCA ALIANZAS EN AMÉRICA LATINA

El régimen iraní iniciará una gira por América Latina, el sátrapa iraní Ahmadineyad viajará a Venezuela, Cuba, Nicaragua y Ecuador. Estados Unidos ha hecho público que con la nueva ley de gastos de Defensa pueden sancionar económicamente cualquier institución extranjera que comercie con el Banco Central de Irán y se pide a estos países que convenzan a Ahmadineyad que colabore con la comunidad internacional.Ahmadineyad visita a dos de los países más aislados de Latinoamérica y dos de los más pobres pero también son los países que están más abiertamente enfrentados a Estados Unidos. El gobierno estadounidense les ha dejado "absolutamente claro que ahora no es el momento de profundizar con los lazos de seguridad o económicos con Irán".Una congresista republicana de origen cubano, Ileana Ros-Lehtinen, que preside el Comité de Relaciones Exteriores de la Cámara Baja ha declarado que "el tour de tiranos que emprenderá Ahmadineyad es sólo el último indicador de la presencia creciente de Irán en Latinoamérica ". Los países latinoamericanos no son muy conscientes de las actividades de grupos islamistas en su territorio. Varios expertos en este tema han denunciado que una zona en la que confluyen las fronteras de Brasil, Argentina y Uruguay (revisar) se ha convertido en un centro de actividades de varios grupos terroristas islámicos que pueden actuar con impunidad y que incluso todo gozan de cierta impunidad. Irán es uno de los principales financiadores del terrorismo islámico - Hamás en Gaza y Hezbolá en el Líbano - y también es responsable directo de los atentados contra la embajada de Israel y la AMIA en Buenos Aires, actos terroristas en el que participaron algunos individuos que ahora son ministros del gobierno iraní. Ahmadineyad, actualmente presidente de Irán, estuvo implicado en el asalto de la embajada de Estados Unidos en Teherán. Según el Washington Post Irán está enviando a miembros de las fuerzas de élite Al Quds en sus embajadas latinoamericanas. Este grupo es responsable de la brutal represión en el interior de Irán, por ejemplo fueron los que aplastaron las protestas contra el fraude electoral en las últimas elecciones iraníes que sirvieron para reelegir al sátrapa Ahmadineyad, pero este grupo también es responsable de cometer actos terroristas en diversos lugares del mundo.

CRECE LA AMENAZA IRANÍ EN EL ESTRECHO DE ORMUZ

El régimen iraní continúa con la escalada armamentística y de amenazas. Irán ha amenazado con cortar el tráfico marítimo por el Estrecho de Ormuz, esto afectaría al grueso del tráfico de los petroleros por la zona y supone una amenaza para el tráfico marítimo en general. Irán ha aprovechado las maniobras militares - Velay 90 - que realizaron para probar misiles de corto y largo alcance, y un nuevo tipo de torpedo eléctrico. Según Irán los nuevos misiles son indetectables. Irán está desarrollando su armamento siempre pensando en Israel, y realmente parece un poco absurdo que vayan haciendo declaraciones amenazantes porque hasta ahora las medidas contra el programa nuclear se ha limitado a sanciones económicas que van endureciendo con cada nueva demostración de chulería iraní pero puede llegar un momento en que decidan intervenir, lo que en mi opinión debería haber hecho ya, antes de que Irán esté en disposición de hacer algo más que hacer el pijo. La historia nos dice que cuando dejamos que un tirano loco vaya armándose acabará haciendo uso de las armas.

Estados Unidos alejó su portaaviones del Golfo Pérsico mientras Irán realizaba las maniobras militares y eso ha hecho que el régimen iraní se haya envalentonado. El comandante del ejército iraní, Ataolah Saleh advirtió: "Aconsejamos a la nave norteamericana que ha salido del Estrecho de Ormuz y se ha ido al Mar de Omán que no vuelva el Golfo Pérsico". "La República Islámica de Irán no piensa repetir su advertencia".

El régimen iraní no está haciendo que antes no hayan hecho regímenes tiránicos y que acabaron derivando en una guerra.Van desarrollando armas y amenazan con usarlas contra países muy concretos. Creen que la retirada temporal de un portaaviones de la zona en que ellos estaban haciendo sus maniobras es una muestra de debilidad y eso les hace ir más allá en la escalada de amenazas.

