CARRER PELAI (URBANISME TÀCTIC O PSICODÈLIA MUNICIPAL)

Li diuen "urbanisme tàctic" a pintar amb dissenys estrambòtics i coloraines diverses el paviment dels carrers. A Barcelona l'Ajuntament s'ha dedicat a estrényer alguns carrers, convertir en zones de vianants uns altres, i a pintar molts carrers amb dissenys i coloraines psicodèlics, apart de la col·locació de blocs de ciment que ja han causat algun ferit. La calçada del Carrer Pelai ha quedat reduida a dos únics carrils pel trànsit, un d'ells per autobusos i taxis, i un dels carrils de trànsit i el d'aparcament s'han convertit en un únic i ample carril, pintat amb un disseny psicodèlic destinat aparentment als vianants, en un carrer on hi ha unes voreres amples. Un altre exemple seria els dels laterals de la Gran Via de les Corts Catalanes, el del costat muntanya habilitat només pels autobusos, taxis i vehicles que vagin a un aparcament, i el del costat mar suspés, obligant els cotxes que entren des de Plaça Espanya a baixar fins a Floridablanca, i des d'allà arribar fins a Ronda Sant Antoni, fins arribar a Universitat, des d'allà pots agafar per Pelai, mentre es permeti, o haver de tornar a sortir fins a Gran Via de les Corts Catalanes, això només aconsegueix crear embusos, augmentar la contaminació, consum de combustible, que es trigui més temps en arribar als llocs i que sovint hagis de fer més volta, i a més, com succeeix en alguns casos, desviar el trànsit cap als carrers dels voltants, col·lapsant-los.

MIRADOR DE L'ALCALDE

MIRADOR DE L'ALCALDE Enllaç del vídeo:

Construïts a la muntanya de Montjuïc aprofitant el pendent que hi ha des del Castell de Montjuïc. El paviment és obra de Joan Josep Tharrats format per maons, rajoles, culs d'ampolla, formigó, peces de ferro, etc. Les obres van iniciar-se el 1962 i van concloure el 1969. Des d'aquest lloc es té una excel·lent vista de la ciutat de Barcelona i del Port de de Barcelona.

FONT DE CERES

FONT DE CERES Enllaç del vídeo (Barcinonews): https://youtu.be/o8MdEExJGVY Font situada a la plaça de Sant Jordi. Va ser creada el 1830 per Celdoni Guixà, originalment estava a l'alçada de l'actual Passeig de Gràcia amb el carrer Provença, llavors terme de la Vila de Gràcia (municipi independent en aquell moment), inaugudada el 28 de juny de 1830. La font va ser traslladada l'any 1870 a la Plaça Blasco de Garay (ara Plaça del Sortidor, al Poble Sec) per què al general Eugenio Gaminde la font li molestava per la seva estratègia durant la revolta de les Quintes (1870). Degut a les dimensions d'aquesta font i que la Plaça Blasco de Garay era molt petita, l'Ajuntament de Barcelona va decidir tornar a canviar-la d'indret, aquest cop, i aprofitant el procés d'urbanització de la muntanya de Montjuïc, va ser instal·lada al seu actual emplaçament, la Plaça de Sant Jordi. La font està dedicada a la deesa Ceres, protectora de l'agricultura. L'estil de la font segueix el que era normal en el seu temps, representar personatges mitològics.

