25 de maig 2011

Israel i les seves fronteres

Israel i les seves fronteres


Israel considera que les fronteres de 1967 són indefensables
Davant de 10000 persones del lobby pro israelià AIPAC Netanyahu va respondre al president Obama, partidari de les fronteres de 1967, que aquestes fronteres no es poden defensar. Qualsevol acord passa per “garantir la seguretat d’Israel, i per tant, Israel no pot tornar a les indefensables línies de 1967”. Netanyahu va agrair als Estats Units la seva col·laboració als Estats Units per “subministrar a Israel una assistència vital per a que Israel pugui defensar-se”. Netanyahu recorda que a Israel hi viu mig milió de musulmans que gaudeixen de plens drets, com a qualsevol país democràtic, uns drets dels quals no gaudirien en cap dels Estats veïns d’Israel. Netanyahu diu: “Vaig llegir el discurs immortal de Lincoln reafirmant ’govern del poble, per al poble i pel poble’. Saben perquè aquestes paraules ressonen amb tanta força amb mi i amb tots els israelians?. Perquè tenen les seves arrels a les primeres idees defensades pel nostre poble, el poble jueu. La idea que tots els homes han estat creats a imatge de Déu. Que cap governant està pel damunt de la llei. Totes les persones tenen dret a la justícia. Israel és el cresol de la nostra civilització comuna, el cresol dels nostres ideals morals. L’Estat jueu es basa en aquests valors eterns. Aquesta és la raó per la què més d’un milió de ciutadans musulmans israelians gaudeixen de drets democràtics plens”. Cal dir que Israel és un Estat democràtic, a diferència dels seus veïns, on hi ha llibertat de culte, a diferència dels seus veïns. Continua Netanyahu dient: “Per això l’únic lloc a l’Orient Mitjà on els cristians son completament lliures de practicar la seva fe és a l’Estat democràtic d’Israel. I és per això que només es pot confiar en Israel per a que garanteixi la llibertat de tots els credos a la nostra capital eterna, la ciutat de Jerusalem unida”. Només cal veure la situació dels coptes a Egipte, víctimes d’atacs dels fanàtics islamistes que aprofitant la
situació del país aprofiten per atacar les minories religioses, i una de les més rellevants és la dels coptes. Algú creu que si Jerusalem cau en mans dels àrabs permetran que sigui visitada pels cristians i pels jueus?. No us ho creieu pas.
Netanyahu no va voler referir-se a la situació del món àrab però va afirmar que “els problemes de la regió no tenen el seu origen en Israel”. Cert, si només hi haguessin revoltes a Egipte i algun altre dels països fronterers amb Israel encara algú s’ho podria empassar que la mà negra d’Israel és la que mou els fils, però hi ha més d’una quinzena d’Estats àrabs que tenen la seva població revoltada, i en alguns casos la mà negra té pinta de ser de grups islamistes com els Germans Musulmans, organització islamista que existeix a diversos països, i podríem sospitar que també hi fos AlQaida. El descontentament de la població a tots aquests països que exceptuant l’Islam no tenen gaire més en comú era evident, règims autoritaris que feia 30 o 40 anys que manegen els fils d’aquests països amb mà de ferro pot ser una de les causes per que exploti la ira de la gent però quan això passa quasi al mateix temps a diversos d’aquests països és per pensar que si que hi ha una mà negra, una mà negra islamista.
Netanyahu va reconèixer que la pau d’Israel amb els palestins no és la “panacea per l’Orient Mitjà” i va lamentar – i recordar - que els drets humans encara són negats per molts dels Estats de la zona als seus conciutadans. Netanyahu va demanar a la seva audiència que reconegués el fet que “Israel no és el que està malament a l’Orient Mitjà sinó que Israel és el que està bé a l’Orient Mitjà”. Israel és un Estat democràtic, cap dels seus veïns ho és.
“Volem la pau – digué Netanyahu – perquè coneixem el dolor que provoca el terrorisme i l’agonia de la guerra. Volem la pau perquè sabem de les benediccions que ens podria portar a nosaltres i als nostres veïns palestins”. Només que els seus veïns palestins prefereixen la guerra i el terrorisme. I Netanyahu diu, i li dono la raó, que el conflicte ha durat més d’un segle, suposo que deu parlar de l’arribada dels primers jueus que van començar a emigrar al territori que llavors se’n deia Palestina, sota domini otomà i després britànic sota els auspicis de les tesis de Theodore Herzl, teoritzador del retorn a la terra d’Israel. Doncs bé, si aquest conflicte fa tant que dura
és, segons Netanyahu, perquè els palestins es neguen a donar-lo per acabat. I malauradament té raó.


Lieberman dona suport a Netanyahu
El ministre israelià d’Exteriors Avigdor Lieberman va donar suport al primer ministre Netanyahu en el tema de les fronteres de 1967 considerant que aquestes són indefensables. Lieberman aclareix que “Israel està preparada per du endavant les negociacions de pau en qualsevol moment però sense precondicions”. Aquestes negociacions fa anys que estan estancades. “Tots els que vulguin negociar seran benvinguts” i “tots aquells que defensen el dret del retorn dels palestins han de saber conscient o inconscientment que la seva intenció que la seva intenció de fet és l’elimiminació d’Israel”. Lieberman va voler deixar clar que no hi haurà negociació sobre el dret de retorn “ni tan sols d’un sol refugiat”.
Detingut un xeic al Líban acusat d’espiar per a Israel
El servei d’Intel·ligència libanès va arrestar el xeic xiïta Mohamed Ali H acusant-lo de ser un espia d’Israel. Aquest xeic dirigeix el Consell Àrab-Islàmic i té unes postures contràries a Hezbolà. Curiosament la organització que ell dirigeix diu que compta amb 1500 combatents i el xeic va atribuir-se el llançament de míssils contra Israel. Aquesta detenció s’emmarca en una onada de detenció d’individus als que s’acusa de ser espies d’Israel, abans havien arrestat un oficial d’alt rang de l’exèrcit libanès, un membre d’un partit cristià i treballadors d’una empresa de telecomunicacions. Recordo que llavors vaig llegir una notícia i la vaig comentar que pel Líban corria la brama que el Mossad espiava als libanesos a través dels seus mòbils. És curiós, però
detenen a un xeic d’una organització que ha llançat míssils contra Israel i l’acusen de ser un espia d’Israel. No l’acusaran d’enviar la tecnologia dels “míssils balístics marca Hezbolà” a Israel, oi?. Els àrabs des de fa un temps veuen agents del Mossad per totes bandes: un voltor anellat per la Universitat de Jerusalem que van trobar a l’Aràbia, un tauró devorador de turistes a l’Egipte, i ara un xeic xiïta, bé almenys aquest era humà.




Israel y sus fronteras


Israel considera que las fronteras de 1967 son indefendibles
Ante 10.000 personas del lobby pro israelí AIPAC Netanyahu respondió al presidente Obama, partidario de las fronteras de 1967, que estas fronteras no se pueden defender. Cualquier acuerdo pasa por "garantizar la seguridad de Israel, y por lo tanto, Israel no puede volver a las indefendibles líneas de 1967". Netanyahu agradeció a los Estados Unidos su colaboración a los Estados Unidos para "suministrar a Israel una asistencia vital para que Israel pueda defenderse". Netanyahu recuerda que en Israel vive medio millón de musulmanes que gozan de plenos derechos, como cualquier país democrático, unos derechos de los que no disfrutarían en ninguno de los Estados vecinos de Israel. Netanyahu dice: "Leí el discurso inmortal de Lincoln reafirmando 'gobierno del pueblo, para el pueblo y por el pueblo'. Saben porque estas palabras resuenan con tanta fuerza conmigo y con todos los israelíes?. Porque tienen sus raíces en las primeras ideas defendidas por nuestro pueblo, el pueblo judío. La idea de que todos los hombres han sido creados a imagen de Dios. Que ningún gobernante está por encima de la ley. Todas las personas tienen derecho a la justicia. Israel es el crisol de nuestra civilización común, el crisol de nuestros ideales morales. El Estado judío se basa en estos valores eternos. Esta es la razón por la que más de un millón de ciudadanos musulmanes israelíes gozan de derechos democráticos plenos ". Hay que decir que Israel es un Estado democrático, a diferencia de sus vecinos, donde hay libertad de culto, a diferencia de sus vecinos. Continúa Netanyahu diciendo: "Por eso el único lugar en Oriente Medio donde los cristianos son completamente libres de practicar su fe es el Estado democrático de Israel. Y es por eso que sólo se puede confiar en Israel para que garantice la libertad de todos los credos en nuestra capital eterna, la ciudad de Jerusalén unida ". Sólo hay que ver la situación de los coptos en Egipto, víctimas de ataques de los fanáticos islamistas que aprovechando la situación del país aprovechan para atacar las minorías religiosas, y una de las más relevantes es la de los coptos. Alguien cree que si Jerusalén cae en manos de los árabes permitirán que sea visitada por los cristianos y los judíos?. No os lo creéis paso.Netanyahu no quiso referirse a la situación del mundo árabe pero afirmó que "los problemas de la región no tienen su origen en Israel". Cierto, si sólo hubiera revueltas en Egipto y algún otro de los países fronterizos con Israel aunque alguien se lo podría tragar que la mano negra de Israel es la que mueve los hilos, pero hay más de una quincena de Estados árabes que tienen su población sublevada, y en algunos casos la mano negra tiene pinta de ser de grupos islamistas como los Hermanos Musulmanes, organización islamista que existe en varios países, y podríamos sospechar que también fuera AlQaida. El descontento de la población en todos estos países que exceptuando el Islam no tienen mucho más en común era evidente, regímenes autoritarios que hacía 30 o 40 años que manejan los hilos de estos países con mano de hierro puede ser una de las causas por que explote la ira de la gente pero cuando esto ocurre casi al mismo tiempo a varios de estos países es para pensar que si que hay una mano negra, una mano negra islamista.Netanyahu reconoció que la paz de Israel con los palestinos no es la "panacea para Oriente Medio" y lamentó - y recordar - que los derechos humanos todavía son negados por muchos de los Estados de la zona a sus conciudadanos. Netanyahu pidió a su audiencia que reconociera el hecho de que "Israel no es lo que está mal en Oriente Medio sino que Israel es lo que está bien en Oriente Medio". Israel es un Estado democrático, ninguno de sus vecinos lo es."Queremos la paz - dijo Netanyahu - porque conocemos el dolor que provoca el terrorismo agonía de la guerra. Queremos la paz porque sabemos de las bendiciones que nos podría llevar a nosotros y a nuestros vecinos palestinos ". Sólo que sus vecinos palestinos prefieren la guerra y el terrorismo. Y Netanyahu dice, y le doy la razón, que el conflicto ha durado más de un siglo, supongo que debe hablar de la llegada de los primeros judíos que comenzaron a emigrar al territorio que entonces se llamaba Palestina, bajo dominio otomano y después británico bajo los auspicios de las tesis de Theodore Herzl, teorizador del retorno a la tierra de Israel. Pues bien, si este conflicto hace tanto que dura es, según Netanyahu, para que los palestinos se niegan a darlo por terminado. Y desgraciadamente tiene razón.


