Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris libel de sang. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris libel de sang. Mostrar tots els missatges

30 d’oct. 2012

Libel (de sang) digital

Libel (de sang) digital 

Que és un libel de sang? 

Són acusacions falses contra persones i més concretament contra determinats grups ètnics o religiosos on s’afirma que aquest grup realitza rituals on se sacrifica altres persones, molt sovint nens, per extreure’ls la sang o per menjar-se’ls. Els libels de sang van ser molt habituals des de que els cristians van deixar de ser un grup perseguit a convertir-se en el grup dominant, i els va servir per acusar els jueus d’haver assassinat Jesús. Al llarg de l’Edat Mitja els jueus van ser acusats d’assassinar nens cristians per imitar l’assassinat de Jesús del qual eren acusats. Les acusacions que es feien en els libels de sang van servir durant tota la Edat Mitja i fins finals del segle XVIII per justificar la persecució contra la comunitat jueva. 

Breu història dels libels de sang 

Els libels de sang van inspirar pamflets com els “Protocols dels savis de Sió”, un text antisemita, atribuït a la policia secreta tsarista, l’Ojrana, que pretenia justificar els pogroms. Tot i que aquest pamflet encara és el llibre de capçalera de molts grups antisemites i islamistes, sovint molts dels discursos dels líders de Hamàs i Hezbolà, així com algunes dels discursos contra Israel de Mahmud Ahmadinejad, es basen en aquest text, està sobradament demostrat que aquest pamflet és un plagi del “Diàleg a l’infern entre Maquiavel i Montesquieu” (1864) de Maurice Joly, un text que en realitat era una crítica contra Napoleó III. Malgrat que se sap des de 1921 que els “Protocols dels savis de Sió” són un frau, van inspirar l’infame “Mein Kampf” d’Adolf Hitler. Els libels de sang medievals van impulsar atacs contra les comunitats jueves, sovint impulsats per la Església, els “Protocols dels savis de Sió” va servir de justificació als pogroms impulsats per la policia tsarista contra els jueus, i el Mein Kampf va ser la justificació ideològica per a la perpetració de l’holocaust, amb sis milions de jueus i quatre milions de persones d’altres minories assassinats de manera industrialitzada.

Conèixer la Història ens hauria de servir per no repetir les mateixes barbaritats que en el passat, però com molt bé deia Einstein “els prejudicis són més difícils de desintegrar que els àtoms”. Malauradament quan un llegeix segons quins mitjans i escriptors espanyols acabes tenint la sensació d’haver fet un viatge en el temps, però no, estem en el segle XXI, any 2012, i hi ha certa premsa espanyola en format paper però molt especialment en format digital que sembla que s’inspira en els libels de sang per atiar l’odi contra els catalans. 

Libels de sang moderns 

Dies enrere l’escriptor Juancho Armas Marcelo escrivia al diari El Mundo l’article “Un duelo extraterrestre on acusava els catalans d’haver assassinat Jesús, és a dir, la mateixa acusació que durant tota l’Edat Mitja va servir per justificar l’assassinat de jueus ara Juancho Armas Marcelo la fa contra els catalans: “No hi ha diners, però el català des dels anys de Pilat sap que els símbols són cabdals per al triomf. Cito a Pilat perquè era el governador de Tàrraco en temps de Crist. L’home, contra la seva voluntat, va ser destinat per l’Imperi a Judea (o Palestina, com vostès vulguin) i es va portar de Catalunya – també per ordre de l’Imperi romà – la seva guàrdia pretoriana (de catalans) i un parell de legions de lleva obligatòria. En recalar a Jerusalem, es va trobar amb aquell ésser superior, Jesús, fill de Josep, que deia ser Fill de Déu i amb el Sanedrí jueu. Treguin conclusions de qui o qui va matar o matar a Crist. I qui va donar la llançada final al costat del Mestre. Al final es van jugar la túnica de Jesús als daus, en aquella pel·lícula protagonitzada per Victor Mature titulada exactament La túnica sagrada. Més conclusions: «La pela és la pela», encara que sigui del Fill de Déu, i l’euro no anava a ser menys.” 

