16 de maig 2009

Rajoy, De Cospedal i l'avortament


Mariano Rajoy
El líder del PP Mariano Rajoy ha declarat sobre l'avortament: "En els fons perquè cal preservar la vida i ajudar les dones, en la forma perquè es fa per pur oportunisme polític i contrariant la Constitució, i en la motivació perquè l'única cosa que es persegueix és distraure d'allò que importa als espanyols. Jo votaré que no a aquesta llei i jo portaré aquesta llei al Tribunal Constitucional". Venint d'aquests carques del PP això d'ajudar a les dones fa tuf a paternalisme passat, sembla que encara es pensen que les dones independentment de l'edat que tinguin han de ser protegides com si sempre foren menors. En això aquesta dreta s'assembla molt al règim franquista. Ah, oblidava que el PP va ser fundat per franquistes. El PP està en el seu dret a oposar-se i a votar en contra, és el seu dret, la qual cosa per descomptat és inacceptable és que una vegada més recorreixi al Tribunal Constitucional per a aconseguir el que no pot aconseguir en les votacions parlamentàries. que serveix una
votació parlamentària si el partit que vota en contra pot obtenir d'uns magistrats el que no pot aconseguir per la via democràtica?. Agafar-se una vegada i una altra a la Constitució com fa el PP i usar-la com una arma contra tot i contra tots em sembla un desvergonyiment. La insistència de Rajoy a repetir "el que interessa als espanyols" ja cansa. Ell representa a una part dels espanyols i potser a molts si que els interessa el mateix que al PP, especialment a moltes dones, que existeixi una llei de l'avortament que reguli, repetieixo, que reguli aquest dret, la llei no és una patent de cors o una carta blanca perquè les dones avortin cada dia, tal com el Partit Popular pretén presentar-la, la llei el que fa és regular els terminis i les condicions en què es pot realitzar un avortament. El PP preferiria prohibir l'avortament però això portaria a quelcom molt pitjor: els avortaments il·legals i en condicions sanitàries paupèrrimes en el cas de les dones amb pocs mitjans econòmics, amb el consegüent risc per a les vides d'aquestes dones. Les que tingueren diners és probable que hagueren d'anar a l'estranger. La llei no és i mai serà perfecta, però es tracta de regular un fet que encara que al senyor Rajoy, al seu partit i als grups provida no els agrada però que existeix i existirà encara que a ells no els agradi. La diferència serà en que condicions es realitzen els avortaments amb llei o sense.
María Dolores de Cospedal
María Dolores de Cospedal ha dit: "Perquè no volem les dones, i aquí hi ha moltes dones, un ministeri d'igualtat que el que li digui a les nostres joves és que amb 16 anys poden avortar sense el permís dels pares. Per a això no hi ha un ministeri d'igualtat... per a això... això no és un ministeri d'igualtat, això és un ministeri per a donar-li el missatge equivocat als nostres joves". Potser l'auditori on ha parlat de Cospedal estigués ple de dones, però de Cospedal hauria de pensar que ella parla des del punt de vista d'una dona conservadora per a un auditori conservador, són dones però no són totes les dones ni totes les dones pensen com elles. Podem divergir de la llei de l'avortament en alguns dels seus paràgrafs, la qual cosa és indubtable, no obstant, és que la llei era necessària. Potser autoritzar noies de 16 anys a avortar sense haver de demanar l'autorització dels seus pares sigui discutible però potser això serveixi per a salvar de les ires d'algun pare que decideixi apallissar la seva filla. El que si que és cert és que potser quelcom falla en l'educació sexual. En el segle XXI
no és normal que amb els mitjans anticonceptius que existeixen hi hagi noies i dónes que encara es queden embarassades per accident. A l'hora de tenir relacions sexuals ambdós han de tenir el suficient sentit comú com per a saber que no prendre precaucions té riscos. De Cospedal parla que el ministeri d'igualtat dóna un missatge equivocat, més aviat crec que són els sectors conservadors de la societat els qui continuen donant un missatge erroni, no és d'ara que hi ha noies i dones que es queden embarassades, no és quelcom nou, succeeix fins i tot en les societats més conservadores i amb la moral més estricta, i els avortaments també. La diferència és que ara parlem del problema, quelcom que en altres temps s'ocultava, però que no es parli no vol dir que no passi, i passava abans com passa ara. Les maternitats tenien sales destinades a mares solteres, la societat abans tractava les mares solteres quasi com a prostitutes i les marcava socialment per a tota la vida. Deixem-nos de falses i caduques morals d'altres temps i abordem el problema amb sentit comú i intel·ligència.

