13 de des. 2010

Una interinitat i una persona que fan mal a la institució

Una interinitat i una persona que fan mal a la institució

La defensora del poble espanyol, María Cava de Llano continuarà al front d’aquesta institució de manera interina fins el final de la legislatura, malgrat les reticències que les seves postures contra Catalunya aixequen.

El govern espanyol diu que no es renovarà el càrrec de defensor del poble espanyol en el que queda de legislatura, un any i mig encara, i que es mantindrà a Cava de Llano en un càrrec que ocupa de manera interina. L’actual defensora del poble espanyol aixeca grans suspicàcies a Catalunya, també les aixecava el seu predecessor, pels seus recursos contra les lleis del Parlament de Catalunya, especialment aquelles que tenen a veure amb la llengua però molt especialment per les seves opinions absolutament esbiaixades i tenyides d’un nacionalisme espanyol decimonònic. Si mantenir un càrrec d’aquesta rellevància en la interinitat pot causar un dany molt greu a la institució encara ho és més quan la persona que ocupa el càrrec és molt discutida per les seves posicions en alguns temes. Sembla absurd mantenir a la senyora Cava de Llano al capdavant d’aquesta institució i a més mantenir-la interinament. Cava de Llano ha demostrat que no pot ocupar càrrec pel seu biaix ideològic i gens neutral que ha quedat patent en les seves declaracions. Quina garantia tenim els catalans davant d’una senyora que diu que “esto es España y se habla en español”, una frase que ens transporta a temps predemocràtics i que no hauríem d’escoltar de boca d’una persona que ocupa un càrrec que ha de vetllar pels drets de tots els ciutadans, però que amb declaracions d’aquesta biaix ultranacionalista espanyol costa de creure que pugui defensar els drets d’un català davant de les institucions. Però em penso que a la senyora Cava de Llano la mantenen en aquest càrrec justament per aquest biaix, en aquest sentit el que aconsegueixen és que aquesta institució del defensor del poble espanyol deixi de ser una organització neutral i apolítica, com seria de desitjar, i es converteixi en una organització absolutament corrompuda.

La responsabilitat recau en els dos partits majoritaris espanyols que prefereixen mantenir les institucions del l’Estat en la interinitat i amb persones molt discutides pel seu descarat biaix ideològic i falta de la neutralitat que els hauria de ser exigible per ocupar segons quins càrrecs per evitar aixecar suspicàcies. La institució del defensor del poble espanyol o el Tribunal Constitucional serien, sens dubte, els dos exemples més descarats com la manca d’acord i l’escàs interès per part dels dos partits majoritaris pot acabar portant a les institucions de l’Estat cap al descrèdit més absolut. Però el més sorprenent és que el biaix ideològic d’aquestes institucions tendeix sempre cap a la mateixa direcció, el PP. La senyora Cava de Llano va ser anar a les llistes del PP, per exemple. Però és quan aquestes persones justifiquen les seves actuacions en la sentència de l’Estatut o en els recursos contra les lleis del Parlament presentats per Cava del Llano on la ferum franquista provoca nàusees.

Una interinidad y una persona que hacen daño a la institución

La defensora del pueblo español, María Cava de Llano continuará al frente de esta institución de manera interina hasta el final de la legislatura, a pesar de las reticencias que sus posturas contra Cataluña levantan.

El gobierno español dice que no se renovará el cargo de defensor del pueblo español en lo que queda de legislatura, un año y medio todavía, y que se mantendrá a Cava de Llano en un cargo que ocupa de manera interina. La actual defensora del pueblo español levanta grandes suspicacias en Cataluña, también las levantaba su predecesor, por sus recursos contra las leyes del Parlamento de Cataluña, especialmente aquellas que tienen que ver con la lengua pero muy especialmente por sus opiniones absolutamente sesgadas y teñidas de un nacionalismo español decimonónico. Si mantener un cargo de esta relevancia en la interinidad puede causar un daño muy grave a la institución aún lo es más cuando la persona que ocupa el cargo es muy discutida por sus posiciones en algunos temas. Parece absurdo mantener a la señora Cava de Llano al frente de esta institución y además mantenerla interinamente. Cava de Llano ha demostrado que no puede ocupar cargo por su sesgo ideológico y nada neutral que ha quedado patente en sus declaraciones. ¿Qué garantía tenemos los catalanes ante una señora que dice que "esto es España y se habla en español", una frase que nos transporta a tiempos predemocráticos y que no deberíamos escuchar de boca de una persona que ocupa un cargo que debe velar por los derechos de todos los ciudadanos, pero que con declaraciones de esta sesgo ultranacionalista español cuesta creer que pueda defender los derechos de un catalán ante las instituciones. Pero creo que a la señora Cava de Llano la mantienen en este cargo justamente por este sesgo, en este sentido lo que consiguen es que esta institución del defensor del pueblo español deje de ser una organización neutral y apolítica, como sería de desear, y se convierta en una organización absolutamente corrompida.
La responsabilidad recae en los dos partidos mayoritarios españoles que prefieren mantener las instituciones del Estado en la interinidad y con personas muy discutidas por su descarado sesgo ideológico y falta de la neutralidad que debería ser exigible para ocupar según qué cargos para evitar levantar suspicacias. La institución del Defensor del Pueblo español o el Tribunal Constitucional serían, sin duda, los dos ejemplos más descarados como la falta de acuerdo y el escaso interés por parte de los dos partidos mayoritarios puede acabar llevando a las instituciones del Estado hacia el descrédito más absoluto. Pero lo más sorprendente es que el sesgo ideológico de estas instituciones tiende siempre hacia la misma dirección, el PP. La señora Cava de Llano fue ir a las listas del PP, por ejemplo. Pero es cuando estas personas justifican sus actuaciones en la sentencia del Estatut o en los recursos contra las leyes del Parlamento presentados por Cava del Llano donde el hedor franquista provoca náuseas.