BARCELONA A SIMÓN BOLÍVAR (1931), de VICENÇ ANTON I PUIG

BARCELONA A SIMÓN BOLÍVAR (1931), de VICENÇ ANTON I PUIG

Enllaç del vídeo (Canal Barcinonews): Al Carrer de la Foixarda (Montjuïc) trobem el bust de Simón Bolívar sobre un pedestal de pedra amb la inscripció "Barcelona a Simón Bolívar". L'escultor va ser Vicenç Anton i Puig, i va ser inaugurada l'any 1930. Originalment el bust va ser robat el 1946, i el que veiem actualment és una còpia en pedra feta pel mateix autor. Va ser un regal del cònsol de Colòmbia a Barcelona amb motiu del centenari de la mort de Bolívar. Títol: Barcelona a Simón Bolívar (1931) Inauguració: 1930 Materials: -Pedestal de pedra. -Bust original en bronze (va ser robat el 1946). Bust actual en pedra. Situació: Carrer de la Foixarda (Montjuïc). Escultor: Vicenç Anton i Puig. Dimensions: 310 x 100 x 93 cm Inscripció: BARCELONA / A / BOLÍVAR / 1931 Crònica de l'acte d'inauguració d'aquest monument a Simón Bolívar publicada a La Vanguardia el dia 18 de desembre de 1930: EL CENTENARIO DE BOLÍVAR (Hemeroteca La Vanguardia hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1930/12/13/pagina-7/3... ) 18 de desembre de 1930 Inauguración de un monumento en Montjuich Ayer, por la mañana, se celebró la inauguración del busto erigido a Simón Bolívar, el Libertador americano, en el Parque de Montjuich, Avenida del Marqués de Comillas, junto al Pueblo Español. El busto es una notable obra del escultor don Vicente Antón. Presidió el acto el capitán general, quien tenía a su derecha ni nlonVl^. conde de Güell: y a su izquierda al presidente del Comité pro centenario de Bolívar, señor Arboleda, cónsul general de Colombia. Asistieron además el presidente de la Diputación, señor Maluquer y Viiadot; en representación del gobernador, don Manuel Luengo; los cónsules de Bolivia, Ecuador, Venezuela, Perú y Panamá; el conde de Fígols, la baronesa de Viver, con varias señoras de la Junta de Damas Hispanoamericana, y otras distinguidas personas. El cónsul general de Colombia, señor Arboleda, comisionado por el Comité para hacer la dedicación del acto y la ofrenda del busto a la ciudad, evocó el recuerdo de otro acto solemne presidido por el Rey, en el Paraninfo dé la Universidad, en el cual tuvo la complacencia de hacer una justa reyalua. ción de la obra de España en América, para deducir lo natural que era le fuese permitido ahora traer a la memoria los orígenes del acto que se iba a celebrar, lo cual hizo durante toda la extensión de su discurso, en frases del más férvido patriotismo y de la más exquisita discreción histórica. Exaltó las fiestas patrias, tildando de bochornoso y desteñido el patriotismo abúlico para celebrarlas y sentó como fundamento de haber logrado el éxito de la conmemorativa fiesta, el hecho de que los americanos en España se sienten como en su propia patria. Aludió a la hermosa conjunción de estos pueblos con la madre patria, que si separados un día por causas que ya no era propio recordar, se habían dado y repetían diariamente el abrazo fraternal para la hermosa conjunción que su tradición pujante le asignaba ante los destinos de la humanidad. Ensalzó luego la figura de Bolívar, haciéndola pasar por encima de la de otros grandes capitanes, y afirmó que por haber sido Bolívar español pudo realizar obra de españoles, y que así su gloria lo era de España tanto como de América. Tuvo frases merecidas para Barcelona al ofrecerle el busto, que dijo era un homenaje de América, infinitamente más valioso que los monumentos que había dejado en la Exposición de Sevilla y en torno al cual habrían de verse no muy tarde las figuras de San Martín, Morelo, O'Higins, Hidalgo, etcétera. Y para concluir pidió la transportación espiritual al santuario de San Pedro Alejandrino, constituido en Meca Sagrada del patriotismo, donde todos los pueblos del orbe están representados por ilustres embajadas recibidas personalmente por el primer magistrado del Gobierno de Colombia y sus altos funcionarios, y en cálidas frases nos hizo ver la apoteosis que allí se desarrollaba, y terminó imprecando al Libertador para que escuchara de millones de voces la respuesta pendiente desde hace una centuria a su treno fatal, de que: «Luchar en América era arar en el mar», pues repetían y pregonaban que sólo su siembra pudo hacer surgir de los zureos de ese mar, robusto-, esbelto y majestuoso, el Árbol de la Libertad, de cuyos Rajos le ofrendaba América esa corona símbolo preciso del pasado, del presente y del futuro de su¡,obra. A continuación se 'dio lectura del poema «A Rolívar», del poeta colombiano don Alfredo Gómez Jaime, composición premiada por el Comité del centenario. Luego hizo uso de la palabra en términos muy elocuentes el presidente de la Asociación de la Prensa, señor Ribera Rovira, que exaltó la figura del Libertador. Por último el alcalde, conde de Güell, habló para agradecer en nombre de la ciudad la entrega del busto de Bolívar y dijo que Barcelona sabrá conservarlo como una ofrenda precindísima. Seguídamente sé dio por terminado el acto.

RANITIDINA CARCINÒGENA / RANITIDIA CARCINÓGENA

RANITIDINA CARCINÒGENA

 

Durant un parell d’anys la meva mare ha pres RANITIDINA, un medicament que protegeix l’estomac, receptat a persones que han de prendre molta medicació. A la meva mare li ha estat diagnosticat un càncer d’estómac. Fa uns parell de dies va aparèixer a la premsa una notícia on s’informava que la RANITIDINA havia estat retirada degut a que s’havia descobert que alguns dels seus components eren carcinògens, en concret causa càncer d’estómac, que és al que ella li han diagnosticat.