-----
Vídeo: Rajoy i De Cospedal parlant de la llei de l'avortament
-----
Mariano Rajoy
El líder del PP Mariano Rajoy ha declarado sobre el aborto: "En el fondo porque hay que preservar la vida y ayudar a las mujeres, en la forma porque se hace por puro oportunismo político y contrariando la Constitución, y en la motivación porque la única cosa que se persigue es distraer de aquello que importa a los españoles. Yo votaré que no a esta ley y yo llevaré esta ley al Tribunal Constitucional". Viniendo de estos carcas del PP eso de ayudar a las mujeres hace tufo a paternalismo pasado, parece que aún se piensen que las mujeres independientemente de la edad que tengan deben ser protegidas como si siempre fueran menores. En eso esta derecha se asemeja mucho al régimen franquista. Ah, olvidaba que el PP fue fundado por franquistas. El PP está en su derecho a oponerse y a votar en contra, es su derecho, lo que desde luego es inaceptable es que una vez más recurra al Tribunal Constitucional para lograr el que no puede lograr en las votaciones parlamentarias. ¿De que sirve una votación parlamentaria si el partido que vota en contra puede obtener de unos magistrados el que no puede lograr por la vía democrática?. Cogerse una y otra vez a la Constitución como hace el PP y usarla como un arma contra todo y contra todos me parece una desvergüenza. La insistencia de Rajoy en repetir "lo que interesa a los españoles" ya cansa. Él representa a una parte de los españoles y quizá a muchos si que los interesa lo mismo que al PP, especialmente a muchas mujeres, que exista una ley del aborto que regule, repito, que regule este derecho, la ley no es una patente de corso o una carta blanca para que las mujeres aborten cada día, tal como el Partido Popular pretende presentarla, la ley lo que hace es regular los plazos y las condiciones en las que se puede realizar un aborto. El PP preferiría prohibir el aborto pero eso llevaría a algo mucho peor: los abortos ilegales y en condiciones sanitarias paupérrimas en el caso de las mujeres con pocos medio económicos, con el consiguiente riesgo para las vidas de estas mujeres. Las que tuvieran dinero es probable que tuvieran que ir al extranjero. La ley no es y nunca será perfecta, pero se trata de regular un hecho que aunque al señor Rajoy, a su partido y a los grupos provida no les gusta pero que existe y existirá aunque a ellos no les guste. La diferencia será en que condiciones se realizan los abortos con ley o sin.
María Dolores de Cospedal
María Dolores de Cospedal ha dicho: "Porque no queremos las mujeres, y ahí hay muchas mujeres, un ministerio de igualdad que le diga a las nuestras jóvenes es que con 16 años pueden abortar sin el permiso de los padres. Para eso no hay un ministerio de igualdad... para eso... eso no es un ministerio de igualdad, eso es un ministerio para darle el mensaje equivocado a los nuestras jóvenes". Quizá el auditorio donde ha hablado de Cospedal estuviese lleno de mujeres, pero de Cospedal debería pensar que ella habla desde el punto de vista de una mujer conservadora para un auditorio conservador, son mujeres pero no son todas las mujeres ni todas las mujeres piensen como ellas. Podemos divergir de la ley del aborto en algunos de sus párrafos, lo que es indudable, no obstante, es que la ley era necesaria. Quizá autorizar a chicas de 16 años a abortar sin deban pedir la autorización de sus padres sea discutible pero quizá eso sirva para salvar de las iras de algún padre que decida apalear a su hija. Lo que si que es cierto es que quizá algo falla en la educación sexual. En el siglo XXI no es normal que con los medios anticonceptivos que existen haya chicas y mujeres que aún se queden embarazadas por accidente. A la hora de tener relaciones sexuales ambos deben tener el suficiente sentido común como para saber que no tomar precauciones tiene riesgos. De Cospedal dice que el ministerio de igualdad da un mensaje equivocado, más bien creo que son los sectores conservadores de la sociedad los que continúan dando un mensaje erróneo, no es de ahora que hay chicas y mujeres que se queden embarazadas, no es algo nuevo, sucede incluso en las sociedades más conservadoras y con la moral más estricta, y los abortos también. La diferencia es que ahora hablamos del problema, algo que en otros tiempos se ocultaba, pero que no se hable no quiere decir que no pase, y pasaba
antes como pasa ahora. Las maternidades tenían salas destinadas a madres solteras, la sociedad antes trataba las madres solteras casi como prostitutas y las marcaba socialmente para toda la vida. Dejémonos de falsas y caducas morales de otro tiempo y abordemos el problema con sentido común e inteligencia.

