Làpida Hassareri

Fins a finals del segle XIV el Call Jueu de Barcelona era el lloc on hi residien els jueus barcelonins que eren el 15 % de la pobl Fins a finals del segle XIV el Call Jueu de Barcelona era el lloc on hi residien els jueus barcelonins que eren el 15 % de la població de Barcelona. Avui dia podem recorrer l'àntic Call i descobrir elements com el que surt en aquest video. El text d'aquesta làpida diu: "Fundació Pía de Samuel Ha-Sardí: el seu llum viurà per sempre". Tot i que la que veiem ara al carrer de Marlet no és la peça original sino una còpia en poliester i pols de marbre ja que la peça original va ser retirada per les agresions que patia.

Làpida Hassareri

A la façana d'un edifici del carrer Marlet a l'antic Call jueu barceloní, fent cantonada amb el carrer de Sant Ramon.
Districte: Ciutat Vella
Barri: Barri Gòtic, El
Via: Marlet, 1
Tipologia: Element de façana

Descripció: Làpida jueva encastada en el mur de la façana de l'edifici, a l' esquerra de la porta del nº 1 del carrer Marlet. Sota aquesta placa n'hi ha una altra amb una traducció poc acurada del text. La làpida jueva original va ser trasllada al Museu de la Ciutat i data de l'any 692 de l'hègira del calendari musulmà o de 1314 segons el calendari cristià.
En reedificar-se la casa que forma cantonada amb el carrer de Sant Ramon es van encastar les dues làpides el 1820. La placa amb l'inscripció jueva fa referència a la fundació pia que havia estat creada per Samuel Ha-sardi, dedicada a l'acollida de pobres, malalts i viatgers, i que havia ocupat aquest lloc. La inscripció fou traduïda en la placa de 1820 com "El santo Rabino Samuel Hassareri, nunca se acabe su vida. Año 692". Però, segons Victor Balaguer, una traducció més correctà seria: "Fundació Pia de Samuel Ha-Sardí, el seu llum crema permanentment" (Salm 25, versicle 13). La traducció exacta seria : "Fundació Pía de Samuel Ha-Sardí: el seu llum viurà per sempre". La copia de Poliester i pols de marbre col·locada en lloc de l'original va ser una actuació d'urgència de l'Ajuntament per resoldre els problemes de degradació de la pedra després les continues agressions contra el que simbolitza.
Queden poques restes de l'antic Call o barri jueu a la ciutat de Barcelona, si exceptuem, en tot cas, la sinuositat i estretor dels carrers que mantingueren més o menys la disposició dels àntics traçats viaris d'aquest barri jueu, caracteritzat per un
tipus d'edificacions, que en el seu temps, tenien els baixos bàsicament destinats al petit comerç. Es tractava d'un barri independent i tancat amb dues portes principals, que el separaven de la ciutat medieval, tot i que la convivència entre cristians i jueus resultava habitualment pacífica, a excepció de petits avalots o problemes durant certes celebracions religioses. Ocupava l'espai delimitat pels carrers Santa Eulàlia, Banys, Sant Honorat i Call. La seva desaparició es podria datar amb les agitacions de 1391 i la gran matança dels jueus que provocaren la pèrdua de molts dels seus privilegis i que quedès obert als cristians.
D'altra banda, la tradició vincula el lloc on es troba la làpida amb l'antic espai ocupat per l'habitatge de Sant Domènech, o per pares de la seva ordre, per les restes d'un pou i una cuina que s'hi trobaren temps enrere.

Font del text: http://www.ub.es/geohum/inventari/fitxes/invt025.htm

Vull criticar l'acte vandàlic que ha patit aquest petit fragment de la història de la nostra ciutat. Aquesta inscripció és part de la història de la nostra ciutat, de tots els barcelonins. Els jueus barcelonins del segle XIV no son responsables del que faci el govern de l'Estat d'Israel. Aquestes pintades només són una mostra d'odi i ignorància de gent que no sap ni quina és la història de la citat de Barcelona. La intolerància i la ignorància embruten el nostre patrimoni, el de tots els barcelonins siguem cristians, jueus, musulmans, budistes o ateus.