 

M’agradaria saber si hi ha més persones en circumstàncies similars.

 

No és la primera vegada que un medicament es retirat en descobrir-se que té efectes secundaris molt perniciosos per a les persones que els prenen, ens diuen que abans de posar un medicament al mercat aquest es sotmès a tests clínics de tota mena, tot i així, sembla que els laboratoris farmacèutics es deuen més als seus accionistes que no pas als seus clients/pacients.

És una irresponsabilitat que per uns guanys importants els laboratoris treguin al mercat medicaments que mentre tracten una malaltia causen una altra molt pitjor.

 

 

RANITIDIA CARCINÓGENA

 

Durante un par de años mi madre ha tomado RANITIDINA, un medicamento que protege el estómago, recetado a personas que tienen que tomar mucha medicación. A mi madre le ha sido diagnosticado un cáncer de estómago. Hace unos par de días apareció en la prensa una noticia donde se informaba que la RANITIDINA había sido retirada debido a que se había descubierto que algunos de sus componentes eran carcinógenos, en concreto causa cáncer de estómago, que es a lo que ella le han diagnosticado.

 

Me gustaría saber si hay más personas en circunstancias similares.

 

No es la primera vez que un medicamento es retirado al descubrirse que tiene efectos secundarios muy perniciosos para las personas que los toman, nos dicen que antes de poner un medicamento en el mercado éste es sometido a tests clínicos de todo tipo, aún y así, parece que los laboratorios farmacéuticos se deben más a sus accionistas que no a sus clientes/pacientes.

Es una irresponsabilidad que por unas ganancias importantes los laboratorios saquen al mercado medicamentos que mientras tratan una enfermedad causan otra mucho peor.

IGNOMÍNIA 29-S

IGNOMÍNIA 29-S

 

 

El pròxim 29 de setembre el sindicat policial ultradretà Jusapol, pròxim al partit ultra C’s (Ciudadanos) es manifestarà pels carrers de Barcelona. Segons ells, es volen fer un homenatge per la seva actuació a Catalunya de fa un any. Si, estan orgullosos d’haver causat 1066 ferits, un dels quals va perdre un ull i un altre quasi mor d’un infart provocat per la salvatge i criminal acció del cos nacional de policia i la guàrdia civil. És a dir, van causar nou (9) vegades més ferits que els que va causar l’atemptat del 17 d’agost de 2017, mes i mig abans.

Fa un any van ser enviats pel Gobierno de Rajoy per impedir la votació de l’1-O. Dels seus llocs d’origen – el lloc on estaven destinats oficialment – van ser acomiadats per discursos oficials dels seus superiors i el crit d’una ciutadania embogida: “A por ellos”.

Aquests policies van arribar a Catalunya, alguns van ser allotjats en tres vaixells, un d’ells decorat amb Piuet (Piolín en castellà, Tweety en anglès). Des del primer moment van queixar-se de les condicions en que van haver d’allotjar-se (vaixells, hotels, etc) i el menjar (les famoses croquetes).

El vaixell amb la imatge del Piuet (Piolín, Tweety) va acabar servint per nomenar a aquests policies violents i de dubtós equilibri mental.

El seu comportament durant els mesos que van viure entre nosaltres només pot considerar-se de semblant als turistes que venen a emborratxar-se i llançar-se a la piscina de l’hotel des del balcó, però aquests no van fer això. Van  causar alguns incidents, set (7) policies nacionals fora de servei i en estat d’embriaguesa van organitzar una incident, causaren danys en un bar, i amenaçaren els cambrers i altres persones presents al local. Quan els cambrers d’origen italià els van demanar que marxessin ja que havien de tancar els policies van posar-se a cridar "¡Somos la puta ley aquí en Barcelona! ¡Cerráis y abrís cuando decimos nosotros!" i pensant-se que els cambrers italians eren catalans van cridar “Barcelona es España”. Veient el comportament d’aquests policies es va avisar als Mossos, una patrulla de Mossos va identificar els policies espanyols aquests els van insultar titllant-los de “ratas” i “putos catalanes”.

Després de la seva actuació extremadament violenta l’1-O alguns ajuntaments van demanar-los que abandonessin el municipi després d’algunes protestes davant dels hotels de gent emprenyada per la presència d’aquests salvatges. L’actitud dels policies va ser, des de pixar-se sobre la gent a sortir a colpejar la gent que protestava usant porres extensibles. Això estan fora de servei i anant de paisà. En presència de les càmeres aquests policies es van poder a cridar com energúmens “que nos dejen actuar”. Es veu que estaven convençuts que no havien fet prou mal a prou gent, volien apallissar més gent.

