13 de maig 2008

Alcaldes de Barcelona: Josep Maria de Porcioles

José Maria de Porcioles (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt, 3 de setembre de 1993). Ha estat l'alcalde franquista que més anys va mantenir-se en el càrrec. Els seus inicis polítics van ser com a simpatitzant de la Lliga Catalana, fet que el va obligar tocar el dos cap a l'exili. Doctor en Dret, jurista i notari. Després va tornar i va
ocupar diversos càrrecs a la Diputació de Lleida fins que va ser nomenat alcalde de Barcelona. El seu nom ha quedat lligat a una època on es van cometre tota mena de disbarats urbanístics: enlloc de continuar el pla Cerdà els nous barris creats en aquells anys per donar allotjament als inmigrants vinguts d'Espanya van crear-se uns barris amb un traçat anàrquic, moltes vegades sense cap servei i els edificis eren d'una qualitat molt baixa. El porciolisme també va destacar per diversos disbarats que avui fan riure però que van suposar una gran despesa per la ciutat com va ser la compra d'unes màquines llevaneus l'any 62 per contrarrestar la nevada que aquell any va produïr-se a la ciutat. Quan van aconseguir-se les màquines adquirides a Andorra la neu ja havia desaparegut.
Barcelona li deu a Porcioles la desaparició del tramvia. Durant el mandat de Porcioles va procedir-se al desmantellament progresiu del servei de tramvies. Diuen que va ser una mostra de la corrupció que hi havia a l'Ajuntament de Barcelona en aquella època. Diuen que la fàbrica de autobusos i camions Pegaso va comprar els regidors municipals i aquests van decidir acabar amb els tramvies i fer que tot el servei públic fos realitzat per autobusos de la marca Pegaso. Encara a moltes façanes - a la de casa meva n'hi ha - podem veure el suport dels cables dels tramvies. Els anys 60 i 70 van ser molt moguts a Barcelona, malgrat la fèrria dictadura que creia que ho controlava tot la gent va començar a protestar. Els moviments socials van començar a perdre la por o potser és perquè estaven fins els collons de la dictadura i van començar a manifestar-se. La incapacitat de Porcioles - tot i que no n'era lúnic culpable dels problemes de la ciutat - van fer que el dictador decidís fer-lo fora. Porcioles, com he dit, va donar nom a una època per sort ja superada tot i que alguns dels errors de llavors comencem a veure'ls ara i a patir-ne les conseqüències. Tot i així no tota la culpa era d'en Porcioles, ell només va ser la ma que va fer el que li van dir. L'any 1973
Porcioles va plegar ja que el règim enlloc de posar remei als problemes dels que el propi règim n'era responsable va sacrificar l'anella més dèbil.

José Maria de Porcioles (Amer, 15 de julio de 1904 - Vilassar de Dalt, 3 de septiembre de 1993). Ha sido el alcalde franquista que más años se mantuvo en el cargo. Sus inicios políticos fueron como simpatizante de la Lliga Catalana, hecho que le obligó huir hacia el exilio. Doctor en Derecho, jurista y notario. Después volvió y ocupó varios cargos a la Diputación de Lleida hasta que fue nombrado alcalde de Barcelona. Su nombre ha quedado ligado a una época donde se cometieron todo tipo de disparates urbanísticos: ningún lugar de continuar el plan Cerdà los nuevos barrios creados en aquellos años por dar alojamiento a los inmigrantes venidos de España se crearan unos barrios con un trazado anárquico, muchas veces sin ningún servicio y los edificios eran de una calidad muy baja. El porciolismo también destacó por varios disparates que hoy hacen reír pero que supusieron un gran gasto por la ciudad como fue la compra de unas máquinas quitanieves el año 62 por contrarrestar la nevada que aquel año se produjo en la ciudad. Cuando se consiguieron las máquinas adquiridas en Andorra la nieve ya había desaparecido.
Barcelona le debe a Porcioles la desaparición del tranvía. Durante el mandato de Porcioles se procedió al desmantelamiento progresivo del servicio de tranvías. Dicen que fue una muestra de la corrupción que había en el Ayuntamiento de Barcelona en aquella época. Dicen que la fábrica de autobuses y camiones Pegaso compró los concejales municipales y estos decidieron acabar con los tranvías y hacer que todo el servicio público fuera realizado por autobuses de la marca Pegaso. Aún en muchas fachadas - en la de mi casa hay - podemos ver el enganche de los cables de los tranvías. Los años 60 y 70 fueron mucho movidos en Barcelona, a pesar de la férrea dictadura que creía que lo controlaba todo la gente empezó a protestar. Los movimientos sociales empezaron a perder el miedo o quizá es porque estaban hasta los cojones de la dictadura y empezaron a manifestarse. La incapacidad de Porcioles - aunque no era el único culpable de los problemas de la ciudad - hicieron que el dictador decidiese cesarlo. Porcioles, como he dicho, dio nombre a una época por suerte ya superada aunque algunos de los errores de entonces empezamos a verlos ahora y a sufrir las consecuencias. Aún así no toda la culpa era de en Porcioles, él solo fue la mano que hizo lo que le dijeran. En el año 1973 Porcioles cesó ya que el régimen en lugar de poner remedio a los problemas de los que el propio régimen era responsable sacrificó el eslabón más débil.

2 comentaris:

Júlia ha dit...

La gran Barcelona actual, amb defectes i virtuts, és filla 'directa' del porciolismo i molts dels qui van remenar les cireres democràtiques com ara Pasqual Maragall havien treballat en aquell ajuntament. Costa de fer una història objectiva de tot plegat, hi havia corrupció però les coses no han canviat massa en aquest aspecte.

Jaume C. i B. ha dit...

Exacte, Júlia, aquesta Barcelona n'és l'hereva de totes les altres Barcelones des de que va nèixer com a Colònia Julia Faventia Paterna Barcina fins a l'actual. M'he dedicat des de fa un any a fer videos de tots els edificis, monuments, fonts, etc ( a més dels actes festius i reivindicatius) de la nostra ciutat. He cercat la informació corresponent i realment puc afirmar que la Barcelona franquista tret d'errors no aporta res. Arquitectònicament parlant és un periode que no existeix. No ens deixarà res que pugui comparar-se als edificis i monuments modernistes, gòtics, romans (encara en queden i molt més a la vista del que molta gent es pensa). Fins i tot ara tenim algun edifici destacat: la torre Agbar tot i que trenca massa, però... no eren trencadors els edificis de Gaudí o Puig i Cadafalch?.
Jo no crec que hi hagi els nivells de corrupció de l'època d'en Porciolesm n'hi ha, però els nivells de corrupció de llavors serien inacceptables en una democràcia. Sé que Maragall va ser funcionari en aquells anys i és normal que molts dels dirigents continuen en actiu. Per be o per mal no es va fer neteja d'elements franquistes en cap administració. Tot i que hauria estat difícil destriar els veritablement franquistes d'aquells que només acceptaven el sistema.