El periodista ultradretà Enrique de Diego, director del pamflet feixista “Alerta Digital”, diari que setmanes enrere donava la veu al tinent coronel Alamán, que afirmava que s’havia de donar un cop d’Estat a Catalunya i que Catalunya seria independent pel damunt del seu cadàver, després de fer apologia del franquisme, ara aconsegueix fer unes passes cap al futur, agafa la vella acusació que a l’Edat Mitja els jueus mataven nens (per treure’ls la sang), i decideix acusar els catalans de voler matar nens espanyols. Enrique de Diego, Alerta Digital afirmant entre altres coses: "Què passaria en el cas de la independència. No es pot descartar l'assassinat i el genocidi. També dels nens i de les nenes, és clar. 

Els arguments són vells però han estat reciclats i reelaborats, això si, barroerament. Els arguments contra la independència són delirants, però també ho eren els libels de sang, “Els protocols dels savis de Sió” i altres pamflets antisemites vomitius, i van servir per justificar l’assassinat de milions de persones al llarg dels últims segles, i molt especialment durant el segle XX. El nacionalisme espanyol enyora les “glòries” d’un Imperi que va ser responsable d’un dels majors genocidis de la història, el de gran part de la població d’Amèrica, i que se sent orgullós d’aquests crims.

 

 

 

 

 

 

Libelo (de sangre) digital 

¿Que es un libelo de sangre?

Son acusaciones falsas contra personas y más concretamente contra determinados grupos étnicos o religiosos donde se afirma que este grupo realiza rituales donde se sacrifica otras personas, muy a menudo niños, para extraerles la sangre o para comérselos. Los libelos de sangre fueron muy habituales desde que los cristianos dejaron de ser un grupo perseguido a convertirse en el grupo dominante, y les sirvió para acusar a los judíos de haber asesinado Jesús. A lo largo de la Edad Media los judíos fueron acusados ​​de asesinar niños cristianos para imitar el asesinato de Jesús del que eran acusados. Las acusaciones que se hacían en los libelos de sangre sirvieron durante toda la Edad Media y hasta finales del siglo XVIII para justificar la persecución contra la comunidad judía. 

Breve historia de los libelos de sangre

Los libelos de sangre inspiraron panfletos como los "Protocolos de los sabios de Sión", un texto antisemita, atribuido a la policía secreta zarista, la Ojrana, que pretendía justificar los pogromos. Aunque este panfleto aún es el libro de cabecera de muchos grupos antisemitas e islamistas, a menudo muchos de los discursos de los líderes de Hamás y Hezbolá, así como algunos de los discursos contra Israel de Mahmud Ahmadineyad, se basan en este texto, está sobradamente demostrado que este panfleto es un plagio del "Diálogo en el infierno entre Maquiavelo y Montesquieu" (1864) de Maurice Joly, un texto que en realidad era una crítica contra Napoleón III. A pesar de que se sabe desde 1921 que los "Protocolos de los sabios de Sión" son un fraude, inspiraron el infame "Mein Kampf" de Adolf Hitler. Los libelos de sangre medievales impulsaron ataques contra las comunidades judías, a menudo impulsados ​​por la Iglesia, los "Protocolos de los sabios de Sión" sirvió de justificación a pogromos impulsados ​​por la policía zarista contra los judíos, y el Mein Kampf fue la justificación ideológica para la perpetración del holocausto, con seis millones de judíos y cuatro millones de personas de otras minorías asesinatos de manera industrializada.

Conocer la Historia nos debería servir para no repetir las mismas barbaridades que en el pasado, pero como muy bien decía Einstein "los prejuicios son más difíciles de desintegrar que los átomos". Desgraciadamente cuando uno lee según qué medios y escritores españoles acabas teniendo la sensación de haber hecho un viaje en el tiempo, pero no, estamos en el siglo XXI, año 2012, y hay cierta prensa española en formato papel pero muy especialmente en formato digital que parece que se inspira en los libelos de sangre para atizar el odio contra los catalanes. 

Libelos de San modernos 

Días atrás el escritor Juancho Armas Marcelo escribía en el diario El Mundo el artículo "Un duelo extraterrestre" donde acusaba a los catalanes de haber asesinado Jesús, es decir, la misma acusación que durante toda la Edad Media sirvió para justificar el asesinato de judíos ahora Juancho Armas Marcelo la hace contra los catalanes: "No hay dinero, pero el catalán desde los años de Pilato sabe que los símbolos son fundamentales para el triunfo. Cito a Pilato porque era el gobernador de Tarraco en tiempos de Cristo. El hombre, contra su voluntad, fue destinado por el Imperio en Judea (o Palestina, como ustedes quieran) y se llevó de Cataluña - también por orden del Imperio Romano - su guardia pretoriana (de catalanes) y un par de legiones de leva obligatoria. En recalar en Jerusalén, se encontró con aquel ser superior, Jesús, hijo de José, que decía ser Hijo de Dios y con el Sanedrín judío. Saquen conclusiones de quien o quienes mató o matar a Cristo. Y quien dio la lanzada final junto al Maestro. Al final se jugaron la túnica de Jesús a los dados, en aquella película protagonizada por Victor Mature titulada exactamente La túnica sagrada. Más conclusiones: «La pela es la pela", aunque sea del Hijo de Dios, y el euro no iba a ser menos." 