Aquests individus que van actuar com una banda de caps rapats embogits amb placa i pistola continuen creient que se’ls hauria d’haver donat carta blanca, quan més aviat se’ls hauria d’haver detingut, desposseïts de l’arma i la placa, inhabilitats com a policies i pendents de judici.

Els dirigents de C’s van demanar que aquests energúmens fossin condecorats, 500 d’ells han estat condecorats o seran condecorats pel Gobierno del PSOE, seguint la tradició espanyola de condecorar (i alguns cops, ascendir) policies que torturen o fan bestieses.

Com he dit al començament, Jusapol, el sindicat ultradretà de la policia pròxim a Cs (que va manifestar-se a Barcelona fa uns mesos finançats per C’s) ha decidit tornar a manifestar-se a Barcelona, fer-se un autohomenatge en una ciutat on van colpejar com possessos a persones que només anaven a votar.

Durant el matí membres del cos nacional de policia i de la guàrdia civil van dedicar-se a assaltar escoles, colpejant com possessos milers de persones que havien anat a votar. Si, van aconseguir impedir-ho en alguna escola, van poder requisar alguna urna, molt poques, però van estomacar milers de persones. Només van aturar aquesta violència embogida quan les imatges que es veien arreu del Món d’aquella jornada de votació eren les d’uns salvatges armats colpejaven gent desarmada. Sembla que alguns governs van quedar astorats per aquest grau de violència i van trucar a Rajoy. A la tarda la violència va acabar, la imatge del Regne d’Espanya estava destrossada per l’actuació d’uns psicòpates amb placa i pistola, que diuen que es volen autohomenatjar, que creuen que ho van fer molt bé, ho creuen ells i els tarats dirigents de C’s.

Aquests defensors de la llei, de la seva, van usar armes i munició prohibida a Catalunya, amb la que van buidar l’ull a Roger Español.

Tota l’actuació d’aquests membres del cos nacional de policia i guàrdia civil és una ignomínia, una vergonya, fa molt fàstic, des de que van partir dels seus destins d’origen acomiadats amb l’”a por ellos”, com si els enviessin a la guerra, per una massa enfervorida i embogida plena d’odi atiat pels mitjans espanyols, fins la seva arribada a Catalunya, la seva actuació, no només durant la jornada de l’1-O, una actuació criminal, sinó també quan estaven fora de servei, amenaçant cambrers i passejant-se pels carrers de Catalunya com si fossin els amos, com si fossin policies d’un Estat autoritari. Espero que algun dia aquests agents, si més no els seus caps, i el Gobierno d’Espanya que els va enviar, siguin processats.

El cost reconegut pel Gobierno d’Espanya de tota l’Operació Copèrnic va ser de 87 milions d’euros, 1066 ferits, un ull buidat, danys greus en centres escolars, i la imatge d’Espanya trinxada. El Gobierno que va ordenar aquesta salvatjada ja no hi és, alguns han abandonat la política, tot i que els seus substituts són molt pitjor que ells.

LA MESSIES INÉS ARRIMADAS

LA MESSIES INÉS ARRIMADAS

 

 

🎥 @InesArrimadas a Torra "¿Qué le dice a los que han venido de otras tierras a levantar Cataluña cuando su Consellera les considera colonizadores lingüísticos, o a los funcionarios que callan porque no siguen la ideología nacionalista impuesta en la Administración?" #Parlament pic.twitter.com/dk5Jv1EI3B

— Ciutadans (@CiutadansCs) 6 de juny de 2018

 

 

Jo era molt jove, vivia en una cabana al mig del Pla de Barcelona, al costat de la Riera de Cassoles. Em llevava aviat, agafava la llança i anava a caçar un mamut, però tot va canviar quan va arribar la messies Inés Arrimadas. Els terrenys de cacera del Pla de Barcelona van desaparèixer substituïts per edificis. Abans de l’arribada d’Arrimadas no hi havia res, només camps i mamuts. Va arribar Arrimadas que va portar els supermercats, els edificis, i van desaparèixer els mamuts.

Enyoro aquells temps quan era jove.