Irán amenaza a Israel con armas nucleares que está desarrollando pero a la vez niega que esté desarrollando las cuando se anuncia el endurecimiento de las sanciones, al tiempo que amenaza de usar esas armas que decía que no estaba desarrollando si las sanciones se endurecen.

Lo que hace Irán no es nuevo. Tras la Primera Guerra Mundial en Alemania se le restringió el tonelaje de la Kriegsmarine, pero ellos construyeron los acorazados de bolsillo, unos barcos muy bien armados, que no superaban el límite impuesto. También se les prohibió desarrollar una aviación militar pero Alemania envió pilotos alemanes en la URSS a adiestrarse, luego en secreto desarrolló su aviación. Anexionó me Austria, las tropas alemanas entraron en el Ruhr, zona que por el Tratado de Versalles había quedado desmilitarizada, se apropió de los Sudetes, una zona de Checoslovaquia habitada por ciudadanos alemanes. Francia y Gran Bretaña protestaron y amenazaron con declarar la guerra a Alemania después de cada movimiento del régimen nazi pero no hicieron nada, y eso hizo creer a Hitler que tampoco harían nada cuando decidió atacar Polonia. Las advertencias no habían logrado detener al dictador alemán hasta que logró crear una fuerza militar muy potente. Fueron necesarios 6 años para derrotarlo.

Irán continúa incrementando su poder militar y se permite amenazar a sus vecinos con el nuevo armamento viendo que las advertencias sólo son eso, amenazas, pero el tiempo va pasando y ellos se ven cada vez más fuertes.

Seguramente el portaaviones estadounidense y toda la flota que la acompaña volverán a la zona. Si Irán atacara esta flota aunque sólo fuera lanzando un único misil sería un acto de guerra, en otras circunstancias diría que Irán no cometería la insensatez de atacar barcos de guerra de Estados Unidos, aunque por declaraciones que han aparecido otras veces en la prensa de jefes militares iraníes no estoy tan seguro. Hace unos meses, creo que fue ese mismo jefe de la Armada iraní que dijo que entregarían lanchas rápidas a grupos de la costa y que no se hacían responsables de lo que sucediera. Este es quizás el problema, los dirigentes iraníes no son responsables porque están locos. El cierre del Estrecho de Ormuz supondría que el tráfico mercante, especialmente los petroleros, quedaría parado, no nos llegaría el petróleo que nos permite movernos y seguramente el precio de los combustibles subiría.

DICTADORES ÁRABES

Bashar AL ASAD

Desde que el pasado mes de marzo se inició en Siria una insurrección contra Bashar al Asad y su régimen totalitario han muerto más de 5000 personas. La visita de los observadores de la Liga Árabe sólo ha servido para que el dictador atrinchere aún más en sus posiciones y acuse a los Estados Unidos de "injerencia flagrante" en esta misión. Según un portavoz del ministerio de Asuntos Exteriores sirio "Siria no ha rendir cuentas en EEUU sobre el cumplimiento del protocolo árabe" y acusa a EEUU de "intentos de instigar a la violencia". Bashar al Asad diseñó una ruta "turística" para mostrar a los observadores de la Liga Árabe que "benevolente" estaba con su pueblo y pretendía que los observadores creyeran que los sirios sublevados contra él formaban parte de un complot. Hay que añadir que entre los Estados miembros de la Liga Árabe no encontraríamos ninguna que sea una democracia y sin embargo estaban estorats por lo que estaba sucediendo en Siria. Cuando una comisión organizada por países que no son democracias escandalizan por lo que está sucediendo en Siria es porque allí está pasando algo mucho más grave de lo que pensamos y lo que nos dicen.

Hosni Mubarak

La Fiscalía acusa al ex presidente egipcio Hosni Mubarak, a su jefe de seguridad y seis policías de la muerte de más de 800 personas durante las manifestaciones que acabaron con el derrocamiento de su régimen. Mubarak asistió al juicio estirado en una camilla de hospital. Mubarak podría ser sentenciado a morir en la horca si fuera condenado.