1 comentari:

Patric ha dit...

No entenc que estan votant perquè he llegit que: "des de 1985 s'ha despenalitzat l'avortament a Espanya. Però per a que la dona ho pugui dur a terme ha de complir amb algun dels tres supòsits que imposa la llei: greu perill per a la vida o salut física o psíquica de l'embarassada, embaràs per violació i presumpció de greus tares físiques o psíquiques per al fetus.

Sempre hi ha la inquietud sobre si l'avortament és un dret de la dona.
"L'avortament és un tema que preocupa a nivell mundial. Mentre algunes nacions el prohibeixen altres s'encarreguen per donar a les dones una contenció legal que cuidi la seva vida; és així que en els darrers anys les lleis referents a l'avortament s'han liberalitzat en molts països.

A Espanya, per exemple, es despenalitza el 1985 per combatre els índexs elevats d'avortaments il legals (una cosa que l'actualitat nega), amb les seves complicacions conseqüents, i com a reconeixement del dret que tenen les dones de governar la seva reproducció.

El primer país a legalitzar l'avortament va ser la Unió Soviètica (1920), mentre que els països escandinaus (Islàndia, Suècia, Dinamarca, Finlàndia i Noruega) van començar a legalitzar en la dècada següent. El 1968 es va aprovar una legislació liberal de l'avortament al Parlament Britànic.

El 1975, els altres països d'Europa Occidental (Alemanya, França, etc.) Tenien lleis restrictives. Un cas especial és la República Popular de la Xina, on es va aprovar una llei irrestrictiva l'avortament el 1975 i, des d'aleshores, aquest mètode s'ha tornat molt popular. Això es deu a l'actual insistència del Govern respecte a que hi hagi famílies amb un sol nen i nena, per la seva política en el control de la natalitat.

La interrupció de l'embaràs és una decisió molt important i en extrem difícil de prendre. A Espanya, és legal interrompre voluntàriament l'embaràs fins a les 20-22 setmanes, sempre que es compleixi almenys un dels tres supòsits legals que la llei preveu. En l'actualitat existeixen dos tipus d'avortament: el farmacològic (RU) pastilla que es va legalitzar el febrer de 1999 i el quirúrgic.

"La llei espanyola estableix que un metge ha d'avaluar el cas i verificar que es pugui dur a terme l'avortament. Prendrà aquesta decisió si creu que hi ha un major risc per a la salut mental o física de la dona si continua amb l'embaràs (primer supòsit ). En el cas que el risc sigui per la salut mental de l'embarassada haurà d'existir també un psicòleg o psiquiatre que ho certifiqui. També està contemplat l'avortament en cas d'embaràs consumat en una violació de la que existeixi denúncia policial.
El tercer supòsit és la presència d'anomalies fetals incompatibles amb la vida, alteracions cromosòmiques o defectes més grans del desenvolupament del fetus que comprometin la seva vida com a persona sana. A aquest supòsit es ho anomena avortament eugenèsic.
En resum, la llei actual contempla tres supòsits per avortar: greu perill per a la vida o salut física o psíquica de l'embarassada-per la qual cosa no hi ha límit de setmanes de gestació-; embaràs per violació-fins a les dotze setmanes-, i presumpció de greus tares físiques o psíquiques per al fetus-fins la setmana 22 -.
L'avortament va ser despenalitzat a Espanya el 1985. La llei de cap manera ha suposat que les dones puguin exercir el lliure dret a decidir si continuen o no amb el seu embaràs, ja que la darrera paraula la tenen els altres: metges, ginecòlegs, psiquiatres, etc. ".