Ara, seriosament. La diputada Arrimadas de C’s va arribar fa uns anys a Catalunya, però no és una immigrant a l’ús, és a dir, ella no fugia de la fam, com molts espanyols arribats a Catalunya els anys 50 i 60., També ara hi arriben fugint d’altres contrades fugint de la gana i de la guerra. Però Inés Arrimadas no té res en comú amb aquesta gent que van venir a treballar. Ella té més en comú amb els que l’any 1939 entraven per la Diagonal com a conqueridors i forces d’ocupació. A Arrimadas li molesta que s’usi el terme colons per fer referència a aquelles persones que van arribar a Catalunya i no han fet cap esforç per integrar-se, terme que no fa referència als immigrants que arriben a Catalunya fugint de guerres i fam, el terme fa referència a aquelles persones enviades a Catalunya com a funcionaris i que amb els aires prepotents de l’ocupant considera que els autòctons, els indígenes, han de ser convertits, espanyolitzats o eliminats. Arrimadas és filla de Rufino Arrimadas, un policia franquista. Aquest és cosí de Moisés Arrimadas, que entre d’altres càrrecs va ser delegat provincial del Ministeri de l’Habitatge a Cadis, després va ser governador civil de Conca i Albacete, i “jefe del Movimiento”. Inés ha mamat el franquisme a casa. Ella no va arribar a Catalunya fugint de la misèria, va arribar a Catalunya i poc després de la seva arribada la col·locaven a les llistes de C’s. Sense conèixer el país ni la gent, aquella noia de família franquista i totalment desconeguda acabava asseguda al Parlament de Catalunya, dedicant-se a fer ganyotes i bramant contra qualsevol cosa que faci olor a catalana.

Arrimadas no ha vingut a vetllar pels catalans, tampoc per aquells catalans d’origen espanyol dels quals parla tant, ella ha vingut a defensar la seva idea d’Espanya, la idea d’Espanya que ha mamat a casa.

Arrimadas esperava beneficiar-se del cop d’Estat que l’Estat espanyol va perpetrar contra la Generalitat de Catalunya i el Parlament, el seu partit, junt a PSC-PSOE i PP van impulsar l’aplicació de l’article 155, que implicava el derrocament del Govern legítim de la Generalitat i del President electe. El Gobierno de España va convocar unes eleccions il·legals usurpant les funcions del legítim President de la Generalitat de Catalunya, i va enviar a presó aquells membres del Govern que no s’havien exiliat. I el partit d’Arrimadas volia anar més enllà, volia mà dura contra els catalans, volia condecorar els policies espanyols i guàrdies civils que van provocar més d’un miler de ferits a Catalunya l’1 d’octubre de 2017. Inés Arrimadas va veure una oportunitat de ser Presidenta de la Generalitat amb bona part dels seus opositors empresonats o a l’exili, i amb tots els recursos de l’Estat espanyol i els mitjans de comunicació al seu servei, però Inés Arrimadas no és Presidenta de la Generalitat, la filla del policia franquista Rufino Arrimadas no és Presidenta, malgrat tenir-ho tot a favor, la cosina del Jefe del Movimiento i governador civil Moisés Arrimadas, s’ha quedat amb un pam de nas. I va fent ganyotes estranyes i cridant enfurismada: “¿Qué le dice a los que han venido de otras tierras a levantar Cataluña cuando su Consellera les considera colonizadores lingüísticos, o a los funcionarios que callan porque no siguen la ideología nacionalista impuesta en la Administración?”. Inés, parles de funcionaris que segueixen la ideologia nacionalista espanyola, funcionaris com Rufino i Moisés. Inés, els nacionalistes espanyols no heu vingut a aixecar Catalunya, més aviat heu fet tot el que heu pogut per enfonsar-la, no defenseu els drets dels immigrants que van arribar d’altres contrades, només els voleu usar, si, Inés, tu ets un d’aquests colons, un d’aquests “funcionaris” que ve a aquesta terra, Catalunya, a fer mal, a vomitar el verí de la catalanofòbia. Deus estar incòmoda, molt incòmoda, en temps del Moisés i el Rufino aquestes coses les arreglàveu detenint, empresonant i estomacant gent, ai, calla, és el que vàreu fer l’1 d’octubre, és el que defenseu els que demaneu medalles per uns policies embogits que van causar més d’un miler de ferits a tot Catalunya l’1 d’octubre. Tu ets una colonitzadora.

Si, us plau, deixa de cridar i de fer ganyotes, i deixa de vomitar odi contra Catalunya. Ja sabem que passa a Catalunya, oi, sabem el que passa de veritat, que l’aspirant a Presidenta de la Generalitat aplaudeix els policies i guàrdies civils que estomacaven catalans. Sabem el que passa a Catalunya, oi, Inés, que la candidata a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, tu, et manifestes al costat de gent braç en alt i tota la simbologia feixista, però suposo que per a tu les estanqueres amb pollastre són normals.