El periodista ultraderechista Enrique de Diego, director del panfleto fascista "Alerta Digital", diario que semanas atrás daba la voz al teniente coronel Alamán, que afirmaba que había que dar un golpe de Estado en Cataluña y que Cataluña sería independiente por encima de su cadáver, después de hacer apología del franquismo, ahora consigue hacer unos pasos hacia el futuro, coge la vieja acusación que en la Edad Media los judíos mataban niños (para quitarles la sangre), y decide acusar a los catalanes de querer matar niños españoles. Enrique de Diego, Alerta Digital afirmando entre otras cosas: "¿Qué pasaría en el caso de la independencia. No se puede descartar el asesinato y el genocidio. También los niños y niñas, claro." 

Los argumentos son viejos pero han sido reciclados y reelaborados, eso si, torpemente. Los argumentos contra la independencia son delirantes, pero también lo eran los libelos de sangre, "Los protocolos de los sabios de Sión" y otros panfletos antisemitas vomitivos, y sirvieron para justificar el asesinato de millones de personas a lo largo de los últimos siglos, y muy especialmente durante el siglo XX. El nacionalismo español añora las "glorias" de un Imperio que fue responsable de uno de los mayores genocidios de la historia, el de gran parte de la población de América, y que se siente orgulloso de estos crímenes.

26 d’oct. 2012

La democràcia a Espanya ha mort (II)

La democràcia a Espanya ha mort (II) 

Problemes per poder exercir el dret al vot 

El 25 de novembre, és a dir, d’aquí a un mes, se celebraran les eleccions al Parlament de Catalunya. En aquestes eleccions escollirem els nostres representants però la manifestació de la Diada de l’11 de setembre d’aquest any tindrà molta influència. Sembla, però, que no tots els catalans podran exercir el seu dret al vot perquè es troben amb dificultats per accedir a la documentació necessària per votar per correu. Les ambaixades espanyoles sembla que es dediquen a posar entrebancs. RAC1 ha rebut aquests dies trucades de catalans que viuen arreu del món i que s’han trobat que quan han anat a les seus diplomàtiques espanyoles per exercir el seu dret al vot o iniciar els tràmits per poder exercir aquest dret se’ls ha negat. Montserrat explica a RAC1 que va trucar a l’ambaixada espanyola a Roma i que li van respondre “vostè havia de trucar el dia que el seu president va dir que hi havia eleccions” malgrat que el termini no s’acaba fins el 27 d’octubre.

Curiosa és la frase de la funcionària de l’ambaixada espanyola: “Truca una catalana per lo de les eleccions, li dic que ja no es pot, no?”. La burrocràcia espanyola continua sent aquella que va retrata Mariano José de Larra amb el “torni vostè demà”. Larra també va dir: "Escriure a Madrid és plorar, és buscar veu sense trobar-la, com en un malson aclaparador i violent”. Quin gran encert el de Larra amb aquesta frase, considerant que ho va dir l’any 1836, han passat quasi dos segles i res no ha canviat. Llàstima que a Espanya prefereixin escoltar els seus militars i els seus tirans, potser haurien d’escoltar els seus poetes. 

Aznar amenaça amb trencar Catalunya sinó continua formant part d’Espanya 

Ha reaparegut Aznaramus, profeta de l’apocalipsi suprem en un acte de la FAES i ha advertit que "qui pensi que només està en joc la unitat d'Espanya s'equivoca, abans d'això està en joc la integritat de Catalunya". És una amenaça, senyor Aznar?. Una amenaça més?. Vostès segueixin així, si us plau, així a Europa se n’adonaran que la democràcia espanyola és una fal·làcia. Aznar acusa el president Artur Mas de “trencar els termes de l'acord democràtic per buscar la secessió i el conflicte”, però els que parlen d’enviar tancs i la Guàrdia Civil a Catalunya, de detenir el president del meu país i de tancar el Parlament del meu país són els correligionaris del senyor Aznar. Aznar afirma que potser ha arribat el moment de reformar la Constitució espanyola per convertir Espanya en un Estat “més ordenat, més eficient, més just” i que “reafirmi els principis de l'Espanya constitucional”. El jove falangista de 1969 que l’any 1979 deia el nom del porcde la Constitució ara la defensa?. O Aznar té mala memòria o creu que la té la resta dels que sabem qui és i que deia. I no m’empasso que aquest personatge hagi evolucionat ideològicament perquè aquestes mateixes declaracions traspuen una amenaça que tenen molt poc de democràtiques.
 