VIDEO

Hasta finales del siglo XIV el Call Judío de Barcelona era el lugar donde residían los judíos barceloneses que eran el 15 % de la población de Barcelona. Hoy día podemos recorrer el antiguo Call y descubrir elementos como el que sale en este vídeo. El texto de esta lápida dice: "Fundación Pía de Samuel Ha-Sardí: su luz vivirá por siempre". Aunque la que vemos ahora en la calle de Marlet no es la pieza original sino una copia en poliester y polvo de mármol ya que la pieza original fue retirada por las agresiones que sufría.

Lápida Hassareri

En la fachada de un edificio de la calle Marlet en el antiguo Call judío barcelonés, haciendo esquina con la calle de San Ramón.

Distrito: Ciudad Vieja

Barrio: Barrio Gótico

LaVía: Marlet, 1

Tipología: Elemento de fachada

Descripción: Lápida judía engastada en el muro de la fachada del edificio, a la izquierda de la puerta del nº 1 de la calle Marlet. Bajo esta placa hay otra con una traducción poco esmerado del texto. La lápida judía original fue traslada en el Museo de la Ciudad y fecha del año 692 de la hégira del calendario musulmán o de 1314 segundos el calendario cristiano. Al reedificarse la casa que forma esquina con la calle de San Ramón se engastaran las dos lápidas la 1820. La placa con la inscripción judía hace referencia a la fundación pia que había estado creada por Samuel Ha-sardi, dedicada a la acogida de pobres, enfermos y viajeros, y que había ajetreado este lugar. La inscripción fue traducida en la placa de 1820 como "El santo Rabino Samuel Hassareri, nunca se acabe sieso vida. Año 692". Sin embargo, según Victor Balaguer, una traducción más correcta sería: "Fundación Pia de Samuel Ha-Sardí, su luz crema
permanentemente" (Salmo 25, versículo 13). La traducción exacta sería : "Fundación Pía de Samuel Ha-Sardí: su luz vivirá por siempre". La copia de Poliester y polvo de mármol colocada en lugar del original fue una actuación de urgencia del Ayuntamiento por resolver los problemas de degradación de la piedra después las continúas agresiones contra el que simboliza. Quedan pocos restos del antiguo Call o barrio judío a la ciudad de Barcelona, si exceptuamos, en todo caso, la sinuosidad y estrechez de las calles que mantuvieron más o menos la disposición de los antiguos trazados viarios de este barrio judío, caracterizado por un tipo de edificaciones, que en su tiempo, tenían los bajos básicamente destinados al pequeño comercio. Se tractava de un barrio independiente y acotado con dos puertas principales, que le separaban de la ciudad medieval, aunque la convivencia entre cristianos y judíos resultaba habitualmente pacífica, a excepción de pequeños alborotos o problemas durante ciertas celebraciones religiosas. Ocupaba el espacio delimitado por las calles
Santas Eulalia, Baños, San Honorato y Call. su desaparición se podría fechar con las agitaciones de 1391 y la gran matanza de los judíos que provocaron la pérdida de muchos de sus privilegios y que quedès abierto a los cristianos. Por otro lado, la tradición vincula el lugar donde se encuentra la lápida con el antiguo espacio ajetreado por la vivienda de San Domènech, o por padres de su orden, por los restos de un pozo y una cocina que se encontraron tiempo atrás.

Font del text: http://www.ub.es/geohum/inventari/fitxes/invt025.htm

Quiero criticar el acto vandálico que ha sufrido este pequeño fragmento de la historia de nuestra ciudad. Esta inscripción es parte de la historia de nuestra ciudad, de todos los barceloneses. Los judíos barceloneses del siglo XIV no sieso responsables del que faci el gobierno del Estado de Israel. Estas pintadas solo sieso una muestra de odio e ignorancia de gente que no sabe ni cuál es la historia de la citado de Barcelona. La intolerancia y la ignorancia ensucian nuestro patrimonio, el de todos los barceloneses seamos cristianos, judíos, musulmanes, budistas o ateos.