BLOCAIRE EGIPCI CONDEMNAT A PRESÓ

BLOCAIRE EGIPCI CONDEMNAT A PRESÓ

El blocaire Maikel Nabil va ser condemnat l’abril a cinc anys de presó per un tribunal militar però va recórrer la sentència. Un tribunal civil ha condemnat el blocaire a dos anys pel mateix delicte. L’acusen d’injúries a l’exèrcit. Anteriorment havia estat condemnada la blocaire egípcia Asma Mahfuz que va acabar sent alliberada i a la que ara li han atorgat el premi Sajarov. Segons l’advocat de Nabil els dos casos no tenen res a veure perquè en el cas de Nabil hi ha un component de “radicalisme religiós que no té res a veure amb les acusacions que s’han fet” relacionades amb declaracions prèvies de Nabil que s’ha declarat laic i partidari d’Israel. Segons l’advocat ara s’han complicat les coses ja que quan havia estat condemnat per la via militar sempre podia ser indultat pel cap de la Junta Militar, Hussein Tantaui, però ara que la sentència l’ha dictat un tribunal de la jurisdicció civil ja no pot ser. La veritable raó que l’hagin condemnat ha estat que Nabil va publicar en el seu bloc que l’exèrcit va torturar manifestants dins del Museu Egipci d’El Caire i que les forces de seguretat van realitzar proves de virginitat a algunes noies en una presó militar.

BLOGUERO EGIPCIO CONDENADO A PRISIÓN

El bloguero Maikel Nabil fue condenado en abril a cinco años de prisión por un tribunal militar pero recurrió la sentencia. Un tribunal civil condenó el bloguero a dos años por el mismo delito.Le acusan de injurias al ejército. Anteriormente había sidocondenada la bloguera egipcia Asma Mahfuz que acabó siendoliberada ya la que ahora le han otorgado el premio Sajarov.Según el abogado de Nabil ambos casos no tienen nada que verporque en el caso de Nabil hay un componente de "radicalismoreligioso que no tiene nada que ver con las acusaciones que se han hecho" relacionadas con declaraciones previas de Nabil quese ha declarado laico y partidario de Israel. Según el abogadoahora se han complicado las cosas ya que cuando había sidocondenado por la vía militar siempre podía ser indultado por el jefe de la Junta Militar, Hussein Tantaui, pero ahora que la sentencia la ha dictado un tribunal de la jurisdicción civil ya no puede ser. La verdadera razón que lo hayan condenado ha sido que Nabil publicó en su blog que el ejército torturó manifestantesdentro del Museo Egipcio de El Cairo y que las fuerzas de seguridad realizaron pruebas de virginidad a algunas chicas enuna cárcel militar.

EL RÈGIM LIBANÈS NO RECONEIX ALS REFUGIATS SIRIANS

EL RÈGIM LIBANÈS NO RECONEIX ALS REFUGIATS SIRIANS

El govern libanès, una coalició de partits que encapçala l'organització terrorista xiïta libanesa Hezbolà, s'ha negat a reconèixer la qualitat de refugiats dels sirians que fugen de la despietada reprensió del règim sirià que a hores d'ara ja ha provocat més de 5000 morts. El govern libanès encapçalat per Hezbolà també va oposar-se a la creació d'un camp de refugiats per acollir a 50000 sirians.

L'organització terrorista xiïta Hezbolà es finançada i armada per Síria i l'Iran, per aquesta raó es nega a acollir als sirians que fugen de la repressió del règim que els manté i s'oposa a qualsevol condemna contra el règim sirià. Això seria mossegar la mà d'un dels pocs països que li donen suport – a més de l'Iran – i que li ha permès aconseguir unes armes que l'ha convertit en una força armada encara més potent que el propi exèrcit libanès, i controlar àmplies zones del Líban. L'exèrcit libanès és en aquests moments molt inferior a la branca armada d'Hezbolà, i a més Hezbolà és part del govern del país, és a dir, Hezbolà és un exèrcit paral•lel dins del Líban mentre la branca política controla el govern i per tant l'exèrcit del Líban.

EL RÉGIMEN LIBANÉS NO RECONOCE LOS REFUGIADOS SIRIOS

El gobierno libanés, una coalición de partidos que encabeza la organización terrorista chií libanesa Hezbolá, se ha negado a reconocer la calidad de refugiados de los sirios que huyen de ladespiadada reprensión del régimen sirio que a estas alturas yaha provocado más de 5000 muertos. El gobierno libanésencabezado por Hezbolá también se opuso a la creación de uncampo de refugiados para acoger a 50.000 sirios.

La organización terrorista chií Hezbolá se financiada y armadapor Siria e Irán, para ello se niega a acoger a los sirios que huyen de la represión del régimen que los mantiene y se opone acualquier condena contra el régimen sirio. Esto sería morder la mano de uno de los pocos países que le apoyan - además de Irán - y que le ha permitido conseguir unas armas que la haconvertido en una fuerza armada más potente que el propioejército libanés, y controlar amplias zonas del Líbano. El ejércitolibanés es en estos momentos muy inferior a la rama armada deHezbolá, y además Hezbolá es parte del gobierno del país, es decir, Hezbolá es un ejército paralelo dentro del Líbano mientras la rama política controla el gobierno y por tanto el ejército del Líbano.

LA ROSA (DÍEZ) DELS MALS VENTS (II)

LA ROSA (DÍEZ) DELS MALS VENTS (II)

Pacte entre escopetejats per aconseguir el seu grup parlamentari

Després de celebrades les eleccions els diputats electes han anat a recollir la seva acta. S'estan assignant els escons i com es formaran els diversos grups parlamentaris. UPYD intenta aconseguir grup parlamentari propi. Per aconseguir el grup parlamentari propi s'ha hagut d'aliar al FAC, el partit que va fundar a Astúries l'exdirigent del PP, Francisco Álvarez Cascos, que va aconseguir un diputat al Congrés.