FAES ha rebut des de 2003 fins a 2011 quasi 27 milions d’euros procedents dels ministeris d’Assumptes Exteriors i Cooperació, Cultura i Educació. Ara sabeu que es fa amb els vostres impostos, finançar ideologies totalitàries com la de FAES. 



El libel de sang de Enrique de Diego 

Un libel de sang és una acusació falsa i difamatòria cap a una persona o grup acusant-los de cometre sacrificis humans, sovint de nens, pel seu ús en rituals o actes de canibalisme.
Aquestes acusacions van ser la base de l’antisemitisme des de l’Edat Mitja i ben entrat el segle XIX. L’antisemitisme modern va canviar aquestes acusacions per les acusacions de conspiracions perverses per dominar el món com el famós pamflet antisemita “els protocols dels savis de Sió” que va inspirar a Hitler per escriure el Mein Kampf. A Espanya però primer ens han acusat de conspirar per controlar Espanya i ara en una sorprenent progressió del pensament catalanòfob cap als límits del disbarat trobem el periodista ultradretà Enrique de Diego que afirma que la independència de Catalunya “portarà a l’assassinat de nens i al genocidi d’espanyols... a la fam generalitzada i a l’extinció dels catalans”. Enrique de Diego es pregunta “Què passaria en el cas de la independència. No es pot descartar l'assassinat i el genocidi? També dels nens i de les nenes, és clar. Vint nens han assassinat els separatistes bascos. Estan en una autonomia dins d'Espanya ia una nena, per vestir la samarreta espanyola, li diuen 'escòria', ja que en cas d'independència, amb el poder il· limitat, a l'escòria, es l'eliminació, la hi escombra, es la mata. Amb aquesta mentalitat, amb aquesta barbàrie, als espanyols els obligarien a exiliar o els matarien. Inclosos els nens”. “Actuaria la policia ... per donar suport als bàrbars. Sóc testimoni de com la guàrdia urbana de Barcelona va sortir contra pacífics patriotes espanyols - jo, entre ells - i en defensa d'un agressiu i embogit afroseparatista”. 

Perquè les úniques veus que s’escolten a l’altra banda de la frontera són aquesta camarilla de sonats com Enrique de Diego o d’aspirants a dictador com Aznar?. No hi ha cap veu a Espanya amb dos dits de front i que estigui disposada a dialogar en lloc de dir bestieses així?. Els catalans no tenim res a negociar amb aquesta gent si els termes que pensen emprar són aquests. Els representants catalans no poden parlar ni amb gent que pensa que aquí el dia després de la independència matarem nens o que tot s’arregla enviant tancs a bombardejar Barcelona.

 

 

 

 

 

La democracia en España ha muerto (II) 

Problemas para poder ejercer el derecho al voto 

El 25 de noviembre, es decir, dentro de un mes, se celebrarán las elecciones al Parlamento de Catalunya. En estas elecciones elegiremos a nuestros representantes pero la manifestación de la Diada del 11 de septiembre de este año tendrá mucha influencia. Parece, sin embargo, que no todos los catalanes podrán ejercer su derecho al voto porque se encuentran con dificultades para acceder a la documentación necesaria para votar por correo. Las embajadas españolas parece que se dedican a poner obstáculos. RAC1 ha recibido estos días llamadas de catalanes que viven en todo el mundo y que se han encontrado que cuando han ido a las sedes diplomáticas españolas para ejercer su derecho al voto o iniciar los trámites para poder ejercer ese derecho se les ha negado. Montserrat explica en RAC1 que llamó a la embajada española en Roma y que le respondieron "usted tenía que llamar el día quesu presidente dijo que había elecciones" pese a que el plazo no termina hasta el 27 de octubre.