Aquella gent de la que Inés diu parlar, aquells immigrants arribats a Catalunya fa molts anys per pencar honestament li han dit a Inés que no parli més d’ells. Inés hauria de limitar-se a parlar d’aquell sector de la població que ella coneix més, els de la porra, el braç en alt i l’estanquera del pollastre.

Per cert, Inés, et repto que vagis al teu Jerez natal, i comencis a dir el que dius de Catalunya i dels catalans però referint-te a Andalusia i els andalusos. Prova-ho, i després presenta’t per alcaldessa de Jerez o Presidenta de la Junta de Andalusia.

LA GENERALITAT DE VICHY

LA GENERALITAT DE VICHY

 

El Govern de Vichy va ser el Règim que va governar França durant l’ocupació alemanya de França. Era un govern format per francesos que col·laboraven amb els ocupants, i sovint exercien una repressió més dura que els ocupants nazis. Entre d’altres figures cal destacar el mariscal Petain, heroi de la Primera Guerra Mundial.

L’1 d’octubre va celebrar-se a Catalunya un referèndum per votar si volíem ser independents. La papereta en català, castellà i aranès duia el següent text:

 

 

Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?

¿Quiere que Cataluña sea un estado independiente en forma de república?

Volets que Catalonha vengue un estat independent en forma de republica?

 

Sí/Òc - No/Non

 

La jornada de votació va iniciar-se amb problemes tècnics ja que el Gobierno de España va posar moltes dificultats al funcionament de les xarxes i els webs, però ningú s’esperava el que va passar. Al llarg del dia membres de la policia espanyola i de la guàrdia civil van dedicar-se a assaltar els centres de votació colpejant a tothom que es trobaven pel camí. Van colpejar amb les porres, donar puntades de peu, tota mena de cops, estirar dels cabells, torçar braços i disparar diverses menes de projectils contra gent desarmada i pacífica. 893 persones van resultar ferides de diversa consideració. Malgrat que el Gobierno de España i els seus mitjans afins neguessin aquest nombre de ferits, probablement aquestes persones són aquelles que van precisar atenció mèdica i de la que hi ha registre de les ferides. Probablement moltes altres persones van rebre cops però no van requerir atenció mèdica. Crec, doncs, que van ser molts més els ferits.

La dura i criminal repressió exercida per la policia espanyola i guàrdia civil va portar a una manifestació massiva el dia 3 contra la repressió violenta d’aquests dos cossos.

El Gobierno de España va negar que existissin tants ferits, i de fet van negar que s’hagués produït la repressió, malgrat les imatges. Més lamentable és la premsa espanyola que va “comprar” la tesi oficial del Règim Rajoyista.

El Gobierno de España i la seva premsa neguen la realitat però es van gravar milers de vídeos que fan feredat a qualsevol persona normal, això no inclou, és clar, als psicòpates del Gobierno de España, ni als mitjans afins, tan psicòpates com els ministres del Règim, ni als membres de la policia espanyola i guàrdia civil que van actuar també com un psicòpates contra la població civil de Catalunya. Hi ha sospites que aquests psicòpates amb porra i placa haguessin pogut actuar sota l’efecte de l’alcohol o les drogues, si no resulta incomprensible la violència rabiosa que van emprar contra la gent.

Que el Gobierno de España, els comandaments policials i la premsa afí al Règim Rajoyista neguin els fets és ridícul, la premsa estrangera ho va poder veure i gravar. I les portades del dia després de la premsa estrangera no són gens complaents amb el Règim Rajoyista. Però Rajoy, el seu Règim i la premsa espanyola segueixen en la seva realitat paral·lela.

Un apunt:

El 17 d’agost de 2017 va produir-se a Barcelona i Cambrils un atemptat terrorista que va causar 16 morts i 152 ferits.

La càrrega de la policia espanyola i guàrdia civil també contra civils desarmats i pacífics va causar 893 ferits.

És a dir, els dos cossos de policia de l’Estat, acomiadats dels seus llocs d’origen al crit de “a por ellos” van provocar més ferits que els terroristes.

LA GENERALITAT DE VICHY: Els polítics espanyolistes, inclòs alguns nascuts a Catalunya com Albert Rivera, demanen que el Règim Rajoyista apliqui l’article 155. Aquest article implicaria que l’Estat espanyol prendria el control de les institucions catalanes, tot i que no se sap ben bé el mecanisme. Alguns polítics espanyolistes com Rivera, Arrimadas o García Albiol propugnen que s’apliqui el 155 amb l’esperança que Rajoy els posi a un d’ells al capdavant de la Generalitat, això seria la Generalitat de Vichy. El Règim Rajoyista no dissoldria les institucions catalanes però en prendria control, col·locaria col·laboracionistes al capdavant – probablement empresonant el President i vicepresident de la Generalitat, la Presidenta del Parlament i alcaldes no afins al Règim, que són la immensa majoria. Això es traduiria en una aparença de normalitat, aparença només.