Lieberman apoya a Netanyahu
El ministro israelí de Exteriores Avigdor Lieberman apoyó al primer ministro Netanyahu en el tema de las fronteras de 1967 considerando que éstas son indefendibles. Lieberman aclara que "Israel está preparada para lleva adelante las negociaciones de paz en cualquier momento pero sin precondiciones". Estas negociaciones llevan años estancadas. "Todos los que quieran negociar serán bienvenidos" y "todos aquellos que defienden el derecho del retorno de los palestinos deben saber consciente o inconscientemente que su intención que su intención de hecho es el elimiminació de Israel". Lieberman quiso dejar claro que no habrá negociación sobre el derecho de retorno "ni siquiera de un solo refugiado".
Detenido un jeque en el Líbano acusado de espiar para Israel
El servicio de Inteligencia libanés arrestó al jeque chií Mohamed Ali H acusándolo de ser un espía de Israel. Este jeque dirige el Consejo Árabe-Islámico y tiene unas posturas contrarias a Hezbolá. Curiosamente la organización que él dirige dice que cuenta con 1500 combatientes y el jeque atribuirse el lanzamiento de misiles contra Israel. Esta detención se enmarca en una ola de detención de individuos a los que se acusa de ser espías de Israel, antes habían arrestado a un oficial de alto rango del ejército libanés, un miembro de un partido cristiano y trabajadores una empresa de telecomunicaciones. Recuerdo que entonces leí una noticia y la comenté que por Líbano corría el rumor de que el Mossad espiaba a los libaneses a través de sus móviles. Es curioso, pero detienen a un jeque de una organización que ha lanzado misiles contra Israel acusado de ser un espía de Israel. No lo acusarán de enviar la tecnología de los "misiles balísticos marca Hezbolá" a Israel, ¿verdad?. Los árabes desde hace un tiempo ven agentes del Mossad por todos lados: un buitre anillado por la Universidad de Jerusalén que encontraron Arabia, un tiburón devorador de turistas Egipto, y ahora un jeque chií, bien al menos éste era humano .

Les oportunitats perdudes dels palestins

Les oportunitats perdudes dels palestins



Els palestins no perden l’oportunitat de perdre totes les oportunitats. La frase no és meva però resumeix a la perfecció la història dels palestins en aquests 63 anys des que va fundar-se l’Estat d’Israel, 64 si considerem el moment en què Nacions Unides vota la creació de dos Estats, un pels jueus que du per nom Israel, un altre pels àrabs que hauria de du el nom de Palestina. Sembla que als palestins els agafa de tenir un Estat propi perquè quan tot aparentment va en aquesta direcció sobtadament canvien d’opinió i comencen a marejar la perdiu amb temes que unes vegades són irrellevants, altres són secundaris i altres són una boutade pensada per posar els pals a les rodes de qualsevol negociació.
Recordem que Hamàs no ha renunciat encara a destruir l’Estat d’Israel, un detall important si considerem que ara Hamàs i Fatah intenten unificar políticament i administrativament Gaza i Cisjordània que van quedar repartides i sota el poder de cadascuna d’aquestes organitzacions que estaven enfrontades política i ideològicament entre elles i que no van tenir manies a ’hora d’enfrontar-se a trets per intentar derrotar una a l’altra, i ara veiem que ambdues organitzacions intenten formar govern d’unitat.
Fatah considera la proposta d’Obama insuficient
El president Obama va declarar que era important reconèixer un Estat palestí amb les fronteres de 1967 cosa que “agrada” a Fatah però considera que “lamentablement és insuficient, ja que no hi ha cap menció a Jerusalem. I Jerusalem – segons el membre del comitè central de Fatah Azzam al-Ahmed – és part inalienable dels territoris ocupats des de 1967”. Acusa a Israel de posar pals a les rodes però el cert és que els pals a les rodes de la negociació els posen els palestins perquè la posició israeliana és clara, a diferència de les posicions, ni se sap quantes posicions tenen ja que cada organització palestina té la seva, que tenen els palestins, canviants i molt variades, no se sap tampoc si el que val és que diu Hamàs o el que diu Fatah, o el que diu qualsevol altre organització palestina ja que no tenen una veu comú.
Hamàs en contra de les fronteres del 67
Mentre Fatah acceptarien les fronteres del 67, Hamàs considera que no s’han d’acceptar aquestes fronteres. Dues organitzacions, dues idees, doncs, ja s’ho podrien parlar entre ells i quan arribin a un acord dir-ho.
Mahmud Zahar, líder d’Hamàs diu que “perquè no parlem de les fronteres de 1948?. Perquè no discutim el pla de partició reconegut a nivell internacional?”. Potser perquè els palestins van renunciar a aquell pla l’any 1947 quan va ser aprovat. Des de 1948 han passat molts anys, 63 concretament, en què els palestins han renunciat a qualsevol acord, i ara tornen a recordar-se del pla de partició original. S’han passat 63 anys jugant a la puta i la ramoneta, renunciant al seu Estat perquè per a ells el que era més prioritari era acabar amb l’Estat d’Israel, desig al que encara no han renunciat, i pretenen tornar al 1948.
Zahar és un gran mentider, acusa l'ONU d'anar en contra dels àrabs però l'ONU els ha afavorit molt, ha estat aquesta ONU que tan menyspreen la que va concedir un Estat als palestins, un Estat al que van renunciar, és aquesta ONU a la que els àrabs menyspreen la que ha aturat a Israel quan les forces de defensa israelianes han aconseguit derrotar els exèrcits àrabs i tenia prou embranzida passejar els seus tancs per Damasc i el Caire, aquesta ONU a la que els àrabs ignoraven mentre ells es veien vencedors i creien que destruirien Israel i a la que van córrer a demanar que aturés als israelians quan aquests van aconseguir girar la truita.
Diu Zahar que Obama "vol mantenir-nos en el 22% de la superfície de Palestina, i parla de la possibilitat d'intercanviar territoris, incloent a Jerusalem, i vol que donem Jerusalem a l'ocupació a canvi d'un 5% de la Palestina històrica, que és originalment la nostra terra. És un gran truc".
Vull citar un fet que no sé si realment va succeir.



El representant d'Israel davant les Nacions Unides: - Abans de començar el meu discurs voldria explicar alguna cosa sobre Moisès: Quan Moisès va
colpejar la roca i d'ella va sortir aigua, va pensar 'què bona oportunitat per donar-me un bany'. Es va treure la roba, la va deixar al costat de la roca i va entrar a l'aigua. Quan va acabar i va voler vestir, la seva roba no hi era. La hi havien robat els palestins. El representant de Palestina va saltar furiós i va dir: - Què diu!? Si els Palestins no hi eren llavors! '. El representant d'Israel va somriure i va dir: - I ara que ha quedat això ben clar, començaré el meu discurs.


Bé, els representants palestins continuen jugant a la puta i la ramoneta, marejant la perdiu, donant les culpes d'un problema que és culpa seva i d'altres Estats àrabs de la zona.
Hamàs demana a Fatah que reconsideri les negociacions amb Israel
Si abans parlàvem que Hamàs no volia saber res de les fronteres de 1967, ara veiem que Hamàs demana que Fatah reconsideri el tema de les negociacions amb Israel al·legant que el primer ministre israelià Netanyahu s'oposa a que siguin aquestes fronteres les que siguin la base per a la constitució de l'Estat palestí. Per començar, és Hamàs qui no vol ni accepta aquestes fronteres de 1967 i ara, ara, diu que vol les de 1948, a les que els palestins van renunciar el 1948. És cert que Netanyahu va dir que les fronteres de 1967 deixaven l'Estat d'Israel indefens davant de l'atac de qualsevol dels seus veïns, i aquest punt és rellevant, perquè si amb els règims que governaven la zona sempre s'estava a un pas de la guerra, ara que no se sap qui mana exactament ni qui manarà, ni quina és exactament la seva posició respecte d'Israel, tornar a les fronteres del 67 seria demanar a Israel que se suïcidi.
El ministre d'Exteriors de Gaza (Hamàs) diu que "demandem a la Autoritat Palestina (AP) que reconsideri seriosament i avaluï lla seva posició (respecte a les negociacions de pau) tenint en conta el fer que Israel, que manté una política extrema d'ocupació mai estendrà la mà per a fer la pau". Pur cinisme el d'aquest dirigent d'Hamàs, una organització que parla de destruir l'Estat d'Israel, que comet atemptats terroristes contra els israelians i llança tota mena de projectils contra les ciutats israelianes. Hamàs s'escuda en què Israel considera que les fronteres del 67 son inassolibles, quan Hamàs ara està parlant de tornar a les de 1948. Els dirigents d'Hamàs intenten donar les culpes a Israel d'impossibilitar la pau quan els que la impossibiliten clarament són ells, no pas Israel.
Israel ha tornat territoris conquerits després de cadascun dels conflictes als seus enemics a canvi d'una pau que mai els ha estat garantida per cap d'ells. Els palestins no volen negociar amb Israel però pretenen que creguem que son els israelians els que volen trencar les negociacions. Si analitzem una mica els fets veiem que a Israel si que l'interessa la pau però no a qualsevol preu, han cedit molt i a canvi els palestins no han cedit res. Israel ha retornat territoris a canvi de pau però els palestins han respost amb atemptats. Si, és molt dur el setge israelià a Gaza, és horrible que els israelians hagin construït un mur que els separa de Gaza, però aquest mur ha frenat el nombre d'atemptats suïcides que cometien les organitzacions terroristes palestines contra ciutadans israelians i ha dificultat molt el proveïment d'armes d'Hamàs. Hamàs ha decidit buscar el suport de Fatah perquè probablement el setge, el mur i les respostes israelianes els han deixat molt tocats, i busquen un aliat amb el que fins no fa tant s'havien enfrontat a trets.




Las oportunidades perdidas de los palestinos


Los palestinos no pierden la oportunidad de perder todas las oportunidades. La frase no es mía pero resume a la perfección la historia de los palestinos en estos 63 años desde que se fundó el Estado de Israel, 64 si consideramos el momento en que Naciones Unidas vota la creación de dos Estados, uno para los judíos que lleva por nombre Israel, otro por los árabes que debería lleva el nombre de Palestina. Parece que a los palestinos les da tener un Estado propio para que cuando todo aparentemente va en esta dirección repentinamente cambian de opinión y empiezan a marear la perdiz con temas que unas veces son irrelevantes, otros son secundarios y otros son una boutade pensada para poner los palos en las ruedas de cualquier negociación. Recordemos que Hamás no ha renunciado aún a destruir el Estado de Israel, un detalle importante si consideramos que ahora Hamás y Fatah intentan unificar políticamente y administrativamente Gaza y Cisjordania que quedaron repartidas y bajo el poder de cada una de estas organizaciones que estaban enfrentadas política e ideológicamente entre sí y que no tuvieron reparos a la hora de enfrentarse a tiros para intentar derrotar una a la otra, y ahora vemos que ambas organizaciones intentan formar gobierno de unidad.


Fatah considera la propuesta de Obama insuficiente


El presidente Obama declaró que era importante reconocer un Estado palestino con las fronteras de 1967 lo que "gusta" a Fatah pero considera que "lamentablemente es
insuficiente, ya que no hay ninguna mención a Jerusalén. Y Jerusalén - según el miembro del comité central de Fatah Azzam al-Ahmed - es parte inalienable de los territorios ocupados desde 1967 ". Acusa a Israel de poner palos en las ruedas pero lo cierto es que los palos en las ruedas de la negociación los ponen los palestinos para que la posición israelí es clara, a diferencia de las posiciones, ni se sabe cuántas posiciones tienen ya que cada organización palestina tiene la suya, que tienen los palestinos, cambiantes y muy variadas, no se sabe tampoco si lo que vale es que dice Hamás o lo que dice Fatah, o lo que dice cualquier otra organización palestina ya que no tienen una voz común.


