Debate en Aragón sobre sus idiomas

Debat lingüístic

La futura llei de llengües aragonesa no preveu la cooficialitat del catalàL'avantprojecte legislatiu reconeix la identitat trilingüe d'Aragó i el fet que s'hi parla català i aragonès, però només reconeix l'oficialitat del castellà.L'avantprojecte de Llei de Llengües que prepara el govern aragonès reconeixerà l'aragonès i el català com a llengües pròpies però no cooficials en les zones del territori on es parlen. Segons el text, del qual se n'ha fet ressò aquest dimecres el diari Heraldo de Aragón, només el castellà serà oficial a la comunitat d'Aragó, però sense el caràcter de propi.Segons l'esborrany de la futura llei, Aragó es considerat com un territori "trilingüe", on "junt al castellà, llengua majoritària i oficial en tot el seu territori, conviuen dues llengües en determinades zones, l'aragonès i el català, amb les seves modalitats". Aquestes dues llengües són considerades com a "llengues pròpies d'Aragó", però en cap moment són qualificades d'oficials, a diferència de l'avantprojecte elaborat l'any 2001, que en proposava la cooficialitat en aquelles zones on es parla aragonès i català, i s'afegeix que seran "objecte d'especial estudi i protecció", sense especificar de quina manera. Quant el castellà, s'hi indica que és "llengua oficial oficial a tot el territori de la comunitat".Reconeixement de la unitat de la llenguaPel que fa a les zones d'ús de cada idioma n'hi haurà les "d'utilització històrica" de l'aragonès i el català, una per llengua, més una tercera "d'utilització del castellà", compost pels municipis que no pertanyen a cap de les altres dues i una quarta "de transició-recepció" que inclourà les localitats receptores de ciutadans amb llengua pròpia diferent al castellà. Aquesta delimitació per zones, tot i que no garantirà la cooficialitat de les llengües, almenys fixarà el nom i la zona corresponent a cada un dels idiomes, al contrari del projecte del 2001, que deixava en mans dels ajuntaments declarar la cooficialitat i la denominació de la seva llengua pròpia. Aquesta última possibilitat deixava una porta oberta a denominacions com fragatí, tamarità o maellà i és la defensada per les associacions contràries a reconèixer la unitat de la llengua catalana.

Debate lingüístico
La futura ley de lenguas aragonesa no prevé la cooficialidad del catalán El anteproyecto legislativo reconoce la identidad trilingüe de Aragón y el hecho de que se habla catalán y aragonés, pero solo reconoce la oficialidad del castellano. El anteproyecto de Ley de Lenguas que prepara el gobierno aragonés reconocerá al aragonés y el catalán como lenguas propias pero no cooficiales en las zonas del territorio donde se hablan. Según el texto, del que se ha hecho eco este miércoles el diario Heraldo de Aragón, solo el castellano será oficial a la comunidad de Aragón, pero sin el carácter de propio.
Según el borrador de la futura ley, Aragón se considerado como un territorio "trilingüe", donde "junto al castellano, lengua mayoritaria y oficial en todo su territorio, conviven dos lenguas en determinadas zonas, el aragonés y el catalán, con sus modalidades". Estas dos lenguas son consideradas como "lenguas propias de Aragón", pero en ningún momento son calificadas de oficiales, a diferencia del anteproyecto elaborado el año 2001, que proponía su cooficialidad en aquellas zonas donde se habla aragonés y catalán, y se añade que serán "objeto de especial estudio y protección", sin especificar de qué modo. Cuanto el castellano, se indica que es "lengua oficial oficial a todo el territorio de la comunidad".
Reconocimiento de la unidad de la lengua
Por lo que respecta en las zonas de uso de cada idioma habrá las "de utilización histórica" del aragonés y el catalán, una por lengua, más una tercera "de utilización del castellano", compuesto por los municipios que no pertenecen a ningún de las otras dos y una cuarta "de transición-recepción" que incluirá las localidades receptoras de ciudadanos con lengua propia diferente al castellano. Esta delimitación por zonas, aunque no garantizará la cooficialidad de las lenguas, por lo menos fijará el nombre y la zona correspondiente a cada uno de los idiomas, al contrario del proyecto de 2001, que dejaba en manos de los ayuntamientos declarar la cooficialidad y la denominación de su lengua propia. Esta última posibilidad dejaba una puerta abierta a denominaciones como fragatí, tamarità o maellà y es la defendida por las asociaciones contrarias a reconocer la unidad de la lengua catalana.

Artícle publicat pel Diari Avui.