La lideressa ultranacionalista vol il•legalitzar Amaiur

Rosa Díez, lideressa del partit ultranacionalista espanyol UPyD (Unos Pocos y Díez o Unión Progreso y Democracia) ha instat al nou govern del Partit Popular a il•legalitzar a la formació abertzale Amaiur. Díez amb la prepotència que la caracteritza ha dit que “el que ha fet el PP amb UPyD és una falta de respecte que no tolerarem”. Rosa Díez ha anunciat que el seu grup registrarà una proposició no de llei per il•legalitzar Amaiur. Segons Rosa Díez “Amaiur està al Congrés perquè el PSOE ho ha autoritzat, però també perquè el PP ho ha permès. Ambdós són còmplices”. Amaiur és una formació política legal, per molt que a la diputada ultranacionalista no li agradi. I seria un error que Amaiur fos il•legalitzada com van ser il•legalitzades altres formacions abertzales abans deixant sense representació a molts més votants a Euskadi que els que pugui tenir UPYD. Si, PP i PSOE van ser còmplices quan van aprovar la llei de partits, còmplices de deixar a una part molt nombrosa de la ciutadania d'Euskadi sense una representació política i mitjançant aquest tripijoc matusser van adulterar les eleccions basques. Si la proposició no de llei de la diputada Díez fos aprovada serien les eleccions generals les que s'adulterarien en privar a Amaiur dels escons aconseguits a les urnes.

Seria molt greu que en aquest assumpte la diputada ultranacionalista aconseguís el seu propòsit. Les formacions abertzales van romandre il•legalitzades mercès a un tripijoc legal de PSOE i PP que va permetre a la Justícia espanyola anar il•legalitzant totes les formacions abertzales tan bon punt eren inscrites en el registre de partits polítics.

Díez, una Milosevic carpetovetònica

Rosa Díez és una política basca encara que d'ideologia ultranacionalista espanyola, demagoga, prepotent, autoritària i messiànica. Va ser dirigent del PSE i mercès a un acord de coalició amb els Partit Nacionalista Basc (PNB) va ser consellera del govern basc. Anys després va sortir escopetejada del PSE-PSOE posant a parir a tots els dirigents socialistes i aproximant-se ideològicament als sectors més rancis i espanyolistes del PP. Finalment va decidir crear el seu partit, així seria ella la que manaria, i alguns que la van seguir i se li van unir després l'han acusat de dirigir UPYD amb autoritarisme i amb un excessiu personalisme. El seu partit es fonamenta en un nacionalisme espanyol exacerbat i en un discurs demagògic contra les comunitats autònomes, defensant la unitat d'Espanya i les llengües. UPYD va intentar cruspir-se a Ciutadans, partit que ocupa a Catalunya el mateix espai ideològic que UPYD. Alguns dirigents de C's i especialment els fundadors van canviar la camisa del partit neolerrouxista (taronja) que havien creat per la camisa del partit ultranacionalista de Rosa Díez (fúcsia). Per aconseguir tenir grup parlamentari propi Rosa Díez decideix pactar amb el FAC, partit d'Álvarez Cascos, que va sortir escopetejat del Partit Popular. És a dir, si li busquen un nom al seu grup parlamentari aquest podria ser “Grup Parlamentari dels Escopetejats”.

És un perill que polítics messiànics com Rosa Díez arribin a tenir més representació que la que a qualsevol país pot arribar a tenir un partit ultradretà. Espanya ja té prous problemes en temes com el respecte a les minories lingüístiques i culturals com perquè una Milosevic carpetovetònica afegeixi encara més llenya al foc dels odis.

LA ROSA (DÍEZ) DE LOS MALOS VIENTOS (II)

Pacto entre escopeteados para conseguir su grupo parlamentario

Después de celebradas las elecciones los diputados electos han ido a recoger su acta. Se están asignando los escaños y como se formarán los diversos grupos parlamentarios. UPyD intenta conseguir grupo parlamentario propio. Para conseguir el grupo parlamentario propio ha tenido que aliarse al FAC, el partido que fundó en Asturias el ex dirigente del PP, Francisco Álvarez Cascos, que consiguió un diputado en el Congreso.

La lideresa ultranacionalista quiere ilegalizar Amaiur

Rosa Díez, lideresa del partido ultranacionalista español UPyD (Unos Pocos y Díez o Unión Progreso y Democracia) ha instado al nuevo gobierno del Partido Popular a ilegalizar a la formación abertzale Amaiur. Díez con la prepotencia que la caracteriza ha dicho que "lo que ha hecho el PP con UPyD es una falta de respeto que no toleraremos". Rosa Díez ha anunciado que su grupo registrará una proposición no de ley para ilegalizar Amaiur. Según Rosa Díez "Amaiur está en el Congreso porque el PSOE lo ha autorizado, pero también porque el PP lo ha permitido. Ambos son cómplices ". Amaiur es una formación política legal, por mucho que la diputada ultranacionalista no le guste. Y sería un error que Amaiur fuera ilegalizada como fueron ilegalizadas otras formaciones abertzales antes dejando sin representación a muchos más votantes en Euskadi que los que pueda tener UPyD. Si PP y PSOE fueron cómplices cuando aprobaron la ley de partidos, cómplices de dejar a una parte muy numerosa de la ciudadanía de Euskadi sin una representación política y mediante este tejemaneje torpe fueron adulterar las elecciones vascas. Si la proposición no de ley de la diputada Díez fuera aprobada serían las elecciones generales las que se adulteren en privar a Amaiur los escaños conseguidos en las urnas.