Hamás en contra de las fronteras del 67


Mientras Fatah aceptarían las fronteras del 67, Hamás considera que no deben aceptar estas fronteras. Dos organizaciones, dos ideas, pues, ya se lo podrían hablar entre ellos y cuando lleguen a un acuerdo decirlo. Mahmud Zahar, líder de Hamás dice que "porque no hablamos de las fronteras de 1948?. Porque no discutimos el plan de partición reconocido a nivel internacional? ". Quizá porque los palestinos renunciaron a ese plan en 1947 cuando fue aprobado. Desde 1948 han pasado muchos años, 63 concretamente, en el que los palestinos han renunciado a cualquier acuerdo, y ahora vuelven a acordarse del plan de partición original. Se han pasado 63 años jugando a la puta y la Ramonet, renunciando a su Estado porque para ellos lo que era más prioritario era acabar con el Estado de Israel, deseo al que aún no han renunciado, y pretenden volver en 1948 .Zahar es un gran mentiroso, acusa la ONU de ir en contra de los árabes pero la ONU les ha favorecido mucho, ha sido esta ONU que tanto desprecian la que concedió un Estado a los palestinos, un Estado al que renunciaron, es esta ONU a la que los árabes desprecian la que ha parado a Israel cuando las fuerzas de defensa israelíes han conseguido derrotar a los ejércitos árabes y tenía suficiente empuje pasear sus tanques por Damasco y El Cairo, esta ONU a la que los árabes ignoraban mientras ellos se veían vencedores y creían que destruirían Israel y a la que corrieron a pedir que parara a los israelíes cuando éstos consiguieron girar la tortilla. Dice Zahar que Obama "quiere mantenernos en el 22% de la superficie de Palestina, y habla de la posibilidad de intercambiar territorios, incluyendo a Jerusalén, y quiere que demos Jerusalén a la ocupación a cambio de un 5% de la Palestina histórica, que es originalmente nuestra tierra. Es un gran truco ".


Quiero citar un hecho que no sé si realmente sucedió.




El representante de Israel ante las Naciones Unidas: - Antes de empezar mi discurso querría contarles algo sobre Moisés: Cuando Moisés golpeó la roca y de ella salió agua, pensó 'qué buena oportunidad para darme un baño'. Se quitó la ropa, la dejó junto a la roca y entró al agua. Cuando acabó y quiso vestirse, su ropa no estaba allí. Se la habían robado los palestinos. El representante de Palestina saltó furioso y dijo: - ¡¿Qué dice!? ¡Si los Palestinos no estaban allí entonces!'. El representante de Israel sonrió y dijo: - Y ahora que ha quedado esto bien claro, comenzaré mi discurso.


Bueno, los representantes palestinos continúan jugando a la puta y la Ramonet, mareando la perdiz, dando las culpas de un problema que es culpa suya y de otros Estados árabes de la zona.


Hamás pide a Fatah que reconsidere las negociaciones con Israel


Si antes hablábamos de que Hamás no quería saber nada de las fronteras de 1967, ahora vemos que Hamás pide que Fatah reconsidere el tema de las negociaciones con Israel alegando que el primer ministro israelí Netanyahu se opone a que sean estas fronteras las que sean la base para la constitución del Estado palestino. Para empezar, es Hamás quien no quiere ni acepta estas fronteras de 1967 y ahora, ahora, dice que quiere las de 1948, a las que los palestinos renunciaron en 1948. Es cierto que Netanyahu dijo que las fronteras de 1967 dejaban el Estado de Israel indefenso ante el ataque de cualquiera de sus vecinos, y este punto es relevante, porque si con los regímenes que gobernaban la zona siempre estaba a un paso de la guerra, ahora que no se sabe quién manda exactamente ni quién mandará, ni cuál es exactamente su posición respecto de Israel, volver a las fronteras del 67 sería pedir a Israel que se suicide. El ministro de Exteriores de Gaza (Hamás) dice que "demandamos a la Autoridad Palestina (AP) que reconsidere seriamente y evalúe isla su posición (respecto a las negociaciones de paz) teniendo en cuenta el hacer que Israel, que mantiene una política extrema de empleo nunca extenderá la mano para hacer la paz ". Puro cinismo el de este dirigente de Hamás, una organización que habla de destruir el Estado de Israel, que comete atentados terroristas contra los israelíes y lanza todo tipo de proyectiles contra las ciudades israelíes. Hamás se escuda en que Israel considera que las fronteras del 67 son indefendibles, cuando Hamás ahora está hablando de volver a las de 1948. Los dirigentes de Hamás intentan echar las culpas a Israel de imposibilitar la paz cuando los que la imposibilitan claramente son ellos, no Israel. Israel ha devuelto territorios
conquistados después de cada uno de los conflictos a sus enemigos a cambio de una paz que nunca les ha sido garantizada por ninguno de ellos. Los palestinos no quieren negociar con Israel pero pretenden que creamos que son los israelíes los que quieren romper las negociaciones. Si analizamos un poco los hechos vemos que en Israel si que le interesa la paz pero no a cualquier precio, han cedido mucho y cambio los palestinos no han cedido nada. Israel ha devuelto territorios a cambio de paz pero los palestinos han respondido con atentados.Si, es muy duro el asedio israelí en Gaza, es horrible que los israelíes hayan construido un muro que los separa de Gaza, pero este muro ha frenado el número de atentados suicidas que cometían las organizaciones terroristas palestinas contra ciudadanos israelíes y ha dificultado mucho el abastecimiento de armas de Hamás. Hamás ha decidido buscar el apoyo de Fatah porque probablemente el asedio, el muro y las respuestas israelíes les han dejado muy tocados, y buscan un aliado con el que hasta no hace tanto se habían enfrentado a tiros.

112 electors boicotegen un intent de frau electoral

112 electors boicotegen un intent de frau electoral


Llegeixo a La Vilella Alta( (Priorat) cap dels 112 electors va anar a votar. La raó és que al candidat Luis Fernández González no el coneix ningú, mai l’han vist. Aquest candidat pel PP viu a les Canàries i un veí del poble opina que aquesta llista del PP “és una llista fantasma, presentada només per cobrar la subvenció de campanya. Aquest senyor ni coneix, ni se’l coneix al poble”. El PSC també va presentar una llista fantasma, la candidata Núria Bondesio tampoc és del poble, viu a Reus, i va decidir retirar-se a última hora, deixant al candidat canari del PP. L’anterior alcalde Josep Maria Rebull (CiU) va decidir no presentar-se a la reelecció. I per això només va quedar el candidat canari del PP. Els veïns van decidir no anar a votar. Ara la Junta Electoral haurà de decidir una junta gestora. Per poder votar un ha d’estar empadronat al municipi, i crec que s’hauria d’exigir un mínim de temps d’empadronament per evitar que algú pugui empadronar-se de cara a unes eleccions determinades que puguin donar en municipis petits la victòria a alcaldes que d’altra manera no guanyarien. Però també hauria de ser obligatori que els candidats estiguin empadronats al municipi des de fa temps. S’hauria de considerar un frau electoral que persones no empadronades en un municipi puguin presentar-se a unes eleccions. I no és la primera vegada que això passa, sembla que el PP acostumava a presentar llistes fantasmes a les eleccions a Euskadi amb gent que ni vivien a Euskadi ni tenien intenció de fer-ho. I ja fa un temps que també ho fan aquí. Crec que va ser a les eleccions municipals de 2007 que van presentar a una senyora de Salamanca o Valladolid en un poblet de Lleida que no tenia cap interès de traslladar-se al poble si era escollida. Sorprèn que el PP que sempre està intentant impedir llistes d’agrupacions electorals que segons ells són llistes fantasma o llistes blanques, darrera de les que hi ha ETA, és curiós que ells presentin gent que no té la més mínima intenció d’exercir el càrrec si resultés escollida. La Junta electoral hauria de sancionar aquest frau electoral.



Todo el pueblo de La Vilella se abstiene
La Vanguardia


Insólito boicot electoral en La Vilella Alta (Priorat). Ninguno de los 112 electores censados acudió a votar, en protesta porqué nadie conoce al único candidato que se presentaba, José Luís Fernández González (PP). Al parecer, Fernández vive en las Canarias. “Es una lista fantasma, presentada solo para cobrar la subvención de campanya. Este señor ni conoce, ni se le conoce en el pueblo”, explicó un vecino. El PSC había presentado su propia candidata, Núria Bondesio, aunque esta vecina de Reus se retiró oficialmente el el viernes. Tampoco optaba a renovar el actual alcalde Josep Maria Rebull (CiU), con lo que el candidato popular quedó como única alternativa. El caso está en manos de la Junta Electoral de la zona, que deberá designar una junta gestora.



112 electores boicotean un intento de fraude electoral


Leo en La Vilella Alta ((Priorat) ninguno de los 112 electores fue a votar. La razón es que el candidato Luis Fernández González no lo conoce nadie, nunca la han visto. Este candidato por el PP vive en Canarias y un vecino del pueblo opina que esta lista del PP "es una lista fantasma, presentada sólo para cobrar la subvención de campaña. Este señor ni conoce, ni le conoce en el pueblo". El PSC también presentó una lista fantasma, la candidata Núria Bondesio tampoco es del pueblo, vive en Reus, y decidió retirarse a última hora, dejando al candidato canario del PP. El anterior alcalde Josep Maria Rebull (CiU) decidió no presentarse a la reelección. Y por eso sólo quedó el candidato canario del PP. Los vecinos decidieron no ir a votar. Ahora la Junta Electoral deberá decidir una junta gestora.Para poder votar uno debe estar empadronado en el municipio, y creo que se debería exigir un mínimo de tiempo de empadronamiento para evitar que alguien pueda empadronarse de cara a unas elecciones determinadas que puedan dar en municipios pequeños la victoria a alcaldes que de otro modo no ganarían.Pero también debería ser obligatorio que los candidatos estén empadronados en el municipio desde hace tiempo. Se debería considerar un fraude electoral que personas no empadronadas en un municipio puedan presentarse a unas elecciones. Y no es la primera vez que esto ocurre, parece que el PP solía presentar listas fantasmas en las elecciones en Euskadi con gente que ni vivían en Euskadi ni tenían intención de hacerlo. Y ya hace un tiempo que también lo hacen aquí. Creo que fue en las elecciones municipales de 2007 que presentaron a una señora de Salamanca o Valladolid en un pueblecito de Lleida que no tenía ningún interés de trasladarse al pueblo si era elegida. Sorprende que el PP que siempre está intentando impedir listas de agrupaciones electorales que según ellos son listas fantasma o listas blancas, detrás de las que hay ETA, es curioso que ellos presenten gente que no tiene la más mínima intención de ejercer el cargo si resultase elegida. La Junta electoral debería sancionar este fraude electoral.

24 de maig 2011

Pep contra el volcà

Pep contra el volcà


L'erupció del volcà islandès Grimsvötny ha obligat al Barça a avançar el viatge a Londres per jugar la final de la Champions amb el Manchester United. L'equip del Barça sortirà aquesta nit cap a Londres a les 22 hores. Sembla que els volcans islandesos estan convertint en una tradició entrar en erupció quan el Barça ha de jugar grans partits, l'equip del Barça va haver de fer el viatge d'anada en autobús fins a Milà per jugar el partit de la semifinal de la Champions l'any passat per l'erupció d'un altre volcà islandés que va paralitzar tot el transit aeri europeu. Les cendres podrien arribar a França aquest dijous.