HUMOR A JUDICI

HUMOR A JUDICI

 

La tuitera Cassandra ha estat condemnada a un any i escaig de presó per haver piulat una tretzena de tuïts humorístics sobre l’atemptat d’ETA contra l’almirall Carrero Blanco. Carrero Blanco era en el moment de l’atemptat, el president del govern del Règim franquista.

Cassandra va publicar al seu compte de Twitter una sèrie d’acudits (humor negre) sobre uns fets que es van produir molts anys abans que ella nasqués, acudits sobre l’assassinat d’un personatge que va ser responsable de molts crims contra la humanitat.

No és probable que Cassandra entri a la presó ja que la condemna no arriba als dos anys, i Cassandra no és cap delinqüent reincident, a parer meu, no és una delinqüent. La condemna porta aparellada una pena d’inhabilitació d’uns 7 anys, que implica la pèrdua de la beca d’estudis, així com alguns altres drets. Crec que durant 7 anys tindrà prohibit presentar-se a les eleccions, si hagués volgut fer-ho.

No fa gaires mesos van ser condemnats per l’Audiència Nacional uns titellaires que van ser condemnats per enaltiment del terrorisme per representar una obra titulada “La bruja y don Cristóbal”.

Sinopsi de “La bruja y don Cristóbal”: La protagonista de l’obra és una bruixa. Aquesta viu en una casa i sobtadament apareix el propietari que la viola però durant la violació la bruixa mata l’agressor. Degut a la violació la bruixa queda embarassada i quan neix el nen apareix una monja que intenta prendre-li el nen, la bruixa es defensa i mata accidentalment la monja que li volia roba el seu fill, producte de la violació del propietari de la casa on viu la bruixa. Llavors apareix la policia, que fa un muntatge col·locant una pancarta on es llegeix “Gora Alka-Eta”. Llavors apareix el personatge que representa el jutge, aquest personatge condemna a mort la bruixa, però la bruixa aconsegueix enganyar el jutge, i aquest posa el seu cap a la soga amb la que havien de penjar la bruixa, i qui acaba penjat és el jutge.

L’Audiència Nacional va considerar que una obra on es criticava quatre dels principals pilars de l’Estat per abusar dels seus poders – econòmic, religiós, policial i justícia – per condemnar i abusar d’una innocent, la bruixa, era enaltiment del terrorisme. El cas dels titellaires va ser un muntatge, i els titellaires van ser víctimes de l’excés de zel inquisidor dels sectors als quals anava dirigida la crítica.

Aquest zel inquisidor implica un abús en l’ús de l’acusació d’enaltiment de terrorisme que fa feredat. L’últim exemple ha estat Cassandra. Si uns acudits poden fer tremolar tot un Estat potser que s’ho facin mirar.

Aquest Estat on uns acudits vells sobre el cap del govern d’una règim totalitari et poden portar a la presó és el mateix Estat on es protegeix a torturadors i criminals franquistes reclamats per la Justícia d’altres països, i on locutors afins al Règim Rajoyista amenacen de mort diputats electes, on regidors del partit del govern central es permeten amenaçar de mort un President de la Generalitat, i els tribunals ho consideren llibertat d’expressió. Un Estat on posar urnes et pot implicar la inhabilitació política, en canvi es considera llibertat d’expressió l’apologia del feixisme amb potents altaveus radiofònics i d’altres mitjans. Un país on es considera molt normal que el ministre de l’Interior fabriqui proves contra els seus opositors polítics, i al qual el Govern central intenta premiar col·locant-lo d’ambaixador al Vaticà, tot i que el van rebutjar, i finalment l’han endollat en una comissió de l’Estat.

Parlem del país que es governat per un partit corrupte fundat per ministres del Règim franquista, partit que a Catalunya, quan han tingut oportunitat de condemnar la dictadura, han preferit abandonar el Parlament, i en el que hi ha 140.000 persones desaparegudes. Sembla que Espanya és el segon país amb més desapareguts després de Cambotja.

Si a Cassandra l'han sentenciat a un any i escaig de presó ¿a què hauria de ser condemnat Miguel Ángel Rodríguez - exportàveu del govern del PP en l'època Aznar - per desitjar que s'afusellés al President Mas o Félix de Azúa - fundador del partit neolerrouxista Ciutadans - per desitjar que els independentistes catalans siguin assassinats?