Sería muy grave que en este asunto la diputada ultranacionalista consiguiera su propósito. Las formaciones abertzales permanecieron ilegalizadas gracias a un arreglo legal de PSOE y PP que permitió a la Justicia española fue ilegalizando todas las formaciones abertzales en cuanto eran inscritas en el registro de partidos políticos.

Díez, una Milosevic carpetovetónica

Rosa Díez es una política vasca aunque de ideología ultranacionalista española, demagoga, prepotente, autoritaria y mesiánica. Fue dirigente del PSE y gracias a un acuerdo de coalición con los Partido Nacionalista Vasco (PNV) fue consejera del gobierno vasco. Años después salió escopetejada del PSE-PSOE poniendo a parir a todos los dirigentes socialistas y aproximándose ideológicamente a los sectores más rancios y españolistas del PP. Finalmente decidió crear su partido, así sería ella la que mandaría, y algunos que la siguieron y se le unieron después la han acusado de dirigir UPyD con autoritarismo y con un excesivo personalismo. Su partido se fundamenta en un nacionalismo español exacerbado y en un discurso demagógico contra las comunidades autónomas, defendiendo la unidad de España y las lenguas. UPyD intentó comerse a Ciudadanos, partido que ocupa en Cataluña el mismo espacio ideológico que UPyD. Algunos dirigentes de Ciudadanos y especialmente los fundadores cambiaron la camisa del partido neolerrouxista (naranja) que habían creado por la camisa del partido ultranacionalista de Rosa Díez (fucsia).Para conseguir tener grupo parlamentario propio Rosa Díez decide pactar con el FAC, partido de Álvarez Cascos, que salió escopetejat del Partido Popular. Es decir, si le buscan un nombre a su grupo parlamentario este podría ser "Grupo Parlamentario de los escopeteados".

Es un peligro que políticos mesiánicos como Rosa Díez lleguen a tener más representación que la que cualquier país puede llegar a tener un partido ultraderechista. España ya tiene suficientes problemas en temas como el respeto a las minorías lingüísticas y culturales como para que una Milosevic carpetovetónica añada aún más leña al fuego de los odios.

Espanya és un pany que s'espanya

Espanya és un pany que s'espanya

Els termes “Espanya ens roba” o “espoli fiscal” van quedar prohibits al Parlament de Catalunya per la presidenta de la Cambra catalana perquè al diputat neolerrouxista de C's Jordi Cañas va considerar que eren ofensives per a l'Estat espanyol. Pel diputat neolerrouxista és més ofensiu que es denunciï el fet perquè ell defensa els interessos del lladre que no pas el fet que l'Estat espanyol ens espoliï i ens robi. La presidenta Núria de Gispert ha advertit que no permetrà expressions injurioses. El diputat Uriel Bertran ha demanat que es publiqui la llista d'expressions prohibides al Parlament i ha dit que ell només ha descrit la realitat. Bertran ha descrit amb aquestes expressions el dèficit fiscal català respecte a les arques de l'Estat espanyol. Aquestes paraules han molestat al diputat neolerrouxista (C's) Jordi Cañas que ha denunciat l'ús d'aquestes expressions a la presidenta del Parlament. Les paraules de Bertran no fan més que definir un fet que fa segles que es produeix. Dir “Espanya ens roba” o “espoli fiscal” al Parlament no hauria d'estar prohibit ni molestar ningú, que això succeeixi si que ens hauria de molestar a tots perquè és a nosaltres a qui ens estan robant. I al diputat Cañas també li hauria de molestar que Espanya ens robi i espoliï ja que ell hi viu aquí, en cas que defensi que això continui succeint és còmplice del robatori i l'espoli.

Desafortunades declaracions del diputat neolerrouxista Cañas amb unes referències al nazisme relacionant-les amb Catalunya. I no és la primera vegada. Hauria d'escollir millor els referents perquè aquestes comparacions són inapropiades. Quan el règim nazi va anar ocupant països molts partidaris de les autoritats d'ocupació van col•laborar de manera activa amb els ocupants, i això és el que fa el partit del diputat Cañas quan demana que es suprimeixin del discurs d'Uriel Bertran i no es permeti el seu ús dels termes “espoli” i Espanya ens roba” per evitar molestar als espanyols. Que pretèn el diputat neolerrouxista, que encara demanem perdó als lladres?.

Espanyar: Fer saltar el pany (d'una porta, d'un bagul, etc.). Els lladres van espanyar la porta del darrere

En aquest cas Espanya com un lladre ha trencat el pany de la nostra porta per robar-nos tot el que li és possible. És una vergonya que en el nostre Parlament hi hagi un individu que defensi aquesta situació inacceptable.

Vídeo: ESPANYA ENS ROBA I ENS ESPOLIA I CIUTADANS ÉS CÒMPLICE





Espanya és un pany que s'espanya

Los términos "España nos roba" o "expolio fiscal" quedaron prohibidos en el Parlamento de Cataluña por la presidenta de la Cámara catalana para el diputado neolerrouxista de Ciudadanos Jordi Cañas consideró que eran ofensivas para el Estado español. Para el diputado neolerrouxista es más ofensivo que se denuncie el hecho para que él defiende los intereses del ladrón que el hecho de que el Estado español nos expolio y nos robe.La presidenta Núria de Gispert ha advertido que no permitirá expresiones injuriosas. El diputado Uriel Bertran ha pedido que se publique la lista de expresiones prohibidas en el Parlamento y dijo que él sólo ha descrito la realidad. Bertran ha descrito con estas expresiones el déficit fiscal catalán respecto a las arcas del Estado español. Estas palabras han molestado al diputado neolerrouxista (C 's) Jordi Cañas ha denunciado el uso de estas expresiones a la presidenta del Parlamento. Las palabras de Bertran no hacen más que definir un hecho que hace siglos que se produce. Decir "España nos roba" o "expolio fiscal" en el Parlamento no debería estar prohibido ni molestar a nadie, que esto suceda sí que nos debería molestar a todos porque es a nosotros a quien nos están robando. Y al diputado Cañas también le debería molestar que España nos robe y expoliado ya que él vive aquí, en caso de que defienda que esto siga sucediendo es cómplice del robo y el expolio.