Vídeo:
El Barça i el volcà (TV3)

Pep contra el volcán



La erupción del volcán islandés Grimsvötny ha obligado al Barça a adelantar el viaje a Londres para jugar la final de la Champions con el Manchester United. El equipo del Barça saldrá esta noche hacia Londres a las 22 horas. Parece que los volcanes islandeses están convirtiendo en una tradición entrar en erupción cuando el Barça debe jugar grandes partidos, el equipo del Barça tuvo que hacer el viaje de ida en autobús hasta Milán para jugar el partido de la semifinal de la Champions el año pasado por la erupción de otro volcán islandés que paralizó todo el tráfico aéreo europeo. Las cenizas podrían llegar a Francia este jueves.

La reprensió del règim sirià ja ha causat més de 800 morts civils

La reprensió del règim sirià ja ha causat més de 800 morts civils


La situació política i social de Síria no és aliena a la de tot l'Orient Mitjà i al règim sirià no li tremola el pols a l'hora de reprimir els revoltats que s'estenen per tot el país. S'ha trobat una fossa comuna amb uns 34 cadàvers a prop de la ciutat siriana de Deraa. L'Organització Nacional pels Drets Humans a Síria ha publicat el nom d'aquestes 34 persones assassinades pel règim i no descarta que puguin trobar-se més cadàvers a les granges de blat de moro i boscos propers. Les famílies dels assassinats encara no han pogut recuperar els cossos dels seus familiars perquè la policia els impedeix accedir a la zona i degut a la presència de franctiradors a la zona. L'ONDH responsabilitza al règim dels Asad dels “crims contra els ciutadans i va demanar a la comunitat internacional que pressioni al règim sirià”. Des de l'inici de la revolta contra el règim sirià el mes de març passat han mort més de 766 civils i 125 policies i militars. El ministeri sirià de l'Interior ha negat l'existència de la fossa en una nota oficial dient “que les informacions sobre la fossa comuna són falses i es produeixen enmig d'una campanya d'incitació”. Rar hauria estat que haguessin reconegut els fets. L'ONDH ha denunciat que el règim ha tancat la zona i ha prohibit l'entrega de les restes als familiars. És a dir, públicament el règim nega els fets però no permet als familiars entrar a la zona i prohibeix que s'entreguin les restes als familiars.

La reprensión del régimen sirio ya ha causado más de 800 muertos civiles


La situación política y social de Siria no es ajena a la de todo el Oriente Medio y al régimen sirio no le tiembla el pulso a la hora de reprimir a los sublevados que se extienden por todo el país. Se ha encontrado una fosa común con unos 34 cadáveres cerca de la ciudad siria de Dera. La Organización Nacional por los Derechos Humanos en Siria ha publicado el nombre de estas 34 personas asesinadas por el régimen y no descarta que puedan encontrarse más cadáveres en las granjas de maíz y bosques cercanos. Las familias de los asesinados aún no han podido recuperar los cuerpos de sus familiares para que la policía les impide acceder a la zona y debido a la presencia de francotiradores en la zona. El ONDH responsabiliza al régimen de los Asad los "crímenes contra los ciudadanos y pidió a la comunidad internacional que presione al régimen sirio". Desde el inicio de la revuelta contra el régimen sirio el pasado mes de marzo han muerto más de 766 civiles y 125 policías y militares. El ministerio sirio del Interior ha negado la existencia de la fosa en una nota oficial diciendo "que las informaciones sobre la fosa común son falsas y se producen en medio de una campaña de incitación". Raro hubiera sido que hubieran reconocido los hechos. El ONDH ha denunciado que el régimen ha cerrado la zona y ha prohibido la entrega de los restos a los familiares. Es decir, públicamente el régimen niega los hechos pero no permite a los familiares entrar en la zona y prohíbe que se entreguen los restos a los familiares.

23 de maig 2011

La imatge de Barcelona

La imatge de Barcelona


Souvenirs
A Barcelona hi ha turistes tot l'any però són els mesos d'estiu quan ve el gruix de turistes. Les tendes de souvenirs continuen venent productes que poc o res tenen a veure amb la ciutat i amb el país, per exemple els omnipresents vestits de farbalans, productes relacionats amb els toros o el més absurd, els barrets mexicans. Sembla que ara ja no se'n veuen tants de barrets mexicans, com a mínim ja no els veiem a la porta de les tendes de souvenirs, però no puc descartar que els tinguin a l'interior. Com a barceloní no em sento gens identificat per molts d'aquests productes aliens al país, la ciutat i la nostra cultura. No entenc perquè en una tenda de souvenirs de Barcelona han de vendre productes que representen la ciutat de Sevilla o Andalusia, apart que crec que això és enganyar als turistes donant-los una idea falsa sobre la ciutat i el país. Crec que hem d'enterrar aquesta campanya que va ser creada pel ministre franquista Manuel Fraga i que d'una manera vergonyant continua vigent. Alguna vegada s'ha parlat de posar una mica de sentit comú en l'assumpte dels souvenirs però el guirigall ha estat tan gran que ha intimidat les nostres autoritats municipals.
Trilers i venedors il·legals
Ens els podem trobar a molts llocs de la ciutat però principalment a la Plaça Catalunya, Rambles, Sagrada Família i Parc Güell i donen una imatge de la ciutat al forans que no m'agrada. Trilers, venedors il·legals i carteristes. Els venedors il·legals perjudiquen al comerç legal, però l'escena de veure com recullen ràpidament els seus productes quan apareix la Guàrdia Urbana és ben galdosa. Els trilers es dediquen a plomar els il·lusos que creuen que encertaran on s'amaga una boleta, és evidentment una enganyifa. Menys visibles, per no dir que únicament es veu la seva feina, es la dels carteristes que aprofiten les aglomeracions per pispar les carteres als incauts, i en aquestes circumstàncies incauts som tots.



La imagen de Barcelona


Souvenirs
En Barcelona hay turistas todo el año pero son los meses de verano cuando viene el grueso de turistas. Las tiendas de souvenirs siguen vendiendo productos que poco o nada tienen que ver con la ciudad y con el país, por ejemplo los omnipresentes trajes de faralaes, productos relacionados con los toros o el más absurdo, los sombreros mexicanos. Parece que ahora ya no se ven tantos sombreros mexicanos, como mínimo ya no los vemos en la puerta de las tiendas de souvenirs, pero no puedo descartar que los tengan en el interior. Como barcelonés no me siento nada identificado por muchos de estos productos ajenos al país, la ciudad y nuestra cultura. No veo porque en una tienda de souvenirs de Barcelona han de vender productos que representan la ciudad de Sevilla o Andalucía, aparte que creo que esto es engañar a los turistas dándoles una idea falsa sobre la ciudad y el país. Creo que hemos de enterrar esta campaña que fue creada por el ministro franquista Manuel Fraga y que de una manera vergonzante sigue vigente. Alguna vez se ha hablado de poner un poco de sentido común en el asunto de los souvenirs pero el guirigay ha sido tan grande que ha intimidado nuestras autoridades municipales.
Trileros y vendedores ilegales
Nos los podemos encontrar en muchos lugares de la ciudad pero principalmente en la Plaza Cataluña, Ramblas, Sagrada Familia y Parc Güell y dan una imagen de la ciudad al foráneos que no me gusta. Trileros, vendedores ilegales y carteristas. Los vendedores ilegales perjudican al comercio legal, pero la escena de ver cómo recogen rápidamente sus productos cuando aparece la Guardia Urbana es bien linda. Los trileros se dedican a desplumar los ilusos que creen que acertarán donde se esconde una bolita, es evidentemente un engaño. Menos visibles, por no decir que únicamente se ve su trabajo, es la de los carteristas que aprovechan las aglomeraciones para robar las carteras a los incautos, y en estas circunstancias incautos somos todos.

Nakba, muntatge del govern sirià per distreure la mirada dels mitjans de les atrocitats del règim



Lectures recomanades:


-La influencia del Caso Dreyfus (no relacionada)


-¿Por qué 1948 fue un desastre palestino y árabe? - Barry Rubin (relacionada amb aquest article)






Milers de persones van intentar infiltrar-se a Israel des de diversos punts de la frontera d'Israel amb altres països per commemorar la Nakba (catàstrofe) que és el que ells consideren que va ser la creació de l'Estat d'Israel que va obligar a molts àrabs a refugiar-se en els països veïns, bé, aquesta és una part de la història, l'altra part és que molts àrabs palestins van fugir perquè els líders àrabs els van dir que marxessin perquè això permetria als exèrcits àrabs entrar a sang i foc al recentment creat d'Israel i esclafar-lo, matant a tots els que es creuessin en el seu camí, després els palestins àrabs podrien entrar darrera de les tropes àrabs i el país seria seu. Només hi va haver un “petit” problema, els exèrcits àrabs no només no van destruir l'Estat d'Israel perquè aquest continua existint, ni van poder anihilar a tots els habitants del recent nascut Estat d'Israel, sinó que van ser derrotats, i ho han estat repetidament. Els àrabs només guanyen en el terreny de la propaganda que té enlluernats a molts tanoques que es posen a favor d'Hamàs, un grup terrorista islamista, que si tingués l'oportunitat estendria el seu concepte d'Islam entre aquells que sobrevisquessin, és clar. I ara, penseu noies que us heu empassat la propaganda
propalestina, penseu que aquests islamistes d'Hamàs el primer que voldrien es tancar-vos dins de casa a fer de conilles i ben tapades de cap a peus, sense drets. I ara, penseu nois, que també us heu empassat la propaganda propalestina, penseu que aquests islamistes d'Hamàs als que tant admireu no tenen cap escrúpols a fer-vos volar pels aires perquè en el fons us menyspreen.
La catàstrofe no la va provocar Israel, la van provocar els líders àrabs que van enredar als palestins i els van prometre un país que no van poder-los donar.
En el supòsit que haguessin guanyat els exèrcits àrabs i haguessin destruït l'Estat d'Israel ja us puc assegurar que els palestins tampoc tindrien país, tampoc existiria un Estat de Palestina. Aquests territoris que tradicionalment s'han anomenat Palestina i en què l'any 1948 s'haurien d'haver creat dos Estats, Palestina i Israel, només se'n va crear un, l'Estat d'Israel, perquè els palestins van renunciar a proclamar el seu Estat. Si els exèrcits àrabs haguessin resultat victoriosos el territori que coneixem com Palestina se l'haurien repartit entre els diversos Estats àrabs, i els palestins continuarien sent els serfs que sempre han estat des de l'Edat Mitjana, serfs dels àrabs, dels otomans i dels britànics. L'any 1948 van perdre l'oportunitat de deixar aquesta condició de serfs quan van renunciar a la proclamació del seu Estat creient que els seus amos anihilarien l'Estat d'Israel i els donarien el país a ells, és evident que els exèrcits àrabs no var anihilar Israel.
La catàstrofe (Nakba) que commemoren els palestins és responsabilitat dels líders àrabs que els van enganyar llavors els utilitzen ara.
També cal recordar que tant el Líban com Síria tenen problemes interns greus propis, una manera d'intentar distreure el personal és crear un conflicte internacional amb Israel i aquesta massa de població que no són ciutadans ni libanesos ni siris sinó palestins són útils per fer això, i si els pelen els israelians seran unes morts que hauran servit per a dos propòsits: Els governs siri i libanès se'n deslliuren d'un problema humà al que de tant en tant s'ha de tocar el crostó i si són pelats pels israelians això serà excel·lent per a la propaganda antiisraeliana. Si, els palestins han de tenir un Estat, però fa 63 anys que estan renunciant a ell. Quan el tenen a tocar els entra la bogeria i perden tot el que avançat. La nakba ha estat impulsada des de Síria amb el clar propòsit de desviar l'atenció de les barbaritats que està cometent el règim sirià contra el seu propi poble. Usen als palestins per causar un absurd i tràgic conflicte fronterer que centri les mirades occidentals en aquella problemàtica frontera i així el règim pugui reprimir sense que ens adonem. Però les xifres són clares, una dotzena de morts en aquestes fronteres de gent que intentava creuar-la per la força, en canvi hi ha quasi 800 morts a Síria pelats per les forces de seguretat del règim.