No es preocupin per ells, els feixistes a Espanya tenen carta blanca, i els mitjans de comunicació a la seva disposició per poder deixar anar els seus exabruptes sense que els passi res.

No crec que Cassandra entri a la presó, la seva condemna és inferior a dos anys, no té antecedents penals i no suposa cap perill per a ningú. La condemna és un avís perillós però il·lustrador del tractament desigual de la Justícia en funció de si ets una persona corrent, probablement d’esquerres, demòcrata, o ets un feixista. I no és el primer cop.

SLEEPY PACOW

SLEEPY PACOW

 

 

L’agost passat va filtrar-se a la premsa que l’Ajuntament de Barcelona, presidit per Ada Colau, instal·laria a les portes del Born dues escultures franquistes, la Victòria i l’escultura eqüestre del dictador Franco. L’argument de la camarilla colauer era fer una mostra per interpretar el franquisme. Que la notícia es filtrés no va agradar l’alcaldessa Colau ni el seu grup, i tampoc no van tenir gaire sort escollint els arguments per explicar aquell despropòsit.

Finalment a inicis d’aquesta setmana operaris de l’Ajuntament van començar a instal·lar les escultures polèmiques. Des del mateix minut que l’escultura va arribar a la Plaça del Comerç – on és el Born – l’escultura ha rebut l’impacte d’ous i altres productes peribles, li han pintat la bandera gai, li han penjat estelades, li han posat un cap de porc i li han posat una nina inflable. És sorprenent que a un dictador feixista, homòfob, catalanòfob, monotesticular, asexual i amb veu de “castrato”, li hagin pintat una bandera gai als lloms del cavall, li hagin posat una bandera estelada – símbol de l’independentisme català – li hagin tirat ous i li hagin posat una nina inflable. S’ha de reconèixer que la gent té un gran sentit de la ironia.

L’escultura eqüestre del dictador ha acabat sent tombada – com ja li va passar, per exemple, a l’escultura d’un altre tirà, en Saddam Hussein, enderrocada també – i l’Ajuntament ha decidit retirar tot el muntatge.

 

LA VICTÒRIA, DE FREDERIC MARÈS

 

La Victòria: Obra de Frederic Marès. Des de 1940 va formar part del monument dels Cinc d’Oros.

Història del monument del Cinc d’Oros: “Monument format per un obelisc i que ha patit tota mena de modificacions en funció de la situació històrica del moment. Situat a la Plaça Joan Carles I, a la cruïlla de l'Avinguda Diagonal amb el Passeig de Gràcia, és obra d'Adolf Florensa i Josep Vilaseca, originalment estava rematat amb una figura nua que sostenia un ram de llorer que representava la República, la I República. Inicialment estava dedicat Pi i Margall que va ser president de la I República. Va ser inaugurat l'any 1936 durant la II República. En produir-se la victòria del feixisme i instaurar-se la dictadura franquista el monument va patir serioses modificacions ordenades per les noves autoritats municipals afins al dictador. La figura que rematava l'obelisc va ser eliminada i a la base del monument va instal·lar-se una nova escultura obra de Frederic Marès. El lloc que ocupava la al·legoria nua de la República va ser substituït per una àliga imperial, retirada uns anys més tard, mentre que l'escultura de Marès va romandre fins el 2011. El monument actualment ha estat desposseït de tota la simbologia, tot i que han instal·lat a la base un escut. Actualment algunes persones nomenen el monument "el llapis" perquè ha quedat l'obelisc sense cap ornamentació. El nom del "cinc d'oros" neix perquè el monument original tenia quatre fanals al voltant de l'obelisc i això va fer que la ciutadania "bategés" el monument com el monument del cinc d'oros.”

 

ESCULTURA EQÜESTRE DE FRANCO, DE JOSEP VILADOMAT

 

L’escultura de Franco va ser inaugurada el 17 de juny de 1963 al pati d’armes del Castell de Montjuïc. Josep Maria de Porcioles, alcalde franquista de Barcelona va encarregar aquesta escultura a Josep Viladomat, amb motiu de la cessió del Castell de Montjuïc a la ciutat. Viladomat va crear aquesta escultura a contracor, a canvi que la Guàrdia Civil li retornés el cotxe d’importació que li havien confiscat. L’escultura va romandre al pati d’armes fins el 1985, quan uns activistes van ruixar-la amb pintura rosa, llavors van decidir amagar-la en una sala del museu militar de Montjuïc, durant l’operació de trasllat van haver de tallar-li una cama perquè no passava per la porta. L’any 2008 l’escultura eqüestre va ser traslladada a un magatzem municipal on es guardaven altres escultures franquistes. L’any 2013 van descobrir que l’havien decapitat.