Desafortunadas declaraciones del diputado neolerrouxista Cañas con unas referencias al nazismo relacionándolas con Cataluña. Y no es la primera vez. Debería escoger mejor los referentes para que estas comparaciones son inapropiadas.Cuando el régimen nazi fue ocupando países muchos partidarios de las autoridades de ocupación colaboraron de manera activa con los ocupantes, y eso es lo que hace el partido del diputado Cañas cuando pide que se supriman del discurso de Uriel Bertran y no se permita su uso de los términos "expolio" y España nos roba "para evitar molestar a los españoles. Que pretende el diputado neolerrouxista, que aún pedimos perdón a los ladrones?.

Descerrajar (Espanyar): Hacer saltar la cerradura (de una puerta, de un baúl, etc.). Los ladrones descerrajar la puerta de atrás

En este caso España como un ladrón ha roto la cerradura de nuestra puerta para robarnos todo lo que le es posible. Es una vergüenza que en nuestro Parlamento haya un individuo que defienda esta situación inaceptable.

DEL NEGUEV AL SINAÍ

DEL NEGUEV AL SINAÍ

Maniobres militars conjuntes

Fa tres setmanes les forces aèries d'Israel i Grècia van realitzar unes maniobres militars conjuntes. Grècia va enviar cinc F-16 a la base israeliana d'Uvda, al sud d'Israel. Israel va participar amb F-15, F-16 i avions cisterna per abastir els avions en vol. Abans Israel havia realitzat maniobres a Grècia. Aquestes maniobres en territori israelià han passat molt desapercebudes per a la premsa internacional. Aquestes maniobres formen part dels esforços per part d'Israel d'enfortir els seus lligams amb els països membres de l'OTAN. La Força Aèria Israeliana ha realitzat maniobres amb altres països enviant els seus avions allà o acollint avions dels altres països en el seu territori. Aviat serà la Força Aèria Italiana la que enviarà un grup d'avions per a realitzar maniobres conjuntes al Neguev.

Egipte permet a Hamàs fabricar els seus coets en el seu territori

L'organització terrorista palestina Hamàs ha decidit muntar la seva fàbrica de coets i altres armes al Sinaí, en territori egipci, ho fan sabent tenint la creença que Israel no bombardejarà el territori egipci i aprofitant la situació política que es viu a Egipte.

Segons el Jerusalem Post “Israel ha demanat a El Caire que augmenti els seus esforços per restablir l'ordre al Sinaí i impedeixi atacs des d'aquesta península però l'exèrcit egipci s'ha abstingut de desmantellar la infraestructura de Hamàs a la península”.

L'arsenal de l'organització terrorista palestina Hamàs s'ha vist reforçat per armes de fabricació russa procedents dels arsenals libis. Una font egípcia nega que això sigui així: “Ningú pot introduir instruments militars o erigir bases al Sinaí. Egipte no permetria aquesta agressió a la seva sobirania”. El canvi de règim va provocar que Egipte deixés de tenir tot el control del seu territori i això ha permès a diversos grups terroristes moure's amb absoluta llibertat per la Península del Sinaí davant la inoperància de les forces de l'ordre egípcies. Un comando terrorista palestí va entrar al territori egipci i des d'allà a Israel per un forat a la frontera realitzant un atac contra una carretera a prop d'Elat causant alguns morts, alguns d'aquests terroristes van ser abatuts en territori israelià, altres a Egipte, i aquest fet que va implicar la mort d'alguns policies egipcis va acabar provocant un conflicte diplomàtic entre Israel i Egipte. El caos que s'ha produït a Egipte arran la revolta contra Mubarak i la caiguda d'aquest ha permès que els terroristes islàmics puguin actuar al i des del territori egipci amb impunitat. Malgrat que Israel ha autoritzat Egipte a enviar tropes al Sinaí, ja que pels tractats de pau entre ambdós països Egipte requereix de l'autorització israeliana per enviar soldats al Sinaí, les tropes enviades han demostrat la seva ineficàcia operativa per combatre l'activitat terrorista dels diversos grups.

Vídeo: Hamas establece la línea de producción de cohetes en el Sinaí

DEL NEGUEV AL SINAÍ

Maniobras militares conjuntas

Hace tres semanas las fuerzas aéreas de Israel y Grecia realizaron unas maniobras militares conjuntas. Grecia envió cinco F-16 en la base israelí de Uvda, en el sur de Israel. Israel participó con F-15, F-16 y aviones cisterna para abastecer los aviones en vuelo. Antes Israel había realizado maniobras en Grecia. Estas maniobras en territorio israelí han pasado muy desapercibidas para la prensa internacional. Estas maniobras forman parte de los esfuerzos por parte de Israel de fortalecer sus lazos con los países miembros de la OTAN. La Fuerza Aérea Israelí ha realizado maniobras con otros países enviando sus aviones allí o acogiendo aviones de los demás países en su territorio. Pronto será la Fuerza Aérea Italiana la que enviará un grupo de aviones para realizar maniobras conjuntas en el Neguev.

Egipto permite a Hamás fabricar sus cohetes en su territorio

La organización terrorista palestina Hamas ha decidido montar su fábrica de cohetes y otras armas en el Sinaí, en territorio egipcio, lo hacen sabiendo teniendo la creencia de que Israel no bombardeará el territorio egipcio y aprovechando la situación política que se vive en Egipto.