De vuit a dotze morts
Milers palestins per commemorar la nakba van reunir-se a prop de la frontera amb Israel i un nombre indeterminat van intentar creuar la frontera d'Israel amb Síria i el Líban. Vuit persones van resultar mortes. Segons l'exèrcit libanès deu persones van resultar mortes i 112 ferides per trets contra refugiats palestins. Fonts de l'exèrcit libanès diuen que “malgrat totes les mesures presses per evitar incidents, l'exèrcit israelià va disparar contra els manifestants” i que l'exèrcit libanès està en alerta màxima i es coordina amb la FINUL per evitar agressions. L'agressió de qui a qui? I que fan?. Sembla que aquesta coordinació deu ser per prendre Perquè és evident que no intenten impedir que aquests refugiats palestins intentin creuar la frontera. Els mitjans de comunicació libanesos diuen que els soldats israelians van disparar contra centenars de refugiats que van acostar-se a la línia blava marcada per l'ONU per marcar els límits fronterers entre el Líban i Israel. En aquesta protesta van participar també ciutadans libanesos que van tirar pedres contra els israelians i van sobrepassar les barreres posades pels soldats libanesos, segons ells per impedir incidents. No se'n van sortir. Si els soldats israelians van veure com milers d'individus intentaven envair l'Estat d'Israel i els llançaven pedres és pot entendre que disparessin si creien que era una invasió en tota regla.
Però sembla que els israelians tenen una versió lleugerament diferent de la dels libanesos. Els soldats israelians reconeixen que van disparar, però a les cames, i diuen que van ser els soldats libanesos els que van disparar contra la massa quan van ser sobrepassats. Els manifestants anaven cridant “per la nostra ànima, per la nostra sang, ens sacrificarem per tu, Palestina”. Sembla que alguns si que es van sacrificar i ara deuen estar envoltats d'hurís despullades al paradís que els prometen per fer-se matar estúpidament. Abans aquests manifestants s'havien acostat a la línia blava i havien apedregat als soldats libanesos i policies libanesos que els barraven el pas. Els organitzadors de la nakba van amonestar als participants per atacar als soldats libanesos. Els organitzadors haurien d'haver pensat millor com organitzar aquest acte i pensar en el risc que aquest derivés en greus incidents. La massa humana descontrolada sol cometre barbaritats i estupideses.
Un incís
Imagineu que aquella és la frontera del vostre país i que sobtadament diversos milers de persones enfurismades creuen la frontera tirant-vos pedres. En realitat, no teniu ni idea de quines són exactament les intencions de tota aquesta gent. Ara tornem a la zona. Un munt de gent fanatitzada creuen la frontera del Líban amb Israel tirant pedres. Des del punt de vista israeliana es tracta d'una invasió d'una massa indeterminada i armada. Les pedres també poden matar i no se sap si també poden portar altres armes.
I no oblidem que Israel és l'única democràcia de la zona. No n'hi ha cap Estat àrab que sigui una democràcia, i darrera d'aquests grups palestins que intenten assaltar les fronteres israelianes el que hi ha són organitzacions terroristes i alguns Estats que a més de ser dictadures criminals, practiquen i financen el terrorisme.
Cap a qui haurien de dirigir la seva ira els palestins?
Si els palestins no tenen un Estat avui dia és perquè van renunciar a aquest Estat que els havia estat concedit per les Nacions Unides, si els palestins tant desitgen descarregar la seva ira per la seva desgràcia millor farien tallant el coll dels dirigents dels països àrabs que els acullen i els colls dels dirigents palestins que són els únics (ir)responsables de la seva situació.
Fart de la propaganda propalestina
Quan Israel mata a uns quants palestins que estaven llançant coets contra territori israelià la propaganda i la premsa propalestina no tenen el problema a esbombar la “malignitat jueva” però obliden el fet que les majors matances de palestins que s'han produït les han comés els Estats àrabs. L'exemple seria la dura repressió de Jordània contra els palestins refugiats en el seu país amb milers de morts perquè els palestins van estar a punt d'enderrocar el govern jordà. Als egipcis no els va tremolar la mà quan va decidir fer fora als dirigents de l'OAP del territori egipci. Però els que han comés els majors crims contra els palestins han estat les organitzacions palestines com Hamàs o Fatah, entre moltes altres.
Oportunitats perdudes
Els palestins mai perden l'oportunitat de perdre una oportunitat. L'any 1948 van renunciar a l'Estat que les Nacions Unides els havien adjudicat i reconegut, des de llavors quan semblava que estaven fent les passes apropiades per aconseguir el seu Estat han tornat a renunciar a ell. Als dirigents palestins els fa por la responsabilitat de tenir un Estat, fa massa anys que fan durar aquesta broma pesada.
Dinou ferits a Jordània
Onze activistes i vuit policies jordans van resultar ferits en uns enfrontaments durant la commemoració de la nakba a Jordània. Les forces de seguretat jordanes van interposar-se per evitar que els activistes palestins entressin a l'àrea de Cisjordània controlada per Israel en què hi ha assentaments, cosa que podria haver provocat greus incidents entre els colons i els activistes palestins, i no crec que els soldats israelians s'haguessin quedat quiets.
Els agents jordans van emprar porres i gasos lacrimògens per dissoldre la manifestació dels activistes palestins. Entre aquests activistes palestins hi havia una quarantena d'activistes turcs. Jordània té un acord amb Israel per impedir que el territori jordà serveixi de base per llançar atacs contra Israel.
Fixeu-vos en un detall. La commemoració de la nakba ha servit als grups palestins per intentar entrar al territori israelià des de diversos punts de la frontera israeliana. En tots els casos s'han produït morts i ferits. Encara que no portessin armes de foc, pedres si que portaven en el cas de la frontera libanesa, han intentar entrar per una frontera entre dos països que estan pràcticament en guerra, una guerra latent, cert, però aquestes guerres fa 63 anys que veuen gent disparant-se mútuament.
Un siri va aconseguir arribar a Tel Aviv
Aprofitant l'intent d'infiltració massiva un ciutadà siri va aconseguir passar per la frontera libanesa, prop de la ciutat drusa de Majdal Shams, i va arribar a Tel Aviv, un cop allà va dedicar-se a passejar per la ciutat fins que va acabar entregant-se a la policia israeliana en presència del canal 10 de televisió. Hassan Hijazi, empleat fel Ministeri d'Educació siri va declarar que “el meu somni era arribar fins Yafo, la ciutat on vaig néixer, però esperava que quan arribés estaria acompanyat d'altres milions tal com ho vaig llegir a Facebook”. Una declaració una mica ingènua. Esperava estar acompanyat d'altres milions, diu, perquè això ho havia llegit a Facebook, és a dir, que qui va convocar aquests actes estava convocant una invasió en tota regla, d'acord que sembla que la gent que va participar en la nakba van ser milers, no milions, però hi ha una cosa preocupant. Aquests incidents van permetre que un individu aprofitant la confusió aconseguís passar sense ser vist i que arribés a Yafo (Israel), aquest individu si llegim aquesta declaració sembla un il·lús, però qui garanteix que aprofitant el merder no aconseguissin infiltrar-se terroristes?. Aquest individu va viatjar fins a Yafo en autobús, diu que “la llei israeliana no m'importa, jo no reconec a l'anomenat Estat d'Israel”. És curiós que hi hagi Estats àrabs i grups terroristes islàmics que alhora de negar que Israel existeix diguin que volen destruir l'Estat d'Israel. Segons declaracions d'Hijazi el govern sirià va oposar-se a aquesta idea propagada via Facebook però després va cedir per les pressions del grup terrorista xiïta libanès Hezbolà. És a dir, que darrera dels incidents de la frontera del Líban i Israel estava Hezbolà i el règim sirià. Això em fa tornar a plantejar-me la possibilitat que aquells incidents servissin per introduir terroristes d'Hezbolà entre alguns individus com Hijazi. Hijazi és treballador del Ministeri de Cultura sirià, qui diu que no pugui ser alguna altra cosa, un agent dels serveis de d'intel·ligència siriana, per exemple?. Segons Hijazi el dictador sirià “és un bon president”, i després de mostrar un document va dir que “això no és Israel, això és palestina, aquest és el meu país” i “aquest país no ha de ser jueu, ha de ser pels jueus i també per a tots els musulmans”. Hijazi va néixer a Yafo i quan va néixer l'Estat d'Israel ja existia, Yafo és una ciutat de l'Estat d'Israel, per tant Hijazi va néixer a Israel, però ell diu que Israel no existeix, doncs crec que els Estats àrabs entre els que està Síria han pogut comprovar que Israel és real, existeix. Aquest home no té clares algunes coses. Si va néixer a Yafo és ciutadà israelià, però té la nacionalitat siriana, Estat enemic d'Israel, i és treballador del govern sirià, això deu voler dir que ja no és israelià, deu tenir la nacionalitat siriana, per tant, ell ja no pot dir que és d'allà. I a més reconeix d'una manera mol innocent que aquells incidents tenen la mà d'Hezbolà, pel mateix lloc per on ell va infiltrar-se a Israel es podrien haver infiltrat terroristes d'Hezbolà, grup que rep ajut de Síria (i l'Iran), i repeteixo, ell és un treballador d'un ministeri sirià. Almenys no declara que vol anihilar els jueus com fan altres àrabs, ell diu que vol una
Palestina en què visquin els jueus i tots els àrabs. Tots els àrabs?.
Israel defensarà les seves fronteres
Netanyahu ha advertit que “estem decidits a defensar les nostres fronteres” després del Dia de la nakba en què van produir-se intents d'infiltració per les fronteres de Síria, Líban i la Franja de Gaza. Netanyahu va donar instruccions a l'exèrcit per a què actui amb moderació però que aturi els intents d'infiltració, segons Netanyahu els participants en el Dia de la nakba no lluiten per les fronteres de 1967 sinó per destruir Israel.