Curiosa es la frase de la funcionaria de la embajada española: "Llama una catalana por lo de las elecciones, le digo que ya no se puede, ¿no?". La burrocracia española continúa siendo aquella que retrata Mariano José de Larra con el "vuelva usted mañana". Larra también dijo: "Escribir en Madrid es llorar, es buscar voz sin encontrarla, como en una pesadilla abrumador y violento". Qué gran acierto el de Larra con esta frase, considerando que lo dijo en el año 1836, han pasado casi dos siglos y nada ha cambiado. Lástima que en España prefieran escuchar sus militares y sus tiranos, quizás deberían escuchar sus poetas. 

Aznar amenaza con romper Catalunya sino continúa formando parte de España 

Ha reaparecido Aznaramus, profeta del apocalipsis supremo en un acto de la FAES y advirtió que "quien piense que sólo está en juego la unidad de España se equivoca, antes de eso está en juego la integridad de Catalunya". ¿Es una amenaza, señor Aznar?. ¿Una amenaza más?. Ustedes sigan así, por favor, así en Europa se darán cuenta que la democracia española es una falacia. Aznar acusa al presidente Artur Mas de "romper los términos del acuerdo democrático para buscar la secesión y el conflicto", pero los que hablan de enviar tanques y la Guardia Civil en Catalunya, de detener el presidente de mi país y de cerrar el Parlamento de mi país son los correligionarios del señor Aznar. Aznar afirma que quizá ha llegado el momento de reformar la Constitución para convertir España en un Estado "más ordenado, más eficiente, más justo" y que "reafirme los principios de la España constitucional". El joven falangista de 1969 que en 1979 no se mostraba nada partidario de la Constitución ahora defiende. O Aznar tiene mala memoria o cree que la tiene el resto de los que sabemos quién es y que decía. Y no me trago que este personaje haya evolucionado ideológicamente porque estas mismas declaraciones rezuman una amenaza que tienen muy poco de democráticas.
 
FAES ha recibido desde 2003 hasta 2011 casi 27 millones de euros procedentes de los Ministerios de Asuntos Exteriores y Cooperación, Cultura y Educación. Ahora sabemos que se hace con nuestros impuestos, financiar ideologías totalitarias como la de FAES. 



El libelo de sangre de Enrique de Diego 

Un libelo de sangre es una acusación falsa y difamatoria hacia una persona o grupo acusándolos de cometer sacrificios humanos, a menudo de niños, para su uso en rituales o actos de canibalismo.
 
Estas acusaciones fueron la base del antisemitismo desde la Edad Media y bien entrado el siglo XIX. El antisemitismo moderno cambió estas acusaciones por las acusaciones de conspiraciones perversas para dominar el mundo como el famoso panfleto antisemita "los protocolos de los sabios de Sión" que inspiró a Hitler para escribir Mein Kampf. En España, pero, primero nos han acusado de conspirar para controlar España y ahora en una sorprendente progresión del pensamiento catalanófobo hacia los límites del disparate encontramos el periodista ultraderechista Enrique de Diego que afirma que la independencia de Catalunya "llevará al asesinato de niños y el genocidio de españoles ... al hambre generalizada y la extinción de los catalanes ". Enrique de Diego se pregunta "¿Qué pasaría en el caso de la independencia. No se puede descartar el asesinato y el genocidio? También los niños y niñas, claro. Veinte niños han asesinado los separatistas vascos. Están en una autonomía dentro de España ya una niña, para vestir la camiseta española, le dicen 'escoria', ya que en caso de independencia, con el poder ilimitado, a la escoria, se la eliminación, la hay escoba, se la mata. Con esta mentalidad, con esta barbarie, los españoles les obligarían a exiliarse o los matarían. Incluidos los niños". "Actuaría la policía ... para apoyar a los bárbaros. Soy testigo de cómo la guardia urbana de Barcelona salió contra pacíficos patriotas españoles - yo, entre ellos - y en defensa de un agresivo y enloquecido afroseparatista". 

¿Porque las únicas voces que se escuchan al otro lado de la frontera son esta camarilla de sonados como Enrique de Diego o de aspirantes a dictador como Aznar?. ¿No hay ninguna voz en España con dos dedos de frente y que esté dispuesta a dialogar en lugar de decir tonterías así?. Los catalanes no tenemos nada que negociar con esta gente si los términos que piensan utilizar son los mismos. Los representantes catalanes no pueden hablar ni con gente que piensa que aquí el día después de la independencia mataremos niños o que todo se arregla enviando tanques a bombardear Barcelona.