Según el Jerusalem Post "Israel ha pedido a El Cairo que aumente sus esfuerzos para restablecer el orden en el Sinaí e impida ataques desde esta península pero el ejército egipcio se ha abstenido de desmantelar la infraestructura de Hamás en la península" .

El arsenal de la organización terrorista palestina Hamas se ha visto reforzado por armas de fabricación rusa procedentes de los arsenales libios. Una fuente egipcia niega que esto sea así: "Nadie puede introducir instrumentos militares o erigir bases en el Sinaí. Egipto no permitiría esta agresión a su soberanía". El cambio de régimen provocó que Egipto dejara de tener todo el control de su territorio y esto ha permitido a varios grupos terroristas moverse con absoluta libertad por la Península del Sinaí ante la inoperancia de las fuerzas del orden egipcias. Un comando terrorista palestino entró en el territorio egipcio y desde allí a Israel por un agujero en la frontera realizando un ataque contra una carretera cerca de Eilat causando algunos muertos, algunos de estos terroristas fueron abatidos en territorio israelí, otros en Egipto, y este hecho que implicó la muerte de algunos policías egipcios terminó provocando un conflicto diplomático entre Israel y Egipto. El caos que se ha producido en Egipto a raíz de la revuelta contra Mubarak y la caída de este ha permitido que los terroristas islámicos puedan actuar en y desde el territorio egipcio con impunidad. A pesar de que Israel ha autorizado Egipto a enviar tropas al Sinaí, ya que los tratados de paz entre ambos países Egipto requiere de la autorización israelí para enviar soldados en el Sinaí, las tropas enviadas han demostrado su ineficacia operativa para combatir la actividad terrorista de los varios grupos.

El monument als castellers

El monument als castellers

A la plaça Sant Miquel (Barcelona) darrera de l'Ajuntament de Barcelona, és a dir, el costat de la Plaça Sant Jaume, s'ha erigit el polèmic monument als castellers. Polèmic pel seu cost i per la seva forma. El monument als castellers que serà inaugurat aquesta setmana va ser encarregat per qui llavors era l'alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, a l'artista Antoni Llena. El monument ha costat 630000 €, excessiu al meu parer. Aquest monument, del qual podeu veure la foto que jo mateix vaig fer aquest dissabte i el breu vídeo, vist així costa molt veure-hi la relació amb els castellers, com algú abans que jo ja ha dit, semblen més aviat els filferros del tap d'una ampolla de cava que no pas una torre humana.

No nego que sigui art però molt malament ha d'estar feta una obra d'art quan costa veure-hi allò que se suposa que és. Jo no aconsegueixo veure cap castell, només uns ferros que formen una estructura que pot ser interpretada per aquells que la veuen com qualsevol cosa menys com un castell. Deixo a la vostra interpretació personal decidir que és en realitat aquest monument.

Sabem que tota obra d'art té un preu però crec que 630000 € per aquests ferros és excessiu. La ciutat de Barcelona, i parlo d'aquesta ciutat perquè és la que conec millor, té un extens catàleg de monuments repartits per places i carrers als quals hem d'afegir molts edificis amb façanes singulars, però limitem el tema als monuments. Quan es va començar a construir l'Eixample ja hi havia el propòsit d'instal•lar monuments en punts molt concrets i així es va determinar quan l'Eixampla encara era un projecte. Aquells monuments van ser encarregats als artistes de l'època, avui aquests monuments solen passar desapercebuts per a la majoria de barcelonins que passem pel seu costat cada dia sense fixar-nos, clar, que són monuments de reduïdes dimensions i molt neutres. N'hi ha algun monument com el monument dedicat a Macià que hi ha a la Plaça Catalunya que molts considerem d'una lletjor indescriptible amb aquella estructura esglaonada de Subirachs darrera del bust al president. Dos exemples més de lletjor monumental serien aquella estructura que hi ha a la Plaça Lesseps, una plaça que era un bunyol abans de l'última reforma i que després s'ha convertit en un bunyol més gros, l'altre exemple seria aquella estructura estranya de la Plaça Cerdà.

Vídeo: Monument als castellers plaça Sant Miquel

El monumento a los castellers

En la plaza San Miguel (Barcelona) detrás del Ayuntamiento de Barcelona, es decir, el lado de la Plaza Sant Jaume, se ha erigido el polémico monumento a los castellers. Polémico por su coste y por su forma. El monumento a los castellers que será inaugurado esta semana fue encargado por quien entonces era el alcalde de la ciudad, Jordi Hereu, al artista Antoni Llena. El monumento ha costado € 630.000, excesivo a mi parecer. Este monumento, del que podéis ver la foto que yo mismo hice este sábado y el breve vídeo, visto así cuesta mucho ver la relación con los castellers, como alguien antes que yo ha dicho, parecen más bien los alambres del tapón de una botella de cava que una torre humana.

No niego que sea arte pero muy mal tiene que estar hecha una obra de arte cuando cuesta ver lo que se supone que es. Yo no consigo ver ningún castillo, sólo unos hierros que forman una estructura que puede ser interpretada por aquellos que la ven como cualquier cosa menos como un castillo. Dejo a su interpretación personal decidió que es en realidad este monumento.

Sabemos que toda obra de arte tiene un precio pero creo que € 630,000 para estos hierros es excesivo. La ciudad de Barcelona, y hablo de esta ciudad porque es la que conozco mejor, tiene un extenso catálogo de monumentos repartidos por plazas y calles a los que debemos añadir muchos edificios con fachadas singulares, pero limitamos el tema a los monumentos.Cuando se empezó a construir el Eixample ya había el propósito de instalar monumentos en puntos muy concretos y así se determinó cuando el Ensanche todavía era un proyecto. Aquellos monumentos fueron encargados a artistas de la época, hoy estos monumentos suelen pasar desapercibidos para la mayoría de barceloneses que pasamos por su lado cada día sin fijarnos, claro, que son monumentos de reducidas dimensiones y muy neutros. Hay algún monumento como el monumento dedicado a Macià que hay en la Plaza Cataluña que muchos consideramos de una fealdad indescriptible con esa estructura escalonada de Subirachs detrás del busto al presidente. Dos ejemplos más de fealdad monumental serían aquella estructura que hay en la Plaza Lesseps, una plaza que era un buñuelo antes de la última reforma y que después se ha convertido en un buñuelo más grande, el otro ejemplo sería aquella estructura extraña de la Plaza Cerdà.