Israel és una democràcia, els països àrabs no
“L'Estat d'Israel fou fundat fa 63 anys sobre la base de la declaració de la independència que promou la igualtat de drets per a tots els nostres ciutadans, independentment de la religió, la raça i el sexe”, digué Netanyahu. Cert, Israel és, a diferència dels seus veïns, una democràcia amb un concepte de societat molt igualitari, les dones i els homes tenen els mateixos drets i deures. Va recordar que “quan un mira la regió , en l'actualitat, els àrabs israelians són els únics àrabs a l'Orient Mitjà i Àfrica del Nord que gaudeixen de drets democràtic i drets civils”. Però hi ha alguna cosa a la mentalitat dels seguidors de l'Islam que no els permet assumir valors democràtics. Afegeix Netanyahu que “lamento que hagi extremistes entre els àrabs israelians i als països veïns que han convertit el dia en què va establir-se l'Estat d'Israel, el dia que va establir-se la democràcia israeliana, en un dia d'incitació, violència i fúria”. L'Islam és una religió incompatible amb els valors democràtics. Fixeu-vos que cap país islàmic és una democràcia, alguns tenen una paròdia d'eleccions que fa creure que allò és una democràcia però tot és un bluf, fixeu-vos en el cas d'Egipte, era un país amb una aparença de democràcia, i aquest era probablement el més presentable de tots els països àrabs, és que si ens fixem en Síria o l'Iran s'ha de ser molt innocent per empassar-se que aquells processos electorals no són un engany de l'alçada d'un minaret. Els fets són els que són, cap país àrab o islàmic és una democràcia perquè l'Islam fa inviable un sistema democràtic. Us imagineu que a Espanya el cardenal Rouco Varela decidís qui pot presentar-se a les eleccions i qui no?. O que ho fes un militar?. Bé, aquestes coses passaven, i no em refereixo al franquisme, llavors no hi havia ni tan sols eleccions, si que hi havia en el segle XIX i principis del XX, però eren un frau. No votaven les dones, en alguns moments el vot masculí estava restringit a tenir un determinat nivell de rendes, i la tupinada era una pràctica molt estesa. Allò no era una democràcia, era una befa grollera a la democràcia. I és una befa grollera a la democràcia els sistemes electorals
en aquests països àrabs. Per no dir que la majoria dels sàtrapes que governen o governaven – alguns ja han caigut i ja veurem si qui els reemplaça no acaba sent pitjor – aquests països feia – alguns encara hi són – 30 o 40 anys que es mantenien al poder.
Un altre fet rellevant és que ciutadans europeus, molts d'ells amb nacionalitat de països europeus, que vivien seguint els costums europeus i que se'n beneficiaven del sistema democràtic quan se'ls va girar el cervell i van tornar-se uns fanàtics religiosos van acabar convertits en terroristes. Alguns dels que van cometre els atemptats de Nova York, Londres o Madrid, per citar-ne tres, vivien com europeus i fins i tot eren aficionats a la festa, i de sobte el cervell se'ls va girar i van decidir morir en nom d'Alà,
això si, no van voler matar-se sols sinó matar a milers d'innocents. Netanyahu diu en aquesta frase que els àrabs israelians que gaudeixen dels mateixos drets que els seus compatriotes però sembla que no acaben d'entendre que viuen en un sistema democràtic en què poder professar la seva religió, que poden escollir als seus representants i que poden ser escollits, però sembla que en la seva mentalitat musulmana la democràcia no acabi d'encaixar amb la fe islàmica.
Estats Units critica la implicació del règim siri en els incidents
Israel “té el dret a impedir el creuament no autoritzat de les seves fronteres”, digué Jay Carney després de lamentar les morts que s'han produït però advertint que Israel està en el seu dret a defensar-se. Estats Units acusa el règim siri de moure els fils dels enfrontaments entre els palestins i l'exèrcit israelià. En termes clars Carney acusa al règim siri d'organitzar els incidents amb el clar propòsit de distreure l'atenció que hi ha sobre la repressió del règim siri contra el seu propi poble. Poca broma, parlem que Israel ha mort 12 persones, posem que fossin 20 que intentaven creuar la frontera i entrar a Israel, però el règim sirià ha pelat a quasi 800 dels seus propis conciutadans que protesten contra el règim.
Queixa israeliana davant les Nacions Unides
Israel presentarà una queixa davant les Nacions Unides contra Síria i el Líban pels intents d'infiltració de milers de persones procedents d'aquests països al territori israelià en que van produir-se una desena de morts i 170 ferits. Israel es queixarà que aquests dos governs àrabs – Síria i Líban – hagin permès que milers de persones s'acostessin a la frontera per protestar i la creuessin. En el cas de Síria un centenar de palestins van destrossar la reixa de seguretat i van entrar fins Majdal Shams, al Golan. En aquest cas van morir 4 persones i entre 10 i 20 van resultar ferides pels trets dels soldats israelians que van disparar per impedir que entressin. I a la frontera libanesa l'exèrcit israelià va disparar a les cames per impedir que creuessin la frontera però van produir-se més de 10 morts i més de 100 ferits, que Israel atribueix als soldats libanesos que van intentar aturar-los fins que els van sobrepassar.
En aquesta zona estan les forces de la FINUL però en cap moment se'n parla que tinguessin cap participació en els fets, és a dir, no van intentar impedir que un munt de persones traspassessin una frontera entre dos Estats en guerra latent que és teòricament la seva feina. Tampoc fan gaire per aturar a Hezbolà que controla la zona i utilitza les ciutats i pobles de l'àrea com a base per llançar atacs sobre Israel. I la FINUL ningú sap que fan allà. A què es dediquen?. On eren?. Ni estan ni se'ls espera.





Nakba, montaje del gobierno sirio para distraer la mirada de los medios de las atrocidades del régimen


Miles de personas intentaron infiltrarse en Israel desde diversos puntos de la frontera de Israel con otros países para conmemorar la Nakba (catástrofe) que es lo que ellos consideran que fue la creación del Estado de Israel que obligó a muchos árabes a refugiarse en los países vecinos, bien, esta es una parte de la historia, la otra parte es que muchos árabes palestinos huyeron para que los líderes árabes les dijeron que se marcharan porque eso permitiría a los ejércitos árabes entraron a sangre y fuego al recientemente creado de Israel y aplastarlo, matando a todos los que se cruzaran en su camino, después los palestinos árabes podrían entrar detrás de las tropas árabes y el país sería suyo. Sólo hubo un "pequeño" problema, los ejércitos árabes no sólo no destruyeron el Estado de Israel para que éste sigue existiendo, ni pudieron aniquilar a todos los habitantes del recién nacido Estado de Israel, sino que fueron derrotados , y lo han sido repetidamente. Los árabes sólo ganan en el terreno de la propaganda que tiene deslumbrados a muchos tarugos que se ponen a favor de Hamás, un grupo terrorista islamista, que si tuviera la oportunidad extendería su concepto de Islam entre aquellos que sobrevivieran, claro . Y ahora, pensad chicas que se ha tragado la propaganda palestina, pensad que estos islamistas de Hamás lo primero que querrían se cerró en cuenta dentro de casa a hacer de conejas y bien tapadas de pies a cabeza, sin derechos. Y ahora, pensad chicos, que también se ha tragado la propaganda palestina, cree que este islamistas de Hamás a los que tanto admira no tienen escrúpulos a haceros volar por los aires porque en el fondo os desprecian.La catástrofe no la provocó Israel, la provocaron los líderes árabes que enzarzaron a los palestinos y les prometieron un país que no pudieron darles.En el supuesto de que hubieran ganado los ejércitos árabes y hubieran destruido el Estado de Israel ya os puedo asegurar que los palestinos tampoco tendrían país, tampoco existiría un Estado de Palestina. Estos territorios que tradicionalmente se han llamado Palestina y en el que el año 1948 se deberían haber creado dos Estados, Palestina e Israel, sólo se creó uno, el Estado de Israel, porque los palestinos renunciaron a proclamar su Estado. Si los ejércitos árabes hubieran resultado victoriosos el territorio que conocemos como Palestina se la habrían repartido entre los diversos Estados árabes, y los palestinos seguirían siendo los siervos que siempre han sido desde la Edad Media, siervos de los árabes, los otomanos y los británicos. En 1948 perdieron la oportunidad de dejar esta condición de siervos cuando renunciaron a la proclamación de su Estado creyendo que sus dueños aniquilar el Estado de Israel y les darían el país a ellos, es evidente que los ejércitos árabes no var aniquilar Israel.La catástrofe (Nakba) que conmemoran los palestinos es responsabilidad de los líderes árabes que los engañaron entonces los utilizan ahora.También hay que recordar que tanto el Líbano como Siria tienen problemas internos graves propios, una manera de intentar distraer al personal es crear un conflicto internacional con Israel y esta masa de población que no son ciudadanos ni libaneses ni sirios sino palestinos son útiles para hacer esto , y si los pelan los israelíes serán unas muertes que habrán servido para dos propósitos: Los gobiernos sirio y libanés se libran de un problema humano al que de vez en cuando hay que tocar el crostó y si son pelados por israelíes esto será excelente para la propaganda antiisraelí. Si, los palestinos deben tener un Estado, pero hace 63 años que están renunciando a él. Cuando lo tienen a tocar les entra la locura y pierden todo lo que avanzado.


La nakba ha sido impulsada desde Siria con el claro propósito de desviar la atención de las barbaridades que está cometiendo el régimen sirio contra su propio pueblo. Usan a los palestinos para causar un absurdo y trágico conflicto fronterizo que centre las miradas occidentales en esa problemática frontera y así el régimen pueda reprimir sin que nos demos cuenta. Pero las cifras son claras, una docena de muertos en estas fronteras de gente que intentaba cruzarla por la fuerza, en cambio hay casi 800 muertos en Siria pelados por las fuerzas de seguridad del régimen.De ocho a doce muertosMiles palestinos para conmemorar la nakba se reunieron cerca de la frontera con Israel y un número indeterminado intentaron cruzar la frontera de Israel con Siria y el Líbano. Ocho personas resultaron muertas. Según el ejército libanés diez personas resultaron muertas y 112 heridas por disparos contra refugiados palestinos. Fuentes del ejército libanés dicen que "a pesar de todas las medidas prisas para evitar incidentes, el ejército israelí disparó contra los manifestantes" y que el ejército libanés está en alerta máxima y se coordina con la FINUL para evitar agresiones. La agresión de quién a quién? Y que hacen?. Parece que esta coordinación debe ser para tomar Porque es evidente que no intentan impedir que estos refugiados palestinos intenten cruzar la frontera. Los medios de comunicación libaneses dicen que los soldados israelíes dispararon contra cientos de refugiados que acercarse a la línea azul marcada por la ONU para marcar los límites fronterizos entre el Líbano e Israel. En esta protesta participaron también ciudadanos libaneses que tiraron piedras contra los israelíes y sobrepasar las barreras puestas por los soldados libaneses, según ellos para impedir incidentes. No lo consiguieron. Si los soldados israelíes vieron como miles de individuos intentaban invadir el Estado de Israel y los lanzaban piedras se puede entender que dispararan si creían que era una invasión en toda regla.Pero parece que los israelíes tienen una versión ligeramente diferente de la de los libaneses. Los soldados israelíes reconocen que dispararon, pero en las piernas, y dicen que fueron los soldados libaneses los que dispararon contra la masa cuando fueron sobrepasados.Los manifestantes iban gritando "por nuestra alma, por nuestra sangre, nos sacrificaremos por ti, Palestina". Parece que algunos sí que se sacrificaron y ahora deben estar rodeados de huríes desnudas en el paraíso que les prometen para hacerse matar estúpidamente.Antes estos manifestantes se habían acercado a la línea azul y habían apedreado a los soldados libaneses y policías libaneses que los cerraban el paso. Los organizadores de la nakba fueron Amonestó a los participantes para atacar a los soldados libaneses. Los
organizadores deberían haber pensado mejor cómo organizar este acto y pensar en el riesgo de que este derivara en graves incidentes. La masa humana descontrolada suele cometer barbaridades y estupideces.Un incisoImaginad que esa es la frontera de su país y que repentinamente varios miles de personas enfurecidas cruzan la frontera tirando sesión piedras. En realidad, no tiene ni idea de cuáles son exactamente las intenciones de toda esta gente. Ahora volvemos a la zona. Un montón de gente fanatizada cruzan la frontera del Líbano con Israel tirando piedras. Desde el punto de vista israelí se trata de una invasión de una masa indeterminada y armada. Las piedras también pueden matar y no se sabe si también pueden llevar otras armas.Y no olvidemos que Israel es la única democracia de la zona. No hay ningún Estado árabe que sea una democracia, y detrás de estos grupos palestinos que intentan asaltar las fronteras israelíes lo que hay son organizaciones terroristas y algunos Estados que además de ser dictaduras criminales, practican y financian el terrorismo.Hacia quienes deberían dirigir su ira los palestinos?Si los palestinos no tienen un Estado hoy en día es porque renunciaron a ese Estado que les había sido concedido por las Naciones Unidas, si los palestinos tanto desean descargar su ira por su desgracia mejor harían cortando el cuello de los dirigentes de los países árabes que los acogen y los cuellos de los dirigentes palestinos que son los únicos (ir)responsables de su situación.