Les meves opinions i jo

Les meves opinions i jo

Considerant a quina edat se sol aprendre a llegir i escriure, i quina edat tinc ara, deu fer uns 36 anys que embruto papers amb els meus gargots. Oblidem-nos dels papers que vaig embrutar quan era estudiant prenent apunts o fen exercicis, algú hauria de pensar en com són de perjudicials pels boscos les escoles, un veritable atemptat ecològic, i limitem-nos a tot el que dec haver escrit només per lleure, ara que ho penso, deu ser molt. Per sort, Internet i els blocs m'han permès deixar d'atemptar contra els boscos i dedicar-me a contaminar la xarxa amb les meves opinions.

Tinc, no sé si considerar-ho una virtut o un defecte, la capacitat de treure de polleguera algunes persones. Dec haver publicat més de dos mil articles però dec haver escrit un 1/3 més que mai he publicat per diverses raons. M'han acusat de ser àcid, mordaç, tenir mala baba, i reconec que moltes vegades pot ser cert encara que no fos intencionat. També cal dir que aquestes apreciacions poder tenir a veure més amb el punt de vista de qui em llegeix que des del meu. Qualsevol text escrit pot ser entés de maneres molt diferents per persones diverses. M'he adonat que algunes persones allò que més els pot molestar no és el conjunt del text sinó aquelles frases que solem anomenar falques, que en realitat són prescindibles però que són un recurs retòric habitual a qualsevol escrit i també dels discursos.

Ja suposava que les opinions i els temes sobre els que escric podien fer emprenyar a algunes persones, mai ningú s'enfadarà amb tu si mai saben que n'opines, però el que no podia imaginar ha estat que un tema tan anodí com el que vaig escriure sobre una presumpta obra d'art d'un museu de Dortmund fos l'origen d'una agra polèmica. Tampoc podia creure que un article en què denunciava el deteriorament de la Plaça Urquinaona de Barcelona arribés a enfurismar algunes persones que van considerar que els meus comentaris eren excessivament àcids. Puc entendre que quan escric de política, religió o futbol hi hagi gent que s'emprenyi com una mona, aquests són els tres temes dels que no has de parlar mai si vols viure sense barallar-te amb ningú, i dos d'aquests temes són del que tracten la majoria dels articles que he escrit. Els artistes solen ser persones molt susceptibles, especialment si critiques la seva obra, i solen ser-ho aquells artistes l'obra dels quals sembla qualsevol cosa menys una obra d'art. La religió, la política i el futbol, juntament amb l'amor i l'odi, poden aconseguir que perdem els oremus, en un cas perquè s'ataquin les nostres conviccions personals i en l'altre perquè poques coses hi ha de tan poc racionals com els sentiments.

No puc negar que hi ha alguna vegada que puc haver estat excessivament sardònic quan he expressat les meves opinions, de vegades és difícil preveure quin efecte tindran les nostres paraules en aquells que les escolten o llegeixen. I reconec que abans solia anar amb peus de plom més en les formes que en el fons, intentava suavitzar les paraules molt però soc partidari de dir les coses com són.

No tot el que escric ho penjo, hi ha coses que són impublicables tot i que en el moment d'escriure-les no soc conscient de la duresa, però quan començo a corregir me n'adono que hauria de canviar tantes coses per poder-ho publicar que el text perdria totalment el sentit que li vaig voler donar.

No és que em molesti que la gent quan llegeix alguna cosa meva es quedi només amb l'anècdota d'una frase sarcàstica, grollera o amb doble sentit i oblidi la resta del text, en realitat no em preocupa, però si que agrairia que la gent quan llegeixi el que escric faci el favor d'opinar sobre el conjunt no sobre una part que pot ser una broma però que el fet que hi sigui o que no, no canvia pas el conjunt.

Mis opiniones y yo

Considerando a qué edad se suele aprender a leer y escribir, y qué edad tengo ahora, hará unos 36 años que ensucio papeles con mis garabatos. Olvidémonos de los papeles que me ensuciar cuando era estudiante tomando apuntes o haciendo ejercicios, alguien debería pensar en cómo son perjudiciales para los bosques las escuelas, un verdadero atentado ecológico, y limitémonos a todo lo que debo haber escrito sólo por ocio , ahora que lo pienso, debe ser mucho. Por suerte, Internet y los blogs me han permitido dejar de atentar contra los bosques y dedicarme a contaminar la red con mis opiniones.

Tengo, no sé si considerarlo una virtud o un defecto, la capacidad de sacar de quicio algunas personas. Debo haber publicado más de dos mil artículos pero debo haber escrito un tercio más que nunca he publicado por varias razones. Me han acusado de ser ácido, mordaz, tener mala baba, y reconozco que muchas veces puede ser cierto aunque no fuera intencionado. También hay que decir que estas apreciaciones poder tener que ver más con el punto de vista de quien me lee que desde mi. Cualquier texto escrito puede ser entendido de maneras muy diferentes para personas diferentes. Me he dado cuenta de que algunas personas lo que más les puede molestar no es el conjunto del texto sino esas frases que solemos llamar cuñas, que en realidad son prescindibles pero que son un recurso retórico habitual en cualquier escrito y también de los discursos.

Ya suponía que las opiniones y los temas sobre los que escribo podían hacer fastidiar a algunas personas, nadie se enfadará contigo si nunca saben que opinas, pero lo que no podía imaginar ha sido que un tema tan anodino como el que escribí sobre una presunta obra de arte de un museo de Dortmund fuera el origen de una agria polémica. Tampoco podía creer que un artículo en el que denunciaba el deterioro de la Plaza Urquinaona de Barcelona llegara a enfureció algunas personas que consideraron que mis comentarios eran excesivamente ácidos.Puedo entender que cuando escribo de política, religión o fútbol haya gente que se enfada como una mona, estos son los tres temas de los que no tienes que hablar si quieres vivir sin pelearte con nadie, y dos de estos temas son lo que tratan la mayoría de los artículos que he escrito. Los artistas suelen ser personas muy susceptibles, especialmente si criticas su obra, y suelen serlo aquellos artistas cuya obra parece cualquier cosa menos una obra de arte. La religión, la política y el fútbol, junto con el amor y el odio, pueden conseguir que perdamos los oremus, en un caso porque se ataquen nuestras convicciones personales y en el otro porque pocas cosas hay tan pocoracionales como los sentimientos.

No puedo negar que hay alguna vez que puedo haber sido excesivamente sardónico cuando he expresado mis opiniones, a veces es difícil prever qué efecto tendrán nuestras palabras en los que las escuchan o leen. Y reconozco que antes solía ir con pies de plomo más en las formas que en el fondo, intentaba suavizar las palabras muy pero soy partidario de decir las cosas como son.

No todo lo que escribo lo cuelgo, hay cosas que son impublicables aunque en el momento de escribirlas no soy consciente de la dureza, pero cuando empiezo a corregir me doy cuenta que tendría que cambiar tantas cosas para poder lo publicó que el texto perdería totalmente el sentido que le quise dar.

No es que me moleste que la gente cuando lee algo mío se quede sólo con la anécdota de una frase sarcástica, grosera o con doble sentido y olvide el resto del texto, en realidad no me preocupa, pero sí que agradecería que la gente cuando lea lo que escribo haga el favor de opinar sobre el conjunto no sobre una parte que puede ser una broma pero que el hecho de que sea o no, no cambia paso el conjunto.

Caverna TV en ruïna

Caverna TV en ruïna

La caverna va aconseguir tenir els seus propis canals a la TDT, però la crisi econòmica d'una banda i la baixa audiència de l'altra ha causat enormes pèrdues als grups mediàtics cavernaris.

Veo 7 es converteix en un canal seriós

Des de fa mesos el canal Veo 7, propietat de Unidad Editorial, és a dir, Pedrojota Ramírez, va haver de deixar d'emetre la seva programació habitual i va començar a emetre una teletenda. Poc abans de les eleccions generals Pedrojota va iniciar les emissions d'un programa de debat polític per donar suport al PP i a UPyD. Però la situació del canal és ruïnosa i Pedrojota llogarà la freqüència que ara ocupa Veo 7 a Discovery Max, un dels canals de documentals del grup Discovery Chanel. Passarem de veure els cavernícoles carpetovetònics que apareixien als diversos programes del Veo 7, passant per la venda de ganivets japonesos “made in China” que tot ho tallen de la teletenda a documentals del grup Discovery Networks.

Hala Madriz, a La 10

La 10, un altre d'aquests canals de tendència conservadora tampoc està tenint sort, s'estudia la possibilitat que acabi convertint-se en Real Madrid TV a tot l'Estat.

Almoina pel fatxa

Intereconomía tampoc passa pels seus millors moments, el canal fatxa per excel•lència de la televisió cavernària ha hagut de pidolar diners a la seva audiència i van fer-ho de la manera més patètica possible, donant la culpa al govern dels seus mals i sense reconèixer que les formes i l'educació els va convertir més en motiu de curiositat i de befa que en un referent de la televisió. Canal de propaganda i adoctrinament polític de la dreta més cavernària no van saber mesurar les formes ni el llenguatge molt lluny de ser un referent de la televisió política que pretenien.


La qualitat de la televisió pujarà uns quants graons si un canal com Veo 7 al servei de la caverna mediàtica es transforma en un canal en obert de documentals, si haig de veure cavernícoles prefereixo que siguin dels que vivien en coves i caçaven mamuts, no dels que vesteixen amb coll i corbata però tenen la llengua d'escurçó.

 

Vídeo: TV3 - Polònia - Intereconomia demana caritat





Vídeo: EL INTERMEDIO (Intereconomia pide Dinero)









Caverna TV en ruina

La caverna consiguió tener sus propios canales en la TDT, pero la crisis económica por un lado y la baja audiencia de la otra ha causado enormes pérdidas a los grupos mediáticos cavernarios.

Veo 7 se convierte en un canal serio

Desde hace meses el canal Veo 7, propiedad de Unidad Editorial, es decir, Pedrojota Ramírez, tuvo que dejar de emitir su programación habitual y comenzó a emitir una teletienda. Poco antes de las elecciones generales Pedrojota inició las emisiones de un programa de debate político para apoyar al PP ya UPyD.Pero la situación del canal es ruinosa y Pedrojota alquilará la frecuencia que ahora ocupa Veo 7 a Discovery Max, uno de los canales de documentales del grupo Discovery Chanel.Pasaremos de ver los cavernícolas carpetovetónicos que aparecían en los diversos programas del Veo 7, pasando por la venta de cuchillos japoneses "made in China" que todo lo cortan de la teletienda en documentales del grupo Discovery Networks.

Hala Madriz, en La 10

La 10, otro de estos canales de tendencia conservadora tampoco está teniendo suerte, estudia la posibilidad de que acabe convirtiéndose en Real Madrid TV en todo el Estado.