Harto de la propaganda palestina


Cuando Israel mata a varios palestinos que estaban lanzando cohetes contra territorio israelí la propaganda y la prensa palestina no tienen el problema en bombardear la "malignidad judía" pero olvidan el hecho de que las mayores matanzas de palestinos que se han producido las han cometido los Estados árabes. El ejemplo sería la dura represión de Jordania contra los palestinos refugiados en su país con miles de muertos para que los palestinos estuvieron a punto de derrocar al gobierno jordano. A los egipcios no les tembló la mano cuando decidió echar a los dirigentes de la OLP del territorio egipcio. Pero los que han cometido los mayores crímenes contra los palestinos han sido las organizaciones palestinas como Hamás o Fatah, entre muchas otras.Oportunidades perdidasLos palestinos nunca pierden la oportunidad de perder una oportunidad. En 1948 renunciaron al Estado que las Naciones Unidas les habían adjudicado y reconocido, desde entonces cuando parecía que estaban haciendo los pasos apropiadas para lograr su Estado han vuelto a renunciar a él. A los dirigentes palestinos les da miedo la responsabilidad de tener un Estado, hace demasiados años que hacen durar esta broma pesada.


Diecinueve heridos en Jordania


Once activistas y ocho policías jordanos resultaron heridos en unos enfrentamientos durante la conmemoración de la Nakba en Jordania. Las fuerzas de seguridad jordanas interponerse para evitar que los activistas palestinos entraran en el área de Cisjordania controlada por Israel en la que hay asentamientos, lo que podría haber provocado graves incidentes entre los colonos y los activistas palestinos, y no creo que los soldados israelíes hubieran quedado quietos.Los agentes jordanos emplearon porras y gases lacrimógenos para disolver la manifestación de los activistas palestinos. Entre estos activistas palestinos había una cuarentena de activistas turcos. Jordania tiene un acuerdo con Israel para impedir que el territorio jordano sirva de base para lanzar ataques contra Israel.Fijaos en un detalle. La conmemoración de la Nakba ha servido a los grupos palestinos para intentar entrar en territorio israelí desde varios puntos de la frontera israelí. En todos los casos se han producido muertos y heridos. Aunque no llevaran armas de fuego, piedras si que llevaban en el caso de la frontera libanesa, han intentado entrar por una frontera entre dos países que están prácticamente en guerra, una guerra latente, cierto, pero estas guerras hace 63 años que ven gente disparándose mutuamente.Un sirio logró llegar a Tel AvivAprovechando el intento de infiltración masiva un ciudadano sirio logró pasar por la frontera libanesa, cerca de la ciudad drusa de Majdal Shams, y llegó a Tel Aviv, una vez allí se dedicó a pasear por la ciudad hasta que acabar entregándose a la policía israelí en presencia del canal 10 de televisión. Hassan Hijazi, empleado hiel Ministerio de Educación sirio declaró que "mi sueño era llegar hasta Yafo, la ciudad donde nací, pero esperaba que cuando llegara estaría acompañado de otros millones tal como lo leí en Facebook". Una declaración un poco ingenua. Esperaba estar acompañado de otros millones, dice, porque eso lo había leído en Facebook, es decir, que quien convocó estos actos estaba convocando una invasión en toda regla, de acuerdo en que parece que la gente que participó en la nakba fueron miles, no millones, pero hay algo preocupante. Estos incidentes permitieron que un individuo aprovechando la confusión lograra pasar sin ser visto y que llegara a Yafo (Israel), este individuo si leemos esta declaración parece un iluso, pero quien garantiza que aprovechando el follón no lograran infiltrarse terroristas? . Este individuo viajó hasta Yafo en autobús, dice que "la ley israelí no me importa, yo no reconozco al llamado Estado de Israel". Es curioso que haya Estados árabes y grupos terroristas islámicos que a la vez de negar que Israel existe digan que quieren destruir el Estado de Israel. Según declaraciones de Hijazi el gobierno sirio se opuso a esta idea propagada vía Facebook pero luego cedió por las presiones del grupo terrorista chií libanés Hezbolá. Es decir, que detrás de los incidentes de la frontera del Líbano e Israel estaba Hezbolá y el régimen sirio. Esto me hace volver a plantearme la posibilidad de que aquellos incidentes sirvieran para introducir terroristas de Hezbolá entre algunos individuos como Hijazi. Hijazi es trabajador del Ministerio de Cultura sirio, quien dice que no pueda ser otra cosa, un agente de los servicios de inteligencia siria, por ejemplo?. Según Hijazi el dictador sirio "es un buen presidente", y tras mostrar un documento dijo que "esto no es Israel, esto es palestina, este es mi país" y "este país no debe ser judío, debe ser por los judíos y también para todos los musulmanes ". Hijazi nació en Yafo y cuando nació el Estado de Israel ya existía, Yafo es una ciudad del Estado de Israel, por tanto Hijazi nació en Israel, pero él dice que Israel no existe, pues creo que los Estados árabes entre los que está Siria han podido comprobar que Israel es real, existe. Este hombre no tiene claras algunas cosas. Si nació en Yafo es ciudadano israelí, pero tiene la nacionalidad siria, Estado enemigo de Israel, y es trabajador del gobierno sirio, eso debe querer decir que ya no es israelí, debe tener la nacionalidad siria, por tanto, él ya no puede decir que es de allí. Y además reconoce de una manera muy inocente que aquellos incidentes tienen la mano de Hezbolá, por el mismo lugar por donde él infiltrarse en Israel podrían haberse infiltrado terroristas de Hezbolá, grupo que recibe ayuda de Siria (y el Irán), y repito, él es un trabajador de un ministerio sirio. Al menos no declara que quiere aniquilar a los judíos como hacen otros árabes, él dice que quiere una Palestina en la que vivan los judíos y todos los árabes. ¿Todos los árabes?.


Israel defenderá sus fronteras


Netanyahu advirtió que "estamos decididos a defender nuestras fronteras" después del Día de la nakba en que se produjeron intentos de infiltración por las fronteras de Siria, Líbano y la Franja de Gaza. Netanyahu dio instrucciones al ejército para que actúe con moderación pero que detenga los intentos de infiltración, según Netanyahu los participantes en el Día de la nakba no luchan por las fronteras de 1967 sino para destruir Israel.Israel es una democracia, los países árabes no"El Estado de Israel fue fundado hace 63 años en base a la declaración de la independencia que promueve la igualdad de derechos para todos nuestros ciudadanos, independientemente de la religión, la raza y el sexo", dijo Netanyahu. Cierto, Israel es, a diferencia de sus vecinos, una democracia con un concepto de sociedad muy igualitario, las mujeres y los hombres tienen los mismos derechos y deberes. Recordó que "cuando uno mira la región, en la actualidad, los árabes israelíes son los únicos árabes en Oriente Medio y África del Norte que gozan de derechos democrático y derechos civiles". Pero hay algo en la mentalidad de los seguidores del Islam que no les permite asumir valores democráticos. Añade Netanyahu que "lamento que haya extremistas entre los árabes
israelíes y los países vecinos que han convertido el día en que se estableció el Estado de Israel, el día que se estableció la democracia israelí, en un día de incitación, violencia y furia ". El Islam es una religión incompatible con los valores democráticos. Tenga en cuenta que ningún país islámico es una democracia, algunos tienen una parodia de elecciones que hace creer que aquello es una democracia pero todo es un bluf, fijaos en el caso de Egipto, era un país con una apariencia de democracia , y éste era probablemente el más presentable de todos los países árabes, es que si nos fijamos en Siria o Irán hay que ser muy inocente para tragarse que aquellos procesos electorales no son un engaño de la altura de un minarete. Los hechos son los que son, ningún país árabe o islámico es una democracia porque el Islam hace inviable un sistema democrático. ¿Os imagináis que en España el cardenal Rouco Varela decidiera quién puede presentarse a las elecciones y quién no?. O que lo hiciera un militar?. Bueno, estas cosas pasaban, y no me refiero al franquismo, entonces no había ni siquiera elecciones, si que había en el siglo XIX y principios del XX, pero eran
un fraude. No votaban las mujeres, en algunos momentos el voto masculino estaba restringido a tener un determinado nivel de rentas, y el pucherazo era una práctica muy extendida. Aquello no era una democracia, era una burla grosera a la democracia. Y es una burla grosera a la democracia los sistemas electorales en esos países árabes. Por no decir que la mayoría de los sátrapas que gobiernan o gobernaban - algunos ya han caído y ya veremos si quien los reemplaza no acaba siendo peor - estos países hacía - algunos todavía están - 30 o 40 años que se mantenían en el poder.Otro hecho relevante es que ciudadanos europeos, muchos de ellos con nacionalidad de países europeos, que vivían siguiendo las costumbres europeas y que se beneficiaban del sistema democrático cuando se les giró el cerebro y volvieron unos fanáticos religiosos acabaron convertidos en terroristas. Algunos de los que cometieron los atentados de Nueva York, Londres o Madrid, por citar tres, vivían como europeos e incluso eran aficionados a la fiesta, y de repente el cerebro se les giró y decidieron morir en nombre de Alá, eso si, no quisieron matarse solos sino matar a miles de inocentes. Netanyahu dice en esta frase que los árabes israelíes que gozan de los mismos derechos que sus compatriotas pero parece que no acaban de entender que viven en un sistema democrático en el que poder profesar su religión, que pueden elegir a sus representantes y que pueden ser escogidos, pero parece que en su mentalidad musulmana la democracia no acabe de encajar con la fe islámica.


Estados Unidos critica la implicación del régimen sirio en los incidentes


Israel "tiene el derecho a impedir el cruce no autorizado de sus fronteras", dijo Jay Carney tras lamentar las muertes que se han producido pero advirtiendo que Israel está en su derecho a defenderse. Estados Unidos acusa al régimen sirio de mover los hilos de los enfrentamientos entre los palestinos y el ejército israelí. En términos claros Carney acusa al régimen sirio de organizar los incidentes con el claro propósito de distraer la atención que hay sobre la represión del régimen sirio contra su propio pueblo. Poca broma, hablamos de que Israel ha muerto 12 personas, pongamos que fueran 20 que intentaban cruzar la frontera y entrar a Israel, pero el régimen sirio ha pelado a casi 800 de sus propios conciudadanos que protestan contra el régimen.


Queja israelí ante las Naciones Unidas


Israel presentará una queja ante las Naciones Unidas contra Siria y el Líbano por los intentos de infiltración de miles de personas procedentes de estos países en el territorio israelí en que se produjeron una decena de muertos y 170 heridos. Israel se quejará de que estos dos gobiernos árabes - Siria y Líbano - hayan permitido que miles de personas se acercaran a la frontera para protestar y la cruzaran


En el caso de Siria un centenar de palestinos destrozaron la reja de seguridad y entraron hasta Majdal Shams, en el Golán. En este caso murieron 4 personas y entre 10 y 20 resultaron heridas por los disparos de los soldados israelíes que dispararon para impedir que entraran. Y en la frontera libanesa el ejército israelí disparó a las piernas para impedir que cruzaran la frontera pero se produjeron más de 10 muertos y más de 100 heridos, que Israel atribuye a los soldados libaneses que intentaron detenerlos hasta que los sobrepasaron.En esta zona están las fuerzas de la FINUL pero en ningún momento se habla de que tuvieran ninguna participación en los hechos, es decir, no intentaron impedir que un montón de personas traspasaran una frontera entre dos Estados en guerra latente que es teóricamente su trabajo. Tampoco hacen mucho para detener a Hezbolá que controla la zona y utiliza las ciudades y pueblos del área como base para lanzar ataques sobre Israel. Y la FINUL nadie sabe que hacen allí. ¿A qué se dedican?. ¿Dónde estaban?. Ni están ni se les espera.

22 de maig 2011

Isabel San Sebastián, neurones en catàstrofe permanent

Isabel San Sebastián, neurones en catàstrofe permanent



Aquest entossudiment de Telemadrid no només en mentir sinó també en ofendre a tothom fent comentaris poca-soltes em sembla absurd. En aquest article em centraré en una periodista d’aquesta cadena pública al servei i a la major glòria de la lideressa madrilenya pepera Esperanza Aguirre, una periodista de nom Isabel San Sebastián, d’aquelles persones que quan obre la boca pugen el preu del pa, que té molt poca sensibilitat i encara menys enteniment.
El terratrèmol segons Isabel San Sebastián
Com tots sabeu fa uns dies va produir-se a Llorca (Múrcia) un terratrèmol amb molts danys i la pèrdua de vides humanes, davant les catàstrofes cal anar amb peus de plom, per respecte a les persones que l’han patit, i deixar-se de fer comentaris inapropiats, però demanar això a la senyora San Sebastián és demanar molt, si en temes menys greus acostuma a dir bajanades de l’alçada d’un campanar perquè no pensa abans de parlar, com per exemple quan va “denunciar” que a Catalunya no deixaven anar als nens a pixar si no ho demanaven en català, autèntica boutade cavernària, o quan va dir que la meitat dels bascos eren misserables, després va negar haver-ho dit i quan se li va demostrar que ho havia dit va intentar justificar-se amb les excuses de mal pagador habituals de qui té el costum de parlar sense pensar. Isabel San Sebastián: “Per buscar alguna vessant positiva a la tragèdia al millor es reactiva la indústria de la construcció com a mínim aquí a nivell local”. Llàstima que no es produeixi un terratrèmol a Madrid, sota
l’estudi on fan el programa d’aquesta senyora, potser el terratrèmol reactivaria les neurones del cervell d’Isabel San Sebastian.
Apa nois, si segons Isabel San Sebastián tot seran avantatges: que us heu quedat sense casa?. No passa res, ara un en donaran una de nova. Que no teniu feina?. Doncs treballeu a la construcció per construir la vostra ciutat. Que s’ha mort algú de la família?. Una boca menys per alimentar. Tot té la seva part positiva per la ment curta d’enteniment d’Isabel San Sebastián, els terratrèmols de Llorca també.
Isabel arremet contra la cantant Lucía Pérez per acomiadar-se en gallec
La cantant Lucía Pérez va ser la representant
d’Espanya (TVE) a Eurovisión, el tema es titulava “que me quiten lo bailao”, i va quedar la penúltima, crec. No puc opinar de la cançó perquè no he tingut l’oportunitat d’escoltar-la, de la noia tampoc puc dir gaire perquè no sé ni com és. Tampoc sé com va desenvolupar-se aquest esdeveniment tan freaky que sempre és el concurs d’Eurovisión. Però Isabel San Sebastián no podia estar de dir la boutade d’espanyolista intransigent quan Lucía Pérez va cometre la gosadia de donar les gràcies en gallec, i Isabel San Sebastián no ho podia permetre, no sigui que Espanya s’enfonsi per aquest acte terrible comés per Lucía. “España cantó en español, y además, aquí voy, Lucía, no sé como se apellida esta chica, Lucía Pérez, que al parecer es gallega terminó su actuación diciendo “moitas gracias”, en gallego... (Eso fue para agradecérselo a... mira...).125 millones de espectadores de 30 países, moitas gracias”. Espanya no va cantar en espanyol ni en cap altre idioma, qui cantava era Lucía, gallega, i si, va cantar en espanyol, i si, va donar les gràcies en gallec i era molt lliure de fer-ho. Que té a veure que Eurovisión ho vegin 125 milions de persones?. La
majoria d’aquests 125 milions de persones no entenen més idioma que el seu, no és Lucía Pérez la que s’ha d’avergonyir de ser gallega per por a que cavernícoles espanyolistes com Isabel San Sebastián s’ofenguin per haver escoltat unes paraules en gallec en un esdeveniment internacional, la que s’ha d’avergonyir i ser avergonyida públicament i escarnida, és Isabel San Sebastián per la seva intransigència i manca de respecte cap a altres cultures que comparteixen el seu mateix Estat. El gest de Lucía de dir unes breus paraules d’agraïment en gallec s’ha de respectar i agrair ja que demostra que aquesta noia sent l’orgull de ser gallega. El nacionalisme espanyol es posa molt nerviós cada vegada que escolta un espanyol – de grat o per força – dient unes paraules que no siguin en castellà, no ho entenen, segons ells com que l’espanyol el parlen 400, 500 o 600 milions de persones tothom hauria de parlar-lo, sense adonar-se que a nivell mundial la llengua més parlada és el xinès seguida de l’anglès, i a Europa són l’alemany, el francès i l’anglès, en aquest ordre, els que tenen més parlants naturals.



Vídeo: Isabel San Sebastian - Una manera nada sensible de tratar el tema del terremoto de Lorca






Vídeo: Isabel San Sebastian - Una manera nada sensible de tratar el tema del terremoto de Lorca (versión corta)






Vídeo: Isabel San Sebastián molesta con Lucía Pérez por dar las gracias en gallego








Isabel San Sebastián, neuronas en catástrofe permanente



Este empeño de Telemadrid no sólo en mentir sino también en ofender a todos haciendo comentarios cantamañanas me parece absurdo. En este artículo me centraré en una periodista de esta cadena pública al servicio y a la mayor gloria de la lideresa madrileña pepera Esperanza Aguirre, una periodista de nombre Isabel San Sebastián, de aquellas personas que cuando abre la boca suben el precio del pan, que tiene muy poca sensibilidad y menos entendimiento.


El terremoto según Isabel San Sebastián


Como todos sabéis hace unos días se produjo en Lorca (Murcia) un terremoto con muchos daños y la pérdida de vidas humanas, ante las catástrofes hay que ir con pies de plomo, por respeto a las personas que lo han sufrido, y dejar de hacer comentarios inapropiados, pero pedir eso a la señora San Sebastián es pedir mucho, si en temas menos graves suele decir tonterías de la altura de un campanario porque no piensa antes de hablar, como por ejemplo cuando "denunció "que en Catalunya no dejaban ir a los niños a mear si no lo pedían en catalán, auténtica boutade cavernaria, o cuando dijo que la mitad de los vascos eran misserables, después negó haberlo dicho y cuando se le demostró que lo había dicho intentó justificarse con las excusas de mal pagador habituales de quien tiene la costumbre de hablar sin pensar. Isabel San Sebastián: "Para buscar alguna vertiente positiva a la tragedia al mejor se reactiva la industria de la construcción como mínimo dentro de nivel local". Lástima que no se produzca un terremoto en Madrid, bajo el estudio donde hacen el programa de esta señora, quizás el terremoto reactivaría las neuronas del cerebro de Isabel San Sebastian. Venga chicos, si según Isabel San Sebastián todo serán ventajas: ¿Que os habéis quedado sin casa?. No pasa nada, ahora un darán una nueva. ¿Que no tienes trabajo?. Pues trabajas en la construcción para reconstruir tu ciudad. ¿Que se ha muerto alguien de la familia?. Una boca menos que alimentar. Todo tiene su parte positiva para la mente corta de entendimiento de Isabel San Sebastián, los terremotos de Lorca también.


Isabel arremete contra la cantante Lucía Pérez por despedirse en gallego


La cantante Lucía Pérez fue la representante de España (TVE) en Eurovisión, el tema se titulaba "que me quiten lo bailao", y quedó la penúltima, creo. No puedo opinar de la canción porque no he tenido la oportunidad de escucharla, de la chica tampoco puedo decir mucho porque no sé ni cómo es. Tampoco sé cómo se desarrolló este acontecimiento tan freaky que siempre es el concurso de Eurovisión. Pero Isabel San Sebastián no podía estar de decir la boutade de españolista intransigente cuando Lucía Pérez cometió la osadía de dar las gracias en gallego, e Isabel San Sebastián no lo podía permitir, no sea que España se hunda por este acto terrible cometido por Lucía. "España esquina en español, y además, aquí voy, Lucía, no sé como se apellido esta chica, Lucía Pérez, que al parecia se gallega plazo apo Actuación diciendo" moitas gracias ", en gallego ... (Eso FUE para agradecérselo a. .. mira ...). 125 millones de espectadores de 30 países, moitas gracias ". España no cantó en español ni en ningún otro idioma, quien cantaba era Lucía, gallega, y si, cantó en español, y si, dio las gracias en gallego y era muy libre de hacerlo. Que tiene que ver que Eurovisión lo vean 125 millones de personas?. La mayoría de estos 125 millones de personas no entienden más idioma que el suyo, no es Lucía Pérez la que debe avergonzarse de ser gallega por miedo a que cavernícolas españolistas como Isabel San Sebastián se ofendan por haber escuchado unas palabras en gallego en un evento internacional, la que se ha de avergonzarse y ser avergonzada públicamente y escarnecida, es Isabel San Sebastián por su intransigencia y falta de respeto hacia otras culturas que comparten su mismo Estado. El gesto de Lucía de decir unas breves palabras de agradecimiento en gallego se debe respetar y agradecer ya que demuestra que esta chica siendo el orgullo de ser gallega. El nacionalismo español se pone muy nervioso cada vez que escucha un español - de grado o por fuerza - diciendo unas palabras que no sean en castellano, no lo entienden, según ellos como que el español lo hablan 400, 500 o 600 millones de personas todo el mundo debería hablarlo, sin darse cuenta de que a nivel mundial la lengua más hablada es el chino seguida del inglés, y en Europa son el alemán, el francés y el inglés, en este orden, los que tienen más hablantes naturales.