Limosna para el facha

Intereconomía tampoco pasa por sus mejores momentos, el canal facha por excelencia de la televisión cavernaria ha tenido que mendigar dinero a su audiencia y hacerlo de la manera más patética posible, dando la culpa al gobierno de sus males y sinreconocer que las formas y la educación los convirtió más en motivo de curiosidad y de burla que en un referente de la televisión. Canal de propaganda y adoctrinamiento político de la derecha más cavernaria no supieron medir las formas ni el lenguaje muy lejos de ser un referente de la televisión política que pretendían.


La calidad de la televisión subirá varios escalones si un canal como Veo 7 al servicio de la caverna mediática se transforma en un canal en abierto de documentales, si tengo que ver cavernícolas prefiero que sean los que vivían en cuevas y cazaban mamuts, no de los que visten con cuello y corbata pero tienen la lengua de víbora.

I ara no volen que les dones mengin plàtans

I ara no volen que les dones mengin plàtans

Un clergue islàmic recomana a les dones que no s'apropin als plàtans ni als cogombres i així no tindran “pensaments sexuals”. S'ha oblidat de les pastanagues, i altres fruites i verdures de forma allargada i que dones que tinguin propensió als pensaments sexuals també podrien donar-li un ús que no sigui el culinari. Aquest clergue islàmic resident a Europa, recomana a les dones que no mengin aquestes fruites o que els homes tallin la fruita fora de la vista de la dona.

Que els passa als clergues amb el sexe i les dones?. Quina dèria tenen!. A Aràbia els prohibeixen conduir per evitar que perdin la virginitat i a Occident un clergue islamista recomana que es mantinguin allunyades de la fruita de formes allargades.

El següent que els prohibiran serà l'ús d'objectes susceptible per la seva forma de tenir un ús de caire sexual?. Ja ho saben, senyores, ja poden anar desfent-se de qualsevol artefacte de forma allargada, ja que això els pot portar pel camí del pecat.

Ara siguem seriosos. No hi ha res de dolent en els “pensaments sexuals”, els que sembla que tenen un problema són aquests guardians de la moral que s'imaginen actes pecaminosos en qualsevol activitat i que volen preservar la moral de les dones a les que tracten com criatures a les que cal protegir del mal i a les que alhora aquests talibans de la moralitat femenina les acusen de ser l'origen de tots els mals de pecats que només apareixen en els cervells calents d'aquests clergues.

Y ahora no quieren que las mujeres coman plátanos

Un clérigo islámico recomienda a las mujeres que no se acerquen a los plátanos ni a los pepinos y así no tendrán"pensamientos sexuales". Se ha olvidado de las zanahorias, y otras frutas y verduras de forma alargada y que las mujeres que tienen propensión a los pensamientos sexuales también podrían darle un uso que no sea el culinario. Este clérigo islámico residente en Europa, recomienda a las mujeres que no coman estas frutas o que los hombres corten la fruta fuera de la vista de la mujer.

¿Que les pasa a los clérigos con el sexo y las mujeres?. ¡Qué manía tienen!. En Arabia les prohíben conducir para evitar que pierdan la virginidad y en Occidente un clérigo islamista recomienda que se mantengan alejadas de la fruta de formas alargadas.

¿Lo siguiente que las prohibirán será el uso de objetos susceptibles por su forma de tener un uso de carácter sexual?. Ya lo saben, señoras, ya pueden ir deshaciéndose de cualquier artefacto de forma alargada, ya que esto les puede llevar por el camino del pecado.

Ahora seamos serios. No hay nada malo en los "pensamientos sexuales", los que parece que tienen un problema son estos guardianes de la moral que se imaginan actos pecaminosos en cualquier actividad y que quieren preservar la moral de las mujeres a las que tratan como a criaturas a las que hay que proteger del mal y a las que a su vez estos talibanes de la moralidad femenina acusan de ser el origen de todos los males de pecados que sólo aparecen en los cerebros calientes de estos clérigos.

El cotxe vibrador de l’Aràbia Saudita

El cotxe vibrador de l’Aràbia Saudita

Comencem per la notícia: Un consell d’erudits de l’Aràbia Saudita ha fet públic un informe que considera que s’aixeca la prohibició de conduir a les dones s’acabaria amb la virginitat, augmentaria la prostitució, el divorci, la pornografia i l’homosexualitat. Però que es pensen que és un cotxe aquests senyors erudits de l’Aràbia Saudita?. ¿Segur que no han confós cotxe amb consolador?. Començo a sospitar que els cotxes de l’Aràbia Saudita no són com els nostres perquè si el fet de conduir-los et desvirga, et fa divorciar-te, et converteix en puta i homosexual i en aficionat als vídeos de Roco Sifredi i Maria Lapiedra és que no són com els nostres. Fa més de vint anys que condueixo i encara no he decidit fer-me puta ni homosexual i encara no m’he divorciat. Deu ser que el meu cotxe no té els mateixos extres dels cotxes de l’Aràbia Saudita.

El coche vibrador de Arabia Saudí

Empecemos por la noticia: Un consejo de eruditos de ArabiaSaudí ha hecho público un informe que considera que se levantala prohibición de conducir a las mujeres acabaría con la virginidad, aumentaría la prostitución, el divorcio, la pornografía yla homosexualidad. ¿Pero que se piensan que es un coche estos señores eruditos de Arabia Saudí?. ¿Seguro que no han confundido coche con consolador?. Empiezo a sospechar que los coches de Arabia Saudí no son como los nuestros porque si el hecho de conducirlos te desvirga, te hace divorciarte, te convierte en puta y homosexual y en aficionado a los vídeos de Roco Sifredi y María Lapiedra es que no son como los nuestros. Hace más de veinte años que conduzco y aún no he decidido hacerme puta ni homosexual y todavía no me he divorciado. Será que mi coche no tiene los mismos extras de los coches de Arabia Saudí.